Els indios tenen coca allà al paro,
els yanquis coca-cola refresca,
els catalans la coca de llardons
i l'estupenda coca de Sant Joan.
Francesc Lledó, aquesta cançó hi ha qui li fa molta ràbia,
allò de la coca del Jaume Sisa, les cançons de la...
Però és que si no la posem avui, quin altre dia de l'any podem posar-la?
Sisa té música molt autèntica, molt de tocar de peus a terra.
Com que hi ha confiança en els oients,
jo crec que podem explicar alguna interioritat de la ràdio
i és que aquest matí el personal de Tarragona Ràdio
s'ha crespit una coca de crema i fruita feta pel senyor Arimany,
que era impressionant ens ha portat aquesta coca
perquè la gent de la ràdio comencem a celebrar ja a Sant Joan.
I escolta, s'ha de ser agraït perquè ha fet una coca extraordinària farcida de crema.
És el que més es menja aquests dies, no?
Sí, és el berenar, és el postre, és una miqueta de tot,
no l'esmorzar, moltes vegades també.
Però fem-la de crema i fruita només,
perquè ara també ja saps que de llardons i d'altres,
però no és la típica.
No, de llardons jo crec que és més de fred,
és una coca més d'hivern perquè és més greixosa, més pesada,
i ara són coques més de crema, més de fruita,
i a mi m'agrada molt la coca d'ou.
Per Sant Joan també?
Sí, era molt típica, sobretot de Reus, jo sabeu que sóc de Reus,
i allà es feia molt la coca d'ou.
És una coca que porta com un ou batut al damunt,
i sucre, no porta res més.
I era una coca molt típica de Sant Joan també, sobretot allà.
Ara aquí també, jo també n'he vist, aquí a Tarragona.
Més lleugera, perquè aquesta de crema és el pa de passic,
amb la crema, la fruita confitada, els pinyons,
aquesta és boníssima, però només pots menjar un tall.
Porta bastantes calories.
Té aliment, que diuen les àvies, no?
Home, i ara de cara a l'estiu, que tothom està vigilant una miqueta més la línia,
doncs són coques potents,
coques per menjar-ne, perquè se n'ha de menjar,
jo crec que no l'hem de perdre que t'acostum,
però la podem alternar amb la de sucre sola,
o amb la d'ou, o amb la de pinyons,
que a mi m'encanta la de pinyons també.
Ai, quin tipus de menjar que ens farem aquesta nit,
però va bé, perquè necessitem molta energia amb el que es presenta.
I a veure si aguanta la nit, perquè de moment molt justet, eh?
Tu què creus, que no?
Home, no ho sé.
Jo no sé si entens de meteorologia o no.
No, jo l'únic que entenc és agafar la web, mirar TV3.
Doncs la web esperem que s'equivoqui, eh?
Perquè no anuncien grans tempestes.
Per una miqueta de pluja i ara vinc i ara marxo, això ja t'ho dic ara.
Abans de la coca, què podem preparar per aquesta nit?
I mira que tu ens has preparat coses en programes anteriors,
però avui podíem una mica culminar-ho tot.
Jo avui us havia preparat dues brandades, eh?
Perquè em sembla que no n'hem parlat.
Una brandada d'ànec, que és diferent, és original i és freda.
Encara que avui potser haurem de treure les sopes, però doncs...
Em dius ara una sopeta de caldo a la nit.
Si no s'arregla això.
Però doncs una brandada d'ànec amb poma, eh?
Que és un plat que el podem menjar fred i que serà diferent,
pot ser diferent per aquesta nit.
I després també podem parlar una miqueta de la brandada de bacallà,
amb dues maneres de fer-la diferents, d'acompanyar-la, vaja.
I després també, jo crec que pensant una miqueta en què ho fem a casa
i hem de fer coses senzilles i que agradin,
doncs una truita de patates vestida, diguem-ne.
Vestida de gala.
Vestida de gala.
Doncs comencem per la brandada d'ànec, que m'ha cridat molt l'atenció.
En quina part de l'ànec l'ha fet?
Doncs per fer via, perquè estem parlant per fer-ho a casa
i per fer-ho ràpid i bé, i que quedi bo,
partirem de confit d'ànec.
O sigui, el que farem és comprar confit d'ànec, ja fet, eh?
D'aquestes cuixes que venen o bé amb llauna o envasades al buit,
eh?
I llavors amb aquest confit farem la brandada.
És molt senzill.
Amb el confit, com que ja el tenim cuinat,
l'únic que hem de fer és preparar aquesta brandada.
Necessitarem, doncs, una màquina de picar,
tipus termomix o tipus picadora o muntormix.
Amb un braç d'aquests elèctrics també ho podem fer.
El que farem és agafar la cuixa,
perquè els confits sempre es fan amb cuixa,
perquè amb el pit quedarien molt estapeïts, molt durs,
i llavors, a més, el pit s'aguarda normalment per fer el magret,
que el fem a la planxa.
El vam fer l'altre dia.
Sí, que el vam fer l'altre dia.
Doncs agafarem la cuixa, la desossarem,
la desmicularem amb els dits, eh?
Que està molt tendre, el confit, com que ja està cuit,
s'esmicola molt bé.
L'esmiculem i la posem tota dintre d'aquest bol
o d'aquest got per posar,
per triturar, eh?
Llavors, la podem allargar o no amb patata,
encara que jo en aquest cas no n'hi posaria.
I llavors, el que també s'hi pot posar
és una miqueta, que això sí que us ho aconsello,
agafeu unes pomes,
una gama es mit d'aquestes verdes àcides,
la talleu a trossos sense el cor,
no cal pelar-la, empell i tot,
la posem en un bol que pugui anar al micrones,
filmem aquest bol
i li donem un cop de micrones,
doncs de 10 minuts o així,
en aquesta poma.
En pic la tinguem ja treta,
la triturem ben triturada
i la barregem amb les molles
de la cuixa d'ana que hem desfet,
d'acord?
En pic ho tenim barrejat,
ho triturem tot amb el túrmics,
i farem com una pasta,
que pot ser poc triturada, si voleu,
o molt triturada,
això hi ha al gust del que us agradi.
Si és poc triturada,
inclús només esmiculada amb els dits
i barrejada amb la compota de poma,
potser no seria tan brandada,
però està molt bo també,
és una manera de preparar-la,
que queda molt bé,
i si la triturem molt bé,
fa una pasta,
que llavors seria la brandada d'ànec.
Per acabar,
la lligarem amb una miqueta
el mateix greix d'ànec
o amb oli d'oliva,
com vulgueu.
Amb l'oli d'oliva potser és més saludable
i també li dóna molt bon gust,
perquè si és un oli d'oliva verge extra bo,
doncs ens donarà aquest gust de l'oliva,
que ens hi anirà molt bé amb l'ànec,
però doncs si voleu també podeu aprofitar el greix,
perdó,
que ha sobrat de...
o sigui que hi havia que venir amb el magret
i acabar-la de muntar amb el mateix greix.
I per últim li donarem un toc
agafant taronges,
agafarem una taronja,
la netejarem bé amb un raspallet d'aquest de les ungles,
la pell ben neta,
amb aigua calenta,
perquè alguna vegada ho hem explicat,
les taronges, llimones i cítrics en general,
mandarines,
li posen un producte,
uns polvos a la pell,
perquè no es floreixin,
i aquests polvos amb aigua de ratx no marxen,
es necessiten un raspallet,
perquè quedin ben netes.
I llavors,
com que en aquest cas el que hem d'aprofitar és la pell,
doncs ens interessa rentar bé aquesta pell.
Un cop la tinguem neta,
amb un pelador,
n'atraiem unes tires,
doncs per exemple,
per proporcions,
si estem parlant de dues cuixes d'ànec,
per exemple,
per fer el confit,
hi posarem,
amb aquestes dues cuixes,
doncs,
encara no ben bé una poma,
una poma d'aquestes gramesit que hem parlat,
la cuiem,
una poma sencera,
i hi posaríem dos tires de pell de taronja.
Sense la que toqui aquella part blanca,
sobretot, no?
Exacte,
quan fem el pelador,
ja ens quedarà fineta,
ja ens quedarà a més la part taronja,
de la taronja, no?
Aquestes tires les posarem en una fusta,
i les picarem molt petites,
perquè...
Més que la juliana.
Sí, sí, sí, sí,
o sigui,
picada, picada.
Perquè us quedi bé,
el que heu de fer és primer una juliana,
o sigui,
heu d'agafar les tires de dalt a baix,
i fer com a cabells,
tallar les ben finetes com a cabells.
Després les girem
i les piquem a de uets molt petitons,
d'acord?
Llavors,
quan tinguem això ja picat,
amb una miqueta de pebre,
ho barregem amb la brandada que ja tenim feta.
Això li donarà un toc cítric,
i li donarà frescor,
i li donarà un toc de contrast,
també,
per acompanyar aquest ànec.
Tots sabeu que a l'ànec,
moltes vegades,
se prepara el patro la naranja,
molt típic també de França,
i també es fa molt a l'Orient,
i ens donarà aquest toc refrescant,
aquest toc mediterrani també,
que farà que aquest plat sigui diferent
i es vegi molt més elaborat.
Com el mengem i com el presentem?
Mireu,
es pot fer de moltes maneres,
es pot menjar senzillament amb torrades,
amb unes torradetes untat pel damunt,
o és un paté,
perquè, bueno,
no deixaria de ser una espècie de paté,
o, ja si voleu acabar de fer-la bona,
diguem-ne,
jo la conselleria de menjar amb poma.
Es pot fer de dues maneres,
podem tallar rodanxes de poma,
una miqueta dobles,
una miqueta dobles vol dir de mig dit,
que facin 4 o 5 mil·límetres,
i els donem un cop de planxa,
en aquestes pomes,
però només un cop,
només perquè ens quedin una miqueta torradetes.
A la planxa hi posem sal i pebre,
i hi donem un cop volta i volta,
que quedin una miqueta torradetes
les rodanxes de poma,
però que no ens perdin consistència,
sinó que quedin duretes.
Llavors,
amb una safata,
posem aquestes rodanxes de poma,
i com que hi haurem tret el cor,
al mig hi ha un foradet,
doncs allínquem el foradet,
hi posem una cullerada,
o una canel,
amb dues culleres,
d'aquesta brandada.
A sobre queda bonic,
a banda de bo.
I queda molt bonic.
Ho decorem amb una miqueta de cibolet,
amb una miqueta de julibert,
i està superbé per menjar.
També es pot fer amb pomes crues,
una miqueta buidadetes,
i farcir-les d'aquesta brandada.
I després tallades,
com si fos un pastís,
amb quatre trossos,
doncs d'una poma
en poden menjar quatre persones,
i també és una molt bona manera
de menjar aquesta brandada.
Vull dir,
això hi ha llavors després,
imaginació, poder, no?
Sí, sí,
ja després nosaltres anem fent.
També queden molt bones,
si voleu,
una miqueta més novel·cosint,
diguem-ne,
en quant a gustos i a contrastos,
però queda molt bo també
amb rodànxes de taronja.
O sigui,
fer unes rodànxes de taronja,
taronja pelar del viu,
d'aquestes sense que quedi res de blanc,
la taronja pogués ser sense llavors,
i si n'hi ha,
doncs les traiem,
i tallem rodànxes d'un centímetre de gruix,
bastant dobletes,
o bé les tallem pel mig,
i fem mitges llunes,
diguem-ne,
i posem la brandada al damunt,
i llavors allò és molt més refrescant,
perquè ens porta molta aigua,
la taronja porta molta aigua,
molt de líquid,
i el mossegar,
doncs ens deixa anar tot el suc de taronja,
i després ens contrasta amb el greix
d'aquesta brandada,
que en aquest cas,
si hi posem taronja,
jo la faria amb el greix de l'ànec,
no hi posaria l'oli d'oliva,
sinó que lligaria la brandada
amb el greix de l'ànec.
I llavors veureu el contrast,
l'acidesa i la supositat de la taronja
amb el greix i el gust de l'ànec,
i això fa que entri un plat molt fresc,
que quedi molt bo a la boca,
i va bé per menjar amb les mans.
Ja sabem que un pa amb tomàquet
és molt socorregut,
però perdem una mica de temps
i fem això,
perquè és boníssim.
Jo crec que és una alternativa
que proposem avui,
diferent,
i a veure aquest Sant Joan
si ens el permet menjar.
Que sí, que sí,
ja t'ho dic jo que sí.
I també proposaves un altre,
en aquest cas,
de bacallà.
De bacallà, sí, sí.
Aquest és més tradicional,
però no costa explicar com se fa,
perquè jo crec que s'està perdent
una miqueta l'acostum
de fer la brandada de bacallà,
quan era un plat molt nostre,
molt de les terres d'aquí,
de Tarragona,
de la Catalunya surt
de la Catalunya pobra,
no?,
tradicionalment.
La brandada jo diria
que és com el romesco,
que hi ha tantes receptes
com gent n'ha de fer.
Llavors jo no vull sentar
cap càtedra,
com sempre,
sinó senzillament
donar les indicacions
per fer-ne una...
La que fas tu.
...que quedi bona, exacte.
La que jo faig,
que ja queda molt bona
i és una manera, doncs,
de poder-la preparar fàcil
i sense complicar-nos la vida.
Mireu,
jo el que faig
és agafo amb un cassó
i poso meitat aigua
i meitat llet,
i ho poso a calentar.
Quan arrenqui el bull,
ho paro.
Llavors,
amb un altre cassó,
en aquest cas,
són cassons petitons,
perquè no m'agafin
molta superfície,
sinó que agafin alçada
d'aquests de calentar la llet
del matí per esmorzar.
Allò que diem un pot.
Mentre ens hi capi el bacallà,
n'hi ha suficient.
Llavors,
el que farem és,
amb aquest cassonet,
hi posarem uns alls
laminats finets
i una miqueta d'oli d'oliva verge.
I deixarem que es confitin
aquests alls amb l'oli.
Calentarem l'oli fins a...
Bueno, si voleu,
i tireu unes gotetes d'aigua
perquè així no fregirà
i quan veieu que comença allò
a bombollejar l'aigua
és que hem arribat als 100 graus.
Llavors,
ho parem
i ho deixem uns 10 minutets
que se'ns confitin
aquells allets allà dintre.
Quan ja els tinguem confitats,
hi tirem el bacallà,
remenem una miqueta
que se'ns barregi bé l'oli
amb aquell bacallà,
ho encenem
i llavors hi tirem
aquella aigua
que ja tenim calenta,
aigua i llet,
que hem preparat a parts iguales
i ho cobrim ben justet.
Fixeu-vos que
agalentem l'aigua
i la llet per separat
perquè si tiréssim el bacallà
dintre d'aquest aigua
i la llet
no sabem les quantitats
i ens podem passar.
Llavors,
és una llàstima,
no passaria res,
però tot el gust
i les gelatines
les perdríem
en l'aigua de cocció.
Perquè l'hauríem de llançar
i no la faríem servir.
Llavors,
fent-ho així,
el que fem és
cobrir justet,
però justet,
inclús que surti
algun trosset de bacallà
per damunt,
que no passa res
i llavors podrem aprofitar
tot el contingut
i serà molt més gustós
i molt més gelatinós
i se'ns lligarà
molt millor la brandada.
Doncs fem això,
el tirem pel damunt,
esperem que ens torni
a arrencar el bull,
res allò,
una bombolleta
i parem el foc
i deixem que se'ns confiti
aquest bacallà
uns 15 minutets
amb tot aquest allet
i aquest aigüet
i aquests allets
que porta.
El bacallà per anar bé,
jo per fer aquestes coses
faig servir les cues,
les cues del bacallà.
Es podria fer servir
bacallà esqueixat,
però sempre és millor
que...
És que la gelatina
aquella de la pell
i tot no la tindríem
i el punt aquell
d'espasó necessari...
Exacte,
la gelatina està a tota la pell
i ens anirà molt bé
i llavors doncs
sempre és millor
fer servir aquestes cues
i a poder ser
que els hi falti una aigua,
o sigui que siguin cues
de dues aigües,
allò que moltes vegades
els bacallaners
que en saben molt
et diuen
té aquest bacallà
però li falta una aigua,
doncs aquell és l'ideal
perquè així no caldrà
posar-hi sal a la brandada,
penseu que la cobrem i tot
i ja ens quedarà
el seu punt de sal.
Doncs així hem passat
aquests 15 minuts,
que ja tindrem el bacallà confitadet,
el que podem fer
és deixar que se'ns refredi
una miqueta
perquè sempre ens quedarà
més lligada
si perd temperatura,
si intentem muntar
la brandada calenta
no ens lligarà tan bé,
llavors si deixem
que se'ns refredi,
tampoc cal que estigui freda
però doncs que puguem
posar el dit
i no ens cremem,
doncs llavors ja està,
agafem un túrmix
o una termomix
o qualsevol cosa
d'aquestes de triturar
i aboquem tot a dintre
i ho triturem
a velocitats suaus,
no allò tot a pastilla,
sinó a velocitats suaus
per anar fent una pasta
i anar-nos ajudant
d'un cetrill
amb oli d'oliva verge
l'hem d'emulsionar,
i l'hem d'anar emulsionant
i anar muntant
amb aquest cetrill
d'oli d'oliva verge
ja està, anem muntant,
anem muntant
hasta que se'ns quedi lligada
tampoc és que calgui molt d'oli
també si voleu allargar-la
o que us quedi menys forta
no ho sé,
jo m'agrada fer-ho
afegir-hi patata
jo el que faig
és amb aquella llet
i aigua que teníem sola
amb un cassó
i poso uns trossets de patata
i els bullo
amb aquella llet
i aquella aigua
i llavors en piquels tinc cuits
poso els trossos de patata
dintre del bacallà i els alls
i cobreixo amb l'aigua
és una manera d'allargar la brandada
de fer-la més econòmica
però també d'entrar-li furtó
i de donar-li una miqueta de textura
la patata li dona finor
i queda força bona
doncs també és una manera
de lleugerir aquesta brandada
també hi ha la variant
de posar-hi una miqueta de julivert
també hi podeu posar
unes fulles de julivert senceres
a l'hora d'escaldar aquest bacallà
que també li donarà un toc
i no les traiem després
i no les traiem
les deixem
i el triturar
doncs que ja hi quedi
i si no
al moment de triturar
hi afegirem
unes fulles de julivert
per donar-li unes notes de color
i de gust
amb aquesta mateixa brandada
vull dir
jo julivert n'hi poso sempre
ja sigui escaldat
o no
que també el podem picar
i afegir-li l'últim moment
però sempre aquestes notes de color
aquestes notes verdes
a la brandada
hi van molt bé també
per donar color
i donar gust
amb aquesta brandada
sense pebrots del piquillo
que ja està molt vist
com la mengem després?
torrades també
lògicament?
jo en aquest cas
l'altre dia
fent invents
fent invents
vaig agafar uns allets
els vaig laminar
vaig agafar uns pebrots vermells
i uns pebrots verds
els vaig tallar a tires
primetes
i ho vaig saltejar tot
junt amb unes patates
vaig agafar unes patates
tallades també
de uets petitons
i vaig saltejar
les patates
els dos pebrots
el vermell i el verd
i els de llets
fins que em van quedar
deuredets
i una miqueta oliosos
posant una miqueta
o si no voleu
el saltegeu amb poc oli
i després n'hi afegiu
una miqueta més en cru
que encara queda més bo
i llavors això et fa
doncs
com una espècie
d'ajuarriero
sense bacallar però
doncs llavors
això
posat en un bol
tipus salsa
i tirat pel damunt
de la brandada
queda boníssim
o sigui
si fem per exemple
unes torredetes
al damunt
hi posem la brandada
i després hi tirem
aquest oli
de pebrots
i alls
doncs també és una manera
increïble d'acompanyar-lo
i si voleu
agafem els tibics
foros del piquillo
els farcim
amb aquesta brandada
que ja hem fet
i després ho acabem
amb aquesta salseta
que també hi quedarà
molt bé
què dir-te
que aquí és ur de rebella
et queda sopar
tota la nit
escolta una cosa
tu ets molt cabero
però també ets molt
de mojito
què prenem aquesta nit
per sopar
jo crec que el Sant Joan
sense cava
no s'entén
perquè han de celebrar
aquesta festa d'estiu
aquesta entrada d'estiu
aquesta nit llarga
aquesta nit
aquest Sant Joan
aquells joans
que tenim a les famílies
que Joans Joseps i Ases
tots tenim joans a casa
mira dels que som aquí
una bona part de nosaltres
tenim joans a casa
tots tenim joans a casa
doncs crec que el cava
hi ha de ser
hi ha de ser
perquè és tan nostre
com aquesta festa
però doncs
després del cava
per allargar la nit
doncs uns bons mojitos
jo crec que
és una bona manera
d'allargar-la
jo sé que has de tornar
al restaurant
perquè t'hem tret
literalment del Quim Quim
que aquesta nit
tens molts sopars
però vinga va
com fas tu los mojitos
que els teus mojitos
tenen una reputació
interessant
anem a explicar
el mojito individual
encara que avui és una festa
avui és col·lectiu
avui és festa de gerra
com vulgueu
us explico un mojito de gerra
fes el de gerra
i un dia més tranquils
a l'estudi
expliquem l'individual
explicarem el mojito de gerra
el mojito de gerra
vol dir que
en prepararem
dos litres
un litre
dos litres
de cop
per fer-ho
el que necessitem
és un got americà
un got mesclador
una termomix
alguna d'aquestes coses
que són
com un got de vidre
amb una hélice baix
això és l'ideal
i imprescindible
jo diria
per fer qualsevol cosa a casa
perquè a vegades
pots fer batuts
pots fer moltes coses
amb això
i si és una termomix
val diners
però si és un got americà
no
és un electrodomèstic
a una gran superfície
amb 25-30 euros
n'hi pots comprar un
o sigui que no és una cosa cara
i que n'hi pots treure partit
perquè després
des dels gazpatxos
fins a...
des dels gazpatxos
moltes coses
ho pots fer aquí
doncs el que faig jo
és
a veure
que no m'equivoqui
agafem
aquest got
i l'omplim de gel
fins a dalt
i tirem
dos cullerades superes
de sucre
i tirem
el suc
de tres llimes
i la pell
de una
i tirem
amb això
hi tirem
sis rames
de menta
però sense
el tronc
les fulles
les fulles
de sis rames
de menta
val
llavors
si tira
estem parlant
de mojitos
hi tirem
ron
ron blanc
no hi tireu
ron negre
el ron blanc
és més fresc
ron negre
porta caramel
i fa pesats
els mojitos
o sigui
és millor
un ron blanc
una vana 3
o qualsevol ron blanc
una mica de qualitat
de poder ser
cubano
traureu
millor suc
doncs
hi tirarem
de ron
més o menys
fins a la meitat
fins a la meitat
del gerro
hi tirarem
el suc de les llimes
hi tirarem
les pells de les llimes
i haurem tirat
també les
no
les fulles
les guardarem
encara
encara no les tirem
i o sigui
hi haurà
dintre del gerro
hi haurà
el gel
hi haurà el ron
hi haurà la llima
i el suc de llima
això ho engeguem al gerro
ben tapat
aguantant fort
perquè té ganes de sortir el gel
quan l'engegues
i ho triturem ben triturat
fins a que ens quedi un gel
piler
ens quedi com un granissat
si veieu
que encara no
hi ha prou suc
i que no tritura bé
hi afegim una miqueta d'aigua
sense cap por
una miqueta d'aigua
i deixem triturar tot bé
quan ja ho tinguem ben triturat
posem això
això serà un litre ja
amb un gerro
o amb un plàstic
perquè d'aquí
en sortiran dos litros
això ho posem
amb un plàstic
i llavors
agafem una altra vegada
i tornem a omplir de gel
posem les dues collades de suc
una altra vegada
i llavors hi posarem la menta
i aigua
o sigui
es fa un gerro amb ron
i un altre gerro amb aigua
llavors
tornem a triturar
i ajuntem les dues barreges
i tindreu un equilibri de ron
i d'aigua
adequat
amb el suc de llima
per fer un mojito
refrescant
i que se'n pot beure
perquè el mojito
jo crec que és una beguda
de trago llarg
que el que volem és
que ens refresqui
que ens estimuli
la menta no oblidem
que és un estimulant
i doncs
que ens refresqui
ens estimuli
ens allargui la nit
i en canvi
no ens deixi ensopits
llavors és una manera
de fer-lo llarg
de fer-lo suau
i de poder disfrutar
i veure'n força
i ben refrescant
perquè portarà a ser un granissat
us quedarà com un granissat
ho hem de fer durar
ho hem de fer durar
i a més
a veure
no volem ser una mica
Pepito Grillo
però recordem
que ens ha dit
el sots cap de l'àrea
de trànsit de la regió
del camp de Tarragona
bebem el mojito
però no agafem el cotxe
que no cal
si tenim festa
aquí a la platja
que podem baixar caminant
per tant cap problema
si no caminem una miqueta
i passegem
que no passa res
Francesc
aquesta nit tens obert no?
sí
tens tot ple
o qui vulgui venir
a sopar a casa teva?
encara hi ha lloc
a més dir també
que aquesta setmana
ja comencem horari d'estiu
o sigui ja
esperem al Sant Joan
nantro el solstici aquest d'estiu
per fer els canvis d'horaris
o sigui dir també a tothom ja
que a partir d'avui
a partir d'avui
obrirem només a les nits
i no tancarem cap dia
o sigui ara podeu venir
el Quim Quima com vulgueu a la nit
de dilluns a diumenge
de dilluns a diumenge
tots els dies
d'aquí a Santa Tecla
no tancarem cap dia
totes les nits obert
o sigui que
teniu el restaurant
per venir a disfrutar
d'un sopar
d'aquella terrasseta tan xula
quan us vingui de gust
Francesc Lledó del Quim Quima
moltíssimes gràcies
per venir avui
en aquest especial
del matí de Tarragona Ràdio
aquí a la terrassa
del celler Quim
bona festa de Sant Joan
felicitats a tots els joans de casa
i escolta
gràcies
aquesta setmana doble
que deixeu-vos
t'esperem ja
en horari normal
molt bé
moltíssimes gràcies
doncs ens veiem dijous
adeu-siau
bon dia