Bé, deixem el futbol tot i que continuem
parlant de pel·lícules amb el francès
que ell en reivindica que posin
Doctor Cibago. Apa, que tu també.
Bé, jo és que no estic situat.
Ara no sé si el passen per Nadal o per Setmana Santa.
Home... Però és d'aquelles pel·lícules
que... Jo crec que són d'aquelles pel·lícules
que es passen en període de semivacances
ja poc personal, fins i tot a les grans
televisions, i que és una pel·lícula, escolta, que
t'omple tota una tarda de programació, poses l'automàtic
i tira. Poses l'automàtic i tothom vacances.
Home, entre aquest i el que aviando se llevo
podrien empalmar. Me, pots posar-ho, eh?
El que aviando se llevo, de Suhola,
de Kirakirisawa, de Kurosawa, deies tu,
també, aquesta també és llarga. Sí, també és llarga.
Pesadeta, jo entenc que a tu t'agrada, però...
Aquesta s'ha de veure al cine, jo crec,
amb una reedició d'aquestes de filmoteca...
Paisatges i tot allò. Paisatges, és una
pel·lícula per veure-la en format gran.
És com
Black Runner, que a mi m'encanta, és una pel·lícula que a mi em té boig,
però també vista en pantalla petita,
perd molt. Són pel·lícules de
paisatges. Jo que Black Runner és sense ficció, no?
Però també és una pel·lícula amb molt de fotografia
i molt de paisatge. Són pel·lícules de filmoteca,
trobo jo. Paisatges és el que busquem tots
el dilluns de Pasqua, el dia de la Mona,
per anar a fer la costellada, i la veritat
és que val la pena assabentar-se,
perquè hi ha molts llocs que tenen barbacoes
amb les quals es pot cuinar
sense posar en perill el bosc.
Recordem que està prohibit encendre foc, lògicament.
És una qüestió, a banda
d'ordenança, és una qüestió
de sentit comú, però hi ha molts indrets.
L'any passat, si no recordo malament,
moltes persones van anar a fer la Mona
al Parc del Francolí, que és un lloc
esplèndid amb les seves taules de fusta.
Per tant, ja comencem a tenir molts espais
ermites. El cas és que
ens en portem a les costelles, la car...
Les ermites jo crec que són les reines.
Les ermites són les reines. Entre la Setmana Santa i tot això...
Les taules aquelles de pedra.
Barbacoes, normalment hi ha instal·lacions
per fer foc i en tenim moltes
a la vora. I a més
hi ha contacte amb la naturalesa, surts una miqueta de l'asfalt
i és un lloc perfecte
per collir fariola pels voltants.
Molt bé, doncs escolta, parlem de carns a la brasa.
Carnes i peixos... És lleig, parlar-ne en dijous
sants, ja ho sabem, però hem de ser previsors.
Sí, en realitat el que volia era això,
explicar quatre detallets
perquè us surti millor si pot ser
la carn a la brasa o el peix
o el que feu a la brasa, no? Perquè
a vegades sembla que una cosa tan senzilla
doncs sigui tot, doncs, bueno, va, tirem i ja està.
I sí, de fet, a veure, la carn a la brasa
no té massa secrets, però doncs
hi ha quatre o cinc consells que sempre fan
que les coses surtin una miqueta millor
i que, doncs,
també, sobretot quan se surt
a cuinar fora de casa, doncs,
fer una miqueta de previsió, una miqueta de llista, no?
No té misteri, no té misteri, però tots
tastem la barbacoa pròpia i la que fan d'altres
i a vegades la mateixa carn de la mateixa qualitat
queda eixuta o queda molt més tendra
o té un aroma, té un altre.
Tot té la seva tècnica.
Tot té la seva tècnica.
Fer carn a la brasa també.
També, també.
Mireu, primer que res,
m'agradaria ja que estem en aquestes dates
de Setmana Santa,
doncs, que és un apunt que he pres
ara aquí a l'últim moment,
doncs, el primer que podríem fer
és sortir abans de començar
i anar a buscar un remet de farigola
ben maco
i amb aquest remet de farigola
fer un pinzell,
i llavors amb aquest pinzell
amb la farigola sencera,
amb les flors i tot...
És com si féssim una escombra,
aquelles que feien antigament,
agafem el menet de farigola,
una cordeta...
Exacte, la lliguem amb una cordeta
o amb un fil ferro,
si voleu, el que vulgueu,
i amb això farem un pinzell
que és amb el que pintarem
les carns o els peixos
que fem a la brasa.
Anem sucant a l'oli?
Anem sucant a l'oli
o amb una marinada
i anem pintant totes les carns
i tot el que tinguem al foc.
I veureu que això ja canvia l'aroma
i a més és bonic de fer.
És una manera diferent també
ja de començar
amb aquesta costellada
o amb aquesta graellada
que podem fer.
Després jo portaria,
per donar-li una miqueta la volta,
per provar coses noves,
podem preparar algunes marinades a casa
i prendre-les ja preparades,
que a més va bé que es confitin
les marinades mateixes,
doncs si estan 24 hores fetes
no passa res,
que n'hi hagi,
en què estiguin 4-5 hores fetes
ja n'hi ha prou,
però avui si estan
24, 36, 48 hores
no passa res.
Allò vol dir que la us podeu preparar
amb temps, no?
N'hi ha moltes,
jo aquí n'hi he apuntat unes quantes,
feu la que més us agradi
o no en feu cap, vull dir,
però doncs jo m'agradaria
donar-vos unes quantes idees, no?
Mireu, per exemple,
tan senzill com agafar
ceba, cebes tendres,
que ara és l'època,
alls tendres
i julivert,
tot això ho tallem ben petitó,
ben petitó,
i ho barregem amb oli d'oliva verge
i pebre negre molt,
i ho deixem
amb un tàper.
Si ho podíem posar
en un pot de vidre
la nit abans de fer la barbacoa.
Sí, la barbacoa.
Jo, home,
jo us aconsello millor
un tàper gran,
perquè és que després
hi podreu posar la carn a dintre,
perquè es tracta
de després passar-hi la carn
i marinar-la allà dintre,
encara que sigui
de mitja horeta
o 10 minuts.
Amb 10 minuts ja l'agafarà costet,
amb mitja horeta
doncs ja està bé també,
el temps que tingueu,
però passar-li.
I veureu que us dona
un toc diferent
amb aquesta carn a la brasa.
També el que podem preparar
és aquella espècie
de trampó famós
que jo sempre surt
en les meves converses.
Aquest que ve de les illes.
Aquest que ve de les illes,
que recordem que era
pebrot verd, tomàquet,
all,
i en aquest cas
jo hi posaria també
una miqueta de ceba tendre.
I aprofitant que els alls
són tendres,
també posar-hi alls tendres.
Inclús,
encara es troben calçotets,
o sigui, calçots petitons,
que els donarien un toc
també molt dolç
i molt agradable.
Doncs això,
pebrot verd, tomàquet,
alls tendres,
cebes tendres,
oli i pebre.
També tot picadet
i també enterrat amb oli
i preparat per marinar
aquesta carn o aquest peix,
que aniria bé
pels dos coses.
Un altre,
completament diferent,
una miqueta més oriental,
seria posar
a parts iguales
salsa de soja
d'aquesta comprada
i vinagre.
Un vinagre de vi.
Salsa de soja i vinagre.
I vinagre.
A parts iguales.
De vinagre.
De vinagre.
O sigui, agafeu, per exemple,
un got d'aigua de soja
i un got d'aigua de vinagre.
I ho poseu en un tàper
amb una miqueta de sucre.
Doncs per aquest got d'aigua
i per aquest got de vinagre
hi posaríem
dues cullerades soperes de sucre.
Això ho barregem
i també ho guardem.
Llavors,
també abans de cuinar la carn,
la passem per aquí dintre,
la deixem reposar
10-15 minuts aquí dintre
i després la fem a la brasa.
També veureu que li dona un gust
completament diferent
i molt agradable.
Què més?
Doncs amb pebre vermell dolç.
També podríem fer una marinada.
I aquí tot tipus de carn.
Aquí tot tipus de carn.
Des del llonganissa,
cordé,
porc,
pollastre,
conill,
els xorrascos famosos de vedella també.
Això seria pebre vermell dolç
o picant.
o una miqueta de cada.
Això ja depèn del gust de cadascú.
Oli d'oliva
i pebre negre.
Llavors també,
inclús amb aquest pinzell
que dèiem de farigola,
anar pintant les carns amb això
i veureu també
que us dona un gust molt agradable.
Una altra manera també és
amb mostassa.
Compreu mostassa antiga,
la allargueu amb una miqueta d'oli.
Mostassa antiga és aquella en gra,
aquella que fa el gra sencer.
La allargueu amb aquest amb oli.
Sí, la de Dijon.
I també podem deixar la carn macerada
amb aquesta mostassa
abans de passar-la per la brasa.
O sigui, senzillament mostassa
i també li dona un toc increïble.
La mostassa
és una salsa
que es fa a partir d'aquesta espècie
i que aquí es fa servir poc,
però que a França
i sobretot als països nòrdics
es fa servir moltíssim.
Escolta, una cosa, Francesc,
pels que som verdulaires,
tot això també podem passar
les aubergínies,
carabassó,
perquè allò de posar
verduretes a la barbacoa
també té el seu punt.
Aquest tipus de marinades
també ens va dir amb verduretes?
Sí, però llavors el que faríem
és posar-los
quan els girem, en aquest cas.
O sigui, per exemple,
volem fer unes aubergínies
a la brasa,
o volem fer uns carabassons
a la brasa.
Llavors el que farem
és tallar el carabassó doble,
i l'aubergínia també tallar-la doble,
i posar-la damunt de la garella
i començar-la a coure.
Llavors, al moment de girar-la,
agafarem aquest pinzell de farigola
i amb la marinada que vulguis
la pintarem.
O sigui, no es tracta
d'emmacerar-la abans
perquè llavors ens pot agafar
un excés d'oli
o un excés de líquids
i començar a plorar.
Pintar-la una miqueta només.
Pintar-la per damunt
i quan ja està cuita,
la cara cuita,
pintar-la una miqueta pel damunt
i també ens quedarà genial
i ens marinarà més millor
amb la carn o amb el peix
que hem triat per acompanyar.
Després també podem fer
una marinada més àrab,
més, diguem-ne, espaciada,
que seria amb comí,
amb clau,
amb una miqueta de ceba
i, si voleu,
hi va molt bé també
unes fulles de menta.
El clau i el comí,
mira que l'utilitzem poc
i les possibilitats que té.
El comí, sobretot,
és fantàstic.
Sobretot, a la Mediterrània
es fa servir molt,
però a la Mediterrània occidental,
diguem-ne,
es fa servir poc, no?
Però si te'n vas
a la Mediterrània oriental,
per tot arreu n'hi posen.
Doncs és una espècie
molt aromàtica,
agradable
i que cada vegada
ja estem més acostumats
per aquesta barreja de cultures
que tenim tan a prop, no?
Llavors, doncs,
també hi queden molt bones,
la veritat.
Amb això,
amb el comí,
el clau i la menta fresca,
millor que hi posem també oli
i ja està?
Oli i una miqueta de ceba, també.
Ceba, cebes tendres,
calçotets,
alguna cosa d'aquestes.
Alguna ceba d'aquestes.
Escalunya també hi aniria bé.
Escalunya hi aniria bé.
I aquesta sí que és aconsellable,
doncs, bueno, no,
també anava a dir
deixar-la marinar una miqueta més,
però no,
també es pot,
al moment també t'agafa el gust,
vull dir,
són aromes diferents.
Inclús podeu portar
un assortiment d'aquestes
que no costa res de preparar.
Això són dos minuts
preparar cada una.
A més,
com que totes són la seva,
la talles tota,
talles totes les coses
i les vas distribuint.
Poses diferents tàpers,
vas distribuint
i prens un assortiment
de marinades
i disfrutareu,
passareu de fer
una brasa normal
a fer un festival.
Salar,
abans,
durant,
després,
perquè això ja saps tu
que hi ha moltes teories.
No,
la carn,
perquè et quedi molt bé,
primer,
fer servir sal grossa,
perquè així
no penetra,
no asseca
la carn,
i després,
sempre és millor
salar-la
al moment de girar la carn.
O sigui,
ni abans,
ni després,
sinó quan girem la graella,
llavors és el moment
de tirar la sal
al damunt de la part cuita
i sal grossa.
És a dir,
la sal abans,
la sal absorbeix
el líquid de la carn
i queda més aixuta després.
Exacte,
el que fa la sal
és fer-la plorar
i expulsa tot el,
fa que la carn
deixen anar tots els sucs,
t'acauen damunt
de la brasa,
et donen mal gust
i damunt
t'aqueda seca.
Llavors,
sempre és millor
sal grossa,
no molt grossa,
una sal
d'aquella tipus mal,
d'escata,
o una sal
no massa amulguda,
més que res,
perquè no penetri de seguida
i que ens quedin
els cristallets pel damunt
i que després també
amb la brasa
allò cruixent,
amb aquell gust de torrat
i la sal
que se t'exploti
a la boca
també és una delícia.
Ai,
arriba,
eh,
la flaire
d'aquesta barbacoa.
El que sí que us aconsellaria,
si voleu,
és el pebre,
en el cas del pebre negre,
el pebre negre
li va molt bé
a la brasa,
llavors,
si voleu,
abans de posar la carn
a la brasa
i podeu posar el pebre negre
per la part que posareu
a la brasa,
pel cantó que cobreu
i el pebre negre
cuit a la brasa
li dóna un toc també
diferent.
A més,
s'ho notes més,
no?
I ho notes més
i dóna un toc
molt agradable
i ho podeu provar
per provar
una altra cosa
ben diferent.
Posarem patates,
no?
Posarem patates
i posarem,
home,
jo crec que la verdura
per acompanyar les carxofes,
jo crec que encara
podem tirar carxofes.
Sí, sí,
algunes faves
de gitano també
podíem posar algunes.
Algunes faves de gitano,
el que passa és que
a la fava de gitano
ja estem molt grosses,
les faves,
però bueno,
ja no són tan tendres.
jo m'agradaria donar-vos
algun altre consell,
en aquest cas
una miqueta raro,
però doncs
més que res
perquè és difícil
d'aconseguir,
però jo us ho explico.
Mireu,
un dels problemes
que tenim
quan fer una carn a la brasa
és que tot el greix
de la carn
va gotejant
damunt de les brases,
s'encenen
i allò ens crema la carn.
Sí.
Bueno,
doncs hi ha
un sistema
que són unes grelles
especials
que fan que això no passi,
però com que no el tenim aquest
ens l'oblidem.
Llavors,
un petit consell
que és inclinar les grelles,
no posar-les planes
sinó posar-les inclinades.
Allò en el suport,
posar un parell
de pedretes,
el que sigui.
però amb una bona inclinació
per anar bé,
que no ens rellisqui la carn
i ens calgui el damunt,
però doncs
si pot haver
amb una grella normal
4 o 5 centímetres
de diferència
entre la part del rell
i la part del davant,
millor.
Per què?
Doncs perquè quan ens plori
el greix de la carn,
si està inclinada
ens correrà,
ens anirà baixant
i amb una mica de sort
inclús
ens agafarà els ferros
de la grella
i ens baixarà fins al final
i farà que no ens caiguin
les gotes aquestes de greix
damunt de la brasa,
no se'ns encendrà la brasa
i ens donarà uns aromes
molt més agradables
a l'hora de fer la carn.
Doncs fixa't,
això que acabes d'explicar
és molt fàcil,
no té cap dificultat
i realment pot millorar
moltíssim el resultat
de la pata.
Molt, pot millorar molt.
Hi ha unes grelles noves,
bueno, noves,
per exemple,
són basques,
al País Basfà
i on es fan servir,
que en vez de ser
el típic tuborrodó
de ferro,
doncs són unes canals
en forma de V baixa
Ah, i allà cau el greix.
I llavors allà cau el greix.
Llavors poses la carn
i al inclinar la grella
tot el greix
va per aquests canals
i se'n va cap al final
i no et cau mai
damunt de les brases
i fa que quedi
molt millor la carn.
Doncs no res,
després d'aquest tip
a la mona
ens l'haurem de menjar igual
però costarà que entri, eh?
Una altra cosa,
jo sempre,
això suposo que ho fa tothom,
però s'ha de dir,
que és quan tragueu
la carn de la brasa,
la poseu en una safata
a poder ser de pedra
o doble,
de ferro doble
perquè aguanti la calor
i un bon raig
d'oli d'oliva verge
immediatament després.
Cru.
Cru, eh?
Cru, eh?
Un bon raig
allò on anem traient
quatre costelles,
un rei de l'onet,
quatre costelles més,
un altre rei de l'onet, eh?
I sempre amb papadetes
amb aquest oli
i després porteu pa
perquè aquest oli
és un pecat
deixar-lo a la safata, no?
Molt de pa, molt de pa.
I dimarts a fer bondat ja, eh?
Sí, dimarts ja haurem de començar
una miqueta de reig
i potser ja en parlarem.
De guarnicions,
com deies tu,
doncs, bueno,
patates al caliu, no?
Unes patates al caliu
que és tan senzill
com triar les petites,
fareu més via,
perquè amb una brasa
quan anem por ahí
no tenim massa temps,
triar patates petites
que n'hi ha, eh?
I senzillament embolicades
amb el paper de plata
i el forn,
i el foc ja són boníssimes.
Però si voleu,
n'havíem parlat alguna vegada
allò d'obrir-les per la meitat
i fer un foradet, eh?
I posar-hi una mantega aromàtica a dins.
Doncs fer una mantega de cibulet
o fer una mantega,
no ho sé,
d'olives
o fer una mantega
una mantega de pebre vermell dolç.
Alguna vegada
havies dit també
una mica de rocafort, també.
Un rocafort, boníssim,
una mantega de rocafort, eh?
Vull dir qualsevol coseta d'aquestes
tornem a tancar,
l'emboliquem bé
i el caliu
i se'ns curant de seguida.
L'escalibada,
no ens podem oblidar de l'escalibada.
I si no teniu ganes
de fer una escalibada complerta,
perquè hi ha feina,
jo us aconsello
per acompanyar
aquesta barbacoa
una escalibada de tomàquet,
que potser és la més desconeguda
i potser és la més bona.
Com la fem?
les untem bé,
que quedin com si les portéssim a la platja,
allò que quedin ben untades
i les posem a la brasa,
directament,
amb les graelles
i llavors se'ns cremarà la pell de fora,
com una escalibada normal i corrent.
Les posem en una safata,
les pelem,
les escarxem,
oli, sal i pebre,
i ja està.
Veureu que és boníssim.
I és una de les escalibades
que no es fan normalment,
però normalment hi ha el pebrot,
hi ha la ceba i hi ha l'overgínia.
I la tomàquet
molta gent no li posa.
Doncs feu-la només amb tomàquet
i veureu quina sorpresa.
Boníssim.
Podria ser ja dilluns,
a veure si no plou.
Algun consell més?
Home, jo més que res dir
quines són les coses
que ens quedarien millor a la brasa,
amb peixos,
no els oblidem també,
el tronc de lluç,
si voleu fer un tronc de lluç a la brasa,
us aconsello agafar troncs,
agafar lluç i tallar a troncs
de 10 centímetres de llarg,
que són grossos,
i posar-lo per les seccions,
cór-los per les seccions,
no cór-los a geguts,
sinó per allà on l'hem tallat,
posar el dret damunt de la graella,
llavors hi tirem un regionet d'alí d'oliva a l'espina,
perquè l'espina fa com un forat al lluç
i et penetrarà per cap dintre.
Abans hi posem sal i pebre
i aquest regionet d'alí d'oliva
i ens penetrarà tot cap dintre.
I deixem aquest tronc de lluç
a bastanta distància del foc,
perquè no se'ns cremi de seguida
i ens vagi penetrant el calor.
I veurem pel color de l'espina
quan l'hem de girar.
I normalment són uns 6-7 minuts per banda
i és un dels plats més meravellosos del món.
L'emperador, el bacallà,
el bacallà a la brasa,
increïble també.
El bacallà sec.
El bacallà sec, remullat,
i a la brasa.
La tonyina, el Sant Pere,
si tenim la sort de trobar un Sant Pere
també per fer-la a la brasa,
és increïble.
I els llenguadus també queden molt bons.
I de carns, què us haig de dir?
Vull dir, l'entrecot amb os.
Sempre les carns amb os
molt millor per fer la brasa que sense os.
Sí, perquè més escurar els os és el que agrada més.
És el que agrada
i a part l'os li dona gust a la carn.
Llavors, l'entrecot sempre millor,
xuletón que entrecot,
que és el mateix, però amb l'os.
El xurrasco, que és una de les peces més barates del mercat.
I més bones, fetes a la brasa.
I més bones, fetes a la brasa.
El xurrasco, si el marineu primer,
estarà molt més tendre també.
I us ajudarà a que el cuieu molt més ràpid.
el filet, també és una peça que queda bé.
Les costelles de cordill, les llonses,
això ja no cal ni dir-ho.
El conill, eh?
El conill també potser ha baixat una miqueta
el consum últimament de conill,
però doncs amb la crisi és un bon consell.
És una carn molt saludable.
És una carn molt saludable,
baix en greixos i econòmica.
Pollastre, que la canalla l'agrada molt.
Pollastre.
Ja ens menjarem nosaltres el xurrasco
i els nens que mengin pollastre, no?
I l'altra gran noblitat,
les guatlles.
Cafetes a la brasa són boníssimes.
Oblidades, però s'hi consumeixen molt, eh?
Es consumeixen.
amb guatlles i sempre hi ha molt de moviment, eh?
Sí, bueno, doncs millor.
És que la guatlla oberta, marinada una mica
i a la brasa, és una carn exquisida.
És boníssima, boníssima, boníssima.
I també volia fer, doncs, una petita innovació
i fer hamburgueses.
En vez de comprar-les, les podríem fer nosaltres.
Home, doncs sí que les podríem fer,
que no costa tant.
Mireu, la de vedella, eh?
Anem, comprem carn picada de vedella.
Sempre la carn millor que la comprem picada a casa,
perquè si la picam amb la picadora que eres de cuchilla,
no queda bé, queda una pasta, eh?
És millor que quedin aquells xurrets
de la carnisseria.
Senzillament, molt senzilles,
hi posem una miqueta d'all picat,
a poder ser all tendre, molt millor,
força julivert, també picat,
unes tapres i unes olives verdes.
Tot això ho barregem bé
amb una miqueta de sal i pebre i amb la carn.
No hi posem ou, ni per ratllat, ni res, aquí?
No cal, no cal.
Amb això sol ja ens quedarà bé.
Si voleu posar un rovell d'ou, també us quedarà molt bé.
Però llavors quasi que us podeu fer un tàrter ja d'aperitiu, eh?
Sí, sí, sí.
Amb una miqueta de mostassa.
Només que ho de l'altre dir per compactar una mica,
però vaja, jo crec que amb tot allò que hi poses...
Però amb tot això ja queda bé
i us quedaran unes hamburgueses delicioses.
I per fer unes altres diferents,
n'hem parlat fa uns mesos,
però l'hamburguesa de bacallà.
No oblidem una hamburguesa de bacallà
que també ens pot quedar molt bona.
Una miqueta d'all, all tendre,
una miqueta de julivert.
Podem comprar una llauneta d'aquelles de pimientes de piquilló,
i els calivats,
doncs també els piquem a trossets,
i una miqueta de pebre verd italià, eh?
Això ho tallem tot petitó
i ho barregem amb aquest bacallà esqueixat, eh?
I li donem forma d'hamburgueses
i també ens preparem per disfrutar d'unes bones hamburgueses.
I a la brasa, aquestes de bacallà, boníssimes.
Home, es pot fer l'alternativa a la carn, eh?
Dilluns de Pasqua, peix i verdura,
carn i verdura per a tots els gustos,
i bona companyia, que és el que generalment es té.
Bons amics, no?
Bons amics.
Tanqueu el dilluns?
El dilluns, sí.
No, jo t'ho pregunto
perquè jo sé que tu estàs sempre per la conciliació
de la vida laboral i familiar.
Dilluns de Pasqua és el dia de la mona.
Però des d'avui fins diumenge teniu obert el Finquima?
Sí, sí, sí, sí.
I val la pena reservar, potser,
perquè són dies de molt de moviment, no?
Home, sí, aquests dies sí, eh?
Aquesta nit i demà a la nit són dies forts,
són dies de professor,
si el temps ens ho permet.
I sí, aquests dies,
si voleu assegurar-vos la taula,
millor que reserveu, sí.
Que ens recomanes, així com a temes de Setmana Santa
que tinguis a la carta?
Home, ara jo faig una manida de rap
que està impressionant.
Una manida de rap, està bé.
Una manida de rap amb avellanes,
més que d'aquí que això, difícil.
És un rap que està a cuita baixa temperatura,
amb una picada d'avellanes a dintre
i una miqueta de cibulet.
I el deixo mitjoreta a 70 graus
i després el trec i el servim fred,
tallat molt finet, que està supertendre.
I amb aquest oliet i aquestes avellanes
que ha deixat anar el rap,
els lligo com si fos un romesco,
amb una miqueta de vinagre
i una miqueta més d'oli d'oliva verge
i fa una salsa que va amb unes patates
d'aquestes petitones bullides,
el rap i la salsa de vinagre
de avellanes al damunt.
Està increïble.
Per menjar bé i de restaurant,
que deien les àvies,
es pot menjar bé,
ni que sigui dijous sant o divendres sant,
perquè és peix,
però, a veure, carn també en tenen,
aquí en clima.
Per tant, interessant que reservin taules
si és que tenen interès
en anar en algun d'aquests dies.
Francesc Lledó, moltíssimes gràcies.
De veritat,
sempre és un plaer parlar amb tu
i cada dia aprenem alguna.
Sembla mentida, tants anys que ens explica coses
i sempre a cada programa,
no sé vostès,
però servidora n'aprèn moltíssim.
Gràcies, Francesc, bones festes.
A vosaltres.
Bona setmana santa.
Nosaltres ara el que farem
serà una petita pausa
i mentre va la publicitat
deixarem aquest sol realment extraordinari,
ja tenim el cap calent i tot,
i entrarem en l'ombra
de l'església de Nazaré.
Entre ell surten moltes persones,
allà ens trobarem amb Carles Batges,
que ens farà una visita guiada de privilegi.
Fins ara mateix.