Ara són dos quarts d'una del migdia, dos minuts i mig,
com us dèiem, l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Avui esdevé notícia també perquè hem conegut un servei
que atorga sobretot aquelles persones que fan un estat aquí a Tarragona
han de caure o bé al servei d'urgències o bé a l'hospital.
Clar, si tu arribes a un centre mèdic i parles un altre idioma
i no t'entenen i el que és pitjor, tu tampoc entens quin és el diagnòstic,
la veritat és que tens un problema.
Aquest és l'objectiu al qual es van marcades de l'hospital,
justament dotar d'un intèrpret perquè aquests pacients que arriben
puguin entendre's perfectament amb el personal mèdic.
Saludem Anna Borruell, ella és cap de la unitat d'atenció a l'usuari
de l'Hospital Universitari Joan XXIII. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Infermera, però les seves companyes ja han fet el manifest que tocava.
Ara ens ocuparem d'una altra qüestió.
Iñaki Bujedo, molt bon dia.
Molt bon dia.
L'Iñaki té l'intèrpret, ni és metge ni té intenció de fer-ho.
Senzillament fa de pont d'intèrpret entre el pacient
i el metge o la infermera.
A veure, tants casos us trobàveu, Anna,
que es va fer necessari crear aquesta figura dins de l'hospital?
Doncs sí.
Dins de la política d'intentar donar el millor servei possible
a tots els ciutadans que han de venir al nostre hospital,
des de fa ja uns quants anys es va detectar
que durant el període estival augmentava moltíssim
el número de turistes o gent que estaven de pas estrangers.
I som altament sensibles a la importància de la comunicació,
la informació en temes de salut.
És a dir, l'idioma, evidentment, és una eina de comunicació
i és imprescindible en la nostra societat,
però quan estem parlant que el ciutadà ha de rebre informació
d'unes recomanacions per al cuidatge de la seva salut
o ell té dubtes o necessita saber en quin és el seu estat,
hem de posar les eines necessàries.
I des de fa ja uns quants anys,
en un pacte de col·laboració a la Universitat Rovira Virgili,
disposem d'intèrprets en horari de matí i tarda
per tal de facilitar l'acollida al pacient estranger,
solventar situacions de tràmit administratiu,
que a vegades també poden ser molt compromeses
i importants tant pel sistema com pel pacient,
en qüestió de assegurances, trasllats al seu país, etcètera,
com una mica del dia a dia, la seva estada a l'hospital.
No vull ni pensar com se solucionava aquest tema
abans d'incorporar aquest servei, no?
Doncs moltíssima voluntat.
Com jugant a les pel·lícules.
Els indis.
Comunicació monobarbal, que sempre és important.
Però clar, si parlem de segona cosa,
diuen quin restaurant puc anar a menjar
o quin és el monument més bonic,
però quan estàs parlant el pàncreas o...
Clar, si no coneixes l'idioma, com ho expliques tot això?
Cal dir també que hi ha un púl important de professionals
que coneixen sobretot l'anglès, no?
Sobretot que diuen que al nostre país
tenim aquest dèficit d'idiomes,
però bé, ja ho superarem.
Aquesta generació com la de l'Iñaki...
No, la generació d'Iñaki ja són...
Ja ho tenen més que superar.
Són Babilònia.
Clar, estem parlant d'aquest punt a l'Istia,
ara parlarem amb l'Iñaki de la seva feina quotidiana també,
però hi ha una realitat ben clara en els últims anys
que és l'arribada d'immigrants,
sobretot del Magrib, dels països de l'Est també.
Sí.
Clar, en el dia a dia això també té el seu què
perquè hi ha un component primer de barrera idiomàtica
i moltes vegades també un component cultural
que també es va superant en quant a les demandes dels usuaris.
Aquest tema també el podeu resoldre
més o menys al llarg de tot l'any?
Sí, durant tot l'any, sí.
L'hospital disposa,
no és exactament la seva tasca,
hi ha una mediatura cultural
que parla àrab, no?
i després s'ho vendem una miqueta sobre la marxa.
Sí, val a dir que,
sobretot en els països del nord d'Àfrica,
per sort sempre hi ha algun familiar,
a vegades són els nens que parlen correctament...
Perquè a l'escola aprenen català i...
Parlen correctament català i castellà
són ells els que a vegades està fan d'enllaç,
de canal de comunicació,
perquè hi ha gent que realment
es plantegen qüestions una miqueta compromeses
perquè no entenen absolutament res
i reitero la importància
que per responsabilitat
hem d'assegurar moltíssim
que la informació que rep i nosaltres rebem,
parlem tots el mateix idioma,
i ens entenguem, no?
Les recomanacions són fonamentals
o els seus antecedents patològics
o qualsevol informació
respecte al seu estat de salut
per nosaltres és molt important conèixer.
Iñaki, tu parles anglès, francès...
I una mica d'alemany.
I una mica d'alemany.
Sí.
Amb això ja t'arregles amb els pacients
perquè generalment són pacients
que anglès parlen gairebé
tots els estrangers que venen.
La majoria de tothom que vingui de fora d'Europa
la majoria saben parlar anglès.
O sigui, tots tenen facilitat amb anglès.
És el que deies tu abans,
aquí com que costa una mica
però allí tothom...
És com la segona o tercera llengua.
És veritat, això.
A veure, com és la teva feina?
Tu, diguem-ne, estàs allà derretent,
assegut i et criden,
tu estàs en un busque...
Quin és el teu funcionament normal
en aquesta tasca que fas d'interpreta a l'hospital?
És una mica les dues coses que has dit.
O sigui, jo estic...
La meva ubicació és a urgències,
i jo sí...
És on ve més gent de fora,
o sigui, entre tothom per allí.
I llavors fas d'enllaç entre...
Primer perquè entri,
per agafar totes les dades possibles,
del que li passi,
de un bé, de tot...
Tu estàs al costat, diguem-ne,
de la persona que fa l'acollida al pacient,
tu estàs allà al costat.
I ella et diu a tu que li diguis,
que li pregunti,
que contesti allò que vol saber.
És aquesta cosa una mica...
Bàsicament, sí.
No, no, eh?
Entretingut, distret.
I a part és l'altra cosa
que tenim busca,
o sigui, hi ha un busque
que és per si hi ha qualsevol pacient
que estigui a planta,
qualsevol on sigui,
que no s'entengui o bé
l'enfermera que hi hagi,
o el metge o el que sigui,
o si li fa falta alguna cosa,
o sigui, trucar a un familiar
o vingui algú a veure'l
o qualsevol cosa que li faci falta,
poden anar-hi allí.
A veure, no ens enganyem,
per molt alt que sigui
el teu nivell d'anglès o de francès,
fins i tot si parléssim en català
o en castellà,
idiomes que dominem,
si ara, per exemple,
l'Anna o un metge
ens digués aquestes paraulotes
que normalment s'utilitzen,
ni en català les sabríem entendre.
Per tant, tu, si això, a més a més,
ho has de traduir a una altra llengua,
com te'n surts?
Tens un diccionari mèdic al costat?
Utilitzes alguna eina?
Jo perquè el mòbil que porto
per traductor
puc buscar-ho on sigui
si hi ha alguna cosa
que és molt, molt, molt concreta.
Sí, però ho has d'interpretar,
perquè potser trobes la traducció
de la paraula,
però ni que ho diguis en el seu idioma,
potser no entén
aquella persona quina és la patologia.
Per tant, jo m'imagino
que tu, a més a més,
has d'aprendre
el que és aquella patologia
per poder-la explicar, no?
Sí, has de buscar-ho,
o si m'ho miro de vegades
o si no, si és en un moment,
doncs dic, espera't un moment,
busco i li dic, vale.
Llavors li dic el que m'assur,
que jo trobo que està bé també,
o sigui, perquè hi ha vegades
que poses qualsevol cosa traduïta,
surt qualsevol barbaritat,
però tot el que sigui
que m'assurta,
doncs vale,
això és el que li passa,
o més o menys ell també,
com el que són terminacions mèdiques,
més o menys sonen igual
en un idioma que en un altre,
ja més o menys ho agafa ell també.
O sigui, no hi acostuma
a haver-hi gaire problema, tampoc.
Clar, diferent també és
que davant d'una patologia banal,
que pugui ser una urgència
d'aquestes que no té més transcendència,
home, doncs no passa res,
vull dir, aquella persona
es trenca un braç,
l'anguiixa en marxa,
o una gastroenteritis sense importància.
El problema és quan hi ha,
doncs, un pacient
que està greu després d'un accident,
una malaltia sobtada.
Aquests moments deuen ser molt complicats,
també per a tu com a intèrpret,
pel propi pacient,
però sobretot per a la família.
Vull dir, jugar aquest paper
no deu ser fàcil, no, Iñaki?
Sí, perquè és el moment que, per exemple,
tu, o sigui, si la família no està informada
que sigui un fill o qualsevol tipus de familiar
està ingressat allí,
ja has de trucar i llavors te pregunten,
tu no saps del tot el que li passa,
llavors et dona informació,
intentar després
que vingui algun metge o algú per dir alguna cosa,
perquè és que, clar,
o sigui, tu truques,
allò estàs a casa teva,
ja te truquen per dir-te
que tens un familiar,
que li passa alguna cosa,
t'ho poden dir mitjament bé des d'aquí,
perquè sigui català o en castellà,
però si t'has de trucar de fora,
que entre que l'horari és diferent,
perquè, des de saber,
potser te toca algú que està a Estats Units
i l'horari és diferent,
ja te truquen els segons quina hora,
per dir-te això,
que estàs juny de la família,
o el que sigui,
que és una mena de polla,
també has d'intentar fer conversa,
ni que sí,
perquè de vegades te trobes
que estàs completament sol allí.
Clar, de forma de sobtar,
i estàs llit,
però molts pacients d'aquells
es deuen quedar sols,
perquè la família ha de marxar,
s'hi han de fer un ingrés de llarga durada.
Val a dir,
perdona que interrompeixi,
el Servei d'Urgències
es disposa d'un teléfono inalàmbric,
perquè sempre i quan l'estat del pacient
el permet,
pugui ser directament el pacient,
això no solament hi ha
per les persones estrangeres,
pugui ser la persona
que directament contacti amb la família,
perquè com molt bé diu l'Iñaki,
anem a veure la informació clínica
que correspon al metge,
a nosaltres no ens correspon,
però aquest fet de contactar
amb el pare, amb el fill,
amb un germà,
que l'espera tot,
menys una trucada inesperada,
dient que té un familiar
al servei d'Urgències,
que tothom s'engela la sang,
encara que sigui una banalitat,
però que en aquell moment
li has d'informar,
són moments que es necessita
alguna cosa més que saber idiomes,
sinó que necessites una sensibilitat
i una miqueta de saber fer.
Es compta també, evidentment,
en el suport que dona el metge,
que és qui, en d'un moment,
ens diu fins a on s'ha de donar
la informació.
Si el metge és ell,
que per casualitat pot parlar ell en anglès,
moltes vegades,
sobretot si són males notícies,
les ha d'assumir ell,
no, o també estar en compte
la distància o el temps que pugui tardar
el familiar en venir aquí
i intentar lleugerar en el possible,
el que sigui un viatge
a menys angoixant possible.
De totes maneres,
en el dia a dia,
aquí les situacions deuen ser
d'allò més diverses.
Començaves comentant que arriba
i dones suport perquè puguin omplir
tota la part de paperassa,
de burocràcia.
Passi aquí,
aquella persona pot mostrar nerviosisme.
Esclar que el personal sanitari
està preparat per dir,
calmis, que no passa res,
però no poden estar tota l'estona
al costat d'aquella persona.
A tu et toca dir calmis,
no passa res en el seu idioma
o no arribem a aquest punt?
No arribem a aquest punt
perquè no s'acostumen a queixar per temps.
Una cosa que tenim nosaltres
és que ens queixem molt
perquè porto una hora aquí...
Saps què passa?
Que hi ha molts països
que el sistema sanitari està fatal
i quan arriben aquí ho troben fantàstic.
És veritat.
Això és cert, el valoren molt.
Això en parlarem també,
a veure quina valoració en fan.
Per tant, a tant, no.
Arribes allà,
els hi dius, doncs, si s'han de quedar ingressats,
s'han de quedar ingressats.
Clar, hi ha tantes malalties
com a pacients, com a situacions
i això és la típica pregunta,
però és que per ràdio
és molt agraït això de l'anècdota, saps?
Per tant, tu entens que et preguntis
si hi ha algun fet singular,
no cal que sigui divertit.
Això, tampoc no som tan exigents,
però algun fet puntual
les primeres traduccions que vam fer
partint de la teva experiència cada dia?
A veure, ja va haver-hi un
que era allò que va...
era un pacient
en què s'havia caigut d'una finestra,
que era el que...
Per coses que passen,
ell havia vingut aquí per una setmana,
portava cinc dies a l'hospital,
la seva nòvia s'havia hagut de marxar
al seu país,
ell se'n trobava sol.
Llavors, clar, o sigui...
Que era britànic, perdona.
Vaig haver de fer una traducció
amb la psicòloga
per preguntar-li a veure com estava i tal,
no?
I llavors te n'adones
que una cosa és que estiguis malalt
o t'hagi passat qualsevol desgràcia
que dius...
fa mal, o sigui, sap greu
perquè dius, estàs de vacances.
Però altra cosa ja és que diguis
que la meva parella ha marxat...
Ah, però va marxar perquè...
Perquè se li va acabar el temps,
o sigui, no?
Perquè sona allà un viatge programat i...
Si a sobre tenim aquest drama,
dius, no programes.
No, llavors seria massa, no?
Però no, o sigui, era...
Era trobat a sol un puesto
que dius, a ningú li agrada
estar ingressat a un hospital
i menys si no te pots apanyar,
per exemple,
amb la persona que tinguis a costat.
I la...
Quan vaig acabar amb la psicòloga,
l'única cosa que em va dir
és que li donin la gràcia
als de costat
una parella de gent gran,
havien de tenir 70 i pico d'anys.
Només que els hi donin la gràcia
per...
D'alguna manera
s'havien intentat comunicar amb ells
i el fet de tallar-li amb menjar
o preguntar-li qualsevol cosa
que li fes falta.
Només per gestos o el que fos.
O sigui,
ni hi ha fermeres per cobrir
qualsevol necessitat,
ni traductors,
ni metges,
ni el que sigui.
Pot ser una necessitat
que m'està picant un peu,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors intentar...
Aquells pacients,
els que hi havien al costat seu,
o sigui,
els dos se van posar a plorar,
tant un com perquè
li va donar les gràcies
i l'altre per rebre-les.
Es van emocionar, clar.
I no hi havia cap mena
de comunicació entre ells,
o sigui,
era tot no verbal,
o sigui,
no sé,
és curiós,
en situacions de...
no extremes,
però de soledat.
És que qui s'hagi trobat alguna...
Normalment les persones
que estan hospitalitzades
tenen acompanyia al costat.
Hi ha d'altres
que per determinades circumstàncies personals,
doncs en l'hospital
no tenen ningú,
ni que la seva vida
estigui perfectament estructurada.
aquella solitud de l'hospital,
ni que et vingui la infermera
com bé deies,
vull dir,
agraeixes tant aquesta escalfa
i aquest acolliment
que et pot fer un desconegut
que està al llit del costat.
És una experiència...
Això és més valuós
que explicar una anècdota divertida,
on va parar.
És una realitat.
Escolta,
l'Iñaki va la dir,
segurament un oteu per la veu,
però és un noi molt jove.
24.
Molt jove.
El teu entorn
sap que treballes d'això
i els crida l'atenció
que facis aquesta...
No que treballis d'interpret,
que és una feina
més que coneguda,
però sí que facis d'interpret
justament en un centre hospitalari.
A veure,
la gent és molt morbosa,
no?
El que et van a dir és allò.
Has vist algú
que l'hagi passat
alguna barbaritat
i vingui jo,
dius,
a veure,
jo no soc metge,
o sigui,
jo no tinc una formació
o una preparació
per anar a veure
alguna persona
i li passa qualsevol desgràcia
i estigui molt malament,
perquè te trobarà gent
que estarà molt malament
o algú que li fa mal
un peu
o que té un constipat
o té febre
o qualsevol cosa.
Llavors,
de moment no se m'ha adonat el cas,
però dius,
el dia que,
jo què sé,
t'arribi algun d'ambulància
que ha tingut un accident de cotxe
o qualsevol
que te pot arribar molt malament
o el moment que tinguis
algú al costat
que li hagi de dir,
no, mira,
que el teu familiar s'ha mort
o coses així,
dius,
tot té la seva part bona
i dolenta,
no?
Clar,
més que m'imagino
que en un estat de xoc
no cal que sigui greu,
moltes vegades
com que aquesta comunicació fluïda
que es pot donar a tu
que et confonguin
amb personal mèdic,
que es creï una certa confusió
i que es diu,
no, no, no,
jo no li puc dir res,
és aquesta persona que,
clar,
que això en el dia a dia,
Anna,
també.
Sí,
també passa.
Jo penso que val a dir
que el paper de l'Iñaki
és importantíssim
perquè la feina del traductor
no es limita únicament
a fer això,
no?
No som els traductors de l'ONU
que diuen,
ha dit el senyor este que no,
no, no.
No,
jo penso que va molt més enllà
i s'ha de valorar
i s'ha d'analitzar
des d'aquesta vessant.
Penso que és molt important
el que ell d'alguna manera
està dient
que és el saber estar.
El seu paper,
perquè és molt fàcil
imaginar l'escenari,
no?
Tu estàs en un país
que has vingut a més a més
de vacances,
ha passat el bé,
etcètera,
i de nit al dia
per una circumstància
desafortunada,
bé perquè et ve
sobtadament una malaltia
o tens un accident,
se te canvien
tots els teus esquemes
i vas a parar
a un centre
hospitalari,
desconegut,
fins i tot podem dir
a vegades hostil,
en unes normes
de funcionament
que tu desconeixes
i a més a més
rematem la jugada
en el desconeixement
de l'idioma.
L'angoixa que habitualment
tenim quan estem malalts
de què tinc,
què em faran,
m'haig de quedar,
marxaré,
demà passat se m'acaben
les vacances,
no tinc més hotel aquí.
el poder disposar
en aquells moments
d'una persona
que et fa una acollida,
perquè jo parlaria
que el traductor
l'Iñaki
a part de traduir
fa una acollida,
jo penso,
jo me'n poso
a la meva pròpia pell
i és que s'obre
un món,
no?
I aleshores
aquest acompanyament
que ell fa,
jo penso que la gent
l'agraeix moltíssim
i nosaltres
internament
dins a l'hospital
és una l'idi,
un mes abans
que comencés
a venir ja
internament
per l'hospital
i quan venen
els traductors,
quan venen els traductors.
Abans no l'he dit,
la seva franja horària
és de dematí i de tarda
i fins i tot
els caps de setmana
estan localitzats
en un busque
en cas que sorgís
alguna urgència
o alguna necessitat.
Evidentment,
el divendres
s'intenta solventar tot,
el ritme de l'hospital
al cap de setmana
és diferent,
però això no impedeix
que hi hagi un accident
o una necessitat puntual
d'alguna gestió
o el que sigui
i aleshores
ells estan a la disposició
de l'hospital.
Anglès,
Francès,
Alemany,
generalment,
com he deia,
és bona part dels ciutadans
europeus
dominant l'anglès
amb tota la perfecció
com a segona llengua,
però clar,
cada cop més
tenim turistes,
no parlem només
d'immigració,
que això és un altre tema,
tenim turistes russos,
japonesos,
xinesos,
aquí com ho fem
si no parlen anglès?
Per què?
Japonesos parlen anglès
generalment?
Xinos no.
Xinos no,
i russos no tots,
eh?
Russos és com si comparéssim
amb naltros
a nivell d'idioma
d'anglès,
o sigui,
parlen molt
just i necessari
per poder-se comunicar
allò,
dir,
mira,
m'ha passat tal i qual,
però no se t'aposaran
a esplejar sobre el tema,
o sigui,
és justet.
Però se'n sortiu?
Sí,
amb russos sí,
perquè la majoria
saben parlar anglès,
o sigui,
no...
Però amb xinesos no.
Però amb xinesos no.
A xinesos hi ha molta dificultat
de comunicació,
hi ha de forma quotidiana,
a més a més són gent
molt tancada,
però somriuen.
Escolta,
què vols que et digui,
eh?
A vegades un bon somriure
és millor,
molt millor
que una mala paraula,
eh?
Sigui en l'idioma
que sigui.
Quina valoració
fan en general
els estrangers
que estan estiuejant
del servei
que se'ls dona
aquí des del punt
de vista sanitari?
És a dir,
marxen contents,
us fan fer una mica
d'enquesta,
fins i tot des de l'hospital,
per conèixer
el grau de satisfacció.
Sí, sí.
Anem a veure,
jo,
el que tu apuntaves abans,
penso que tenim
un nivell de sanitat
excel·lent,
que potser
la gent de fora
el valora més que nosaltres,
que ja el tenim
de forma quotidiana,
eh?
Simplement per
a qualsevol país europeu,
no estic dient
que la seva sanitat sigui...
No, però els serveis
sanitaris públics,
tothom que ha viatjat una mica
sap que no funciona
ni de bons tros com aquí.
L'accessibilitat,
sobretot.
Aquí la facilitat
que tenim per...
Entres en un hospital
i ja t'atenen.
Allà Déu-n'hi-do, eh?
T'atenen
i aquí,
abans que res,
t'entenem
i després ja parlarem
de papers
o dels tràmits
que s'hagin de fer.
Això,
jo el valora molt.
Són extremament
respectuosos
en el teu treball.
Molt exigents?
No, gens,
en absolut.
En absolut.
Percebeixes,
i parlo des de la meva experiència
de molts, molts, molts anys
treballant a l'hospital
i a més a més
vaig estar molts anys
treballant al servei
de dermatologia
que era una de les portes
d'entrada d'accidentats,
no?
Percebeixes immediat
la confiança
que et dispensen
a tot el personal sanitari.
Són molt bons pacients,
són molt respectuosos
en les normes,
sobretot amb el flux
de visites
i tot això,
i són gent agraïda,
molt agraïda.
Això és per saber.
I l'Iñaki encara els veu,
encara que sigui
una miqueta en trànsit,
no són gent conflictiva,
agraeixen molt.
A tots serveis
també per practicar
el idioma, no?
Per no perdre
o per practicar, sí.
Clar,
hi ha pacients
que jo m'imagino
que si no tenen
una patologia greu
doncs es deuen
avorrir bastant
i deuen estar allà
i de tant en tant
doncs una miqueta
de conversa
els deu ser molt agraïda.
Sí, i a veure,
és com tot,
hi ha dies que potser
has d'anar
amunt i avall
tot el dia
perquè ell tens un allí
i un altre
que estigui a urgències
o algunes
i t'ha de trucar
o una cosa
però hi ha dies que no
llavors preguntes,
te miren allò
com volent
te donar peu a conversa
llavors dius,
tot bé,
s'esperen però no.
Si tu pots tenir
una persona allí
que potser ha d'estar
dues hores esperant
i no,
ni molestaran aixecar
per dir-te
quant me queda
per entrar?
Llavors tu vas a ell
i potser li preguntes
a veure si què tal
o si li fa mal
o qualsevol història
però no.
Som molt,
molt,
molt bona gent
per dir-ho
com a pacient,
com a haver d'esperar-se
una entrada
o el que hi hagi.
Amb 24 anys
lògicament
ara estàs fent
aquesta feina,
no sé des del punt
de vista professional,
quin és el teu objectiu?
Si té alguna cosa
a veure
amb el que fas ara
o tens altres aspiracions?
A veure,
les coses com són
de qual està la situació laboral
ara mateix,
qualsevol treball
que puguis tindre
sigui d'administració pública,
sigui en un hospital,
sigui en un cap,
sigui...
Tot és posar-hi un peu,
tot és treballar-hi amb ell
per poder-hi entrar
o per qualsevol cosa així.
Però aquesta feina d'interpret
t'agrada?
Sí,
a veure,
té la seva part bona
i té la seva part dolenta,
no?
Quina és la dolenta?
La dolenta és que...
Només hem parlat de la bona.
En el moment que tinguis algú
que per el que sigui
li passa alguna cosa
i o ell no t'ho sap explicar
o tu no li pots entendre
tal qual com és
o el que et deia abans
que potser hagi de trucar
a algun familiar
que estigui fora,
totes aquestes coses.
A veure, no...
Hi ha molta gent
que estudia potser
infermeria, medicina
i al moment de veure't
en pràctiques
i trobar algú
que estigui així
potser diuen
no puc.
De totes maneres
jo m'imagino
que l'experiència en això
doncs ajuda moltíssim
i que lògicament
la sensibilitat
no es perd mai,
la sensibilitat
no es perd mai,
però diguem-ne
que aquella paret
que el professional
s'ha de posar
perquè no entri...
És a dir,
perquè no perdi l'eficàcia
la seva feina
doncs s'aprèn amb el temps.
Per tant,
hi ha aquí uns anyets més
com a interpret treballant
i això està superat.
El que passa
que és normal
és com estem comentant
és una persona molt jove,
molt madura
però això també val a dir
que està fent molt bé
la seva feina
però és normal
que s'obti
jo penso que és normal
que s'obti
una persona jove
de la nit al dia
que contacti
per primer cop
la seva vida,
no l'havia fet mai,
a la realitat
de l'altre costat
de les nostres vides
que és la falta de salut,
no?
Que és la malaltia,
la petita
o immensa tragèdia
que a vegades
ens toca viure
directe o indirectament
als nostres familiars.
Aleshores,
accedir per primera vegada
a una ubi
si no has anat mai
i que en un paisatge
que ni tan sols
està passant mai
a la teva vida
per la imaginació,
de moment
és d'orillo,
i situacions familiars
que es destapen
l'hospital
és com una gaciosa
remoguda
que li treus el tap
i es destapa
i la gent
s'aferra
en aquest moment
seran vell
que és el nexe
d'unió
entre el seu món
i la seva realitat
del que li està passant
al familiar
però repeteixo
que l'està fent molt bé
i se'n surt molt bé.
Tant de bo
que si anem
a algun hospital europeu
trobem un Iñaki
i un anà
que ens atenguin
com a Joan XXIII.
Alguna cosa més
que ens deixem
que vulgueu destacar?
Doncs no,
jo penso que hem fet
una bona repassada
de la seva feina
no podríem parlar
molta estona més
que hauríem
en anècdotes
algunes
com deia l'Iñaki
algunes curioses
divertides
algunes que
penso que no
ni he de sortir.
Alguna curiosa divertida
no ens acollirà ara
per allò
posar un fi de festa
xulo a la conversa?
No, no.
Molt divertida
molt divertida
si no és divertida
si no és divertida
si no és divertida
si no és divertida
no.
La important és
que penso
que el ciutadà
sàpiga
que l'hospital
està dispensant
aquest servei
amb molt d'èxit
amb molt de reconeixement
per part dels receptors
tant interns
com externs.
Repeteixo que internament
el personal sanitari
i mèdic
l'agraeix moltíssim
i el personal administratiu
per l'altra tasca
que està desenvolupant ell
que és molt important.
Nosaltres us agraïm molt
que ens hàgiu prestat
una estona del vostre temps
que us hem tingut aquí
una estona derretent
també
mentre fèiem aquesta connexió
a l'exterior
ha estat un pla de veritat
Iñac i Bujedo
Ana Baruel
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé la feina
és a dir que no treballis gaire
això voldrà dir que va bé la feina
Adéu-sia
Adéu-sia
Adéu-sia