Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
S'ha de dir que la de Jean Reeves i tot el seu equip va demostrar el que era que realment
era un equip superprofessional i va permetre que això sortís endavant igual que ho van
demostrar la nostra gent.
que és l'equip especialment que s'encarrega del tema dels transfers,
dels allotjaments, la Laura Batet, la Laura Moreno i el Carles Fernández,
que els tres van estar fent possible que aquesta persona arribés,
perquè hi havia una cosa que era sortir d'allà, però després també...
Perquè estava a Lisboa, ella, no?
Estava a Oporto, a Ilbau, va anar a l'aeroporto a Lisboa,
de Lisboa havia d'anar a Barcelona, del Prat, a vindre cap aquí,
i després ja finalment va fer l'entrada triomfal,
gràcies a, en aquest cas, també és just desmentar-ho,
a la col·laboració de la Guàrdia Urbana, que no ens sobrava gens el temps,
i va fer un acompanyament, allò, realment d'estrella mediàtica.
En plan ambaixador nord-americà.
Bromes a la banda, crec que en aquest cas va ser casual,
i potser no era necessari, però la de Ian Rips és una estrella mediàtica, de veritat.
És una dona molt poderosa, sortir a l'escenari i omplir tot, aquella dona.
I no ha vingut mai a Tarragona ningú que estigui tan graminat,
no sé si és la paraula.
Graminat, perquè graminat és una gramínia, llavors no.
Però vaja, jo penso que aquí la suma de tota aquesta gent que no es veu mai
va fer possible que la de Ian Rips actués.
Per tant, jo penso que la millor resposta per aquest any especial
era tenir dues sessions d'inici obertes,
o és igual, ahir, doncs, aquestes sessions escolars que també van estar plenes
i que avui han continuat, i per tant, doncs, aquí també amb la conducció de la gent d'Imaginautes
i amb la gent de la Sitges, que ha fet aquest espectacle tan especial per Tarragona,
i a més és una mica una banda de les que sempre ens estimarem aquí a Tarragona,
perquè ens la vam, bairebé, la vam catapultar nosaltres.
Ahir vam estar a una de les sessions en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
i la veritat és que ens ho vam passar molt bé.
Nosaltres que ho escoltàvem, doncs, imagino que els escolars...
A la de l'overbooking o a la normal?
No, no recordo, jo crec, a veure, era la de la dos quarts de doig,
aproximadament la de l'overbooking.
I a l'escenari i tot, no?
El Jordi Sorinyac sempre té aquesta qualitat com a periodista i reporter,
que sempre va quan hi ha overbooking, i això per ràdio llueix molt més,
clar, doncs, va estar força bé.
I ara són els locals, alguns locals de Tarragona,
que aniran acollint aquests concerts.
I alguna que altra actuació al carrer?
Enguany no hi ha tantes actuacions al carrer, no?
O és que jo no he vist bé el problema?
En general hi ha menys actuacions, perquè a mi passaria un centenar,
enguany passem a 65, amb 21 bandes,
però vaja, penso que és una bona quantitat.
Bàsicament el que es nota més és que no hi ha actuacions al Teatre Metropol
i el que no hi ha són tantes bandes internacionals, no?
Però el que hi ha estarà amb garanties
i jo penso que podrem gaudir d'un bon festival,
com sempre els espectadors seran els que jutjaran
i per tant són els que diran, bueno, si s'aprova o no s'aprova, no?
Home, jo si vols te donaré una opinió d'un espectador de 5 anys,
la meva filla, que ahir va estar amb el jazz infantil
i va tornar emocionada.
Els agrada molt.
Aquest espectador és el que més ens interessa,
perquè en definitiva és el que continuarà fent possible el festival.
Clar, els que ja són espectadors ja són feeders,
però els que van creant aquesta tendència, no?,
que el festival continuï endavant i que sigui per molts anys.
I col·laboracions moltes,
i en aquest sentit jo ja saludo directament l'Elisa Ribé.
Elisa, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
És anòloga de l'Adeo Tarragona.
Anirem comentant alguns aspectes,
però clar, tenia que hi l'Elisa, el francès,
i està el Quim Quima.
Com a exemple, no és l'únic local que aposta pel festival.
Hi ha molts a la ciutat de Tarragona,
però com que som aquí,
parlem-ne.
Aquestes col·laboracions a vegades no és només un tema de pressupost,
que sempre estan els diners pel mig,
sinó també de ganes, no?, de fer coses.
Home, sí, clar que sí.
El que passa és que, bueno,
sobretot això ha vingut...
A mi m'ha arribat des de l'Ajuntament,
des del Jordi,
i ell em va proposar,
sobretot aquest dia d'avui,
aquest middia,
que estava una miqueta fora de programa,
i, bueno, ja saps que m'apunto a tot, no?
A mi m'agraden molt aquestes coses,
i doncs jo decidir li vaig dir que sí,
llavors van venir els de l'Adeo,
vam acabar de final...
Que també s'apunten a tot, afortunadament.
Això està molt bé que us apunteu a tot.
La idea és dels de l'Adeo, eh?
Sí, ens agrada participar en les coses que es fan a Tarragona.
Trobo que ens falta una mica això dels vins de Tarragona,
lligar-ho bé amb la ciutat,
i això és una gran oportunitat per a nosaltres.
Jo dic una cosa,
la gent que estem en aquesta taula
són militants de l'Adeo Tarragona, eh?
Així m'agrada.
I fem d'ambaixadors.
Allà on anem,
muntem uns pollastres als restaurants
quan no veiem vins de l'Adeo Tarragona.
De fet, veniu d'un cicle de l'Adeo Tarragona amb Història, no?
Que ha tingut un èxit també important.
Sí, hem fet un cicle de conferències
anomenades Vi amb Història,
i realment ha estat un molt bon èxit.
Hem tingut una gran afluència de públic,
no ens ho pensàvem,
i la gent de Tarragona s'està volcant
amb les nostres iniciatives.
A més, han sigut tres tastos
en una conferència
que han estat fets en llocs excepcionals.
El primer va ser la Casa Canals,
després hem estat als dos museus,
i realment, gran afluència de públic.
Estem molt contents.
I ara us toca estar al peu del canó,
en aquest cas en el Quim Quima,
en altres restaurants de la ciutat,
que també aposten pels vins de l'Adeo Tarragona.
Quin serà el teu paper dins d'aquest maridatge d'Ixi, vins de l'Adeo?
Bé, el paper de l'Adeo,
i el meu paper en aquest cas serà presentar els vins
que hem escollit entre el Francesc i l'Adeo,
i el menú que ell ens ha fet per aquests vins,
i res, intentar maridar una mica la música que ens acompanyi.
Ara, després, en tot cas, pujarem dalt,
que ens espera la banda,
podrem escoltar-los en directe,
ens han promès que ens tocaran alguna peça,
avançant de la una.
Jo no sé com es deu maridar un vi amb música, no?
Allò de dir,
un reptà amb un mosquatell,
no sé, dic una bajanada.
Jo dono classes a la Fundació,
a la Fundació URB, als sommeliers,
a les pronuncius,
i una de les classes que dono és maridatges.
I la primera classe que dono de maridatges,
sempre faig el mateix,
i sempre poso tres peces de música
i dono tres tipus de vins diferents.
I com ho fas?
Perquè això és molt personal.
El bo és que no faig res.
O sigui, és el primer que veuen els meus alumnes, no?
Abans d'explicar res,
els dic, mira, comencem per aquí.
Sempre poso una peça de música clàssica,
una peça viva,
doncs, tipus samba,
o tipus alguna cosa molt de carnaval, molt viu.
A veure si et posen una keypirinha
i ens carreguem el tema dels vins.
I després poso una peça sensual, val?
I llavors sempre dono un cava,
un vi negre de reserva
i una vi jove, val?
I sense dir res,
la gent m'ho mariden al voltant del 70-80%.
El mateix?
El mateix.
Sempre, doncs, el cava, la bombolla, la xispa,
amb aquesta música més viva,
més així.
Què, posen amb la samba al cava?
Amb la samba.
I la sensual, amb què tu posen?
Perdó, la sensual no és un vi jove,
és un vidols.
Poso un vidols.
I llavors, la sensual sempre m'ho lliguen
amb el vidols i la clàssica amb el reserva,
amb aquest vi de reserva.
I això no ho has explicat?
O sigui, et dic, arriben els alumnes
i el primer que faig és bon dia, bon dia,
us poso això, a veure què passa.
O sigui, que veieu que la música,
de fet, ho estem fent moltes vegades
sense donar-nos en compte, no?
Després diuen que es duen l'estudi, eh?
Les classes aquestes han de ser magnífices.
Estem treballant moltes vegades
i dius, hòstia, aquesta música avui molesta, no?
No marida amb el que estàs fent.
I a vegades, no ho sé,
jo a vegades en processos creatius
m'agrada tenir música
perquè m'ajuda a desnubular el cervell
i dius, hòstia, doncs aquesta música m'ajuda.
Ho estem fent continuament, marida amb música.
Maridem la nostra vida quotidiana
amb determinades músiques, és ben cert, eh?
Com ho fareu, això, doncs,
per...
us hi heu de parlar amb les bandes?
Els músics ho han d'acabar d'explicar,
però, de fet, el punt de partida aquí va ser
doncs que es van entendre
en aquest cas la part d'enologia
amb la part de cuina
i a partir del menú
els músics han pensat
a partir dels noms creatius del Francesc
i de la descripció
dels vins de l'Elisa, no?
Doncs com introduir cada plat, no?
Això no vol dir que cada una de les actuacions
tindrà també una perllongació
però, doncs, molt més àmplia, no?
Perquè, evidentment,
doncs, els músics tocaran
tant avui com demà, com demà passat
tocaran tota l'estona.
Això no es perdrà, no?
Però aquí diguéssim que
s'intrudeix cada plat i cada vi
en una peça que els músics han considerat
que és especialment adequada
per, doncs, acompanyar un plat o un altre.
Home, jo també he comentat abans
que el maridatge també el feia amb la cuina.
O sigui, intentava buscar plats
de cuina clàssica dels anys 20
que és una miqueta el que m'inspira a mi
la Dixi, no?
Aquesta, no ho sé, aquella videsa,
aquells vestits d'aquella època, no?
Doncs aquella cuina d'aquella època
i una miqueta els plats estan inspirats
amb els plats d'aquella època
també per casar per aquí al maridatge, no?
Moltes vegades has fet ja referència
a les minifaldilles dels anys 20, eh, Francesc?
Minifaldilles, no, els vestits aquells tipus...
No, no, perdona, però ensenyaven allò la cuixa, eh?
Això sí.
No, eh? Ja et veig, jo ja et veig, eh?
Tu et penses que estàs al cotonclar.
És que la cuina i el sexe sempre van molt lligats, eh?
Maridem també, sexe i cuina, no?
Segurament.
Déu-n'hi-do.
A veure, la...
Que tigua de bocala encara no ha estat introduït
en el festival, eh?
No, però, a veure, és qüestió de temps.
No dèiem que la crisi ha deguditza l'enginy,
no ens busquem alternatives?
Sí, sí, ho podem explicar
a la gent que fa les graelles
de programació, eh?
Sí, sí.
A veure, la D.O. Tarragona,
i nosaltres ho hem anat comprovant
perquè hem tingut oportunitat també
a través de la ràdio de conèixer-les.
Té moltíssims vins de molta qualitat,
moltes marques.
Jo no sé quan us plantegeu
fer una acció com aquesta.
La tria que feu dels vins, el criteri.
Aneu parlant amb els diferents productors
i hi ha uns que estan, per les raons que siguin,
més predisposats que uns altres.
Com feu la tria?
A veure, els nostres cellers
sempre estan predisposats a qualsevol cosa.
El que passa és que, clar,
es fa difícil fer una tria entre tots els cellers.
Però jo t'ho pregunto, clar.
El que hem buscat és fer una mica
una tipicitat dels nostres vins
i triar uns quants cellers
que es puguin adaptar a la cuina
que ens oferia el Francesc.
I crec que hem triat, doncs,
hem triat cinc tipus de vins
de diferents cellers
per intentar compensar
tots els cellers que no hi puguin haver,
però sí els vins que siguin una mica representatius.
Clar.
Quins són aquests cellers?
Abans, quan estàvem a la cuina amb el Francesc,
hem vist l'osso buc,
que m'has dit que utilitzaves un negre de Can Vicenç, no?
Sí, és a cabra del camp.
Sí, sí, el coneixem.
Utilitza un negre de Can Vicenç.
I també fa un blanc molt bo, també, a Can Vicenç.
Jo el vaig tastar l'altre dia per primera vegada
i la veritat és que fa un vi boníssim.
Sí, sí.
El primer plat, un entrant que ens ha fet el Francesc,
l'intentarem maridar amb un blanc de la vinícola de Nulles,
un blanc adernat seducció, molt fresquet,
que pinta molt bé amb la seva amanida.
El segon vi que ficarem amb el segon entrant
és un putrodó de bràfim,
un blanc de xarello criança.
Després continuarem amb l'osso bucó
i el negre criança de Mas Vicenç.
I els postres amb un mosquetell anyejo
superdolz i superbò de la casa Moller.
Home, doncs queda, com tu deies, bastant equilibrat, no?
Territorialment, en quant a vins, jo tinc davant el menú,
amb aquest maridatge.
Jordi, estàs molt silenciós
i crec que estàs entusiasmat també amb aquesta iniciativa.
Des del punt de vista, diguem-ne, pràctic,
Elisa, clar, tu estaràs aquí.
Sí.
I jo m'imagino que en això del vi ens pot agradar molt,
però els consumidors són molt inexperts,
sabem el que ens expliqueu, els que ja enteneu.
Quin tipus de preguntes en aquestes accions
normalment et fan els consumidors, els comensals,
quan feu accions aquestes que teniu,
contacte amb el consumidor del vi de l'ADO a Tarragona?
No et parlo dels que en saben, eh?
Sinó dels aficionats.
Normalment ens pregunten...
La gent està bastant preparada amb el tema de vi,
la gent hi sol entendre bastant
i et pregunten coses bastant concretes.
El celler on estem ubicats, l'ADO, el funcionament de l'ADO,
i dels vins et poden preguntar les varietats
i on els poden trobar,
perquè ens trobem que no saben encara
on podem trobar els vins de l'ADO a Tarragona.
Clar, les varietats, jo m'imagino que és una de les qüestions
que interessen molt,
perquè fins i tot s'estan fent vins en noves,
entre cometes, varietats, no?
A les que no estem acostumats.
Estan apostant també els productors de l'ADO a Tarragona
per intentar fer vins...
No sé si és correcte el terme experimentar,
però sí de dir, mira, faré un vi d'aquest tipus
amb una varietat única.
Fins ara, potser agafar baixaré l'un o no sé quin altre,
però aquesta la faré amb una varietat...
Hi ha molt de moviment en aquest sentit.
Sí, hi ha molt de moviment.
I la veritat és que la paraula és experimental,
perquè aquestes varietats a l'ADO són experimentals
i per això estan, no?
I estem intentant apostar per nous vins,
uns vins frescos i alegres,
i que vinguin d'una tradició
com l'ADO a Tarragona,
però apostant en les noves formes d'elaborar.
Jo, si em permés dir una cosa,
jo el que primer es nota...
Marxen els músics?
De l'ADO...
No marxeu, que heu de tocar, sisplau, no marxeu!
Tornaran, no?
A veure, que jo els tinc al guió, eh?
Doncs jo, el primer que s'ha d'agrair dintre de l'ADO
és aquest augment de qualitat
que hi ha hagut en els últims 4-5 anys,
que jo crec que era el primer pas que feia falta,
que abans de començar amb coses noves,
jo crec que el primer que s'havia de fer
era una proposta sèria de qualitat amb els nostres vins, no?
I donar-los un lloc a la taula de qualitat,
no un lloc d'amor, només,
sinó que puguis estimar-te a alguna cosa que realment valgui la pena, no?
I en aquest cas, s'ha notat moltíssim,
jo recordo des de les primeres fires d'aquí de la Rambla,
fins a avui, ha canviat brutalment,
però una passada, jo ahir vaig estar tastant alguns vins,
bueno, aquests els vam tastar fa dues setmanes,
però inclús de nous,
de la d'Arnats, per exemple, fermentat amb barrica,
el vaig tastar ahir la nit i vaig quedar sorprès, però increïble,
semblava, me recordava un xardoner de la Burgonya
amb unes notes increïbles, vull dir, uns vins ben fets, no?
I, a més, tenim terra per produir, ho tenim tot,
o sigui, ha sigut, jo crec que el més important
que hi ha hagut fins ara és això, no?
És aquesta revolució de voler fer les coses ben fetes,
això ja ho tenim al carrer,
ara potser ens falta la part de comercialitzar-los,
que la gent pugui anar i trobar-los a la botiga
i comprar-los, els preus són boníssims,
espero que això es mantingui també,
que no ens pugi al cap de tots,
però hi ha uns preus boníssims,
uns vins amb una qualitat increïble,
i tot això ho tenim al carrer, no?
I amb aquesta crisi jo crec que ho pot aprofitar molt bé la D.O.
Feies esment a l'última fira de la D.O. Tarragona
i com a observadora, jo recordo,
em va cridar molt l'atenció
l'actitud de les persones que visitaven la fira,
que anaven tastant els vins,
i a diferència d'altres fires, diguem,
d'altres D.O.s ja més que consolidades,
que tothom ja va per feina,
em veies cares de sorpresa,
deien, oh, que bo que és aquest vi!
I una mica la resposta era,
home, comencem a valorar allò que tenim,
perquè realment hi havia molta gent
que es mostrava sorpresa
de la qualitat dels vins de la D.O. Tarragona.
Sí, tal com ha dit el francès,
a la D.O. Tarragona, des de fa uns quants anys,
estem apostant molt, moltíssim,
per la qualitat dels nostres vins,
i això es nota als cellers.
Tots els cellers,
començant des d'un petit celler a una cooperativa,
hi ha darrere un grup format de persones,
enòlegs i gerents que estan apostant per la qualitat,
perquè si no, està clar que si no, no es ven.
No es ven.
I a més la D.O. Tarragona,
que ens hem de tornar a fer un nom
en el panorama vitivinícola,
i els preus, realment, com ha dit el francès,
són una qualitat preu,
un producte amb una qualitat preu
molt, molt ajustada.
No, no, però que molt ajustada,
pots prendre uns vins de qualitat,
fins i tot a diari,
amb un preu més que assequible.
Això que faré és lleig,
però, clar, aquests dies tots ens volem fer els entesos,
i no tenim temps d'anar a un curs de cata.
Per tant, jo no us dic que ens ensenyeu a cata els vins,
però si aquests dies, doncs,
venim aquí o a algun lloc
i demanem un vi de la D.O. Tarragona,
per quedar bé,
davant de la resta de començar-los
i fer-nos una mica els xulos,
perquè no ens expliqueu què és el que hem de fer.
D'entrada,
però jo ara us preguntaré coses bàsiques,
diguem-ne d'imatge, eh?,
per quedar bé.
D'entrada, la copa,
s'agafa pel peu,
s'agafa per baix,
la fem així amb tota la mà,
anem a pams.
Va, jo ja sé que us sembla molt bàsic,
però anem a lo bàsic.
A veure.
A veure, la copa s'agafa...
Tu com jo, no, Joan Maria,
volem aprendre, que no tenim ni idea.
La copa s'agafa peletija.
Per què?
Perquè si tu l'agafes per la base o pel vidre,
ja no veus el color que té.
Però saps que hi ha tendència a agafar la copa...
Sí, s'ha d'agafar peletija,
però si no veus ni el color,
estàs tacant la copa
i a sobre l'estàs calentant.
Per tant, ja mal fet d'entrada.
Mal fet.
I a més, hem de dir la tija,
quan parlem de la copa.
Comencem bé.
Jo vaig prenent apunts.
Si no et fa res,
vinga, agafa la copa per la tija.
Si no, com ho diries?
Ah, no, jo per allò de la copa.
Jo què sé.
Doncs no agafar-la per la base.
No sé com ho diria.
Vale, agafem la copa per la tija.
Ens han servit, per exemple,
diguem-ne que estem al primer plat,
aquest blanc seducció.
agafem i és allò que ha tota la cara dins la copa olorar, no?
Bé, primer jo em fixaria en el color.
Ah, abans de...
Clar, és que ja ràpidament anem a tastar, eh?
Calma, calma.
Ens hem de fixar en el color que té.
Si és un vi jove,
un vi blanc jove,
ha de ser un vi...
Això ho sabem nosaltres prèviament,
que és jove perquè hem llegit l'etiqueta.
Sí, sí.
O demanem que sigui jove.
Jo és que et demano una guia pràctica per quedar bé, eh?
O demanem que sigui jove,
a l'hora que ens el serveixin,
si és que volem un vi blanc jove,
que ens el serveixin de la collita.
Molt bé.
Llavors ens fixarem que tingui un groc daurat
amb uns reflexos verds
que ens indicaran l'edat del vi.
Ens voldrà dir que aquell vi és jove.
És a dir, si té dauradet amb uns reflexos verds.
Sí.
Parlem d'un blanc.
Ja l'hem mirat bé,
el posem així a la llum,
que no el numerem bé.
Sí, que no tingui cap efecte,
no tingui cap taca com d'oli,
que estigui bé.
Que això podria donar-se, a la circumstància?
Podria donar-se, no té per què,
però podria donar-se.
Que és allò quan dius que te'l canviïn.
Sí.
Podríem dir que això...
Perquè a vegades dius, mira que sobrat aquest,
i fa que li canviïn el vi.
No, doncs probablement és una de les causes
que pot ser aquesta.
Molt bé.
L'hem observat, han dit,
sí, mira, és un vi jove,
té aquests reflexos de color verd.
Ara ja el podem tastar o encara no?
Bueno, jo recomano primer...
Oh, es fa llarguíssim, això.
Oloral.
Ah, clar, que l'havíem d'olorar, sí, sí.
I realment posem tota la cara dins de la copa?
Posem tot el nas dins de la copa.
Tot el nas, però tot, eh?
Allò que dius.
Olorem bé el vi.
Una cosa, ara, sense bromes,
una cosa que jo crec que és important.
Hem d'aspirar profundament
o s'ha d'aspirar d'una manera,
diguem-ne, com a més lleu?
Què feu vosaltres, els que ja entenem?
Jo el que faig és aspirar suaument.
Suaument?
Sí, perquè si aspires molt fort...
A veure, si és un sol vi,
doncs no passa gran cosa,
però si estàs catant,
a mi se m'escalda el nas, literalment.
Vull dir, els alcohols...
Quan portes uns quants.
Sí, els alcohols m'escalden el nas.
A més, no perceps tan bé els aromes.
És millor fer una aspirada llarga i suau.
Llavors, també n'anem a més,
si t'hi fixes,
quan aspires suaument i llarg,
al començament t'arriben els aromes més volàtils,
les flors i tot això,
i al fons t'arriben els aromes més pesats,
els alcohols i les fustes,
els minerals...
Llavors, pots inclús notar,
dintre de l'aspirada,
el canvi d'aromes que et va venint,
doncs si fas una aspirada de dos o tres segons,
suau,
vas veient com te va canviant,
te van pujant tota la profunditat del vi.
Però per fragmentar tots aquests aromes,
realment s'ha de ser un expert
o un consumidor normal com nosaltres?
Podem fragmentar-los,
això que diu el francès,
o dieu vosaltres,
doncs a fruitat,
fustes,
tot això?
Jo crec que sí que ho podem notar,
sí, sí,
jo crec que sí,
en aquests vins de la Dea Tarragona,
són vins,
els joves,
els blancs joves són vins bastant aromàtics
i podíem arribar a notar
aquestes aromes de flors,
a fruita,
a fruita verda,
sí, sí.
I és una cosa molt bonica,
jo m'imagino que és parlar-ho,
no?,
amb la resta de la gent de la taula.
És imprescindible.
Escolta, com ho trobes tu?
Doncs mira,
jo trobo que sí,
doncs jo trobo que no.
No tinguem por de fer-nos els pedants,
perquè realment estem aprenent tots,
no?,
val la pena aprofitar aquest moment.
Sí, sí.
Sobretot sinceritat a l'hora de tastar,
jo crec que és el més important.
Primer,
parlar-ne,
a tot cas,
opinar també,
però sempre al final,
jo crec,
primer parlar-ne,
posar-ho en comú,
i sinceritat,
o sigui,
jo si trobo una cosa,
la trobo,
i si no la trobo,
no la trobo.
Vull dir,
no buscar coses que no veus,
perquè allò no n'aprendràs mai,
no?
sempre és millor sinceritat,
i ja està.
I et quedaràs sorprès
del que realment pots arribar per sebre,
i pràctica,
no?,
és una qüestió de pràctica,
i jugar amb els aromes,
no?,
allò que has fet tu
quan has arribat a la cuina aquest dematí,
te començaves a obrir pots i aromes,
doncs això va molt bé
per educar el nas
amb aquest aspecte,
no?,
hi ha jocs d'aromes que es venen,
i si no te'ls pots fer tu a casa,
agafant espècies
i buscant una miqueta els aromes del vi.
Eduquem l'olfacte d'aquesta manera,
no?
Sí,
és que l'olfacte,
jo crec que és un dels sentits
que menys història olfactiva tenim,
o sigui,
ens costa molt identificar els aromes,
i clar,
hem d'anar jugant,
i hem d'anar...
I mira que les olors són molt abocadores
dins de la nostra memòria,
a vegades sents una olor i dius,
oi,
això me'n recorda quan vaig estar,
o quan...
i no valorem prou aquest sentit,
per tant,
hem d'intentar fragmentar
o discriminar
cada algun d'aquests aromes,
identificar-ho,
doncs,
amb allò que ha anat a la hora en el bé.
Sempre podem fer un viatge a Estambul,
i anar-nos als mercats.
Dins del festival de Dixi,
dius?
Al mercat dels aromes.
Al mercat dels aromes,
molt bé.
Amb aquests tocos impressionants.
Era una mica,
això,
la cuina del francès aquest matí,
perquè d'entrada ja ens ha posat un cafè
que era tot d'origen asiàtic,
una barreja de tres cafès.
El que passa és que,
clar,
nosaltres a la cultura occidental
hem perdut molt aquest olfacte,
i en canvi,
eren altres cultures
que el mantenen,
doncs,
molt,
és a dir,
aquí,
per defecte,
jo diria que ens hem anat,
uniformitzant,
no?,
i ja sortim al carrer
i olorem,
doncs,
determinades sensacions industrials,
no?,
però a Tarragona,
a més a més,
aquí,
doncs,
jo penso que s'ha de tenir present,
no?,
el Rovira i Virgili,
l'Antoni Rovira i Virgili,
doncs,
deia que,
precisament,
en aquestes setmanes prèvies,
aquesta setmana prèvia
a la Setmana Santa,
a Tarragona,
i durant tota la Setmana Santa,
es fa una olor a Tarragona,
i definia l'olor a Tarragona
com aquesta barreja
de les herbes aromàtiques
que hi ha al voltant,
no?,
que són,
doncs,
sobretot,
doncs,
la Farigola,
l'Espígol,
no?,
el Romero,
són aquestes herbes
que li donen aquesta olor especial
a la ciutat
i que realment es nota,
no?,
no tota la ciutat
oloren igual,
ni tots els carrers
de les ciutats
oloren igual,
a Tarragona,
on estem avui,
al carrer de les Coques,
olora d'una manera especial
perquè els arbres que té
li donen una olor,
doncs,
perfumada,
doncs,
amb aquesta mandarina
taronja borda,
no?,
que tenim en aquests carrers,
no?,
que és molt especial,
no?,
i això li dona
una sensació.
Jo,
quan dius,
et vénen records,
jo aquest carrer
sempre el recordo,
amb aquesta especial olor
que a més té un sentit,
o,
per exemple,
doncs,
ho podrem veure també,
la setmana que ve,
en Setmana Santa,
l'olor de la processó d'avui,
amb els ciris,
les atges...
És molt diferent la d'ara
a la que nosaltres vam veure
fins als mitjans dels 80,
perquè abans se sortia
a Matxa de Sera,
no?,
i la olor canvia,
i si anem a una altra ciutat,
doncs,
veurem que les olors
són diferents.
A Sevilla fa olor,
no fa olor,
farigola,
fa olor a zar,
no?,
que diuen,
i si vas al Baix d'Aragó,
l'olor que tindrem
és una olor a farigola,
realment,
perquè cada territori
té la seva olor específica,
jo penso que això
s'ha de reivindicar,
no?
Doncs,
escolta,
allò que dèiem abans
d'aguditzar l'enginy,
eh?,
podríem fer unes guies turístiques
de dolors,
el turisme olfactiu,
no estaria gens malament,
eh?,
fer uns circoits de...
No,
i realment,
en els vins de les comarques
de Tarragona,
de totes les denominacions d'origen,
perquè cadascuna,
doncs,
recordem que a Tarragona
tenim una riquesa
en tota la demarcació,
que és l'única
demarcació provincial
que té la gran quantitat
de déos que tenim aquí,
no?
Jo penso que això
s'ha de potenciar a tope,
és a dir,
aquí hi ha un terreny
de turisme olfactiu
important,
no?
Vull dir que...
I començant,
lògicament,
pels que tenim molt a prop,
no?
Molt bé,
deixem l'olfacte,
ja podem anar al paladar
o hem de mirar alguna cosa més
després de veure el vint?
No,
crec que ja el podríem tastar.
I aleshores,
què fem?
Primer,
començament de la boca,
només,
no?
O ja tinc el glob cap dins?
No,
fem un petit clopet,
ens el passem bé
per tota la boca,
hem de notar tots els aromes
que hem olorat,
els hem de notar a la boca.
Perquè hi ha sensacions aquí,
hi ha sensacions que...
Totes les sensacions,
totes les sensacions,
no?
Sí,
no notar si és dolç,
salat,
àcid,
tots els gustos
i notar a la boca
tots els aromes,
fer-nos passar una mica d'aire
per la boca,
que ens pugi tot l'aroma
al nas
i ens ompli tota la boca
d'aquests aromes
que té el vi.
Clar,
això ho hem fet amb un blanc jove,
també ho faríem amb un negre,
amb un mosquetell
i un cava,
com el cataríem?
Igual?
El cava,
sí,
sí,
igual.
Igual faríem.
L'únic que el cava,
aquí hi ha molta diferència
de criteris,
però en general no es remena
perquè no perdi el carbònic.
No l'han remenat el vi,
l'havíem de remenar?
Quan l'agafen per la tija o què?
Sí,
l'ensumal la primera vegada
és a copa parada,
no cal l'ensumal.
Ai,
no cal remenar.
No cal remenar.
Sí.
A la segona sí.
Sí,
més que res l'acció de remenar
és perquè els volàtils,
per accelerar aquest procés
d'evaporació d'aquests aromes
i també per oxigenar una mica el vi
i fer que s'obri més ràpid.
Fa les dues funcions.
Pels que...
Jo consello sempre remenar la copa
a pujar damunt de la taula,
perquè si la intentes remenar a l'aire...
Si muntes un pollastre allà...
O és de circ,
o en saps molt...
Allà sí que donaríem la nota, eh?
No, i llavors tots els comensals
surten plens de vi, no?
Sempre és millor tenir la copa
a pujar damunt de la taula
i remenar-la.
Estic allò imaginant
un episodi tipus
Mista Vina
amb la copa de vi.
Hi ha un espectacle
que és un malabar
a partir de vi.
De copes amb vins diferents.
Sí, sí,
d'un tio Vasilain
que viu aquí,
que és molt...
Bueno, a Catalunya
i és fantàstic.
Doncs intentarem-ne
a donar l'espectacle
en aquest festival de vi.
Més que res això,
tenir aquesta cura,
aquesta precaució
i va bé,
la veritat,
remenar-lo va molt bé
perquè ens ajuda
a obrir el vi
i ens treu aquests aromes
que després...
Ara també és veritat
que si fixeu,
primer l'oloreu
a copa parada
que n'hi diuen
i veureu que venen
uns aromes diferents
de si remenem.
Venen uns aromes
una miqueta més pesats,
uns aromes més...
Et pujen més els fumats,
les fustes,
els llevats,
i llavors quan remenes
te'n surten més
les flors,
les fruites,
i llavors tens una miqueta més
l'àmplia sensació
d'aquest vi, no?
De fet,
el tast es pot fer
amb tot tipus de beguda
perquè hi ha una altra
també especialitat
encara més especialitzada
que és el tast de licors,
no?
Llavors hi ha gent
que està especialitzada
precisament
als països catalans
hi ha molts licors
i normalment
això ja es fa
d'una edat
que la graduació
és molt més alta
es fa amb recipients
encara més petits,
no?
Tot i que es pot fer
en copa,
però jo l'he vist
fins i tot,
per exemple,
a Menorca
doncs s'estila molt
fer aquest tast
amb els famosos
botets
del ginxuriguer
que és un,
diguéssim,
la mida històrica
que tenen els
els menorquins
per provar
l'alcohol destilat
per excel·lència
que és la ginebra,
no?
En tot cas,
aquestes sensacions
també es van reproduint,
no?
I es pot anar comprovant,
no?
Amb tot tipus,
és a dir,
jo quan deies
allò del cava
pensava,
diuen,
el cava evidentment
i es veuen
moltes diferències
i amb els licors
ja és
excepcionalment
d'això
i quan tens licors
de gamma molt alta
que els països catalans
a diferència
d'altres zones
de l'estat
hi ha licors
de gran tradició
i d'elaboració
molt artesana
doncs que
no ho poden dir
a tot arreu
això doncs
aquí i do
també
jo he vist
algunes sessions
d'enòlegs,
no sé si es diu la paraula,
en aquest cas
fent tas de licors
que són
extraordinàriament
impressionants,
no?
Sí, sí.
Hem fet aquest vi blanc
que en aquest cas
era el blanc seducció
però ara anirem
al segon plat
i a menjar
lògicament
i anirem
amb el Puig on Rodó
al Xarelu
el trànsit
d'un vi cap a l'altre
en general
per...
és a dir,
com a vehicle
el menjar és suficient
o val la pena esperar-se una mica
no cal?
Sí, jo crec que sí
en aquest cas
jo crec que sí
a no ser que fem...
Però no estem fent
un tasc professional
estem fent un tasc de plaer, no?
exacte, no sé que
féssim un tasc professional
jo crec que sí
que...
si no, una mica d'aigua
i ja està
i el proper...
I per les estadístiques
tenen molta continuïtat
aquests dos vins
Sí, sí, sí
Perquè el primer
porta alguna cosa de Xarelu
si no m'equivoco
i aquest segon
és un Xarelu 100%
l'únic que és
una miqueta més adult
diguem
és un Xarelu
que li han donat
un cert cos
amb aquesta maceració
i amb aquesta
vinificació
feta amb barriques
amb les seves mares
i això li dona una miqueta
més d'untuositat
i de cos
però és una transició
gens
escandalosa
diguem-ne
és una continuïtat
Què creieu vosaltres
la qualitat
lògicament?
Això ja és una pregunta personal
Què creieu vosaltres
que crea la fidelitat
al vi?
És a dir
a vegades tastem
una marca
a una bodega
i sí que estem oberts
a tastar-ne d'altres
però
sempre
tens tendència
cap a una marca
a una bodega
determinada
Què creieu
que crea
aquesta fidelitat?
No ho sé
Ja comencen a assajar
Ara pujarem
ara ja el sentim
és una pregunta
bastant difícil
jo crec que depèn molt
del gust del consumidor
hi ha una certa militància
a vegades cap a determinats vins
per part dels consumidors
vols o estàs buscant
per què hi ha aquesta militància
com a consumidors
jo crec que sempre
volem provar coses noves
però sempre tires cap al mateix
Quan vas a un restaurant
primer hi ha la tria
de militància
en la denominació
d'origen o no
Territorial
Jo sóc dels que mai demano
un Rioja
Jo tampoc
Si estic a la Rioja
sí
però si estic aquí
no
Estem aquí avui
no demano mai
i si ha de triar
un vi d'una altra
zona de l'Estat
doncs tampoc tria la Rioja
et diu
d'altres
d'origen
això ja és una militància
Sí, sí, sí
jo estic d'acord
però bé
després dins
jo penso que també
hi ha una qüestió
important per al consumidor
que és aquesta relació
però qualitat
i el que està clar
és que hi ha denominacions
d'origen
que són gairebé prohibitives
i en canvi hi ha d'altres
com la D o Tarragona
que són realment
doncs
trobes que quan
hi ha alguna cosa
que t'anima
és a dir
aquesta bona
bon equilibri
que s'ha fet
i després em sembla
que hi ha alguns vins
que no saps mai per què
però és una mica
allò
a boca a orella
que la gent va comentant
i doncs
ara en diré un
però a mi hi ha un
de la D o Tarragona
que és el Can Vicens
per exemple
que és un vi
que
a boca a orella
va fent
que això funcioni molt
igual que passa
no sé
en altres
exemples
però vi poso aquest
perquè és un que
precisament
darrerament
va sonant
és a dir
com
porta
com un cert temps
i deia
nostre
això està bé
no sé què
si
estan treballant
molt amb allò
de les varietats
també
fer coses
una mica
diferents
no ho sé
ah si
hi ha el negre
de Can Vicens
és un celler de Cabra
del Canvi
a més
està apostant molt
i molt
és un enòleg
jove
i està apostant molt
per les seves vinyes
i les seves terres
i a més
està apostant molt
per la promoció
i la comercialització
d'aquest vi
perquè és important
promocional
perquè si no
clar
aquest boca a orella
no existeix
però en tot cas
com a usuari
vas sentint
i després
sempre hi ha
aquells
que ens agrada
també una mica
allò de
les opinions
dels crítics
que et fa
una certa gràcia
de
ostres
està bé
això que supina
d'aquest vi
i tal
jo sóc una mica
drapaire
de quan en quan
m'arretallo
alguna crítica
i després
pots anar fent
però jo crec
que vivim
en un país
que és un luxe
a mi a vegades
quan fem algun
dinar amb companys
o sopar
a vegades et dic
mira
hi ha aquest pressupost
vés a buscar els vins
i jo penso que
des de la bodega
fins al súper
es pot
aconseguir
bons vins
de la nostra zona
i amb uns preus
que a vegades són
que quan compares
parlem
clar
és que pots tenir
un vi blanc jove
no arriba ni a 3 euros
de qualitat
i després pots anar
a un preu més alt
però agafis el que agafis
saps que aquell vi
t'ha d'agradar
i això és una garantia
jo crec que el difícil
en aquest país
en aquest moment
és
veure mals vins
això és difícil
perquè
és a dir
realment és que no has de tenir
cap interès pel tema
perquè
nosaltres a vegades
amb uns companys
que fem com una mena
de lligueta
d'esmorzars
això ho comentava
als teus companys
de l'ADO
que tenim web i tot
doncs
teniu web i tot
sí
jo aquí me'n van convidar
m'he apuntat
però
és una cosa
que queda esperat
moltes vegades
en els esmorzars
en els diners
a vegades es posen
vins
que no són
de la denominació
d'origen
i en canvi
hi ha llocs extraordinaris
que sí que estan apostant
farem una mica
de publicitat
en el bar
de la cooperativa
del Catllà
tu pots esmorzar
el que pots esmorzar
en els altres llocs
però amb una diferència
és amb un toc
especial
que és
el vi
és Déu Tarragona
i això
és impressionant
perquè ens omplim la boca
fem esmorzars
a Forquí i Ganivet
reivindiquem aquí
aquests elogis
que feien els grans literats
o els grans gastrònoms
com el Peruig
o el Montalbán
o molts d'altres
o el Pla
i en canvi
som incapaços
de tenir un vi
de la terra
com Déu mana
i llavors jo crec
que és un punt
que s'ha de saber
reconduir
però hi ha un punt
molt important
i és que
per trobar aquests vins
ara per ara
a Tarragona
només pots anar
a les bodegues
de tota la vida
primer que són professionals
i el trobes
però en un moment determinat
i d'emergència
que jo sàpiga
ni cap supermercat
ni cap superfície
aquí a Tarragona
pots trobar un vi d'aquestes característiques
només trobes
los riojos
los riberes del Duero
hi ha altres de O
que ho han aconseguit
que està molt bé
que anem a les bodegues
que continuem apostant
per les bodegues
però a vegades
amb una emergència
necessitaries
un altre tipus d'establiment
és que està en un supermercat
en una cadena
de supermercats
perquè ara ja són cadenes
és molt molt molt complicat
molt
però hi ha denominacions
que ho han aconseguit
i jo penso
que es pot aconseguir
perquè
el Cava
ho ha aconseguit
el Cava
hi ha
grans Caves
que abans
era més difícil
i en canvi
s'ha aconseguit això
i penso que és
ideos com Montsant
que també li va costar
comencen a estar introduïdes
no molt
però n'hi ha
algun priorat
el que li costa
és el preu
en aquestes superfícies
doncs el preu
és un problema
però doncs
a poc a poc
se van fent aquestes coses
i a veure també
el que passa
també és un tema
de vendre
aquesta gent
el que han de fer
és vendre
llavors
s'ha de ser coneguda
a l'ADO
llavors
amb aquestes feines
és un peix
que es mossega la cuia
a mira que es vagi
sent més coneguda
que es vagin fent
les coses millor
doncs tot això
la mateixa demanda
farà que entrin
i la feina també
de l'ADO
que és aquesta
i dels restauradors
i dels consumidors
que hem de creure
si, si, si
jo aquesta caixella
que t'han deixat aquí
si no és veritat
no li facin cas
soc incorruptible
a veure
maridatge perfecte
la paraula i la música
i tenim de tot una mica
les vostres paraules
i la música
de la banda
que ja fa una estoneta
sentíem
i qui està dalt
amb la banda?
Jordi Sorinyac
que ha vingut corrents
i jo tampoc m'ho vull perdre
Jordi, em sents?
Estàs al pis de dalt?
Sí, et sento
Oi, és fantàstic
Jordi Sorinyac
al pis de dalt
no el veiem
però el sentim
i estàs ja acompanyat
amb els diferents
integrants de Jazz at Limitum
aquesta formació barcelonina
que estarà aquí
en aquests diners
i sopers de maridatge
al Quim Quima, no?
Això mateix
estem amb la gent
de Jazz Limitum
hem de dir
que és una formació
que d'entrada
pot sobtar
positivament
de ben segur
per la seva joventut
Xavi Casanovas
hola, què tal?
Bon dia
Molt bé
El Xavi és el trompeta
d'aquesta formació
la veu
i a més a més
la veu cantant
és el portaveu
de la formació
sou molt joves
crec que no supereu
la trentena
cap de vosaltres, no?
No, no, és així
i fins i tot
el més jovenet
en té 18 només
recent complits
som una formació
de Jazz Clàssic
per essència
o sigui que
ara ho estem comentant
en aquest festival
vosaltres us sentiu
com a peix a l'aigua
Home, sí
és l'estil que ens agrada
és l'estil que hem après a tocar
tot el que és
Dixieland
Swing
tot el que entraria
dintre
només és els Clàssics
és el que fem nosaltres
tant temes
Clàssics del Jazz
estàndards
com algunes temes propis
composicions que hem fet
i sí, sí
aquest realment seria
el nostre festival
diguéssim
per nosaltres
fantàstic poder estar aquí
i ara em comentava
perquè de vegades
quan estàs molt ficat
en una cosa
et falta perspectiva
li preguntàvem
ara abans d'entrar en directe
escolta'm
amb confiança
el festival de Dixieland
aquí en el marc de Catalunya
com s'ha situat
i ara el Sabint
deia
Home, en el món del Dixieland
en el món del Jazz Clàssic
és que és gairebé únic
té un lloc a capdavanter
Sí, sí
és el que tenim
i llavors
jo crec que està molt bé
que un lloc
una ciutat com Tarragona
aposti per aquest tipus de jazz
que no s'aposta a tot arreu
i realment
es felicità als organitzadors
del festival
a la ciutat
i que val molt la pena
realment està molt bé
Vosaltres sou una formació jove
però ja teniu una mica
de trajectòria
fins i tot
heu estat fent
o esteu fent encara
temporada
en un club de jazz
en una sala de jazz
de Barcelona
Avui en dia
el jazz clàssic
té tirada
no només en el marc
d'aquests festivals
d'aquestes cites puntuals
en el dia a dia
té tirada
la gent reclama
aquest producte
si se'ns parla amb l'expressió
la veritat és que no massa
el que més abunda
no és el jazz clàssic
és veritat que és el jazz
que més arriba a la gent
i que és més fàcil d'escoltar
més acínt d'identificar
exactament
però és veritat
la majoria de clubs de jazz
avui en dia no programen jazz clàssic
però en jazz més modern
i sí que hi ha algunes entitats
alguns clubs
que intenten promoure
i tirar endavant
tot el que és la preservació
d'aquest jazz més genuí
o sigui que aneu contracorrent
bueno una mica sí
una mica sí
la veritat sí
os sentiu còmodes
sí
nosaltres estem encantats
tota la vida
i hem après a tocar jazz
amb aquest estil
i estem molt a gust
avui esteu aquí
al Quim i Quima
sou els protagonistes
d'aquest àpat de maridatge
durant el cap de setmana
us podrem veure
a la cooperativa obrera de Tarragona
la cooperativa obrera tarragonensa
crec que és avui i demà
a les 8, dissabte a les 10 de la nit
corregeix-me si m'equivoco
sí
són bastants concerts
fem nou concerts en total
i no em sé exactament els horaris
però crec que és així
els dos primers dies a les 8
el dissabte a les 10
exacte
i més a la sala d'actes de la 11
vaja en altres llocs
no sé si també fareu cap a la jam session
si us atrevireu o no
home i tant no
això seguríssim
intentarem tocar al màxim
seran 3 dies de música
per tot arreu
i aprofitarem qualsevol moment
sempre que parlem amb els músics
del festival de Dixi
tothom té ganes
vaja marcat
de les seves actuacions
moltes vegades no se'n recorda
però de la jam session
ho té controladíssim
suposo que pels músics
pels professionals del sector
són cites que espereu en ganes
home són moments molt macos
de compartir
de tocar
amb els altres músics
que vinguin al festival
doncs realment és
un dels moments més esperats
de fet jo l'hem de parlar
amb el Joan Pinós
de la Sitges Van
i ens deia també
escolta'm jo en sinceritat
jo sé que tinc això
del Dixi a les escoles
tinc un altre bolo
ara jo sí
recomano que dissabte
crec que és a la colla jove
al carrer Cosa Bou
que ningú s'ho perdi
que a més a més
obrim n'altres
obria la Sitges Van
i que tenien
que tenien moltes ganes
anant però a l'àpat
a l'acte que ens porta avui
no sé si és la primera vegada
que poseu fil musical
en certa manera
en un àpat
però sí en un acte
en què el menjar
té avui especial
protagonisme
el vi té avui especial
protagonisme
com valoreu
una miqueta aquesta iniciativa?
home sí que hem tocat
hem tocat amb molts sopars
amb algunes festes
però bueno
és la primera vegada
que fèiem una cosa així
això d'un maridatge
mesclar els vins
el menjar
el jazz
home és una iniciativa
molt xula
i realment
hem intentat una mica
col·locar alguns dels temes
que puguem relacionar més
amb els vins
i amb els menjars
que avui els donaran aquí
per acompanyar tot
i que tant l'oïda
com el gust
com el paladar
tot vagi una mica en línia
després tindrem l'oportunitat
d'escoltar-los
però per exemple
tenim el menú
amb l'amanida de poma
vinagreta maduixes
que dona el tret de sortida
a l'àpat
tenim un blanc
de la Deo Tarragona
aquí quina banda sonar
hi posem?
aquí tocarem un tema
un tema nostre
que és el que dona títol
al nostre primer disc
que vam treure fa ben poc
que es diu like nothing
com si res
és un tema així
lleuger
molt fresc
i que va molt a la línia
d'aquesta manida
o sigui els ingredients
són els que us suggereixen
després
o que vaja
què relacioneu
per escollir la música?
ens hem inspirat
una miqueta amb això
amb els ingredients
amb el vi
una miqueta tot
el que ens suggeria
el que ens suggeria
doncs això
és el que hem utilitzat
per associar
cada una de les cançons
de fet
durant de tots
en la nostra vida quotidiana
maridem
segons el nostre set d'ànim
segons el que mengem
les ganes que tenim
com ens trobem
el temps que és
l'hora que és
doncs escollim una música
o una altra
o envio una altra
un àpat o una altra
doncs aquí simplement
això sí ens ho donen fet
i a més a més
amb l'assessorament de professionals
o sigui que no
doncs sí que no
no maridem
estem maridant
des que hem arribat aquí
i ara podíem maridar
música com si no res
es diu aquesta cançó?
doncs sí
si et sembla
li diem al Xavi
a veure si es pot ficar
a la trompeta
li diem a la gent a veure si
ens queda molt poquet
per la una
ens queda una mica
per la una
ell ja m'ha comentat
són temes llargs
d'acord?
són temes de 6-7 minuts
però anem fent
i continuarem gaudint
però sí, són temes amb solos
hi ha tot un desenvolupament
del tema
i llavors no és una cosa ràpida
doncs Xavi
si ens sembla
ens ajudeu a arribar a la una
a les notícies
d'acord?
us deixem que aneu prenent possessió
la gent de Jazz Ad Limitum
aquesta fundació
aquesta formació
volíem dir
de Barcelona
insistim
una formació jove
el més jove dels components
té 18 anys
i el més gran
amb profines
arriba a la trentena
o sigui que Iolanda
vosaltres si voleu
aneu maridant
aneu parlant
aneu fent el que vosaltres volem
nosaltres des d'aquí dalt
des del pis a dalt
és emocionant
pensar que el pis a dalt
estàs tu i els músics
a punt de tocar
això mateix
doncs vinga va
quan vulgueu
que tenim ja moltes ganes
senyors
quan vulgueu
escoltem en directe
al matí de Tarragona Ràdio
una menys cinc minuts
ja et limito
un, dos, un, dos, un, dos, tres
uni, des, uns, un, dos, et Stanley
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!