Marta, què tal? Bon dia, bon any. Hola, bon dia, bon any.
Els àpats que ens hem menjat
aquests dies de Nadal, l'escudella del 25,
els canelons del 26,
un hipotètic marís per cap d'any,
el tortell de Reis Ahir, des del punt de vista
alimentari, són bons o no són bons?
A veure, són bons des del punt de vista
degustatiu, no? O sigui que a la gent
li agrada menjar i estar a la taula... Això sense cap
tipus de dubte, crec. A veure,
saludables, doncs,
no ho són si s'accedeixen
aquests àpats. El problema és que són
molts àpats, són molts dinars, són
molts sopars, durant un temps
llarg, perquè quasi han sigut 15 dies,
3 setmanes, no? I molts
dies seguits, llavors,
no són saludables per què motiu? Perquè
s'accedeix durant molts dies
a moltes menjades, i la quantitat de menjar
s'accedeix tant quantitativament
com qualitativament.
Ara ja no hi ha temps, perquè, òbviament, han passat
les fesses, però de cara a
les properes fesses, encara ben segur que les rutines
alimentàries es mantindrà,
ens hem de preparar d'alguna manera
en el sentit de...
ja tenim en compte que hi ha uns dies, 25,
26 cap d'any, dia 1, que són dies molt
forts, i la resta de dies fent un altre tipus
de dieta, per exemple? Sí, a veure,
es recomana això, nosaltres som partidaris
de l'objectiu principal de
no accedir-se, o sigui, gaudir
d'aquests menjars, però sense accés que
encara en gaudeixes molt més, no?, perquè
et quedan les ganes de tornar a repetir,
no tenir la sensació aquella de pesaders
i d'haver menjat massa,
de mandra, de son, això és el que
llavors la gent es penedeix una mica, llavors
es recomana, i s'ha d'intentar
gaudir d'aquests menjars, però sense
excessos, no?, i llavors ens concentrar
només als dies puntuals, que són
25, 26, 31, 1,
i el dia 5 i 6 d'Arreis, però
la resta de dies, 29, 30, 31,
doncs fer més o menys la vida habitual
o normal, llavors amb aquesta manera
podem evitar que hi haguin grans excessos.
Allò, aquells dies que vas arrossegant
encara els torrons que et sauren de
Nadal, mesurar-los.
A part hi ha gent, i això la gent
del carret ho explica, no?, que ja 15
dies abans amb les paneres, doncs ja
comencem amb els torrons, els polvorons,
llavors això fa bastant de mal, no?, perquè
clar, ja comencem 15 dies abans, ara
hi ha les restes, llavors allargarà 15
dies més tard. Per la gent que li
agrada, encara els dolços, vull dir que no
només dediquen els dies puntuals, sinó que
la resta de dies, doncs llavors això, com a
efecte secundari, moltes vegades és un
augment de pes, no?, i, bueno, un descontrol
total i una deixades de la persona que a la
vegada et deprimeix, però mentre hi ets ho
disfrutes, i llavors recomana, doncs això,
disfrutar-ho igualment, però sense
accedir-ne. Podem engràixar-nos, doncs,
un parell de quilos, per exemple?
Dos, tres quilos, depèn de la persona,
va condicionat per diverses coses, algú que
ha estat fent, per exemple, dieta molt
estricta per baixar de pes abans de les
vacances, inclús pot augmentar més, no?, perquè,
clar, hem estat fent una dieta molt
estricta abans i ara resulta que m'accedeixo
per complet, o gent que ja té
tendència, doncs sempre a augmentar de pes,
gent que canvia completament els hàbits
durant aquests 15 dies, amb això vull dir,
deixen de fer completament esport, quan
n'estaven fent, i mengen molt més del que
menjaven, habitualment, llavors l'augment
de pes és important.
I és normal que molta gent, després
d'aquests dies d'accessos, o en qualsevol
cas es trenca la nostra rutina ara, la
prioritat principal sigui, doncs, cremar
aquests possibles quilos que haguem
pot augmentar. Com ens els podem
treure de sobre? A veure,
retornar a allò d'abans,
retornar a la nostra rutina,
això per començar, i qui no
tingués una rutina marcada abans,
que ja ho deixava pendent per després,
doncs, assessorar-se bé
i iniciar un bon tractament, no?,
amb l'objectiu, doncs, de partir d'ara fins
a l'agost o fins
a l'estiu, que és quan tornem a trencar una mica
els hàbits, doncs, plantejar-nos
això, un pla de dieta i
d'exercici físic moderat per posar-nos
al dia. O sigui, que en qualsevol cas
hi ha molta gent, no hem de
pensar, a veure si ho diem bé,
no hem de posar a marxa una campanya
puntual per perdre aquests dos o tres
quilos, sinó que sempre hem de pensar
en mig termini, no?
Exacte, mig o llarg termini,
o sigui, és absurd pensar que ara m'he
engrat tres quilos en quinze dies i que els vull
perdre en una setmana o en quinze dies. A veure, es pot
fer una cura, no?, que es diu
d'un, dos dies, per dir, sentir-me
bé i, doncs, bé, fer una mica de dejuni
o fer una dieta molt estricta durant dos,
tres dies, però progressivament
enllaçar amb una dieta
o sigui, que sigui adaptada,
no?, que la pugui continuar molt de temps,
uns mesos, per tenir un bon
resultat i no tornar a recuperar llavors aquest
pes. Perquè això no sé fins a quin punt pot ser
perjudicial, això de dir, ara guanyo dos
quilos, ara els intento perdre molt ràpid
en dues o tres setmanes, després
per Setmana Santa els torno a engreixar,
això, el cos no sé fins a quin punt
no pot suportar bé. No, això és bastant
perjudicial i perjudica sobretot a la gent
que ja té un problema de pes, eh?, o sigui,
una persona obesa o molt obesa,
aquests canvis de pes, aquest efecte
jo-jo que es diu, això no es veu per la
salut, o sigui, no es veu
de cap manera, eh?, vull dir, llavors, com a efectes
secundaris hi ha marejos, hi ha mal humor,
mal de cap, vull dir, haver-hi una dieta
tan estricta després d'un excés tan
important, doncs, no es recomana
perquè té els seus efectes secundaris i que
és difícil de dur a terme, no?,
llavors es recomana, doncs, més moderat
per ser més fàcil. Aquests dies
en les vostres consultes
dels professionals, com tu es nota,
doncs això, gent que vol perdre
aquests quilos o gent que simplement
amb el nou any vol
racionalitzar una miqueta la seva dieta,
realment aquests propòsits es posen en pràctica?
Sí, hi ha gent de tot,
o sigui, hi ha gent que abans d'aquestes festes
ja estàvem en un tractament i, pues, hem fet
una parada, hi ha gent que
ha sigut capaç de mantenir el pes, almenys,
per tant, tornem a reiniciar i molt contents
perquè han pogut passar aquests dies
amb les recomanacions que se'ls han donat, pues, més bé.
Sí, és possible sobreviure, eh, Elga? Sí, és possible
i estàs molt content quan ho aconsegueixes
perquè dius, realment, he estat 3 o 4 mesos abans
fent dieta, em va anar bé,
ara he aconseguit mantenir-la i he disfrutat
igualment amb la família sense passar-ho molt malament
i ara em palmo, o sigui, això és un èxit
per nosaltres, la gent que és capaç de fer això.
Hi ha qui ho va deixar-ho abans,
ja no va venir i ara ha fet un punt i a part
i ara vol iniciar amb moltes ganes i, per tant,
perfecte, i ja, pues, qui
abans de les vacances de dalt ja ho deixava
per després, en plan, pues, ara
em poso al tope i després ja iniciaré.
Depèn de la motivació de cadascú,
doncs, es comença amb més ganes o menys
i una mica l'objectiu que tingui
cadascú, l'objectiu aquest tan curt que diem
de vull perdre'ls ara ja perquè els he augmentat
en 15 dies, doncs, quasi que és fracàs
assegurat, eh, i la gent que es mentalitzi
doncs que, bueno, doncs, tinc mig any o 8 mesos
per posar-me al dia, això
quasi és èxit segur.
L'assessorament professional és
imprescindible o recomanable
per poder dur a terme una dieta d'aquestes
característiques? Sí, està clar que sí,
un bon assessorament dietètic i nutricional
amb un especialista, amb un seguiment,
això motiva la persona, se sent
acompanyada, o sigui, hi ha unes
recomanacions i li és més fàcil de seguir
que si ho fa pel seu propi peu sola.
És una persona que inicia una dieta sola,
primera no sap si els errors que feia
són els que ell es pensa, no?,
perquè tothom creu que el que fa ja està
bé, llavors, si no t'assessoren una mica,
doncs, a vegades pots canviar coses que no
fa falta canviar i, en canvi, ni en què no les
canvies i potser seria important.
I el que és molt important, també hi va
molt bé, és el control o el seguiment per una
persona externa, no?, perquè l'autocontrol
del pes és imprescindible,
però és difícil de fer,
perquè si tu t'has passat, potser no et peses,
si la ropa posa per una mica
gran no ho notes, o sigui, és difícil
perdre pes si tu només
t'autocontroles.
Hi ha una dieta que serveixi per tothom
o cada cas és específic?
A veure, hi ha una dieta bàsica, basal,
que diem equilibrada, que és la que fa tota
la població, i llavors
aquesta dieta s'adapta als costums
i als hàbits de cadascú, perquè no tothom
té el mateix horari laboral, no tothom
té la mateixa gana o la mateixa ansietat
o té
la mateixa infraestructura,
vull dir, hi ha gent que viu sola, és fàcil
fer dieta, hi ha gent que ha de cuinar per 8 persones,
és complicat fer la dieta, llavors, o sigui,
la base de la dieta seria igual per tothom,
però s'adapta a cada cas
en particular, segons el seu estil i hàbit
de vida. Abans, però en una altra
qüestió, avui, al matí de Tarragona Ràdio,
pels bous de les 11, parlàvem amb un nutricionista
d'una altra qüestió, però ens deia que
en línies generals i avui en dia
tendim a menjar una mica malament,
per exemple, la farta de fruita i verdura
és constant en les dietes
de moltes persones, realment és així?
En el nostre dia a dia,
pel nostre ritme de treball o
per les pressions familiars, pel que sigui,
mengem massa malament encara?
Sí, mengem malament. Hi ha una cosa essencial
que és fer de 4 o 5 menjades al dia
i això hi ha molt poca gent que ho faci,
perquè tothom en diu
no tinc temps, no? O sigui, la frase
no tinc temps o no tinc gana
és que és freqüent.
Llavors, això fa que la gent
només dini i sopi,
que la gent per sopar no tinc gana no sopo,
només faig l'esmorzar i el dinar, llavors,
saltar-se menjades és bastant perjudicial
i és un mal hàbit.
Cada vegada sentim més allò
que l'esmorzar és un àpat molt important en el dia
i que el sopar segurament s'ha de reduir.
Tinc la sensació que és una tendència
que s'ha anat imposant una miqueta
o que els professionals van comentant
amb més freqüència en els últims anys.
Realment és així?
L'esmorzar pot arribar-se a convertir
en un dels àpats principals del dia
i que hem de poder, segons com,
menjar més per esmorzar que no pas per sopar?
Sí, a veure,
per la senzilla raó
que a l'hora d'esmorzar
portes ja 8 o 9 hores segur amb dejú,
perquè des d'hi a l'hora de sopar
no has menjat absolutament res.
et queda una jornada laboral,
possiblement que fins a les 2,
o abans segurament no,
no dines,
per tant són encara unes 5 o 6 hores més amb dejú.
A veure,
el dejú tan prollongat o tan llarg
el que fa és que a la menjada que fas al migdia
que arribes a casa
tens molta gana,
llavors això produeix una ingesta molt compulsiva
i molt abundant d'aquell plat.
Si el plat que ja t'agrada,
perquè l'has fet a casa
o els al restaurant, per exemple,
la por o la tendència a menjar-ne més del compte
és així perquè si tu tens molta gana
i comences amb un plat de macarrons
o amb un plat de pasta
que agrada gairebé a tothom,
el més segur és que repeteixis inclús plat
perquè no tens encara la sensació aquesta de tipa,
o sigui, tens molta gana
perquè portes moltes hores amb dejú.
Si es fracciona la dieta,
o sigui, si fem un esmorzar o dos,
evidentment no arribes amb la mateixa gana,
per tant et pots controlar molt més
amb aquesta ingesta del migdia.
Es recomana menjar menys al vespre
per la mateixa raó,
perquè llavors te'n vas a dormir,
no necessites tanta energia,
tant d'hidrat de carbon i tant de greix
per estar en repòs durant tantes hores.
Per tant, la distribució seria més de cap al matí.
La fruita pot ser la base dels altres dos àpats,
aquest segon esmorzar i del berenar, per exemple?
La base?
La fruita pot ser el plat fonamental?
No, no hauria de ser.
La fruita és un aliment que és aigua, sucre i fibra,
pràcticament, llavors és un aliment que porta moltes vitamines,
que és molt refrescant, que és pràctic de menjar,
agrava, però no és hipocalòric,
perquè porta sucre, per tant no és hipocalòric
i no té sensació de sacietat.
O sigui, tu menges una fruita ara
i possiblement d'aquí mitja hora l'aigua és absorbit,
amb la qual cosa d'aquí a una hora ja tindràs gana.
O sigui, que fer un plat principal de fruita
moltes vegades no et soluciona el problema
i menys una persona que tingui gana,
una persona amb sobrepès i menjadora amb gana
que es posa a fer una dieta,
no se li recomanarà mai un plat només de fruita,
perquè psicològicament és pobre
i realment dietèticament és pobre
perquè només és aigua, sucre i fibra,
amb la qual cosa la sensació de plenitud
no la tindrà i sí que hi ha un aport calòric.
S'han parlat segurament ara d'aquelles persones
que des d'un punt de vista individual
volen fer-se una dieta,
però en el cas d'una família, per exemple,
dels nens, algú que vulgui canviar
no només els seus hàbits alimentaris personals,
sinó els hàbits alimentaris de tota la casa.
Això també val la pena encara més
buscar un consell d'uns professionals?
Sí, llavors es pot fer més bé la dieta encara,
o sigui, la persona que fa la dieta
se sent recolzada per la resta de la família,
per això la base de la dieta és igual
més o menys per tothom,
faltarien fer aquests retocs intraindividuals,
però d'aquesta manera és més fàcil el seguiment
i se sent més acompanyada
perquè no hem de fer dos plats,
sovint la persona aquesta que en parles
és la mare o, per exemple, el pare.
Si és la mare i és la persona que cuina,
li va molt bé amb ella
poder cuinar igual per ella
que per la resta de la família.
Si no, si parlant en plata ja fa mandra
segons com fer dieta,
si a més a més has de cuinar dues vegades...
Exacte, cuinar dues vegades,
l'has de fer sola,
tots mengen els macarrons d'aquella manera,
jo me'ls he de menjar blancs,
buscar la manera que es puguin menjar
els macarrons també hipocalòrics,
si la resta de la família no fan dieta
els hi posa algun ingredient més,
tipus formatge més greixós
o algun tipus de batxamel que jo em trauré,
però sí que la cocció o la base sigui la mateixa,
això ajuda molt a la persona que està fent dieta
a seguir-la,
perquè no se sent exclosa.
Però en qualsevol cas,
sempre estem parlant de dietes
a fer durant uns quants mesos,
en mig i llarg termini,
o sigui que si ens hi posem ara,
com a mínim, fins a l'estiu,
segurament...
S'hem pensat que no és cosa màgica,
no és cosa d'una serrana.
No, o sigui,
hauria de ser així,
el que passa que
quan vols perdre pes,
el vols perdre ara,
llavors vols una cosa ràpida,
llavors segons quin tipus de dieta,
si no perds pes ràpid,
et desanimes una mica.
Llavors jo recomano a la gent
mentalitzar-se d'això,
que tenim sis mesos o set o vuit per endavant,
perquè llavors ve que hi ha altra etapa de les vacances,
doncs faig l'esforç ara,
respectar els dies puntuals festius,
com seran Setmana Santa,
o si ve Sant Joan,
o sigui un dia així festiu puntual,
però la resta de dies
intentar fer la dieta
i perdre la pes de forma progressiva.
Amb això garantim un èxit segur
de pèrdua de pes
i manteniment del pes després.
Ja per acabar,
el més complicat són les primeres setmanes
poder fer front a aquest canvi d'hàbit
i després si ens acostumem a la rutina
doncs ja anem tirant.
Els primers dies,
les primeres setmanes són claus, oi?
Bé, depèn de la motivació de cada un,
de la motivació de l'objectiu.
O sigui, si tu perds pes perquè t'ho diu el metge,
si tu perds pes perquè ho has de fer
però realment no en tens ganes,
doncs, a veure,
al principi és dur perquè és un canvi,
però si tu estàs molt motivat,
tens moltes ganes,
creus que és el millor
i que realment la dieta et pot anar bé
i ho pots aconseguir,
doncs, no és difícil,
vull dir, és provar-ho
i quan veus un resultat satisfactori
en un mes que he perdut dos, tres quilos
i realment no tinc gana,
puc menjar igual que la resta de la família,
puc sortir encara a sopar fora,
això motiva a continuar.
Doncs ens quedem amb aquests consells
que són força,
en prenem bona nota
i també segur que totes aquelles persones
que volen o perdre pes
o simplement regularitzar la seva dieta,
que deu ser un grup força nombrós,
doncs també segur que ho tindran en compte.
Marta Torrentó, gràcies per acompanyar-nos avui,
al matí de Tarabona Ràdio
i fins de propera, bon dia.
Molt bé, gràcies.
Parola.
Gràcies.