Saludem Anna Borruell, ella és cap de la unitat d'atenció a l'usuari
de l'Hospital Universitari Joan XXIII.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Infermera, però les seves companyes ja han fet el manifest que tocava.
Ara ens ocuparem d'una altra qüestió.
Iñaki Bujedo, molt bon dia.
Molt bon dia.
L'Iñaki té l'intèrpret, ni és metge ni té intenció de fer-ho.
Senzillament fa de pont d'intèrpret entre el pacient i el metge o la infermera.
A veure, tants casos us trobàveu, Anna,
que es va fer necessari crear aquesta figura dins de l'hospital?
Doncs sí.
Dins de la política d'intentar donar el millor servei possible
a tots els ciutadans que han de venir al nostre hospital,
des de fa ja uns quants anys es va detectar que durant el període estival
augmentava moltíssim el número de turistes o gent que estava de pas estrangers.
I són altament sensibles a la importància de la comunicació,
la informació en temes de salut.
És a dir, l'idioma, evidentment, és una eina de comunicació
i és imprescindible en la nostra societat.
Però quan estem parlant que el ciutadà ha de rebre informació
d'unes recomanacions per al cuidatge de la seva salut
o ell té dubtes o necessita saber en quin és el seu estat,
hem de posar les eines necessàries.
i des de fa ja uns quants anys, en un pacte de col·laboració
a la Universitat Rovira Virgili, disposem d'intèrprets en horari de matí i tarda
per tal de facilitar l'acollida al pacient estranger,
solventar situacions de tràmit administratiu,
que a vegades també poden ser molt compromeses i importants tant pel sistema
com pel pacient, en qüestió d'assegurances,
trasllats al seu país, etcètera,
com una mica del dia a dia, la seva estada a l'hospital.
No vull ni pensar com s'ha solucionat aquest tema abans d'incorporar aquest servei, no?
Doncs moltíssima voluntat.
Com jugant a les pel·lícules.
Els indis.
Comunicació monobarbal, que sempre és important.
Però clar, si parlem de segona cosa,
dient quin restaurant puc anar a menjar o quin és el monument més bonic?
Però quan estàs parlant del pàncreas o...
Clar, si no coneixes l'idioma, com ho expliques tot això?
Cal dir també que hi ha un púl important de professionals que coneixen,
sobretot l'anglès, no?
Sobretot que diuen que al nostre país tenim aquest dèficit d'idiomes,
però bé, ja ho superarem.
Aquesta generació com la de l'Iñaki...
No, la generació de l'Iñaki ja són, bueno...
Ja ho tenen més que superar.
Són Babilònia.
Clar, estem parlant d'aquest punt a l'istia,
ara parlarem amb l'Iñaki de la seva feina quotidiana també,
però hi ha una realitat ben clara en els últims anys,
que és l'arribada d'immigrants, sobretot del Magrib,
dels països de l'Est també.
Sí.
Clar, en el dia a dia, això també té el seu què,
perquè hi ha un component primer de barrera idiomàtica
i moltes vegades també un component cultural
que també es va superant en quant a les demandes dels usuaris.
Aquest tema també el podeu resoldre, més o menys, al llarg de tot l'any?
Sí, durant tot l'any, sí.
L'hospital disposa, no és exactament la seva tasca,
hi ha una mediadora cultural que parla àrab, no?
i després solvendem una miqueta sobre la marxa.
Sí, val a dir que, sobretot en els països del nord d'Àfrica,
per sort sempre hi ha algun familiar,
a vegades són els nens que parlen correctament...
Perquè a l'escola aprenen català i...
Parlen correctament català i castellà i són ells els que a vegades
estan fent d'enllaç, de canal de comunicació,
perquè hi ha gent que realment es planteja en qüestions
una miqueta compromeses, perquè no entenen absolutament res
i reitero la importància que per responsabilitat
hem d'assegurar moltíssim que la informació que rep
i nosaltres rebem, parlem tots el mateix idiomens, entenguem, no?
Les recomanacions són fonamentals,
o els seus antecedents patològics,
o qualsevol informació respecte al seu estat de salut,
per nosaltres és molt important conèixer.
Iñac i tu parles anglès, francès?
I una mica d'alemany.
I una mica d'alemany.
Amb això ja t'arregles amb els pacients,
perquè generalment són pacients que anglès
parlen gairebé tots els estranges que venen.
La majoria de tothom que vingui de fora d'Europa
la majoria saben parlar anglès,
o sigui, tots tenen facilitat amb anglès,
és el que deies tu abans, aquí com que costa una mica,
però allí tothom...
És com la segona o la tercera llengua.
És veritat, això.
A veure, com és la teva feina?
Tu, diguem-ne, estàs allà derretent, assegut i et criden,
tu estàs en un busque...
Quin és el teu funcionament normal
en aquesta tasca que fas d'interpreta a l'hospital?
És una mica les dues coses que has dit.
O sigui, jo estic...
La meva ubicació està a urgències,
i jo sí, és on ve més gent de fora,
si entra tothom per allí.
Llavors fas d'enllaç entre...
Primer perquè entri,
per agafar totes les dades possibles,
del que li passi,
de un bé, de tot el que pugui ser...
Tu estàs al costat, diguem-ne,
de la persona que fa l'acollida al pacient,
tu estàs allà al costat.
Sí.
I ella et diu a tu que li diguis,
que li pregunti,
que contesti allò que vol saber.
És aquesta cosa una mica...
Bàsicament, sí.
No, no, eh?
Sí.
Entretingut, distret.
I a part és l'altra cosa que tenim busque,
o sigui, hi ha un busque que és per si hi ha qualsevol pacient
que estigui a planta,
qualsevol on sigui,
que no s'entengui o bé l'enfermeria que hi hagi,
o el metge o el que sigui,
o si li fa falta alguna cosa,
o sigui trucar a un familiar,
o vingui algú a veure'l,
o qualsevol cosa que li faci falta,
poden anar-hi allí.
A veure, no ens enganyem,
per molt alt que sigui el teu nivell d'anglès o de francès,
fins i tot si parléssim en català o en castellà,
idiomes que dominem,
si ara, per exemple, l'Anna o un metge
ens digués aquestes paraulotes que normalment s'utilitzen,
ni en català les sabríem entendre.
Per tant, tu, si això, a més a més,
ho has de traduir a una altra llengua,
com te'n surts?
Tens un diccionari mèdic al costat?
Utilitzes alguna eina?
Jo, perquè el mòbil que porto per traductor
puc buscar-ho on sigui,
si hi ha alguna cosa que és molt, molt, molt concreta.
Sí, però ho has d'interpretar,
perquè potser trobes la traducció de la paraula,
però ni que ho diguis en el seu idioma,
potser no entén aquella persona quina és la patologia.
Per tant, jo m'imagino que tu, a més a més,
has d'aprendre el que és aquella patologia
per poder-la explicar, no?
Sí, has de buscar-ho,
o si m'ho miro de vegades,
o si no, si és en un moment,
doncs dic, espera't un moment,
busco i dic, vale.
Llavors li dic el que m'assur,
que jo trobo que està bé també,
o sí, perquè hi ha vegades que poses qualsevol cosa traduïta
surt qualsevol barbaritat.
Però tot el que sigui que m'assurri,
doncs vale, això és el que li passa,
o més o menys ell ja també,
com el que són terminacions mèdiques,
més o menys sonen igual en un idioma que en un altre,
ja més o menys ho agafen ell també.
O sigui, no hi acostuma a haver-hi gaire problema, tampoc.
Clar, diferent també és que,
davant d'una patologia banal,
que pugui ser una urgència d'aquestes
que no té més transcendència,
home, doncs no passa res.
Vull dir, aquella persona es trenca un braç,
l'enguixa, en marxa,
o una gastroenteritis sense importància.
El problema és quan hi ha, doncs,
un pacient que està greu després d'un accident,
una malaltia sobtada.
Aquests moments deuen ser molt complicats,
també per a tu com a intèrpret,
pel propi pacient,
però sobretot per a la família.
Vull dir, jugar aquest paper no deu ser fàcil, no, Iñaki?
Sí, perquè és el moment que, per exemple, tu,
o sigui, si la família no està informada
que sigui un fill o qualsevol tipus de família
està ingressat allí i has de trucar,
i llavors te pregunten, tu no saps del tot el que li passa,
llavors et dona informació,
intentar després que vingui algun metge o algú
per dir alguna cosa,
perquè és que, clar,
o sigui, tu truques,
allò estàs a casa teva,
ja te truquen per dir-te,
ja tens un familiar que li passa alguna cosa,
t'ho poden dir mitjament bé des d'aquí,
perquè sigui català o en castellà,
però si t'has de trucar de fora,
que entre que l'horari és diferent,
perquè potser et toca algú que està a Estats Units
i l'horari és diferent,
ja et toca a segons quina hora,
per dir-te això,
que estàs lluny de la família,
o el que sigui,
que és una mena de por,
ja també has d'intentar fer conversa,
ni que sigui,
perquè a vegades et trobes que estàs
completament sol allí.
Clar, de forma de sobtar,
però molts pacients d'aquells
es deuen quedar sols,
perquè la família ha de marxar,
s'hi han de fer un ingrés de llarga durada.
Val a dir,
perdona que interrompeixi,
el servei d'assurciències
es disposa d'un teléfono inalàmbric,
perquè sempre que hi ha quan l'estat del pacient
el permet,
pugui ser directament el pacient,
això no solament hi ha per les persones estrangeres,
pugui ser la persona que directament contacti amb la família,
perquè com molt bé diu l'Iñaki,
anem a veure la informació clínica,
correspon al metge,
a nosaltres no ens correspon,
però aquest fet de contactar
amb el pare, amb el fill, amb un germà,
que l'espera tot,
menys una trucada inesperada,
dient que té un familiar
al servei d'urgències,
que tothom s'ensgela la sang,
encara que sigui una banalitat,
però que en aquell moment li has d'informar,
són moments que es necessita
alguna cosa més que saber idiomes,
sinó que necessites una sensibilitat
i una miqueta de saber fer.
Es compta també, evidentment,
en el suport que dona el metge,
què és qui en d'un moment
ens diu fins a on
s'ha de donar la informació.
Si el metge és ell,
perquè és veritat,
pot parlar ell en anglès,
moltes vegades,
sobretot si són males notícies,
les ha d'assumir ell,
o també estar en compte
la distància
o el temps que pugui tardar
el familiar en venir aquí
i intentar lleugerar
en el possible,
el que sigui un viatge
a menys angoixant possible.
De totes maneres,
en el dia a dia,
aquí les situacions
deuen ser d'allò més diverses.
Començaves comentant
que arriba
i de donar suport
perquè puguin omplir
tota la part de paperassa,
de burocràcia.
Passi aquí,
aquella persona pot mostrar
nerviosisme.
Esclar que el personal sanitari
està preparat
per dir,
doncs,
calmis,
que no passa res,
però no poden estar
tota l'estona
al costat d'aquella persona.
A tu et toca dir
calmis,
no passa res,
en el seu idioma
o no arribem a aquest punt?
No arribem a aquest punt
perquè no s'acostumen
a queixar per temps.
Una cosa que tenim nosaltres
és que ens queixem molt
perquè porto una hora aquí
i és que tal.
Saps què passa?
Que hi ha molts pesos
que el sistema sanitari
està fatal
i quan arriben aquí
ho troben fantàstic.
És veritat, eh?
Això és cert,
el valoren molt.
D'això en parlarem també
a veure quina valoració en fan.
Per tant,
a tant,
arribes allà,
els hi dius
si s'han de quedar ingressats,
s'han de quedar ingressats.
Clar,
hi ha tantes malalties
com a pacients,
com a situacions
i això és la típica pregunta
però és que per ràdio
és molt agraït
això de l'anècdota,
saps?
Per tant,
tu entens
que et preguntis
si hi ha algun fet singular,
no cal que sigui divertit.
Això,
tampoc no som tan exigents
però algun fet puntual
les primeres traducions
que vam fer
partint de la teva experiència
cada dia?
A veure,
va haver-hi un
que era allò
que va...
era un pacient
que s'havia caigut
d'una finestra
que era el que...
per coses que passen
ell havia vingut aquí
per una setmana,
portava cinc dies
a l'hospital
la seva nòvia
s'havia hagut de marxar
al seu país
a ella s'ho trobava sol
i llavors,
clar,
o sigui...
Que era britànic,
perdona?
Vaig haver de fer
una traducció
amb la psicòloga
per preguntar-li
a veure com estava
i tal,
i llavors te n'adones
que una cosa
és que estiguis malalt
o t'hagi passat
qualsevol desgràcia
que dius
fa mal
o si sap greu
perquè dius
estàs de vacances
però una altra cosa
ja és que diguis
que la meva parella
ha marxat
Ah,
però ha marxat
perquè...
Perquè se li va acabar el temps
o sigui,
no,
perquè sona
ja un viatge programat
i...
Si a sobre tenim aquest drama
dius
No,
llavors seria massa
però no,
o sigui,
era trobat a sol
un puesto
que dius
a ningú li agrada
estar ingressat
a un hospital
i menys
si no te pots apanyar
per exemple
amb la persona
que tinguis a costat
i la...
Quan vaig acabar
amb la psicòloga
la única cosa
que em va dir
és que li donin
la gràcia
als de costat
perquè no en tenien
ni idea
d'anglès
era una parella
de gent gran
d'alguna manera
s'havia intentat
comunicar amb ells
i el fet
de tallar-li
amb menjar
o preguntar-li
qualsevol cosa
que li fes falta
només per gestos
o el que fos
ni hi ha fermeres
per cobrir
qualsevol necessitat
ni traductors
ni metges
ni el que sigui
potser una necessitat
que m'està picant un peu
per dir-ho d'alguna manera
llavors intentar
aquells pacients
els que hi havien
al costat seu
o sigui
els dos se van posar
a plorar
tant un com
perquè li va donar
la gràcia
i l'altre per rebre-les
es van emocionar
i dius
i no hi havia
cap mena de comunicació
entre ells
o sigui
era tot no verbal
o sigui
no sé
és curiós
en situacions
no extremes
però de soledat
és que qui s'hagi trobat
alguna
normalment
les persones
que estan hospitalitzades
tenen acompanyia
al costat
hi ha d'altres
que per determinades
circumstàncies personals
doncs
en l'hospital
no tenen ningú
ni que la seva vida
doncs estigui
perfectament estructurada
aquella solitud
de l'hospital
ni que et vingui
la infermera
com bé deies
vull dir
agraeixes tant
aquest escalfor
i aquest acolliment
que et pot fer un desconegut
que està al llit del costat
és una experiència
això és més valuós
que explicar una anècdota divertida
on va parar
és una realitat
escolta
l'Iñaki va la dir
segurament un oteu
per la veu
però és un noi molt jove
24
molt jove
el teu entorn
sap que treballes d'això
i els crida l'atenció
que facis aquesta
no que treballis d'interpret
que és una feina
més que coneguda
però sí que facis d'interpret
justament en un centre hospitalari
a veure
la gent és molt morbosa
el que et van a dir
és allò
has vist algú
que a Iles
hi ha passat alguna barbaritat
i vinc
i jo dius
a veure
jo no sóc metge
no tinc una formació
o una preparació
per anar a veure
alguna persona
i li passa qualsevol desgràcia
i estigui molt malament
perquè te trobaràs
gent que estarà molt malament
o algú que li fa mal
un peu
o que té un constipat
o té febre
o qualsevol cosa
llavors
de moment
no se m'ha adonat el cas
però dius
el dia que
jo què sé
t'arribi algun d'ambulància
que ha tingut un accident
de cotxe
o qualsevol
que te pot arribar
molt malament
o el moment
que tinguis
algú al costat
que li hagi dit
no mira
que el teu familiar
s'ha mort
o coses així
dius
tot té la seva part bona
i dolenta
clar
m'imagino
que en un estat
de xoc
no cal que sigui greu
moltes vegades
com que
aquesta comunicació
fluïda
que es pot donar a tu
que et confonguin
amb personal mèdic
que es creï
una certa confusió
i que és
no no no
jo no li puc dir res
és aquesta persona
clar que això
en el dia d'Anna
també
també passa
jo penso
que val a dir
que
el paper de l'Iñaki
és importantíssim
perquè
la feina
del traductor
no es limita
únicament
a fer això
no som els traductors
de l'ONU
que diu
ha dit el senyor este
que no
no no
jo penso que va
molt més enllà
i s'ha de valorar
i s'ha d'analitzar
des d'aquesta vessant
penso que és molt important
el que ell
d'alguna manera
està dient
que és
el saber estar
el seu paper
perquè és molt fàcil
imaginar
l'escenari
tu estàs en un país
que has vingut
a més a més de vacances
ha passat el bé
etcètera
i de nit al dia
per una circumstància
desafortunada
bé perquè
et ve sobtadament
una malaltia
o tens un accident
se te canvien
tots els teus esquemes
i vas a parar
a un centre
hospitalari
desconegut
fins i tot
podem dir
a vegades hostil
en unes normes
de funcionament
que tu desconeixes
i a més a més
remetem la jugada
en el desconeixement
de l'idioma
l'angoixa que habitualment
tenim
quan estem malalts
de què tinc
què em faran
m'haig de quedar
marxaré
demà passat
se'm agraven les vacances
no tinc més hotel
aquí
el poder
disposar
en aquells moments
d'una persona
que et fa una acollida
perquè jo parlaria
que el traductor
l'Iñaki
per traduir
fa una acollida
jo penso
jo me'l poso
a la meva pròpia pell
i és que s'obre
el món
i aleshores
aquest acompanyament
que ell fa
jo penso
que la gent
l'agraeix
moltíssim
i nosaltres
internament
dins l'hospital
és un alibi
un mes abans
que comencés
a venir
internament
per l'hospital
i quan venen
els traductors
quan venen
els traductors
abans no l'hi he dit
la seva franja horària
és de dematí
i de tarda
i fins i tot
els caps de setmana
estan localitzats
en un bus
en cas que sorgís
alguna urgència
o alguna necessitat
evidentment
el divendres
s'intenta solventar tot
el ritme de l'hospital
el cap de setmana
és diferent
però això no impedeix
que hi hagi
un accident
o una necessitat puntual
d'alguna gestió
o el que sigui
i aleshores
ells estan a la disposició
de l'hospital
tant de bo
que si anem
a algun hospital europeu
trobem un Iñaki
i un Anna
que ens atenguin
com a Joan XXIII
alguna cosa més
que ens deixem
que vulgueu destacar
doncs no
jo penso que hem fet
una bona repassada
de la seva feina
no podríem parlar
molta estona més
que hauríem
en anècdotes
algunes
com deia l'Iñaki
algunes curioses
divertides
algunes que
penso que no
ni de sortir
alguna curiosa divertida
no ens acollirà ara
per allò
posar un fi de festa
xulo
a la conversa
no
molt divertida
molt divertida
si no és divertida
no
no
la important és
que penso que
el ciutadà
sàpiga
sàpiga
que l'hospital
està dispensant
aquest servei
amb molt d'èxit
amb molt de reconeixement
per part dels receptors
tant interns
com externs
repeteixo que internament
el personal sanitari
i mèdic
l'agraeix moltíssim
i el personal administratiu
per l'altra tasca
que està desenvolupant
ell
que és molt important
nosaltres us agraïm molt
que ens hàgiu prestat
una estona del vostre temps
que us hem tingut aquí
una estona de retent
també
mentre fèiem aquí
aquesta connexió
a l'exterior
ha estat un pla de veritat
Iñaki Bujedo
Ana Barruel
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
la feina
és a dir
que no treballis gaire
això voldrà dir
que va bé la feina
adeu-siau
a l'ex Lupuch
Fins demà que la feina