Si vols sentir-te psicològicament millor i no saps com fer-ho, a què esperes?
Demanar ajuda és de savis.
Consulta la psicòloga clínica Sonia Navarro.
Truca al 977-22-0560.
La seva consulta és al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera.
Informa't a www.sonianavarropsicologia.com
Camins d'anada i tornada amb Sònia Navarro.
Doncs ja, Núria, efectivament, ja s'acompanya la nostra psicòloga clínica, Sònia Navarro.
Sònia, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui ens plantegem, ja ho dèiem al sull, ens ve, fins a quin punt cal seguir el cor o la raó.
O com ho podem fer per aconseguir que les emocions ens guïn com una mena d'indicatius per la vida.
Això de vegades comporta algunes contradiccions, també en parlarem,
perquè de vegades la consciència ens fa seguir un camí,
però els hàbits ens condueixen cap a una altra banda.
També hi ha qui diu que podem sintonitzar cap i cor
per poder prendre decisions on les dues parts ja estiguin implicades.
Anirem parlant de doblegat, però una mica el punt de partida seria aquest.
És a dir, cor o raó?
Sí, seria...
A veure, què és el que...
Per què prenem decisions, no?
És a dir, de fet, quan tenim que prendre una decisió,
moltes vegades ens trobem que no sabem si prendre-la amb el cor o prendre-la amb la raó, no?
Si prendre-la amb la part emocional o amb la part més intel·lectual.
i a vegades aquí, doncs, ens trobem què hem de fer, no?
Si amb una o amb l'altra, no?
Jo diria que l'ideal seria que tant el cor com la raó anessin en la mateixa direcció.
És a dir, que des del cor i des de la raó penséssim i sentíssim
quina és la direcció que hem d'agafar o quina és la decisió que hem d'agafar.
Perquè si d'alguna manera no van en la mateixa direcció,
molt probablement tindrem conflictes interns difícils de...
I tant se val, perquè si jo prenc una decisió des de l'emoció,
però la meva raó em diu que no,
probablement en poc temps tindré un conflicte de continuar fent això.
I al revés, si ho prenc des de l'emoció,
perdona, si ho prenc des de la raó,
però la meva emoció m'està dient una altra cosa,
també tindré un conflicte.
Llavors, és molt complicat que acabem fent això.
I això és el que ens passa moltes vegades
quan diem que ja hem pres una decisió, que ja ho tenim clar,
i que a partir d'ara farem no sé què,
i als tres dies estem una altra vegada fent el que fèiem abans.
Perquè aquí hi ha una lluita, com acabes de dir,
entre la direcció que raonadament he decidit que tinc que fer,
i el tinc que fer aquest ja,
ja vol dir que ja segurament ja estic allunyat del que vull,
i els hàbits i l'acostum que fa que acabi fent altres coses.
Resumir-ho en poques paraules,
podríem dir que cal ser conseqüent amb el que s'és i amb el que es pensa,
vols dir, amb el que t'ocupa la ment i també amb el que sents,
és a dir, conseqüent amb tot plegat i...
Home, diríem que hauríem d'intentar que fos una sola cosa,
que el que sentim i el que pensem fos una mateixa cosa,
perquè si no ens anirem a trobar que anirem fent una vida
que no ens agrada i que ens comporta un munt de conflictes.
De fet, estem en un moment que moltíssimes persones
tenen molts conflictes perquè fan el que creuen que han de fer,
moltes vegades estem en un moment que la raó sembla que és més important,
l'intel·lecte és més important que l'emoció,
i llavors prenem decisions vitals,
i vitals a nivell emocional, a nivell familiar,
a nivell professional, a nivell que sigui,
més des de la raó que des de l'emoció.
I llavors això moltes vegades ens comporta una lluita interna
que acaba destrossant-nos interiorment.
Anem a contracor, no?, que és el que s'acostuma a dir.
Vas a contracor, no? I això fa mal, no?
Per suposat.
Deixa'm recordar, perdona, Sònia, el telèfon del directe,
el 977-24-4767,
per si algú vol fer-hi la segona aportació,
vol fer una pregunta, el 977-24-4767,
i correu electrònic Jatardes, amb J, Jatardes,
arroba, targonaradio.cat.
Ja sabeu, recordo que només per participar
teniu un número pel sorteig de l'Estrella d'Am,
inèdit, de divendres.
És una cervesa molt bona.
Ja està, dit això.
Doncs, bueno, estava comentant
que, de fet, hauríem de pensar sentint
i sentir pensant, no?
És a dir...
Ara tu et torna'm a dir això.
hauríem de pensar sentint
i sentir pensant, no?
És a dir, hauria d'anar absolutament lligat.
Si no, qualsevol decisió que prenguem
serà absolutament transitòria
i ens dificultarà la continuïtat, no?
Tot i que hi ha moments en la vida
que no van en sintonia, no?
És a dir, que és més, és contradictori
allò que et diu el cor
i el que et diu la ment, no?
Costa, no?
Trobar un punt intermitge a vegades, no?
És a dir...
Sí, però si no trobem un punt intermitge
probablement anirem com tu acabes de dir
el contracor, i això ens costarà moltíssim,
ens costarà molt cada dia
aixecar-nos per fer allò que hem decidit
des de la raó,
però que la nostra emoció diu que no.
O al contrari.
Hi ha persones que són molt emocionals,
que prenen decisions de forma molt impulsiva
i molt ràpida
i canvien
i pum,
d'una cosa a l'altra immediatament
i aquí no estan tenint en compte la raó,
no estan tenint en compte
més la part més lògica,
més racional.
Llavors també van ensopegant
perquè s'estan deixant
molt portar per l'emoció
però, en canvi,
la part racional
no l'estan tenint en compte.
És el que estava dient,
si no va lligada,
m'és igual que estiguis a la part
de ser molt impulsiu
i deixar-te portar per les emocions,
com que estiguis a la part
de tot ho raó i tot,
qualsevol dels extrems
anirà en contra.
Anirà en contra teu.
O sigui, et farà patir
a tu, no?
D'alguna manera.
Hi ha vegades que et pot semblar
que davant d'una situació
has de decidir més amb la raó
o amb l'emoció
i que a l'altra banda
l'has de deixar de costat
perquè encara m'atabalarà.
El que passa és que tornarà a sortir aquest tema,
aquest conflicte que tinguis
poder en aquell moment,
no sé, igual, per exemple,
no sé què estaves pensant,
però igual a nivell professional,
no?
A vegades un sent que ha de fer
una cosa des de la raó
que emocionalment no vol fer-la.
Bé, probablement l'acabaràs fent,
però això t'acabarà petant
en algun altre moment.
Amb molta facilitat
tornarà a sortir aquest conflicte
perquè no està resolt.
Llavors tornarà a...
Hi ha persones que no operen gens
amb el cor,
és a dir, que es guien
fonamentalment per la raó.
Jo diria que hi ha més persones
en aquests moments
que s'estan guiant més per la raó
que per l'emoció.
En aquest moment diria que hi ha més.
Però, d'alguna manera,
clar, això fa que,
bueno, doni la sensació aquesta
que ja hem pres una decisió,
ja tirem endavant
i després ens tornem a bloquejar.
Perquè si no anem a la vegada
ens bloquejarem.
Anirem bloquejant-nos constantment.
Diria que hi ha més,
però també és que
l'altre cantó
d'aquesta persona impulsiva
també existeix
i segur que tots coneixem
amb algú
que funciona
a cop de cor
tal com li va venint
i tal com ho va sentint.
I aquesta persona
també funciona
entrevencant-se, no?
I de vegades s'equivoca també.
Per suposat.
Quin és el deute
de tot ésser humà?
La resposta és
ser ell mateix.
Doncs, avui parlant d'això,
amb Sònia Navarro,
del nostre ciclògica clínica,
parlant de si cal
seguir el cor
o la raó.
I com fer-ho per sintonitzar
aquestes dues parts, no?
Tan innates, humanes.
És a dir, això és...
Hi ha qui diu, Sònia,
que la raó i l'amor
és el que ens defineix com a humans.
Això ho deia Eric Fromm, no?
Eric Fromm deia que
que l'han citat
diverses vegades ja
en aquest programa.
Sí.
Bueno, és que Eric Fromm
és un sucàleg humanista, no?
Que va ser molt important
en el seu moment
i és molt actual
encara que fa 60 anys,
però continua tenint
coses
i els llibres
que té,
realment,
si els llegeixes,
són molt actuals, no?
Ell parlava
que el que ens feia
diferenciar
i ens feia humans
era precisament
que teníem raó
i que teníem amor, no?
Llavors,
ell,
quan parla de l'amor,
a l'amor diferenciaríem
tres punts, no?
L'amor més...
l'eros, no?
Diguem,
que seria
la passió,
aquest moment,
aquest moment
que és el que anomenem
l'enamorament.
Després parlaríem
de la filia,
que és l'amistat
i aquí és on
col·locaríem
la raó
dintre de l'amor, no?
En la primera part,
que és la part de l'enamorament,
està la part emocional,
el cor.
En la part de filia,
que seria
el que anomenaríem
l'amistat,
que és quan nosaltres
creem realment
un projecte
amb una altra persona,
un projecte
del tipus que sigui,
però jo no estic parlant
d'una cosa concreta,
sinó del projecte
que puguem.
Aquí entraria la raó
i després parlaríem
de l'AHP,
que seria
la compassió,
que seria
quan realment
per mi
és molt important
l'altre,
el benestar de l'altre
i que l'altre
es trobi bé.
Llavors,
partint
que l'amor
ho podríem dividir
i podríem parlar
que l'amor té cor
i té raó.
Té la part
de l'enamorament,
que és cor,
i té la part
d'amistat
que és raó.
Llavors,
Eric Fromm
deia
molt bé
què ens fa humans?
La raó
i l'amor.
Però en l'amor
estem introduint
dos conceptes,
el cor
i la raó.
que d'alguna manera
estem tornant
a parlar
del mateix.
Encara que ell
ho definia
d'una altra manera.
Ens he enviat un correu
a la trònica
a la tarda
de la ràdio
de la ràdio
a Josep Manel
Ponce
diu
Hola, bon dia,
us escolto des de casa
i m'agradaria fer una pregunta
a la vostra psicòloga.
Sóc un noi de 19 anys
i tinc dificultats
per prendre decisions impulsives
i ara me n'adono
que he deixat
passar trens
molt importants
a la meva vida
i he perdut
oportunitats importants
per seguir la raó
i no pas els sentiments.
La meva pregunta és
quan hauria de deixar-me
portar per els sentiments?
Més o menys
sovint
més o menys
més o menys
dius
sovint
que amb la raó?
Gràcies, jo,
Juret Manel.
Tens, per cert,
un número
per l'estrella de Minari
de divendres.
Jo diria que
igual.
És a dir...
19 anys, eh?
Sí, sí.
Però està dient que
s'ha deixat portar
més per la raó
que no pas
per l'emoció, no?
I llavors sent
que ha perdut trens
perquè no...
perquè d'alguna manera
ha pensat molt
amb el cap
i poc amb el cor.
En realitat,
cada vegada
que es trobi
en una situació
hauria d'anar
una miqueta
a l'interior seu, no?
I pensar
què m'està motivant
a mi
en aquesta situació?
Quan anem
a buscar la motivació
anem a buscar
la part més cognitiva,
la part de la raó.
Llavors,
si aquesta raó
no té...
no està barrejada
amb la por
o amb la ràbia
anirà molt lligada
amb l'emoció.
Què és el que a vegades
ens separa tant?
Que la nostra raó
està col·locada
amb por,
amb ràbia
o amb algun altre tipus
d'emoció
que fa que
pensem que
fer el que ens ve de gust
i fer allò
que volem
des del cor
o des de l'emoció
no estigui ben vist
dintre de la societat,
no?
Pràcticament parlant,
no?
Llavors,
moltes vegades,
si la meva raó
em diu que
allò està malament,
que...
i a més a més
em genera por,
por a el que em pugui passar,
por a el que puguin...
a vegades és el que puguin pensar
de mi,
ni tan sols m'ha de passar res,
només és que...
Què dirà en d'or,
què dirà en els amics,
els pares...
Clar,
la por pot ser
algú desconegut
o em genera ràbia,
llavors,
probablement acabaré fent
el que la raó em diu
simplement perquè
la meva raó està contaminada.
Jo tinc una motivació
molt clara,
però la meva raó
està contaminada
d'altres emocions
que venen d'altres coses
que em paralitzen
i fan que no faci
allò que jo vull
perquè allò em pot generar
una sèrie de por
o una sèrie d'emocions negatives.
Llavors,
clar,
aquí diria
vés a buscar el motiu real
que és el que tu
t'està empenyent
a fer,
a voler allò
o a fer allò
o a...
I des d'aquí
elegeix.
Però,
clar,
elegir sense por
o elegir sense ràbia
vol dir que prèviament
ser
a què tinc por
i a què tinc ràbia,
no?
I aquí
entra l'autoconeixement,
diguem,
no?
perquè, clar,
si no,
ens quedem una mica...
Doncs,
Josep,
ja saps
que és la resposta,
suposo que et dones
per resposta
en aquesta qüestió
que ens plantejaves.
Parlem,
no sé si
en el món de la parella
a vegades
el cor
va associat
a l'amant
o a l'amant,
a l'amant o a l'amant,
no a l'amant,
i la roba
més associada
a la parella
oficial,
no?
O amb la dona.
Bé,
podria ser una manera,
no?
Depèn de la parella,
no?
Hi ha parelles
que el cor i la roba
van absolutament associades
i, de fet,
des del moment
que va aparèixer
a l'amor romàntic,
no?
Doncs,
que d'alguna manera
ja hem dit
en algun moment
que no és real.
Què vols dir?
Que no és real,
doncs,
que l'amor romàntic
és la part de l'enamorament,
no?
Que és el que
hem anomenat ara eros,
però l'amor té tres components,
no?
Llavors,
no només ens podem quedar amb això,
però que
amb moltes parelles
el cor i la raó
està lligat.
Sí que és veritat
que hi ha situacions,
sobretot quan
que jo estic
en una parella
i pot aparèixer
una altra
i llavors, clar,
evidentment,
tota la part del cor,
de la passió,
de l'erotisme
està col·locat
en la possible amant
i tota la part més
de la raó
estaria col·locat
en el que tinc
amb aquesta altra parella,
no?
Els anys,
els fills si n'hi ha,
el que he construït,
les famílies,
bé,
tot el projecte,
no?
I en aquest cas
no es pot sintonitzar,
eh?
No,
el que passa és que
aquí no podem sintonitzar
però sí
podríem veure
què és el que em motiva
i què és el que em fa
i em genera por
perquè potser em genera por
quedar-me amb la parella
com em genera por
marxar de la parella.
És a dir,
realment,
hi haurà persones
davant d'aquesta situació
que diran,
doncs bueno,
el que em motiva a mi
és tornar a viure
tota aquesta experiència
o si realment
ha aparegut una altra
és perquè jo no estic
realment bé
o en el lloc adequat
o sentint-me bé
amb la parella
que estic
i prendrà la decisió
de marxar
des del cor
i des de la raó
i n'hi haurà una altra
que decidirà quedar-se
des del cor
i des de la raó.
Si no col·loco
les dues coses
probablement
viuré
les dues
històries a la vegada
perquè tindré
el cor col·locat
en un lloc
i la raó
en un altre.
Si ho podem ajuntar
i veure
que tenim por
probablement
prendrem
una decisió
cap a un costat
o cap a l'altre
no hi ha una decisió
que sigui la correcta
dependrà de cada història
dependrà de cada persona
dependrà de cada moment
no?
Però
en el moment que puguem
veure
què em motiva
ara la raó
que és el que li dèiem
al
Josep Manel
i veure
a què tinc por
o què em genera
tanta ràbia
em col·locaré
a
aprendre-ho
des de
des de les dues
des de les dues
posicions
no?
Generalment
els altres
ens enganyen
en aquelles àrees
en les que hem elegit
mantenir
les nostres
il·lusions
Parlem
això
de l'engany
no?
del salt
fer el salt
emocionalment
a vegades
el salt emocionalment
ve donat
perquè justament
no hi ha emocions
des del lloc
des del trampoli
per entendre's
no?
des d'una salta
A veure
t'arrobo
crec que a vegades
en una situació d'aquestes
pot venir donada
precisament perquè
en el sí
del matrimoni
de la parella
no hi ha emoció
no hi ha emocions
no hi ha cor
hi ha més raó
que cor
llavors algú pot anar
a buscar el cor
d'una altra banda
podria ser
però cuidado
que amb això
no diem
que a totes les parelles
no hi hagi cor
vigilem
vigilem amb això
és a dir
pot ser
que jo doni el salt
perquè a la meva parella
falta emoció
falta un sentiment
o falta l'expressió
d'aquest sentiment
que és una altra cosa
que vols dir
l'expressió d'aquest sentiment
doncs que falta
que ens ho recordem
que ens ho diem
clar
perquè a vegades
no és que no m'estimi
la meva parella
és que simplement
no li dic
i llavors l'altre
pot anar sentint
que si no li dic
i no estic
i no li faig res
i res pot ser
dir-li verbalment
o tocar-lo
o fer-li una abraçada
o el que sigui
també pot sentir
que no
doncs que no
ell pot interpretar
que jo no l'estimo
i a vegades
tampoc és que no l'estimo
és que simplement
no li estic dient
perquè jo ja suposo
que ja ho ha de saber
doncs estic aquí
al costat
llavors a vegades
també hem de vigilar
amb això
però bueno
has de portar fins aquí
doncs això
per l'avui del cor
i la raó
de com sintonitzar
les dues parts
del que ens deia Eric Fromm
que l'amor
i la raó
és el que ens defineix
com a humans
i de fet
doncs en el dia a dia
ens trobarem
moltes situacions
i decisions importants
en les que a vegades
doncs bé
podrem
escollir entre
guiants pel cor
o guiants per la raó
jo diria
que
quan ens trobem aquí
en aquestes situacions
també
a part de veure
la por
i la ràbia
que tenim
i a què
per anar
conjugant-lo
hauríem d'intentar
també
enlentir
el nostre
pensament
no?
què vull dir
amb això?
doncs
intentar
integrar
molt poc a poc
la informació
emocional
que tenim
és a dir
les emocions
que tenim
intentar
integrar-les
en la raó
però això
ho hauríem de fer
bastant lent
bastant lent
vull dir
que no volem
prendre decisions
immediates
ràpides
i impulsives
perquè si no
segurament
ens equivocarem
que ens autoobservem
i llavors veiem
no?
la frase aquesta
que he dit ja al principi
penso
el que penso
i penso
el que sento
no?
és a dir
d'alguna manera
m'autoobservo
i estic pendent
de quin és el meu pensament
i de quin és el meu sentiment
però donant-me temps
és a dir
molt poc a poc
per integrar
l'emoció
en la part racional
o el cor
en la raó
l'emoció
en la part intel·lectual
no?
i una altra cosa
és intentar
que totes les nostres creences
posar-les una mica
com en dubte
no?
és a dir
per intentar
perquè quan jo estic
amb unes creences
i funciono
amb aquestes creences
tot ho
ho visc
des del meu punt de vista
llavors
com que és
intentar sortir-me
una mica
de mi
no?
és intentar
posar totes les meves creences
en un interrogant
i observar
què està passant
no des de les meves creences
habituals
sinó des del que m'està passant
com intentar
estar una mica
lliure de prejudici
perquè al final
les meves creences
i moltes de les que tenim
som irracionals
absolutament irracionals
el que passa
és que estem acostumats
i funcionem així
doncs intentar
sortir-me
posar-les
com en remull
no?
i llavors
veure
com em sento
sense cap
prejudici
llavors
és
autoobservar-me
traient aquestes
creences
i veient
què penso
respecte al que penso
i què penso
respecte al que sento
no?
és a dir
no sé si m'explico
el que vull
dir
llavors
fer una miqueta
observar en blanc
és a dir
tot allò que tens
après
per l'experiència
pel bagatge
per la vida
doncs deixar-ho
bastant baix
aprens l'interruptor
que dient blanc
això
d'aquí dalt
i a partir d'aquí
observar
i deixar que entri informació
exacte
perquè és que si no
tota la informació
l'acabem filtrant
pel nostre hàbit
i llavors
des d'aquest punt de vista
mai podem canviar
i de fet
no podem decidir
ens quedem encallats
i bloquejats
perquè no podem decidir
és un tema
que es donaria per més
crec jo
el cor
i la
o la raó
i en parlarem
un altre dia
però el proper dia
que em proposes
de quin tema
creus que podríem parlar
la propera setmana
dimarts vinent
o si volen enviar
correus electrònics
doncs que es puguin enviar
ja tardes
arroba targonaradi.cat
doncs mira
si et sembla
podríem parlar
de què és ser bona persona
i si això ens garantitza
que la vida
ens vagi bé
ui
no acabarem
no tindrem prou
en un programa
llavors
no són tan bones persones
que acaben sent
tontos
bueno
que els acaba
dificultant
la vida
en parlarem
Sònia Navarro
gràcies per acompanyar-nos
un dia més
i fins aviat
vinga
fins la setmana que ve
si vols sentir-te psicològicament
millor
i no saps com fer-ho
a què esperes
demanar ajuda
és de savis
consulta la psicòloga clínica
Sònia Navarro
truca al 977
22
0560
la seva consulta
és al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera
informa't a
3B dobles
Sònia Navarro
psicologia
punt com