Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quines novetats han hagut, quins canvis heu tingut?
Jo considero que canvis substancials
n'hi ha hagut molts i de molt nivell.
S'ha pujat la qualitat dels expositors,
també la qualitat dels tallers de cuina
i també el dia dels professionals.
A la segona edició va ser la segona,
la primera vegada que vam fer un dia de professionals
i va ser migdia.
Recordo que vam fer maridatges insòlits
de les Terres de l'Ebre.
Vam tractar d'aproximar 5 restaurants, 5 plats
i 5 vins de la Terra Alta.
Va ser una ponència llarga, va ser interessant,
dues hores i mitja,
en l'ossomiller del Consell Regulador de la DEU de Terra Alta,
Montalà, Sergi Montalà,
i en 5 cuiners i en 5 plats.
Em va agradar, però jo considero que va ser llarga.
Llavors vaig dir, a la tercera farem unes ponències
molt més curtes, molt més concentrades,
però que abarquin diferents sectors de la restauració.
Pots dir, pots dir, si vols preguntar.
Estava mirant el programa,
que a més heu fet un dia per professionals.
Sí, un dia exclusivament per professionals.
Vam començar a les 11 del matí
i vam acabar a les 8 i mitja del dilluns.
Només enfocat a professionals,
sector de restauració i també tendes especialitzades
i escoles d'hostaleria.
I després també tenim uns tallers.
A veure, els tallers de cuina van ser dissabte i diumenge,
que van ser per al públic final.
Aquí es tracta d'apropar el producte,
la cuina, el que tira del carro.
El que tira del carro és el que paga.
El que paga és el que al final fa que les economies funcionen.
I això és el consumidor final.
El consumidor final moltes vegades té tòpics.
a mi això no m'agrada, este vi no m'agrada,
aquell m'agrada,
però quan tu esbrines una mica,
veus que no li agrada
perquè no he tingut més possibilitats de conèixer el producte.
Ara dius, vaig a oferir-li un mentall,
vaig a que vegi com funcionen uns cuiners
i quins plats preparen
i en quins productes estan fets.
I ara deixem que ell juzgue si li agrada o no li agrada
i si no li agrada no passa res
i si li agrada li hem obert una altra possibilitat.
I això era dissabte i diumenge.
de tallers de cuina, cates de vins,
cates també de tés i de cafès.
Els vins, tu saps,
nosaltres sabeu que aquí són molt importants
a les nostres terres,
que hi ha molts cellers,
que ara també estan passant uns temps de dificultats
perquè hi ha una saturació del mercat
i que hi ha uns vins que ens venen de fora
i que els del nostre no ens venen.
La gent agarrà diu un Rioja
o un blanc, un negre o un rosat.
Doncs anem una mica més allà.
Demanem un vi blanc
però que sigui en esta variedad de raïm
o demanem un vi blanc que sigui de tal deó.
Pot ser el Priorat, pot ser la Terra Alta
o pot ser Tarragona,
que és la deó vostra que teniu aquí propera.
Donem-li quartel a la gent.
Però per això també has de fer
que la gent s'apropi als productes.
I això és el que vam tractar de fer dissabte i diumenge.
A la Terra Alta hi ha grans vins.
A la Terra Alta també hi ha grans vins.
A la Terra Alta...
Molt bons vins.
També n'hi ha el Priorat, però a la Terra Alta
m'agradaria estar car-ho, no?
Aquells bons vins.
Sí.
La més dinàmica de les deó nostres de Tarragona
va ser el Priorat.
Ells van agafar, fa uns vint i tants anys,
una comarca que tenia uns vins
en unes característiques i en un grau alt
i uns vins forts, jo diria,
i em quedaria aquí.
I ho van fer moderns.
Van tractar de vendre els seus vins fora del nostre país
i ho han aconseguit.
Avui hi ha gent que agafa l'avió en la Terra Reus
i va al Priorat.
Tenen una fira, que és la fira de Falset,
que agrupa Montsant i Priorat,
i que és una fira molt dinàmica,
que quan vas allí veus gent
en un interès gran per aquests vins.
Ells van ser els primers,
però la Terra Alta que està al costat
també té uns grans vins
i d'una qualitat molt alta
i molt reconeguts fora de les nostres fronteres.
I això ens ha de fer pensar,
si els de fora coneixen més el nostre producte,
perquè nosaltres no li donem importància.
Que fa la impressió que encara hi ha molt de camí per fer
a l'hora de promocionar els productes gastronòmics
de les Terres de l'Ebre?
Sí, sí, hi ha molt de camí
perquè els primers que hem de convèncer
són els propis de les Terres de l'Ebre.
Hem d'aixecar l'autoestima de la nostra gent.
La nostra gent, per les circumstàncies equips,
les que n'hi ha hagut,
ha perdut l'autoestima.
Estem al sur,
els del sur, no sé per què,
sempre són les zones més pobres.
Surt de la península, surt de Catalunya,
surt de França, és curiós, és més pobre.
I l'autoestima també és més baixa.
Llavors, els nostres productors
han d'aixecar l'autoestima.
I llavors, si nosaltres aconseguim això,
ja aconseguirem que els altres ens escolten.
Però primer, som nosaltres,
i aquí està tot per fer.
Els primers que ens ho hem de creure
hem de ser nosaltres.
Hem de consumir els nostres productes.
Vol dir això que ens hem de tancar
a no consumir un Rioja,
a no consumir un Ruel,
a no consumir un Albarinyo?
De cap de les maneres.
Hem de tindre una mena huerta.
Ei, però si nosaltres tenim productes bons,
aquests els hem de posar allà dalt.
En toca.
A veure, quins projectes teniu ara?
Els projectes són
seguir treballant en este model de fira
que van marcar,
que van ser dos dies públic final
i un dia tot de ponències,
i ponències d'un interès molt alt.
Per exemple, la Cloenda la va fer Jaume Tapies,
el president de Raleixató.
Raleixató, jo vaig dir una cadena,
i ells van dir, no, per favor,
una cadena no.
Una cadena dona uniformitat.
I la uniformitat, per desgràcia,
no ha acabat donant bons resultats.
Som una associació d'empresaris.
En les nostres característiques,
això m'agrada.
I la ponència la vaig titular jo i tot,
vaig ficar a l'alta hosteleria.
Dic, Jaume, alta hosteleria,
està clar, ni és alta ni és ample.
Va ser interessantíssima,
perquè ell va transmetre
que tenen 56 establiments
al redor del món
d'un nivell molt alt
i va transmetre
que necessàriament
no té que estar un establiment
a la quinta avenida de Nova York.
Que un establiment de molt nivell
pot estar a les Terres de l'Ebre
o pot estar dins Tarragona,
que estem aquí seguts,
al costat de l'hotel Ciudad de Tarragona
o de la plaça Imperial Tarragona.
Per què no?
Ara, aquest establiment de alta qualitat
ha d'estar integrat
dins del que és Tarragona.
Quin projecte té Tarragona?
És romànica?
Té una història romana?
Llavors, aquest projecte
que es fes d'un relletxató
deuria estar incorporant
aquestes vessants diferents
que té Tarragona,
aquesta diferenciació.
I pot estar a Tarragona
i també pot estar al nostre territori,
a les Terres de l'Ebre,
digues lo Delta
o digues la Terra Alta.
Aquesta va ser una ponència interessantíssima,
però després anem a fer una del cacau.
Nosaltres no som productors de cacau,
però vam portar al millor,
al millor del cacau,
xocolata es va al rona.
I dius, i per què?
Doncs sí, perquè el cacau
està incorporat dins la gastronomia,
però molts restaurants
no treballen el cacau,
els que el treballen
no el saben treballar.
Llavors,
els nostres projectes més immediats
són aquests,
seguir treballant en formació,
en què la gent s'impliqui.
Quan un tingui un negoci,
s'ha de implicar.
Jo me'n recordo molt
d'una pel·lícula
dels anys finals dels 70,
que la va fer,
es diria,
algú va volar sobre el niu del cocot,
algú em voló sobre el niu del cocot,
en Jack Nicholson,
en un paper fantàstic,
era la pel·lícula
sobre una crítica
sobre el sistema peritenciari
americà.
i allí hi havia una colla,
si us recordeu,
de gent que no estava bé,
però que molts
no estàvem bé mentalment,
però és que ells s'havien creut
que no estàvem bé.
Era gent que no potser
podia estar al carrer.
I en una de les escenes,
Jack Nicholson tracta
d'agarrar una pila
d'un lavabo
i tota aquesta gent
que no estava bé
se'l queda mirant
i diu,
ho aixecarà,
ho aconseguirà,
i fa tota la força
i s'aixeca i diu,
no ho he aconseguit.
Diu,
però ho he intentat,
ho he intentat.
Doncs aquí estem,
estem en això,
en seguir intentant
demostrar el que som.
Tenim un territori fantàstic,
tenim uns productes
que són una meravella
i és inconcebible
que nosaltres
no siguessin capaços
de vendre això.
Perquè hi ha pitjories,
fantàstic,
hi ha xinos,
hi ha japonesos,
fabulós,
no passa absolutament res.
Però si,
para,
que aquests establiments
us vinguin aquí
i han de renunciar
a la nostra personalitat,
és com l'idioma.
Que no podem parlar
en castellà nosaltres?
Clar que podem parlar
en castellà.
I en inglès,
està clar que sí,
però si n'han de deixar
de parlar en català,
mal dita sea la gracia,
no?
Que diríem en castellà.
Això és una mica
la idea que jo tinc
i que altres també compartissin,
no són molts
i intentaré que siguin més
els que compartixin
aquestes idees.
Bé,
per acabar de parlar
d'Ebre Gourmet,
digue'ns un pla representatiu
per tu de...
De les Terres de l'Ebre?
De les Terres de l'Ebre
i concretament
del Delta de l'Ebre,
diré dos.
Un és l'arròs,
l'arròs crec que s'ha de dignificar,
és un plat econòmic,
molt econòmic
i s'ha de posar
en lloc que toca
l'arròs,
l'arrossejat,
l'arrossejat,
les Terres de l'Ebre
tenim uns arrossos
i l'arrossejat
és un plat representatiu.
I després de la Terra Alta
diria un plat
que penso que és fantàstic,
té més la clotxa,
un plat que era
de supervivència,
però que és un plat
que és fantàstic,
és per prestigiar-lo.
Estos són dos plats
que jo em quedaria
en les Terres de l'Ebre
i demano disculpes
que me n'he deixat molts més.
Estic veient
una imatge aèria
de les muscleres
a l'Avallia del Fangà,
a l'Avallia del Fangà,
guaita.
Sí, sí, preciós,
fantàstic.
Des de dalt,
això forma part del programa
d'actes d'aquests dies
de l'Ebre Grupet.
Tindrem nova edició,
per tant,
queda clar, no?
Sí, tindrem,
jo faré tot l'esforç
perquè hi hagi
una quarta edició,
la cuina espació,
la gastronomia espació,
és una mica artístic,
això,
i si no fiques passió
en un pintor,
en persones que es dediquen
al món de l'art,
un artista sense passió
no faria res,
i la cuina ho és.
Tothom pot fer cuina,
la cuina està guarta a tots,
però penso que bona cuina
sense passió
o relacionar-te
amb la cuina
sense ficar passió
és, jo diria,
impossible.
Si un me diu
que no és possible,
som-hi,
i aquí estem tots.
Aquí, en el catàleg,
si l'heu vist,
se va tractar
de reflejar això,
paisatge,
producte
i producte acabat,
però tractar
d'il·lusionar la gent.
Jo crec que aquí,
ara que estem
en un moment dificultós
per a aquest país
i que hi ha una crisi,
la gastronomia
sigui sent
el sostén d'aquest país.
Mengem tres cops al dia
i sigui sent
el que aguanta el país
i si no ens ho creiem
i no fem una aposta
per això,
doncs malament
ho tindrem
perquè los demás
ha fracassat.
Hem de tindre
un país immaculat,
l'hem de mantindre molt bé,
hem de tindre
un territori ben conservat.
Llegia esta setmana
a la premsa
que les tables de Daniel
estan sortint
fogueres de baix
perquè s'ha secat.
Això
és una vergonya.
Un territori
que tenim
i parlo
de les tables de Daniel
que estan
a la zona
de la Manxa,
doncs a nosaltres
també ens passa
una mica això.
A vegades
jo quan vaig
al territori nostre
i veig
el degradat
que està
m'agarra pena.
Podem conviure
el creixement
i el desenvolupament
en el territori?
Sí.
Jo estic segur
que sí,
però hem de fer
una aposta seriosa.
Espero no haver-vos cansat.
No, no, absolut.
És bonic
perquè, escolta,
ens has donat una energia
i això és el que se'n diu
el coaching.
Tu fas coaching astronòmic.
No, no.
Sí, sí.
El que sé
i el que de minut
me va transmetre
la meva mare
que gràcies a ella
ho dic aquí
jo em vaig quedar
sense mare
en 25 anys
i vaig criar
en tres ties
i m'han transmetre
l'amor a la cuina
i penso que gràcies a elles
doncs puc transmetre això
a les mares
i a les mares
d'aquest país
i d'aquest territori nostre.
Que són les grans cuineres,
eh?
Són les grans cuineres,
són les bases.
Jo penso que tenim
molt a dir encara.
Has provat per cert
l'espanyat en Cargolins?
No.
Doncs mira, mira,
que el Xavier
t'ha explicat
que els hi ha interessats,
el Xavier Sibó.
Bon dia, Xavier.
Bon dia.
Doncs nosaltres,
seguint una mica
amb el fil
que ha apuntat aquí el company,
volem també dignificar
i treure nous plats
de l'oblit
i hem pensat
que podríem començar
per treure un
com és l'espineta
en Cargolins
i demostrar
que fins i tot
els nens
la poden fer.
I per fer això
ja hem conjuntat
amb una sèrie de gent,
tant a l'Associació
de Cuiners
de Costa Dourada
com la del Serrallo,
el Patronat de Turisme
i el Club dels Tarragonins
i l'Autoritat Portuària
per fer aquest proper dissabte
una espineta
en Cargolins
per nens.
Un taller infantil
de cuina
per nens
que es farà
davant de la pèrgola
davant de la llotja
de pescadors
i allà
uns cuiners
ensenyaran
a tots els nens
que es vulguin apuntar
com fer
l'espineta en Cargolins
i el que és millor
després menjar-se-la
tant els nens
com els pares.
El que xoca una miqueta
per donar que t'interrompi
és que ho feu fora
de festes de Santa Tecla.
L'espineta en Cargolins
està molt vinculat
amb les festes de Santa Tecla
i ara
hi ha com una reivindicació
pel que estic notant
d'escolta, no,
això va més enllà.
Exacte.
Una mica la idea
és dir
l'espineta
no és només un plat
que es fa en un sol dia
que estigui també present
en les cartes
dels restaurants
i més enllà
que fins i tot a les cases
i per això
la fem fora
del que serien
les dates
de Santa Tecla.
El taller aquest
el fem
amb l'ajuda
també del Club
dels Tarragonins
dintre de la seva campanya
que fan
del Menjar Samola
i per apuntar-se
els que vulguin apuntar
es poden apuntar
encara
a través de la pàgina
del club
els hi donen
un dupondi
i fins i tot
amb els participants
del club
i...
Un què, perdona?
Un dupondi
un dupondi
que és la moneda
del club.
Explica, explica.
Bueno, com sabeu
el Club dels Tarragonins
els seus socis
funcionen en bases
de dupondis
que és una antiga
moneda romana
llavors
quan més dupondis tens
els pots intercanviar
per fer activitats
per samarretes
discos
i coses
per participar
en altres tallers
i tal
doncs participar
en aquest taller
implica pels participants
al guanyar
un dupondi
perquè hem trobat
que és prou interessant
com per potenciar
el menjar sa
podríeu dir
que espineta
amb cargolins
per nens
és una mica
fort
però bé
segons quins menjars
amb salses
carns triturades
i mostassa
també podria ser-ho
però escolta
escolta
tan fàcil és
jo és que no n'he fet mai
tan fàcil és
digue'm
tan fàcil
fer espineta
amb cargolins
no és difícil
és
és qüestió
de posar-s'hi
amb uns bons cuiners
que te l'ensenyin
i tal
segur que aprendran
a fer-la bé
sí
és relativament fàcil
sí
sí
és tallar
fregir
tenir els ingredients
i ja està
però no és que feu
una espineta especial
per nens
aquell dia
sinó que és
la de tota la vida
de tota la vida
potser la farem
amb cargols
amb cargolins
però
sembla que és la única diferència
i quins són els cuiners
que estaran
a capdavant
l'Àngel Jiménez
bàsicament
que serà
el que vindrà
i algun altre més
que
que també
ens ajudarà
per això de vingut
l'Àngel
avui va estar preparant
ja està
parlant
llavors
això
es fa
amb la il·lusió
que els crius
agafin
les ganes
de cuinar
de cuinar
i de menjar
sí
pensem que potser
si saben
el que fan
veuen com s'elabora
els agafarà més ganes
de menjar-s'ho
que si els poses
el plat davant
i t'has de menjar això
això
la idea
és un projecte
una mica més a llarg termini
que no és només
fer espineta
sinó fer més coses
i no només fer-ho
a ser ratllos
sinó també fer-ho
a la part alta
fer-ho dintre
d'un conjunt
de jornades
de debat
una mica
de debat
d'inquietud
per la cultura gastronòmica
tema recorregut
per tant
no només d'aquest dissabte
sí
de moment
serà aquest dissabte
però la idea
seria
fer-lo més extensiu
durant l'any
fer diferents actes
en diferents llocs
per crear
una mica el debat
i la inquietud
pels plats
llavors
amb els pares
estaran al davant
els crius
esperem que sí
i després
esperem que també
amb la degustació
hi participin
i els provin
i els mengin
per això
llavors
una experiència així
ha fet a l'Ebre
un arròs
per exemple
de fer un intercanvi
seria interessantíssim
sí
seria
jo penso
molt productiu
pels crius
se podria mirar
de fer un intercanvi
i jo el que dia
no me recordo el nom
Javier
ho veig interessant
és una manera
d'iniciar els crius
en el tema
de gastronomia
aquí hem de treballar
molt en el tema
educacional
per tant
ho veig bé
i també
t'han vist agafar els pares
que els pares estan allà
i ho estan veient
sí
els crius no estan sols
i t'has agafat
tota la
l'obres
vessantge nacional
des del criu
fins al pare
sí
perquè la clotxa
per exemple
ara
la fan
la gent més aviat jove
o més aviat
els pobles
la gent gran
o quan hi ha algun acte
la gent gran
la gent gran
és la que cuina
sobretot la clotxa
que és un plat
que ja té una història
i que ve d'abans
i que era un plat
de supervivència
quan la gent anava
a la vendímia
i anava al camp
clar
has d'intentar capgirar-ho
jo
projectes que tenia
per intentar involucrar
els joves
per exemple
els joves
consumeixen la pizza
doncs tampoc no passa res
a veure
no pots anar
contra les tendències
noves que hi ha
ara què pots tractar
de fer
que la pizza
sigui el més saludable possible
que a poder ser
fossin ingredients
la pasta que tenim
nosaltres allí
al delta
doncs tenim pasta d'arròs
doncs intentar que
en vez de pasta de blat
fosem pasta d'arròs
els bocadillos
estan molt incorporats
dins de la gastronomia
dels joves
perquè un bocadillo
és molt dinàmic
doncs ara intentem
fer bocades saludables
jo crec
en estos projectes
d'intentar
involucrar
tant les ames de casa
que sempre n'hi ha estat
com la gent jove
que és el futur
m'ha quedat molt
tant si això
de la pasta d'arròs
és a dir
que podria fer una pizza
amb la base
de pasta d'arròs
i nosaltres
ja n'estem treballant
igual com també
estem treballant
en los pans
los pans
què passa
que el pa abans
era un pas saludable
gustós
sabros
ara què ha passat
han entrat
els supermercats
últim han entrat
les vets dineres
que tampoc no passa res
perquè estan donant
un servici
de 24 hores
i venen una barra
de pa
totalment industrial
però el preocupant
no és això
és que jo l'altre dia
em va fer rumiar
veig un senyor
al meu poble
d'un 70 i algo
d'anys
parar davant
d'una veiginera
i comprar
una barra de pa
ostres
això sí que em fa pensar
perquè
aquest home
coneixia el pa
d'abans
i ara que ha fet
ha canviat l'agost
vol dir
que no podem competir
en les gasolineres
sí
però el que hem de intentar
recuperar
la gent
que ha perdut l'agost
i guanyar
nous mercats
nosaltres
ara estem treballant
nosaltres
en farines
farines com l'espelta
que era una farina
de molta tradició
aquí a Catalunya
i la camut
d'Egipt
si hi ha una de les farines
més antigues
i intentar fer pans
que siguin gustosos
tampoc no podem pretendre
fer pans
tan rústics
com abans
però un pa
que et duri almenys
és a dir
que
perquè abans
comparaves el pa
durava
tota la setmana
i era bo
encara
el tercer quart dia
i el cinquè
l'ondaves amb tomàquet
i encara també era bo
avui això
en barra
per exemple
tu compres un pa
d'aquest
de la bencinera
i al cap
de 4 hores
i és una goma
és com el xiclet
i si el deixes dins
de la bossa de plàstic
que el te'l serveixen
doncs encara menys
el pa
avui
ha perdut
el seu valor nutricional
i el seu gust
i la seva textura
però clar
tampoc no podem pretendre
tampoc tornar
en aquell pa
que jo no el vaig conèixer
de postguerra
que era tan rústic
tan dur
perquè
estem
al siglo XXI
llavors hem de buscar
un mix
la gent està demandant
ara un pa cruixent
llavors
entre allò
i este cruixent
que després
a les 3 hores
ja ha perdut
han de buscar un mix
i aquí hem de treballar molt
en el que
diies tu
en treballar
educant la gent
tu ho has dit
poder el caragolí
i l'espineta
que jo està parlant
en la col·legia
de cara als joves
de cara als crios
o a la canalla
sigui molt dur
però també ho has dit
el que ets
també ho és
però això és un camí
que vosaltres
s'han obert
se'n poden seguir altres
es pot fer
amb molts més plats
amb molts més llocs
i la idea
que de fer-ho
i menjar-ho
el que estàs fent
et dona un coneixement
del que estàs menjant
que et pot fer
que t'ho mengis
molt més a gust
sí
sí
que és el que és
per atendre
amb aquests crios
suposo
sí
la idea
de veure l'obra feta
una mica
de dir
això ho he fet jo
per tant
m'ho menjo jo
i a més
els meus pares
els meus tiets
i l'àvia
que ja ha vingut
també
una mica
és la idea
de la feina feta
i que vagin
el procés
que es fa tot
que per què té gust
això perquè s'ha tallat
la seva cins
perquè s'ha tallat
d'aquesta manera
perquè s'ha afegit tomàquet
s'ha posat
tot el que és el procés
fins al final
els passos
per fer l'espineta
són així
molt definits
no m'imagino
picada per una banda
sí
sí
l'espineta
ja vindrà
una miqueta preparada
perquè algun plat
o alguna cosa
s'ha de fer una mica
d'abans
però ja vindrà
i tot estarà
també un projector
no es anirà passant
els passos
que es van seguint
els nens
es anirà explicant
també als nens
fins i tot
uns fulls
amb la recepta
perquè
després la puguin
tornar a fer a casa
amb els passos a seguir
els terminis
temps
productes
recordem que la inscripció
és per via internet
via internet
o bé allà mateix
però millor
si ja sabem
quants vindran abans
a través de la pàgina
del club dels terragonins
això serà el dia 24
el dissabte al matí
a partir de les 10
dos quarts d'11
es faran els grups
es farà un parell de taules
i allà mateix
a sota l'allò
es farà
l'espineta
es recomana
que vagin
amb alguna bata
potser hauran sorpreses
i potser
tindran la bata
incorporada
el davantal
3bdobles.terraconins.cat
perquè jo volia apuntar-se
aquí és del club
ja ho coneix
ja entra sovint
però que és que no segueu del club
encara us ho podeu fer també
aprofitar la vinentesa
i fer-vos del club
dels terragonins
3bdobles.terraconins.cat
aquest dissabte
recordem l'hora
això és al matí
a dos quarts d'11
a dos quarts d'11 del matí
serratllo
davant de la pèrgola
allà ens traiem
i a l'Ebre
passaran coses mentrestant
o no?
és a dir
fins a la propera
l'Ebre a Gourmet
passaran coses o no?
sí
jo heuert
una via de col·laboració
en Andorra
és un mercat
que ells tenen
molt interès en nosaltres
en fer intercanvis
culturals i gastronòmics
i a part d'això
alguna col·laboració més
i alguna fira més
del territori
intentarem
que entre la gastronomia
i que la gent
la faigui seua
que la gent
sigui conscient
de com vam fer
el lema
del bacallà
siguem conscients
del que comprem
i del que mingem
però siguem conscients
del que comprem
a tota la gastronomia
i del que mingem
ens fiquem a la boca
ja que parlaves
del bacallà també
no m'hi do com ha canviat
el concepte del bacallà
d'abans
i el bacallà d'ara
que abans era
en fi
menjada
no sé si
avui dia
és una cosa
gairebé exquisita
i abans era un menjar
també de subsistència
el bacallà
era un menjar
que el compraven
i el consumien
les ames de casa
per subsistir
ara hi ha molt de bacallà
però també hi ha un bacallà
que no és
diríem
l'adequat
també necessita cultura
en el menjar
molt bé senyors
ens queda bàticament un minut
Gerard si vols afegir
alguna cosa final
que estem a...
no
hem parlat d'una cosa
que està feta
i una que està per fer
poder convocar la gent
els nois
i els nens i nens
de Tarragona
perquè vagin a
aprendre a fer
espineta
amb carolins
i moltes gràcies
senyor Javier Simó
moltes gràcies
Gustau
i fins al superi
Gerard fins a la propera
records a l'Àngela
records a l'Àngela Jiménez
i ens veiem
d'aquí 15 dies
exacte
proper cuinarà
de Núria
d'aquí 15 dies
et va bé?
sí
allò fem quinzenal
tu apunta't
el taller de espineta
en corregulins
si
jo si vols vindré
el després
t'està cap al final
tu vindràs a menjar
jo t'està cap al final
per tu
tu vas allà
abans
senyors gràcies
fins al propera
gràcies a vosaltres
t'està cap al final