Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perquè vaig estar fent una mica d'esport i tinc unes agulletes.
Bé el tema, bé el tema avui. Avui parlarem de lesions musculars.
Doncs mira, però això de les agulletes són ben bé lesions musculars, són lesions, lesions.
Sí, es cataloga dins les lesions. El nom tècnic, el nom en català de les agulletes que li diem són els cruiximents.
Val, això em sona més a ossos a mi, això dels cruiximents.
Sí, això de cruixir pel soroll potser, no? El que fa referència és a petits trencaments, el nom tècnic són microtrencaments, microrotures fibrilars.
d'acord? Molt petitetes, molt petitetes que donen aquella sensació difusa de dolor, d'agulleta, d'agulla clavadeta.
Sí. D'acord? I que solen passar d'un dia per un altre o potser en un parell de dies.
Aquestes no són gaire importants, les agulletes. Sempre són signe, normalment, que estem en baixa forma física
i quan ens incorporem una activitat que ha sigut d'intensitat superior a la que el nostre cos podia aguantar, doncs es produeixen.
Ja per tancar el tema de les agulletes, que potser dins les lesions musculars seria de... tema menor, eh?
Suc de llimona per apaivegar els defectes de les agulletes?
No, no, no. Vull donar-me un gran remei, que l'hem dit alguna altra vegada, però això és per totes les lesions musculars,
però específicament per les agulletes és perfecte. D'acord? Que és l'aigua.
Aigua. No cal posar-hi res a l'aigua. Neta i clara. Aigua. Neta i clara. Força hidratació.
Va, doncs vaig veure un glob. Sí. Quan hi ha hidratació, ara tornarem a explicar, quan parlem d'altres lesions,
es produeix un bon procés de neteja metabòlica, un bon procés de neteja del que hi ha dins el múscul,
de totes les toxines que es generen. I penseu que quan hi ha petits trencaments,
se'n generen força de toxines. Ah.
Doncs una manera més fàcil d'ajudar el múscul a que es recuperi, a que es refacin aquests teixits trencats,
doncs en principi és una bona hidratació.
Molt bé. No és estrany, no?, que de lesions musculars n'hi hagi sovint, n'hi hagi moltes,
perquè de múscul en tenim per tot arreu.
Els músculs n'hi ha per tot arreu. Pensa que els músculs, la gran funció dels músculs és el moviment, no?
Els humans ens movem gràcies a l'acció dels músculs. Els músculs són uns teixits que tenen una capacitat molt curiosa,
que tenen la capacitat de contraures. I quan es contrauen vol dir que s'escurcen,
i quan es relaxen vol dir que tornen a la posició original.
D'acord? Amb aquest anar i vindre és on es produeix el moviment.
hi ha músculs que es diuen voluntaris, és a dir, que nosaltres els podem controlar, d'acord?
Per exemple, si qualsevol de les persones que ens està escoltant,
doncs ara es rasca el cap o es rasca l'orella,
hi ha un seguit de músculs del braç que s'han activat per fer això.
O el típic de les parpelles, el que fa pujar, tancar i obrir els ulls, no?
Per exemple. És a dir, músculs n'hi ha per totes parts.
I és interessant saber que ja es posi un altre grup de músculs, d'acord?
Que són els músculs posturals, els de la postura.
Els que diuen com una mica, com ens posem drets, com caminem, com ens asseiem,
condicionen aquesta forma que té el cos.
Que en sigui bé, per tots és igual, però que totes les modificacions que hi ha,
que ens fan diferents, precisament, són gràcies a aquests músculs posturals.
Un altre concepte bàsic que recordo d'algun programa,
perquè l'activitat muscular funcioni, el múscul ha d'estar esponjat,
i això depèn molt de la sang, circulació, important, no?
És un fet afegit, això, realment.
El gran misteri d'això de l'esponjós que dius tu, Núria,
és la contracció muscular, pròpiament.
Ah, val.
D'acord?
La contracció muscular passa gràcies, bàsicament, a dos tipus de fibres que té el múscul,
l'actina i la miocina, tant fa,
fibres que fan una feina d'apropar-se o separar-se
gràcies a un seguit de minerals,
minerals carregats elèctricament al cos,
funcionen amb electricitat, ja ho saps això, no, Núria?
Sí, ho he sentit parlar.
Sí, ho he sentit.
Llavors hi ha tres minerals que intervenen d'una manera molt important
en la contracció muscular.
Un és el calci, que sí que l'hem sentit moltes vegades,
un altre és el sodi,
que forma part de la sal, comú,
i l'altre és el potassi.
És el menys sentit,
però és el més argumentat moltes vegades
en un dels problemes que després en parlem.
Que tothom diu, això és que et falta potassi.
Plàtan.
Sí, diuen això.
Menys a plàtans.
Això ho diuen de les rampes,
de les rampes musculars,
dels espasmes musculars.
Tècnicament, una rampa és un espasme muscular,
el que passa que dóna una sensació elèctrica
que el múscul, de manera molt sobtada,
inesperada,
doncs fa una contracció molt brusca.
Doncs això es diu molt,
però ho desmentirem una mica,
això de la falta de potassi.
Les rampes,
és a dir, perquè tinguis rampes per falta de potassi,
el cos ara està...
Molt demacrat.
No, demacrat no.
En situacions una mica fora de l'habitual.
D'acord?
Per exemple,
es pot donar,
durant l'embaràs pot haver algun dèficit mineral,
d'acord?
Doncs es poden donar,
però amb la gent del carrer,
en situacions normals,
vull dir,
no és gaire habitual,
hauria de ser després de fer una activitat
de molt alta intensitat,
un esforç físic molt gran
que ens pogués provocar rampes.
Si no,
les rampes solen ser,
més aviat,
fruit de dues coses.
Una és de la baixa forma física
i l'altra,
moltes vegades són respostes
incontrolades del múscul
a algun tipus d'estrès emocional.
Llavors, per exemple,
hi ha la típica rampa nocturna,
el típic espasme muscular nocturn.
estàs dormint i despertes
perquè t'ha fet una rampa
que te contractura forta
als bessons.
Això és emocional?
Té un origen emocional?
Quan parlem d'un origen emocional,
parlem de no un origen...
Mutriu.
Sí, ni mutriu,
ni físic directament,
ni químic, insisteixo.
Sinó que és una resposta brusca.
Per exemple,
tu ara, Núria,
pensa,
quan algú et dona un ensurt,
el teu cos,
la teva musculatura,
fa una contracció brusca,
correcte?
I en aquest cas,
tu ets conscient.
Però quan dormim,
en el son,
que el cos aprofita per reparar
i per descansar
i per alliberar les tensions
psíquiques també,
doncs com que somiem,
doncs moltes vegades somiem coses
que no ens agraven.
Llavors és molt fàcil
que en aquells moviments nocturns
en què el cos està en baixa activitat,
si fas un moviment sobtat,
la resposta muscular
sigui un espasme.
Parlem de...
Bé,
i en aquest cas,
normalment això passa a les rampes,
passa a les cames,
normalment, no?
És molt habitual
perquè és una musculatura
que és molt forta,
s'ha de dir,
la musculatura de la cama
té una part que...
un comportament bàsicament postural,
més important del que sembla,
llavors és molt fàcil
que siguin reactius.
Què fem?
En aquest cas,
en cas de rampa?
En cas de rampa,
quan són d'aquest tipus,
quan són d'aquest tipus més aviat,
emocional,
que dèiem,
bueno,
primer el que cal fer
és intentar
calmar-se,
això és difícil,
però és calmar-se,
és cert.
Perquè fa molt de mal, eh?
Primer pas és calmar-se.
L'altre és
podem procedir
a fer un estirament suau.
Suau.
Si som bruscos
fent l'estirament,
la rampa,
la contractura,
l'espasme aquest
augmentarà d'una manera forta.
Llavors, per exemple,
a la típica rampa
dels bessons,
l'ideal és que
simplement posant el peu en terra,
fent el gest
de voler-se aixecar
poc a poc,
poc a poc,
i anar estirant fins que passa.
Sol en durar poc,
sol en durar uns segons.
Quan ja són
de manera molt repetida,
llavors hem de sospitar
que potser aquí hi ha
alguna mancança mineral.
D'acord?
Si és ocasional
que ens ha passat això,
doncs mireu,
tan fàcil com
intentar estirar aquest múscul.
Estirar els músculs
consisteix en
agafar els extrems
i estirar-los
en direcció contrària.
D'acord?
Però el més important,
perquè això abans
es feia molt,
si se'n recordeu
d'aquestes
fotografies,
aquests vídeos
que hem vist
alguna vegada
de gimnàsia,
que ara estirarem
i estiren
i fan quasi un rebot
al final de l'estirament.
Això no s'ha de fer mai.
D'acord?
Un múscul,
per realment ser estirat,
s'ha de portar
al màxim
de tensió
i s'ha d'aguantar
allí
un mínim
de 15 segons.
Si no arribem
als 15 segons,
allò no es capa estirament.
Allò ens pot donar
la sensació que hem estirat,
però el múscul
no l'haurem estirat.
Llavors,
és passat aproximadament
aquests 15 segons
que el múscul
es deixa estirar.
D'acord?
Perquè tenen un mecanisme
molt curiós
que evita
que ens puguem fer mal
fent força contrària
i fent una contracció.
Una cosa molt curiós aquesta.
És molt recomanable
fer un bon estirament muscular
amb tots els músculs
del cos
tot just a aixecar-te
per preparar el cos
pel dia?
Sí,
és perfecte.
És perfecte.
Això sí,
ha de ser lent
i progressiu.
Hi ha un altre tipus
de rampes,
Núria,
que en comptes
apareixen mentre dors,
apareixen quan et despertes.
Ah, sí?
Sí,
apareixen en aquell moment
en què t'estires.
Si es fixeu,
quan s'estireu,
això passa bé.
Això passa bé.
Mireu,
aquest és un exemple
molt senzill.
Quan s'estireu,
quan estireu la cama,
heu dormit
i intenteu estirar la cama
al baix,
allò que estàs al llit
encara i t'estires.
El que feu és estirar
la punteta dels peus,
cap endavant.
Sí?
Quan esteu fent això,
esteu fent un estirament
de la part del davant
de la cama.
I contraem la darrere.
I estem fent una contracció
de la part del darrere.
Què sol passar?
Que com que estàs
mig endormiscat
i vols estirar una mica
per veure l'entomiment
de la nit?
Doncs és de manera brusca
que fem l'estirament.
Què passa?
Els bessons,
en aquest cas la part del darrere,
fan una contracció molt forta
i allà ve la rampa aquella
que...
Ai, ai, ai,
quin mal...
O els bessons
o la planta del peu
també sol passar.
Si ens hem d'estirar,
evitem estirar-nos bruscament
i a més fem-ho suau
i amb la punta del peu
no en punta,
sinó...
Com ho explicaríem, això?
A veure,
és molt més fàcil que...
És molt més reactiva l'espasme
a la part del darrere de la cama.
D'acord?
Els bessons.
Llavors,
més que estirant la punteta,
una manera que podeu estirar,
que això és molt difícil, Núria,
perquè quan estàs endormit
no hi penses.
Però és el contrari,
és intentant tirar el taló
com si volguéssim amb el taló
trucar els peus del llit.
Llavors,
feu el contrari
al que estàvem dient.
Feu una contracció
de la part del davant
i un estirament de la part del darrere
que és la més reactiva.
Molt bé.
Estiraments a la nit
abans d'anar a dormir?
No, no cal.
No?
No cal, no cal.
No, per què?
Perquè durant el dia
anem acumulant tensions, eh?
Sí, acumulem tensions
i el descanso aturro
ens hauria d'alliberar.
D'acord?
Ara,
com que anem a descansar
i anem a fer alguna cosa
que alliberarà les tensions,
llavors no cal,
no és necessari
o no és molt útil
fer estiraments
justament abans d'anar a dormir.
És més útil
fer-los després de dormir.
D'acord?
Per què?
Perquè l'estirar
prepara,
dona una mica de condició
al múscul
perquè després
quan s'hagi de moure,
quan s'hagi de contraure,
doncs ho faci amb eficàcia,
ho faci bé.
Llavors,
és més interessant el dematí
d'aquí que
gairebé totes les terapèutiques
aquestes d'estirament,
el ioga,
el tai chi,
són pràctiques
que s'acostumen a recomanar
al dematí,
més que no pas a la nit,
també es poden fer,
però
el matí és el moment ideal.
Més lesions,
més lesions,
però n'hi ha
un bon tou.
Mira,
una de molt comuna
i que fa força mal,
aquesta és molt típica,
molta gent la coneix
pel món de l'esport,
però
qualsevol persona
que mínimament
faci una mica d'activitat
potser s'hi pot trobar,
els corredors
s'hi poden trobar molt sovint,
que és el que li diem
les rotures fibrilars.
Sí.
La rotura fibrilars,
també un altre nom popular
és l'esquins.
Sí.
L'esquins popular,
no?
I,
muscular,
perdó.
I popular,
perquè aquí més quinaig.
I popular,
d'acord?
I és literal,
la carn s'estripa,
no?
El múscul s'estripa
d'aquesta manera.
La gran característica
d'aquest tipus de lesions,
ho dic perquè
moltes d'aquestes s'assemblen,
però cada un
tenen un detall
que les defineix molt bé.
Mireu,
la rotura fibrilars
és típica i tòpic,
la sensació d'agulla,
d'afibrilada,
d'afibrilada molt forta.
I si és una rotura molt gran,
fins i tot s'arriba a descriure
com una destralada.
Sí, sí,
és literal,
Núria.
I hi ha en els casos
més extrems
que llavors
es pot trencar
tot el múscul,
gent fent una activitat
d'alta intensitat,
pot passar,
pot passar.
Fa mal en aquell moment,
però ja no fa mal després.
El que trobarem
és que el múscul
s'haurà replegat,
on sortirà una bola de múscul
en un lloc que no hi era.
Bueno,
fas cara d'espantada
quan digui això.
Home, clar,
tu mateix.
És una lesió molt sèria.
Però no tan habitual ja, eh?
No, no, no.
La rotura muscular completa
ja,
bueno,
a més que la solució
és quirúrgica.
Ja no parlem.
Parlem d'unes guins normalet.
No,
parlem d'una rotura fibular
típica i tòpica
que això,
més ho dic,
a la gent que corre
o a la gent que fa futbol,
segurament li ha passat alguna vegada.
Què vol això?
Mireu,
doncs el primer que vol
és parar l'activitat.
Perquè què passa?
Sol passar que si la rotura
no és molt gran,
la gent nota
la trencadissa aquella
i
va,
bueno,
va,
quan està calent el múscul,
està el cos activo,
la circulació,
doncs no parem.
Què passa?
Que acaben el partit
o acaben l'activitat
pitjor,
cada vegada pitjor.
I quan paren
llavors ja és un dolor tremendo.
Llavors,
feu-li cas al cos.
En calent,
les lesions
solen notar-se
una mica menys.
És quan perden
temperatura els músculs
que llavors
és quan ens criden l'atenció
i diuen,
aquí t'has fet mal de veritat.
Llavors,
què s'ha de fer primer?
Després de parar,
el primer que s'hauria de fer
és aplicar fred.
Aplicar fred,
aquí una bossa de gel fred,
uns glaçons,
el que vulgueu,
a freda,
el que vulgueu.
Per què?
Perquè en primera instància,
amb la rotura fibra,
el que ens interessa molt
és parar l'hemorràgia
que hi pugui haver,
l'hemorràgia interna.
L'hemorràgia interna
serà la que provoca
o la que nosaltres
acabem veient
en forma d'hematoma,
en forma de blau.
Sí,
en aquella punxada
que hem sentit
en qüestió d'un dia
o en hores
en surum blau,
ja podem estar segurs
que el diagnòstic és
la rotura fibrile.
I, doncs,
val tant,
repòs,
haureu de parar
l'activitat,
no només en aquell moment,
sinó deixar passar uns dies,
i llavors ja entrem
en teràpies pròpiament,
des de fisioteràpia clàssica,
tot el que pugui ser,
i coses que es pugueu fer vosaltres
com,
amb els dies,
no en primera instància,
amb els dies,
doncs,
aplicar-se coses calentes,
podem aplicar argila,
que alguna vegada
ho hem parlat,
i llavors tot això
es pot acompanyar
perquè això vindrà
acompanyat també
d'un procés inflamatori,
doncs,
de les medicacions
que el metge cregui oportú.
Si vas a un centre d'assistència
el primer que et fan
és immobilitzar-te,
no?,
però immobilitzar-te
allò molt.
El que passa, sí,
el que passa és que hi ha
llocs del cos
que són molt difícils
d'immobilitzar.
Llavors hi ha zones,
per exemple,
mireu,
una ruptura fibrilar
que potser és
de les que costa més
a coerir
i que és gairebé
de les impossibles
d'immobilitzar.
No, impossibles no,
els manuals surten maneres,
però és molt estrany
trobar algú
que l'han immobilitzat.
La ruptura fibrilar
intercostal,
entre costelles.
Clar,
perquè el simple fet
de respirar
constantment fa
que aquella ruptura
no es pugui guarir,
li costi molt,
perquè es va separant
les fibres cada dos.
Cada respiració
es va separant.
I aquestes són
de molt mal tractar
per això,
perquè fan molt de mal,
és un dolor continu
que no marxa
i que costen
aquestes de curar.
Això són
les ruptures
fibrilars,
els esguinços.
N'hi ha
un tipus de ruptura
més seriosa,
no?,
que és el trencament
o és el mateix?
Sí,
no,
seria el mateix
però amb més grau.
Amb més grau,
molt més gran.
D'acord?
Això no és la diferència
de la grau
i per tant també
les atencions
seran una mica diferents.
Hi ha ruptures
que quan es produeixen
podem fins i tot
posar el dit
dins el múscul,
veuríem com hi hauria
un forat literal.
No t'espantis,
Núria,
que no saps que fa cara
d'espantada.
No, no,
tu vés fent,
tot això no es veu
perquè això passa
dins el múscul.
Ja, ja, ja.
A l'exterior no veiem res,
com a molt veuríem
un blau.
A veure,
una altra lesió,
que aquesta sol passar
de la mateixa manera
que la ruptura
però amb la diferència
i amb la sort
doncs que no hi ha hagut ruptura.
És el que es diu
la distensió fibrilar.
A veure que assimilo,
distensió fibrilar.
La distensió
vol dir
que el múscul
s'ha estirat
i ha quedat estirat.
Imagina't una goma
que l'estireu
i que ha quedat donada,
no?
Doncs també pot passar.
Quan passa això?
Això corrent pot passar.
Fent una activitat física
pot passar,
això no és gens estrany.
Però mira,
és la sort,
la sort o la dissort,
depèn de com ho veiem,
que no s'ha trencat el múscul,
ha quedat donat.
Llavors,
aquesta és una lesió
que la característica
és que el dolor que apareix
és un dolor més aviat difús.
La persona no et pot dir
ben bé,
em fa mal aquí,
així com la rotura fibrilar
és molt no descriptiva,
la de punxa aquí,
amb la distensió...
Et fa mal tot?
La zona.
És un dolor difús a la zona.
Oh, però deus perdre
mobilitat, no?
No,
que és la funció.
No,
no,
la perds perquè et fa mal,
bàsicament.
D'acord?
No pas perquè arribi
a afectar articularment
i...
La característica
pot ser de molts degraus,
sol ser una lesió petita,
normalment,
i aquesta,
mireu,
aquest algueriment d'això
és molt clar,
és el repòs.
I deixar que a poc a poc
el cos
torni...
Home,
i tècniques de fisioterapeuta
també,
en el fisioterapeuta
també és ideal,
per suposat.
I hidratació,
això sí.
Com el remés,
que ara al final
ja hauríem d'anar acabant,
al final ho direm,
però l'aigua
doncs també facilitarà.
Però veus,
aquesta vol un repòs
perquè el propi repòs guareix.
Amb l'altra,
el repòs ajuda
i a més a més
se li han de fer coses.
Dos últimes lesions importants
perquè ja han sortit
les agulletes al principi
i han sortit...
Els esguinços...
Les rampes que deies al principi.
Les rampes, sí.
Mireu,
una altra,
la més comuna aquesta,
aquesta l'heu sentit
i la patiu gairebé tots
que ens escolteu,
segur,
perquè és molt humà,
és les contractures musculars.
Sí.
D'acord?
La contractura muscular
és un estat
d'hipertonia,
de gran contracció del múscul
i constant.
El múscul es contrau
i queda en aquell estat.
Així com la rampa,
hem dit,
que després passava,
que pot durar dies,
pot durar hores una rampa
que et molesti,
però no amb la mateixa intensitat,
per suposar,
vaja,
és estrany, no?
La contractura queda en aquell estat
i allà queda.
Llavors, aquesta,
per exemple,
així com les rampes
poden afectar
músculs voluntaris,
la contractura
es mou molt
en el món postural,
en músculs posturals.
En actius també,
però amb els posturals més.
Per això tenim
moltes contractures
a l'esquena.
Tots ho heu patit
o tothom ho pateix,
és molt humà,
perquè les contractures,
a fi de comptes,
són respostes
davant de situacions,
a vegades físiques,
a vegades una mala postura
mantinguda,
de vegades un excés físic,
una, he fet massa força
aixecant alguna cosa,
o de vegades,
doncs això,
un estrès emocional
també pot causar
una contractura.
La típica,
la típica discussió
de parella,
doncs acaba sol fer
molta contractura,
moltes contractures
musculars
entre els homoplats.
és una zona molt reactiva
en aquest sentit.
D'acord?
I aquestes també,
doncs,
tècniques de fisioteràpia,
ho hem dit moltes vegades,
però la contractura
sol tractar-se bé,
sol cursar força bé
amb tot el que és
l'escalfor.
Clar.
Estrella elèctrica,
bosses d'aigua calenta,
dutxes calentes,
d'acord?
Sempre millor és això,
si trobem
una atenció professional,
doncs ens faran més tècniques
des d'estiraments,
des de massatges,
des d'acupuntura,
és a dir,
tècniques n'hi ha
en un bon tou.
Molt bé.
A més ens queda dir
un tipus d'alteració muscular
que és la inflamació muscular,
la inflamació d'un múscul.
D'acord?
La inflamació la podem trobar
amb totes les altres
que hem dit.
Sempre hi és present,
tot procés traumàtic
o el múscul és molt reactiu
a crear inflamacions.
Però n'hi ha algunes
d'inflamacions
que són derivades,
derivades no d'aspectes traumàtics,
no de cops,
sinó perfectament
d'aspectes infecciosos.
Hi ha inflamacions del múscul
que són culpa de virus,
que són molt serioses.
D'acord?
I doncs,
moltes vegades
acaben cursant
amb paràlisis
d'aquests músculs
i, bueno,
de vegades
amb la funció de la persona.
Però ja parlaríem
de l'hamiocitis gravis,
ja parlaríem
d'alteracions
molt,
molt greus.
Jo t'he de preguntar
abans d'acabar
què és la moto.
És que el Pep m'ho ha dit.
Pregunta-li
què és la moto.
Això de la moto,
això fa servir
a l'argot
dels escaladors.
D'acord?
i la moto
és una...
No és això de la moto.
Mireu,
el que la Núria pregunta
és el fet
que hi ha músculs
que davant
d'una fatiga
molt gran,
d'un esforç físic
molt gran,
fan contraccions repetides.
I queda com un tremolor.
Sí,
com un tremolor.
Fa com un tremolor,
d'acord?
Però és evidència
que el múscul
ja està esgotadíssim.
Això es pot passar
a molts dels que esteu...
Ho podeu experimentar.
La gent que no fa gens
d'esport,
hi ha un exercici
per exemple molt senzill,
que és simplement
tocar-se les puntes dels peus.
Estan drets.
Si esteu una estoneta,
així,
uns minuts,
molts veureu
que els genolls
no els podeu estirar completament,
que us queden flexionats.
Això és molt comú.
D'acord?
Allí esteu fent
un gran estirament
dels bessons.
Ai,
dels isquiotibials,
de la musculatura
de darrere de la cuixa.
Sí.
Doncs si esteu una estoneta,
en sec començarà a veure
com va apareixent
aquest tremolor.
Va apareixent aquest tremolor.
I es mostra
que el múscul
ja està molt fatigat
amb el que se li està fent.
D'acord?
El que passa aquí,
una cosa és
la gent
en baixa forna física,
fent aquest exercici
tan senzill,
però els escaladors
és comú.
Si ja volen apurar,
malo.
I això què?
Doncs mira,
dir prou,
parar,
reposar,
que el múscul torni.
Llavors ha de dir
una recuperació.
Llavors,
quan passa això
en aquesta gent,
en els esportistes
d'alt nivell
o en els escaladors,
doncs aquí la hidratació
comptaria molt,
però podríem fer
una hidratació
complementada,
és a dir,
suplementada.
I aquí entrarien
les begudes
aquestes famoses
isodòniques.
Minerals.
Minerals.
O menjar alguna cosa
amb sucres
i una mica o fruita.
D'acord?
Llavors sí.
Si no,
aquestes begudes
un dia van parlar
resultant excessives
si no fas una activitat
de molt alt rendiment.
Felip.
Núria.
Bé,
ja ens has posat
a to muscular.
Escolta'm,
ha estat molt bon
aquest, eh?
Puríssim.
Hola,
moltes gràcies,
Felip.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana
a vosaltres.