Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tu fas l'escrita en català a la Comissió Europea
i llavors què és el que fa la Comissió Europea?
Quan rep aquest escrit en català, li passa al govern espanyol
i li diu, m'ho has de traduir.
O sigui, va i torna, aquest escrit, va i torna.
Sí, va i torna, va i torna.
Llavors, l'estat espanyol el tradueix
i li passa a la Comissió Europea en castellà.
Llavors, ells fan la seva resposta en castellà
i li passen al govern espanyol o a l'estat espanyol,
que fa la traducció al català.
Li torna a passar a la Comissió Europea
perquè ens envia a nosaltres la traducció al català.
És a dir, un sistema una mica enrebaçat
que endarrereix les actuacions comunitàries
durant un temps, perquè s'ha de traduir,
tot i que pot dir, bueno, traduir una cosa del català al castellà
tampoc costa molt, no?
Però, bueno, és burocràcia i costa diners.
Doncs, bueno, aquest és el cos que té, per exemple,
l'utilització del català a nivell de la Unió Europea.
Doncs ara m'has deixat de pedra.
Ara m'has deixat de pedra.
Hi ha una altra cosa també que es pot fer.
Es podria utilitzar també, per exemple, el català
en algunes reunions del Consell, no?
Com a llengua en les reunions.
Doncs el portaveu del govern espanyol
o de l'estat pot parlar en català.
Però si ho vol fer,
ha d'avisar amb un temps d'antelació
als que organitzen la reunió
perquè tinguin preparada
l'intèrpret que traduirà del català
a la resta de llengües.
Que la pagarà l'estat espanyol.
Que ho pagarà després l'estat espanyol, efectivament.
Aquí, qui paga mana, no?
Llavors li hem permès, en aquest cas,
que pugui haver-hi deduccions.
I es podrà fer, doncs, això.
Dic el català, però és el català, l'eusquera o el gallec.
Què et consta que ho saps si s'utilitzen molt,
aquesta possibilitat?
En les reunions a mi no em consta que s'hagi utilitzat.
Perquè, de fet, normalment, el portaveu del govern,
del govern de l'estat,
acostuma a ser un membre del govern, no?
I, per tant, no acostuma a ser català no parlant.
Tot i que en algunes reunions hi ha alguns consellers
han fet de cap de delegació del govern.
Però això és una altra història
que, si vols, algun altre dia també en podem parlar.
Alguns consellers, com ho has dit, això?
Sí, perquè es permet,
alguns consellers d'una comunitat autònoma
poden ser el cap de delegació del govern espanyol.
És una cosa curiosa, també,
però és una cosa també que va instaurar el govern Zapatero.
Clar, pensa que hi ha vegades que el Consell
tracta temes que ja no són competència del govern,
perquè han estat transferides a les comunitats autònomes.
Llavors, sembla absurd que el membre del govern
hagi de parlar d'un tema que, en realitat, no té competències.
Llavors, a nivell interespanyol,
el que es va fer és un acord per dir
que quan el Consell tracti temes
de molta importància per a una comunitat autònoma,
el portaveu del govern espanyol
serà el representant de la comunitat autònoma.
I això sí que s'ha utilitzat ja algunes vegades.
Clar, i aquí potser on entraria més al tema lingüístic.
Clar, i aquí, per exemple,
en el cas que fos un conseller català,
podria utilitzar el català.
Però no em consta, a mi en aquests moments,
sé que hi ha hagut consellers catalans com a cap de delegació,
però no em consta si ha utilitzat el català
com a llengua en les discussions.
Com funcionen aquestes reunions
en el sentit dels intèrprets?
Hi ha les típiques cabines d'interpretació
i tothom amb els auriculars.
Sí, però clar, el que es fa és que normalment
no hi ha una persona que sap les 20...
no tothom sap les 23 llengües,
sinó que cadascú sap les que saps.
Saps dos o tres llengües.
Llavors, tu, per exemple, estàs parlant un lituà.
Llavors, tu, que ets l'intèrprete a l'espanyol,
no saps de lituà.
Llavors, el que fas és punxar la traducció
que està fent, per exemple, el britànic,
perquè tu sí que entens l'anglès.
Llavors, tu tradueixes.
Llavors, el que està dient l'anglès,
de l'anglès al castellà.
Sí, hi ha segona traducció.
Clar, podria ser que hi ha segona traducció.
Es deu perdre el matís, increïblement.
Clar, a mi m'han explicat més.
Perquè una vegada un intèrprete m'explicava
una anècdota que és normal
en l'àmbit comunitari,
i és que quan un explica un acudit,
que a vegades passa,
doncs que en una reunió explica un acudit,
clar, traduir un acudit és molt complicat,
perquè a vegades tenen aquell toc, diguem-ne,
d'aquell estat que només aquelles persones
d'un estat determinat entenen la gràcia,
i els altres diuen, no sé exactament
on està la gràcia de tot això.
Llavors, el que es fa normalment
és que no es tradueixen els acudits,
sinó que simplement l'intèrpret el que diu és
en aquests moments està dient un acudit.
Quan digui ja, podem riure.
I llavors...
No, en sèrio?
Clar, perquè pel protocol,
almenys que rigui, que no és que no és això.
I llavors, el que diu és,
quan veu que ja ha acabat l'acudit, fa ja.
I llavors tothom riu,
però potser ningú ha traduït l'acudit
i ningú sap exactament
què és el que ha dit aquella persona.
Que bo!
Això deuen ser ordres, eh?
Que els deuen haver dit els intèrprets,
no feu l'esforç.
Clar, és que a vegades traduir un acudit
és molt complicat, no?
I és pitjor.
Clar, i potser no fas gràcia
traduint l'acudit
i llavors li has xafat l'acudit
a aquell home i ningú riu, no?
Doncs més val que rigui.
I dius, ah, riu.
I a més, quan fan això,
a la gent li fa gràcia i riu encara més, no?
Com dient, mira, ara ja ha acabat l'acudit.
Ves quina gràcia.
A més, escolta, acostuma a passar
que els membres del Consell, per exemple,
parlen el seu propi idioma,
perquè jo m'imagino, doncs, això,
algun representant d'algun país,
que és políglota,
parla dos o tres idiomes
i potser pensa, mira,
serà més fàcil si parlo en anglès.
No, cadascú parla amb la seva llengua
com un signe de reafirmació, no?
Sense fer cap esforç.
Sense fer cap esforç.
Això a vegades va molt bé.
De fet, també,
durant les negociacions,
en les grans conferències internacionals
o en les entrevistes privades
entre mandataris,
també es fa això.
És a dir, tu pots saber la llengua
de la persona
amb la qual estàs negociant una cosa
i hi ha una mica d'atenció.
Però tu el que fas
és que fas traduir tot el que diu.
Per què?
Perquè això et dona temps per pensar.
Clar.
Llavors, tu l'has entès.
Però mentre l'altre va traduint,
tu vas pensant, no?
I d'aquesta manera,
tu tens un cert control,
més control sobre la negociació, no?
I això també és una tèctica
que utilitzen a vegades
els mandataris i els negociadors
en les conferències internacionals.
A més, si a tu et tradueixen,
representa que, bueno,
et vehiculen,
ja hi ha un mitjancer.
No et poses tu en primera línia.
Clar, però tu ja l'has entès,
el que t'estava dient.
Sí, sí, sí.
Tu ja l'has entès
i, per tant, tu ja jugues amb avantatge
respecte als altres.
Mira, està ben pensat.
23 llengües oficials,
el català demana alguna cosa més?
No, el que també hi ha és la possibilitat
sobre el català
és que determinades normes
es tradueixin al català.
Per exemple, es va decidir
que totes les que ara utilitzen
el procediment legislatiu ordinari
siguin també traduïdes al català.
El que passa és que aquestes llengües,
aquestes traduccions,
no tenen valor oficial.
I, per tant, tu,
com a jurista,
un advocat,
no podrà anar amb una norma
traduïda al català
dient, escolta,
i que qui diu això?
No, ho hauràs de fer
amb una norma en castellà.
Llavors, perquè es conegui la norma
sí que es pot fer en català
i es tradueix,
no es publica
el diari oficial
de la Unió Europea,
sinó que simplement
es penja a la web del Consell
i ja està.
Bé, però això es pot fer
si es vol?
No, es fa.
Amb aquests acords
que s'han adoptat
ja s'ha previst aquesta possibilitat.
Ho paga l'Estat espanyol.
També, per suposat.
I es penja
a la plana web del Consell.
És a dir,
ho paga l'Estat espanyol
i es penja
en una web de la Unió Europea.
Home, això que dius
és interessant.
El fet que la Unió Europea
es fa càrrec d'aquesta manera,
ells, traduint la seva normativa
a tots els idiomes oficials,
es fa càrrec
que allò realment és així.
Clar.
Pots certificar.
I si no ho han traduït ells,
si és una excepció,
no entra dins del butlletí oficial.
No entra.
Ara, en el Tractat de Lisboa,
s'ha previst una cosa
que és una gran novetat
i és que es pugui traduir
els tractats,
el Tractat de Lisboa,
en aquest cas,
el Tractat de la Unió Europea,
i el Tractat de Funcionament
de la Unió Europea,
a qualsevol llengua oficial
de qualsevol estat membre de la Unió.
Per tant, hi ha una traducció,
es podrà fer una traducció oficial,
amb valor oficial,
al català
del que és actualment
el Tractat de la Unió Europea
i el Tractat de Funcionament
de la Unió Europea.
De fet, ja es va fer
amb això el Tractat Constitucional
i hi va haver una gran polèmica.
Per què?
Quan va arribar aquí a dir
que podem traduir
el Tractat Constitucional al català,
llavors van sortir els valencians
i van dir
i el valencià?
I llavors els catalans van dir
no, no, és la mateixa llengua.
Van dir
ah, doncs si és la mateixa llengua
nosaltres no acceptem
com a mateixa llengua el català.
Què és el que va fer Catalunya?
Va dir
doncs com que és la mateixa llengua
que es tradueixi al valencià.
I llavors
la versió oficial
que teníem
del Tractat Constitucional
era amb la variant dialectal valenciana.
Ah, sí?
Sí.
I de fet és dir
Tractat que estableix
una Constitució per a Europa.
Txec.
Txec.
Molt bé.
Escolta, però
en principi
ja no traiem polèmiques
de valencià o català
però el valencià
no seria una de les llengües
oficials
de l'estat espanyol.
No, no, no.
Perquè s'entén que és el català
tot i que
des de València
diuen que és una llengua diferent
i aquí tenim
la gran polèmica.
Però primer
s'hauria d'arreglar
l'estat espanyol
si convinés
d'arreglar alguna cosa
i després ja...
De fet es tradueix
el català al gallec
i a l'eusquera
totes aquestes coses
que t'he comentat.
Alfons, ara
això no estava pactat
23, la majoritària
la parlada
per més integrants
de la Unió Europea
i la minoritària
la més curiosa
i estranya.
Home, ja m'has dit
el lituà
que jo no sé si molt...
No, jo crec que
la minoritària
però no sé si és llengua oficial
i això ho hauríem de mirar
és el maltès.
El maltès és una llengua
de fet a Malta
hi ha dues llengües oficials
que és l'anglès
i el maltès.
A què són?
L'has sentit mai?
El maltès, sí,
sentida.
El maltès és una llengua
que és una barreja
d'italià i d'àraq
i per tant
és una llengua bastant curiosa
que no parla tothom a Malta
és a dir, si tu per exemple
viatges a Malta
de turisme
per cap d'any
que fa molt bon temps
i s'està molt bé
doncs allà podràs veure
que algunes televisions
utilitzen l'anglès
i d'altres
utilitzen el maltès.
No s'entén res del maltès.
Alguna paraula suelta
que sembla l'italià
però la resta
no s'entén res.
Per tant, hauríem de mirar
si entre les 23 llengües oficials
està el maltès
que jo crec que sí.
Llavors, sense cap mena de dubte
seria aquesta
i crec que la més parlada
si hem d'agafar pel nombre total
d'habitants
en aquests moments
és l'Alemany.
Ah, sí?
La més parlada.
Clar, ajuntem
Alemanya,
Llàstia...
Clar, i seria
Alemanya
des de la reunificació
és el país més poblat
de la Unió Europea
amb molta diferència
amb el segon.
Clar, una llengua
també molt parlada
a nivell europeu
és l'anglès
però l'anglès es parla
a Anglaterra
i al Regne Unit
i a Irlanda
tot i que
també el galès
és llengua oficial
des de fa poc temps
des del 2007
i per tant
també podria ser
de les que
és minoritària
però oficial.
I països com Holanda
per exemple?
Aquesta
és el neerlandès
és el neerlandès
que de fet
bèlgica
no té cap llengua pròpia
com a oficial
perquè allà es parla
el flamenc
que és pràcticament
com el neerlandès
i el francès.
I per tant
ja accepta el francès.
Clar,
qualsevol de les dues
li va bé
perquè el neerlandès
ja és pràcticament
com el que parla
la comunitat flamenca
o el francès
que és la llengua
que parla
la comunitat balona.
És curiosa
perquè a Holanda
per exemple
dius
home,
podrien agafar
enves de l'holandès
segurament
amb l'alemany
o l'anglès
em sembla
ja farien
però...
Bueno,
però aquell punt
de reafirmació
nacional
per exemple
en el cas d'Irlanda
durant molts anys
el galès
no era
llengua
oficial
i ara sí.
Al fons
doncs així
està el català
la llengua catalana
dins la Unió Europea
si et sembla
passem a la notícia
que ens has portat
la notícia
d'actualitat
que ens parla
d'una celebració
ahir
dia 9 de novembre
el dia internacional
de la lluita
contra la corrupció
sí
és una celebració
a nivell europeu
no més?
A nivell no
a nivell mundial
de fet
és la
Nacions Unides
té un calendari
molt curiós
de dies internacionals
llavors tu
hi ha una plana web
de l'organització
de Nacions Unides
que si tu entres
allà veus
cada dia
a què correspon
el dia internacional
d'una cosa
d'una altra
doncs ahir
9 de desembre
era el dia internacional
de la lluita
contra la corrupció
i bueno
doncs
les institucions comunitàries
el que van fer
va ser també
apuntar-se
a aquesta celebració
van fer un comunicat
i van presentar
els resultats
de l'eurobaròmetre
sobre la percepció
que tenen
els ciutadans europeus
sobre la corrupció
que hi ha a Europa
unes dades
bastant interessants
per exemple
digues
és a dir
el 78%
de la població
europea
considera
que
la corrupció
és un gran problema
a Europa
el 78%
que és molt
i si agafem
les dades d'Espanya
això augmenta
fins al 88%
el 88%
de la població espanyola
considera
que la corrupció
és un problema
molt molt gros
però a Europa
o a la Unió Europea?
a Europa
en general
no a la Unió Europea
llavors després
en la pròpia enquesta
se'ls ha fet
preguntes concretes
per exemple
vostè creu
que és un problema
important
la corrupció
al govern
del seu estat
i llavors
en aquest cas
la resposta
diguem-ne que sí
que la corrupció
sobretot
afecta
a les institucions
a nivell estatal
augmenta
augmenta
fins al 83%
i el 91%
i el 91%
en el cas
d'Espanya
el 91%
de la població espanyola
considera que el govern
l'administració central
està corrupta
no?
no sé per què
no em sorprèn tot això
no
en el cas de les regionals
doncs
baixa una mica
i es diu
el 81%
dels ciutadans europeus
i el 90%
dels ciutadans
d'Espanya
i respecte
a l'administració local
doncs
baixa també
una miqueta
i és el 81%
a nivell
europeu
i el 89%
a nivell
de l'estat espanyol
encara que baixi
al fons
ens estem movent
en percentatges
que no baixen
del 80%
no no no
és a dir
la gent considera
que tenim
un gran problema
de corrupció
però tu diries
que la Unió Europea
també?
home a veure
si a la Unió Europea
no està accent
en tant que administració pública
també de casos
de corrupció
i de fet
si te'n recordes
vam parlar
ja fa unes setmanes
d'alguns
d'aquests casos
per lluitar contra
la corrupció
es va crear
una oficina
antifrau
a nivell
de la Unió Europea
i ja ha detectat
alguns casos
i ja ha condemnat
també
a algunes
de les persones
que han estat
corruptes
però tampoc
no són notícies
que ens arribin
molt ni molt sovint
suposo que la corrupció
de proximitat
és la que tots tenim
quan detenen
un alcalde
de la nostra comunitat
autònoma
o de la nostra província
o un polític
etc.
doncs són notícies
que tu saps
si detenen
un funcionari
a Brussel·les
doncs això
ja no arriba
aquí
doncs mira
ahir se celebrava
ara ens n'hem enterat
el dia internacional
de la lluita
contra la corrupció
de fet
el que consideren
els ciutadans europeus
que dona més lloc
a corrupció
és la corrupció
urbanística
i aquí sí que hi ha
un consens clar
a nivell espanyol
i a nivell europeu
segurament
si el preguntes
a un espanyol
et dirà
quin és el sector
que dona lloc
a més corrupció
i et diuen
l'urbanístic
les llicències
urbanístiques
això només passava
vaja
que la corrupció
doncs això
a nivell urbanístic
estava més que res
establerta
aquí a l'estat espanyol
no sé si en altres països
de la Unió Europea
també
també
és un cas
bastant estès
el que passa
que també és cert
que si analitzes
les dades
de països
per exemple
de l'Europa de l'est
que estan en fronteres
amb altres països
que no són membres
de la Unió Europea
allà el que es dispara
de percepció
que està corrupta
és el tema
de la policia
i el control
de fronteres
i llavors
allà sí que ells
diuen que
és un problema
important
justament aquí
aquí per exemple
no es considera
que el control
de fronteres
o la policia
està molt corrupta
tot i que
per exemple
sí que destacava
el fet
de les multes
de trànsit
llavors deien
que la policia
no a nivell d'Espanya
però sí que a nivell
d'Europa
també un focus
de corrupció
és la policia
i la possibilitat
de que et perdonin
la multa
sobre el terreny
a canvi
d'algun tipus
d'obsequi
regal
contraprestació
no se sap
aquell pernil
ara pernil
recordeu-vos
per exemple
del cas
de l'exmarit
de la Rocillito
que va ser jutjat
era guàrdia civil
va ser jutjat
que una memòria
que tens
perquè es quedava
cobrava les multes
amb un preu més barat
i a més
no les passava
aquestes multes
com a multes imposades
i es quedava ell
els diners
doncs
mireu
hi ha casos
també aquí
són a llanys
va detectar
era el marit
d'una persona
molt famosa
de la filla
d'una folclòrica
però va ser
condemnat
i expulsat
de la guarida civil
la corrupció
tanquem ara sí
amb el llistó ben alt
bé no gaire alt
la secció
amb una dada
i dic no gaire alt
perquè avui la dada
és molt baixeta
comparada amb
bé
amb el milió
i els casis
que vas portar
la setmana passada
avui parlem
d'un 14
i és una dada
amb percentatge
14%
i em dones pistes
et dona una pista
va de la cimera
de Copenhagen
sobre la lluita
contra el canvi climàtic
aquesta cimera
que encara s'està celebrant
va començar aquest dilluns
i en principi durarà
durant 15 dies
però no entenc gaire bé
la pista
diu un 14%
del total
de l'electricitat
produïda a la Unió Europea
tot això és pista
clar
la dada a saber
a què correspon
del total
de l'energia
que es produeix
a la Unió Europea
aquest 14%
i té a veure
amb la cimera
de Copenhagen
que és de la lluita
contra el canvi climàtic
i si te'n recordes
aquesta cimera
el que s'està fent
és intentar reduir
les emissions
de CO2 a l'atmosfera
que és el que fa pujar
la temperatura
del planeta
i per tant
el que provoca
doncs també
un canvi climàtic
que és negatiu
per l'ecosistema
una manera de lluitar
és per exemple
reduint l'ús
d'energies
que són
no renovables
i aquest 14%
correspon
a la quantitat
d'energies renovables
que es produeix
a la Unió Europea
energies renovables
renovables
un 14%
això vol dir
que el 76%
correspon
a petroli
gas
que són energies
fòssils
i carbó
que són energies
fòssils
i per tant
que contaminen molt
ho tindrem fatal
eh
ho tindrem fatal
la Unió Europea
la cimera de Copenhague
el que s'ha compromès
és que el 2020
es produeixi ja
un 20%
d'energies renovables
d'energies
d'electricitat
que procedeixi
del vent
de l'aigua
del sol
això està passant
ara mateix
a Copenhague
i això doncs
també a la Unió Europea
des de la competència que té
i té un ull ficat
al fons
ens retrobem dijous que ve
que serà l'últim llà
programa abans de Nadal
doncs fins dijous
vinem
aia
aia
aia
aie
aia
aia
aia
aia
aia
aia
a clas
a l'a Society
aia
b
aia
aia
a la
aia