Hola Núria, bona tarda, doncs sí, som a carrer Comte de Rius,
el número 5, a la pastisseria Conte,
i hem vingut, home, tu ho has dit molt bé, a fer mones,
no sé si en podrem fer alguna, però vaja, si més no,
ens explicaran com les fan aquí, perquè aquí són mones
d'aquelles que diguéssim que hi ha cua per anar a buscar-les,
vull dir que si no anem d'allò amb previsió,
feina rai perquè les fan bones, i doncs clar,
quan les coses es fan ben fetes i bones,
doncs hi ha molta gent que les vol, que les vol aconseguir.
I ens acompanya el responsable, el Josep González,
què tal, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ja tornem a ser amb les mones, no?, un any més?
Sí, un any més, i mentre puguem assistir
amb aquests d'actes d'entrega de mones als nostres clients,
això és una victòria, i per tant estem pendents
que la mona tingui l'èxit de cada any,
perquè doncs encara que un any tenim una època de crisi,
aquesta crisi, doncs no arribi als padrins
per comprar la mona pels seus nets, no?
Jo crec que els padrins ja fan calaix,
ja fa uns dies que fan calaix i no fallaran, segur que no.
No, home, de fet, sí que la tendència potser és que la mona
que abans feien mones grandioses, mones de molt de quilos,
aquestes mones han baixat de pes, però notablement, no ho sé,
jo veig que els encàrrecs que tenim van cada dia augmentant,
no ho sé, si arribarem al mateix llistó d'altres anys o no,
però de fet, l'aparença d'en aquest moment és que sí,
que la cosa anirà bé.
Quina és la més petita que feu avui la més gran?
Bé, avui la més petiteta és aquella individual per la parelleta
que va a menjar eslamuna, no?
Aquells novis que no van amb famílies sinó que van solets a menjar eslamuna,
aquests hi ha una moneta que en diem la moneta de mig quilo,
és una moneta petitona, molt coquetona,
que per dues persones ja n'hi ha prou, no?
Ja està bé.
I després la més gran avui no arribem a la de 3 quilos,
3 quilos, ja que pràcticament de 2 i mig,
de 2 a 3 quilos és la mida més gran.
Amb les mones, ara comenteu en fora de micròfon, Núria,
que amb les mones, home, és molt important el material,
que el material sigui de qualitat,
però també és molt important les mans que fan la mona,
perquè aquí les mones les feu una per una i a mà.
Bé, jo crec que l'avantatge que el client que va comprar la mona
a la seva pastisseria artesana
té un avantatge molt gran,
que és que troba qualitat,
que és el que nosaltres fem la mona,
la nostra està feta d'encàrrec,
o sigui que la mona està recient acabada de fer,
està tractada amb tots els ingredients que són de primera qualitat,
per tant, hi ha una garantia molt gran
que aquella mona no els hi pugui fer mal.
I això s'apaga i, clar,
llavors també es troba el resultat a l'hora de menjar-se-la, no?
Que no va dir, és que amb el gust s'ha de notar molt, no?
Amb el gust de la mona s'ha de notar moltíssim, no?
Home, esclar que s'ha de notar.
Jo l'únic que sí que tinc jo, doncs,
experiència d'altres anys que a mi m'ha vingut clients que són de casa, sí, bons clients,
que em diuen, mira, nosaltres hem trobat que hem anat a menjar la mona amb una pandilla d'amics
i resulta que la nostra mona s'ha encetat i s'ha acabat
i d'altres mones no s'han menjat, s'han quedat allí.
Això vol dir alguna cosa, no?
O sigui, que quan un troba la mona que està feta per una pastel·leria artesana
que té tota la dedicació del món i tot el cuidador,
hi deu haver una diferència considerable.
Si ara algú en volgués encarregar una,
a banda, diguéssim, del tamany,
quines més variables pot tenir en compte?
És a dir, vainilla, nata, no sé.
Sí, bé, el més normal, el més corrent de la mona tradicional
és la mona d'iem amb la seva fruita, amb les seves plometes,
amb la seva figureta de xicolata, amb el seu ou filat
i totes aquestes cosetes, doncs, que és el complement de la mona, no?
Aquesta és una de les primeres.
Llavors tenim la de mantequilla, que també hi ha molta gent que la demana,
però, a més a més, tenim aquella persona que li agrada la crema,
la vol una mona de crema cremada, una mona de nata,
una mona de maduixa, o sigui que es fa a la mida,
és el que deia jo abans, no?
O sigui que el client té l'avantatge aquesta,
més grossa, més petita, més doble, més prima,
o sigui que tria la mida i la manera que vol la mona,
cosa que en altres llocs, o agafes aquesta o no tens mona.
I si la volem menjar, per exemple, demà, o demà passat,
en quanta entelació hem d'anar per encarregar-la?
Bé, nosaltres treballem d'un dia per l'altre,
o sigui que un encàrrec d'avui, per demà, l'acceptem,
o sigui que, esclar, que tenim també, doncs, que el divendres,
el diumenge, el dissabte, el diumenge i dilluns,
que són els més forts, diguéssim, de vindre a recollir la mona,
esclar, llavors ens fan anar malament que vinguin a encarregar,
però, esclar, estàs per servir el client,
i, per tant, te sacrifices i fas el que sigui
per complir amb aquell encàrrec que t'han fet.
Que voldríem, doncs, que la gent s'ho demanés amb temps,
perquè la programació de la fenya i aquestes coses
s'ha de tindre molt en compte,
i el client, esclar, el client paga mana, diu no,
el client paga i mana,
però, bueno, de fet, ho podem portar a terme, ho fem.
Estem parlant de la mona, mona, diguéssim,
però també hi ha la mona, l'altra mona, eh?, la mona d'ous, no?
Bé, la mona d'ous, precisament, és una de les mones
que, doncs, antigament se'n feien moltes,
ara no se'n fan tantes, però d'un temps cap aquí
sembla que es vagi despertant la gent
i vulgui la mona d'ous, i, bueno, és que, doncs,
per encàrrec se'n fan, no fem, doncs, diguéssim,
les... cada dia no hi ha mones d'aquestes a la botiga,
perquè, doncs, ho fem més per encàrrec,
però, sí, se'n fan, se'n fan i moltes,
des d'un ou fins a 12 ous, 15 ous,
o sigui que es fan mones grosses d'aquestes, sí, sí.
Home, de 15 ous, ja és per compartir jo amb la família
i els veïns, no?, els padrins, tot baixa tothom aquí, eh?
Sí, bueno, ja és per un regiment, ja, sí, és veritat.
Tenim la mona, eh?, tenim les dues mones,
ara ens falta una cosa, no?, encara,
que és el complement, no?, el complement de xocolata,
que, en aquest cas, aquí també feu la decoració
de forma artesanal.
Bueno, aquí sí que puc...
podem sentir-se'ns satisfets i orgullosos,
i això ho puc dir amb la boca ben oberta,
que totes les mones de xocolata,
totes les peces de xocolata que tenim a la venda
són fetes per nantros,
amb un xocolata de primeríssima qualitat
i treballades amb tota la cura del món, no?,
o sigui que, per tant, tota la figura de xocolata,
tant de llet com de negre, com de vainilla,
com la xocolata blanca, tot està elaborant nostre,
amb una garantia absoluta que és qualitat
de la primera marca.
Per si parlem de xocolata,
n'hi ha diferents tipus, eh?,
de xocolata n'hi ha de menys bona,
de més bona, de boníssima, no?
Sí, bueno, a més a més,
hi ha el xocolata que és el sucedani de xocolata,
és un xocolata que està a uns preus molt baixos,
perquè, doncs, diguéssim,
la xocolata no té altre secret
que és senzillament un bon cacau,
una bona mantega de cacau i poc sucre,
o sigui, la quantitat de cacau
i mantega de cacau
és el que fa que el xocolata sigui bo
i les hores de conxa.
Clar, com més hores de conxa porta un xocolata,
més s'encareix, perquè, clar,
és una màquina que està treballant nit i dia
per fer aquell xocolata
i llavors, diguéssim,
la qualitat del cacau
ve de moltes procedències
i hi ha procedències
que és un cacau molt senzill,
clar, també és molt més barat.
I, clar, tot això fa
que un xocolata barat
es pugui donar barat
però no té cap garantia
que sigui xocolata.
No ho sabia, això és curiós,
si feu la xocolata amb una màquina
que està hores i hores i hores bastant?
Sí, no, bueno,
la xocolata, diguéssim,
nosaltres la comprem, eh?
Comprem la xocolata feta ja
i d'aquí nosaltres fem l'elaboració.
O sigui, clar,
nosaltres anem en busca
d'un xocolata que sigui superior.
És un xocolata que podem dir
que és un xocolata bombó, eh?
Per dir,
perquè la gent pugui acceptar,
doncs, què vol dir
xocolata bo o xocolata menys bo.
Doncs, aquesta és la xocolata
que nosaltres comprem.
Llavors, d'aquí ve l'elaboració,
el tractament que se li dona a l'elaboració.
Perquè, clar,
un xocolata,
per molt bo que sigui,
si no se li dona un tractament bo
a l'hora d'elaborar-lo,
de treballar-lo,
aquell xocolata
sembla que sigui un xocolata
que estigui passat
i no té el sabor del xocolata
que li has d'aconseguir.
Doncs, elaborant-ho bé, clar,
donant el seu temple,
perquè el xocolata
és molt matemàtic.
Si el treballes en una forma
o el treballes d'una altra,
dona un resultat
o dona l'altre.
Tot sigui en qualitat bona, no?
I les formes, Josep,
cap on heu tirat aquest any?
Bé, aquí hi ha la Kitty,
que és la que s'ha portat,
diguéssim,
el primer premi,
perquè n'hem hagut de repetir
diverses vegades
perquè no donàvem l'abast.
I després,
el que també té molt d'èxit
ha sigut els jugadors
del Barcelona.
El Messi ha sigut
un dels primers, potser,
punter,
després amb el Puyol
i, bueno,
Enric,
tots aquests jugadors
que també els hem elaborat
amb xocolata
i acompanyats
d'una figureta,
doncs,
feta,
feta, doncs,
diguéssim,
de com un plàstic,
no?
Que també,
això és un complement més.
I després hi ha també
la princesa,
s'han fet unes princeses,
s'han fet
unes torres medievals,
bé,
hi ha una quantitat,
un sortit grandiós
de figura de xocolata
elaborada molt artesanalment,
evidentment,
perquè, bueno,
també tenim la figura feta,
doncs,
amb en molla,
no?
Però aquesta és la que,
tota la vida s'ha fet,
però després hi ha l'artesanal,
la que es fa d'una mica,
de peça a peça,
que es fa el muntatge,
jo diria que és arquitectura,
doncs,
eh?
Perquè, doncs,
primer hem de fer els planols,
i és així,
no dic per dir-ho,
no?
Hem de fer, doncs,
les matrius,
t'has de fer-ho tot
i després artesanalment
ho treballes
i ho vas fent el muntatge
com si muntessis una casa,
igual començant pels fonaments
i acabant per la teulada.
És curiós,
això seria curiós de veure,
fins i tot, eh?
Home,
i la xocolata,
diguéssim,
és aquest element important.
Teniu la impressió, Josep,
que cada cop
hi ha menys artesans pastissers?
Bueno,
per desgràcia,
l'ofici nostre
quedarà molt reduït,
perquè, doncs,
és un ofici molt sacrificat,
s'ha de treballar
dies de festa,
s'ha de treballar
diumenges i dies de festa,
com més festes,
més feia hi ha,
i totes aquestes coses,
esclar,
llavors,
la joventut d'avui dia,
doncs,
tenen estudis
i sembla que el pastisser
no sigui un ofici,
doncs, diguéssim,
ben retribuït,
encara que és molt sacrificat.
I, esclar,
això fa que no pugin aprenents,
no pugin gent professional,
i, esclar,
t'has de limitar,
doncs,
amb el que tens,
amb el que tens a casa,
doncs,
fins ara,
doncs,
amb un fill i jo,
i ara,
doncs,
si trobes alguna persona
que et pugui ajudar,
però així anem d'aquesta manera.
La figura de l'aprenent
d'abans,
de fa anys,
aquesta figura
cada cop costa més trobar,
algú jovenet que vulgui
dedicar-se a l'ofici,
a ensenyar-lo,
tot això que és complicat ara,
no?
No,
no en pugen,
eh?
No hi ha...
Abans venien molta canelleta,
que venien,
doncs,
i els donaves fenya
per anar a repartir pastissos
per tot arreu,
avui dia això s'ha acabat,
avui ja són poques,
són poques les pastisseries
que fem un reparto generalitzat,
per ara és un reparto molt reduït,
perquè,
doncs,
esclar,
els aprenentets no n'hi ha,
i, esclar,
abans,
jo recordo que quan vaig començar l'ofici
i vaig començar netejant vidres
a la pastelleria on treballava,
i això,
això avui dia ja no,
a més a més,
no t'ho permeten,
tampoc,
no?
O sigui,
avui dia un aprenent
hauria de ser ja
cobrar com un oficial
i,
i bueno,
i donar-li les gràcies encara,
no?
I això no,
això no funciona.
Això ha canviat de fa,
potser,
15 o 20 anys,
eh?
Cap aquí,
que abans era així,
eh?
Vull dir,
fa re,
15 anys,
potser,
no?
Potser menys,
fins i tot, eh?
Sí, sí,
no, no,
així,
així,
de fet,
de fet,
avui dia no crec que hi hagi
cap pastisseria,
jo em diria,
a Tarragona per descomptat,
però a Catalunya,
que hi hagi cap oficial
que ara pugi de prenent,
com abans,
abans entrava un nano
en una pastisseria,
estava de prenent,
de prenent pujava a oficialet,
ajudant,
d'ajudant a oficial,
i d'oficial podia arribar,
doncs,
a ser el mestre de la pasteleria,
doncs,
però això ja s'ha acabat,
i aquí no hi ha forma
de trobar nanos
que tinguin aquesta afició.
Tornem a les mones,
tornant a les mones,
fins a quin dia en tindrem?
Fins a quin dia
podem venir a buscar-ne?
Bé,
nantros,
el dia que comencem
a treure mones
a la botiga,
allò,
perquè hi hagi algú
que pugui vindre
a mirar-se-la
perquè triï la mona
que vol,
comencem el dijous,
dijous sant,
comencem a treure
alguna mona,
però després ja,
normalment,
quasi tot és encàrrec,
tenim molts encàrrecs,
i els encàrrecs,
esclar,
has de complir
amb l'encàrrec
perquè et compromets
amb una hora,
et compromets
amb un tipus de mona,
perquè esclar,
hi ha aquella senyora
que diu,
no,
jo escolti'm,
jo la mona
no voldria
que hi hagués
meló verd,
voldria que hi hagués
síndria
o que hi hagués
taronja
o que hi hagués
només això,
bé,
doncs esclar,
li has de fer la mida,
esclar que és complicat,
perquè esclar,
cada mona que fas
has de mirar
l'encàrrec que tens
i decidir
què li has de posar
o què li has de deixar
de posar,
però bueno,
això és la pasteleria artesana,
no?
I fins al diumenge,
en principi,
o fins dilluns?
No, no,
fins dilluns,
fins dilluns,
el dilluns,
nosaltres tenim,
fins al migdia
tenim obert
i constantment
s'avan fent mones
d'encàrrec
i mones que venen
a buscar
i els hi parà,
si s'espera un moment
l'hi fem
i l'hi acabem
i,
doncs sí.
Ara,
sí que he de dir,
doncs,
que anys enrere,
jo recordo
que el dilluns
era una bogeria
perquè havíem de fer
quantitats
però astronòmiques
de mona petita
per allò que havíem dit
abans,
per la parelleta
i havíem arribat
a la conclusió
que en vez de fer-les rodones
agafar,
fer mollos quadrats
grossos,
tallar els de trossos
i d'allí treure mones
individuals
per aquella parelleta
i això,
de veritat,
que ha desaparegut,
no?
Les parelletes,
jo no sé si és
que ja van amb família
i ja amb la família
ja en tenen prou
que no hi ha
aquesta tendència
a anar a buscar
la pastaderia
per la parella.
Doncs ja ho sabeu,
si ho va venir a buscar
a la mona,
en aquest cas,
aquí a la pastisseria
Conde,
doncs ja ho sabeu,
podeu fer-ho
des de dixous
i fins al proper dilluns.
Està en el carrer
Comte de Rius,
número 5,
és aquest carrer
que va de la Rambla Vella
a la Rambla Nova,
és a dir,
si sortiu de la plaça
de la Font
per la Boca Calla,
és el carrer
que continua,
és el carrer
que continua avall
i de seguida ja l'elaboreu aquí
i podreu trobar
aquestes bones artesanes,
amb aquest xocolata
també artesà.
Josep González,
gràcies per obrir-nos
les portes a l'obrador
un any més
i que vagi molt bé
per molts anys.
Vinga,
gràcies a vosaltres.
Això és tot, Núria,
des d'aquí,
fins ara,
bona tarda.