Si vols sentir-te psicològicament millor i no saps com fer-ho, a què esperes?
Demanar ajuda és de savis.
Consulta la psicòloga clínica Sonia Navarro.
Truca al 977-22-0560.
La seva consulta és al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera.
Informa't a www.sonianavarropsicologia.com
Camins d'anada i tornada amb Sònia Navarro.
I avui parlem de l'angoixa. Sònia Navarro, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'angoixa que pot ser una reacció normal, segons com es miri, una reacció normal davant d'un perill real.
Sí, de fet, hi ha dues paraules que serien l'ansietat i l'angoixa.
I llavors l'ansietat seria aquesta emoció que és absolutament normal, que tots hem tingut alguna vegada
i que fins i tot ens ajuda en la nostra vida, que és en un moment donat que passa alguna cosa a la meva vida
em posa en alerta, o davant d'un perill també em posa en alerta.
Si jo he de creuar al carrer i veig un cotxe que ve corrents, la mateixa ansietat em farà o parar o continuar i córrer una mica més de pressa.
Per tant, és una emoció positiva.
La podem tenir en molts moments de la nostra vida.
De fet, la podem tenir davant d'un examen, davant d'una cita, davant d'un matrimoni, d'una separació,
de diferents coses de la vida.
I diríem que aquesta ansietat és positiva i és necessària i fins i tot és la que ens ajuda a tirar endavant, no?
Per exemple, davant d'una nova feina, és l'ansietat de voler-ho fer bé la que ens tira i la que ens mou a donar el millor de nosaltres, no?
Però si això es converteix en algo continu, en algo constant, llavors seria quan parlaríem de l'ansietat patològica o de l'angoixa, no?
Diguem, l'angoixa té aquest component d'ansietat negativa o ansietat ja d'una manera massa habitual, no?
Moltes vegades quan l'ansietat no és puntual, sinó que la tinc de manera constant i llavors m'interfereix en la meva vida quotidiana,
m'interfereix de manera que no puc fer algunes coses de forma natural, seria quan parlaríem d'angoixa o ansietat patològica, no?
Com ho diferenciem a nivell de símptomes?
Perquè l'ansietat és una cosa puntual que jo tinc en un moment donat.
Jo, per exemple, tinc un examen i jo avui estic ansiós perquè demà tinc un examen.
Un cop s'ha acabat l'examen, la meva angoixa desapareix i jo torno al meu estat habitual.
Si jo demà tinc angoixa perquè tinc un examen, però quan acabo l'examen tinc angoixa perquè no sé la nota que he tret
i quan sé la nota perquè no és la que jo esperava.
I jo se'n continua, eh?
I d'alguna manera o constantment estic angoixat o ansiós per alguna cosa,
d'una forma continuada que m'interfereix és quan parlaríem de l'angoixa.
Hi ha palpitacions, sudoracions...
Sí, hi ha tota una sèrie de simptomatologia, no?
Que són el tremolor del cos, les palpitacions, moltes vegades els calfrets,
moltes vegades la sensació que en falta aire, que podria arribar una angoixa molt accentuada i molt continuada
pot acabar amb el que són les crisis de pànic, no?, tan conegudes, que són la majoria de persones que acaben a urgències
i que amb una sensació que s'han de morir, que tenen algú al cor, que, bueno, que ja s'acaba i que després, doncs, moltes vegades els donen un vàlium
i els diuen que no té res, després de fer diverses proves i, d'acord, llavors, aquesta angoixa molt generalitzada
i d'una manera en la que no sé per què em passa pot acabar en aquestes crisis de pànic
que tothom coneix algú que n'ha tingut, no?, perquè ara és com un moment que hi ha moltes crisis de pànic, no?
Ara és un moment que n'hi ha moltes.
Bueno, ara vull dir que en els últims anys...
Han anat en augment, eh?
És una... les crisis de pànic han anat en augment, no?
I en les crisis de pànic hi ha aquesta sensació de no sé per què em passa, no?
Però sé que em trobo malament.
Llavors, davant d'una situació m'he trobat malament
i a partir d'allà cada vegada que m'exposo en la mateixa situació
la meva ment comença a pensar que em tornaré a trobar malament.
Llavors és que jo mateix ja genero tota la simptomatologia
perquè penso que no ho podré tolerar, que em posaré fatal
i acabo posant amb mi, no?
És com una expectativa que acabo complint
perquè la meva ment es posa en marxa
perquè com que una vegada m'ho vaig passar malament en tal situació
doncs cada vegada que tinc una situació igual o similar
a vegades tampoc és la mateixa
simplement que hi ha alguna cosa que a mi em recorda
em connecta amb totes aquestes emocions, no?
Llavors, clar, fins que puc tenir aquesta sensació de crisi de pànic, no?
De que em moro, de que em passa alguna cosa molt greu
o que tinc alguna malaltia greu
Desfomotea perquè ho pateixo, això és molt pesant
Bé, les crisi de pànic, en realitat tots els trastorns d'angoixa
són trastorns que no són greus
que d'alguna manera tenen fàcil solució
però que fan patir moltíssim a les persones
És a dir, que realment el nivell de patiment és molt alt
per aquest no sé què em passa
I moltes vegades, darrere, en realitat
una crisi de pànic pot tenir
o un trastorn d'angoixa, no?
Pot tenir simptomatologia molt similar
però la realitat és que les causes, l'origen d'aquests trastorns d'angoixa
o d'aquestes crisis de pànic, mai són pel mateix motiu
És a dir, cada història, cada persona
té un motiu diferent pel qual arriba a la crisi de pànic
Encara que la simptomatologia, el quadre i tot sigui molt similar
les causes, les raons, són tan diverses com persones n'hi ha
I en diferent grau, eh?
S'ha de dir que poden ser coses senzilles
molt senzilles, aparentment, no?
Fins de coses complexes, no?
Sí, bueno, de fet, la majoria de vegades
jo diria que hi ha una situació en la que jo
o m'estic exigint molt
molt més del que puc donar
persones excessivament perfeccionistes
que no poden acceptar que no arriben a alguna cosa
ja sigui familiar, laboral, personal, de l'àmbit que sigui
o a vegades és de tots, a la vegada
i llavors arriba un punt que m'estic exigint tant que no puc
o persones que s'estan amagant les emocions reals que estan tenint
perquè consideren que no són adequades o no són correctes, no són socialment bones, no?
I llavors moltes vegades tapo el que estic sentint
és a dir, no...
les meves emocions
no les deixo que flueixin
perquè considero que no són adequades
i llavors això moltes vegades em produeix un bloqueig
que fa que el meu cos
que peti en el meu cos, no?
d'alguna manera la crisi de pànic és com
com una situació en la que jo peto
i a partir d'aquí, com que ja n'estic tan malament
he de demanar ajuda segur
o sigui, llavors ajuda que moltes vegades
no he pogut demanar prèviament
per moment abans
perquè les meves característiques de personalitat
o les meves exigències no m'ho permeten
d'alguna manera
és bastant habitual en els últims anys
però també estem en un moment social
en el que ens exigim molt
no hem de fer moltes coses
això que habitualment tothom parla
l'estrès, no?
l'estrès no és més que aquest grau d'angoixa
de que hi ha d'arribar a tot
i de que ho he de fer tot
i de que a més a més
si no, no soc el suficientment perfecte
o adequat, no?
i llavors, clar
això moltes vegades genera que
les persones no ens adequem
amb aquests models
que estem intentant seguir
no som així
mira, ara que parles de l'estrès
avui hi ha una conferència molt interessant
al Caixa Fòrum
ho hem dit abans
del psiquiatre i professor
de la Universitat de Barcelona
Joseba Achotegui
i vindrà a parlar de
de la relació entre l'estrès i la salut
serà avui mateix a les 7 de la tarda
mira, perfecte
deixa'm recordar el telèfon del directe
per si algú vol fer una pregunta
al 977-24-4767
977-24-4767
també podeu enviar correu electrònic
a jetardes
arroba tarragonaradio.cat
jetardes arroba tarragonaradio.cat
amb J
jetardes arroba tarragonaradio.cat
preguntes que tingueu
a propòsit d'això que parlem avui
l'angoixa
si ho heu patit o esteu patint
en fi, teniu qualsevol dubte
li podeu preguntar a la Sònia
tenim moltes més coses a dir
perquè és una qüestió complexa
sí, a més, a veure, volia comentar
que dintre de l'ansietat en general
podríem dir que hi ha tres components
el biològic, el conductual i el cognitiu
el biològic és aquestes sensacions
que hem dit
el tremolor, la taquicàrdia, el mareig
el calfred
que és una manera com es representa
el conductual és
que davant d'una situació
que nosaltres sentim de perill
fem dues coses
o fugim
o evitem
és a dir
llavors és el que fem
davant d'una situació
que ens provoca
angoixa
i la part cognitiva és
com jo valoro
aquesta situació
que m'està passant
que és això que estava dient
en un món tan exigent
com el nostre
moltes vegades
la creença
que el que jo sento
el que jo penso
no és adequat
i ho tapo
em fa moltes vegades
que
clar
no estic fluint
o no estic
sent coherent
amb mi mateix
o amb el que jo sento
potser seré un model
a nivell social
però potser no estic sent
el que
o fent
o
sentint
o deixant
que les coses
que jo vull
surtin
i quasi sempre hi ha
aquest
o sigui
sempre hi ha els tres components
aquest que he dit
biològic, conductual i cognitiu
però quasi sempre darrere
hi ha aquesta cosa
de
de
de no reconeixer-me
de fet
jo diria que
quan ve una persona
amb crisis de pànic
ve tant
tant
tant
amb tanta por
amb tanta por
i tan
descol·locada
no?
que
en realitat
no pot
en un primer moment
no pot
veure una mica
més enllà
de
bueno
què és el que s'està negant
què és el que li està passant
de veritat
no?
les primeres preguntes són
les primeres respostes
perdona
sempre són
no sé el que em passa
no em passa res
tot està perfecte
a la meva vida
tot rutlla
tot funciona
tot
és com una negació
tot està perfecte
menys jo
no?
i és quan comences a rascar
que dius
bueno
doncs
igual no està tot tan perfecte
el que passa és que
no m'ho puc
permetre dir-ho
no?
per alguna raó
avisen?
és a dir
hi ha uns
uns indicis
abans que aparegui
diguéssim
en grau
l'angoixa
es pot prevenir
d'alguna manera?
a veure
de fet
un va notant
un no agafa
i de cop
es posa en una crisis de pànic
sinó que
un va sentint-se
que no es troba bé
que
inclús a vegades
podem tenir
marejos
pèrdua d'equilibri
mals de caps
com de forma constant
que no m'acabo de
a part de la
que em costa respirar
que és molt típic
i com una sensació
que no estic bé
de que no sé
de que no estic bé
de fet
l'ansietat
no deixa de ser
una alarma
que té el meu cos
per dir-me
vigila
perquè hi ha algú
que no està en el seu lloc
hi ha algú
que està passant
a la teva vida
amb el que tu no estàs
d'acord del tot
encara que aparentment
sembli que sí
que ho estàs
però és com una alarma
de dir
aquí
potser hem d'aprendre
a dir no
a una cosa
o hem d'aprendre
a col·locar-nos
en el nostre lloc
perquè hi ha algú
que està passant
que jo estic sentint
com algú
que m'està invadint
o igual
és que hi ha mil possibilitats
però
d'alguna manera
és una alerta
i aquesta alerta
pot sortir
des de la qüestió
més
tinc taquicàrdies
i no sé què em passa
estic trista
o estic
rara
al mal de cap
a la pèrdua d'equilibri
moltes vegades
quan tinc pèrdues
d'equilibri
és com que
algú no està
en el seu lloc
i jo no acabo
de sentir-ho
i el meu cos
m'avisa
i parlo
d'alguna cosa emocional
però que és
molt típic
que surti
amb una possibilitat
de pèrdua
d'equilibri
i és com una cosa
que va sortint
de fet
jo vaig tenint
avisos
senyals
però moltes vegades
no fem cas
no passa res
jo soc fort
inclús moltes vegades
fem una cosa
que és
prendre'm alguna cosa
ràpidament
per evitar-ho
llavors
per exemple
si jo he arribat
a una crisi de pànic
doncs igual
sí que m'he de prendre
un vàlium
o un diazepam
o així
perquè en algun moment
com no baixi
com no em prengui alguna cosa
no faré res
però sí que és veritat
que moltes vegades
al principi
no cal
anar ràpidament
i prendre'm
una pastilla
perquè
moltes vegades
que és la solució ràpida
això sí que és veritat
perquè no hi ha d'entrar
a veure
què és el que em passa
per dintre
em genera
que llavors
comenci a pensar
que si no tinc
aquesta pastilla
no podré tolerar-ho
llavors
que comenci a
generar
una dependència
que
fins i tot
en els temes
d'ansietat
hi ha molta
idea
que són totes
molt addictives
i hauríem de parlar
que hi ha un component químic
que pot ser addictiu
però també
hi ha un component
en els vàliums
a veure
es parla en general
de tots els ansiolítics
i de tots els antidepressius
però jo també faria
un apunt entre
on està la dependència
quina part de la dependència
és química
i quina part de la dependència
és psicològica
és a dir
perquè
moltes vegades
no és tant
la part química
que en un moment donat
reduint
i tal
se'n va
vull dir
sinó aquella part psicològica
que jo penso
que sense la pastilla
no podré funcionar
o que jo la porto al damunt
perquè així
em dóna seguretat
i això és una dependència
purament psicològica
és com si parléssim
del tabac
quina és la part física
de l'addicció del tabac
i quina és la part psicològica
la física
tots sabem
que a les 72 hores
ha marxat
la que costa
és la psicològica
llavors
sense
sense treure
aquesta part
de component addictiu
que pot tenir
la part química
de la
de la
medicació
vigilem
perquè moltes vegades
l'addicció
la dependència
diguem
no és
en la part tan química
sinó
més aviat
en aquella sensació
que a mi em dóna seguretat
i que jo a partir d'aquí
començo a
dir que no puc viure
sense allò
i que a més
si ho deixo
em trobaré fatal
i si ho deixo
em trobo fatal
i l'alternativa
quina seria llavors
l'alternativa
a l'ansiolítica
esteu?
sí
qualsevol
home jo
abans
sense estar
en desacord
penso que hi ha vegades
que són necessaris
hi ha casos
s'ha de veure
cada cas
en particular
hi ha casos
que s'han d'aprendre
i perquè si no
no pots treballar
més enllà
fins que no
baixem una mica
el nivell d'angoixa
però hi ha casos
sobretot al principi
que moltes vegades
simplement
permetem
permetem-me
un espai
en el que
pugui reflexionar
sobre el tema
que moltes vegades
pot ser una teràpia
i que pugui anar
rascar
què em passa
moltes vegades
fent algun tipus
d'esport
que m'ajudi
a baixar
i a vegades
és tot junt
vull dir
que a vegades
no és una cosa
la panacea
sinó que
totes juntes
m'ajuden una mica
parar
parar màquines
aniria bé
també
per l'activitat
del dia a dia
si és possible
parar
has dit?
màquines
ah
parar màquines
d'acord
home
sí
aniria bé
és a dir
d'alguna manera
a vegades no és possible
però vaja
suposo que aniria bé
si és possible
agafar-me
3 o 4 dies
descansar
però no descansar
sense fer res
perquè llavors
quan torno
torno a la mateixa situació
sinó
descansar des del
bé
què m'està passant
què és el que em preocupa
en realitat
és de poder
fer una reflexió
més interna
llavors
qualsevol tipus
de
per exemple
les activitats
com el yoga
el tai chi
tot això
són activitats
que m'ajuden
a parar
d'alguna manera
i que m'ajuden
també a respirar bé
un altre component
que m'ajuda
a relaxar el cos
però si relaxo el cos
també m'ajuda
a relaxar la ment
que al final
està tot lligat
si relaxo el cos
relaxo la ment
i si relaxo la ment
relaxo el cos
llavors a tenir-ho en compte
per què passa això?
és a dir
perquè
el cos
relaxa també la ment
home
perquè quan jo al cos
li envio tot l'oxigen
adequat
al cos
no està en tensió
moltes vegades
el nostre cos
està en tensió
perquè no respirem
profundament
respirem
amb la part alta
dels pulmons
i estem
tot el temps
amb una sensació
que ens falta l'aire
i això ens va
tensant
tot el cos
i llavors
jo tinc una sensació
corporal
de tensió
i això em genera
també
tensió de repressió
jo la percebo així
en canvi
quan jo oxigeno
tot el meu cos
i llavors
realment
respiro
amb profunditat
el meu cos
es relaxa
això no vol dir
que ja
que jo
em desaparegui
l'angoixa
vol dir que
en aquell moment
el meu cos
està relaxat
i jo puc percebre
la diferència
entre estar més relaxat
i estar més tens
com et dic
són tot ajudes
no hi ha una cosa
que sigui
la panacea
estem intentant
que la panacea
sigui l'ansiolític
però clar
l'ansiolític
sí que m'ajuda
però no em resol
el conflicte
inter
real
i moltes vegades
llavors
sempre
haig d'estar amb allò
perquè sempre està sortint
el conflicte
constantment
perquè no sé
per què em passa
perquè m'ho estic negant
i en realitat
sempre
és anar a buscar
què és el que m'està provocant
això
que a vegades
és una tasca
ràpida
i a vegades
és una tasca
complexa
i dura
perquè el nivell
de negació
és molt potent
i si està
és per algú
és perquè la persona
el necessita
per alguna raó
no hi ha per tant
una solució
ràpida
efectiva
màgica
no
és una qüestió
a vegades
és que moltes vegades
en el moment que jo sé
el per què
és ràpid
si el problema
és que he generat
un problema
perquè no sé
el per què
moltes vegades
quan jo sé
per què
sé el que heig de fer
però clar
no hi ha una solució
perquè de veritat
que cada
angoixa
cada persona
que té angoixa
encara que la
simptomatologia
sigui molt igual
el per què
la causa
és que són
absolutament diferents
llavors
per això dic
que a vegades
són ràpides
les solucions
perquè si jo puc
arribar ràpid
al per què
moltes vegades
el per què
ja em dóna
el què
he de fer
per l'experiència
que tens
en aquest terreny
diries que hi ha
més gent
que se'n surt
que no pas
sí
per suposat
per suposat
et diria
que quasi
tothom
que realment
vagi
a la causa
no
et diria
que tothom
que va a la causa
que arriba a la causa
se'n surt
un altre tema
és que algunes persones
hi ha moments
que no estan preparats
per arribar a la causa
i llavors
s'han d'esperar
per què no estan preparats
o per què no poden estar preparats
per anar
perquè en aquell moment
tenen massa por
per anar
a fer
el que realment
volen fer
a vegades
jo m'adono
que el tema està
no ho sé
per exemple
jo m'adono
que el tema està
en que a la meva feina
no puc estar més temps
però
pensar-ho
m'entra tanta por
perquè on aniré
què faré i tal
no ho puc assumir
en aquell moment
igual
ho paro
o jo m'adono
que la persona
amb la que estic
no és la que vull estar
però què faré
no puc estar sol
o no m'imagino
què fer
o no puc afrontar
tot el que això significa
llavors en aquell moment
encara no estic preparant
i a vegades
he de parar
no puc
llavors
sí que et diria
que si arribem a la causa
sempre
tens solució
a vegades
ens quedem
bloquejats
durant un temps
perquè en aquell moment
de la nostra vida
no podem arribar
potser podem arribar
més endavant
potser no podem arribar mai
i llavors
entraríem
en aquest perfil
de persona
que
es pot passar
tota la vida
medicant-se
que també hi ha
un percentatge
perquè té
una ansietat crònica
que no
una ansietat crònica
que a vegades
no hem anat a rascar
estic tapant
amb l'ansiolític
i torno a dir
que no
fai cap crítica
a l'ansiolític
que a vegades
és supernecessari
s'ha d'aprendre
i es pren
i punt
però
hem de vigilar
l'angoisia
avui és un tema
complex
jo crec que
no podem parlar
si vols un altre dia
o no
podem parlar
d'una altra cosa
molt bé
Sònia Navarro
gràcies per acompanyar-nos
un dimarts més
i fins aviat
vinga
fins la setmana que ve
Si vols sentir-te psicològicament millor
i no saps com fer-ho
a què esperes?
Demanar ajuda
és de savis
Consulta la psicòloga clínica
Sònia Navarro
Truca al 977 22 0560
La seva consulta
és al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera
Informa't a
www.sonianavarropsicologia.com
Fins demà!