Fins demà!
Que potser és la part més delicada.
Quan dic delicada, és com que és la part dels raquis, de la columna vertebral, que suporta el pes del cap.
I a la vegada és la part que està més desprotegida.
Tant les dorsals com les lumbars, hi ha tot el feix orgànic del tòrax i de l'abdomen, que en definitiva fan un volum i que les protegeix.
En canvi, les cervicals són molt delicades.
I avui descobrirem, o ara començarem a descobrir, per què són tan delicades.
Tothom que ens escolta i que ha patit alguna vegada pot pensar que són delicades perquè fan mal.
No només per això. Mal en poden fer qualsevol dels segments que té l'esquena.
Però les cervicals tenen una situació una mica especial.
Però escolta, a què ens referim concretament físicament quan diem cervicals?
Només el coll, la part de baix del coll, fins i tot un tros d'esquena, allò de les espatlles?
Mira, definim-ho perquè és una bona manera que tothom ens posem d'acord i entenguem de què estem parlant.
Mireu, les cervicals comencen justament allà on acaba el cap.
Si us toqueu el cap per darrere, notareu que hi ha una prominència, sortint més gran,
i quan seguiu abaixant, entra cap endins, entra un clotet.
Doncs penseu que passat el clotet, aquí comencen les cervicals.
Quan diem cervicals, estem fent referència a un grup de vèrtebres.
Les vèrtebres són els ossos que conformen, articularment, en forma d'articulacions, tot el que és la columna vertebral.
Una estructura pensada per protegir la prolongació del que és el cervell.
La prolongació seria la mèdula espinal, aquesta part també importantíssima en el nostre cos.
Llavors, hem dit que comencen més aviat on acaba el cap i s'acaben on, si vosaltres aneu tocant l'esquena,
baixeu pel coll, per darrere, trobareu un punt que trobareu un gran sortint.
D'acord? Una vèrtebre que...
Hi ha gent que diu que tinc molt aquí darrere.
No, el que teniu és una vèrtebre.
I aquesta és l'última cervical, és la setena cervical.
De vèrtebres cervicals n'hi ha set, set d'importants.
Bueno, set d'importants i bàsiques, per suposat.
I, funcionalment, es divideixen en dos grans grups.
Mireu, la primera i la segona, que tenen nom propi, imagina't si són importants, Núries,
que són l'Atles i l'Axis.
L'Atles és la primera.
Saps aquesta qüestió meteorològica del gegant atles que aguanta el món?
Sí, sí, sí.
Doncs fa referència a això.
Ah, l'aguantava...
Com que és la primera...
L'apoyava aquí, el recolzava amb aquesta escultura.
Sí, sí, si recordeu aquesta escultura, doncs és això.
Té el cap justament...
Té el món justament recolzat damunt de les cervicals.
Però s'ha de dir també que per això rep el nom aquesta primera cervical,
l'Atles, en referència a què aguanta el cap.
Hi ha l'Atles i sota, la segona cervical, és el que es diu l'Axis.
L'Axis és una mica especial.
D'acord?
És una vèrtebra que és una...
Ja la primera i la segona són una mica especials perquè són diferents a la resta.
En quant a forma.
Són més amples, són més allargades.
Petites, en quant a gruix, són petitetes, són molt poc gruixudes,
però són més allargades perquè, clar, han de fer una qüestió d'estabilitat.
Bàsicament, aquesta primera i aquesta segona,
el que fan és encarregar-se de la posició i del moviment específic del cap.
Posició del cap, eh?
Al tanto.
Si us heu fixat una vegada, el cap és una estructura que té moviments molt precisos.
Moviments que, sí, sí, tenim graus molt exactes de moviment.
Constantment podem anar rotant el cap i podem anar parant.
I a la vegada podem combinar-ho amb altres moviments.
Cosa que hi ha poques estructures del cos que ho puguin fer,
això per no dir-te gairebé ninguna.
I, en canvi, les restes cervicals, és a dir, les C3, la C4, la C5, la C6 i la C7,
es diuen una lletra i un número perquè fan referència a C de cervical i número
de l'ordre en què estan posades.
De C3 a C7 s'encarrega més aviat de tot el moviment en conjunt de les cervicals.
Podríem dir que aquest segon pack de cervicals serviria, en definitiva,
per moure amb complitud tot el cap.
I, en canvi, les dues primeres, per moure amb exactitud el cap.
Sí?
Veiem una idea important, oi?
Sí, sí, sí.
Per què són tan importants?
Això, al principi, us ho he anunciat, però no us ho he dit.
Doncs, mireu, són molt importants perquè, en referència a allò que hem dit,
que les vèrtebres estan pensades per protegir la mèdula espinal,
que és aquesta prolongació del sistema nerviós central, del cervell.
Concretament i específicament és a l'alçada d'aquestes vèrtebres
que hi ha diversos centres de gestió importantíssims.
Els cervicals més altes, dins l'estructura medular,
dins d'aquesta estructura nerviosa que protegim,
hi ha centres com el centre respiratori.
Per això són centres vitals.
Un cop mal donat, un accident que perjudiqui aquesta alçada,
doncs té conseqüències vitals.
Et mores, pots morir.
Si anem baixant una miqueta més,
comencem a trobar estructures nervioses, nervis,
que controlaran, què controlaran?
Doncs, mireu, controlaran tot el que és el cap,
el moviment del cap, això és important,
i el moviment i la sensibilitat dels braços.
I això és important de dir. Per què?
Perquè segurament molta gent de la que ens està escoltant,
que pateix de cervicals,
també pateix un símptoma que normalment acompanya,
que són, se m'adormen les mans o els braços.
Sí.
Això segurament ho has sentit alguna vegada, Núria.
M'ha passat, m'ha passat.
Molts cops és perquè, clar,
com que aquestes arrels nervioses surten d'aquí,
doncs, de vegades hi ha situacions musculars,
de vegades situacions discals,
els discos són una estructura,
ho dic per a qui no ho he sentit mai parlar,
que està entre vèrtebra i vèrtebra,
que fa una mica d'esmorteïdor.
I això es fa molt bé, també, s'ha de dir.
Es pot fer molt bé,
doncs, un sobresforç, d'un accident,
i el problema és que aquests discos
poden acabar afectant en aquestes arrels nervioses,
al igual que els músculs.
Llavors, com a conseqüència,
podem trobar això,
adormiment de les mans o de l'extremitat dels braços.
Cal dir, eh?,
que aquests adormiments de les mans i dels braços
poden vindre de moltes coses, eh?
Però una causa possible
és alteracions a nivell dels cervicals.
Però què és el que ens fa mal, realment,
de les cervicals?
Els músculs.
Molt bé.
El que ens fa mal són les parts toves,
els músculs, els tendons,
fins a tots els lligaments,
i tot això va moltat de diverses circumstàncies.
Perquè és una zona muscularment complexa.
És molt complexa.
Que jo havia sentit a dir que el cap
tenim una mena de reflexe
per tal d'aguantar sempre el cap.
Vull dir, el cap és una part potser tan vulnerable
que el coll està preparat
perquè no caigui,
per controlar-lo tota l'estona.
Saps allò que et diuen,
no, no, recolza't amb mi,
deixa el cap mort.
No, no pots.
Això és molt difícil.
No pots.
Sí, però per sort hi ha estructures,
hi ha reflexes nerviosos
que impedeixen que es pugui lesionar,
que es pugui fer malbé.
El cos és molt intel·ligent amb això.
Llavors, té un sistema d'alerta,
que és això que tu estaves explicant.
Un sistema d'alerta davant de qualsevol cosa
que pogués fer malbé aquestes cervicals.
Com que hem dit que en aquesta alçada
es protegeix centres importants,
com el centre respiratori,
doncs ha de ser molt important
el reforç que hi ha d'haver.
llavors, ja no només per una qüestió de força,
perquè un cap d'un adult pesa de l'ordre d'uns 4 quilos,
4 quilos i mig,
depèn del gros que se'l tingui,
però llavors penseu que el coll sempre està fent,
els cervicals sempre estan fent força
per aguantar-lo en una posició.
Però té una raó molt curiosa,
aquesta Núria, també.
De la posició, del cap,
depenen factors com l'equilibri.
L'equilibri és una capacitat que té el cos
que depèn de tres vectors.
Un és la visió.
I venint aquí a parlar de la visió,
també normalment la visió,
alteracions a la vista,
poden donar atenció cervical.
Les persones que pateixen de la vista
i que sense donar-se en compte
han d'estar més a prop dels textos,
més a prop de les pantalles d'ordinador.
També acaben provocant problemes cervicals.
Llavors, la visió o l'equilibri depèn de la visió.
D'una altra cosa que depèn
és de l'oïda, de l'oïda interna.
A nivell de l'oïda interna
hi ha estructures que també
s'encarreguen d'informar al cervell
en quina posició estem.
I l'últim factor tenint en compte
en l'equilibri
és el que es diu la propriocepció,
la capacitat de saber
com estem posats.
Això es fa a través d'uns receptors
que té el cos
a nivell dels tendons de tot el cos.
Però, juntant aquests tres factors,
tenim l'equilibri.
I on conflueixen tots aquests factors?
Al cap.
D'aquí que al cap,
sigui una estructura
que ha d'estar molt ben cuidada.
Una persona que no té equilibri
no pot portar una vida normal,
té un malestar molt gran.
No sé si coneixes algú
que pateixi de vertígens,
però és molt desagradable.
i els vertígens moltes vegades
també poden venir
per una altra raó,
cervical,
en part d'aquests tres factors.
Però això parlem de la patologia
més endavant.
Era més que res
per justificar, no?,
la importància del cap
per justificar això,
que sigui un complex muscular
molt potent.
Molt potent.
És molt complex el que hi ha.
Sí, però això et volia dir
que no només és una qüestió de potència,
és una qüestió d'exactitud.
O sigui,
necessitem tota una munió de músculs,
molt petitets alguns,
alguns de grossos,
però alguns de molt petitets,
que tenen moviments molt curts,
per això,
per ser exactes amb el moviment
i poder focalitzar la nostra vista
i la nostra vida,
és a dir,
respondre als estímuls que rebem
de manera exacta.
Important.
Tornem a l'atenció muscular,
que és el que ens fa mal
i el que ens molesta més normalment.
Mireu,
de problemes amb l'atenció muscular
n'acostumna haver de dos tipus.
Problemes pròpiament del múscul,
que li passa alguna cosa al múscul,
per exemple,
aquí hi encabim la típica tortícolis,
que ara en parlem del que és,
les tortícolis,
les típiques cervicals i esposturals,
jo ara miro la Núria
i està recolzada amb el cap,
això et farà mal, el cervical.
Doncs ja, ja, ja, ja.
D'acord?
I una cosa són les circumstàncies
del propi múscul i de vegades
són les circumstàncies,
les circumstàncies de les estructures
com les vèrtebres.
Per exemple,
la vèrtebre que és un os,
com a os que és,
i com a articulació que fa
amb altres ossos,
amb altres vèrtebres,
pot partir processos com l'artrosi.
Llavors es fa malbé,
aquest os es degenera,
d'acord?
I podem tenir problemes
musculars en resposta
a aquesta artrosi,
a aquest defecte del múscul
que fa el cos.
de degenerat per un costat,
el múscul ha de...
Ha de tensar-se més,
per compensar,
per evitar,
però i clar,
tot això acaba,
sumant-se,
acaba provocant dolors
i molèsties.
Llavors,
els cervicals,
amb el que han dit fins ara,
ens hauria de tocar la idea
que és una estructura
molt precisa,
molt exacta,
i això confereix
que sigui molt delicada,
que s'ha de tractar
amb molta cura.
D'aquí que, bueno,
quan algú es vol fer un tractament
perquè té algun problema cervical,
ha de vigilar molt bé
amb quines mans cau,
d'acord?
Molta gent haureu sentit
que es fan massatges
i caven més rígids
o més adolorits
i això no és així,
la lleugera no pot ser.
S'ha de fer una bona valoració
de quin és el problema
i quina és la solució.
Llavors,
anem per aquests problemes
que segurament tothom ha sentit.
La cervicalgia postural.
La cervicalgia postural
és dolor
en aquesta zona cervical,
muscular,
i acostuma a ser,
doncs això,
per una mala postura,
per una adquisició
d'una postura forçada
i normalment mantinguda...
Però estem parlant
de dolors
o patologies cròniques
o és allò
que un dia
dorms malament
i ja et queda...
Aquestes són,
no,
aquestes són puntuals,
són fenòmens aguts.
Tot això que m'estàs dient
ara són fenòmens aguts.
El que passa és que
alguns d'aquests,
portats a l'extrem,
amb el temps
es poden cronificar.
Llavors,
la cervicalgia postural
és aquesta típica mala postura.
M'he aixecat malament
perquè he dormit malament
o he passat moltes vegades
a l'ordinador,
és una possibilitat.
D'acord?
Aquesta és de les més lleus
i més fàcils de solucionar.
Després hi ha
la tortícolis.
Aquesta és molt popular.
Aquesta és de no poder girar el cap.
És un moviment concret, no?
Perdó?
Dic que és un moviment concret.
Normalment,
no, no,
no és que sigui una qüestió
d'un moviment concret.
És que normalment
quedes
encallat,
quedes immobilitzat,
bloquejat en una posició.
Moltes vegades,
molt habitualment,
és una posició de rotació del cap,
cap a un costat
o cap a l'altre.
Encara que
aquesta rotació
o cap a un costat o l'altre
pot anar combinada
d'una mica de flexió del cap,
cap a avall
o cap a dalt,
depèn.
És la mala sort.
I això per què passa?
Això passa per una confluència
de dos factors.
Mira,
el més comú
és el que es diu
un espasme,
un augment
de tensió muscular
molt fort
en un múscul
que es diu
l'esternocleidomastoideo,
un múscul llarg.
A mi em sona aquest nom.
Sí, sí.
On és?
El trobareu...
Tots en tenim, no?
Sí, tothom en té,
tothom en té.
comença aproximadament,
si es toqueu l'orella,
sota l'orella,
d'acord?
Darrere l'orella,
més aviat,
més exactament,
hi trobareu
una protuberància
que té el cap,
que té el crani.
Sí?
Doncs comença aproximadament aquí
i va baixant cap a baix
però cap endavant.
Com si busqués
anar cap a les clavícules.
Bé, no és com si busqués,
sinó que se busca
anar a les clavícules.
I s'acaba aquí davant.
Mm-hm.
És a dir,
comença darrere les cervicals
i va endavant.
Sí.
És un múscul
que el tenim als dos costats,
per suposat,
perquè si només el tinguéssim en un
aniríem amb el cap
amb el cap tort.
Sí.
És un múscul,
tota la musculatura cervical
sempre busca simetria,
busca que tu puguis anar
amb el cap ben posat
per la postura,
per el que dèiem de l'equilibri.
doncs és un espasme
d'aquest múscul,
una contracció molt forta
i d'uns músculs petitets
que hi ha al costat,
darrere,
que es diuen els escalents.
Què vol dir això?
Vol dir que,
a vegades,
pot ser
d'una mala postura forçada,
això pot passar-nos,
pot passar per algun tipus
d'estrès tèrmic,
típic corrent d'aire,
el canvi de temperatura
d'una sala a una altra,
o pot donar-se
en situacions de molt d'estrès,
també pot passar això.
Aquest article és el problema
que té és que,
a part de fer mal,
doncs això et quedes
amb el cap en una posició...
Ara que has tret
tu el tema de l'estrès,
com és que diuen
que qualsevol problema,
qualsevol situació
que et provoqui estrès
o mal de cap,
s'acumula
a la part superior
de l'esquena
i, per tant,
s'acumula
en aquests músculs?
S'acumula a totes parts,
a tot múscul,
s'ha de dir,
però és que és molt comú
que les tensions
s'acumulin aquí
per una raó molt senzilla,
perquè la musculatura cervical,
com hem dit abans,
que les cervicals
protegien aquest sistema nerviós
que anava als braços,
doncs penseu
que tot moviment
que feu amb els braços
per qüestions mecàniques,
per cadenes de músculs,
acaba afectant
les cervicals.
Llavors és molt fàcil
que davant de qualsevol
activitat manual
i gairebé laboral,
que sempre és fàcil
que impliqui els braços,
doncs s'acumuli
aquí la tensió.
Això sí.
Però s'ha de dir
una cosa molt curiosa també.
Mireu,
els músculs
sempre aguanten
l'atenció,
és a dir,
sempre estan
en un nivell
d'estar preparats
per fer alguna cosa,
això és normal,
però de vegades
aquesta preparació
és més alta,
és més forta
del que sembla.
Tenen un to muscular
més elevat.
Això és el que seria
una càrrega muscular.
D'acord?
I, clar,
una càrrega muscular
pot acabar donant
molt de dolor,
no és una cosa
gens estranya.
Però penseu
en una cosa
molt interessant,
que això poques vegades
s'explica,
és perquè un múscul
està sempre
una mica més tens,
una mica tens.
No parlo
a nivell funcional,
parlo a nivell de què?
Hi ha uns nervis
controlats pel cervell
que sempre donen
la senyal
que estigui
una mica tens,
que estigui
una mica tens.
d'acord?
Mentre aquests nervis
donin la senyal,
el múscul sempre està tens.
Llavors,
quan nosaltres ens estressem,
quan vivim alguna cosa
traumàtica,
aquesta senyal
és més forta.
Llavors,
els músculs,
clac,
cada vegada
s'estrenyen més,
s'apreten més,
augmenten molt
el seu to,
fins al punt d'arribar
a la càrrega muscular
o a l'extrem
a la contractura muscular.
I, insisteixo,
és típica i tòpica
que sigui a nivell cervical
i a nivell
cap a les espatlles,
que hi ha musculatura
que va dels cervicals
cap a les espatlles,
als trapecis,
perquè fem servir els braços
i els braços,
hem dit que a nivell
de sistema nerviós,
tenen una relació
molt directa
amb les cervicals.
Més coses,
més coses,
a veure si ho podem acabar.
Us he dit això,
problemes que proven
tenir els músculs,
típics i tòpics,
contractures
o tortícolis.
I mireu,
si anem cap allò,
cap al tema
de les artrosis,
cap al tema
de les èrnies,
les èrnies
també és molt popular
aquesta paraula
i moltes vegades
no sabem ben bé què és.
És el que us deia abans,
quan un disc,
una estructura
de l'esquiant
entre vèrtebre i vèrtebre
es fa molt bé,
pot degenerar-se
de manera
que va comprimint
un nervi,
allò és una èrnia.
Les èrnies
a nivell cervical
són molt,
molt,
molt delicades.
No n'havia sentit
a parlar d'èrnies
a nivell cervical.
És habitual?
Sí,
i tant,
i tant,
i tant.
L'èrnia
són molt comunes
a nivell lumbar
per una raó
molt senzilla
o més conegudes,
perquè a nivell lumbar
les vèrtebres
aguanten molt de pes,
aguanten tota la part,
tot el tòrax,
tot el abdomen,
tota la resta del cos,
menys les cames,
no?
Llavors és fàcil
que davant d'un esforç
es facin més molt bé.
Però les cervicals
s'emporten
al segon lloc,
podríem dir.
I,
quan posem a valorar
entre unes lumbars
i unes cervicals,
és molt més delicat
una èrnia cervical
que no pas
una èrnia lumbar.
Les èrnies lumbars
sempre ens donaran
sempre ens donaran
patologia
o molèsties
o situacions desagradables
cap a les cames.
Les cervicals,
doncs,
també,
en comptes de donar
cap a les cames
donaran cap als braços.
Però què passa?
En les cervicals
està molt implicat
el moviment del cap.
I clar,
el cap el fem servir
per regrever tot.
Llavors,
sempre hi haurà
més molèsties,
sempre hi haurà
més incomoditat
i més riscos
que sigui desagradable.
I ja parlant d'això,
cal apuntar
a una altra situació
també patològica,
de malaltia,
que també
és molt incòmode
a les cervicals,
que és el que li diem
la fuetada cervical.
Això no em sona a ella.
La fuetada cervical
però sona a fer mal.
Sí, no,
però sona així
pel mecanisme
que ho produeix.
I és el típic accident
de cotxe
que vas conduint
i algú et dona
un cop per darrere.
Llavors,
com que portes
el cinturó,
fa el cop,
el teu cap va cap endavant,
rebota cap endarrere
i torna a anar cap endavant.
Ho fa d'una manera
molt ràpida.
Per això li diuen
la fuetada cervical.
És la típica lesió
que has d'anar a urgències,
per suposat,
has d'anar al metge,
valorar-ho,
que si s'ha fet més mal o no.
Però és la típica patologia
en la que
la cura més habitual
i primera
és el típic allarín
que posem
per immobilitzar.
En aquesta situació
un fenomen
que es dona molt
són els que es diuen
esguinços cervicals.
Esguinços a la musculatura
i als lligaments
de les cervicals.
D'acord?
i el problema
d'una fuetada cervical
és que
costa de guarir,
costa molt de guarir
i com que parlant
d'un sistema,
recordes,
no?
al principi,
tan exacte,
amb tants de músculs
implicats,
doncs quan se fa
un malbé
d'aquesta manera
la inflamació
que es genera
és molt gran.
És molt gran
i com que el cap
sempre està treballant
allò tampoc ben bé
té un repòs
i per això costa molt
una fuetada cervical.
Penseu que
per guarir-se
potser estem
tres mesos,
quatre mesos
i ja veurem després
com acaba de quedar
perquè clar,
hem tocat un eix
del cos.
Concretament l'eix,
la part més important
de l'eix
que és el que controla
el cap.
Llavors,
també el tanto,
el fuetada cervical
s'han d'atactar
amb molta cura,
amb molta cura.
Què podem dir?
Interessantíssim també.
Digues, digues.
Mira, ara diré coses
que no els ho he ressentit.
Entrarem en remeis després,
no?
Alguna coseta.
Sí, sí,
al final farem un apunt ja
perquè a veure,
que se'ns acaba el temps.
Però he de dir una cosa.
Mira, Núria,
cosa que potser no hauràs
sentit mai.
Tu haurís pensat
alguna vegada
que les dents
fossin implicades
en les teves cervicals?
No, mai.
Doncs mira,
les dents,
els òrgans
masticatoris,
que estan al·lotjats
a la mandíbula,
que movem
i tanquem,
obrim i tanquem
quan parlem,
quan masteguem,
ho fem gràcies
a que hi ha una articulació.
L'articulació
temporomandibular.
Això és fàcil de trobar.
Si vosaltres us toqueu ara
la barbeta
i aneu pujant
pels laterals de la barbeta,
amunt, amunt, amunt,
tobareu un recolze,
seguireu pujant,
d'acord?
I gairebé
quan esteu quasi davant
de l'orella,
si obriu i tanqueu la boca,
veureu que hi ha una cosa
que salta
davant vostro.
Sí?
Sí,
estem aquí
tancant la boca.
Això és l'articulació
temporomandibular.
D'acord?
De vegades,
si aquesta articulació
no està bé,
si les dents
no estan bé,
alteren
aquesta articulació,
d'acord?
I llavors,
comencem a mastegar
de manera
desequilibrada.
Això no ens en donem
compte, eh?
Normalment,
el que acostumem a donar-nos
compte és que
estem mastegant
sempre al mateix costat.
Sí.
I hauríem de mastegar
quan masteguem
o mengem
amb els dos costats,
d'acord?
I això,
al final,
també per totes
les tensions musculars
pot arribar a descompensar
les cervicals.
Ostres!
Déu-me'n.
M'estàs dient
que no és bo
mastegar xiclet.
No.
Si tens cap problema
a nivell de l'articulació
o a nivell dentari,
no té que passar res
mastegant xiclet.
El problema és
quan hi és
perquè pot afectar.
Quan masteguem malament.
Avui en dia
veiem un problema
molt comú,
el bruxisme,
això que rascen
les dents
per la nit,
que es desgasten,
ho sentim parlant d'això,
no?
I si rien.
Bruxisme,
és la paraula tècnica
per aquest problema.
Què passa, això, Felip?
D'acord?
Aquí és
una combinació de factors.
Tensió també.
El bruxisme costuma ser
l'origen,
o sigui,
la causa bàsica
és la tensió.
La tensió nerviosa.
L'estrès aquí sí que és un gran...
Però normalment
li passa molt a gent
amb la tensió continguda.
Gent que no manifesta
el seu estat nerviós,
el seu estrès,
al contrari,
se'l deixa cap a dins.
Llavors,
de manera nocturna,
perquè el bruxisme
és un fenomen
que es dona a la nit,
normalment,
doncs fan xirriar.
Com que apreten,
somien,
d'acord,
hi ha molta tensió,
apreten les dents
i les van gastant.
Llavors,
un recurs
que avui en dia
els odontòlegs fan
és posar el que és
una fèrula de descàrrega,
un petit forro
en una de les parts dentàries
que eviti
que es vaguin gastant.
I això,
a la vegada,
la fèrula de descàrrega
també allibera
l'articulació.
però aquí s'ha de dir
que la gent que pateix això,
a part d'aquí,
de les dents,
a part de l'articulació,
el que s'ha de fer
és anar a mirar
com estan aquests cervicals,
quina forma tenen.
Perquè,
igual que pot vindre
de les dents,
l'articulació,
de l'articulació,
els cervicals,
podem fer-ho a la inversa.
La tensió cervical
pot portar a disfunció
temporomandibular
i d'aquí
a mastegar malament.
En general,
que també s'han de desestressar,
s'han de cuirar el tema
de l'estrès.
que l'estrès és delicat,
és delicat.
Per què hi ha gent
que li passi
i hi ha gent que no?
Això és una mica un misteri.
Les dents,
relacionades amb les cervicals.
I tant.
Però si no ho sabia,
tens raó.
I, bueno,
podríem estar hores
aquí amb les cervicals.
Parlem de tractaments,
eh?
I apuntant al final, ja.
Mireu,
important.
Un important
és el descans postural.
D'acord?
És a dir,
si tenim situacions
que ens sobrecarreguen,
per exemple,
si passem moltes hores
davant d'un ordinador,
hem de buscar espais de temps.
Per què?
Per canviar la postura que tenim,
per aprofitar
i fer estiraments,
que els estiraments
també és una bona manera
de tenir els cervicals
en condicions.
Cosa important,
què és un estirament?
Un estirament és portar
qualsevol articulació
al seu extrem
i mantenir-ho
mantenir-ho
en 15 segons.
Sí,
això ho has dit més d'una vegada.
Per cosa important,
atenció,
que aquest és un exercici
que la gent
ho té en la ment
i resulta que
per als cervicals
és molt nociu.
si vosaltres ara podeu
moure el cap,
podeu fer la flexió,
és a dir,
fer com si féssiu sí,
d'acord?
Sí.
Podeu fer la rotació,
que és com si diguéssiu que no,
però el que no heu de fer
de moviment
i el que no suporta
bé les cervicals
és tirar el cap
endarrere,
fer l'extensió del cap.
o sigui fer el sí
al revés.
Fer el revés,
cap amunt,
cap amunt,
tirar la barbeta cap amunt.
Això no ho hauríem de fer.
Per què?
Perquè això,
no ho hem dit avui,
però les cervicals
tenen una corba fisiològica,
una corba,
com totes les corbes
de l'esquena.
Doncs quan tirem el cap
endarrere,
forcem molt aquesta corba,
l'accentuem moltíssim.
Llavors,
és un moment
o una situació
en què ens podem fer mal
de veritat.
Aquí pateixen molt els discos
i pateix tot el cervical en general.
Escolta,
i fer la rodona.
Llavors,
fins al costat, sí.
O sigui,
és com si diguéssim que no
i llavors girem,
fem el cercle,
la passem pel sí,
tornem al no,
però no.
Faríem un semicercle.
Per darrere, no.
Per darrere, no.
Per darrere,
eviteu-ho sempre.
No és bo.
La gent, a vegades,
té aquesta sensació de
que així ho estirem tot.
El que estem fent
tirant el cap cap endarrere
és provocar més lordosi cervical,
més hiperlordosi.
I això pot portar problemes
i dolors.
Així que evitem-ho.
I l'altra gran solució,
Núria,
doncs mira,
això escombraré cap a casa
és anar a veure el fisioterapeuta.
No, però és que a més tens raó.
Anar a veure el fisioterapeuta
perquè, clar,
una cosa és tenir tensió muscular,
que això a tots ens passa,
i l'altra cosa
és quan ja comencem amb dolor.
Amb dolor o incapacitat.
I amb aquelles boles
que tu et notes
que tens el múscul agarrotat.
Te notes unes boles
a la part de baix del coll.
Això ja arriba a nivell
de contractures musculars.
I això s'ha de tractar
professionalment, eh?
Eviteu els massatgets
i coses aquestes així mateix
perquè ho podeu empitjorar
sense voler,
amb tota la bona fe,
però ho podeu empitjorar.
Per a passar el dolor pim-pam
fins que ens dóna anar
al fisioterapeuta calentor, no?
Normalment la calor
acostuma a se l'ajuda.
Ara,
en processos molt inflamatoris,
veureu que us posareu calor
i us molestarà,
us farà més mal.
Llavors,
és obvi que no és el indicat.
En prerrel general,
ho acostuma a ser,
però s'ha d'anar molt en cura,
molt en cura.
Sobretot el del fisioterapeuta.
Sí, sí, sí.
Felip,
doncs moltes gràcies
per parlar-nos d'aquest tema
que n'agafem una mica més de consciència
perquè només ens recordem
de les cervicals
quan ens fan mal.
I especialment quan anem a dormir
diem,
ai, que carregat que estic de tot el dia.
Ens recordem de Santa Bàrbara
quan trones.
Sí, sí.
Felip que veiem,
bon cap de setmana.
Bon cap de setmana per tots.