Fins demà!
És un dia especial!
Sí que és un dia especial!
El Felip ja entra amb aquesta cara primaveral!
Ara, ara!
Avui comença, no?
Avui comença la primavera!
I això és un bon motiu perquè, bueno,
ara ens preparem i ens hem de preparar
perquè després de la primavera ve l'estiu
i això és una bona estació
per sortir, per fer una mica més de salut
fora de casa
i aprofitar, doncs, això, el solet,
el bon temps, en definitiva,
són remeis i formes fàcils de tenir una bona salut.
Per això ho dic, per això vinc entusiasmat.
Ja et veig, en els propers programes
ja farem allò que fem a vegades,
donar consells aplicats al temps,
tot i que ja n'hem parlat també,
l'altre dia parlàvem de la pell,
que també és un element important a tenir en compte ara en primavera.
I més en aquesta estació.
Avui no, avui no parlem de la pell.
Avui, com molt bé tu has apuntat al principi,
parlem d'alguna cosa que tothom,
o gairebé tothom,
hi acostuma a patir.
Si no és de manera continua,
de tant en tant, esporàdicament,
que són les cervicals.
avui una mica d'una estructura,
una part de l'esquena,
que potser és la part més delicada.
Quan dic delicada,
és com que és la part del ràquis,
de la columna vertebral,
que suporta el pes del cap,
i a la vegada és la part que està més desprotegida.
Tant les dorsals com les lumbars,
hi ha tot el feix orgànic del tòrax i de l'abdomen,
que en definitiva fan un volum i que els protegeix.
En canvi, les cervicals són molt delicades,
i avui descobrirem, o ara començarem a descobrir,
per què són tan delicades.
Tothom que ens escolta i que ha patit alguna vegada
pot pensar que són delicades perquè fan mal.
No només per això.
Mal en poden fer qualsevol dels segments que té l'esquena.
Però les cervicals tenen una situació una mica especial.
Però escolta, a què ens referim concretament,
físicament, quan diem cervicals?
Només el coll, la part de baix del coll,
fins i tot un tros d'esquena, allò de les espatlles?
Definim-ho, definim-ho,
perquè és una bona manera que tothom ens posem d'acord
i entenguem de què estem parlant.
Mireu, les cervicals comencen justament allà on acaba el cap.
Si us toqueu el cap per darrere,
notareu que hi ha una prominència,
sortint més gran,
i quan seguiu abaixant,
entra cap endins i entra un clotet.
Doncs penseu que passat el clotet,
aquí comencen les cervicals.
Quan diem cervicals estem fent referència
a un grup de vèrtebres.
Les vèrtebres són els ossos
que conformen, articularment,
en forma d'articulacions,
tot el que és la columna vertebral.
Una estructura pensada per protegir
la prolongació del que és el cervell.
És a dir, la prolongació seria la mèdula espinal.
Aquesta part també importantíssima en el nostre cos.
Hem dit que comencen més aviat
on acaba el cap
i s'acaben
on, si vosaltres aneu tocant l'esquena,
baixeu pel coll, per darrere,
trobareu un punt
que trobareu un gran sortint.
D'acord? Una vèrtebre
que hi ha gent que diu,
tinc molt aquí darrere.
I aquesta és l'última cervical.
És la setena cervical.
Hi ha set, set d'importants.
Bueno, set d'importants i bàsiques, per suposat.
I funcionalment,
funcionalment es divideixen en dos grans grups.
Mireu, la primera i la segona,
que tenen nom propi,
imagina't si són importants, Núries,
que són l'Atles i l'Axis.
L'Atles és la primera.
Saps aquesta qüestió meteorològica
del gegant atles que aguanta el món?
Sí, sí, sí.
Doncs fa referència a això.
Ah, l'aguantava...
Com que és la primera.
L'apoyava aquí, el recolzava.
Sí, sí.
La segona cervical és això.
Té el cap justament...
Perdó, té el món justament
recolzat damunt de les cervicals.
Però s'ha de dir,
també que per això rep el nom
aquesta primera cervical,
l'Atles.
Molt bé.
En referència a què aguanta el cap.
Hi ha l'Atles i sota,
la segona cervical,
és el que es diu l'Axis.
L'Axis és una mica especial.
D'acord?
És una vèrtebra que és una...
Ja la primera i la segona
són una mica especials
perquè són diferents a la resta.
En quant a forma.
Són més petites.
Són més amples.
Són més allargades.
Petites, en quant a gruix,
són petitetes,
són molt poc gruixudes,
però són més allargades.
Perquè clar,
han de fer una qüestió d'estabilitat.
Sí.
Començament aquesta primera i aquesta segona,
el que fan és encarregar-se de la posició
i del moviment específic del cap.
Posició del cap, eh?
Al tanto.
Si us heu fixat una vegada,
el cap és una estructura
que té moviments molt precisos.
Moviments...
Sí, sí.
Tenim graus molt exactes de moviment.
Constantment podem anar rotant el cap
i podem anar parant.
I a la vegada podem combinar-ho
amb altres moviments.
Cosa que...
Hi ha poques estructures del cos
que ho puguin fer,
per no dir-te gairebé ninguna.
I en canvi,
les restes de cervicals,
és a dir,
la C3,
la C4,
la C5,
la C6 i la C7,
es diuen una lletra i un número,
perquè fan referència
a C de cervical i número
de l'ordre en què estan posades,
de C3 a C7,
s'encarrega més aviat
de tot el moviment en conjunt
de les cervicals.
Podríem dir que
aquest segon pack de cervicals
serviria en definitiva
per moure
amb complitud tot el cap.
i en canvi,
les dos primeres
per moure amb exactitud
el cap.
Sí?
Fem una idea important, oi?
Sí, sí, sí.
Per què són tan importants?
Això al principi us ho he anunciat,
però no us ho he dit.
Doncs mireu,
són molt importants perquè,
en referència a allò que hem dit,
que les vèrtebres
estan pensades per protegir
la mèdula espinal,
que és aquesta prolongació
del sistema nervió central,
del cervell,
concretament i específicament,
és a l'alçada d'aquestes vèrtebres
que hi ha diversos centres de gestió importantíssims.
Els cervicals més altes,
dins l'estructura medular,
dins d'aquesta estructura nerviosa que protegim,
hi ha centres com el centre respiratori.
Per això són centres vitals.
un cop mal donat,
un accident que perjudiqui aquesta alçada,
doncs té conseqüències vitals.
Et mores, pots morir.
Si anem baixant una miqueta més,
comencem a trobar
estructures nervioses,
nervis,
que controlaran,
que controlaran.
Doncs mireu,
controlaran tot el que és el cap,
el moviment del cap,
això és important,
i el moviment i la sensibilitat dels braços.
Això és important de dir.
Per què?
Perquè segurament molta gent de la que ens està escoltant,
que pateix de cervicals,
també pateix un símptoma que normalment acompanya,
que són, se m'adormen les mans o els braços.
Eh?
Sí.
Això segurament ho has sentit alguna vegada, Núria.
M'ha passat, m'ha passat.
Molts cops és perquè, clar,
com que aquestes arrels nervioses surten d'aquí,
doncs de vegades hi ha situacions musculars,
de vegades situacions discals,
els discos són una estructura,
ho dic per a qui no ho he sentit mai parlar,
que està entre vértebra i vértebra,
una mica d'esmorteïdor.
Sí.
I això es fa molt bé, també, s'ha de dir.
Es pot fer molt bé d'un sobresforç, d'un accident.
I el problema és que aquests discos poden acabar afectant
en aquestes arrels nervioses,
igual que els músculs.
i llavors com a conseqüència podem trobar això,
doncs adormiment de les mans o de l'extremitat dels braços.
Cal dir, eh, que aquests adormiments de les mans i dels braços
poden vindre de moltes coses, eh?
Però una causa possible és alteracions a nivell dels cervicals.
Però què és el que ens fa mal realment de les cervicals?
Que tothom...
Els músculs.
El que ens fa mal són les parts toves.
Els músculs.
Els músculs.
Els tendons.
Fins tots els lligaments.
I tot això va multat de diverses circumstàncies.
Perquè que és una zona muscularment complexa.
És molt complexa.
És que jo havia sentit dir que el cap
tenim una mena de reflex per tal d'aguantar sempre el cap.
vull dir, el cap és una part potser tan vulnerable
que el coll està preparat perquè no caigui,
per controlar-lo tota l'estona.
Saps allò que et diuen?
No, no, recolza't amb mi i deixa el cap mort.
No, no pots.
Això és molt difícil.
Sí, però per sort hi ha estructures,
hi ha reflexes nerviosos
que impedeixen que es pugui lesionar,
que es pugui fer malbé.
El cos és molt intel·ligent amb això.
Llavors, té un sistema d'alerta,
que és això que tu estaves explicant.
Un sistema d'alerta davant de qualsevol cosa
que pogués fer malbé aquestes cervicals.
Com que hem dit,
que en aquesta alçada es protegeix centres importants,
com el centre respiratori,
doncs ha de ser molt important el reforç que hi ha d'haver.
Llavors, ja no només per una qüestió de força,
perquè un cap d'un adult pesa de l'ordre d'uns 4 quilos,
4 quilos i mig,
depèn del gros que se'l tingui,
però llavors penseu que el coll sempre està fent,
els cervicals sempre estan fent força
per aguantar-lo en una posició.
Però té una raó molt curiosa aquesta Núria,
també.
De la posició del cap,
depenen factors com l'equilibri.
L'equilibri és una capacitat que té el cos
que depèn de tres vectors.
Un és la visió.
D'acord?
Venint aquí a parlar de la visió,
també normalment la visió,
alteracions a la vista poden donar atenció cervical.
Les persones que pateixen de la vista
i que sense donar-se en compte
doncs han d'estar més a prop dels textos,
més a prop de les pantalles d'ordinador,
també acaben provocant problemes cervicals.
Llavors la visió o l'equilibri depèn de la visió.
d'una altra cosa que depèn és de l'oïda,
de l'oïda interna.
A nivell de l'oïda interna hi ha estructures
que també s'encarreguen d'informar al cervell
en quina posició estem.
i l'últim factor a tenir en compte en l'equilibri
és el que es diu la propriocepció,
la capacitat de saber com estem posats.
Això es fa a través d'uns receptors que té el cos,
a nivell dels tendons de tot el cos.
Però juntant aquests tres factors tenim l'equilibri.
I on conflueixen tots aquests factors?
Al cap.
D'aquí que al cap sigui una estructura
que ha d'estar molt ben cuidada.
Una persona que no té equilibri
no pot portar una vida normal.
Té un malestar molt gran.
No sé si coneixes algú que pateixi de vertígens,
però és molt desagradable.
I els vertígens, moltes vegades,
també poden venir per una altra raó, cervical,
en part d'aquests tres factors.
Però això parlem de la patologia més endavant.
Era més que res per justificar la importància del cap,
per justificar això,
que sigui un complex muscular molt potent.
Molt potent.
I molt complex el que hi ha.
Però això et volia dir,
que no només és una qüestió de potència,
és una qüestió d'exactitud.
O sigui, necessitem tota una munió de músculs,
molt petitets alguns,
alguns de grossos,
però alguns de molt petitets,
que tenen moviments molt curts,
per això,
per ser exactes amb el moviment
i poder focalitzar la nostra vista
i la nostra vida,
és a dir,
respondre als estímuls que rebem
de manera exacta.
Important.
Tornem a l'atenció muscular,
que és el que ens fa mal
i el que ens molesta més normalment.
Mireu,
de problemes amb l'atenció muscular
n'acostumna haver de dos tipus.
Problemes pròpiament del múscul,
que li passa alguna cosa al múscul.
Per exemple,
aquí hi encabim la típica tortícolis,
que ara en parlarem del que és,
les tortícolis,
les típiques cervicals i esposturals.
jo ara miro la Núria i està,
recolzada amb el cap,
això et farà mal al cervical.
Doncs ja, ja, ja.
D'acord?
I una cosa són les circumstàncies del propi múscul
i de vegades són les circumstàncies,
les circumstàncies de les estructures
com les vèrtebres.
Per exemple,
la vèrtebre que és un os,
com a os que és
i com a articulació que fa
amb altres ossos,
amb altres vèrtebres,
pot partir processos com l'artrosi.
Llavors es fa malbé,
aquest os es degenera.
D'acord?
Tenir problemes musculars
en resposta a aquesta artrosi,
en aquest defecte del múscul
que fa el cos.
Si queda degenerat per un costat,
el múscul ha de...
Tensar-se més,
per compensar,
per evitar...
I clar,
tot això acaba,
sumant-se,
acaba provocant dolors i molèsties.
Llavors els cervicals,
amb el que han dit fins ara,
ens hauria de tocar la idea
que és una estructura
molt precisa,
molt exacta
i això confereix
que sigui molt delicada,
que s'ha de tractar amb molta cura.
d'aquí que,
bueno,
quan algú es vol fer un tractament
perquè té algun problema cervical,
ha de vigilar molt bé
amb quines mans cau.
D'acord?
Molta gent haurà sentit
que es fan massatges
i caven més rígids
o més adolorits
i això no és així,
la lleugera no pot ser.
de quin és el problema
i quina és la solució.
Llavors anem per aquests problemes
que segurament tothom ha sentit.
La cervicalgia postural.
La cervicalgia postural
és dolor
en aquesta zona cervical,
muscular,
i acostuma a ser,
doncs això,
per una mala postura,
per una adquisició
d'una postura forçada
i normalment mantinguda...
Estàs parlant de dolors
o patologies cròniques
o és allò
que un dia dorms malament
i ja et queda...?
Aquestes són,
no,
aquestes són puntuals,
són fenòmens aguts.
Tot això que m'estàs dient ara
són fenòmens aguts.
El que passa que
alguns d'aquests,
portats a l'extrem,
amb el temps
es poden cronificar.
Llavors,
la cervicalgia postural
és aquesta típica mala postura.
M'he aixecat malament
perquè he dormit malament
o he passat moltes hores
a l'ordinador.
Això és una possibilitat.
D'acord?
Aquesta és de les més lleus
i més fàcils de solucionar.
Després hi ha
la tortícolis.
Aquesta és molt popular.
Aquesta és allà de no poder girar el cap.
Correcte.
És un moviment concret, no?
Perdó?
Dir que és un moviment concret.
Normalment...
No, no, no.
No és que sigui una qüestió
d'un moviment concret.
Normalment quedes
encallat,
quedes immobilitzat,
bloquejat en una posició.
Moltes vegades,
molt habitualment,
és una posició de rotació del cap.
Sí.
Cap a un costat o cap a l'altre.
Encara que aquesta rotació,
cap a un costat o l'altre,
pot anar combinada
d'una mica de flexió del cap,
cap avall o cap a dalt.
Depèn.
Això per què passa?
Això passa per una confluència
de dos factors.
Mira,
el més comú
és el que es diu
un espasme,
un augment de tensió muscular
molt fort,
en un múscul que es diu
l'esternocleidomastoideo.
És un múscul llarg.
A mi em sona aquest nom.
Sí, sí.
On és, on és?
El trobareu...
Tots en tenim, no?
Sí, tothom en té, tothom en té.
Comença aproximadament,
si es toqueu l'orella,
sota l'orella,
d'acord?
Darrere l'orella,
més aviat,
més exactament,
i trobareu una protuberància
que té el cap,
que té el crani.
Sí?
Doncs comença aproximadament aquí
i va baixant cap a baix,
però cap endavant.
Com si busqués,
com si busqués
anar cap a les clavícules.
Bueno, no és com si busqués,
sinó que se busca
anar a les clavícules.
I s'acaba aquí davant.
És a dir,
comença darrere les cervicals
i va endavant.
És un múscul
que el tenim als dos costats,
per suposat,
perquè si només el tinguéssim en un
aniríem amb el cap,
amb el cap tort.
Sí.
És múscul...
Tota la musculatura cervical
sempre busca simetria,
busca que tu puguis anar
amb el cap ben posat
per la postura,
per el que dèiem de l'equilibri.
Doncs és un espasme d'aquest múscul,
una contracció molt forta,
i d'uns músculs petitets
al costat darrere
que es diuen els escalents.
Què vol dir això?
Vol dir que, a vegades,
pot ser d'una mala postura forçada,
això pot passar-nos,
pot passar per algun tipus d'estrès tèrmic,
típic corrent d'aire,
el canvi de temperatura d'una sala
a una altra,
o pot donar-se en situacions
de molt d'estrès,
també pot passar això.
Aquest tortícol és el problema que té,
és que, a part de fer mal,
doncs això et quedes amb el cap
en una posició...
Clar, ara que has tret tu el tema
de l'estrès,
és que diuen que qualsevol problema,
qualsevol situació que et provoqui estrès
o mal de cap,
s'acumula a la part superior de l'esquena,
i per tant s'acumula en aquests músculs.
s'acumula a totes parts,
a tot múscul, s'ha de dir, eh?
El que passa és que és molt comú
que les tensions s'acumulin aquí
per una raó molt senzilla,
perquè la musculatura cervical,
com hem dit abans,
que les cervicals
protegien aquest sistema nerviós
que anava als braços,
doncs penseu que tot moviment
que feu amb els braços,
per qüestions mecàniques,
per cadenes de músculs,
acaba afectant les cervicals.
Llavors és molt fàcil que,
davant de qualsevol activitat manual
i gairebé laboral,
que sempre és fàcil que impliqui els braços,
doncs s'acumuli aquí la tensió.
Això sí.
Però s'ha de dir una cosa molt curiosa,
també.
Mireu, els músculs
sempre aguanten la tensió,
és a dir,
sempre estan en un nivell d'estar
preparats per fer alguna cosa,
això és normal,
però de vegades
aquesta preparació
és més alta,
és més forta del que sembla.
Tenen un to muscular
més elevat.
Més elevat.
Això és el que seria
una càrrega muscular.
i, clar,
una càrrega muscular
pot acabar donant
molt de dolor.
No és una cosa
gens estranya.
Però,
penseu en una cosa molt interessant,
que això poques vegades s'explica,
és,
per què un múscul
està sempre una mica més tens,
una mica tens?
No parlo a nivell funcional,
parlo a nivell de què?
Hi ha uns nervis,
controlats pel cervell,
que sempre donen la senyal
que estigui una mica tens,
que estigui una mica tens.
D'acord?
Mentre aquests nervis donin la senyal,
el múscul sempre està tens.
de tens.
Llavors,
quan nosaltres ens estressem,
quan vivim alguna cosa traumàtica,
aquest senyal és més forta.
Llavors,
els músculs,
cada vegada s'estrenyen més,
s'apreten més,
augmenten molt el seu to,
fins al punt d'arribar a la càrrega muscular
o a l'extrem a la contractura muscular.
Insisteixo,
és típica i tòpica
que sigui a nivell cervical
i a nivell cap a les espatlles,
que hi ha musculatura que va dels cervicals
cap a les espatlles,
a les espessis,
perquè fem servir els braços.
I els braços,
hem dit que a nivell de sistema nerviós,
tenen una relació molt directa
amb les cervicals.
Més coses,
més coses,
a veure si ho podem acabar.
Us he dit això,
problemes que proven tenir els músculs típics i tòpics,
contractures
o tortícolis.
I mireu,
si anem cap allò,
cap al tema de les artrosis,
cap al tema de les hərnies,
eh,
les hərnies també és molt popular,
aquesta paraula,
moltes vegades no sabem ben bé què és.
És el que us deia abans,
quan un disc,
una estructura de les que hi ha entre vèrtebra i vèrtebra,
es fa molt bé,
pot degenerar-se de manera que va comprimint un nervi,
allò és una hərnia.
Les hərnies a nivell cervical són molt,
molt, molt delicades.
No n'havia sentit a parlar d'hərnies a nivell cervical.
Sí.
És habitual?
Sí, i tant, i tant, i tant.
són molt comunes a nivell lumbar,
per una raó molt senzilla,
o més conegudes,
perquè a nivell lumbar,
les vèrtebres lumbars aguanten molt de pes,
aguanten tota la part,
tot el tòrax,
tot el abdomen,
tota la resta del cos,
menys les cames, no?
Llavors és fàcil que davant d'un esforç
es facin més malbé.
Però les cervicals
s'emporten al segon lloc, podríem dir.
I quan posem a valorar entre unes lumbars i unes cervicals,
és molt més delicat una hərnia cervical
que no pas una hərnia lumbar.
Les hərnies lumbar
sempre ens donaran
sempre ens donaran
patologia,
o molèsties,
o situacions desagradables
cap a les cames.
Les cervicals,
doncs, també,
en comptes de donar cap a les cames,
donaran cap als braços.
Però què passa?
En les cervicals està molt implicat
el moviment del cap.
I clar,
el cap el fem servir per regrever tot.
Llavors,
sempre hi haurà més molèsties,
sempre hi haurà més incomoditat
i més riscos que sigui desagradable.
Ja parlant d'això,
cal apuntar a una altra situació
també patològica,
de malaltia,
que també és molt incòmode
als cervicals,
que és el que li diem
la fuetada cervical.
Això no em sona, eh?
La fuetada cervical...
Sona a fer mal.
Sí, no,
però sona així,
pel mecanisme que ho produeix,
d'acord?
I és el típic accident de cotxe,
que vas conduint
i algú dona un cop per darrere.
Llavors,
com que portes el cinturó,
doncs,
fa el cop,
el teu cap va cap endavant,
rebota cap endarrere
i tornarà cap endavant.
Ho fa d'una manera molt ràpida,
per això li diuen la fuetada cervical.
És la típica lesió
que es d'anar a urgències,
per suposat,
es d'anar al metge,
valorar-ho,
si s'ha fet més mal o no,
però és la típica patologia
en la que la cura més habitual
i primera
és el típic collerín
que posem,
per immobilitzar.
En aquesta situació,
un fenomen que es dona molt
són els que es diuen
esguinços cervicals.
Esguinços a la musculatura
i als lligaments de les cervicals.
D'acord?
I el problema d'una fuetada cervical
és que costa de guarir,
costa molt de guarir,
i com que parlant d'un sistema,
recordes Núria al principi,
tan exacte,
amb tants de músculs implicats,
doncs,
quan se fa un malbé d'aquesta manera,
la inflamació que es genera
és molt gran.
És molt gran
i com que el cap sempre està treballant,
allò tampoc ben bé té un repòs.
I per això costa molt
una fuetada cervical.
Penseu que per guarir-se
potser estem tres mesos, quatre mesos,
i ja veurem després com acaba de quedar,
perquè, clar,
hem tocat un eix del cos.
Concretament l'eix,
la part més important de l'eix,
que és el que controla el cap.
Llavors,
també el tanto,
el fuetada cervical
s'han d'atactar amb molta cura,
amb molta cura.
Què podem dir?
Interessantíssim, també.
Digues, digues.
Mira,
ara diré coses que no els hauràs sentit.
Entrarem en remeis després, no?
Alguna coseta.
Sí, sí.
Al final farem un apunt ja,
perquè se'ns acaba el temps.
Però he de dir una cosa.
Mira, Núria,
cosa que potser no hauràs sentit mai.
Tu hauries pensat d'alguna vegada
que les dents fossin implicades
en les teves cervicals?
No, mai.
Doncs mira,
les dents,
els òrgans masticatoris,
que estan al·lotjats a la mandíbula,
que movem i tanquem,
obrim i tanquem quan parlem,
quan masteguem,
ho fem gràcies a que hi ha una articulació.
L'articulació temporomandibular.
Això és fàcil de trobar.
Si vosaltres us toqueu ara la barbeta
i aneu pujant pels laterals de la barbeta,
amunt, amunt, amunt,
trobareu un recolze,
seguireu pujant,
d'acord?
I gairebé quan esteu quasi davant de l'orella,
si obriu i tanqueu la boca,
veureu que hi ha una cosa que salta
davant vostro.
Sí?
Sí.
Estem aquí tancant la boca.
Això és l'articulació temporomandibular.
D'acord?
De vegades, si aquesta articulació no està bé,
si les dents no estan bé,
alteren aquesta articulació.
D'acord?
I llavors,
comencem a mastegar de manera desequilibrada.
Això no ens en donem compte, eh?
Normalment el que acostumem a donar-nos compte
és que estem mastegant sempre al mateix costat.
Sí.
I hauríem de mastegar quan masteguem o mengem
amb els dos costats, d'acord?
I això, al final,
també per totes les tensions musculars,
pot arribar a descompensar les cervicals.
Ostres!
Jovidor,
m'estàs dient que no és bo mastegar xiclet.
No.
Si no tens cap problema a nivell de l'articulació
o a nivell dentari,
no té que passar res mastegant xiclet.
El problema és quan hi és,
perquè pot afectar.
Avui en dia veiem un problema molt comú,
el bruxisme,
això que rascen les dents per la nit,
que es desgasten,
heu sentit parlar d'això, no?
Sí, sí, sí.
Que xirrien.
Bruxisme, diu això?
Bruxisme és la paraula tècnica per aquest problema.
Per què passa això, Felip?
D'acord?
Aquí és una combinació de factors.
Tensió també.
El bruxisme costuma ser l'origen,
o sigui, la causa bàsica,
és la tensió.
La tensió nerviosa.
L'estrès aquí sí que és un gran...
Però normalment hi passa molt a gent
amb la tensió continguda.
Gent que no manifesta el seu estat nerviós,
el seu estrès,
al contrari, se'l deixa cap a dins, no?
Llavors, de manera nocturna,
perquè el bruxisme és un fenomen que es dona a la nit,
normalment,
doncs fan xirriar.
Com que apreten, somien,
d'acord?
Hi ha molta tensió,
apreten les dents i les van gastant.
Llavors, un recurs que avui en dia els odontòlegs fan
és posar el que és una fèrula de descàrrega.
Un petit forro en una de les parts dentàries
que eviti que es vaguin gastant.
I això a la vegada,
la fèrula de descàrrega també allibera l'articulació.
no.
Però aquí s'ha de dir
que la gent que pateix això,
a part d'aquí,
de les dents,
a part de l'articulació,
el que s'ha de fer
és anar a mirar com estan aquests cervicals,
quina forma tenen.
Perquè, igual que pot vindre de les dents,
l'articulació i de l'articulació,
els cervicals,
podem fer-ho a la inversa.
La tensió cervical
pot portar a disfunció temporomandibular
i d'aquí a mastegar malament.
En general, que també s'han de desestressar, eh?
S'han de cuidar el tema de l'estrès.
L'estrès és delicat, és delicat.
Per què hi ha gent que li passa i hi ha gent que no?
Això és una mica un misteri.
Les dents, eh?
Relacionades amb les cervicals.
I tant, i tant.
Però si no ho sabia, tens raó.
I bueno,
podríem estar hores aquí amb les cervicals.
Parlem de tractaments, eh?
Sí.
I apuntant al final ja.
Mireu, bueno, important.
Un important és el descans postural.
D'acord?
És a dir,
si tenim situacions que ens sobrecarreguen,
per exemple,
si passem moltes hores davant d'un ordinador,
hem de buscar espais de temps
per què?
Per canviar la postura que tenim,
per aprofitar i fer estiraments,
que els estiraments també és una bona manera de tenir els cervicals en condicions.
Cosa important.
Què és un estirament?
Un estirament és portar qualsevol articulació al seu extrem
i mantenir-ho, mantenir-ho d'en 15 segons.
Sí.
Això ho has dit més d'una vegada.
Per cosa important.
Atenció.
Aquest és un exercici que la gent ho té en la ment i resulta que per als cervicals és molt nociu.
Si vosaltres ara podeu moure el cap, podeu fer la flexió, és a dir,
fer com si féssiu sí.
D'acord?
Sí.
Podeu fer la rotació, que és com si diguéssiu que no.
No.
Però el que no heu de fer de moviment,
el que no suporta bé les cervicals,
és tirar el cap endarrere.
Fer l'extensió del cap.
O sigui, fer el sí al revés.
Fer el revés, cap amunt, cap amunt.
Tirar la barbeta cap amunt.
Això no.
Això no ho hauríem de fer.
Per què?
Perquè això, no ho hem dit avui,
però les cervicals tenen una corba fisiològica,
una corba, com totes les corbes de l'esquena.
Doncs quan tirem el cap endarrere, forcem molt aquesta corba.
L'accentuem moltíssim.
Llavors és un moment o una situació en què ens podem fer mal de veritat.
aquí pateixen molt els discos i pateix tot el cervical en general.
Escolta, i fer la rodona.
Llavors la rodona tampoc.
La rodona que és molt popular.
No, ni fins al costat.
L'hauríem de fer.
Fins al costat, sí.
O sigui, és com si diguéssim que no,
i llavors girem, fem el cercle, passem pel sí, tornem al no.
Faríem un semicercle.
Sí.
Per darrere no.
Per darrere eviteu-ho sempre.
No és bo.
La gent a vegades té aquesta sensació de,
bueno, que així ho estirem tot.
El que estem fent tirant el cap endarrere
és provocar més lordosi cervical,
més hiperlordosi.
i això pot portar problemes.
I dolors.
Així que evitem-ho.
I l'altra gran solució,
Núria, doncs mira,
això escombraré cap a casa,
és anar a veure el fisioterapeuta.
No, però és que a més tens raó.
Anar a veure el fisioterapeuta,
perquè clar, una cosa és tenir tensió muscular,
que això a tots ens passa,
i l'altra cosa és quan ja comencem amb dolor.
Amb dolor o incapacitat.
I amb aquelles boles,
que tu et notes que tens el múscul agarrotat,
te notes unes boles a la part de baix del coll.
Això és molta tensió.
A nivell de contractures musculars.
I això s'ha de tractar professionalment.
Eviteu els massatgets,
i coses aquestes així amateurs,
perquè ho podeu empitjorar sense voler,
amb tota la bona fe,
però ho podeu empitjorar.
Per a passar el dolor,
pim-pam,
fins que ens dóna anar al fisioterapeuta,
calentó, no?
Aquí la calentó.
Normalment la calor acostuma a se l'ajuda.
Ara, en processos molt inflamatoris,
veureu que us posareu calor i us molestarà,
us farà més mal.
Llavors, és òbvi que no és el indicat.
En prerència general ho acostuma a ser,
però s'ha d'anar molt en cura,
sobretot el fisioterapeuta.
Sí, sí, sí.
Felip,
doncs moltes gràcies per parlar-nos d'aquest tema
que n'agafem una mica més de consciència,
perquè només ens recordem de les cervicals
quan ens fan mal,
i especialment quan anem a dormir
i diem, ai, que carregat que estic de tot el dia.
Ens recordem de Santa Bàrbara quan trones.
Clar.
Feliz Caudet, bon cap de setmana.
Bon cap de setmana per tots.