Fins demà!
El Cuinerot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Comencem al Cuinerot i avui hem convidat a la Rosita, no Pep?
Sí, sí, a la Rosita, però expliqueu-ho, eh?
Com sempre, els convidats sempre de cada edició que no fallem mai són l'Àngel Jiménez,
que és en Gerard Carné.
Àngel, Gerard, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Expliqueu-vos el tració de la Rosita, qui heu convidat?
Que es presenti el mateix, perquè la Rosita no és una noia,
a nosaltres ja ens agrodaria, però bueno,
disfrutem de la Núria a la presència, però ara faltaria una altra Rosita.
Hola, bona tarda, jo sóc el Pep, sóc el responsable de la Rosita,
i encara que ells no ho diguin, jo també estic bastant bonet, eh?
Bueno, ho triurem i veurem.
I per què, escolta, una cervesa de Tarragona i no es diu Tacleta, com és això?
Bueno, això de Tacleta ha vingut més tard, eh?
El que de la Rosita va néixer per diversos motius.
Primer, perquè s'agradava una cervesa que, ja que sigui femenina,
la cervesa, no té, no havia cap al mercat en nom de dona,
i per això vam tirar perquè sigués un nom de dona.
Després, per tindre un arrel aquí amb Tarragona i lligar una mica amb Tarragona,
vam veure que el que deies tu abans, que Tacleta, no té com molt...
A Reus no vendríeu massa.
Per això, que a Reus no vendríem i penso que fora de Tarragona encara menys.
Doncs vam agafar a Rosita, que mirant una miqueta l'història,
vam veure que per tot el que era la zona del Serrallo i la part alta,
cada casa tenia, si fa o no fa, una Rosita.
I per això vam dir el de Rosita.
I ja, per últim, pensant una miqueta més de cara al futur,
per poder sortir fora de Catalunya i de la nostra comarca,
Rosita és un nom que tant se fa en castellà com català,
i si tu ho mires bé, quan dius Rosita, difícilment ho podràs dir sèrio,
sinó que ho dius amb un somriu a la boca.
Escolta, jo tinc una pregunta, ja que parlem del nom.
D'on vau treure qui us va fer la imatge de la Rosita?
Les etiquetes, es veu una senyora molt maca.
Com va sortir això?
A veure, el de la Rosita,
l'etiqueta aquesta va sortir a través d'un concurs que vam fer a través d'internet.
Vam rebre un munt, quasi unes 450 etiquetes de tot el món.
Vam poder esvalidar també de fora de Catalunya i d'Espanya
la visió que tenien de Tarragona,
que eren moltes pedres i moltes muralles.
I al final d'aquestes 450 vam fer una selecció
i vam agafar aquesta Rosita d'aquí
que tenia a la seva posició inicial,
no era la mateixa,
sinó que va passar pel filtre de la gent de marketing i comunicació.
I què van fer?
Li van treure la mà, portava un got,
li van treure el got i li van posar les espigues
i després la van dotar d'una miqueta més de pit
que deien que tenia poc de pit.
Ah, això ben, això ben.
No, ja us he de felicitar, eh?
Jo m'hi fixo en aquestes coses i a mi m'agrada molt la imatge.
Si t'agrada?
La imatge que teniu, sí.
Moltes gràcies.
I la tipografia de lletra, el tipus de lletra, tot, sí.
Trobo diferent i alhora una marca pròpia.
A mi m'agrada.
No, no, diguéssim que, a part del que va dintre de l'ampolla,
el que ha causat més impacte,
sobretot a lo que són València, Madrid, Estats Units,
ha sigut el que agrada més l'atenció.
El que hem vist primer, l'etiqueta els ha agradat molt.
Jo et dic una pregunta.
Per què he de pagar més per una Rosita
que per una de les altres que no vull anomenar?
A veure, aquesta, a part de ser artesana,
la cervesa normal la tens feta en un dia, dia i mig,
i aquesta, de que comencem fins que acabem,
tarda un mes en fabricar.
I està dolenta amb allò que ha estat Tèrbola?
No, el de Tèrbola és perquè l'última fermentació la fa l'ampolla
i a passar de que té, perquè per llei s'obliguen a marcar
una caducitat d'un any i mig,
el que els experts, gent d'aquestes sommeliers,
i si verites de la cervesa, diuen,
jo no entenc gaire d'això,
és que com estan els llevats i totes les maltes
que no acaben de ser filtrades dintre l'ampolla,
si la vas provant en diferents anys, va agafant més cos.
O sigui, ens estàs dient que això és important pels consumidors, eh?
Comprem ara les rossetes i d'aquí a un any i mig, dos anys,
les bevem, i tindrà un altre gust.
A veure, les proves que han fet gent d'aquesta que en tenen,
de la primera tongada, diu que ha agafat,
se van guardar, el que dius tu, a ells, unes ampolles,
les han tastat ara que ja fa un any i mig que portem de vida,
i diu que té un altre gust més diferenciat de la primera.
Jo això, com sóc bevador de cervesa pur nat,
no sé diferenciar.
Tu ets dels immediats, no?
Amb polla tinc, obro i bec.
Sí, sí, obro i bec i ja està.
Parleu de la cervesa i de les diferències.
No la bevem potser molt freda, la cervesa,
o en quina temperatura s'ha de servir la rossita?
A veure, la rossita,
nosaltres recomanaríem que estigués entre uns 3 i 5 graus.
massa freda tampoc, perquè si la fas massa freda,
acabes de matar els gustos que puguis trobar.
I a part d'això, és una miqueta el no tindre aquí,
no cultura, però si no tindre experiència,
ni res d'això semblant, a tastar cervesa,
el que s'han recomanat a Antro,
que aquesta cervesa és per beure, diguéssim,
ficant-la suavement amb el got,
que l'espuma vagi pujant.
Veureu que quan ha arribat a l'alçada màxima,
ella mateixa se baixa fins a agafar una altura sempre fixa,
i a partir d'aquí ja podem començar a assegurellar-la.
Quantes classes teniu?
Quantes classes teniu ara de rossita?
A veure, teníem...
Atualment en tenim 3 classes.
La primera, que és la rossita, diguéssim, de tota la vida,
i a partir de l'èxit que va tindre
i que la gent li demanava més germanetes,
va sortir la rossita d'Ibori,
que va néixer o va sortir pel Santa Tecla d'aquest any.
Si veieu, si fa o no fa,
els noms intentem relacionar sempre amb Tarragona.
L'ú de d'Ibori ve per la famosa nina que tenim aquí.
i després, com un compromís pel bon tracte que van rebre
de tota la gent del Cuber i sobretot de l'alcalde...
On tenim la fàbrica, eh?
On tenim la fàbrica, sí, perquè no s'ho vam entendre.
Nosaltres volíem que es deixessin la tabacalera,
però l'alcalde va dir que no s'ha d'hi saber.
Era massa gran.
Massa gran, sí.
I per últim vam fer la negra amb avellanes del Cuber.
No, que ens en falta una.
Quina?
La meva preferida, la de pètals de rosa.
O va ser una edició molt limitada?
Sí, aquesta va ser una edició molt limitada
perquè s'han dit de tots els colors.
En val.
Sí, a veure...
Ja que us he dit que era una aberració, no?
Sí, diguéssim.
Home, però era per Sant Jordi, estava justificat?
Sí, però els que són els bebedors, els ciberites de la cervesa,
així parlant una mica en platres,
m'han dit que aquestes picotades, que no,
la cervesa ha de ser cervesa i punt.
Què vols dir que ja no en tornareu a fer?
Home, a veure, tornarem a fer perquè, el que dius tu,
a Madrid, a València, a Canàries,
els ha agradat molt i tornarem a fer una altra remesa, però...
Home, per Sant Jordi, a més, és això.
Per Sant Jordi?
Sí.
Doncs per tu que farem la remesa.
Gràcies.
A tots els mercats funcionen els mateixos gustos
de les mateixes cerveses?
No, és el que s'ha sobtat molt,
perquè aquí a Espanya, més o menys,
estava bastant unificat.
Han tastat les tres,
i menys la negra,
que jo la negra és més de ciberita,
però les altres dues han agradat igual.
En canvi, en països com Dinamarca,
l'arrosita normal no s'acaba de fer el pes,
en canvi aquesta divori,
que és més afruitada, més refrescant,
s'ha fet més gràcia.
Estem en un país amb molta cultura del vi,
sobretot últimament està creixent,
vosaltres teniu que lluitar una mica contra això.
La cervesa normalment quedava per a l'hora de l'aperitiu.
Les vostres cerveses
poden combinar perfectament amb un dinar,
maridar-lo amb un tipus de menjar especial,
i per el que he vist a les vostres notes,
potser amb postre i tot, no?
Sí, s'han fet i s'han recomanat que,
per exemple, la negra és molt bona
per beure el postre a mitja tarda
amb un tros de xocolata.
N'hi ha més aplicacions gastronòmiques?
Estic pensant, per exemple, en una carbonada,
que és carn amb cervesa,
estic pensant,
acompanyant amb una verdura
que és clàssica,
que cap bebedor de vi s'atreveix
a recomanar un vi,
que són les carxofes,
formatges...
Habeu intentat,
hagueu fet algun experiment en aquest sentit?
A veure, els únics experiments així
una mica més esborratllats
que han fet ha sigut a Madrid,
que, per exemple, el que deies tu,
l'han provat amb carxofes,
l'han provat a fer mariratges amb enxou,
amb enxoues també,
una mica...
Aquí són més reacis
a fer mariratges d'aquesta manera.
Dinamarca són bebedors,
bebedors de cervesa, no?
Sí, és el que parlàvem abans.
La nostra sorpresa va ser
que n'hi vam enviar les tres
perquè se volien comprar
i n'hi pensàvem que la tendència seria
a tirar cap a la negra
i la rosita,
que són cerveses de més grau
i no, no,
i en canvi diu que
prefereixen la d'Ivori,
que és més suau i més refrescant.
Estem parlant d'utilitzar-la
com a vendre-la aquí a casa,
també d'exportació.
Feu molts litres?
Feu una gran producció?
A veure,
la planta està dissenyada
per fer un milió d'ampolles
i actualment hem acabat l'any
amb unes 350-400.000 ampolles.
O sigui que encara podríeu més,
no?
Podríeu ampliar.
Sí, sí,
però a nosaltres com a tot arreu
s'afecta la crisi.
Productes com vinagre feu?
Sí,
ara estem intentant,
ara que tenim temps
i tenim una niqueta de coll,
estem intentant treballar
altres productes relacionats
amb la cervesa,
com poden ser vinagres,
marmelades,
inclús intentar fer
com tu bé
recomanaves
i et serà qüestió de provar-ho,
un gelat.
Un gelat de...
De cervesa.
De cervesa.
I això ha sigut aquí
ara,
abans d'entrar,
que...
Això és exclusiva
de Tarragona Ràdio,
això,
Núria,
això que en un moment...
No, no,
gelat de cervesa.
I això és exclusiva seva,
eh?
Això és exclusiva seva?
No, però bueno,
és intentar fer-la
amb cervesa rosita
i posar-ho en mans
del vostre bon amic,
el Gabri,
l'italiana,
l'Olivier.
El Rafel Olivier, no?
No, en aquest cas és el Gabri.
Però bueno,
el Rafel també segurament
ho farà bé, no?
Una pregunta.
La marmelada,
la relaciona amb la cervesa?
Sí, sí,
feu amb...
Diguéssim que de la cervesa
tot s'aprofita.
Actualment,
el que són les maltes
que fem les cerveses,
les estem...
s'estan comprant
els payassos de la zona
i se tornen bollos
els animals,
perquè clar,
puguis o no vulguis,
algú com la cibada,
la malta,
ho mida
amb una mica
amb un toc de mel
o un toc de taronja,
se tornen bollos.
Llavors,
el que estem fent proves
és amb aquesta malta
de poder fer marmelada.
i el vinagre,
el vinagre que fareu
o que esteu en procés,
com serà?
També serà agafant,
diguéssim,
partint del mos
de la cervesa,
doncs fer el vinagre.
O a fer-te intents
amb valls
perquè a la seva salsa de calçot
poseu aquest vinagre?
se'n podria arribar a mirar,
però penso que no voldrien
posar un vinagre,
perquè puguis o no vulguis,
serà com...
És una zona de via,
no?
Sí,
i a part que sigui de via
són vinagres molt forts
que no sé si acabaria
de tallar la salsa
i llavors s'acorrerien
de mala manera.
Una pregunta,
els vostres productes
on els podem trobar?
En tot tipus de botigues?
Només a Tarragona?
Quina distribució teniu?
Actualment tenim
una xarxa de distribució
que ho encaminem
a un distribuidor
per província,
perquè no volem ser
ni tenir capacitat
ni volem arribar
segons quins puestos
que no diguéssim
que no apressin
però que no puguin assumir
el cost d'aquesta cervesa
perquè com ja hem dit abans
és un cost una miqueta
diguéssim més car de l'habituat.
Actualment estem
a tot el territori de Catalunya,
estem a tot el que és
País Valencià,
estem a Canàries,
estem a Madrid,
estem a Galícia,
estem a Canàries també,
a Mallorca
i comencem
ja fa un any
que estem treballant
amb Austràlia
i aquest any
tenim prohibicions
de començar a treballar
en tot el que són
els Països Baixos
i Estats Units.
En Austràlia teniu
la cervesa Foster
que és d'allà,
em sembla que és la Foster
que va molt fort
i que fan cervesa de cirera,
no en gust de cirera
i coses així estranyes també.
Sí, sí,
coses d'aquestes estranyes
amb gusts raros són...
els australians amb això?
No sé si jo sé...
En altra,
l'únic que es va
sobtar,
bé,
que no coneixíem
és d'Australia
que per poder vendre allà
se va demanar
una cosa molt específica.
És que
no volia
ni caixes
ni coses raras.
Ell volia
que totes les cerveses
anéssim en pac de sis.
Es veu que com allò és tan gran,
quan m'ha de comprar
no compro una o dues,
compro sempre en pac de sis.
De barril no la feu,
oi?
Que no,
de sortidor?
No,
de barril no la fem
perquè com l'última fermentació
la fem amb ampolla,
si la féssim amb barril
es podria desvirtuar
el que és la cervesa.
I per l'experiència
que tenen altres,
ja no,
com bé deien ells abans,
no hi ha gaire cultura
de cervesa aquí
i tampoc sabem molt
punxar el barril
i amb això
tindríem problema.
Parlant d'això,
hem de tenir en compte
alguna consideració
a l'hora de guardar la casa?
O sigui,
jo en compro un pac de sis,
per exemple,
i les aniré consumint a casa.
Les poso directament
a la nevera
o per aquest punt
encara de fermentació
que li queda
millor tenir-les
en un lloc sec?
No, no,
tu la pots posar
tranquil·lament a la nevera
que estiguin
a una temperatura fresqueta
no glaçada
i quan vulguis
te la vas bé bé.
I ja està,
no són tan delicades
com per a guardar
un regó especial.
Per nantros
que no tenim
el paladar
encara adaptat
als grans cervesers,
nantros no notarem
el gust,
diguéssim,
original
i no notarem
aquests sabors
que volen trobar
la llet normal.
Àngel Gerard,
que acompanyaríeu
una bona cervesa
Rosita en què l'acompanyaríeu?
Ja heu parlat
de carxofes,
d'un bon formatge,
no?
Últimament
estic introduint
els aperitius
del primer,
a l'entrant,
estic intentant introduir,
no era Rosita,
però a partir d'ara
segurament intentaré
que sigui Rosita
amb els petits sàpats
i dinars que faig,
no?
però sempre
amb formatges,
amb receptius
que convinen
formatges i fruites,
imagino que la cervesa
és un bon complement
i aquesta
que té
avellanes,
negra,
intentarem amb una salsa
fer-la,
intentaré,
a casa
m'adivicaré a veure
què tal
les agrada
amb una miqueta
de por rústic
i després una salsa
amb fruites.
hem vist que la Rosita
és molt viatgera,
està per tot el món
pràcticament,
també viatja per internet,
la podem comprar per internet?
Sí,
hem obert ja
una botiga
on se poden trobar
diguéssim
les cerveses
que com
no hem volgut
ficar
gaire
fa to més,
surt en un pack
amb el qual
pots trobar
el cuvell
i dintre del cuvell
es triar
les cerveses
que vulgui,
si vols ficar
quatre
de Rosita
normal
i una d'Ibori
o repartir-les
o com vulguis.
Rosita.cat,
això és
www.rosita.cat
si ho voleu comprar
a través d'internet
podeu fer-ho
en aquest portal,
ara mateix.
I això
per la gent de fora,
jo per la gent
d'aquí Tarragona
recomanaria
que vinguéss-ho
directament
a la fàbrica.
Es pot visitar?
La podeu visitar
tranquil·lament,
podeu
podeu petullar
per allà
i inclús
li podeu
suggerir
que està oberta,
això sí,
la massa cervesera,
la natalí,
està oberta
a fer qualsevol
espaniment
que sigui relacionada
amb la cervesa.
És que feu una mica
aquesta impressió,
ha de ser una mica
científics bojos,
anant en provant cosetes,
no?
El boig no ho diràs per mi.
No, no,
tu ja hem quedat
que ets boníssim,
que estàs boníssim,
com ha dit al començament.
No,
la sort que hem tingut
és que
a part
que som
una miqueta
de cul
de massa gent,
la natalí,
la maestra cervesera,
que és una nena joveneta
que ha vingut de França,
doncs està,
el que passa
a la joventut,
té ganes
d'experimentar,
de fer coses noves
i com nato de moment
li anem
dissent la porta oberta,
doncs està
molt entusiasmada
en fer coses noves.
Alguna cosa,
he parlat abans
de maridatges,
jo no voldria
acabar sense llegir
la nota de maridatge
que fan
de la receta original.
Jo crec que és
potser molt més important
que el maridatge
amb els menjars.
diu,
ara bé,
el seu millor maridatge
és la tranquil·litat
i la calma,
per prendre-la,
una bona companyia
i una millor xerrada.
Com tot en la vida,
el bo
sempre és per compartir.
Crec que aquesta nota
de maridatge
és molt interessant.
Home,
en aquest sentit
és molt mediterrani
a la Rosita,
doncs no?
Molt.
Aquest estil mediterrani
deia,
con la calma,
tranquil·lament...
Compartir...
És que una mica
també surt
amb la idea aquesta
de...
no vol competir
ni amb les típiques
cerveses
de xeringuito
ni de barra,
sinó que és
més bé una cervesa
per prendre-la
tranquil·lament
i en companyia
i prendre-t'una
i prou.
No fa falta
que vagis
una rena de l'altra.
Home,
com vau sortir,
recordo que eren festes
i que vau arrasar,
no?
No sé si vau fer
un tiratge
de 20.000 exemplars,
crec que recordar,
eh?
Sí.
I en pocs mesos
vau fer net.
Una mica
que a base
de...
ja portem quasi
un any
de fabricació
a la planta pròpia
i un any i mig
amb el que és la cervesa,
hem anat aprenent
a cops.
Quan vam iniciar,
20.000
semblava que
que seria massa
i ja sigui
perquè
per aquest
el que deia ella,
per la imatge,
per aquella de Tarragona,
per el que fos,
perquè la trobàvem bona
i tot i això,
doncs aquella 20.000
vam volar
amb no res.
Algun mercat
en prospecció
a part dels Estats Units,
què tal?
Estats Units,
tot el que és
la zona
de Miami
i tot i això,
la van tastar
amb una
trobada
que van tindre
a Terrassa,
es va agradar molt
i ara estem
en tractes
amb aquesta gent.
La nostra intenció
és obrir mercat
per aquí
i obrir mercat
per el que és
Europa.
A més,
de moment,
se queda massa allà,
per tant.
I els xinos,
no,
perquè els xinos
no són molts, eh?
Sí,
però me penso
que no voldríem pagar
aquest preu els xinos.
Jo,
la qualitat
és molta il·lusió
amb en Rosita,
però els números
no surten?
A veure,
nosaltres
han quedat,
han quedat,
diguéssim,
de sorprès,
perquè,
a veure,
els dos socis majoritàries
que som el Ramon i jo
ja tenim
i continuem
amb una altra empresa
que teníem
i continuem tenint,
que és la que de moment
s'ha donat de menjar,
però per ser
el primer any
de funcionament,
per ser
la poca experiència
en fabricació de cervesi
i tot això,
han tancat l'any
a les paus,
que per començar
un negoci així
i tancar
a les paus
el primer any
ja és molt.
Ara ja veurem
com podem afrontar
aquest any
que ve
que tanta crisi hi ha
i que tanta por hi ha,
però de moment,
per ser el primer any
nosaltres estem molt contents.
Teniu que raonar
que se vegui
per a oblidar
i a l'hora de la crisi
i penso que augmentaré
o augmentaré.
Parlant d'estar content,
clar,
és una cervesa
que vosaltres
heu vingut molt
a la ciutat de Tarragona.
Ha respost
l'hostaleria de Tarragona?
Home,
jo penso que
la Tarragona
dintre de tot
ha respost.
Que podrien estar
a més puestos,
no et dic que no,
però també
han d'adoptar
que la primera tongada
que va sortir,
diguéssim,
la sortida bona
va ser d'aquí a Tarragona
i de moment
estem contents.
Està contents amb això.
També ha respost
molt bé
Barcelona,
Lleida,
que era territori
d'una altra cervesa,
està responent molt bé
i el que teníem
amb els nostres dubtes
que s'ha sorprès,
estem tenint
més resposta
positiva
a Madrid
que no a València.
Quan nosaltres pensàvem
que seria al revés,
seria abans València
que Madrid,
en canvi,
ha sigut
a l'inrevés.
A Madrid sabeu
que el Berlunt i Zaguirre
és el rei
i vincular-se amb ells
possiblement
és fora bo.
Sí,
a veure,
nosaltres el que sí
que hem detectat
és que
a València,
les ceres de València
van ser uns dels primers
que se van dir
que traguéssim
de la Rosita
el de Tarragona,
cervesa de Tarragona,
perquè diu que
s'allegava molt a Catalunya
i era molt localitzada
en un determinat poble
que podien tenir
els seus reparos
i en canvi a Madrid
és una cosa
que no sé
si per tradició
o pel que sigui
l'han trobat bona
i no hem posat cap reparo
perquè ho van preguntar
teniu algun problema
amb la...
Diu-no,
no,
diu-no,
el producte que està dintre
és bo,
l'etiqueta,
la imatge és bona,
que sigui de Tarragona,
que sigui de Madrid,
que sigui,
no tenim cap problema.
Són províncies
i allà estan acostumats.
Sí,
no és això.
I el nom
de l'empresa
La Gardènia
així en mig minut
és capaç d'explicar-ho
d'on ve.
La Gardènia
ve
perquè
l'altre soci
al Ramon
son pare
tenia
una empresa
ja fa molts anys
de la Giu
i Sabons
i per motius
així una mica
sentimentals
va dir
que si ho podia
ficar a la Gardènia
ho han dit
per la Gardènia.
Una cervesa romàntica
i divertida.
I ja ho veieu
fins i tot
en aquest petit detall
que ha fet amb el cor
i jo crec que això
avui en dia
en què parlem de franquícies
i de globalitzacions
i tal
home
aquests negocis
que hi poses una miqueta
de la teva ànima
jo crec que tenen molt de mèrit.
He dit.
Senyors, gràcies.
Àngel, Gerard,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Bona tarda.
I a Julio, Pep Pérez
moltes gràcies
per acompanyar-nos també
i en fi
per molts anys
de Gardènia
per molts anys
de cerveses
La Rosita.
I que a vosaltres
pugueu veure-la.
Fins aviat.
Gràcies.
Gràcies.