Torn a ser divendres i potser és el primer divendres
que podem dir que, en fi, rebre primaveralment el Felip Caudet.
Ja el tenim amb nosaltres. Felip, bona tarda.
Gràcies, gràcies. Bona tarda i bona tarda. Gràcies per aquesta rebuda primaveral.
Sí, encara no és primavera oficialment, però jo crec que és el primer divendres
que, ostres, ens cau un sol directe des de la finestra, no fa fred.
I en canvi anem tots com una mica encara tapats, eh?
Amb aquella llana, amb aquella peça de llana al damunt encara.
Home, hi ha aquella mica de por, no? Perquè, bueno, aquests dies ha fet aquests amagos.
I això del fred, en sec, aquest aire gelat que arriba,
aquesta boira que hi havia aquest matí, i tot això una mica...
I saps què passa? Que anem tapats encara més del compte,
perquè és que hem anat tapats tot l'estiu,
i avall se'ns ha quedat la pell resseca.
I dius, ai no, que encara estic blanca, encara tinc la pell resseca,
encara no és hora de posar-me màniga curta perquè em sentiria malament.
Què passa amb la pell?
Has vist que m'han introduït?
Molt bé, escolta, una presentació excepcional, aquesta.
I molt bé, sí, la pell, avui la pell, la pell, la pell.
És interessant que abordem aquest tema perquè, bueno...
Perquè és el que li hem triat per avui.
Sí, no, perquè és un gran desconegut, moltes vegades, d'acord?
És allò que tenim molt a mà, mai més ben dit, d'acord?
I molt maltractat, molt sovint.
De vegades ja no és el maltractament el que la submetem,
sinó molts cops, molts cops és que és un gran oblidat.
La deixadesa, no? No és que...
És un gran oblidat.
Però també s'ha de dir que quan es queixa,
quan d'alguna manera s'expressa que alguna funciona,
llavors correm-hi tots.
Ja sigui en forma de picós, vermellós, granets, taques...
Formes en té moltes.
Moltes d'expressió d'un mal funcionament.
Moltes vegades no de la pròpia pell,
sinó dels òrgans interns del cos.
S'ha de dir que...
Que es manifesten, així.
Sí, s'ha de dir que la pell, si algú té,
és que és un gran òrgan,
perquè és òrgan,
es considera òrgan,
un gran òrgan expressor.
És a dir,
ella comunica que alguna cosa no funciona.
I moltes vegades li fem cas o no li fem cas.
A mi em va fer gràcia una cosa
que vas dir en algun programa ja fa temps,
que em vas dir que la pell era l'òrgan més gran del cos.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Parlem de metres quadrats, eh?
Parlem de tota la coberta exterior.
Clar.
I com a dada cal dir que la pell,
la pell, a part de tindre una gran extensió,
és potser dels òrgans més actius que hi ha,
actius en el sentit de renovació.
Ara ho descobrirem, que la pell té unes capes
i que n'hi ha algunes que són molt, molt actives.
I és important que siguin actives,
sobretot perquè una de les funcions de la pell
és protegir-nos.
Protegir-nos en molts sentits,
però un, per exemple, és el que ens pot vindre més al cap,
que és la protecció aquesta de les qüestions mecàniques.
i en donen un cop, en donen una rascada,
llavors es necessita que es recuperi molt ràpid.
Llavors, per això és una estructura molt, molt activa.
Cal dir que, igual que és molt extensa la pell,
Núria,
doncs té gairebé un espessor
aproximadament d'entre mig i dos mil·límetres.
És molt primeta.
però, a pesar de ser molt primeta,
en cabells, ja t'ho dic, moltes estructures juntes.
Mira, la pell són tres capes, bàsicament.
No és només la que veiem fora.
La que veiem fora rep el nom de l'epidermis.
Una capa curiosa,
curiosa perquè és una capa que no té,
ara et sorprendré,
no té terminals sensitius.
Home, sé que m'has sorprès.
I tu diries,
home, però si jo em toco,
jo noto que m'estic tocant, no?
Ho notes perquè els terminals estan sota,
estan a la segona capa.
O sigui, l'epidermis és super, super, super fina.
Sí.
Tan fina que deixa passar les sensacions.
Correcte.
Segurament alguna vegada,
us ho haurà passat,
que us haurà fet una mica d'esgarrenxada,
una esgarrapada,
i no l'heu notat.
Després s'han donat compte que la portava.
Bàsicament, o molt possiblement,
perquè només ha sigut en aquell primer nivell.
Llavors, aquesta primera capa
és la més activa de l'estrès que té la pell,
i és aquesta capa que es descama.
A vegades veiem,
sobretot quan podem veure
algun tipus de raig de llum a casa,
el sol que entra,
si freguem les mans,
o ens freguem els braços,
en sec veureu un munt de pulsim.
Aquest pulsim que veieu
són les cèl·lules de la pell,
les cèl·lules d'aquesta capa.
Cèl·lules que ja s'han mort,
ja s'han fet servir.
Però l'epidermis està formada per cèl·l·lules mortes?
No.
Són cèl·l·lules vives,
però que del desgast s'acaben morint.
Això és important, la diferència.
Viva o està segur.
Com a cèl·lules que són, ho estan.
Ara, es van morint
i es van reposant molt ràpidament.
Vull dir, moltes vegades,
sobretot amb grans ferides,
amb grans lesions,
per exemple amb les famoses úlceres,
aquelles úlceres que es fan
a vegades de la gent que està al llit molt de temps,
amb els avis, amb gent gran es veu.
De vegades les cures s'han de vigilar molt
per tal que,
perquè et facis una idea,
en principi una ferida d'aquestes dimensions
s'hauria de guarir per dins i per fora.
Doncs penseu que el gran risc
és que es guareixi només per fora.
De l'activa que és la pell,
recuperant-se,
fàcilment tapici la ferida i l'amagui.
Llavors és un perill,
perquè allò no està guarit.
T'ho vinc a dir
perquè et facis la idea
de l'activa que arriba a ser.
Aquesta capa té una particularitat,
que justament és on es fa una substància,
que tothom que ens escolti
coneixerà no pel nom,
sinó pel que fa,
que és la malanina.
Que ens posa morenos.
Correcte, Núria, molt bé.
Ah, sí, és amb aquesta capa.
Està en aquesta primera capa.
D'acord?
Per això les pigues també les podem veure fàcilment.
Les pigues, a fi de comptes,
és un augment de concentració d'aquesta malanina.
I interessant aquesta substància,
molt interessant,
perquè no és gratuïta.
O sigui, ara s'ha posat de molt de moda
això d'estar morenet, no?
Hi ha un part alguna vegada.
Però, a fi de comptes,
és un augment de pigmentació,
de color de la pell,
però per fer una protecció davant la radiació solar.
O sigui, allò de prendre el sol i posar-se moreno
és perquè el nostre cos s'està defensant.
A la vegada que s'està defensant,
ens protegeix de les radiacions
que hi puguin haver després.
Per això hi ha més proliferació de malalties
per culpa de la radiació solar
en gent amb la pell clareta
que no pas la gent amb la pell més fosca.
Que s'han de defensar més, diguéssim.
Sí, sí.
Els hi és més dèbil perquè no fabriquen
tanta malanina.
Interessant, aquesta primera capa.
A més, aquesta és la que alimenta els àcars.
Parlar dels àcars?
Ah, de la pols, els bitxets d'aquests estupendos.
Sí, aquests s'alimenten.
Que si els veigéssim en tamén natural...
Fan fer-hi.
Fan fer-hi.
Doncs aquests estan a la pols,
però també estan per sobra del nostre cos.
I s'alimenten d'aquestes cèl·lules
que es van perdent.
Per això estan molt propers a nosaltres.
I per això s'ha de dir també
que hi ha molta gent que és al·lèrgica
perquè estem força en contacte.
És inevitable, gairebé.
Anem a la segona capa.
La capa molt curiosa.
de la dermis.
La primera es deia l'epidermis
i la segona és la dermis.
I la dermis és la capa aquella
on hi ha els vasos sanguinis,
però és un círculo de la sang.
És aquella capa responsable
que quan ens banyem amb aigua freda
ens posem vermellets.
D'acord?
Quan ens donem un cop,
ràpidament es posa vermell.
Allí ja arriba circulació
i arriba també terminacions nervioses.
Ah, aquí.
Aquí estan les terminacions nervioses.
I també hi ha una altra cosa
molt important aquí.
Hi ha el que es diuen les glàndules.
Les glàndules són petites estructures
que acumulen
i que fabriquen
alguna substància pel cos.
Ara t'explicaré quines substàncies
i veuràs.
Ah, això ja ho havia sentit.
Estan en aquest nivell.
I a més a més,
aquí hi ha el que es diuen
els folicles pilosos.
És aquí on neixen els cabells.
En aquesta segona capa.
Curiós.
Calip les arrugues.
Les arrugues.
No són gòstia de primera capa només.
No.
No, no.
Les arrugues són fruit
d'aquesta segona capa, precisament.
Perquè aquesta capa
el que té és una substància
que es diu el col·làgen.
El col·làgen
és una substància
que dona elasticitat a la pell.
Llavors, conforme ens anem
fent més grans,
cada vegada hi ha menys col·làgen.
I aquí es fa l'arruga.
Val.
Llavors, està en aquesta capa.
Llavors,
més coses curioses d'aquesta capa
i interessants.
Mira, Núria,
doncs precisament en aquesta capa,
no entrem en termes molt tècnics
perquè si no es complicaríem
per fer una idea.
Cada capa d'aquestes
de les tres
que diem que té la pell
encara en té unes de més petites
dins seu.
Però una de molt curiosa
és que en aquesta segona capa
és on estan
les petjades dactilars.
Els dibuixos
que tenim als dits,
que ens identifiquen
que el reti d'identitat
ens fan...
Ara no ho fan,
ho fan amb un escàner,
si no recordo malament.
Però vaja,
aquestes línies
estan en aquest segon nil.
Però això és supercuriós
perquè, clar,
nosaltres les veiem,
les notem,
les trobem
i en canvi m'estàs dient,
o sigui,
l'epidermis realment
és molt fineta?
Molt, molt, molt, molt fineta.
O sigui,
l'espai que hi ha
entre dermis i epidermis
és petitíssim.
Estem parlant
de dècimes de mil·límetre,
molt poquet.
D'acord?
Doncs en aquest
estan les petjades d'actilars.
Interessant.
I, bueno,
les glàndules
deixem-ho per després, no?
Potser anem a l'última capa
i així acabem això de les capes
que ningú es pedrà.
I l'última capa
que té la pell
és la hipodermis,
la que està per sota,
es diu.
D'acord?
És la capa més profunda
i s'ha de dir
que és la capa
on hi ha el greix.
És la capa
on hi ha el teixit adipós,
on s'acumulen
els greixos.
D'acord?
Llavors,
cosa interessant
que és el de les glàndules.
Tornem a les glàndules,
aquestes bossetes
de fabricació de substàncies
que té per tot el cos.
Mira,
dos grans tipus
de glàndules
que hi ha a la pell.
Unes són les glàndules sudoríperes.
Què creus que fan aquestes,
Núria?
Fan suar.
Aquestes són les que fabriquen
la suor.
Sí.
I nosaltres,
que es diuen
les glàndules sebàcies,
que fabriquen el seu,
el greix de la pell.
La pell té un greix.
Això segurament
ho haureu experimentat
i a la gent
que ens està escoltant,
doncs,
alguns tindeu la pell
força greixosa
i això és molt fàcil.
Simplement,
amb el dit
tocant la cara,
doncs,
ho veureu
perquè queda impregnat.
I hi ha gent
que al contrari,
la té molt seca.
dues coses.
N'hi ha també
dos grans tipus.
Unes,
el nom tècnic
són les acrines,
fa això,
que estan
per tot el cos,
per tot el cos,
exteses,
pel palmell de les mans
i per la planta dels peus.
Aquestes són
les responsables
tècniques
de la suor,
com a tal.
Suor pura i dura,
suor,
recordeu que la suor
és bàsicament aigua,
salts minerals
i toxines
que el cos
està alliberant.
És un mètode d'expressió.
Servia també
per atemperar el cos,
per equilibrar la temperatura?
Sí,
així ho parlarem ara també.
Ah, val, val, val.
És un doble efecte aquest.
I l'altre tipus
de glàndules
sudoríperes
són les glàndules
apocrines
i aquestes
només les tenim
a les aixelles,
les tenim
al voltant
de les glàndules
mamàries,
al pit,
i també les tenim
a tot el que és
la regió
urogenital.
D'acord?
I aquestes
quina partícula
tenen?
Doncs aquestes
fan una suor
una mica especial,
perquè no fan només suor,
fan suor
més hormones.
Són les famoses
fer hormones,
potser ens hem de parlar d'això.
Sí, sí, sí.
Les hormones
és un tipus de substància
que fabriquem,
bé, ho fabriquem els humans
i ho fabriquen
tots els mamífers,
això és per tots els animals,
però bàsicament
és un mètode
de relació.
D'acord?
la natura
la natura
ho ha fet,
en aquest cas,
doncs si t'hi fixes
està en zones
que ens orienten
cap a zones
amb funcions
de tipus reproductiu.
Sí.
En el cas
de les glàndules mamàries,
el fet
que hi haguin
glàndules
que fabriquen
aquest tipus
d'hormones
està pensat
perquè els nanos,
els bebès,
és molt curiós.
Abans es creia
que identificaven
les mares
pel soroll del cor,
pel batec.
Això és molt comú,
no?
la idea
en què realment
el nano
no identifica
la mare
pel batec,
sinó identifica
per l'olor
que desprèn.
D'aquesta manera
el nano
també troba el pit
quan ha de mamar.
En el cas
de les zones genitals
és el mateix,
això ja és
una qüestió d'espècie
que facilita
aquest tema reproductiu.
Llavors,
les glàndules sebàcies,
aquestes són les de la suor
i les del seu
són aquestes
que fabriquen
una substància
greixosa,
greixosa,
que bàsicament
està pensada
en dos sentits.
Una és
fer de cap
per la pell,
protegir la pell
i l'altra tensió
és donar
flexibilitat
flexibilitat
als pèls.
Els pèls.
Tot pèl
que veiem,
sigui del braç,
sigui de la cara,
sigui del cos,
de les cames,
tot pèl,
un dels complements
que porta
és una glàndula sebàcia.
Fa que sigui elàstic
aquest cabell.
Bé,
amb quina finalitat.
que no se sap.
Sí,
sí,
sí,
els cabells
tenen una finalitat
molt,
el pèl
té una finalitat
molt ben definida,
el que passa que
ara ha perdut sentit
perquè ara anem
tots tapats,
però en principi
els cabells,
perdó,
el pèl,
els cabells també
passa el mateix
al cap,
però el pèl
està pensat
per protegir-nos.
Sí que sembla
una protecció
poc dura,
és obvi,
però ens protegeix
a altres nivells,
a nivell tèrmic,
per exemple,
per les temperatures
ens protegeix,
per això
no és gratuït
que tinguem
unes zones
en el cos
que hi ha més
més pèl
que altres,
el que són
els genitals
és òbvia,
protegir
aquesta part
reproductora,
les aixelles,
les aixelles
tenen pèl
sobretot
perquè el que fan
és regular
i defendre
tota la temperatura
dels ganglis
que hi ha
sota,
els ganglis
són una estructura
molt important
a nivell
del sistema
immunològic,
del sistema
de defensa
i de neteja
del cos,
d'acord?
I l'han de protegir.
Les modes
han fet
que ara
sigui de moda
de pilau
però
si s'anem
50 anys
en darrere
no era la moda.
Però la natura
ho ha fabricat
bàsicament
com a mecanisme
de protecció.
Llavors,
els fa flexibles
perquè no sigui
desagradable
així no es punxaria
molt
el cabell.
Això és interessant.
Més coses,
ja que parlem
de cabells
i de pèls.
El pèl
està fet
d'una substància
i parlem
de la pell
i per tant
és interessant
parlar.
El pèl on creix
a la segona capa
a la dermis
m'has dit.
Correcte.
Val,
digues,
digues.
Està fet d'una substància
que es diu
la queratina,
una substància molt
dura.
La mateixa que les ungles?
Sí, sí, sí.
Un pèl i una ungla
comparteixen aquesta.
El que passa
és que a les ungles
la queratina
aquesta es disposa
amb l'àmines.
Té una altra manera
de posar-se,
de disposar-se.
D'acord?
Però el material
és el mateix
i s'ha de dir
per aquella gent
que s'ho menja,
que s'ha de menjar
les ungles
que no alimenta.
A vegades
hi ha tendència
a pensar-ho.
Llavors,
un pèl
sempre portarà
una galàndula sebàcia
que l'anirà
flexibilitzant
i també portarà
una altra cosa
molt curiosa,
Núria.
Portarà,
això també és una sorpresa
per tu, segur.
Portarà,
cada pèl,
per les fes una idea,
porta una petita
fibra muscular,
un múscul.
Oh, sí que és una sorpresa.
Què vols dir
que porta un múscul?
Cada pèl del cos
porta un múscul
i a t'anunciaràs
que m'estàs dient.
Senyores, senyors,
segurament no ho han experimentat.
Quan vostès
tenen unes garrifants,
quan tenen fred,
se'ls posa la pell
de gallina, oi?
Ah, però el múscul
està a la pell,
no al pèl.
No, no, no, no.
El múscul està a la pell
i tiba,
i tiba
del pèl.
Llavors, per això
es posa aquesta disposició
de puntets
i que els pèls s'aixequen.
Sí, que fa tanta ràbia.
És el que es diu
múscul erector,
és a dir,
aixeca,
aixeca el pèl.
I això per què serveix?
Sí, clara,
t'anava a preguntar.
També té una funció.
El cos,
penseu que no té res,
absolutament res gratuït.
Quan dic gratuït,
vull dir sense ús.
Ens han quedat
algunes coses
de l'evolució,
d'estar a caminar
a quatre potes
a caminar a drets,
i això ens ha quedat
a algun resto.
A les orelles
també tenim algun resto,
al pavillot auricular,
però bàsicament
tot té un ús.
Llavors,
que un cabell,
ai, un cabell, perdó,
que hi hagi
una petita fibra muscular,
un múscul molt petit,
que es tiri del pèl.
Quan tenim fred,
ho fa per què?
Mireu,
quan tenim fred,
el cos intentarà
que la seva temperatura
no baixi.
I què fa?
Aixecant els cabells,
aixecant els pèls,
el que fa és fer
un petit coixí,
un petit,
com ho diríem,
una petita manta
d'aire,
d'acord?
I queda aire atrapat
entre el pèl,
entre la punta del pèl
i la superfície de la pell.
I això és una manera
de crear
o de mantenir
temperatura, també.
Fixa't tu.
Això només ens passa
quan fa fred,
quan fa fred
o fins i tot
amb algun estrès emocional,
una por,
una esgarrifança.
O quan fa calor,
quan passes d'un estat
a un altre, també.
Sempre de temperatura,
normalment és de temperatura.
El disseny,
el disseny inicial és aquest.
I els músculs aquests
també estan a la part inferior
de la més interna?
Estan a l'arrel.
No,
aquests estan a la segona capa,
també.
Igual que el fol·licle,
és a dir,
que el naixement del cabell,
tots estan instal·lats allí,
d'acord?
I s'enganxen al cabell
per poder-lo aixecar,
per poder-lo posar-lo de punta.
I què ens queda de dir?
Ah, sí,
de les ungles.
Allò de les ungles ja t'ho he dit.
Les ungles,
a fines de comptes,
és també caratina com el cabell,
però posada en làmines.
En làmines.
Si us doneu compte,
i també ho podeu experimentar,
la caratina o les ungles
és una substància també molt activa.
Molt activa.
És inerta,
és a dir,
és molt semblant
al que podria ser
en el sentit
de no viu
el que seria l'os.
L'os està viu,
però vull dir,
per la seva duresa
és molt activa.
Bàsicament,
per què?
Quina funció té?
La ungla.
A fi de comptes,
també tenen funcions,
les ungles.
A part de qui pugui pensar
que la funció és pintar-se-les,
que no és ben bé,
és el fet de protegir
les puntes dels dits.
Protegir-les de qualsevol cop
que ens donem.
Estan pensades per això.
una és aquesta
i a més a nivell d'espècie,
doncs bé,
ara hi ha ningú,
almenys a la nostra societat,
no té que esgarrapar ningú
per obtenir ni caçar,
en aquest sentit,
però inicialment
l'espècie ens ha disposat,
com qualsevol altra bestiola
que té urpes
o té...
Doncs mira,
això ja directament
tot això que m'estàs explicant
em planteja una cosa,
que és que,
com que la pell
s'està regenerant contínuament,
l'hem d'ajudar.
saps aquella sensació
que té certa gent
que arriben a una certa edat
que diuen,
bueno,
és que jo ja no creixo més.
Jo ara ja segons quines coses
no les necessito,
perquè jo ja ho tinc tot desenvolupat
i ja no creixo més.
La pell és un dels òrgans més vius
i que van anant fent
i necessiten l'ajuda, no?
A veure,
creixer, creixer,
quan arribem als 21,
22,
ara perquè la gent
es menja moltes,
moltes...
Bueno,
hi ha molta alimentació
que està molt hormonada
i llavors els nanos creixen molt,
ara són molt altres.
Però bàsicament el creixement,
o sigui,
el fet que d'anar a més
s'atura aproximant els 21 anys,
posem-li ja de mitjana.
Llavors,
des d'allí,
fins que ens obrim,
el que fa el cos
és durant uns 20 anys més
aproximadament
viu de renta
del que ha crescut
i després,
doncs,
intenta sortir-se'n
amb el que
l'hem cuidat
o amb el que havíem obtingut.
D'acord?
Però,
què vinc a dir?
Que a partir dels 21
ja no és anar a més,
seguríssim,
sinó sempre serà
intentar recanviar,
intentar recuperar
allò que tenia,
no?
Llavors,
hi ha òrgans molt actius
com la pell,
com el que apuntava la Núria.
Llavors,
precisament,
és un òrgan,
com ho deiem al principi,
molt oblidat
i s'ha de cuidar
partint de qualitat.
I cuidar bàsicament
és neteja i hidratació
o hi ha alguna cosa més?
A mi se m'acota això només.
Mireu, sí,
però ho direm d'una altra manera
perquè qui ens escolta
s'ho posi més al cap,
això.
Perquè a vegades
neteja,
pensem només en aquell aspecte extern,
extern de la pell,
fins i tot aquell aspecte
de posar-li alguna crema
per hidratar-la,
sí?
Però el gran oblidat
són les capes inferiors
de la pell.
D'acord?
I com ho podem cuidar?
Doncs mireu,
igual que pretenem hidratar
per fora,
doncs hem de pretendre
hidratar per dins.
Com es fa això?
Molt senzill i molt econòmic.
Aigua.
Va bé amb aigua.
Ja està.
Sí, sí, sí, sí.
Si,
jo convido la gent
que ens escolta avui
a que facin
un petit exercici
de reflexió
molt senzill
del seu consum hídric,
del seu consum de líquids.
D'acord?
Perquè
molt sovint
tenim la percepció
que bevem més líquids
dels que pensem.
I no és veritat.
d'acord?
Si a algú
li preguntem
de cop
quants gots d'aigua
et beus?
Home,
jo normalment
per quedar bé
fins i tot
algú és capaç
de dir-te'n
més dels que
pren.
Llavors,
un exercici interessant,
aquesta reflexió
que us deia,
és
agafar de model
perfectament
el dia d'ahir
i repassar
mentalment
tot el que vau
beure
el dia d'ahir.
Parlo a nivell
de volum.
Tot el que siguin líquids
sempre porten
a part d'aigua.
Sempre.
sigui el que sigui.
Des de la llet
fins i tot
sigui qualsevol
beuda carbonatada.
Ara,
hi ha líquids
més aconsellables
i menys.
Ja és un altre
tema de discussió.
D'acord?
Però parlem de volum.
Per què?
De volum de líquids.
És important
el volum de líquids
perquè nosaltres
constantment
n'estem perdent.
I un dels llocs
per on perdem líquids
és la pell.
D'acord?
Ja està pensat
el cos per això.
Ara que vindrà
el bon temps
ho farem
a través de la suor.
Però constantment
hi ha
una certa evaporació
de líquids.
Llavors,
és interessant
comptar el consum
que teniu
i penseu una cosa.
Mireu,
això és un estàndard.
Un estàndard,
però els estàndards
com sempre
s'han d'adaptar
a les persones.
Sempre es parla
d'uns dos litres
d'aigua.
Un litre i mig,
dos litres d'aigua
de consum diari.
Ara,
quan algú pensi
ara m'hidrataré,
ara em posaré
les piles amb això
i així tindré
la pell més sana,
més terça,
més maca.
Ho veureu,
notareu que
només canviant
la quantitat
de líquid
que bebeu,
i aquí parlem
de dos litres,
ja n'hi ha prou.
Si algú vol fer-ho,
que ara no digui
ara beuré un munt
i acabi beurint
quatre litres d'aigua,
cinc aigua,
perquè això sí que pot provocar
el que es diu
una sobrecàrrega renal.
Tampoc ens hem de passar.
Sí,
això fins i tot
pot ser contraproduent.
Però amb uns dos litrets,
un litre i mig,
dos,
en principi,
no hauria de fer mal a ningú.
Manera de fer-ho,
manera de proposar-s'ho,
d'acord?
és agafeu una ampolla d'aigua,
d'aquestes de litre i mig,
i us proposeu que
abans de finalitzar el dia
aquesta botella d'aigua,
aquella ampolla d'aigua,
ha d'estar buida.
Feu-s'ho com vulgueu.
S'ha de dir que
si voleu una hidratació correcta,
ha de ser a poc a poc
que bebeu.
No és allò de
agafo i cloc, cloc, cloc, cloc,
cloc, cloc,
i em bec el litre de cop.
I ho hem dit sempre,
t'has vinculat de les menjades
i tot això.
De fet,
la majoria d'ampolles
ja porten format
de litre i mig.
Sí, això ens ho facilita,
per això ho dic,
però la gent que es poseu al cap
rehidratar-vos
perquè voleu millorar la pell,
i aquí no parlo només
dels que no tinguin problemes de pell,
sinó els que tenen
també hi ha problemes de pell,
aquesta gent de tota classe,
des de les dermatitis,
des de les psoriasis,
des de les escamacions,
bona hidratació.
Si és que hi ha moltes malalties
de les que vivim,
moltes poden millorar
amb una bona hidratació.
Els hi pot ajudar.
Hasta el dolor, Núria.
El dolor està comprovat
que amb una bona hidratació
millora.
I no hi afegim res a l'aigua
perquè això vagi millor?
No, no, no.
No afegim res.
Aigua, aigua, aigua.
És una bona metodologia.
Això voldrà dir
hidratar per fora.
Quan hidratem per...
Ai, perdó, per dins.
Disculpeu.
Quan hidratem per fora,
d'acord?
Mètodes.
En tenim moltíssims
i avui tenim tot un mercat
de cremes que ens ajuden.
Penseu que...
Sabeu quina cosa més curiosa?
Les cremes fan una mica
un efecte trampa.
Les cremes tenen gairebé totes
una base greixosa.
Ai, fan de pel·lícula
protectora.
Correcte.
Que el que fan
és no deixar marxar la humitat.
Correcte.
I d'aquesta manera
aquesta humitat
que el cos està desprenent
queden aquestes primeres capes
de pell.
Però clar,
han d'estar netes
les capes primer.
Aquesta és una altra.
Si no deixes sortir la humitat
i tens la pell bruta
és quan surten aquells granets
tan desagradables.
Llavors,
què és interessant?
Si algú vol,
ara que ve el canvi d'estació
també és un molt bon moment
per començar
o aprofitar això.
Penseu que el cos,
els canvis d'estació
i més ara que farem
doncs això
ens exposarem més
a la radiació lumínica
una mica més,
la gent mirar més escotada,
sortirem,
d'acord?
Més hores fora.
Doncs,
val la pena
aprofitar-se d'aquest moment.
Què vol dir?
Que és el moment ideal
per començar a fer una miqueta
d'alimentació més depurativa,
augmentar tot el que és la fruita,
augmentar el que són les verdures,
disminuir una miqueta
el que és la proteïna animal,
la carn,
d'acord?
D'aquesta manera
ja es provoca un fenomen de neteja.
Penseu que la pell
constantment està intentant netejar,
constantment.
Llavors,
si canvieu la dieta
en aquest sentit,
la feu molt més rica
amb aigua,
molt més rica
amb substàncies líquidiques
o fins i tot
amb les vitamines,
interessantíssima,
amb la fibra
que ens farà
anar de ventre molt millor.
Si feu això,
ja n'hi haurà prou
perquè aquesta pell
netegi molt millor.
Quan la pell neteja,
quan es depura,
ho fa normalment
a través
del que acostumem a veure
són vermellós,
acostumem a veure
petits granets,
d'acord?
Una cosa és que sigui puntual,
l'altra cosa és que constantment,
durant tot l'any,
ens acompanyi allò.
Llavors,
allà vol dir que hi ha
alguna cosa a fer,
alguna intervenció més a fer,
potser perquè és una expressió
que algú a dins
no funciona.
D'acord?
Llavors,
és un moment ideal ara
perquè augmenteu
tant beure aigua
com menjar més fruita
i més verdura
i aprofitar que ara és el temps,
ara em comença a arribar.
Ja ràpidament
perquè anem
tancant felip.
Sí, llàstima.
Mira,
dues maneres
d'ajudar la pell
i de netejar-la una miqueta.
A veure si ens pots
recomanar un exfoliant
natural
i després et volia
preguntar per les saunes.
Això també és un altre mètode.
Molt bé, molt bé.
M'ho estic de la boca.
Mira,
exfoliant natural,
boníssim,
boníssim,
interessantíssim
perquè no porta cap química.
La mel.
Ens envedornem de mel.
Sí, sí.
Us explico el mètode.
Vosaltres us dutxeu,
normal,
com us dutxaríeu amb sabó,
amb aigua-sabó,
d'acord?
Un pic que s'ha tret l'aigua,
el sabó s'ha esbandit bé.
Llavors,
heu de comprar mel,
atenció,
mel que siguin
el més cristal·litzades possibles.
Això ho trobareu,
bueno,
als arbolaris,
si pugeu una miqueta cap aquí dalt,
cap al cobert
o cap al parellós.
Què vol dir mel cristal·litzada?
Mels que,
normalment el fred ja ho fa això,
de cristal·litzar la mel,
en comptes de fer-la líquida.
La que comprem,
no ho diré marques,
però la que comprem al supermercat habitualment
està exposada a uns processos...
Perquè sigui líquida.
Perquè sigui líquida sempre.
Tu vols dir aquelles que deixen la solera a baix,
diguéssim,
i una miqueta líquid de dalt,
i llavors has de remenar...
Aquesta, correcta,
doncs aquesta és la més òptima per fer exfoliació.
Llavors,
un pic s'ho esbandit,
doncs és tan fàcil com agafar-la,
la mel,
així, eh?
Tindre-la preparada a la dutxa,
i vinga a fregar,
posar-se mel,
clac, clac, clac,
fregar, fregar, fregar,
i quan ja heu acabat,
tornar-se a esbandir amb aigua.
No té més.
No patiu,
que no quedareu pagalosos.
Amb quina freqüència?
L'exfoliació,
jo si us l'he de recomanar,
com a molt,
com a molt,
un cop a la setmana,
si algú s'ho vol fer.
No n'abuseu.
Perquè, clar,
com més n'abuseu,
més capes,
més cèl·lules traureu.
Sí que és una manera
de favorir la regeneració.
D'acord?
Però,
si ens passem,
també ho podem irritar.
llavors,
un cop a la setmana
seria una cura ideal.
Això és una.
I l'altre és les saunes.
Les saunes també és un gran mètode.
Perquè les saunes,
no n'hem tingut temps de parlar,
no?,
de les funcions reals de la pell.
Són moltes i molt interessants.
Però,
la que hem comentat abans
de la neteja,
ve combinada una mica
amb aquesta circulació,
amb aquesta regulació
de la temperatura.
Llavors,
quan combinem les dues,
tenim que la sauna,
que és una cosa
a temperatura alta,
afavoreix que totes les porqueries,
tota aquesta excreció natural
que ja faria,
es faci més ràpid.
Es faci més ràpid.
D'acord?
Les saunes,
el tanto,
un dia vam parlar de les saunes
i potser un dia
no haurem de tornar a parlar.
Són sanes,
són saludables,
no convé abusar-ne.
De l'ordre de més de dos setmanals,
jo no les recomanaria.
Recordar que una sauna
fa molt pocs minuts.
Molt pocs.
Allò que estic també
a la calentoreta de dins
és un error.
S'estem parlant
que és un màxim,
un màxim d'un quart d'hora.
D'acord?
I després s'ha de dutxar una aigua freda
i aquí ja ho vam parlar un dia
però ho apunto
perquè ningú faci
ninguna vaginada.
Doncs la gent malalts del cor,
malalts cardíacs
ho han d'evitar,
gent amb febre,
amb infeccions.
D'acord?
Hi ha unes circumstàncies
que ho impedeixen.
Però si no compleix
cap d'aquestes circumstàncies,
saníssim,
perquè afavorirà
aquest procés natural.
Llavors,
si ho experimenteu,
recordeu que després
d'a dutxar-vos amb aigua freda,
veureu que la pell
també està molt més suau.
Molt més suau.
Per què?
Perquè ho afavorit
l'expressió i la neteja.
Déu-n'hi-do!
Tenim la pell a punt, doncs.
Felip,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.