Si vols sentir-te psicològicament millor i no saps com fer-ho, a què esperes?
Demanar ajuda és de savis.
Consulta la psicòloga clínica Sonia Navarro.
Truca al 977-22-0560.
La seva consulta és al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera.
Informa't a www.sonianavarropsicologia.com
Obrim el camí s'anava i tornada d'aquesta jornada, avui parlant de l'èxit i del fracàs.
Parlem, per tant, que per exemple una persona que fracassa en alguna cosa no vol dir que sigui un fracassat, d'entrada, això ja de punt de partida.
Però també podem dir que hi ha qui diu que, de fet, si volem aconseguir èxit a la vida, doncs bé, sense esforç tampoc no val la pena.
En fi, tot el plat no en parlem. Avui, de fet, tenim molts punts de partida i podem arribar a llocs molt interessants.
Com sempre s'acompanya la psicòloga clínica Sonia Navarro. Sonia, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'èxit i el fracàs et donarà per molt, em sembla?
Bueno, és un tema molt interessant.
Hi ha gent que està obsessionada per l'èxit, també.
Bé, a mi m'agradaria primer comentar que èxit ve del llatí èxitus, que vol dir sortida, i fracassar significa fer-se trossets.
D'alguna manera, quan jo em trenco, quan jo em faig trossets, quan fracasso, al recollir tots aquests trossets, tinc l'oportunitat d'elegir amb quin d'aquests trossets em quedo i amb quin d'aquests trossets els faig fora.
Llavors, de descartar allò que no m'agrada de mi o allò que ja no em serveix, d'alguna manera.
I llavors, això es convertiria en un èxit, perquè vol dir que primer ja ens hem modelat cap a on.
Però per arribar a tenir èxit hem de saber què volem, a on volem anar, i després també hem de traçar un mapa que sigui realista per posar-nos en marxa, a caminar cap a l'èxit.
Sí, hem de valorar exactament quan estem disposats, diguéssim, a apostar per aquest èxit i posar un topall, en certa manera, perquè si posem el llistó a l'altre, doncs és probable que ens passem, que no ridem, baixa.
Bé, jo diria que si comencem una cosa i veiem que no ens surt bé, potser no és que no tinguem èxit, sinó que poder tenir una corba allò en el camí, en lloc de ser un camí recte com ens agradaria o que ens havíem imaginat o traçat,
resulta que tenim algunes petites corbes en els camins que ens fan parar.
I llavors aquí, més que fracàs, seria valorar què és el que haig de canviar, perquè a vegades he de canviar una actitud, o a vegades he de canviar la forma de fer-ho,
o a vegades he de canviar el plantejament que tenia, o a vegades simplement he de parar a reflexionar què puc canviar.
Però vist des d'una posició que no tinc una cosa que ja s'acaba, o una cosa en la que fracasso, sinó una corbeta que he de passar i que m'ajuda d'alguna manera a valorar quins són els canvis que hauria de fer.
De fet, jo crec que hi ha tres maneres que podem enfocar el tema, no?
Una persona, per exemple, que decideix fer una cosa i no li surt tal com ell ha planificat, podria dir tres coses.
Soc un fracassat? He fracassat en això? O no he tingut èxit en això?
Que són tres maneres ben diferents. De fet, són tres punts de vista molt diferents de com podem enfocar les coses, no?
El que pensa que soc un fracassat, d'alguna manera, ja no tornarà a aixecar-se, no continuarà en el camí que ell hagi previst fer, ja no continuarà.
Perquè si és un fracassat, ja no cal que m'esforci, no? D'alguna manera, perquè faci el que faci, sempre fracassaré.
En canvi, el que diu que ha fracassat en això, doncs, aprèn alguna cosa, però no s'adapta del tot, perquè d'alguna manera es queda amb allò negatiu, es queda amb el que no ha pogut fer.
Llavors sí que aprèn alguna cosa, perquè sí que aprèn que poder en aquella cosa concreta ell no és òptim, però si es queda encallat en això, difícilment també sortirà endavant.
En canvi, la tercera persona diu que no ha tingut èxit en això.
Des d'aquí, des d'aquest punt de vista, pot veure en qui sí ha tingut èxit i quins són els camins positius.
I per tant, pot fer-se aquesta pregunta de, això és una corba de la que puc sortir, no?
És interessant.
És bastant diferent, no?
A vegades no és el que ens passa, sinó com interpretem el que ens passa.
També, a vegades, ja hem d'estar pendent de com ho interpreten els altres, és a dir, l'entorn, l'exterior...
Deixem recordar el telèfon del directe, el 977-24-4767, 977-24-4767,
què heu après de l'èxit o del fracàs que us ha portat a la vostra vida?
L'èxit o el fracàs, o les dues coses, eh?
977-24-4767, ja tardes, arroba, tarragonaradio.cat.
Seguim, seguim.
Sí, mira, tinc una frase aquí que és de Churchill que diu,
l'èxit és la capacitat d'anar d'un fracàs al següent sense perdre l'entusiasme.
Crec que és una bona frase.
I una altra que diu, el veritable èxit és sortir dels nostres fracassos,
és ser millors persones.
També és interessant aquesta.
I encara hi ha una altra, que aquesta és de Rockefeller,
que diu, tot fracàs obre la porta a una nova oportunitat.
Llavors aquí, clar, hem de tenir present que és dels errors on nosaltres aprenem.
I llavors que són els errors els que ens porten a l'èxit.
D'alguna manera, totes les persones que nosaltres creiem que tenen èxit,
si mirem les seves biografies, totes han tingut un munt de fracassos.
L'única diferència és que totes han continuat caminant
o traient fins i tot la part positiva.
I, per exemple, hi ha la història d'Edison,
quan va inventar la bombeta, que és bastant coneguda,
però que, de fet, doncs, diu que va fer, no sé si eren 3.000,
ara ho dic de memòria, però 3.000 bombetes,
i en cada una que no funcionava una mica la seva actitud era,
bueno, encara no sé com funcionarà la bombeta,
però ja sé una manera més en com no funciona.
I finalment, mira.
Llavors, d'alguna manera, la diferència entre les persones
que han aconseguit arribar al seu èxit i les que no,
és que en el primer fracàs,
algunes tiren la tovallola
i unes altres s'aixequen i continuen en la línia, no?
Llavors, això és molt important.
Les coses fàcils no tenen valor?
Bé, jo no diria que no tenen valor.
El que passa és que a vegades no aprenem el suficient.
Les coses fàcils tenen valor.
I si li podem donar,
i si ens ha arribat alguna cosa fàcilment,
per què no aprofitar-lo?
I per què no?
El tema és que moltes vegades no aprenem d'això.
O pensem que, com que són fàcils,
doncs tampoc no ens ho hem guanyat.
A vegades tenim la sensació que si no ens ho guanyem,
tampoc no té validesa o valua, no?
Llavors, aquí pot haver-hi un error,
però no perquè les coses fàcils no en tinguin de valor.
Per què no?
En realitat, les coses senzilles, a vegades,
són les que més valor poden tenir.
També està bé trobar-ne d'aquestes el camí,
és a dir, que no tot siguin dificultats,
hi ha entrebancs,
i aprendre també de la part positiva de la vida,
no només d'això, de fracassos,
de situacions que també n'aprenem,
però que són les altres les que interessen.
La veritable tasca de l'home
és trobar el camí cap a si mateix.
Doncs vinga, anar trobant el camí cap a nosaltres mateixos,
avancem parlant de l'èxit i del fracàs.
Recordem, telèfon del directe, 977-24-4767.
Cap on es porta, Sara Sònia?
Cap on es porta?
Cap on es porto?
Bé, jo sí que diria que també a vegades quan parlem d'èxit,
és una paraula també molt remenada en aquests moments.
Llavors, occidentalment,
tenim la idea que èxit és, moltes vegades,
tenir una bona feina,
tenir una bona casa,
tenir un bon cotxe,
tenir com a coses materials,
i això vol dir que som persones exitoses.
Llavors hem de vigilar,
perquè moltes vegades això no és l'èxit.
o com a mínim no ho és per a tothom.
Perquè d'alguna manera hem de pensar
que si aconseguim aquelles coses que nosaltres volem,
és èxit.
Però si no som capaços de disfrutar
d'aquelles coses que hem aconseguit,
doncs tampoc té gaire sentit,
perquè llavors no ens aporta en realitat el que voldríem.
Llavors, moltes vegades hem de pensar
per a què vull jo aconseguir una cosa concreta,
per a què vull aquesta feina.
per a què vull aquesta parella,
per a què vull aquest cotxe.
Aquest cotxe.
Més gran.
És a dir, perquè amb el per a què,
moltes vegades hi ha un concepte molt més intern,
de amb això jo què aconsegueixo.
Perquè moltes vegades si ens fem la pregunta de per a què,
i no ens quedem només en l'exterior,
que pugui semblar que tingui èxit,
veiem que les persones tenen un propòsit per fer les coses.
Llavors, si tenim un propòsit real,
molt difícilment no l'aconseguirem,
però ha de ser un propòsit intern.
Si el propòsit és tenir més diners per tenir més diners,
probablement no ens esforçarem,
a no ser que jo estigui molt col·locat en que el meu propòsit és això.
Però, habitualment, si jo tinc un propòsit medi intern
del per a què vull les coses,
encara que fracassi, continuo.
Perquè per mi allò és molt important.
En canvi, si jo no tinc clar això,
moltes vegades a la primera que m'ensorri,
a la primera que fracassi,
o a la primera que no surti les coses tal com jo voldria,
probablement deixaré de fer-ho, no?
Llavors, totes les persones, d'alguna manera,
que han tingut èxit,
pensen que han sigut gent proactiva,
gent que no espera que els altres els vinguin a posar les coses en safata,
gent que es posa en marxa,
gent que té clar què vol, per què, per a què,
i que, a més a més, es posen al camí de fer,
no?, d'alguna manera.
Diries que els errors són tocs d'atenció,
com comparades, per exemple, a la febre.
Doncs sí, és que, a més a més,
diria que són necessaris i molt útils,
perquè si no hi ha errors,
no ens adonem,
no som conscients de si anem en el camí
que volem o no.
De fet, si cada cosa que ens proposessin
l'aconseguíssim a la primera,
probablement no parlaríem d'èxit.
perquè probablement,
amb això mateix que has dit,
les coses que són fàcils
no tenen valor,
sí que tenen valor,
el que passa és que habitualment
nosaltres no l'hi donem.
Per tant, si tot el que volem
aconseguíssim ràpid,
molt probablement
no consideraríem que fos un èxit.
Ho hem de partir de la base
que a la gran majoria de la població
li costa aconseguir les coses,
és a dir, que avui no regalen res,
per dir-ho d'una manera clara i diàfana,
és a dir, que tothom ha de lluitar
per allò que vol.
Sí, el que passa és que,
recordes el programa que vam parlar
de si la vida era una lluita?
Sí.
En realitat, moltes vegades
no és que haguem de lluitar molt,
en realitat, moltes vegades
és que fracassem
perquè no sabem què volem
i a on volem anar,
i per tant no tenim un mapa marcat
del per què, per a què, a on i com.
Si no tenim un mapa,
doncs molt probablement
no arribarem.
Hem de fer un full de ruta, eh?
Clar, llavors, d'alguna manera,
moltes vegades tenim la sensació
que la nostra vida no va
de la manera que ens agradaria,
però és que moltes vegades
quan li preguntes a la persona
com li agradaria que anés,
tampoc ho sap.
Llavors, aquest poder
és el primer exercici, no?
perquè en realitat
no sé si les coses costen tant.
No dic que no hi hagi esforç, eh?
Darrere, que l'hi ha.
Però que a vegades,
quan jo penso
no, això és molt difícil,
això és impossible,
això no és per mi,
jo això no podré,
és que com que ja estic pensant
en tot el que no podré,
no en el que sí que puc fer,
no?
D'alguna manera és allò
que totes les coses
que no puc fer
impedeixen que vegi
les que sí que puc fer, no?
D'alguna manera,
perquè m'estic centrant
més en lo negatiu
que en lo positiu.
I llavors,
ja no faig res,
per tant,
fracasso.
El que distingeix
a les ments
veritablement originals
no és veure
per primera vegada
una cosa nova,
sinó veure
com nou,
alguna cosa vella,
coneguda des de sempre,
vist
i oblidat per tots.
Doncs això, no?
Moltes són al dia a dia,
en podríem trobar
moltes d'aquestes
a reinventar una miqueta,
no?,
allò que ens envolta
i seguint el camí
de l'èxit.
Hi ha, per exemple,
persones que per ells
l'èxit són coses
molt senzilles, no?
I que les aconsegueixen
i estan feliços
i contents,
però que no representen
grans qüestions a solir,
sinó petites coses
en el dia a dia, no?
És a dir,
que també hi ha qui va ser l'èxit
en això, no?
Un petit camí del dia a dia
i ens volint fent petits passos,
no?,
petites coses.
Bé,
és que moltes vegades,
per exemple,
l'èxit
pot ser simplement
decidir que vull temps
per mi
i per la meva família
i això pot ser un èxit
aconseguir-ho.
Aconseguir-ho, sí.
Vull dir que
no té
no té
que ser
coses.
Aquí és on ens liem, no?
Perquè a vegades
és el que he dit
que occidentalment
o a tot occident, no?
Habitualment
quan parlem d'èxit
es lliga
amb la persona
que té
molts
moltes coses materials
o que té fama
d'alguna manera, no?
És la persona
d'èxit.
I, bueno,
això és un concepte
de veure l'èxit.
El que passa
és que moltes vegades
aquest èxit
es desmunta
de seguida
perquè en el moment
perquè és un èxit
com superficial, no?
En el moment
si jo soc famós
i de cop deixo de ser famós
què passa?
Doncs ja m'he quedat
sense èxit, no?
Llavors
si darrere
hi ha una altra cosa
i és una cosa
que jo dono
jo puc ser famós
o no ser-ho
però jo dono
el mateix.
Quin és l'objectiu, no?
Llavors
a tenir-ho en compte
i èxit pot ser
també arribar
al final de la vida
i pensar que
doncs un ha portat
una vida
lligada
als valors
que li ha donat
i al que volia.
Per exemple
una cosa molt
molt mundana
molt senzill
molt
tots arribarem
amb aquest final
i llavors
valorar
com ha anat.
Per a moltes persones
seria un èxit
trobar feina
per exemple
hi ha moltes persones
que no tenen feina
que s'han quedat a l'atur
i que per a ells
seria un èxit
trobar feina
i això també és un procés
que ens pot portar a fracassos
vas a entrevistes
et diuen que no
i tornes
et diuen que no
i en aquest procés
tens que valorar
també no què ha fallat
o què
en fi
aprendre d'allò
que has viscut
d'aquesta experiència.
Bé
de fet
això és un exemple
molt bon
molt actual
a més a més
no crec que hi hagi ningú
que trobi la feina
en la primera entrevista
i més igual
d'on vinguis
i més igual
de l'experiència
que tinguis
i més igual
les situacions
que siguin
difícilment
en una primera entrevista
per què?
doncs probablement
perquè estic negatiu
probablement
perquè estic
angoixat
probablement
perquè no sé
si em preguntaran
això o allò
i les entrevistes
en si mateixes
són situacions
en les que
en cada error
perquè cada vegada
que jo acabo
una entrevista
també me n'adono
dels errors
que jo he fet
o almenys
és el que hauríem de fer
i de lo que he dit
que no hauria d'haver dit
i de lo que no he dit
que igual sí que hauria d'haver dit
llavors d'alguna manera
en cada entrevista
vaig aprenent
i em vaig modelant
jo penso que és important
també pensar
que les persones
que han aconseguit coses
podem modelar-les
podem fixar-nos
en què han fet
llavors és
donar-nos aquest temps
perquè
en cada vegada
que jo no me n'en surto
si vull
fer una reflexió
puc aprendre
una altra cosa
és que digui
no
és culpa dels altres
a mi no m'agafen
perquè no sé què
llavors em quedo
en aquella
de les tres frases
que he dit
soc un fracàs
ni tan sols
he fracassat
soc un fracàs
quina era la bona
recorda'm la frase bona
la bona és
no he tingut èxit
en això
doncs això
quan aneu a l'entrevista
en aquesta entrevista
no he tingut èxit
que no vol dir
que no en tinguis
en la següent
i és més
és molt probable
que la següent sí que en tinguis
o en tinguis més
que no passa en l'anterior
increixent
perquè vas aquí
d'una experiència
en les entrevistes
per suposat
Sònia donaria per més
no?
no sembla
que podríem parlar
un altre dia
també de l'èxit
i el fracàs
bueno ja en tornarem a parlar
sí?
em sembla bé o no?
sí, sí
em sembla bé
doncs escolta'm
que tinguis molt d'èxit
vinga
gràcies
fins a la propera
si vols sentir-te psicològicament millor
i no saps com fer-ho
a què esperes?
demanar ajuda
és de savis
consulta la psicòloga clínica
Sònia Navarro
truca al 977 22 0560
la seva consulta
és al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera
informa't a
www.sonianavarropsicologia.com