Un divendres més ens ocupem de la nostra salut
i ho fem amb tot un especialista, Felip Caudet.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria, bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Especialista en salut i més especialista encara,
arran de diversos cursos i postgraus que s'han anat fent,
en un tema que ser fisioterapeuta més jo crec que afecta directament,
però no només en el tema de la fisioteràpia sinó en el tema de la salut psicològica, si m'ho permets.
Tu matisaràs, és un tema que no li donem prou importància i que en té moltíssima.
Sí, sí, a més és un gran desconegut.
Avui parlarem de la postura, que moltes vegades és una qüestió que evidenciem
però sempre des d'una manera molt superflua, no?
Una mica des de conceptes una mica antics, una mica arcaics
i que fins i tot conceptes que no entenen un dels grans secrets de la postura,
que és la globalitat, és a dir, el cos, a pesar que de petits ens ensenyen que funciona per parts,
no és així, funciona tot unit, tot en correspondència i tot en una harmonia,
per suposat, quan es trenca aquesta harmonia és quan trenquem la postura.
I això queda, aquesta concepció del cos com una totalitat, que no hi estem gaire acostumats,
queda molt justificat, no?
No hi estem.
No, no, i tradicionalment, i fins i tot a la nostra cultura,
sempre el cos i un altre aspecte, que és la ment,
s'han vist com dues qüestions per separat,
quan resulta que potser és la mateixa cosa,
o potser la relació és tan íntima que fa difícil separar-les.
Hauríem de començar explicant què entenem per postura,
i que si parlem d'una postura que jo imagino,
que hi ha potser una postura inconscient i una de conscient,
com ho escanatitzaríem això?
Mira, la diferència, a part de la consciència i la inconsciència,
que això en parlarem una mica més endavant,
una qüestió interessant a saber ja és que una qüestió és l'actitud postural,
l'actitud postural és aquella forma, aquella disposició que agafa el cos
davant d'un fet molt concret.
Per exemple, s'haureu fixat que quan algú està molt trist,
l'actitud postural que sovint enarbola el seu cos
és una actitud de tancament de tot el cos,
d'encorbament, de flexió de tot el cos cap endins.
En canvi, quan una persona està molt contenta,
doncs és al contrari, és una actitud postural expansiva,
en la que les extremitats també s'obren,
en la que tot el cos està en una actitud més d'extensió que no pas de flexió.
En aquest cas, les causes són d'estat d'ànim, per tant psicològiques en aquest sentit,
però també hi hauria causes físiques que determinen una postura puntual.
Sí, però això és el que et deia.
Una cosa és l'actitud postural, que remet més en aquest component emocional,
i que és una cosa puntual, extraordinària,
una cosa que varia força molt ràpidament, no?
Tinc un ensurt, doncs em disposo d'una manera,
em poso seriós o m'enfado i em disposo d'aquella manera.
Això és l'actitud postural, d'acord?
I una altra qüestió és la postura adquirida,
que en aquesta postura adquirida sí que hi poden intervenir factors emocionals,
és a dir, tot el que vivim, tot el que ens impressiona,
tot el que ens emociona, sigui en positiu com en negatiu,
queda gravat, queda impresa en el nostre cos.
I la impressió que fa, o la manera que té el nostre cos de gravar aquestes impressions,
és a través del sistema muscular,
a través de les que popularment entenem com contractures, no?
Doncs tots els músculs s'encongeixen,
fan un espasme,
i ens disposen d'una manera o d'una altra.
Però no només això, no és només el component emocional.
Mireu, també intervé en la postura adquirida
tot el que és
les feines que desenvolupem,
els hàbits que tenim
de moviment,
o els hàbits de vida,
intervenen en qüestions com l'educació,
també, quan a les escoles
se'n recordareu molta gent que ens està escoltant avui en dia
i ja no es fa això, però en el seu dia
doncs els escarrans
se'ls obligava a escriure amb la dreta.
Clar, això modificava uns patrons de tall
del funcionament cerebral
i disposava el cos a una tendència
que potser no era la seva naturalment.
I com molts sabreu, doncs això
ha portat els seus problemes a la gent
que patia en aquesta situació.
Però llavors, aquesta és una descripció
feta molt puntual,
però penseu que tot el que envolta l'educació
també afecta en aquesta postura.
I ja no diguem només
com funcionem psíquicament,
no només emocionalment,
sinó psíquicament.
Amb les persones que normalment
pateixen disfuncions psíquiques,
és més fàcil veure alteracions en la postura,
fàcilment es reflexen al cos.
Va pressuposat sempre a ulls d'un professional,
no a ulls del profà.
Podríem dir que és impossible
que no ens afecti tot l'entorn exterior a la postura.
De fet, podria formar part la postura
de tot el nostre procés de vivència,
d'aprenentatge.
Podríem dir que és això.
Podríem dir que la postura es construeix
al llarg de la vida
i fins i tot es va modificant al llarg de la vida,
es va readaptant.
El que passa és que la postura adquirida,
aquesta postura, aquest fet
que és tan prop i tan identificatiu de cadascú...
Això per què ho dius?
Perquè això és quasi com un carnet d'identitat,
com el DNI.
Segurament us ha passat veure de lluny en algú
i només per la manera de caminar,
per la forma corporal de dir
hosti, és fulanito, és menganita, no?
O veure en algú i dir
ostres, és que a més és clavat a son pare o a sa mare
perquè es mou de la mateixa manera.
El que esteu observant en aquell instant
és això, la postura adquirida.
Que és una cosa molt especial
perquè és diferent en totes les persones.
Una cosa molt interessant a saber
i remetent al que la Núria preguntava
de la consciència a la inconsciència.
Mireu, la postura adquirida
és una qüestió que necessita una metodologia
perquè la podem canviar
en el cas que necessitem canviar-la.
En el cas de la que la postura
ens porti algun tipus de disfunció en el cos,
algun tipus de dolor,
algun tipus de patologia,
llavors és el moment de plantejar un canvi.
Volem que també hi ha altres raons
que ens poden portar a decidir canviar la postura,
però el més comú acostuma a ser el dolor,
el disconfort.
Doncs mireu,
aquesta postura adquirida
no es pot canviar
des del punt de vista
de la decisió conscient al moment.
Per exemple,
molta gent que ens està escoltant,
segurament,
hauran anat passejant per la ciutat
i han passat per davant d'una paret o altra.
Ai,
ostres,
que encorbat cavall,
que encorbada cavall.
I intenten posar-se rectes,
no?
Treu el pit cap enfora.
I allò dura res.
Que va, clar.
Tres passos més i torres.
Dura tres segons.
Per què és insostenible això?
Perquè mireu,
imagineu-se,
si teniu,
suposem,
40 anys,
que en teniu 50,
doncs heu passat 40 anys,
i 50 anys,
consolidant
aquella postura.
Llavors, clar,
imagineu-se,
no la podreu canviar en tres segons.
La musculatura,
l'aparell facial,
l'esquelet,
està disposat de tal manera
que,
ja sigui perquè
hi ha músculs que s'han
s'han estovat,
han perdut força,
o músculs perquè s'han endurit,
perquè han augmentat la seva tensió,
doncs,
no estan acostumats
a una nova postura.
Llavors, per això,
encara que ho intenteu posar-vos drets,
no ho aconseguireu.
No hi ha manera.
Un altre exemple molt comú,
i ara entrarem
als tres grans principis
de la postura,
que això també és molt interessant
de saber,
perquè això potser relaxarà
moltes famílies
preocupades
per la salut postural
dels seus fills,
o per la seva pròpia.
Quantes vegades heu vist
en un nano,
o una nena,
sentats aparentment
malament,
amb l'entesa que tenim,
que tenim una entesa una mica
errònia,
això de la postura,
ara en parlarem també d'això.
i la manera que tenim
de corregir-ho és,
au,
senta't bé,
senta't recte,
aquesta cama que poses per sota
no la posis,
posa-la al peu,
no creus les cames,
aixeca l'esquena,
clar,
què passa?
El xiquet intenta fer-ho
i al cap de tres segons
ja no ho suporta.
És a dir,
comencen a fer,
a sortir dolors,
a incomoditats.
Per què?
Perquè mireu,
mireu si és llest el cos
i mireu si és llest
en relació a la postura.
La postura
depèn
de tres grans principis.
Hi ha moltes coses,
el cos que depenen
d'aquests principis.
Mira,
el primer principi
del que depèn la postura
és la comoditat.
És a dir,
tota la disposició
del nostre cos,
tota l'organització,
tots aquests allargaments,
aquests escorçaments musculars,
que fi de compte
defineixen la postura,
buscaran sempre
sentir-se còmodes,
no patir,
que no faci mal.
Llavors,
quan veieu un nano
que se seu malament,
no és que ell
vulgui seure's malament.
Molt possiblement,
com que està en un procés
de creixement,
o molt possiblement
per aquestes tensions musculars
que poden tindre molts orígens,
ja ho hem dit,
els hàbits,
les emocions,
doncs,
ell busca aquella postura
que li sembla més còmode.
Clar,
visualment,
sembla una postura
desendreçada,
una postura
que no ajudi
al desenvolupament
i, a cert,
en si no és que ajudi
ni no ajudi,
però és l'única
que en aquell moment
aquell individu,
aquell nen,
aquella nena
poden assolir
d'una manera descansada,
d'una manera
que no els faci mal.
Això és el principi,
la comoditat,
la postura sempre,
el nostre cos
sempre buscarà
una postura còmode.
Còmode no vol dir estètica,
i insisteixo,
no vol dir que sigui maca.
I no vol dir
tampoc que ens faci bé.
Sí,
tampoc vol dir que ens faci bé,
en si,
vol dir que per sort
o per dissort
és l'única
que podem mantenir.
El segon principi
de la postura
és l'equilibri.
Mireu,
els humans,
per qüestions
de l'evolució,
que primer anàvem
a quatre potes,
i ara anem a dues,
ara fem el que es diu
la vibe d'estació,
doncs,
el nostre cos
ha canviat
una sèrie de dissenys
per intentar,
per aconseguir
que sempre ens puguem
mantenir
de peus,
equilibrats.
amb l'equilibri
juguen factors,
tres factors principals,
i depèn la vista,
la vista és un factor
que dona informació
al cervell
per parlar
de l'equilibri,
un altre factor
és l'oïda,
el sistema
de l'equilibri,
el sistema vestibular
que hi ha a l'oïda
també dona informació
per a l'equilibri,
i l'altre
és el que es diu
la propriocepció,
la propriocepció,
propriocepció,
propriocepció,
sensació,
propi aconeixement,
propriocepció,
és una capacitat
que tenim els humans
gràcies a una sèrie
de receptors
que hi ha pel cos
que informen
constantment
el cervell
de com estem disposats
a l'espai.
Llavors,
agafen aquestes
tres informacions,
la dels proprioceptors,
la de la vista
i la de l'oïda
i amb això
es construeix
l'equilibri,
d'acord?
Amb això es manté
l'equilibri,
però
perquè això
pugui ser
un fet real
la postura
s'haurà d'adaptar
a aquella informació.
I clar,
nosaltres a vegades
veurem algú pel carrer,
això ho haureu vist,
que sembla que tingui
un ombro més alt que l'altre,
un espai més alt que l'altre,
o sembla que vagi a tort,
ens sembla visualment,
o fins i tot
que el cap
està una mica girat,
però si s'hi fixéssiu
i féssiu una línia
del terra
fins a dalt
veuríem
que d'una manera o altra
a fi de comptes
la persona
comença,
el trajecte postural
al terra,
on comença aquesta línia
i l'acaba on acaba la línia.
Per què?
Perquè el cos el que vol
és mantenir-nos rectes,
de peu,
equilibrats.
La forma serà a vegades
una mica desagradable.
És el típic i tòpic
de les escoliosis,
això ho haurem vist també.
Les escoliosis són aquestes corbes
que es fan a l'esquena,
a la columna vertebral,
cornes que poden resultar
molt doloroses
i molt molestes,
d'acord?
Però sempre hi ha unes corbes
que s'originen,
en si en el problema,
i altres que es diuen
de compensació,
que a fi de comptes
totes seran
perquè l'individu
es pugui mantenir
equilibrat,
dret.
segon principi,
l'equilibri.
Déu-n'hi-do.
Interessant, eh?
Molt, molt.
I l'últim
i el més interessant
i més en temps de crisi,
que és el principi
de la economia.
Mireu,
això també no és llest,
el cos.
El cos fabricarà
o estructurarà
una postura
que sigui
el més econòmica possible.
Econòmica vol dir
que gasti menys energia.
Segurament a molta gent
li passa
que
en sec,
se'n donen compte
que en sec
comencen a estar
més cansats
de l'habitual.
I a vegades,
doncs,
una de les causes
del cansament aquest
és que perquè s'ha canviat
el calçat,
per exemple,
i el calçat
ha obligat
a forçar
la postura
que ja tenien,
ha trencat
aquest principi
de l'economia.
Llavors,
amb el que es diu
la reeducació postural,
que ja en parlarem,
que això és una mica...
Ara en parlem
de quina és la situació
de la postura, eh?
com funciona això.
Però després en parlarem
de solucions
o fins i tot
entre avui i el pròxim dia,
em penso,
perquè el tema
dona de per si.
Doncs,
molta gent,
puguem fer un treball
postural,
reorganitzant
aquesta postura
que està donant problemes,
doncs,
aconsegueixen
no cansar-se tant.
Llavors,
el cos,
el que vol
és sempre mantenir
unes funcions
molt bàsiques,
que són la funció cerebral,
la funció respiratòria,
d'acord?
i fins i tot
a nivell de moviment
també fa una funció
d'acostumar-se
posturalment
als hàbits normals.
La persona
que no agafa mai
un llibre,
no agafa mai
un tarro,
alguna cosa que té
dalt un armari,
que no té per què agafar-lo,
pel que sigui,
perquè ho té disposat,
el dia que ho ha de fer
no pot.
li costa aixecar
aquella espatlla,
equilibrar-se,
el cos el que fa normalment
és generar
una sèrie de tensions,
per què?
Perquè normalment
aquella persona
el que agafa
o el que es mou
està al pla
davant a l'alçada
dels ulls.
Sí,
perquè moltes vegades
si us hi fixeu,
els que fem feina
d'aquesta sedentària,
vull dir que
que estem en un escriptori,
que clar,
les fas unes 8 hores
al dia seguit,
ho tens tot a l'abast,
ja ho tens tot muntat,
de manera que
com que tot el que necessites
està a l'abast,
fas res,
potser 10 moviments concrets
i no en fas més,
i sempre són moviments
de la mateixa extensió,
a la mateixa alçada,
clar,
tot el que s'ha sortit
d'aquests 10 moviments...
Ja l'hi preguntem a la Núria,
Núria,
i la gent que feu
aquestes feines,
què és el que més us fa patir?
Quina part del cos
és el que més us fa patir?
A mi,
les cames.
A tu,
les cames.
I l'esquena bastant també,
i les espatlles,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
i les espatlles,
i més segurament
aquesta part,
des de la part mitja de l'esquena,
per amunt,
dorsals,
cervicals,
i per què és?
Doncs penseu-se,
si la Núria es passa
8 hores al dia,
doncs,
aquí a la ràdio,
doncs,
té una feina
en la que mobilitza molt els seus braços
i el seu cap,
a través d'unes pantalles,
els micròfons,
bé,
la pròpia idòria de la teva feina,
fa que aquestes estructures
es vegin molt forçades,
i que imagina't,
si l'any té 365 dies,
i treballem
330,
aproximadament,
doncs,
són 330 dies
en què hi ha
tot un esforç
per part del cos
per adaptar-se
a aquella situació de feina,
i això acaba resultant,
doncs,
en una sèrie de dolors,
dolors per el que es diu
hipersolicitació,
és a dir,
estem fent servir
molt
una sèrie de músculs,
i això condiciona també
la postura,
es pot arreglar,
s'ha de dir.
Per tant,
recapitulem,
has dit
comoditat,
comoditat,
t'ajuda,
equilibri i economia.
Aquests són els tres principis
amb els quals
el cos
crea
o manté
una postura.
Clar,
això està molt bé,
però això no vol dir
que,
el que dèiem abans,
no vol dir que sigui
la postura més ideal
per nosaltres,
o la que nosaltres
voldríem,
o la que
el cos,
a vegades,
és més aviat
patològic,
són dolors.
però clar,
en certa manera
és normal,
no?
Tu li estàs,
s'estàs sumatent
el cos
a 360,
330 dies,
no?
Que hem dit.
Aproximadament.
Amb allò,
clar,
el cos s'acostuma a allò.
S'adapten a això
i té unes conseqüències,
per suposat,
no?
d'aquí es deriven
especialitats
com la higiene postural.
D'acord?
El que passa
que quan en parlem
de les solucions
veurem que la higiene postural
està molt bé
com una política
de medicina comunitària,
no?
En què l'Estat
intervé
i intenta que les empreses,
doncs,
la gent no malalteixi
i per tant
no es trobi malament
i tingui les conseqüències,
bueno,
en altres termes,
productivitat,
recursos sanitaris,
no?
Doncs,
està bé en aquest concepte,
el problema és que
la higiene postural
sol treballar
en un concepte
del que dèiem al principi,
un concepte molt local,
molt local
i no té en compte
la globalitat del cos.
Llavors,
quan a les empreses
els fan formació
d'higiene postural
els diuen
mira vostè,
tindrà la pantalla
d'ordinador
a tal distància
i ha de posar
l'esquena d'aquesta manera,
recta,
o ha de tindre el ratolí
en aquesta altra distància
perquè no li faci mal.
I l'empresa
li ha de posar
un suport pels peus.
I suport als peus,
d'acord?
Això són les normes
bàsiques i tòpiques
que haurem sentit
moltes vegades
que fins a tot gent
haurà fet modificacions.
I algunes hauran anat bé.
Però clar,
la higiene postural
una cosa
que no compta normalment
perquè és un concepte
que no és
típic i tòpic
de la medicina
convencional
és el fet
de la globalitat.
Llavors, clar,
no hi ha una adaptació
de la persona individual
en aquell lloc de feina.
Hi ha una adaptació
al lloc de feina.
Clar.
És a dir,
uns estàndards per tothom.
Clar,
uns estàndards per tothom.
clar,
si parlem que la postura
és una cosa
personal
i intransferible,
és a dir,
única,
una adaptació
estàndard
de poc en serveis.
I moltes vegades
passa que les empreses
amb tota la bona intenció
i amb tota la bona gestió legal
fan adaptacions
posturals
i higiene postural,
però clar,
la persona
no s'hi pot adaptar,
encara que no vulgui.
Encara que vulgui,
s'hi troba incòmode
amb aquell dictat
de
posa l'esquena recta,
tornem a estar amb el nano
d'abans,
que la mama li deia
senta't bé.
Llavors,
l'esquena recta,
no puc,
clar que no pots.
Per què?
Perquè hem de buscar
una altra qüestió,
que és la reorganització
postural.
El treball
propi i específic
per quina és la teva postura,
veiem com la podem millorar
perquè et trobis millor.
Això seria
tractar la postura
com un tot
de...
Com un tot,
la globalitat.
I si et sembla,
entrem en dos conceptes
bàsics de la postura.
Això és molt bonic.
Passa que haurà de ser ràpid,
Felip.
Sí.
Tindrem temps?
Bé, sí.
Val la pena que els deixem
amb aquests conceptes.
Si convé el proper dia
ja ho recordarem.
Perquè són els més bàsics.
Mireu,
un
és el concepte
de la globalitat.
Aquest dia hem parlat,
ja n'hem comentat alguna cosa.
Hem dit que tot el cos
està entrellaçat.
si vosaltres
no sé si ho heu fixat mai
i a vegades
quan un fa treballs posturals
s'ha sorprès.
S'ha sorprès de veure
que parts del cos
que semblen molt allunyades
tenen una relació intrínseca
amb altres parts.
Per exemple,
se'n faríeu creus
la relació
molt estreta que hi ha
entre els turmells
i, per exemple,
les caderes
o l'esquena
o el cap.
Ja no parlem dels genolls.
És a dir,
si et fixes
hem anat pujant
articulació per articulació.
Per què?
Perquè, mireu,
el gran concepte
que tracta
terapèuticament
la postura
és el concepte
de les cadenes
musculars.
Potser la gent
se n'ha una mica estrany
això,
cadenes de músculs,
què estàs dient?
Mireu,
quan a l'escola
ens ensenyen
què és un múscul,
que ens expliquen
què és una part del cos,
n'hi ha moltíssims
i que faciliten
el moviment,
sempre ens ho expliquen
com una cosa aïllada.
Un múscul
ens expliquen
on comença
i on acaba.
doncs comença abans del colze
i s'acaba després del colze
i això permet flexionar
el braç,
el colze.
Bueno,
fins aquí sembla tot normal,
això és el que ens expliquen
a les escoles.
Però resulta que la realitat...
I ens posen el pòster aquell
estupendo
de tota la musculatura,
no?
Sí,
que la fan aprendre i tal.
Però la realitat
és una altra.
La realitat és que els músculs
molt rarament,
només potser
quan estem fent
algun tipus de tràpia
molt específica,
molt rarament
els músculs
es comporten
de manera analítica,
de manera aïllada,
sinó que es comporten
en grups.
Si miréssim,
si veguéssim una foto
de tots els músculs
del cos,
uns cibuixos,
veuríem que els músculs
són uns estants
solapats amb els altres.
I en aquest solapament
conformen cadenes
de músculs,
cadenes que són molt llargues.
Mireu, per exemple,
la cadena posterior,
que aquesta és la que dóna
més problemes a la gent,
es diu posterior
perquè va per darrere,
passa per l'esquena,
és una cadena
que comença,
Núria,
mira,
comença a dalt de les celles,
passa per damunt del crani,
baixa pel coll,
baixa per tota l'esquena,
passa pels glutis,
per les cames,
per la part de darrere,
per darrere del genoll,
pels bessons,
fins a la planta del peu.
Tot això està interconnectat?
Sí,
acaba gairebé
quasi sota dels dits del peu.
Que vols dir que
quan aixequem les celles
amb aquest moviment facial
que fem tots de
ai, sorpresa,
o el típic moviment tonto
d'aixecar les celles,
d'alguna manera o altra
repercuteix en la planta dels peus.
Ja sé que és una exigenació.
Mira,
fem-ho al revés,
que aquest exemple és més vàlid.
Tot el que ens passa al peu,
tota la tensió
que podem tindre en un peu,
pot activar
tota aquesta cadena de músculs
i provocar-nos mals de cap.
Sí.
I llavors,
imagineu-se,
imagineu-se cada dia
la quantitat de passos
que feu al dia,
si no són passos
fets amb qualitat,
i aquí els calçats
ja hem parlat un altre dia,
però si parlem
que aquesta cadena
està patint,
doncs no és estranyar
la quantitat de gent
que pateix de mals de cap,
de problemes de cervicals,
de contractures a l'esquena,
moltíssima,
de dolors darrere de la cama,
i només estem parlant
d'una cadena,
però en el cos
hi conviuen moltíssimes,
moltíssimes cadenes
d'aquest tipus.
Perquè es feu una gran idea,
així general,
doncs hi haurien cadenes
que estarien
a la part del darrere,
la part posterior,
cadenes a la part
lateral,
i la part anterior.
Llavors aquí hi ha
altres cadenes
que conviuen,
cadenes que combinen
la part de darrere
amb la part interior
de les cames,
cadenes que combinen
la part posterior
de l'esquena
i els braços,
llavors d'aquesta manera
tot el cos
està interconectat.
Com que el pròxim dia
en parlarem,
i ho deixarem aquí
si et sembla,
el pròxim dia parlarem
de la manera
de solucionar tot això,
perquè amb fisioteràpia,
els fisioterapeutes,
sobretot els especialitzats
en aquesta qüestió,
doncs tenim un recurs
que és el mètode
més iers.
El mètode més iers,
el pròxim dia
ho parlarem una miqueta més,
és un mètode
de reeducació
d'aquesta postura,
de donar-li benestar
i alleujar
d'aquesta manera
moltíssims
dels dolors.
Es diu més iers
perquè és una tècnica
que ve de França
i el pròxim dia
en faré cinc cèntims més.
Mira,
jo tinc uns deures
pels nostres oients
que jo també me'ls aplico.
És des d'aquí a divendres
que tornaràs,
tenint el cap de setmana
pel mig,
que és un temps en principi
cap de setmana,
de més en pont
de relaxament i tal,
una assignatura
que crec que tenim pendent
que és agafar consciència
de la postura.
Mira,
jo et diré un exercici
perquè la gent pugui
agafar postura,
consciència.
D'això que m'ha explicat.
Mireu,
això és molt senzill.
L'únic que heu de fer
és estirar-vos,
estirar-vos
si podeu al terra,
perquè és un lloc dur,
si no ho feu al llit,
com vulgueu,
i us estireu
i sobretot és important
que no hi haguin
ni coixins al cap,
és a dir,
a cap lloc.
I jo l'únic que us demanaré
és que moveu
els turmells
amunt i avall,
és a dir,
flexioneu
i feu l'extensió del peu.
Com si fessis
la punta del peu,
no?
Com si fessis,
sí,
com si ho deixéssiu als dits,
primer cap a baix
i després com si els tiréssiu
cap al cap.
D'acord?
És una feina de turmell.
Jo només us dic
que feu això
i que us fixeu
en tres llocs
que us diré.
Mireu,
un és els genolls.
Què li passa
a la part del darrere
dels genolls?
segon lloc
a fixar-se.
El mig,
perdó,
les lumbars,
la part baixa de l'esquena,
si passa alguna cosa.
I la tercera part
que s'ha de fixar
és amb el cap.
Què passa
amb el cap?
Amb la barbeta.
Amb la barbeta?
Amb la barbeta.
La cara,
la barbeta?
Sí, sí, sí.
Recordo, eh?
Us estireu completament
el terra
sense cap tipus de coixí.
Sí?
I comenceu a moure
suaument,
sense fer,
sense pressa,
els turmells
amunt i avall,
els turmells només,
a la cama,
estirada completament,
turmells,
i fixeu-se
què passa sota dels genolls,
què passa a les lumbars
i què passa al cap
i concretament a la barbeta.
Només diem això.
Si la gent que ens està escoltant
ho prova,
el pròxim dia parlarem de què,
què vol dir
i què ha passat amb tot això.
si ens voleu fer arribar
les vostres experiències
el divendres que ve
les llegirem aquí amb el Felip
i ho comentarem,
ho podeu fer així
al nostre correu electrònic
jetardes
arroba tarragonaradi.cat
Felip Caudet,
un plaer,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.