El Cuinarot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Gerard Carné, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Ai, què passa? Tenim problemes?
Espera, espera, aquesta veu és d'Àngels Collado, que diu, escut, és molt alt això? Està molt alt? Baixa una miqueta.
No, no, deu ser per la falta de costum.
Espera, espera, ara mateix ho arreglarem, però avui s'acompanya l'en Gerard Carné i l'Àngels Collado.
Ella és la secretaria del Consell Arregló del D.O. Tarragona, per tant, avui parlem, Gerard, de vins.
I de la D.O. Tarragona.
I de la D.O. Tarragona.
I ara m'ensenyaves aquí que van fent alfeguera el lliurement dels premis dels vins de la D.O.
Llavors, potser qui ens ho pot explicar millor és la secretària del Consell Regulador, l'Àngels.
I ens explicaran què consisteix aquesta festa i què he guanyat.
I així començarem a introduir-nos en el que és un Consell Regulador, el que és la D.O.
Vale, sí, sí, sí.
I anem pas a pas.
Perfecte, us explico una mica què és tot això.
Nosaltres ja fa 15 anys que fem un concurs de vins, un concurs de vins a la denominació d'origen.
Què consisteix?
Tots els sellers que estan inscrits al nostre Consell i que embotellan vi, lògicament, presenten mostres.
i un dia fem un tast, un tast professional, o sigui, què vol dir això?
Un tast a cegues, en què ningú sap el que està tastant.
Després, mitjançant un programa informàtic i estadístic, obtenim els guanyadors d'aquest premi.
Fem un tast a cegues.
Fem un tast a cegues.
Ho fem a la Universitat de Rovira i Virgili, que normalment ho organitza la Montse Nadal,
que és la professora d'Eneologia de l'Escola d'Eneologia d'aquí a Tarragona.
I el que fem normalment és que tenim dos panells de tast.
Normalment de deu persones.
Uns tasten, depèn de vins blancs i rossats, uns altres negres i dolços,
o depèn, depèn de la quantitat de mostres que tinguem.
Partim d'una fitxa de tast normalitzada,
on hi ha uns números que es refereixen a cadascun dels paràmetres que volem valorar.
Després, això, tenim un programa informàtic on posem totes aquestes dades
i ens diu qui ha guanyat.
Així, sí, vull dir...
Potser expliquem el que és un tast a cegues.
No ho fan amb els ulls en barat.
No, no, un tast a cegues és que simplement no saben el que tasten.
Exacte, que no beuen la botella o l'etiqueta,
de manera que no estan influenciats per la marca ni per res.
Sí, és això.
Quins paràmetres teniu en compte?
Mira, tenim...
El primer que és molt important en un tast de vins és el color del vi.
El primer que mirem sempre és el color.
Després, el vi, sense moure'l, es fica al nas i ho olorem.
O sigui, després tenim un paràmetre que es valora, que és l'olor que fa el vi, l'aroma.
I després el tastem.
I és el paràmetre del gust.
I després tenim un altre paràmetre que és el global, no?
Un paràmetre global que és, diguéssim, si el vi t'ha agradat o no, si has trobat que és correcte o no.
A veure, un resum del vi, no?
El que cadascú opina el vi.
Però tot això amb números, amb números perquè després es puguin posar a l'ordinador.
O sigui, no és m'agrada o no m'agrada.
És a dir, es quantifica de manera que es pugui posar en un programa informàtic i tenir un resultat objectiu.
I no és el primer any que convocava aquest concurs, no?
No, ja ho fem.
16, 16.
Aquest és el 15.
Déu-n'hi-do.
15.
Que heu notat canvi?
17, 17.
17, pot ser, sí.
17, bueno, pues 17.
Heu notat canvi en els vins que es presenten?
Heu notat millora?
Mira, sí, així d'entrada, sí.
Sobretot aquesta millora es va experimentar des de fa uns 5 anys.
És quan realment es va notar que els vins havien canviat.
Ara cada any els vins van millorant.
Però sobretot és de 5 anys cap enrere, és quan va haver, diguéssim, el punt d'inflexió.
Que els vins, bueno, estaven bé, en vins normals, tal, quan realment es fan vins de qualitat.
I ja acabo amb les preguntes, eh?
Però és que això m'interessa.
Hi ha molta diferència entre els diferents vins?
Vull dir, hi ha gustos homogenis, més o menys, pel fet de pertanyer a la mateixa D.O., clar.
O hi ha tanta experimentació que dona marge que un sigui d'una manera i l'altre d'una altra?
Que hi hagi molta varietat?
No, a veure, els vins són molta varietat. Depèn de les varietats que fa servir.
Però, bueno, sí que poden haver varietat, però bàsicament dintre d'un tipus de vins.
O sigui, la D.O. marca, diguéssim, marca una certa homogenitat.
Marca una tipicitat, no? Les denominacions d'origen marquen una tipicitat.
Això és una mica el que volíem preguntar.
Quina és la funció del Consell Regulador i què significa la D.O.?
Si vol dir que tots els vins són iguals o que només estan fets en un territori determinat?
O si tenen obligació, concretes, algunes criteris de treball?
A veure, un Consell Regulador, de vi o de lo que sigui, dona lo mateix, la seva funció és garantir l'origen i la qualitat d'un producte.
Normalment, un Consell Regulador es regeix per un reglament que està composat per una sèrie d'articles on explica totes les normes que es tenen que complir.
Què vol dir que en una ampolla fica Tarragona a la denominació d'origen?
Vol dir que el raïm que s'ha fet servir per elaborar aquest vi està plantat dintre d'un territori determinat,
determinat al nostre reglament.
Que, a més a més, les varietats són les que estan permeses en aquell reglament.
Que, a més a més, la producció d'aquella parcel·la no és superior a 10.000 quilos per hectàrea en varietats negres, 15.000 en varietats blanques.
Que, a més a més, la pressió d'extracció no ha sigut superior a 70 unitats.
I, a més a més, si rega ens ho ha comunicat prèviament al Consell Regulador.
O sigui, n'hi ha una sèrie de paràmetres que es tenen que complir per poder elaborar un vi que pugui ser embotellat.
Nosaltres el que fem és, quan un vi està embotellat, fem un anàlisi físico-químic,
en un laboratori autoritzat, normalment en l'Incavi o en Virafranca o en Reus,
i, a més a més, fem un anàlisi sensorial, que és un tast.
Als Consell Reguladors tenim un panell de tast en el que n'hi ha gent de l'Incavi,
gent dels propis cellers i tècnics,
sempre portem algun d'algun restaurant o algun sommelier o així,
i fem un tast també a cegues, o sigui, que no sabem el que estem tastant
i valorem si aquell vi compleix les normes de la denominació d'origen.
D'acord, i llavors, les contratiquetes que veiem a les botelles
no són un pur tràmit, sinó que ho veixen a tot un procés de qualitat.
Sí, sí, tot el vi que s'embotella, nosaltres abans ho hem tastat.
Ho hem tastat i, a més a més, ha passat un anàlisi físico-químic.
Una qüestió, la zona geogràfica del Déu de Tarragona,
que estem parlant del Tarragonès, el més enllà, el Camp...
Tarragonès, el Camp, Baix Camp i una part de la Ribera d'Ebre.
Predominen els negres, els blancs o es fa una mica de tot?
Aquí es fa una mica de tot, però la superfície plantada,
un 70% és raïm blanc i un 30%, més o menys, és raïm negre.
Però què passa amb el raïm blanc?
Que el 80% d'aquest raïm blanc es fa servir per elaborar viva secava.
Clar.
I la resta seria el que es faria servir per embotellar vins
com a denominació d'origen d'Arragona.
Per tant, encara que hi hagi més blanc plantat,
en realitat, en el mercat trobem més negre.
Bé, trobem de tot, eh?
Trobem de tot.
Aquesta és una zona bàsicament de raïm blanc.
El raïm negre es va plantar molt després
i degut a una necessitat de mercat, no?
Perquè el negre era un vi que en aquell moment es venia bé a bon preu i tal
i es va plantar molt.
Però realment aquesta, per origen, és una zona de raïm blanc.
Però bé, també tenim vins negres, eh?
Una cosa.
El tenir una dimensió territorial tan gran i en comarques,
es pot aconseguir una personalitat més homogènia en tot el vi o no?
O hi ha vins molt diferents?
A veure, els vins, a veure si són diferents o són similars,
però no, aquí realment els vins de la zona aquesta,
de lo que és el camp, Baix Camp i Tarragonès,
les comarques que envolten la ciutat de Tarragona
es podria dir que es fan vins similars, a veure,
perquè les varietats amb les que s'estan elaborant
són les mateixes varietats.
És macabeu, és xarelo, és parellada, és moscatell, és xardoner,
perquè xardoner és una varietat que es va plantar després
i una varietat francesa, però que també està molt introduïda
en aquest territori.
N'hi ha més diferència amb els vins que es poden elaborar
a la zona de la Ribera d'Ebre, a tota aquesta zona com Tivisa, Mora,
Benissanet, Escó, tota aquesta zona, s'elaboren uns vins,
i no només perquè les varietats són pràcticament la mateixa,
sinó per els mètodes d'elaboració,
perquè aquí en la zona de la Ribera d'Ebre
s'elaboraven un tipus de vins que es deien brisats,
que es deixaven una mica amb les lies i encara s'elaboren una mica així,
ja no tant, però encara així.
Els vins podríem dir que són similars,
moltes vegades depèn més del copatge que fas que d'una altra cosa.
La proporció d'embotellat i granel,
és a dir, encara per sentir-lo?
A veure, sí que n'hi ha moviments de vins a granell,
però ja no tant, com abans.
Aquí bàsicament ara el vi que ja no va cap a vi va secar,
jo no t'he dit que és el 100%, no,
però un 80% s'embotella,
i el negre també s'embotella moltíssim.
I quines són, Àngels, aquestes característiques
que dius que serien comuns a tots els vins que porten la D.O. Tarragona?
Característiques sensorials, vull dir,
com podem distingir a l'hora de provar-ho un videó a Tarragona?
Què notarem?
A veure...
Perdona una cosa.
Sí.
Respecte al que dius, i per ajudar-la,
encara que ho sap més que jo,
ells qualifiquen els vins d'aquí,
la seva publicitat, com vins amables.
Sí.
Val.
Això és una cosa que li volia preguntar
i que pot ser la nota comuna,
i és un terme potser molt bonic per un vi.
Sí, a veure, nosaltres...
Molt emocional.
Sí, els hem qualificat com vins amables
perquè, normalment,
aquests vins són vins suaus,
lleugers,
amb un caràcter molt mediterrani,
fàcils de veure,
sense que això vulgui dir que són vins senzills,
sinó que són vins que no tenen una graduació molt alta,
al voltant de 12 graus.
Aquesta és una característica també d'aquesta zona,
que el raïm no alcança graduacions molt altes,
per tant, són vins que nosaltres diem amables per això,
perquè no són vins que et costi de beure,
no, no, no, són vins fàcils,
són vins senzills,
molt aforuitats,
molt frescos,
per això els hem dit vins amables.
Home, les característiques ja els fan totalment diferents,
però, clar, la pregunta és inevitable.
Esteu una mica a l'ombra de les grans de os
que tenim aquí al territori, que és Priorat i Montsant,
o per característiques no té res a veure?
Mira, efectivament.
Podríem dir que Montsant i Priorat
no són,
és que no som competents ja d'ells,
nosaltres no tenim vin similar al Priorat,
el mateix que el Priorat no té els nostres blancs,
o el Montsant no té els nostres blancs.
A veure,
qui vol
qui vol veure un vi de Tarragona
com a denominació d'erigen Tarragona
no buscarà un Priorat
i qui vulgui
i beure un Priorat, efectivament,
no som competència.
Som diferents.
Sí, potser la diferència també
la veuríem que,
a part del blanc i el negre,
la de Tarragona té una gran especialitat
amb vins dolços, amb licorosos,
vins amb molta tradició.
Podries parlar que,
no només tenim vins blancs i vins negres,
sinó uns vins que han arribat al Vaticà i tot,
durant molts anys.
De fet, us diré una cosa,
el primer reglament que es va...
Això és quasi com una historieta, no?
Sí, es volen saber com ha fugit tot.
El primer reglament que es va fer
de la denominació d'erigen Tarragona
l'any 47,
només protegia vins de licor.
Va ser després,
ara no me'n recordo exactament
si és en l'any 54,
quan ja s'incorporan
els vins de Mesa Tarragona-Campo.
o alguna cosa així.
I després hi ha
posteriors reglaments,
quan ja s'introdueixen
les nomenclatures,
vinos blancos,
vinos rosados,
vinos tintos,
però fins a aquell moment,
quan es va crear,
era només per als vins de licor.
No passa que després,
ja uns anys després,
ja es van obrir.
I són els vins,
aquests,
les misteles,
els moscatells,
els vins rancis,
tots aquests vins dolços,
que, bueno,
que és veritat
que són molt famosos
i molt apreciats
a tot arreu.
Bueno,
i això que deies,
no?,
els vins de Mesa,
que aquí tenim
dos cellers que ho fan,
que són Múller
i Cellers Hort del Castell,
ho sonarà més
com a Vermut i Zaguirre,
és un celler
que elaboren
un vi de missa,
bueno,
que s'exporta
tant el de Múller
com el de Sord del Castell
a un munt de països africans
i durant molts anys
Múller va ser
un subministrador oficial
del Vaticà.
Això ho sabia, eh?
Sí, sí.
Jo no tinc gaire clar,
perdoneu,
la inexperiència,
no tinc gaire clar
què és un vi de missa.
Un vi de missa
és un vi d'ols.
Ví d'ols,
però quina diferència hi ha
entre un moscatell
o un vi dolç?
A veure,
és un vi molt més suau
que un vi...
que és més dolç
encara que aquests vins.
No té tanta graduació.
I a més a més
s'elabora
per un mètode
que té que...
que té que...
que passar
per el Vaticà, eh?
O sigui,
ells tenen
una normativa,
sí, sí,
tenen una normativa
que es té que complir
quan s'elabora
aquests vins.
Són vins dolços.
Llavors,
a l'hora de recomanar,
recomanació
per postres, també?
Sí,
per postres.
Són vins per postres,
però de tota manera,
nosaltres alguna vegada,
en algun acte
que hem fet,
ho hem ficat
com a aperitiu
molt fred
i també
queden molt bé.
Un aperitiu
un mica fresquet.
Sí,
freds
i queden també
molt bons.
I n'hi ha alguns
que són una mica
més sequets.
Sí,
a veure si vols
un birran,
sí,
clar,
són molt més secs
o si
els mullers
que fan
els áureos secos
molt viejos,
aquests,
que a la gent
que li agraden
li encanten.
A més,
a més,
ells són els únics
que elaboren,
són els Tarragona
clàssics,
de veritat.
Són els únics
que han mantingut
aquests vins.
de fet,
ara que parlem
d'això,
la deia Tarragona,
té competència
només sobre el vi,
el producte derivat
del raïm,
o sigui,
altres productes
de licor
i no hi parlaríem
ja,
no més vi.
No més vi.
Tenim els vins
o vins dolços,
també.
Vins secs
o vins dolços,
però no més de vi.
I cava?
No,
cava és una denominació
d'origen.
El que passa
que,
per exemple,
nosaltres tenim
un celler
que elabora
vi escomós
de qualitat.
és el mateix
que cava,
però com que està
en un territori
que no és cava,
com és Reus,
Reus,
el terme municipal
de Reus
no està dins
del territori
que abarca
la denominació
d'origen cava,
per la qual,
un celler
ubicat a Reus
no pot
elaborar cava.
El nostre reglament
contempla
el vi escomós
de qualitat,
que està elaborat
pel mateix mètode
que el cava,
però no es pot dir cava.
I ells se embotellan vi
com a Déu Tarragona
vi escomós
de qualitat.
Caralla,
important.
Ja sé.
Tinc un cava,
tenim un vi escomós,
tenim vi dolços,
i què es pot fer més
perquè els vins
de Tarragona
sortin als castres
dels restaurants
i quan ens es vagin
al restaurant
no es demani
directament
altres de os.
A menys de Tarragona.
Bona pregunta aquesta.
Bueno,
aquesta és la pregunta
del millor.
A veure,
mira,
jo crec que aquí
simplement
no té la culpa
ni ningú
ni d'esto.
No, no,
no parlem de culpa,
si no
incentiva això.
Jo crec que aquí
ens tenim
que esforçar
tots.
Ens hem d'esforçar
els cellers
perquè
els seus
comercials
vagin
als restaurants
a vendre el vi.
Ens hem d'esforçar
des de la denominació
d'origen
per comunicar
qui som,
d'on venim,
on anem
i què és el que tenim.
I ens hem d'esforçar
el sector restaurador
bé,
bé,
per també
intentar
tenir
en les seves cartes
el producte propi
i no perquè sigui
nostre,
sinó
perquè és bo.
i el client
també,
no?
El client
que va a restaurant
i demana
continuar
la meva vida
a fora
d'un altre lloc.
i després
la gent del carrer
també,
bueno,
estaria bé
que demanés
el vi d'aquí.
Però moltes vegades
si tu vas a un restaurant
i el camarer
o el sommelier
o no tots els restaurants
o els bars
on anem a dinar
o a sopar
o el que sigui
tenen sommeliers
et diuen
mira aquest vi
que tenim aquí
i tal.
Moltes vegades
et deixes aconsellant.
Sí,
acabes provant.
El que poden
és aconsellar
el vi de la terra
i dir què es fa aquí
i que es faci honor
el que s'està treballant
a la terra.
i jo crec que
és fer un esforç
per part de tots.
El sector restaurador
per nosaltres
com a denominació d'origen
arribar a ell
és molt, molt complicat.
Molt complicat.
Bueno,
no sé per què.
No només
com a denominació d'origen
Tarragona en general.
Totes les denominacions d'origen
ens costa molt
fer actes
on vinguin els restauradors
i a veure,
segurament
una denominació d'origen
amb un prestigi elevat
ho és fàcil,
però nosaltres
que estem
diguéssim
treballant
en aquest tema
ens costa molt.
Ens costa molt
que
encara que
ha canviat molt
els últims anys
realment
jo parlo
amb els comercials
de les cellers
i han canviat.
Ha canviat.
Molts restaurants
ja comencen a tenir
vics de Tarragona
però bueno,
encara ens falta
encara ens falta feina.
Potser
estaríem en aquest procés
que parlàveu
de fa 5 anys
cap aquí
de millora de la qualitat
dels vics.
Això potser també
és causat
per nous cellers
que s'han incorporat
potser més joves
i més innovadores
o que han anat trencant
formes clàssiques
i treballen més
amb una trempenta.
A veure,
jo crec que ha sigut
un conjunt de coses,
no?
Des de veure el del costat
que s'ha espavilat.
Primera cosa.
Segona,
tots els cellers
han fet innovacions
tecnològiques.
Des de la cooperativa
més petita
fins a la més gran,
des del celler particular
més petit
fins a la més gran.
Tots han fet
innovacions tecnològiques.
I després,
una cosa molt important,
els viticultors
també s'han implicat
molt en aquesta feina
de cuidar
la vinya
i de fer qualitat
des de la vinya.
I després,
ara,
n'hi ha
enòlegs
a tots els cellers.
Això és imprescindible.
abans es feia
el vi
i el feia el bodeguer.
Ara no.
Ara,
jo diria que
el 100% de cellers
tenen un enòleg.
I això és molt important.
Hi ha molts enòlegs
que treballen
en diferents cellers
i que van fent
la ruta.
També,
sí,
hi ha cellers
que només assessoren.
Vull dir que aquí
no en pot tenir
un en nòmina,
però vull dir que pot...
No, no,
però quasi tots,
jo et diria
que té un enòleg
en nòmina.
Quasi tots.
I això és molt important.
tenir un professional
que sap
com fer el vi
és molt important.
Suposo que si us demano
que em digueu
vins de la DI Tarragona
infalibles,
recomanables,
us posen un compromís,
us mulleríeu,
però dir-ne algun.
Bueno,
podem dir
els vins
que han guanyat
el concurs.
Mira,
a veure,
quasi,
quasi me'l sé,
però...
Sí,
exactament.
Mira,
a més a més,
una cosa
molt,
molt important
que hem començat
ara
la denominació
d'Origent Tarragona
i que jo crec
que serà
molt,
no sé,
que estarà molt bé,
és que n'hi ha
una cooperativa
d'aquí de l'Alcà,
amb la cooperativa
de Rodonyà,
que ha engegat
un projecte
de recuperació
d'una varietat
tradicional
i autòctona,
que és la varietat
Somoi.
Aquesta cooperativa
ja ha embotellat
el primer vi
com a un 100%
monovarietal
Somoi
i aquest vi
jo crec que és
molt recomanable
de tastar
perquè és un vi
diferent.
El trobem
en ampolla?
Sí,
en ampolla,
en ampolla.
Es diu
Capvespre
i és un vi
que està elaborat
100%
de varietat
Somoi.
És un copaig
de diversos anys.
No és un vi jove,
és un vi amb criança,
però és un vi
diferent.
A veure...
Alguna proposta
per...
Jo crec que és...
Sí, sí, sí.
Aquest és un vi
que tindrà
molt d'èxit
per això,
perquè és un vi
amb una varietat
pròpia d'aquí
i, a més,
és diferent
a tots els vins d'aquí
que podem provar.
El Capvespre es diu?
Es diu Capvespre.
Hi ha un preu competitiu,
8 euros.
Vull dir que està molt bé.
Falta trobar-lo,
és fàcil de trobar.
Mira,
online,
escolta'm,
aquí a teotarragona.cat
i te'n vas
al dint de Rodonyà
i et trobes el vi.
Sí, és que
la cooperativa de Rodonyà
efectivamente
ven els seus productes
via internet.
Afegeix els estells.
Ja pots demanar,
Pep,
ja demana en un parell.
Compro una caixa
ara mateix.
Una caixa sencera,
sí, vinga va.
Afeixi els estells,
està de camí,
eh?
Vale,
gràcies.
Bueno, mira,
després tenim,
a veure,
de vins blancs
donem dos premis,
el primer premi ha sigut
per un vi
de vins padró,
un vi que es diu
Ipsis,
i el segon
per un vi
de la cooperativa
de Nulles,
que es diu
Adernats Seducció.
Aquestes són dos vins
que...
que compleix...
Bueno, són dos vins
típics de la denominació
d'Origent Tarragona.
Vins blancs,
amables,
suaus,
lleugers,
frescos,
molt aromàtics...
Àngels,
moltes gràcies,
Àngels Collado,
gràcies per acompanyar-nos.
I a l'Àngels
per la seva memoritat,
que es reflecteix la del vi.
Entrem a la web,
deutarragona.cat,
i aquí es podrem trobar tots.
Moltes gràcies a tots.
Vinga, gràcies.
Buona tarda.