La setmana passada
finalment parlàvem sobre els tendons
amb el Felip Caudet i avui ens porta a un tema
també relacionat concretament
amb una part del cos. Felip, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda, bona tarda a tothom.
I molt bona tarda, que fa bo, ja.
Home, ara ja tenim aquí, després del Sant Jordi d'ahir,
que va ser
molt ensolellat, va ser bo,
doncs sembla que s'agués acompanyant, aquest solet.
No us confieu, eh?
Han dit que al cap de setmana
tornem a tenir ruixadets
i tal. Bé, costa, costa
enguany. Felip,
aquesta primavera que ara arriba, que ara no arriba,
ens està afectant una mica els ànims,
també, no? Està tocant-ho tot.
Els ànims. L'amoràm.
Sí, l'amoràm va vinculada.
No, els ànims moltíssims, segur.
I segurament molta gent ara és temps que està
patint força de les articulacions,
d'aquests dolors
musculars. Ara és temps de patiment
dels tendons, això sona una mica estrany,
però és cert, hi ha molta incidència
en aquesta temporada.
I tot això es deu, doncs, bueno,
en aquest anar i vindre que fan
les temperatures, no? I sobretot
també en aquest vent.
El vent també és propi i força
lesiu. Ah, sí?
Sí, sí, sí, pel cos.
Avui, però, no parlem dels efectes de la primavera
sobre el cos. De fet, ho hem tractat, jo crec,
que cada temporada, quan arriba la primavera,
hem tractat el tema. Parlem d'un tema
que potser, també concretament,
no l'havíem tocant mai. Un tema delicat.
Mai més ben dit. I que quan fa mal,
fa un mal insuportable.
Insuportable. I avui una mica
és portar-te quatre consignes
per veure com podem portar això
del mal, el mal de peus.
Els peus, avui.
I els peus, clar que sí.
A veure, la meva idea avui
no és només parlar dels peus,
perquè n'hem parlat altres cops.
Si te'n recordes, no li vam fer un programa especial
parlant del calçat.
Sí, és veritat.
Te'n recomanant com havia de ser un calçat
per respectar al màxim el que era el peu, no?
Però avui és interessant parlar dels peus
des d'un altre punt de vista.
I és el punt de vista com a bases,
com a estructura bàsica
en tot el que és el recolzament del cos.
És a dir, tot el cos
descansa sobre els peus.
Com a...
Descansa.
Descansa postural, diguéssim.
Sí, sí.
O sigui, el que ens va fer avui una mica
és revisar com aquests peus
influeixen en la postura.
I és important,
perquè també depèn de com us cuideu els peus,
doncs possiblement estareu cuidant també
la vostra esquena.
I qui duu l'esquena diu els genolls
i diu els torments
i tot el que hi trobeu
des dels peus cap amunt.
Són més importants del que semblen
els peus
i són els grans oblidats.
Jo em pensava que era al revés,
que era depèn de la postura que agafis
els peus se n'acaben ressentint.
O sigui, valenta.
No, pot ser els dos camins.
Es pot donar.
Però potser és més freqüent el que deus tu,
de baix cap a dalt.
Acostuma ser.
Acostuma ser.
Podem trobar alteracions exclusives del peu,
de la postura del peu.
Podem trobar alteracions exclusives
de l'esquena.
I podem trobar alteracions que siguin d'això,
que vinguin dels peus cap a l'esquena
o de l'esquena cap als peus.
Molt bé.
Amb tota aquesta varietat.
Per què és interessant parlar d'això?
Perquè moltes vegades patim de l'esquena
i ens tractem l'esquena
com a estructura important
i com a estructura que ens dona moltes molèsties
quan està malalta.
Però ens en oblidem
que potser la causa d'aquell mal d'esquena
pot haver d'un altre lloc.
Llavors està molt bé que ens facin un massatge,
és molt agradable,
però potser ens hauríem de revisar també la postura.
Llavors per això és interessant
saber quatre coses,
quatre aspectes interessants del peu.
Mireu, el peu és quasi-quasi,
a nivell en quant a l'evolució,
és quasi-quasi una estructura molt semblant a la mà
en quant a que té una multitud d'ossos,
bàsicament perquè té una gran mobilitat.
En el peu hi ha aproximadament,
bueno, aproximadament no,
el normal és tenir 26 ossos,
que és res el peu.
Home, és molt, eh?
Passa que són molt petitons, no?
Són molt petitons,
i són tan petitons,
alguns no són gaire petitons,
són grossos,
però bàsicament n'hi ha tants
per permetre un moviment adaptat,
que es diu.
És a dir, perquè puguin mantenir una forma,
si alguna vegada heu mirat la planta d'un peu,
haureu observat que un dels trets més destacats
és que hi ha un petit pont.
Hi ha un pont, el peu.
És un pont que està dissenyat
i posat a la part interna del peu,
i aquest pont té més importància de la que sembla.
Bàsicament per què?
Perquè el peu,
a part d'aguantar tot el pes del cos,
és l'estructura que impulsa el moviment.
És el responsable que puguem caminar.
Més aviat que puguem caminar,
que comencem a caminar.
És un sistema de palanques
i de, sobretot,
lligaments,
músculs i tendons molt forts.
D'aquí que quan normalment ens fan mal,
facin molt de mal,
perquè són molt resistents,
costa que es facin mal,
però quan els danyem,
fan més mal del que de l'habitual.
Què hem de saber d'un peu,
a nivell de postura?
Mira,
per saber d'un peu,
per la ràdio és una mica difícil això,
perquè un dibuix,
a vegades una imatge,
sempre fa molt més fàcil.
la comprensió.
Tothom que es estigui escoltant
que es descalci
i que es miri el peu.
Sí,
o que li miri el peu
a qui tingui el costat.
Seria el millor.
Perquè ara el que mirarem,
o que seria interessant que miréssiu,
és la planta del peu.
Si mireu la planta del peu,
el que observareu
és això que us deia,
la part interna
té que tindre un entrant,
un pont,
i veureu que la resta,
la resta veureu
els polpells dels cinc dits,
del dit gros al dit petit,
i veureu com
la forma bàsica del peu
excloint aquesta entrada que té,
doncs recordarien un triangle,
on la base del triangle
seria més aviat
on hi ha els dits,
i la punta a l'extrem
seria on hi ha el taló.
Més o menys,
es fa una idea?
Sí, sí, sí.
Per què és important aquest concepte del triangle?
Perquè, mira, Núria,
quan nosaltres posem el peu en terra
per caminar,
el primer que posem
sempre és el taló.
Sempre fiquem el taló,
després anem carregant
per la vora externa,
fins a arribar a la base del dit petit,
d'acord?
Estem en un altre punt del triangle,
sí?
i després carreguem
l'altra punta que ens falta,
que seria
la base del dit gros.
Això seria si poguéssim agafar una càmera
i reproduir el moviment de cada pas
a càmera lenta,
i poguéssim veure per sota.
Comença el taló?
Comença pel taló,
la part externa
i després la part interna.
Fixa't, tu no m'ho ve plantejant mai,
clar, ho fem cada dia.
Constantment.
Sí, sí.
I l'últim,
és important, eh?
Taló,
part inferior del dit petit,
part inferior del dit gros
i llavors la força d'impulsió,
quan nosaltres fem el pas,
surt disparada
pel dit gros.
Ah, val.
La base del dit gros.
Fa aquest recorregut.
És importantíssim, això.
Per què és importantíssim, això?
Perquè això condiciona
el que va ser a la resta del cos.
Què vull dir amb això?
Mireu.
I això és parlant ja d'una cosa,
d'un problema molt comú.
Ho sentit parlar potser dels peus plans.
Sí.
O ho sentit parlar d'un altre problema
que són els peus en cabo,
que es diu.
En cabo vol dir que el pont
és molt més pronunciat
del que hauria de ser.
Clar, és que el pont és important
i fins i tot el pont a la seva justa mesura.
Aquesta és la clau.
Sí.
Aquesta és la clau.
Mireu, en un peu pla
no hi tenim gairebé pont.
Llavors, què passarà
amb les forces
quan nosaltres caminem?
Doncs mireu,
en un peu pla
les forces
en comptes d'anar
del taló,
com hem dit,
la part externa,
la base del dit petit
i la base del dit gros
i sortirà pel dit gros,
aquestes forces
es hauran de distribuir
però més
a la part interna del peu.
Llavors,
en comptes de recolzar
amb aquella punta del taló
o amb aquella punta
del dit petit,
perdó,
amb la base del dit petit,
el que farem és córrer-ho cap al...
Cap al mig.
...quart dit.
Anem cap endins.
És una qüestió d'equilibri, diguéssim.
pel cos
seria fi de comptes
com si el peu
el peu
fos més petit.
Sí?
Sí.
A nivell de forces, eh?
Llavors,
què donaran resultant a això?
Doncs, escolti,
la gent que té els pleus plans
normalment són aquesta gent
que quan caminen molt
se'ls cansen els peus,
els fan mal,
d'acord?
Perquè hi ha tot en l'exitud.
A base d'haver forçat cap a l'interior
hi ha una laxitud.
Què passa a la inversa?
I aquest és important.
I que no és tan habitual,
potser a la inversa o sí?
Sí, sí, sí.
Sí, igual, eh?
Sí, igual, eh?
Bé, s'ha de dir que potser
els pleus plans
són molt més comuns
pels calçats que portem.
Com dieu, en parlà-ho.
Tot el que és el calçat esportiu
que avui en dia els nanos
a totes hores ho porten
afavoreix que el peu
es faci més pla.
Bàsicament perquè
és una estructura
feta d'uns materials tous,
el calçat esportiu
pensat per saltar,
pensat per córrer,
per fer l'esport,
però que el peu
no el fa treballar gaire.
El que vol és que el peu
estigui molt còmode
per treballar.
Llavors, què passa?
Que el peu es mal acostuma.
Llavors, es comencen a relaxar,
a laxar tots aquests músculs
i tendons,
llavors es fa el peu pla.
Home, has dit una cosa
interessant,
que és que moltes vegades
associem a peu pla
o al pont
massa pronunciat,
ho associem
a qüestions de naixement,
qüestions genètiques
i sí, en part,
però també en part
hi ha una qüestió d'educació.
Es pot donar,
amb el naixement es pot donar,
però també podem trobar
normalment
que els calçats
d'algun dia condicionen una mica.
I que el nen,
la criatura,
neix amb els peus normals
i a base del calçat
que porta potser els 10 anys
li diagnostiquen peus plans.
Aquest és el tema.
I aquí és una pressió gran,
perquè clar,
quan les mares escolten això
totes diuen
ai, doncs quin calçat?
Doncs mira,
el més recomanable
són les sabates,
més que les bambes.
Però clar,
els xiquets,
oh,
però és que a l'escola
veuen els altres
que porten bambes
i la contradicció
és que el nano
vol buixar un calçat esportiu
quan el més sa
seria un calçat
de vestir,
una mica que treballés el peu.
L'altre extrem,
que seria
que el pont
està massa accentuat,
el peu en barro.
Mireu,
quan passa això,
quan es dona aquesta circumstància
que el peu
està massa accentuat,
així com amb el peu
pla dèiem
que la força
anava cap a dins del peu,
aquí passa la inversa.
La força
és com si se sortís
del peu
quan caminem.
I què vol dir?
Què vol dir?
Que per caminar,
mireu quina cosa més curiosa,
per caminar
quan el pont
és massa pronunciat,
el que hem de fer
és fer molta força
amb els dits.
I llavors,
resultant d'això,
doncs un altre problema
que li diuen
els dits en martell,
que els dits
a poc a poc
es van arronsant,
mancaven com
una espècie d'urpa.
És a base de què?
De que per caminar
necessiten fer la impulsió
amb aquestes puntes dels dits,
cosa que un peu
amb un pont normal
no ho ha de fer,
perquè ho fan la base
d'aquests dits.
Qui pot diagnosticar,
però,
si els peus
pateixen alguna
d'aquestes dues alteracions?
Només algun metge
o nosaltres ens ho podem
veure
simplement mirant el peu?
Home,
aquí el gran expert
és el podòleg,
és un especialista.
Nosaltres
no ho podrem detectar,
no sé que
la desviació sigui
molt òbvia.
Nosaltres,
el que a veure
un peu pla
acostuma a ser
és que la diferència
entre un peu pla
i un peu amb el pont
molt pronunciat
és bastant evident.
És a dir,
si quan mirem un peu pla
veurem que quasi
no hi ha pont gaire bé.
Fins i tot,
si els miréssim
des de sobre,
és a dir,
no des de la planta del peu,
si es poseu de peu
i se'l mireu,
el peu pla
sol sortir,
veiem que sortirà
una part de la car,
del múscul,
sortirà cap a fora.
És com si el peu
és més ample.
Això també és un indicatiu
d'un peu pla,
però simplement
una confirmació.
Aquí el tema no és
evidenciar
si és un peu pla
o un peu massa pronunciat,
perquè això
és relativament fàcil.
Ara,
el que s'ha de valorar
és com això
afecta la resta del cos,
perquè és on
anem a saltar ara.
Una cosa és explicar
quines varietats
tenen els peus,
bàsicament,
en quant a això.
Aquí,
per exemple,
perdona,
que ho rememori,
aquí,
així com abans hem dit
amb el peu pla,
el que predisposa
és un calçat,
un calçat que sigui
excessivament laxe,
un calçat esportiu,
en el peu,
amb el peu massa pronunciat,
el que predisposa
en aquest peu
són les sabates de decó,
que les senyores
fan servir.
Però, per tant,
ens podem trobar
amb persones
que utilitzin sovint
sabates de taló
i que arribin,
per exemple,
als 50 anys
i tinguin
aquesta deformació
al peu?
Sí,
no cal que sigui
els 50 anys abans.
Abans,
no ho dic
perquè amb els nanos,
clar,
jo ho entenc
amb els nanos.
Clar,
no veiem nanos
amb sabates de co.
Vull dir que
no és allò
que diguis,
mira,
jo és que he començat
a fer sabates de taló
als 30,
també pots,
eh?
Aquí entra molt,
per exemple,
l'adolescència.
Pensa que a l'edat
de creixement
s'atura als 20 anys,
aproximadament 20,
21,
depèn,
no?
Llavors,
aquí condiciona molt.
Ara,
amb els costums
que han canviat,
és el menys recomanable.
Hi ha alguna edat,
clar,
la meva pregunta
vindria per dir,
hi ha alguna edat
en què el peu
ja està del tot format
i ja no pot patir
aquestes anomalies?
O el peu
és prou adaptable
com perquè
li vagi influint?
El tema és aquest,
mira,
això és com l'esquena.
Una cosa són
alteracions del creixement.
Una cosa és això,
d'acord?
I aquí sí que compta
l'edat
en què al cos
li infringim
un esforç o no.
Però una altra cosa
és alteracions
fruit de
l'adaptació
constant
que fa el nostre cos.
A veure,
podem predisposar
un peu pla
posant un calçat esportiu,
el que hem dit,
perquè el creixement
és bàsic,
l'estímul
no es farà igual,
d'acord?
Però
pot donar-se
que el peu
és una estructura
amb músculs,
amb tendons,
amb lligaments
i que està pensada
precisament
per adaptar-se
als relleus
quan caminem.
No té més.
Pot passar que
després d'haver crescut
i que allò
aparentment
estigui funcionant
mitjanament bé,
a base
d'insistir
en uns calçats,
ja sigui de taló
o ja sigui
d'esportiu,
el que dèiem,
podem arribar
a variar-lo.
Per què?
Perquè el peu
el que ho haurà de fer
és adaptar-se.
El problema
no és només el peu
i aquí és on
volia anar-te jo,
Núria.
Clar,
ara entrarem
en les repercussions
que té això
en la postura
a l'esquena
i tot això.
Mireu,
això és una prova
que la podeu fer
molt senzilla.
Posem els dos extrems,
un peu normal
en principi
no dona gaires
problemes
a dalt,
no l'hauria de donar.
En canvi,
un peu pla,
per exemple,
el que tendeix a fer
és que per poder
mantenir la postura
perquè nosaltres
puguem estar
drets,
el peu pla
acabarà pronunciant
una sèrie de corbes
a l'esquena,
augmentant-les.
En canvi,
un peu,
un peu amb el pont
excessivament tancat,
és un peu
que projecta cap a fora,
el que provocarà
normalment
és una certa rigidesa
a l'esquena.
L'esquena sempre
és una estructura
com el peu,
es va adaptant
al que li posem.
I és el que dèiem,
és un joc d'equilibri.
Sí,
això ho podeu provar.
Si vosaltres ara
us poseu de peu
i us poseu de puntetes,
que això seria
simular per al peu
tindre un pont
massa pronunciat
i fins i tot
simular per al peu
portar un tacó alt,
veureu que
si us poseu de puntetes
la tendència
és caure endavant.
Llavors,
cada fil cos
tirarà cap endarrere
i intentant
buscar la posició
més còmode
que serà
la de poder estar dret.
Tots aquestes variacions,
siguin cap endavant
o cap endarrere,
quan es van consolidant
és el que donen
alteracions a l'esquena.
Llavors,
totes ho podeu provar.
Qui no està acostumat
a portar uns tacons
i camina força
amb els tacons
se'n donarà a compte
que el que parà patint
és de les lombars.
El dia que es poseu tacons,
oh,
quin mal d'esquena.
A part del mal de peus,
quin mal d'esquena.
Quan no estàs acostumat.
El problema és
quan estàs massa acostumat.
Quan estàs massa acostumat,
segurament és perquè el cos
s'hi ha adaptat en això.
Perquè quan ens posem
sabates de taló
o quan ens posem
de puntetes
o quan tenim això
que dius tu
que és l'equivalent,
el pont massa pronunciat,
el que passa és que
el cul se'n surt cap a fora.
És això?
Per joc d'equilibri,
clar,
quan que jo tiro cap a davant,
necessitem un contrapès
al darrere,
que és el cul.
Aquí està.
Respingó.
Clar,
quan miréssim a nivell
de les vèrtebres,
miréssim a un nivell
més micro,
doncs veuríem que llavors
els punts de recolzament
canvien
i per això hi ha més patiment
a l'esquena,
per això fa més mal,
per això hi ha més incidència
de dolors lligamentaris,
per això fins i tot
podrien tocar aquí
a l'aspecte dels discos,
també es desgasten,
per això hi ha una sèrie
de...
A la llarga,
amb els anys,
també,
doncs,
que les estructures
de cobertura
de les vèrtebres,
els cartílegs famosos,
també es vagin desgastant
més que una altra persona
que no tingui
aquestes alteracions.
I en l'exemple
del cas dels peus plans,
quines alteracions
a l'esquena pot tenir?
Les mateixes.
Bé, les mateixes.
En principi,
hauria de ser
la inversa.
El peu pla,
al contrari,
afavoreix que l'esquena
sigui molt més recta.
Però recordem,
és important això,
l'esquena no ha de ser
ni recta
ni excessivament corbada,
té unes corbes
que les ha de tenir
de manera natural.
Llavors,
si el que hem dit abans,
hem dit que
el peu amb el pont pronunciat,
el peu cabo,
el que fa
és que la força del peu
va i cap a fora,
en quant a força,
en quant a força,
ell es comporta
retraient-se,
d'acord?
El de la urpa
que hem dit.
La base que es fa
és molt més petita.
Llavors,
encara és més difícil
de pronunciar.
En canvi,
en el peu pla,
la base sí que és més gran,
encara que la força
es dissipi al revés,
es dissipi cap endins,
i porti patiments
pel peu pròpiament,
la repercussió serà
que nosaltres
no ens estirarem
tant cap endavant,
d'acord?
Estirarem,
la força
es tirarà una mica
cap endarrere.
Llavors,
haurem de buscar també
corbes a l'esquena.
Corbes
i normalment
una mica més
de rigidesa.
D'acord?
O sigui,
a fi de comptes,
ni un
ni l'altre,
és a dir,
ni un extrem
ni l'altre
interessen
per l'esquena.
Llavors,
per què ho dic això?
Ho dic,
i tota la conversa
ve pel mateix,
és a dir,
quan tingueu un problema
d'esquena,
un aspecte
que s'ha de contemplar,
que s'ha de mirar,
si més no,
és el peu.
Com està el peu?
Per què?
També,
aquí parlem de l'esquena,
però penseu que
molts problemes
de genoll,
i aquí ens podran
escoltar moltes oients,
molts problemes de genoll
també venen
per aquests peus.
Sí?
Clar,
hem de pensar que si
el que hem dit,
si el pont condiciona
que la força
sigui endavant,
o sigui,
cap endarrere,
també vol dir
que el genoll
o carrega més
per la part del davant
o per la part del darrere.
No fa el moviment net
que hauria de fer,
sinó que pesa més
d'un costat que de l'altre.
El moviment el fa igual,
el que passa que
així com
si tingués un equilibri,
estés bé el peu,
no hauria de fer
cap esforç
en cap punt concret,
si tenim l'equilibri
cap endavant,
patirà el genoll per davant.
I això dona uns problemes,
un desgast cartíl·leg per davant,
o un desgast dels meniscus.
i si és al revés,
no se'l donarà cap endarrere.
És a dir,
moltes alteracions del genoll
també venen acompanyades
d'alteracions del peu.
Llavors,
tan fàcil com una visita
al podòleg,
una valoració,
i si fa falta,
doncs una plantilla.
Això t'anava a dir,
ens agrada sempre
en l'espai del Felip
parlar dels problemes,
però també de les solucions,
evidentment,
i el que més ens agrada
és fer prevenció.
I en l'àmbit de la prevenció
ja ens has donat
molt bons consells,
que és utilitzar
el calçat adequat.
Correcte.
I escolta,
una cosa que sempre ens dius,
i m'agradaria ara
que ens expliquessis ben bé
per què és tan bo
caminar per la sorra
de la platja.
Té a veure amb això, també?
Sí,
sí i no.
La sorra de la platja
té moltes avantatges,
ja sigui la humida
com sigui la més seca,
la més insulada,
la que ara comença
està escalfada, d'acord?
Si caminem per la seca,
hi ha l'avantatge
de l'escalfureta,
que això és un bon estímul
relaxant, d'acord?
Per l'escalfor,
quan crema, crema,
ja no cal que el fem,
sinó és quan està escalfadeta, d'acord?
Si anem per l'aigua,
també és un bon estímul,
el que passa és que
és l'estímul contrari,
és un estímul estímul,
perdó, sento ser redondant,
sinó ser un estímul tonificant,
humit, tonificant, sec o calent,
relaxant, això és important.
I l'altre és el tipus de textura
que ho torca pel peu,
d'acord?
És a dir,
la sorra de la platja
és una textura
que està entre camí
del dur i el tou,
perquè tu xafes
i té enfonses una mica,
d'acord?
I això és un molt bon treball
pel peu.
Ah, perquè l'obliguem a fer
una mica d'esforç
sense que sigui traumàtic.
Sense que sigui excessiu.
Si caminéssim descalços
per l'asfalt,
acabaríem amb els peus
fets molt bé,
perquè es fa una idea,
ho portem a l'extrem de la duresa.
Una altra idea
respecte a això
que se m'acut
és que hi ha molts centres
d'espa
que incorporen
una mena de,
com tu diria,
la possibilitat
de caminar
descalços
damunt d'unes pedres
ronetes,
com a pedres de riu,
amb una miqueta d'aigua,
no?
I realment,
si vas caminant per allà,
el que passa que notes...
Jo ho atribueixo...
A tu m'ha fet mal.
Sí,
jo ho atribueixo
a l'efecte massatge,
en el sentit que
et van pressionant
les pedretes
en diferents punts del peu.
Sí,
això es busca,
aquí normalment
el que es busca
és aquest efecte reflexològic.
El peu és una zona reflexa,
és una zona
on hi van acabar
molts determinants nerviosos.
Però no té res a veure
amb l'efecte aquest
que havien de postura.
No, llavors,
també t'unifica.
No,
quan a la postura no.
Quan a la postura
poca cosa més.
Però la postura,
mireu,
no és una cosa
que a casa puguem solucionar,
la veritat.
I després que és una cosa
que requereix temps,
perquè la postura
és un fenomen adaptatiu.
D'acord?
Que vol dir
que si hem passat,
imagineu-vos un noi
de 20 anys
amb els peus plans,
no ho podem arreglar
en dos dies.
Decrirem uns quants mesos
d'aquests
recolzaments canviats,
una plantilla,
possiblement hi haurà
de canviar
diverses vegades
la plantilla
perquè es vagi adaptant
aquest peu
i potser al cap
d'un parell d'anys
o un any i alguna cosa
tenim ja el peu readaptat.
Si s'ha readaptat el peu,
podeu estar segurs
que l'esquena
també es readapta.
Això és el que és interessant.
Hem parlat
d'aquest efecte
de baix cap a dalt,
dels peus
cap a la resta del cos.
Si l'efecte és al revés,
jo crec que aquí
ho veiem bastant clar.
Vull dir que si tenim
algun problema
amb la cadera,
ens forçarà
a caminar malament
i per tant
es recolza el peu
d'una manera
que no és normal.
Normalment acostum
a veure lesions
més evolutives
des de baix
cap a dalt.
Les de dalt
cap a baix
són més causals.
Casuals, vull dir,
t'has fet mal,
has tingut una lesió
i comences a fer
un mal recolzament.
Moltes vegades
no perquè el peu
tingui alguna cosa,
sinó perquè la resta,
el genoll,
a la cadera
com tu deies
o fins i tot l'esquena
no permet
aquest bon recolzament.
Llavors el tema
és vigilar-ho això
perquè això
es diuen compensacions.
Clar, perquè a vegades
es pensa
mira, m'arreglo
la cadera
diguéssim
i ja està
i continuo caminant malament.
Dius, és que t'has d'arreglar
la cadera
però has d'agafar
el bici.
Clar, perquè si no
acabaràs afectant
en un altre lloc.
Molt sovint
ens hi trobem
que algú
fa una lesió al peu
una cirurgia per exemple
i porta crosses
i llavors li diu al metge
aquest peu no l'ha de recolzar gens
i clar, tota la força
la fa amb l'altra cama
i amb les crosses
i que s'hi troba
que quan el metge
li diu pot recolzar
resulta que el que li fa mal
és l'altre peu
o l'altre turmell.
Clar, perquè ha hagut
una sobrecàrrega,
això també es dona,
això també s'ha de vigilar.
normalment els professionals
els fisioterapeutes
quan hi vas
doncs a part d'atendre-te
l'estructura que està
lesionada
mirar-hi
lo normal seria mirar
l'acompanya d'aquesta estructura
per veure si fa falta
també atendre-la, això.
Però ho sapien que pot passar.
Doncs fins aquí
la sessió que hem dedicat avui
a parlar sobre els peus
des del punt de vista postural.
Felip, molt, molt, molt interessant.
Moltes gràcies.
A vosaltres.