Arriba als ja tardes, com cada divendres,
el moment de relaxar-nos, de prendre'ns-ho en calma
i d'escoltar, sobretot, els consells d'un bon professional
sobre la salut. Felip Cabdet, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Què tal?
Bé, molt tranquil, molt relaxat.
Sí? Sí, i tant.
Nosaltres també ho intentem.
Escolta, avui parlarem d'on teva, que pot sonar poètic,
però no ho és.
Sí, no, no, poètic.
No, no, és força seriós i, a més, és força comú.
A més d'aquestes situacions que moltes vegades vivim
i no sabem ben bé què fer-ne, no?
I avui en parlarem una mica, parlarem de l'angòixa.
Un d'aquells temes que potser afecten més la psicologia,
però que llavors té repercussions físiques.
Correcte.
Normalment les manifestacions acostumen a ser físiques, d'acord?
Però també ho poden fer, poden ser psíquiques, eh?
I poden ja no només actuar a nivell de la ment, del nostre pensament,
sinó que poden arribar a fer-nos modificar la conducta.
D'acord?
Avui veurem una mica que venen vinculats molts d'aquests trastorns d'angoixa.
són trastorns descrits, com tu has dit, en el terreny de la psicologia,
molt clarament descrits.
Però a nosaltres avui en dia s'ha populitzat aquesta paraula
per fer-la servir per diferents símptomes, més aviat, més que per un grup.
Llavors és important saber què és l'angoixa.
Comencem pel promençament.
que és curiós, perquè quan sentim aquesta paraula
acostumem a donar-li una connotació negativa,
és a dir, ho entenem com un trastorn sempre.
L'angoixa en si s'ha d'entendre com a mecanismes de resposta del cos
per tal d'aconseguir un objectiu d'abandonar demanda,
doncs el cos activa una sèrie de mecanismes nerviosos, hormonals,
i en principi això seria una angoixa entesa en el sentit positiu,
és a dir, sempre gràcia.
Tens gana, quan tu tens gana i fa hores que no menges,
quan el teu cos detecta que hi ha una baixada de sucre a la sang,
doncs comença a activar una sèrie, insisteixo,
de mecanismes hormonals i neurològics,
perquè tu a fi de comptes busquis menjar.
Són ganes de...
Potser veureu més aquest significat positiu,
si expresem el terme en castellà, que seria ansiedat.
Ah, sí, sí.
Ansiedat té aquesta doble angoixa,
potser sí que és veritat que té una càrrega més negativa.
Sí, bueno, és la traducció al català, eh?
Però generalment, doncs això,
li hem donat sempre una càrrega negativa
quan en si la paraula fa referència a això,
a mecanismes que el cos activa.
Es converteix en una història o en una situació patològica
quan aquestes respostes són descontrolades
o quan s'activen aquestes respostes
i no podem aconseguir allò
o aquella circumstància per la qual el nostre cos s'havia activat, no?
Imagineu-se, doncs, si posàvem l'exemple de tenir gana
i no puc menjar i no hi ha manera d'aconseguir aliment,
cada cop estaré més neguitós.
Clar, l'angoixa és retroalimenta, no?
Correcte, correcte.
Llavors, ja us ho dic, hi ha dues maneres d'entendre'l.
En aquest sentit positiu, que seria una normalitat
i a més el cos segueix unes fases sense això,
unes fases catalogades amb colors.
L'alerta groga, que és aquest inici,
l'alerta vermella,
quan ja cada vegada estàs més a nivell hormonal,
més excitat en aquest sentit,
i teòricament després ve la consecució
d'allò que el teu cos necessitava,
o sigui, una substància,
o sigui, una circumstància psicològica, també.
El que et deia al principi de les descripcions
dels trastors d'angoixa,
pensa que aquí entren tot el món de les fòbies,
de les pors, per exemple.
Què vols dir?
Una fòbia, una por a alguna cosa,
sigui coneguda o sigui desconeguda,
generarà angoixa.
Per exemple, podeu pensar en qualsevol,
els que tingueu por a les alçades,
doncs, davant d'una alçada important,
generareu angoixa.
Però això serà com una reacció del cos de rebuig.
Clar, en aquest cas...
No és el que dèiem abans, no?,
d'una demanda del cos,
en tot cas, una demanda de marxar.
Sí, però és una demanda també,
a fi de comptes,
d'evitar aquell perill,
però aquest perill,
a fi de comptes,
dins el cos es transforma
o es comporta més aviat
com qualsevol altra demanda,
el que passa que incrementada,
en l'extrem, no?,
i pot portar a això,
pot portar a la situació de desbordar-nos
i descontrolar-se tota una sèrie
de simptomatologia.
Aquí he dit les fòbies,
però els trastorns obsessius
portats a l'extrem també generen
molta, molta angoixa.
L'estrès, l'estrès després,
sobretot l'estrès posttraumàtic,
que diem,
després de viure una situació,
que potser la nostra cosa
ens ha sorprès,
la nostra ment ens ha sorprès
com ho ha s'ho après,
a posteriori,
que sembla que el perill
que hi hagi passat,
ens comença a sortir
una sensació d'angoixa
molt forta
i simptomatologia.
Situacions en què pot sorgir
aquest símptomes.
I quins són aquests famosos símptomes?
L'hauríem de parlar dels símptomes
perquè en definitiva és el que...
És més fàcil la gent entendre-ho, no?
Normalment,
rara vegada se'n presenta un de sol,
sinó venen en grup,
símptomes de l'angoixa,
i parlem de situacions
com el que és la taquicàrdia,
és a dir,
que el ritme cardíac s'acceleri,
que la taquimnea,
és a dir,
que també la respiració s'acceleri molt,
que tinguem sensacions d'ofec,
tremolors...
Arrítmies també,
ja que parlem del cor.
Això és important,
aquest detall.
Mira,
una taquicàrdia
és un subgrup dins les arrítmies,
però cal diferenciar-ho.
És a dir,
si ve marcat en un quadre d'angoixa,
en principi no voldria indicar
que el cor té un trastorn,
sinó que és una resposta.
Llavors,
si patim un episodi de taquicàrdia
sense aparentment
cap raó
i sense cap símptoma més,
això és algú a mirar,
per suposat,
en el metge
i valorar si és que
és algun trastorn cardíac,
el que hi ha de la condutitat nerviosa
o d'alguna altra qüestió.
Però aquí ja parlem
no de manera aïllada,
sinó dins un grup de símptomes.
És important això.
Taquicàrdia,
doncs,
respiració també accelerada.
Sensació d'ofec,
és fàcil que hi hagi
una reacció de bronquial,
una mica de tancament.
una sensació de pressió al pit,
d'un pes aquí capreta.
Podem tenir suors,
rigidesa muscular.
Ara t'anava a dir,
els músculs també,
però és el típic,
no?,
quan et trobes davant d'un perill,
el primer que fan els músculs
és posar-se a to.
a la barra.
Correcte.
Tremolós,
aquí anem a insomnis.
I tot això ha de durar poc,
o sigui,
en una període breu,
encara que sigui repetit,
o aquesta sensació tan desagradable
te pot durar mitja hora,
una hora, dues hores?
Això pot comportar-se
amb una certa cronicitat,
o,
fins i tot,
pot ser,
o normalment cursa per episodis,
que es diu.
D'acord?
L'episodi,
clar,
pot durar des de
quatre segons,
aquell moment en què,
fins,
normalment la cosa es fatiga molt
davant d'això d'aquestes,
eh?
Per tant,
acabes rendit i te adorms.
Acabes molt cansat
o pots arribar a defallir,
fins i tot,
eh?
Vull dir,
un atac d'angoixa important,
doncs pot haver
una verda de consciència,
això també ho hem tindrat en compte.
Sí,
sí,
sí.
Portat a l'extrem,
portat a l'extrem,
ens podríem trobar
amb el que es diu
un trastorn de pànic,
que això sí que pot acabar
molt malament,
o sigui,
fins i tot es pot donar
la mort de l'individu
davant d'això, eh?
És força seriós.
Per sort,
no és habitual arribar-hi.
De fet,
ara que parles d'això,
pot ser que hi hagi persones
que tenen tendència
a reaccionar d'aquesta manera,
tendència a patir angoixa
pel fet de com reaccionen
davant de situacions.
Sí,
i aquí entraríem
en aquest àmbit
d'entendre-ho una mica
com una certa cronicitat.
O sigui,
hi ha gent que,
per la manera de viure que té,
aquí entren factors educatius,
entren factors socials,
per la manera de viure que té,
ja sempre viuen
en un cert estat
d'alerta,
d'angoixa.
Llavors,
amb molta més facilitat
entren en aquestes circumstàncies.
Per suposat,
amb qui parlàvem abans,
amb qui té una fòbia,
un testor obsessiu,
té unes circumstàncies
d'aquestes
acusada,
doncs,
viu en aquest cert estat
de semi-alerta,
semi-angoixa.
Llavors,
si te'n dones compte,
tot el que els símptomes
que t'he descrit,
Núria,
són símptomes
del sistema nerviós.
En fi,
de comptes,
això.
És el que es diu
una hiperactivitat
vegetativa.
Quan diem vegetatiu,
fem referència
a funcions del cos
que nosaltres no controlem
conscientment.
És a dir,
una funció
vegetativa seria,
per exemple,
per fer-se un cas,
a que parlàvem d'això,
doncs,
el batec del cor,
ningú pot decidir
bategar més ràpid
i més lent.
és obvi que si comences
a córrer,
el bategues més ràpid,
d'acord?
Però,
assegut a una cadira
ningú pot decidir,
així com el suar,
ningú pot dir,
ara suaré,
o ara faré que la meva
circulació de la sang
sigui més activa.
Llavors,
d'aquestes funcions
les controla
el sistema nerviós
vegetatiu,
d'acord?
Doncs,
l'angoixa,
la sintomatologia
és tramitada
a través d'aquest sistema.
Aquests disparos que fa,
aquests atacs,
són tramitats
a partir d'aquest sistema.
Llavors,
hem de buscar
la solució.
d'aquest sistema nerviós.
Doncs,
sí,
sí.
Entenent això,
entenent que és el sistema nerviós
el que mana en aquest sentit,
en aquest trastorn,
en l'angoixa,
hem de buscar solucions
al voltant d'aquest sistema.
A veure,
la nostra medicina,
la medicina lòpata,
el que dona
és la solució farmacològica
i,
per suposat,
moltes vegades
és l'única manera
de parar el cop,
un cop hi ha l'atac,
no?
Doncs,
home,
de poder parar
i relaxar d'alguna manera.
El que passa és que
si escoltem el cos
jo suposo que això
va venint progressivament
i ha vist el cos.
No et pensis,
ens podem trobar
d'una manera
molt sobtada
amb un atac
que de vegades
no és tan previsible.
Tu pots notar
que una persona
està nerviosa,
que comença a estar
angoixada,
d'acord?
Però l'atac en si
pot venir en sec
i aparentment
sense,
moltes vegades
sense saber per què.
Llavors aquí
la farmacologia
també té un altre joc.
Ja no només és
el prevegar símptomes,
és que
quan encara no sabem
si és que
això s'ha de buscar
la raó,
sabem per què
vostè té tax d'angoixa
i això potser
aniríem d'anar
sovint,
no?
Que és sempre
al terreny psiquic,
al terreny psiquiàtric,
doncs buscar,
quan encara no sabem la raó,
la farmacologia és ideal
perquè frena.
Fins i tot
quan sabem la raó,
fins que
no s'ha fet
algun treball
a nivell
de conducta,
no s'ha fet
algun treball psicològic
i no s'ha pogut canviar
o variar
aquella situació,
la farmacologia
serà indispensable,
o sigui,
no ens ho oblidem,
aquí ens faria
molt de servei.
Jo avui us porto
també comentaris
sobre coses
que poden ajudar
però que mai
han de reemplaçar,
això ho hem d'entendre,
una altra cosa
és algú
que dins
d'una dinàmica
terapèutica,
és a dir,
algú que està fent
alguna cosa
per treballar
aquesta angoixa,
controlada,
amb el metge,
amb el psicòleg,
doncs integri
tècniques,
per exemple,
tècniques de relaxació,
tècniques de respiració.
O fins i tot
algú que sap
que pot patir d'això
i que ja ho nota
quan li ve la preocupació,
quan el cor
se li accelera.
Llavors,
quan utilitza
aquests recursos.
No arriba ja a l'extrem.
Quan utilitza
aquests recursos,
però no ens ho oblidem
que és un testor
força seriós
i que per la seva agudesa
moltes vegades
doncs
val la pena
que mirem
molt sovint
el món farmacològic,
o quan fem cas
al metge,
en la seva recomanació.
Tot en la seva mesura,
com sempre.
Llavors,
més coses interessants,
dient això
que dèiem
de cosetes
que ens poden ajudar
una mica,
però que insisteixo
no són substituts
dels tractaments mèdics.
En el terreny
de les plantes,
hi ha gent
que li agrada
incorporar
les infusions,
que això
a vegades ho hem parlat,
doncs aquí hi ha plantes
que ens ajudarien.
Plantes com la valeriana,
que és un clàssic,
la passiflora,
l'espí blanc,
que hem vist molt bon
en aquest sentit,
cardíac.
L'enciam,
l'enciam,
clar,
no el terreny d'infusiu,
però sinó el de les amanides.
L'enciam ja hem parlat
moltes vegades
que és un gran relaxant.
Sí,
a mi em va sorprendre molt
quan m'ho vas dir.
És un diurètic natural,
també en aquest sentit,
doncs baixarà
l'atenció,
serà interessant.
corporal.
I d'una alegria,
en vas dir.
Sí,
també,
també.
Llavors,
aquí,
insisteixo,
l'enciam seria
el terreny de l'amanida,
del cru.
No infusiu,
no.
No,
perquè,
vaja,
no us agrada gaire
el sabor que queda.
Llavors,
més coses que podem fer,
amb el carrer de l'alimentació,
doncs mireu,
alimentacions riques
en fulla verda,
en fulles verdes,
riques en germinats,
llegums,
verdures,
és a dir,
tot el que són,
el grup de les coses
de color verd gairebé,
això és fàcil d'entendre,
per molts,
sobretot de fulla,
doncs tenen molta vitamina B,
del grup B.
I precisament,
la vitamina del grup B
és la vitamina
que ennudreix
el sistema nerviós.
Llavors,
en els estats d'angoixa,
aquest sistema
està constantment excitat,
està malmès,
al fi de comptes,
es fatiga,
és a dir,
quan,
el que dèiem abans,
quan algú,
ara perquè ho entenguem fàcil,
quan algú genera
totes aquestes històries,
aquestes circumstàncies,
aquests símptomes,
per aconseguir alguna cosa,
per evitar un perill,
en el cas,
o per aconseguir menjar,
com dèiem abans,
com a exemple fàcil,
doncs un pic
que has aconseguit allò,
el cos es normalitza.
Ara,
qui ha generat allò
i no ha aconseguit l'objectiu
que volia el seu cos,
doncs clar,
queda una mica,
posem-hi unes cometes,
gairebé intoxicat
per totes les hormones
que el cos ha preparat
i no han portat allò com volia,
ens han fracassat,
en aquest sentit.
Llavors,
el que hem d'ajudar
és també a netejar aquest cos,
per això és interessant.
També de retruc,
tot el que sigui
el que dèiem
de la fulla verda,
ens facilitarà
també aquesta neteja,
en qui habitualment
pateix d'angoixa.
això en un terreny
molt més lleuger,
sense treure la importància
de la que ve
als atacs d'angoixa
i d'ansietat,
però en un terreny
més lleuger
es genera
del bull i no puc,
es genera certa angoixa
també quan estàs,
per exemple,
intentant deixar de fumar.
Correcte, sí.
Aquelles angoixes,
són petits moments,
mals ratos que passen,
i aquí també,
doncs vinga,
ensiem i avall.
No pot agirar també.
Ensiem el que hem dit
de les verdures,
d'acord?
Llavors,
també,
a veure,
coses que també faciliten,
una mica,
el que fan fluir una mica
és que aquest episodi
sigui més llai,
més light,
o que te neteja,
doncs mira,
evitar també dels greixos,
els greixos
no faciliten gaire,
els excessos
de proteïna animal,
de cart,
tampoc ajuden,
això ja ho hem parlat
moltes vegades,
que a l'hora de netejar
el cos
no són interessants.
Però, Felip,
a mi em fa la impressió
que si tot això
depèn del sistema nerviós,
a part de l'alimentació,
que sempre és un punt a favor,
el més important aquí
deu ser,
doncs,
controlar la respiració,
tot el tema de
anem a relaxar-nos.
És una opció,
o sigui,
és una opció més
dins la terapèutica,
el tema alimentari
que fa,
va de fons,
és a dir,
un sistema ben alimentat
és més eficaç sempre,
un sistema
en què li posem fàcil
que les toxines
també surtin
a fora,
no?
També és més eficaç.
llavors,
tindrà molt més sentit
aquelles terapèutiques
de respirar
quan també hem fet
un treball
previ del cos
en bones condicions.
Fer esport,
per exemple,
també és una mesura
interessant
per baixar l'angoixa.
Per què?
Perquè totes les toxines
també es mobilitzen
i, doncs,
davant de l'episodi
serà una mica
més fàcil.
Recordem-ho.
Una cosa interessant
amb el menjar
que dèiem
abans que se m'oblidi
és tenir en compte
també la freqüència alimentària.
Perquè, clar,
imagineu-se algú
que pateix d'angoixa
per alguna qüestió psíquica,
no?
Té alguna por
o té una situació
a la feina
que li genera
molta angoixa,
no?
Un cap
que l'apreta molt.
Suposem,
suposem.
d'acord?
Si aquesta persona
a part de no cuidar-se
el menjar
resulta que no té
una correcta freqüència
quan aliments
és fàcil que al llarg del dia
que això a vegades
la gent ho obvia,
faci baixades,
faci hipoglossèmies,
baixades de sucre a la sang.
Llavors, clar,
el cos com que demanarà menjar,
el que dèiem al principi
en l'exemple,
doncs,
crearà més angoixa.
Si estem parlant
d'algú que ja està patint,
el fet de no menjar,
el fet de no respectar
un cert nivell glucídic
a la sang,
doncs,
pot portar-li
més angoixa encara.
Per tant,
qui patiu
en aquest sentit,
doncs,
vigileu també
la freqüència alimentària,
mengeu les vegades,
mengeu,
esmorzeu,
a mig matí alguna coseta,
dineu,
bereneu alguna coseta.
No sé si m'entens,
Núria.
Sí,
alguna coseta,
eh?
Sí, home,
sí.
Just per mantenir el nivell.
Per mantenir el nivell,
com dius tu.
Llavors,
Núria,
avui et portava,
si vols,
així com a final
de la xerrada d'avui,
un petit exercici respiratori.
què et sembla?
Sí,
perquè jo crec que això
és molt pràctic.
Vull dir,
a veure,
clar,
ens trobem en un cas,
imagina't,
en què és això,
veus que estàs en una situació
d'angoixa,
que et s'ha d'accelerar el cor,
clar,
llavors,
per molt dels espinacs
que mengis.
Això és una cosa,
allò del menjar bé.
És l'inversió de fons.
És una mesura,
una inversió de fons.
Però, en canvi,
algun exercici respiratori
sí que ens pot parar
bastant al cop.
Sí, sí,
pot ser una eina, eh?
Fins i tot
de mentalitzar-se
una mica
que l'efecte sigui avançant.
A més,
m'agraden els exercicis respiratoris
perquè sempre
és allò que ens diu el Felip,
que no respirem bé.
I és veritat.
Sí,
i també...
Recordem,
ara feia temps que no parlem
de la respiració.
Sí,
un dia en parlem una altra vegada,
si et sembla.
Sí.
És interessant.
Jo et proposaré
dos exercicis molt senzills.
D'acord?
Quan algú s'hi trobi
una mica neguitós,
vegi que això,
que l'angoixa està apareixent,
d'alguna manera,
doncs,
el primer que ha de fer
és posar-se còmode,
buscar la comoditat.
I aquí podeu optar
per estirar-vos
i és molt millor estirar-vos
o asseure-vos.
Això de peu,
doncs,
de veritat,
a vegades no és gaire fàcil.
Jo ja estic estirada.
D'acord?
Llavors,
un cop esteu estirats,
busqueu la comoditat.
Què vol dir això?
Si hi ha un cinturó
que us apreta
i aquest detall
és molt important,
afluixeu-lo
o algun botó,
sigui del pantaló,
sigui de la camisa,
doncs,
afluixeu-ho
perquè ara aquí intentarem
expandir bé
el pulmó.
Normalment,
quan respirem nosaltres,
ens movem
de l'ordre d'aire,
és molt curiós,
eh?
O amb una respiració normal,
de l'ordre de mig litre d'aire,
fem servir molt poc aire.
Una cosa és que els pulmons
en tenen molt més,
d'acord?
De reservori
i de possibilitat d'intercanvi,
però la realitat,
a tall d'una respiració normal,
és de mig litre,
és molt poquet.
És molt poquet.
Llavors,
un cop esteu estirats,
el que farem
és molt senzill.
Ara el que heu de fer
és posar les mans,
les dues mans,
damunt de la panxeta.
Damunt de la panxa.
Ets molt generós,
ets molt generós
de dir panxeta.
D'acord.
Posarem les mans
damunt de la panxa,
la panxeta,
com vulgueu,
i el que anem a fer
és intentar agafar aire,
d'acord?
Si és possible,
pel nas,
i heu d'imaginar,
quan ho imagineu
ho estareu fent realment,
no és una qüestió imaginativa només,
com aquest aire
va espitjant aquestes mans,
és a dir,
com la vostra panxa
es va umflant.
Com si volguéssiu,
què?
Les mans
anessin cap a fora
o cap amunt
en el cas
que estigueu estirats.
D'acord?
Comenceu a notar
que, pum,
la panxeta és plena.
Quan està plena,
el que farem és,
poquet a poquet,
deixar l'aire.
En aquest cas,
el deixarem per la boca.
Tot, tot, tot, tot, tot.
tornarem a agafar aire,
notarem com aquestes mans,
com aquesta panxa s'umfla,
i deixarem anar l'aire,
poquet a poquet,
a poquet a poquet.
Normalment,
de l'ordre de 5 a 6 respiracions,
hauríem de tranquil·litzar-nos força,
en aquest sentit.
Cosa interessant,
a veure la panxa,
que ho sapigueu,
no l'umflem d'aire.
El que estem fent,
en aquest cas,
és fer que el múscul diafragma,
que és el múscul excel·lent
per la respiració,
doncs es pitgi una mica els òrgans.
Per això nosaltres tenim
aquella sensació
que s'umfla la panxa.
Ara,
quina gràcia té això?
Doncs que,
al espitjar aquests òrgans,
els pulmons s'expandeixen molt més.
Veureu que,
a mesura que aneu fent les respiracions,
cada cop serà més fàcil
i entreu en un estat
de més tranquil·litat.
Més tranquil·litat.
Aquest és un.
Molt senzill, aquest.
Ara m'has fet pensar en un.
Això és molt senzill
i jo crec que ho podem practicar
fins i tot per relaxar-nos,
encara que no pateixen d'angoixa.
I tant.
I tant.
M'has fet pensar,
no he vist alguna pel·lícula
en què quan algú té allò,
no pot respirar bé,
li diuen,
té, respira des d'aquesta bossa.
Això ho fan
pel desequilibre de gasos que hi ha.
El que fan és dir,
tu quan,
si tens un atac,
angoixi en el cas,
una de les símptomes que apareix
és l'atac hipnés,
és a dir,
una respiració molt ràpida,
el gran risc es diu
el que es diu la hiperventilació.
És a dir,
que fa massa aire.
Massa aire,
per tant,
massa oxigen
que el cos no està acostumat.
Llavors ve una sensació
d'entorbiament al cap,
que et mereixes,
que et mereixes,
llavors el que fan
amb la famosa bossa,
que fan bufar,
bueno, fan bufar,
fan respirar.
A dins,
no?
Posa un de la boca,
no?
Et tapa el nas i la boca.
I el que fan és que,
clar,
es consumeixi aquell oxigen
i hi hagi més CO2,
que es diu.
Així,
quan respires així com a ràpid,
estàs hiperventilant?
És el risc.
És el risc.
No vol dir que sí,
però és el risc.
D'acord?
És a dir,
si és molta estona
pot passar que arribi
a haver massa oxigen dins.
Llavors,
com sempre,
totes les coses
en equilibri,
mai en masses.
Llavors,
aquesta és una mesura d'urgència
que fan servir
en el tanto amb això,
perquè si ens passéssim algú
podria ser tot el contrari.
L'altre exercici
molt senzill.
Aquest és igual
que el que hem fet,
és a dir,
agafarem aire pel nas,
omplirem la panxa,
però en aquest cas,
atenció,
haureu d'imaginar
que la respiració
és un quadrat.
Això es diu
la respiració quadrada.
I és molt senzill,
un quadrat
en què cada costat
dura quatre segons.
Què vol dir això?
Jo agafo aire
durant quatre segons,
és a dir,
inspiro,
un, dos, tres, quatre,
aquí l'aguanto,
un, dos, tres, quatre,
el deixo anar,
un, dos, tres, quatre,
aguanto,
un, dos, tres, quatre,
torno a inspirar,
un, dos, tres, quatre,
aguanto,
un, dos, tres, quatre,
deixo anar,
un, dos, tres, quatre,
aguanto,
un, dos, tres, quatre,
el que fem?
Què fem?
Què hi ha de diferent?
Fem un quadrat respiratori,
un quadrat, d'acord?
Sí.
En què hi ha una fase
d'agafar aire,
una d'aguantar-la,
per tant,
aquí la nostra cosa
aprofitarà per absorbir
o per deixar passar
més oxigen
a nivell dels alveols,
cap a la sang,
el deixo anar,
sí,
i torno a entrar
en un període d'apnea
sense respirar.
Tot això que ens permet,
ens permet controlar
la respiració.
Regular el ritmo.
Correcte.
És a dir,
quan nosaltres entrem
en un atac d'angoixa
i hi ha l'ocasió
d'un atac d'apnea,
el que dèiem abans,
una respiració forta,
se descontrola la respiració.
Llavors,
una manera de regular
aquest sistema nerviós,
d'intentar regular aquesta...
intentar, eh?
Dic,
això s'ha de fer
amb la mesura que es pugui.
Qui no arribi a 4,
que ho facin 3 segons.
Doncs,
és normalitzar,
és regularitzar
a nivell de temps
aquesta respiració.
La respiració quadrada
és molt fàcil de recordar, eh?
Sí, sí, sí.
Si penseu en un quadrat
i el seguiu mentalment
quan esteu fent,
encara vereu
que us tranquilitzareu
molt més.
Moltes gràcies de nou, Felip.
Molt pràctics aquests consells
que si es tracta de respiració
ja et dic
que els podem utilitzar
simplement per relaxar-nos.
Sí, sí,
però ho hem aplicat.
ho hem aplicat a un tema
que pot ser un problema
per qui el pateix
en episodis d'aquests
de...
forts.
Sí, ja sabeu
que quan és un...
Aquestes qüestions
s'han de fer mirar
per un professional,
per un metge, eh?
No ho deixeu passar.
Felip Cabret,
moltíssimes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.