Hem situat la nostra unitat mòbil amb Lluís Comas a la part tècnica
i Pep Sunyer a la locució a la plaça de la Font.
Pep, bona tarda de nou.
Hola, Núria, bona tarda.
Abans estaves a l'estat, ara estàs a la plaça,
sort que més o menys queda a prop tot.
Doncs sí, ha tocat, toca.
Hem vingut ràpid, fins aquí.
Ja estem situats aquí amb la unitat mòbil a la missa de la plaça de Font.
Mira, ara estic veient el pastís des d'una banda.
Estic en un cantó i veig l'altra punta des d'aquí.
Me'l miro així tant, amb el cotxe una miqueta i veig l'altra punta.
i això és llarguíssim, potser hi ha 70 metres d'una punta a l'altra.
Però és que n'hi ha 150 en total de metres.
150, no? 150.
Volies xifres, no? Doncs mira, 150 metres de pastís,
són 4.500 racions.
4.500.
Jo crec que aquest any hi haurà per tothom, eh?
Crec que aquest any hi haurà per tothom.
Ho hem de comprovar, eh?
Perquè a vegades pot ser que passi com l'any passat,
que els últims de la filera,
els últims de les dues files que hi ha aquí,
hi ha dues, hi ha dues fileres de persones esperant
que comenci, que s'ha de sortir de sortida,
pot ser que els últims de la fila no arribi, no?
Mira, aquí amb no res, en un metre quadrat,
per exemple, en dos metres quadrats,
hi ha unes set persones, d'acord?
Sí, sí.
Doncs imagina't això,
compta, multiplica per 30 o 40,
que són els metres que fa la filera ara mateix,
doncs multiplica-ho, eh?
Són, no sé, potser n'hi ha unes 250 persones aquí en una filera,
unes altres 250 a l'altra,
i van arribant.
Són 4.500 racions,
jo crec que n'hi haurà per tothom.
Per què? Perquè ens fem la imatge mental, eh?
la fotografia.
El pastís com està distribuït, una cosa tan llarga?
Doncs està distribuït per...
Tu has comprat mai un bar de gitano?
Sí.
Doncs és un bar de gitano.
Imagina't, en comptes d'haver ni un,
n'hi ha molts, molts centenars,
un a costat de l'altre,
i llavors tallats a porcions, eh?
No és com la truita de les penyes del nàstic,
que és una unitària, eh?
No és una unitària, aquí no.
Està format per diversos.
Aquí n'hi ha diversos, eh?
Llavors...
Digues, digues.
I cadascun d'ells, doncs té això,
dos, mira, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit tallades.
Val, i ja estan tallades, doncs.
Ja estan els talls fets.
I aquí al capdavant,
al capdavant d'aquests metres de pastissos,
d'aquest enterimat de taules,
hi ha el pastís apte per celíacs,
que aquest és una novetat d'aquest any,
si no l'ha xerrat,
és una de les novetats d'aquest any,
doncs que també s'han aquí exposats,
i qui en vulgui s'ho posar,
no és que també n'hi donaran, no?
D'aquest pastís apte per celíacs.
Ah, per tant, això és una taula.
Són unes taules llarguíssimes,
que deixen un espai al mig?
És com un gran rectangle,
per entendre'ns,
com dues sules unides de taules,
i al mig hi ha els pastissers del gremi,
que ara aniré a parlar amb ells,
i llavors a l'altra banda,
que és tocant al Palau Municipal,
tocant a l'Ajuntament,
hi ha les dues fileres de gent,
les dues fileres, doncs,
a banda i banda de l'escenari que està al mig,
diguéssim les dues fileres,
un escenari que estan ja preparant-ho,
perquè estan d'actuar aquí a Xala,
aquesta formació, doncs, tradicional,
de música, doncs...
De Xala Aparta.
De Xala Aparta, d'Euscalerria,
doncs bé, actuarant aquesta nit,
tot i que són d'aquí, eh, Xala?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, són d'aquí,
n'hi ha un que se torna en barra,
en fi, hi ha altres competents del grup,
ara no sé on són,
però baixa, són de per aquí a la vora.
Actuarant aquesta nit,
doncs, deia,
a banda i banda hi ha fileres.
Mira, en aquesta n'estic jo ara,
hi ha, per exemple,
el Ferran Alventosa
i la Mari Àngels Gómez,
el Ferran, que saludem,
Ferran, que tal, bona tarda?
Bona tarda, bona tarda.
Com estem?
Molt bé, estupendo.
aquí esperant a veure si comença el braç de l'Hitano,
a veure si està bo que en guanya.
Té bona pinta per això, eh, en guanya.
Vostè és el número 1?
Jo soc el número 1, sí, senyor.
Ha vingut a les 4 de la tarda,
he estat aquí, ja,
fent cola pels tíquets
i després esperant, ja,
per la cola.
S'hi porta des de les 4 de la tarda,
dret aquí a la plaça de la Font?
Sí, sí, des de les 4,
a les 4 ja hi era.
S'hi porta aquí un parell d'hores, eh?
Guairebé 3.
Guairebé 3.
3 hores, 3 hores, ja, 3 hores.
I no l'hem fet cap relleu,
no ha vingut ningú a rellevar-lo?
No, m'ha vingut,
jo he estat sol,
perquè després ha vingut la dona,
amb els crios,
però he tingut qui vindria jo primer.
Però vostè s'han repartit la feina,
perquè mentre vostè era aquí,
Ferran, la seva senyora,
que és la Maria Àngels,
estava...
Buscant el crió al col·legi.
Ah, val,
per no anar-te'hi a buscar els tíquets
a l'estat de les festes?
No, no, he anat jo, he anat jo,
he anat jo, he anat jo.
He fet jo les col·les,
3 col·les només he fet,
un per cada un,
un per mi,
un per la dona
i un pel crió.
Vostè és un campió.
Sí, sí.
I no n'hi ha altre.
És lo que hi ha,
és lo que hi ha,
és lo que hi ha.
Vaig a veure què diu el senyor, eh?
Maria Àngels,
què tal, bona tarda.
Bona tarda.
Vostè és el número 2?
Número 2, sí.
Ell és el número 1, eh?
Ah, sí.
Vostè ja ho veu,
que era el número 1
i per això s'hi va caçar, no?
Sí.
Venen cada any, aquí?
Aquest és el segon.
El segon any que venen.
i ell porta aquí des de les 4 de la tarda
i vostès mentrestant què han fet?
Em deia que han anat a buscar el crió a Canalla,
no?
A buscar el col·legi.
Sí, al col·legi
hem pres un cafè,
mentrestant esperàvem-nos una mica.
O sigui,
ell era aquí, Ferran,
i vostès han anat a fer el cafè per fer temps,
no?
Allà, per aprofitar i fer temps.
Sí,
per fer temps,
per prendre el pastís.
Molt bé, Maria Àngels.
Em prendrà del normal o de l'altre?
Que diuen que n'hi ha un que és...
Aquest any això és normalitat,
n'hi ha un que és parcel·lia,
és el normal, no?
Normal, normal, normal.
Molt bé, que vagi molt bé,
que vagi de gust, eh?
Gràcies.
I mira, Núria,
número 3,
la Chelo Hernández.
Chelo, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
Hola,
bien, sí,
bien.
Vostè,
des de quina hora està aquí?
Pues jo he venido desde San Salvador
i he cogido l'autobús de les 4 y media.
I m'he puesto la cola a sacar el tique.
Ho sacaba el tique
i després nos hemos ido a tomar un refresquito
y luego después nos hemos venido a la cola
a coger a ver si nos toca bien pronto.
Ya falta poco, eh?
Ya falta poco, ya falta poco.
Yo ya es el segundo año que vengo.
Y está muy bien, está muy bien organizado.
Y la gente a la escuela o no?
De vegades, ¿no?
No, no a la escuela.
Esperi, esperi, esperi, esperi, de vegades.
De vegades, eh?
No, no, no, no, normal.
És lo normal, no passa res.
Si es passa en passa,
a la lenta és igual.
Això no té importància.
Hi haurà per tots, no?
Sí, sí, n'hi ha per tots.
No n'hi ha, no n'hi ha...
No ets posant nerviosos.
M'han dit que n'hi ha 4.800 racions.
4.800, sí, sí, sí.
Està molt bé.
Ha venido la gente muy escalonada.
Desde las cuatro ya es hasta por lo menos dos horas
viniendo gente para sacar el ticket.
Y ahora es cuando más se junta
porque a la hora de coger el pastel ya es todos a la vez.
Bueno, ja falta poc,
doncs, escolta, que el degustin, eh?
Com cal, eh?
Sense preses, eh?
Gràcies, gràcies.
Adéu, que vagi bé.
Gràcies.
Adéu.
Ja mos tornem a veure un altre.
Jo crec que sí, amb algun altre acte de les festes.
On vulguis, allà estarem.
Vostès fan el programa a la mà i van mirant i...
Sí, sí, el demà, demà, des...
Demà, home, demà n'hi ha xistorra.
Demà, des del matí, la xistosa.
No, dissabte, dissabte, la xistorra.
La xistorra és demà, dissabte, vaja, vaja.
No, demà...
Demà a les 11, a les 11 tinc estar al...
a Sant Pere i Sant Pau,
que fan una festa del mercat.
Això és als 11.
I per la tarda, què n'hi ha per la tarda?
Algo més n'hi ha per la tarda.
Ja ho trobarem al programa demà.
No, per la tarda es peig, es peig aquí, es peig, es peig demà, demà es peig.
El concert familiar.
Molt bé, molt bé, sí, sí.
I si no pot venir, a Tarragona Radio farà en directe.
Vale, estupendo.
Que vagi bé.
Conchita, bona tarda.
Hola, sí, buenas tardes, ¿qué tal?
¿Cómo estem?
Bien, mira, haciendo cola aquí.
Haciendo cola para...
Tartuliana, un programa sempre nàstic de Tarragona Radio.
Sí, sí, tanto.
Yo escuché esta mañana y al mediodía
los que entrevistaste ayer con el helado,
que también estaba allí en la cola del helado.
Núria, ¿te lo pierdes?
Gracias, gracias.
Gracias, gracias.
Mira, te guardaremos un trocito, que te lo lleve el Jose.
Pero merece la pena estar aquí en la cola.
No ves el ambiente que hay tan majo y eso,
por lo menos te lo pasas bien aquí, mira.
Te duele luego las piernas, la verdad es esa,
pero bueno, es igual.
¿Tú, Conchita, ya llevas mucho rato aquí?
Pues yo llevo aquí desde las 6 menos 10,
o así aproximadamente.
Primero vienes a buscar el ticket,
después te pones en la cola para el pastel,
pero bueno, mira, todo se por Santa Tecla, tú.
¿Quién es el teu acte preferit de las festas?
Pues yo si quieres que te diga la verdad,
los actos me gustan todo,
pero donde más disfruto es en el seguísí.
Yo como los críos, con los nanos y todo eso, me encanta.
Y el águila me encanta,
cuando el águila va bailando, tocando,
que yo me encanta todo eso, de verdad.
Es lo que más me gusta de la fiesta.
Y lo que añoro de las fiestas,
pero claro, este año que hay crisis,
tampoco se puede pedir eso,
que no hagan una verbena maja en la Rambla,
con una orquesta de aquellas maja.
Por lo menos para la gente que ya no tenemos 20 años,
y nos vamos a los conciertos estos, ¿sabes?
Para disfrutar un poco de la fiesta de Santa Tecla, ¿no?
¿Lo quieres la maravilla?
¡Eso, no! Mira, mira cómo sabe el José.
Mira cómo sabe el José, la orquesta maravilla.
Sí, señor, sí, sí.
Míralo, míralo.
Hola, Girasol, hola.
¿Quién sea, tú?
Una orquesta...
¿Puedo hacer el poble sí?
Exacto, también, sí, sí.
Una orquesta allí que nos ambiente un poquillo,
la gente que ya tenemos más de 20 años, ¿entiendes?
A ver si te lo escucho a algú, Conchita,
y la encabez el programa.
A ver, a ver, a ver si me escucha alguien.
Me'n vaig a parlar amb els pastissers, ¿eh?
Bueno, Maja, venga, adiós, adiós.
Que vagi bé, Núria, vaig cap allà, a veure els pastissers.
No li hem dit a la Conchita, no li hem dit a la Conchita,
però és un secret.
Digue'm, digue'm.
Ja en tenim, de braç de Santa Tecla en tenim per aquí, eh.
Perdó, perdó.
Que m'escoltes, Pep.
Sí, ara sí.
Sí, dic que no li hem dit a la Conchita, és un secret,
però de braç de Santa Tecla ja en tenim algun per aquí.
Això no li hem dit, de fet, no.
No li hem dit, eh.
No, no li hem dit.
El gremi de pastissers són molt amables
i ja ens han fet arribar...
Aquest matí, no, amb els companys del matí
ens han portat a deixar el seu pastisset.
Mira, ara estan els pastissers reunits,
al mig de la plaça, tots junts,
estan fent una fotografia amb l'alcalde.
Per cert, hem de recordar que aquest any
l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
l'empresa de la qual depèn Tarragona Ràdio,
col·labora amb aquest acte,
i ara estan lluint, de fet, als pastissers
un davantal i una mena de...
Com li podríem dir, Núria?
Segurament té un nom, però és un barret,
un barret d'aquests de pastisser,
perquè sigui més higiènica la cosa.
Jo, veient-lo, no ho sé,
a mi em sembla com si fos un barret de mariner,
saps què vull dir?
Ah, sí.
Sí, però és de color grana,
de color tirana grana, igual que el davantal,
i el davantal també és molt bonic,
aquest any l'empresa municipal li ha col·laborat,
i ara estem fent-se la foto amb l'alcalde,
el Jura Félix Ballesteros,
els diferents pastissers del gremi
que han preparat aquestes 4.800 racions
i estan fent-se la fotografia oficial.
I veig que l'alcalde,
veig que en aquests moments està posant guants,
guants d'aquests de làtex,
a veure si és...
Sí, sí, sí.
I s'ha posat també un davantari,
i l'alcalde i també altres regidors
de l'Ajuntament, del consistori,
també entraran aquí en aquesta estructura de taules
i repartiran, com és tradicional,
com fan cada any,
repartiran les racions quan això comenci.
Mentre no comença,
mentre no arranca Núria,
perquè això falta poc,
un 20 minutets,
intentarem parlar amb algun dels pastissers,
a veure si els localitzo,
perquè per aquí està el Josep González,
que és el vicepresident,
hi ha dos vicepresidents del gremi de pastissers,
i si puc acostar-me a un d'ells,
que m'expliquin alguna coseta d'aquestes racions
que han preparat,
i en fi, com està tot plegat.
A veure si el trobo per aquí.
El Josep Roquet està per aquí, no?
És tu mateix, Josep, què tal?
Bona tarda, com estem?
Bé.
Vicepresident del gremi,
com ho teniu això?
Bé, estem a punt de començar ja.
Està tot preparat, eh?
Sí, sí, ara tenim tot muntat,
i esperà que donin el banderaço de sortida.
Qui ha fet aquests pastissers?
Qui els fa?
Com ho feu, això?
Mira, el pastís,
el fem entre un col·lectiu de nou pastisseries,
llavors cada un fa una part,
una quantitat determinada de braços,
i llavors el que fem és vindre aquí i muntar-ho.
S'ha dit que sou tots els que formen part del gremi, no?
Alguns dels que formen part del gremi,
què aneu elaborant?
Del gremi local,
som nou pastisseries.
Hi ha algun secret,
o és ben bé el que veiem?
Una mena de braç de gitano, però...
No, no, és un braç de gitano,
és el braç típic,
el postre típic de Santa Tecla,
aquí a Tarragona,
sempre ha sigut un braç de gitano,
aleshores, aprofitant això,
hem fet el braç de gitano
que normalment es fa pel dia de Santa Tecla.
Pepa, li podríem preguntar,
la recepta és igual per totes les pastisseries,
és unitària,
o depèn del tros de braç,
trobarem un gust o l'altre?
La Núria, la companya de Castells Estuïts,
em pregunta si la recepta és unitària,
si la feu tots iguals,
o depèn del braç trobarem un gust...
No, no, no, la recepta és unitària,
la recepta és unitària, eh?
Cada maestrillo, no,
la tines-ho?
Bueno, sí, però, vaja,
en principi la recepta és unitària.
Josep Roquet, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
I al seu costat, Josep González,
un altre dels integrants del gremi,
un altre de les pastilles que fan part d'aquest gremi.
Josep, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Molt rebé, aquí repartint.
Bueno, començant a repartir ara mateix,
ara mateix, ara mateix.
Això és a punt a punt de començar, eh?
Res cinc minutets.
Precisament, precisament.
Falten, doncs, exactament cinc minuts.
Aquest és un dels actes bonics, no, de la festa?
Home, creiem, i ens diuen,
i ens ho creiem,
que és un dels multidoninaris.
O sigui, aquí la gent se sacrifica a fer hores de cua
per poder adquirir un trosset de pastís de la Santa Tegla.
Per tant, això per nantros és una satisfacció
que tingui tanta acollida, doncs, aquesta festivitat culinària, no?
En fi.
Heu preparat 4.800 racions, eh?
Sí, bueno, com cada any,
no ens anem superant perquè ja està bé.
O sigui, que Tarragona no la volem endolçar tant.
Ja està, ja és prou dolça, ja en tenim prou.
N'hi haurà per tothom, per veieu o no?
Home, de fet, sí, hi ha 4.500 reaccions
i, lògicament, n'hi ha d'haver per tothom, no?
No sé si en aquest moment les cues n'hi ha més de 4.500,
però, bueno, per allí, per allí.
Josep, gràcies.
Molt bé.
Gràcies a tots els altres, moltes gràcies.
Doncs, Núria, per aquí hi ha més protagonistes.
No sé si podem parlar,
encara que sigui dos minutets amb l'alcalde, que és per aquí també.
Sí, de fet, tenim marge encara, tenim uns 7 minuts.
Sí, doncs, mira, tenim l'alcalde de Tarragona,
Jóra Félix Ballesteros, bona tarda.
Molt bona tarda.
Vostè que va ara mateix amb el davantar
i també la còpia aquesta, jo deia com de militar,
com d'això, no? Com de mariner.
És un barret, diuen, de pastisser
i, per tant, ens hem de posar en guants aquests
perquè per fer-ho tot correctament
com els bons manipuladors d'aliments
i el servei del gremi, que és un orgull de la ciutat.
Ara parlàvem amb responsables del gremi
que ens deien que és un dels actes, home,
bonics i multitudinaris de la festa.
Sí, de fet, jo venia amb el cotxe
i he hagut de deixar el cotxe...
M'han hagut de deixar mig carrer Cosalbó
perquè ja estava tot col·lapsat
amb les fileres de gent que hi ha aquí esperant
i ara mateix estic mirant cap a l'Ajuntament
i la cua arriba al principi de les escales de l'arbost.
Per tant, efectivament, és un dels actes més bonics,
més viscuts de les festes
i els hi hem d'agrair a aquests artisans
que no té nom la fenya que fan
per la nostra ciutat, pels nostres ciutadans
i per la restauració de casa nostra.
Veure aquests braços de gitano
amb la tau tan bonica al damunt
i en guany, que a més a més han fet l'esforç
de buscar-nos pastissos per nens celíacs,
és un orgull.
Estic molt orgullós d'ells
i, a més a més, molt content de poder col·laborar-hi.
Aquestes no les novetats d'aquest any,
aquests pastissos per celíacs,
que era una petició que s'havia fet, no?, a l'Ajuntament.
Sí, és una petició que va fer un nen celíac
que l'any passat no va poder tastar el pastís,
tot i que tenia moltes ganes
i el propi gremi, amb un acte que els honora,
van preparar uns pastissos
perquè el nen pogués, amb la seva família,
baranar un pastís de Santa Tecla,
el braç de Santa Tecla, a l'Ajuntament.
I des d'aquell moment ens vam conjuramentar
per dir, farem possible que els nens celíacs
tinguin la possibilitat de tastar el braç.
I la presidenta i el secretari
de l'associació de famílies amb nens celíacs
estaven molt contents, molt agraïts,
i avui vindran expressament al gremi
a agrair-los aquest esforç que han fet
i aquesta sensibilitat que han demostrat.
Alcalde, que per cert no para,
perquè ara ve d'un acte aquí a Bocadó Mediterrani,
de la Festa per Tothom,
i deu ser, basicament, encanar-ne un darrere l'altre, no?
Avui tinc des de les 5 de la tarda 9 actes,
un darrere l'altre en un interval de 3 quarts d'hora,
però això és la festa, hi ha gent que es cansa ballant,
jo em canso anant d'actes, però és molt bonic.
Finalment el temps s'acompanya, de moment toquem fusta, però vaja.
De moment acompanya.
Quan anava pel carrer Sant Llorenç,
he fet una pregària a Santa Tecla
i de moment ha fet la seva fenya.
Espero que duri el més possible.
Alcalde Ballesteros, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs l'alcalde de la Tarragona, que està aquí també, òbviament,
i Núria, una pregunta òbvia,
jo no sé de què estan fets els pastissos parcelíacs,
però crec que ho podíem preguntar,
perquè hi ha un temí, no sé si potser no es fa en el mou,
és que no ho sé, ho preguntaré ara amb en Josep Roquet.
Josep, una pregunta que s'ha amagat a l'aire.
El pastís parcelíac, què porta o què no porta, a diferència dels altres?
El pastís parcelíac és un pastís que està fet,
se substitueix la farina de gluten,
perdó, sí, la farina de gluten per farina que no porta gluten.
Bàsicament és això, no?
És una farina que en vez de ser de blat,
és una farina que, per exemple, en aquest cas, de midó.
És la diferència que hi ha, no? Bàsicament?
Bàsicament és això.
D'acord, Josep, moltes gràcies.
Ara, Núria, ja estan començant a repartir,
i estan començant a treure els plats.
Ah, anava a dir ben abans de temps, eh?
A treure els plats i d'aquí no res començant a repartir,
perquè, de fet, ara els diferents regidors i tindents d'alcalde,
de l'Ajuntament, que són aquí al centre ja,
i han anat cap a l'altra banda,
cap al començament d'aquesta gran taula,
doncs ja estan per allà a primera fila per començar a repartir.
I això és a punt de començar,
és a dir que, mira, són quatre minuts que queden,
que encarnarem amb les notícies,
i que, si vol, després tornem.
Perquè aquí, home, després podem explicar,
doncs quin gust té, com ho troben, en fi,
si algú repeteix o no,
perquè això també no sé si passarà,
però jo crec que no, eh?
Que qui entra ja ho fa una vegada i prou, eh?
Clar, perquè imagina tornar-te a posar la cua.
Ja també veig,
hi ha molts que no són a la cua,
però que són aquí al voltant de les tanques que hi ha,
i no sé per què, perquè potser esperen que en salti algú,
no ho sé,
però són, saps què vull dir,
no fan la cua, però estan pel voltant de la tanca,
com d'espectadors mirant, doncs,
en fi, mirant això.
Què fan, què fan?
No ho sé,
mira, vaig acostar-me a un senyor que hi ha per aquí,
a veure si puc acostar-m'hi,
i que m'he hagut de passar per sota d'una taula, eh,
no hauria per acostar-me aquí.
No et passis mal, ves en compte.
Clar, que tu estàs dins, no?
Tu estàs dins d'aquest rectangle.
Què tal, bona tarda.
Bona tarda.
Vostè diu que ve d'espectador, aquí.
Sí, d'espectador, a veure si et donen alguna cosa.
O si està per aquí, a veure si pisca, no?
Però no crec que crec.
No vol dir que caurà, això, no?
No, sí, sí, que caurà.
Algun any en tiren per aquí fora, també, o no?
Com?
No, dic que també en donen per aquí, no en donen, no?
No.
Anar a fer la cua.
Anar a fer la cua,
i després em penso que necessita el tíquet o alguna cosa,
del diari Tarragona.
Però per si un cas, aquí, no?
Per si acaso, vam aprovar a veure si cau alguna cosa.
Molt bé, no és que hi hagi sort, eh?
Molt bé, gràcies.
Veus, estem provant.
Sí, primer has d'anar a buscar el tíquet
a l'oficina aquesta d'informació,
a l'oficina de les festes.
Però aquí mateix, eh?
Sí, aquí mateix, a la plaça.
I després, un cop tens el tíquet,
perquè, clar, suposo que quan ja no hi ha racions,
ja no reparteixen tíquets.
I aquí està una mica la gràcia de la qüestió,
que no t'hagis d'esperar per no res.
Exacte.
Si ja no tens, si ja et diuen ja no hi ha tíquet,
ja no cal que t'esperis.
En principi quadren, però pensa una cosa, Núria,
que repartint, a vegades et pot caure un tros de terra,
se't pot desviar...
Hi ha aquí, en tot el morro, en demanen dos...
Però això no es pot, eh?
No, però ho fan, eh?
No hi ha, demanar-ho sí, però...
Hola, què tal?
Què feu d'espectador per aquí fora?
Sí, estem mirant aquí el Bras de Santa Tegla,
que és molt gran.
Fa bona pinta, no?
Molt bona pinta, sí, n'hi ha molta gent.
El que passa que aquí no esteu a bon lloc,
hauríeu d'estar allà la cua, no?
Bueno, esperem a veure si escampa una mica,
perquè n'hi ha una cua que arriba allà dalt del tot,
fins a la catedral.
Ah, però també hi ha cua per l'altra banda?
Ah, bueno, que n'hi ha aquí una altra, no m'he d'acord.
Ah, bueno, ara miraré aquesta, a veure,
perquè aquella d'ahí...
Sembla que estan iguals, eh?
Sí, no?
Bueno, doncs, potser per aquí en cau algú, no ho sé, eh?
Bueno, igual, igual.
Que vagi bé, gràcies.
A tu, Déu.
Mira, Núria, me n'acabo de mar,
que no m'havia fixat, d'aquella cua a banda i banda.
Dos cues.
Sí, no, no, quatre cues.
Quatre cues?
Sí, hi ha cua a una banda de la plaça
i a l'altra banda també hi ha cues.
Ai, Pep.
Això és impressionant, eh?
Això valdrà la pena, així sí,
quan comencin a repartir,
valdrà la pena tornar a connectar,
a veure si hi ha, doncs, això, empentes i...
No? Cada any ens diu la gent, és que això...
No, però està bastant...
Mira, coincideixo amb el que deia amb els que hem parlat al començament,
que està molt ben organitzat,
perquè cada cua entra per una filiera de pastís diferent,
per entendre's, eh?
Val, val.
Llavors hi ha quatre fileres diferents
i surten pel mig, val?
Entren per les bandes i surten pel mig,
llavors ja surten amb el pastís, eh?
Llavors això fa que sigui bastant fluid,
vull dir que estan repartint tothom
i per quatre llocs diferents.
Està molt bé, la veritat és que sí.
Molt bé, Pep.
Doncs escolta, connectem amb les notícies i després...
Escolta, tinc una chance d'agafar-ne un, però no ho faré.
Ja, ja, és que ara és l'hora de berenar, no?
No, però és que ara estic sol,
ara estic sol per aquí al mig, que no mire ningú.
Oh, fes allò tan bonic amb el dit,
passa el dit per l'anat, ai!
No, escolta, és que ara mateix no mire ningú, Núria.
Va, doncs fes-ho, ni t'escoltem.
Jo connecto amb les notícies i ningú s'obre mai.
Però, escolta, mi, falta sol menys algú, què?
No.
Ah, ah.
Deixem-ho, escolta, tornem després i ja t'explico.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.