El Cuinarot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
No m'havia plantejat mai, Pep, això de mirar-te a l'amfiteatre com si fos un tall, un tall d'un pastís,
i la veritat és que és apetitós, te'l menjaries, jo ara me'l miraré diferent quan m'hi passi per davant.
Que no t'havies plantejat mai menjar-te la tarragona romana?
Tampoc, tampoc.
Ah, adeu-siau.
Doncs mira, tothom es prevaria, perquè ben aviat no podrem menjar la tarragona romana.
I és a través d'aquest tàrrecotaula que avui, home, amb els nostres clubrodes de cuina,
on volíem parlar amb Àngel Jiménez i en Gerard Carné.
Àngel, Gerard, bona tarda.
Bona tarda.
Benvinguts. I heu portat un convidat, no?
Àngel?
Sí, el Joan, ell mateix se presenti i que digui al restaurant que porta, també.
No n'hi cap i convenien.
Joan Ruiz, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ets un d'aquests restaurants que integren aquesta part gastronòmica, diguéssim, de tàrrecotaula, baixa, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs fa tres anys, des que vam obrir el nostre restaurant, el Cedoll,
doncs ens van convidar i vam començar a fumar part
i ara ja portem una mica les riendes del tinglado aquest.
El restaurant Cedoll, recordem, a la part alta, eh?
Està al carrer de la Mercè o Talavera, no?
De fet, confués, no?
Mercè, Cantona, en Talavera.
A veure, ara ens parla de quina etapa romana fan, eh, Àngel?
Però, escolta, m'has provat, és que tornem a fer una pausa, aquí,
perquè hem provat, Núria, el gelat de la ràdio, de Tarragona Ràdio.
L'heu provat ja?
Sí, sí.
Molt corret, eh?
Vull dir, imagino que no ho explicàrem res, no?
És una safata petita estreta, amb tres vols,
en cada vol un n'hi ha gelat de vermouth de Zaguirre,
a l'altre n'hi ha un sorbet de síndria i melom, sembla,
que li té un nom romà.
Molt fresc.
Molt fresc, que va bé per desintoxicar una mica el dolç de l'altre gelat.
I després n'hi ha un gelat de mascarpone, crec.
De formatge amb fruites.
Realment bo, eh?
Però, escolta, s'han de menjar, per la vostra experiència,
s'ha de menjar provant una miqueta de cada tot junt,
o un després de l'altre, què diríeu?
Jo vaig menjar primer un,
vaig desintoxicar una mica amb el sorbet que te dona una canyeta,
després vaig tastar l'altre,
i al final els vaig acabar tots, eh?
Sí, i després...
Vam aprofitar de fer el postre, però va ser l'últim.
I després de les tapes del serratxo, penso que anava bé.
Sí, sí.
Que estava en força bona.
Són tapes molt treballades i realment s'ho han agafat amb ganes, eh?
I amb simpatia.
El que penso que percebim, sentim, és que la gent, tant els restauradors,
com els que fan el tapòdrom, ho estan vivint molt.
Els restauradors perquè estan donant de si el que volen i pregunten què fan els altres i tal,
i la gent que fa el tapòdrom perquè ho està seguint amb moltes ganes.
i llocs que col·loquen llongues especials perquè facis retapa,
taules especials, llocs que agafen i munten unes taules amb les fustes de les caixes de vins,
uns altres un espai reservat perquè poses al carrito del nen...
i de veritat que és una experiència molt, molt, molt maca.
Vull dir, van disfrutar.
Que està funcionant i que la gent està engrescada per les dues parts.
Per la part que ens toca, encara que ja ho hem publicitat moltíssim,
que us sapigueu que si voleu provar el radiogelati, aquest gelat espectacular,
tenim invitacions, tenim vals que podeu recollir demà durant tot el dia,
de 10 a 1 i de 8, perdona, de 5 a 8, aquí a Tarragona Ràdio.
Ara l'Àngel m'ho explicava abans d'entrar en directe que, home,
que Tarragona taula i canviem de tema ja, que s'ho estan corrent, que escolta'm,
que això ja són tapas, ja són plats romans, romans, eh, Àngel?
Sí, però que hi ha anat una mica, són plats, de veritat, que són romans,
que al mínim estan basats en apífios, que és el gran referent d'aquest món romà,
i després l'experiència personal d'ells, adaptats als seus estalviments, eh?
Però això ho explicarà a mi, Joan.
Doncs, Joan, endavant, eh?
Efectivament, doncs hem adaptat una mica del tema del llibre de Pici,
de recopinar-hi, a més d'altres documents,
recol·lectats de les nostres biblioteques particulars,
i hem adaptat tot això, doncs receptes de fa, doncs això,
dos mil anys o una mica més o una mica menys,
adaptats una mica al temps d'ara, no?,
perquè hi ha coses que abans, doncs, com tothom sap,
no els podíem ni menjar ara, perquè eren incomestibles el gust d'avui dia.
I adaptats als temps que corren, doncs, bastant coherents i bastant funcionals
i que agradin a tothom, que és del que es tracta.
I com funciona això? Cada restaurant tria el que fa,
o us poseu d'acord, hi ha un consens, us reuniu i dieu,
mira, distribuïm plats?
Doncs sí, enguany ens hem reunit bastantes vegades
i concretant a veure què feia cadascú,
intentant no coincidir molts, perquè, exactament,
perquè som molts, enguany som uns 16 locals,
que ens diem al tema de tapes,
i pel tema aquest, no?,
doncs hi ha molts productes,
però també hi ha molts que no s'hi poden fer servir, no?
Evidentment, fa dos mil anys hi havia una sèrie de productes,
però que avui dia...
Que avui no passaria els contrals sanitaris.
No, me'n refereixo, a banda d'això també,
al tema, doncs, per exemple,
una simple tomàquet, una simple patata,
una cosa així, no?,
que, evidentment, fa dos mil anys
això no ho teníem aquí.
Com que ningú farà la comparativa,
ningú et dirà, mira, aquesta tomàquet no és l'autèntica.
No, però ja que ho fem molt...
Per bon dia, sí que sí que has fet les comparatives, eh?
Home, no hi ha ningú que t'estigui.
No, que és que sí, que sí.
Home, tu vas a menjar un plat romà
i vas a una tomàquet allò, eh?
Home.
Impensable, impensable.
Impensable, impensable, no, no.
És veritat, tomàquet prohibit, eh?
No, clar, no n'hi havia patata.
Com, per exemple, potser un pebrot o coses així.
Qui què és?
Tu que has apagat un cop d'ull
per tot el que passarà durant Tarracotaula,
digue'ns alguna cosa que sorprengui,
que és el més trencador,
de dir, ostres, això té un sabor
que és que no ens xocarà.
Bueno, ja no sigui un sabor concret,
sinó simplement el fet
que els 16 locals que hem organitzat
aquest tema de les tapes,
doncs és una mica també com la Tarragona
de tapes que s'està portant a terme,
aquests dies, no?
Però portat els anys aquells
que estem parlant ara.
El tema és que cadascú dels restaurants
doncs farà la seva etapa adequada
al seu local
i donant un horari que tindrem
que serà d'11 a dues del migdia,
doncs se podrà anar a degustar
a tots aquests locals
una etapa amb un vi,
acompanyat d'un vi també
de l'època, també, no?
I ens obsequiareu amb un got de ceràmica,
veig per aquí.
Això mateix, això mateix.
A l'hora de comprar,
això es tracta d'un forfe,
més o menys,
retallable,
amb cinc monedes
que hi haurà
cinc retallables monedes
que se van acunyar aquí a Tarragona
d'una moneda del temple d'August
o alguna cosa així es deia,
no me'n recordo bé.
De què figura el pin dels senadors?
Això seria, sí, alguna cosa així, no ho sé.
I llavors,
amb cada moneda d'aquelles
has d'anar amb un dels locals
en el qual et donaran,
t'ompliran el teu got,
que ja te l'han donat
comprant el forfe
i a més a més podràs degustar
aquella etapa d'aquell local.
Que t'agrada l'etapa
i vols repetir,
doncs t'omplen el got
i t'emmets una altra etapa.
Que vols anar a provar
l'altre restaurant,
doncs te'n vas a l'altre
i així continuem.
Podríem conèixer la teva?
La meva, sí.
Jo faré unes aletes
de pollastre confitades,
fetes...
La Núria està callant els de llet.
Ja té ganes.
Com aletes de pollastre,
és que són genials,
però els romans menys.
Escavetxades,
no confitades,
escabetxades,
amb un escabetx molt suau,
amb dàtils.
Amb dàtils.
Escabes de taronja?
No, no, no.
Farem un vinagre suau
perquè no siguin massa fortetes,
una mica més suavetes,
una mica de menta,
un toc de menta també
i amb una mica de pebre.
I com a beguda,
què hauria?
Jo faré un mulsum
a casa meva,
cadascú fa el seu.
La beguda a l'època,
que també és complicat.
Jo faré, personalment,
jo faia un mulsum
que el que feien servir ells
era un vin i negre,
que normalment
amb fruites o sense
i amb quantitat de mel
una mica curada
perquè si ara ens passem de mel
doncs allò és imbebible
i si ens passem de fruites
doncs també, no?
Jo faré,
en comptes de negre,
ho faré amb blanc,
amb un vi jove
d'aquí de la terra,
de la comarca,
amb un toc de mel justet
i fresquet.
En comptes de fer-ho calent,
que amb la primavera
que ens arriba i tal,
doncs m'estimo més
fer-ho fresquet
i amb un justet de mel
i trobo que queda força bé.
I amb això
podríem dir que
reproduirem amb una certa fidelitat
el que menjaven els romans
anys en setembre.
Doncs sí,
jo a casa meva segur que sí,
segur que sí
perquè escabeig en feien,
feien des d'ostres en escabeig
o pollastre en escabeig
o peix en escabeig,
feien servir molt
el tema d'olis,
el tema de vinagres,
el tema de salts,
feien servir tot això.
O sigui,
si taquem una mica els ulls,
podem transportar-nos.
Sí, sí,
d'això es tracta,
d'això es tracta,
de viure-ho tot una mica.
El que sí que s'ha de dir
és que qualsevol vi,
per més econòmic
que puguis trobar,
és molt millor
que qualsevol vi que existia a l'època.
Tot aquests invents
que fem amb mel
o que se feien amb aigua de mar
era per disfressar
el mal gust
que se li explicava
molt aviat.
Escolta,
es feia via amb aigua de mar?
Sí,
encara és costum a Grècia
veure via amb aigua de mar.
Primera notícia,
no ho sabies, sí?
Sí,
i a Resina també.
O mel,
o l'hidromel,
que és simplement
aigua amb mel.
O sigui,
tu paràs a pensar ara,
dius,
això és bo,
doncs,
amb la justa mesura,
suposo que sí.
Si voleu fer un experiment,
agafeu un litre d'aigua,
perdó,
un litre de...
De vi.
De vi.
Negre.
Bé,
negre o blanc,
això,
el que tingueu
per llançar,
diguem,
o estant d'enpicar.
És una exageració,
no?
Llavors,
amb una miqueta d'aigua
bullit amb mel,
l'edició refreda
i barregeu
una tercera part
de l'aigua amb mel
i el resto de vi.
I el seu,
deixeu de refredar.
Tingueu en compte
que aquest vi
emborratxa molt.
Se puja molt seguida.
Clar,
és dolcet,
entra molt bé,
fresquet,
si ho fiques fresquet,
entra millor encara,
però després és perillós.
És perillós.
Molt perillós.
Però millor,
el vi de rossos
també era el mateix,
era disfressar
el mal gust que tenien,
perquè se guardaven
ànfores de fang,
en recordeu-vos,
eh?
no tenien tina.
No tenien neveres,
no tenien neveres.
Ni tines de fusta,
perquè això va ser
un invent dels romans,
perdó,
dels gàlegs.
Clar,
és una de la història
de la cultura del vi
que evoluciona molt
des de llavors,
els vins que es podien ser
llavors,
ara,
són vins molt més elaborats,
des de la collita
fins a la criança,
tot,
i els vins d'aquests romans
realment eren,
suposem,
molt forts,
i clar,
es tenien que barrejar
amb aigua
o amb altres líquids
per reduir-los
i que poguessin ser
més bevibles.
La funció de l'anfitrió
tenia la càtera
quan arribava,
segons els calés
que ell tenia
i la qualitat del vi
anava barrejant
en les proporcions
de via i aigua.
No bevien directament
el vi,
sense barrejar amb aigua?
Certament,
el vi ha evolucionat molt
i ara hi ha unes tècniques
sofisticadíssimes
per arribar a qualitats
de vi
molt bones
pel nostre gust.
Suposo que si beguéssim
ara directament
un vi
d'altres èpoques
o un vi
fins i tot
del segle passat
ho notaríem.
Sí,
estan molt més refinats.
Molt bé treballats,
es té sobretot
molta cura
fins i tot
ja des del moment
des que el plantes
el cuix
vigis la collita
i el cuix
fins a anar
amb raïm a raïm
no sé,
hi ha moltes tècniques
i creiem que amb això
ha evolucionat molt
i això crec que pot ser
una bona mostra
per saber
per reconèixer
els avantpassats
que realment
ja sabien
el que hi havia
amb aquesta terra
i que ens sabien
treure profit
fins ara.
Creia que és
un bon reconeixement
per posar una història
que tenim darrere
i que ens recolza
tot el que hi ha ara.
Ens serviria saber també
ja què estàs
el teu menú.
Sí, perquè aquí hi ha
dos coses, no?
Això ho dovin dels locals.
Espera, expliquem-ho, expliquem-ho.
Primer hi ha la ruta
de tasquets, aquesta de tapes.
I en guany, aquest any
el 2009
juntament amb Tarra Coviva
vam estar
amb diferents reunions
i a veure què fem
que podem innovar
que podem aportar aquest any
per fer coses noves
però tampoc
voler fer moltes coses
i fer-les a mitges
que quedi malament.
Millor fem
un parell de coses
i ben fetes
i que tothom posi moltes ganes
i que quedi bé
i realment
si ens queden bé
i suposem que sí
perquè tothom ja ha fet
moltes coses
doncs cara a l'any que ve
farem més coses encara.
Això, el tema
de la ruta dels tastets
ens hi aderim
als 16 locals
i amb el tema del preu
que és el forfet
dels 10 euros
i amb l'horari
d'11 a 14 hores.
I a banda d'això
hem fet també
a cadascú dels restaurants
sobretot restaurants
hi ha algun bar
que no hi participa
un menú romà
un menú tipus degustació
amb el que s'inclou
un aperitiu
acompanyat també
d'un vi romà
un entrant
un peix
una carn, un postre
inclús també l'aigua
i el cafè
per un preu de 35 euros.
Està molt bé, eh?
Menú migdia i nit
es considerarà?
Sí, sí, durant tots els dies
que dura
la Tarracó Viva
que és del 18 al 31 de maig.
I què feu, què feu?
Per exemple, vosaltres
al Cedoll?
Bueno, a veure...
I garum?
Fareu garum?
Bueno, això de fer garum
és una mica complicat
això tothom s'apunta al caro
de sí, sí, el garum
l'has fet tu, l'has fet tu
però bueno, això és una mica
secretillo de cada maestrillo.
És la salsa, no?
el garum, la salsa de romans
o no?
Sí, és un adient
que feien ells
parlant així clar
amb la putrefacció
com si diguéssim
de vísceres
de peixos
de barats
de peixos de roca
guardats amb tines
i sal
i herbes
i el sol
allà ho deixaven
massa temps
i clar, això és una mica
complicat de fer-ho
ara avui dia
que es pot fer un simulacre
però és complicat.
Els xinesos
que eren el guanyam
vietnamites
i el semblant
i fets el vietnamam pla
també
que es fan amb suc de peixos
o amb suc de calamar
també se pot fer amb manxoves
hi ha diverses versions
és una salsa una mica poliolenta
és el que et xup de l'època
sí, el fent-se bé per tot
el fent-se bé per tot
exactament
però clar
si a línies
un plat d'avui dia
amb molt d'allò
és incoestible
a l'altra banda
podem fer tapa
podem fer menú
sí, cada local
fa el seu menú
diferent
l'única cosa que hem unificat
és la quantitat de plats
i el preu
i a cada casa
si a casa meva
és un preu fixo
sí, sí, sí
doncs això és una bona iniciativa
i una cosa
jo trobo molt bé
que unifiqueu preus
i clar
llavors és lògic
que també unifiqueu
perquè dona una imatge
d'una sensació
de comunitat
i del que el client
no ha d'anar buscant
a veure què m'ofereixen
i a cada casa
doncs clar
amb el seu tipus de cuina
amb la seva mà trencada
que tingui aquí
a la cuinera
doncs li donarà el seu toc
el seu hostil personal
exactament
una pregunta
llavors
mengeu centets de taula
o la romana?
bueno, bueno
a veure
cadascú a casa seva
doncs depèn
depèn
jo en taula normal
amb les tovalles normals
i les copes normals
ni en got de fang
ni això
que avui dia
el vi ens agrada a tots veure'l
amb una bona copa
va quedar en un trincam
no, de moment no
ja ho organitzarem
més endavant
més endavant
sí
ja ho organitzarem
escolteu
estava veient
que aquest home
a la piscina
era una mica excèntric
no?
tot el seu fortuna
diguéssim amb teca
no?
diuen que va inventar
el foiggràs
d'ànec
obtingut amb fetge
d'oques alimentars
en figues
pot ser això?
per això d'aquí
jo crec que ho van inventar
els egipcis
molt abans
que els romans
però el nom de
Ficatum
de fetge
ve d'això
de figa
l'arrel del nom
ve d'aquí
això és el que diuen
amb aquests
escrits
en aquest llibre
i que se va suicidar
quan havia gastat
exactament la meitat
de la seva fortuna
perquè sabia que no podia
portar el mateix
tren de vida
que abans
això és una
i d'una altra
anècdota
de Pichius
és que
li van dir
que els llangustins
de Líbia
eren excel·lents
l'agafava
a fletar
tot un vaixell
i quan arriba
a la costa
estàvem pescant
i ensenyen
cap a casa
que aquí no és veritat
no va baixar el vaixell
no va baixar
se n'ha tornat
i en principi
és el primer
recopilador
no potser el creador
però és la primera persona
que fa una recopilació
de receptes
un receptari
que és aquest
el de
de re coquinària
i es pot trobar
aquest llibre es troba
sí
sí
és la quinta regona
mateixa pot trobar
i què hi tens allà
fórmules
a veure
fórmules receptes
o com és
hi ha receptes
teòricament originals
i després versionades
una miqueta
tocades amb els temps ara
però després també
cadascú de casa seva
la pot retocar
una altra vegada
i posar un ingredient
o treu una altra
o potser n'hi ha algun
que no en trobes
i canviar-ho per una altra
més adient
que trobis tu
d'aquests dies
està dividit en parts
d'animals
de peixos
d'herbes
de llegums
també
i és
és un detect
més aviat
d'ingredients
i una mica
també
com se fa la recepta
però dona per suposat
moltes coses
que no les fem
com tots els receptaris
d'ara també
i per altra banda
també dir
potser
que no tothom
menjava com a pisc
això era
la feina de banquets
això era
menjar
per classes altes
per a la gent
que s'ho podia
perquè no
totes les classes
socials
de la ciutat romana
menjaven així
hem après
per exemple
en aquests
jornals
de reconstitució
històrica romana
que per exemple
ja hi havia
fast food
hi havia menjar ràpid
hi havia
hi havia tavernes
de la semopòlia
per exemple
l'Àngel
podries dir una mica
el que menjaven
els legionaris
el que no menjaven
la gent que menjava
com
d'estrelles
Michelin de l'època
els legionaris
són els que millor
menjaven
de tot el poble
perquè
tenien que anar
a la guerra
i defensar Roma
llavors
tenien exignat
unes parts
de carn
una part de mel
i el que li donaven
la carn
era ahumada
o seca
a vegades
quan podien
tindre carn
fresca
també li donaven
li assignaven
dos quilos
i mig
de pa diaris
però no en pa
sinó en gra
ells tenien
cada equis
homes
tenien un forn
llavors
collen el seu pa
i molien el gra
i si veieu
observeu
les cases romanes
tenien el seu molí
al costat del forn
però no tenien ferida
sinó molien el moment
els forners
normalment
ho feien els grecs
que no eren
grans forners
i eren els que
millors menjaven
però normalment
el poble
menjava
pa
formatge
que d'aquí ve
la famosa frase
de pa i circ
que l'emperador
perquè no se li amuntinés
a la gent
regalava el pa
però normalment
no es cuinava
vull dir
vivien en apartaments
com avui dia
pel otonatge
vull dir
és que és complicat
llavors
també n'hi havia
el fast food
que pels carrers
venien botílios
que era l'home
que venia a Frankfurt
embolicats amb fulles
embolicats amb pa
la coca de recapte
ja estava inventada
la pizza també
és molt curiós
i molt llarg d'explicar
avui
el que importa
és un tàrrec o de taula
el que portem avui dia
abans també menjaven
farinetes
un tipus de farinetes
que és el que menjava
la gent pobra del carrer
que menjaven
el pulsum
que era una mena de farinetes
que és el que menjaven
al migdia i a la nit
i quan se feia fosca
a dormir
perquè no hi havia
ni oli
per encendre el llum
ni televisió
és l'antecedent
de la polenta
dels italians
però tot i que la polenta
va ser després dels americans
perquè és amb blat de moro
les farinetes aquestes
se feien amb farina normal
però una mica
ser conscients
que el menjar
que estem oferint
a la taula
no és el menjar
que menjava
tota la població romana
no, no
no veien el peix
ni la carn
ni coses d'això
això ho menjaven
els de l'Ala
que és el que ha quedat
recopilat i escrit
les farinetes
no sé si veieu
el que són les gatxes
o les migues
semblen a les migues
sí, les migues
no amb pa
sinó de farina
de farina
unes coses semblant
perquè tampoc se les feien
malbé
no tenien neveres
però això també
torno a repetir-ho
d'abans
que deia
els escabeixos
i les salts
eren una manera
de conservar molt bé
les coses
jo tinc un llibre
per exemple
de la cuina
de Barcelona
de dos segles
de Néstor Luján
i parla de les ostres
de Barcino
i de les ostres
de Tarragona
que ja les parlaven
i ja feien ostres
doncs les feien
amb escabeix
per conservar-les
i guardar-les
avui dia
una ostra
no la guardaràs
en la nevera
tres setmanes
però abans
les feien amb escabeix
i les aguantava
molt de temps
ara se fan en llauna
també
i penseu que
les ostres de Marsella
era la llavor
de Tarragona
i tenia molta fam
a les ostres
Tarragona vols dir
de per baix
al delta
no, no
Tarragona
i bien ostres
ja menjava ostres
fa dos mil anys
i una manera
de conservar la cal
era el mel
la carn
se posava amb mel
i després
s'hidratava
un altre cop
i era una manera
de fer-ho
de sacredols
no són imen nostres
que ja ve de llum
ja fa temps
i tornant
al quétxup
de l'època
el garum
què ets feia servir
per condimentar
carn, peix
una mica de tot
era ben bé
com el quétxup
que es posa
tot arreu
que si vols
desgraciar
que són els quins plats
que
servia
per acabar
la conservació
dels aliments
tampoc era la d'ara
no hi havia
els combis
ni les nevers
que tenim
i llavors
sempre ha hagut
manera de disfressar
una mica
el pas del temps
i de millorar
el gust
si sempre menges
el mateix
llavors
una lipoposa
al garum
que és
una
una
una
aprofitària
els líquids
de putrefacció
és una fermentació
eh
tampoc
és com el formatge
de peixos blaus
era molt semblant
és el que hem dit
el nyong nyam
que és una salsa
vietnamita
i una mica
potser
el suc
que queda
de
de les anxos
amb sal
aquell suc
que queda
que no fem anar
que té gust
de l'anxoa
i el
que és molt fort
una mica
ve a ser això
barrejat amb carn
i el que vulgueu
hi havia diferents
tipus de garum
era el que era el més car
era
en la tina de fermentació
agafaven un
un con
d'espar
era una espècie
d'embut
un xin
un xin
i es posava
dintre
de la tina
i el que queia dintre
se filtrava
allò era
el gan
de la gent rica
el reste
segons s'anava veixant
era el subproducte
que agafava el poble
sí
els preus
clar
també canviaven
i del que hem parlat
abans
que
el govern
els romans
donaven pa
i circ
que eren
les anona
o sigui que repartien
pa i circ
a la gent que anava al circ
que per això hi anaven
aquest any
crec que es reprodueix
amb el Tarraco Viva
es fa un tema
sobre aquest
especialment
en època de crisi
ho plantegen així
amb el sentit
que ja els romans
ja ho sabien
això
de què
de què sabia
llavors el governador
de l'època
doncs donava
pa
quan la gent que anava al circ
els donava pa
i alguna cosa més
així no es revoltava ningú
i llavors
omplien
com el futbol
el programa de Tarraco Viva
se'n fa una reflexió
aquest any
jo tenia un 6-2
cada diumenge
un 2-6
però bueno
totes aquestes tapes
i menús
i plats
que feu especialment
pel Tarraco Taula
després
els trobem
al llarg de l'any
en els diferents restaurants
això depèn de cadascú
o és una norma
que està prohibit
que és només per aquestes
també és una idea
també m'acabes de donar
una bona idea
també
de ficar
unificar
home perquè amb la feinada
que us deu portar de ser
d'anar provant
i tal
sí
hem de fer experiments
i que quedi
el millor possible
doncs sí
és una idea també
de ficar
en una carta
que tinguis
per exemple
8 o 10 carnes
o 8 o 10 peixos
posar una
amb un asterisc
allà
que diguis
ei
aquest és un plat romà
que el mantindrem
tot l'any
perquè ha triomfat
en aquella setmana
i el podem mantindre
i dels anys
de l'experiència
que tinc
dels altres anys
qui ho acull millor
el client nacional
el client local
o el client de fora
que veu una curiositat
i té gana de provar
o tothom
la veritat és que ve
de tota mena de gent
perquè jo
només fa 3 anys
que estic aquí a Tarragona
amb el restaurant
al Saloll
i la veritat és que
l'acceptació que hi ha
ha sigut molt bona
jo des del primer any
que vaig fer això
que m'ho van explicar
jo deia
bueno provarem
a veure que tal
no sé si
això no havia sentit
jo ni havia sentit
a parlar d'això
perquè jo venia de fora
i la veritat és que
sigui gent del diari
de gent d'oficines
que ens venia
i et demanava
un platet per picar
encara que fos
jo feia una minicarta
per exemple
feia 3 o 4 entrants
3 o 4 peixos
3 o 4 cans
i 3 o 4 postres
doncs tenia molt d'èxit
i em demanaven
alguna cosa per picar
o per compartir
al mig de la taula
i els cartes de setmana
el mateix
hi venia gent
que venia de Saragossa
com de Madrid
com de Bilbao
que hi ha fotiment
de gent
que hem visitat
durant aquests dies
doncs anirem parlant
de Tarragotaula
home, són 16 restaurants
Núria
s'ha de dir que
sí, sí
el Cedoll
el Piscolabis
Palabaró
Materile
les fonts de Can Sala
Taula d'Ardona
la Nap
la Lambra
Gambrinos
Entrecopes
D'Agusta
el Cògula
del Hotel Urbis
el Barhaus
l'Arcs
la Cú
i el Cedoll
que avui ens ha acompanyat
en Joan Ruiz
senyors, ens acaba el temps
però Núria
ha sacat allò
jo m'he quedat amb gana
jo m'he quedat amb gana
si tants rostones
t'han de començar aviat ja
sí, sí, sí
doncs mira que ho sabeu
ja en parlarem
a Tarragotaula
senyors, gràcies
i fins la propera
Gerard, Àngel, gràcies
bona tarda, merci
i Joan, fins la propera vegada
i bon profit