logo

Arxiu/ARXIU 2009/JA TARDES 2009/


Transcribed podcasts: 447
Time transcribed: 5d 1h 48m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
I ja ha quedat clar que avui ho parlarem de la digestió.
Bé, de com ajudar el cos a fer-la i coses d'aquestes?
Sí, sí. De com posar-li fàcil i més aviat entendre com no posar-li difícil.
Llavors la manera també és explicar-vos una miqueta com és aquest procés,
perquè moltes vegades creiem que és un procés exclusiu de l'estómac
i aquí intervenen moltes altres estructures i a més és una cosa curiosa.
Hem de pensar que si nosaltres mengem tres cops al dia,
o posem-ne quatre, conclem algun berenar o algun migmatí,
doncs penseu que durant tot el dia s'està fent digestió.
El que passa és que s'està fent per parts.
I aquestes parts no treballen una darrere de l'altra,
com que fem aquestes menjades,
doncs són digestions simultànies, podríem dir.
Que afecten a diferents parts del sistema digestiu.
Correcte, correcte.
Per això és important que comencem pel començament,
que és saber què hi intervé en la digestió.
Podríem dir que la digestió, Núria, és el procés
pel qual el cos, això és important, saber-ho,
es micola, fa ben petit el menjar, el que hem menjat,
perquè sigui tan, tan, tan petit com perquè pugui passar
a través de les parets dels intestins.
D'aquesta manera pugui arribar a la sang
i d'aquesta manera pugui alimentar tot el cos.
Llavors, una finalitat important és això,
fer-ho tot molt petit, molt, molt petit.
I com que ho fa tot molt petit,
té dues formes de fer-ho.
Una és el que es diuen processos mecànics,
que són processos de força,
un exemple d'un procés mecànic seria la masticació,
comencem a mastegar,
i l'altra serien els processos químics,
que aquí seria, per exemple,
l'àcid de l'estómac, que ajudaria a desfer el menjar.
Podríem dir que els processos mecànics
desfan el menjar per fora
i els processos químics el desfan per dintre.
Però a fi de compte, sempre, sempre important,
el que dèiem al principi,
ho fa per tal que sigui prou petit
com per ser aprofitat pel cos.
Llavors, tot comença per quan nosaltres veiem
o olorem un menjar.
Ens la posen davant,
o passem per davant d'un aparador,
d'una pastisseria,
llavors el nostre cervell comença a fabricar
un seguit de substàncies,
un seguit d'hormones, sobretot,
que preparen aquesta situació.
Segurament de tots ens ha passat,
davant d'un menjar suculent,
doncs començar a salivar.
Aquella salivera, sí.
Doncs la saliva,
potser podríem dir que és la primera part
dels processos químics de la digestió.
És a dir, a la saliva hi ha una substància,
la tialina,
que aquesta substància, Núria, és curiós.
està pensada per desfer els sucres.
Llavors, això, sabent això,
sabem que els sucres
és el que primer es digereix,
el que es digereix més ràpid,
bàsicament perquè els sucres
també estan pensats
com a font d'energia pel cos.
Llavors, necessitem que sigui molt ràpida
aquesta obtenció.
Llavors, els sucres ja es comencen
a desfer a la boca.
Primera part.
Tot això,
baixa per l'esòfag
i va parar a l'estómac.
I a l'estómac, curiosament,
els sucres deixen de digerir-se.
Tothom acostuma a pensar
que és l'estómac que ho fa tot.
I no, no, no.
A l'estómac,
el que es comença a digerir
són les proteïnes.
Quan parlem de proteïnes,
recordeu que parlem de la carn,
parlem dels fruits secs,
parlem d'una part dels cereals,
perquè tothom faci una idea,
el peix,
els ous,
proteïna.
Doncs això passa a l'estómac
i passa gràcies
a que a l'estómac
s'hi alliberen també
unes substàncies,
substàncies àcides.
El clàssic és
l'àcid clorhídric.
Llavors,
un pic,
un pic s'ha alliberat
aquestes substàncies,
l'estómac ha començat
a moure's també,
igual que al principi
dèiem que mastegàvem
per desfer el menjar,
doncs penseu que a partir
de darrere la boca
cap a baix,
doncs hi haurà
tot un moviment
del tub digestiu,
el que es diuen
els moviments peristàltics,
que intenten
també una mica
ajudar
que això es vagi desfent
i que vagi passant,
vagi movent-se
al llarg del tub digestiu.
Llavors,
estem a l'estómac,
baixem una miqueta més.
De l'estómac ja passem,
passem
al intestí prim.
I la primera part
de l'intestí prim,
que és el tubodè,
és una part molt important,
perquè justament allí,
quan el menjar surt
de l'estómac,
justament allí
s'alliberen
també un seguit
de substàncies,
un seguit d'enzims,
que això ve d'on ve?
Ve del pàncreas,
heu sentit parlar,
i sobretot també
hormones.
El pàncreas
és el fabricant
de la famosa insulina,
ara veurem després
per què serveix,
i és molt important.
També en el mateix punt
s'allibera
el que es diu
la bilis.
Has sentit parlar
de la bilis,
Núria?
Sí.
La bilis és una substància
que fabrica,
que conserva,
que conté
la vesícula biliar
i que serveix
específicament
per desfer
els greixos.
Llavors,
cosa curiosa,
Núria,
la digestió dels greixos
tampoc comença
a l'estómac
ni comença
a la boca,
sinó que comença
a passar l'estómac
a l'intestí prim.
Gràcies a aquesta substància.
Aquesta substància
també té
una altra importància,
és el que dona
el color
a la femta.
No sé si
no és per mai reflexionar,
però tu et menges
les coses
i són de diferents colors
i quan surten
no tenen el mateix color.
Bàsicament és
per aquest procés
i concretament
el color marronós
de la femta
és degut
a aquesta substància,
la bilis.
Llavors ja tenim
el menjar
a l'intestí prim.
El menjar,
la trituració
que ha quedat
la pasteta aquella.
Justament
a l'intestí prim
és on el cos
absorbeix
els nutrients.
Una cosa més curiosa
no és l'estómac,
l'estómac només és un pas,
una olla,
diguéssim,
gairebé
per poder desfer
les proteïnes,
que era allò
que era la part més dura
del menjar.
Llavors estem a l'intestí
i allí absorbim
tot el que hem d'aprofitar.
El que no hem d'aprofitar
és quedar a l'intestí
i seguirà circulant
cap avall.
important a l'alçada
de l'intestí
aquest menjar
que no hem aprofitat,
que és un residu,
tindrà una gran quantitat
d'aigua.
I això farà l'últim pas
que se n'anirà a passar
a l'intestí gruixut.
I l'intestí gruixut
és el lloc
molt curiós
perquè l'intestí gruixut
és el lloc on
els residus,
la femta,
agafa forma,
té una forma,
s'ha de fa més sòlida,
diguéssim,
i justament també és el lloc
on es reabsorbeix
l'aigua.
Ah.
Ah.
Tot aquella aigua
que estava
al intestí prim.
Quan tu beus aigua,
no va directament,
tothom pensa,
oh, si els ronyons
fan la feia de netejar,
de fer de filtres,
sí, sí,
però penseu que
aquesta aigua baixa
per tot el sistema digestiu,
per tot,
i quan arriba
l'intestí gros
s'absorbeix.
I d'aquí sí que anirà
els ronyons
per ser filtrada,
per ser aprofitada
o per ser evacuada.
I qui diu aigua
diu líquid, no?
Sí, sí,
qualsevol líquid, sí.
Però penseu que
sempre passa
pel sistema digestiu,
cosa curiosa.
I d'aquí,
d'un intestí gruixut,
ja s'anirà
l'últim tram,
que és el recte,
i serà l'evacuació.
Això és un procés
de digestió
i d'eliminació.
De totes aquestes fases
per on passa
l'alimentació,
n'hi ha alguna,
hi ha algun lloc
en què s'estigui
més temps
que en altres?
Sí, sí, sí, sí.
A veure,
això és en funció
del que mengem.
Llavors,
estem més temps
o no.
que et vinc a dir.
És a dir,
els sucres,
ja t'hem dit,
Núria,
que començaven a desfer-se,
a ser digerits
a la boca.
Per tant,
poca feina durà.
A l'estómac paraven,
paraven una miqueta,
i el duodè,
l'intestí prim,
és el lloc
on s'acaben
de digerir
aquests sucres.
Llavors,
el sucre sempre
és el més ràpid
de digerir-se.
Això ens fa una idea
que qualsevol
procés implicat
serà molt més ràpid
que els altres.
Els greixos,
ai, els greixos,
les proteïnes,
hem dit que es digerien
a l'estómac.
Allí l'estómac
és on passem més estona,
on el menjar
passa més estona.
D'acord?
Perquè la proteïna
sempre és la part més dura
dels grups alimentaris,
és la part més dura.
El cos té
una mica més de feina
a fer.
A dietes
més,
més,
perdó,
més riques
en proteïna,
aquestes dietes
de gent que menja
molta carn,
molts embotits,
molt de peix,
i no menja gairebé
verdures ni fruites,
doncs el seu estómac
ha de fer molta feina.
El que se sap també
és que la proporció
dels àcids de l'estómac,
de l'àcid clorhídric,
va en funció
de la quantitat de proteïna.
És a dir,
com més proteïna mengem,
més àcid clorhídric
fabrica el cos.
Però sempre hi ha
per defecte
o en aquell moment
en què ho necessita?
Si ara canviéssim de dieta
i féssim una dieta
rica en verdures...
Aquest és el problema.
És a dir,
si fos només quan mengem,
rai.
El problema és que
aquesta fabricació,
el cos es pot acostumar
a que sigui més alta
que una altra persona.
Per tant,
hi ha més riscos.
Què és el que se'n diu
tenia acidesa a l'estómac?
Sí,
en aquests casos
podria vindre per aquí.
Perquè l'acidesa a l'estómac
també pot desvindre
per altres coses.
Estats de nerviosisme
importants
ho poden fer.
Perquè bàsicament
el clorhídric aquest
és una fabricació
del que es diu
el sistema nerviós autònom.
No el controleu en altres.
És el cos
que quan rep menjar a l'estómac,
teòricament proteïna,
doncs l'activa.
però que en altres situacions
també pot activar.
Llavors,
és el que provoca l'acidesa.
Gent que fa dietes
molt grans
amb proteïna
doncs pot tenir
més fàcilment
més fàcilment
que un que no
tendència a patir
acidesa.
Per què?
Perquè el seu cos
fabrica més habitualment
àcids clorhídric.
Per tant,
dius que l'estómac
és la part de tot
aquest procés
que tarda més
i és veritat
allò que ens diuen
que entre la menjada
i que et banyes
dues hores.
Com si tardés dues hores
el cos
en fer tot el procés.
Això és un estàndard
que es fa
però heu de pensar
que dues hores
aproximadament
és aquell transcurs
d'una dieta
normal
sense ser excessiva
i que se suposa
que en aquest temps
ja han passat
tot el menjar
i ja ha deixat
d'estar a l'estómac
el que hi havia
i ja ha passat
a l'intestí prim
i ja s'acostar
reabsorbint
per fer femte.
Però clar,
això té matisos.
Aquí ve la quantitat
que mengem
aquí ve
el que pròpiament
mengem
ja ho hem dit
si mengem
més proteïna
més car
doncs la digestió
serà molt més lenta
per suposat.
Llavors això que deies
del banyar-se
això és interessant
i fins i tot
juntant-ho
amb aquesta presentació
que has fet al principi
del dormir
del dormir
què passa
quan fem la digestió?
Quan fem la digestió
pensa Núria
que és el moment
que pel cos
és la seva prioritat
és el moment
més important.
Llavors el que fa
és tancar portes
a altres
possibilitats
i es concentra
amb això
amb aquesta fabricació
de líquids
amb aquests moviments
de l'estómac
llavors per què?
Llavors què passa
en conseqüència?
Per això sempre
després de menjar
ens agafa
aquella soneta
perquè el cos
el que vol
és que paris
l'activitat física
per concentrar-se
en la digestió.
Ara
aquí ve un problema
que unes vegades
n'hem parlat
i hem parlat
moltes vegades
que és fabulosa
la migdiada
és que ve de gust
ve de gust
i el cos
ja t'ho demana
que paris
una migdiada
davant d'un dinar
normal
i quan dic normal
vol dir
que no sigui
excessivament copiós
que no sigui
de gran quantitat
que no sigui
molt extraordinari
doncs
una migdiada
curteta
el que farà
és això
alentir les altres funcions
i que el cos
s'hi pugui entregar
la digestió.
Ara
si resulta
que hem menjat molt
hem fet un menjar
d'aquests importants
d'aquestes festes
segurament molta gent
ho ha experimentat això
hem fet un dinar important
i després se'ns ocorre
és clar
que ens ve aquella soneta
doncs vinga
a fer la migdiada
i llavors agafem
i fem aquelles migdiades
d'una hora
d'una hora i mitja
aquí s'han convidat
dos factors
un és
l'excés de menjar
que hi havia
i
l'excés d'estona
de dormir
què ha passat llavors
el tema no ha sigut
que hem baixat funcions
perquè el cos
pugui fer bé la digestió
sinó que hem passat
a baixar-les tant
tant tant
les funcions
que ni tan sols
el cos
fa la digestió
l'hem baixat
aquí està
això és interessant
llavors
les migdiades
el pensament aquell
que han de ser curtes
es fa bàsicament
perquè no doni temps
a entrar en fases profundes
del son
que no doni temps
a que el cos
pari tot completament
sinó simplement
que no caminis
que no et posis a córrer
aquí hi ha una qüestió
també de sang
jo suposo que
de totes les fases
que hem dit
el punt en què
el cos
l'hem de cuidar més
i està més delicat
és quan s'està fent
tota aquesta concentració
a l'estómac
l'estómac i l'intestí
o no?
l'intestí també
sí, sí, sí
perquè la sang
és important
en aquest sentit
clar, en aquest sentit
què fa el cos?
és a dir, per realitzar
totes aquestes funcions
perquè el cos
els òrgans
fabriquin aquests enzymes
els alliberin
es moguin els intestins
es moguin l'estómac
perquè passi tot això
necessita sang
llavors per això
la sang es concentra
en l'àrea abdominal
concentra en l'àrea
de la digestió
si nosaltres
ens posem a córrer
si nosaltres
ens banyem
que és el típic
no et banyis
després de dues hores
ens banyem
el risc que hi ha
és que tota aquella sang
que hi ha concentrada
en aquella àrea
doncs se'n banyi
cap a les extremitats
i llavors tenim
el que es diu
un tall de digestió
o també per canvi
de temperatura
sí, això també
podria passar
però al cas
per això
si et banyes
però amb aigua calenta
i no es freda
no, deixeu-se estar
la digestió
se l'ha de deixar
fer ben feta
és important
el tall aquest
quan es produeix
això
el tall de digestió
el que fem
és parar de cop
de cop
aquell procés
i què passa
que el cos
s'ho pren molt malament
no li fa gràcia
o clar
i el primer detall
d'un tall de digestió
és aquell dolor abdominal
important
i després es dispara
normalment
el sistema vegetatiu
suturació freda
palidesa
tot un conjunt
de símptomes
que poden acabar
amb un problema
amb un xoc
una parada
llavors s'ha de vigilar
la digestió
s'hauria de respectar
i s'hauria de posar-li fàcil
llavors
què podem fer
per posar-li fàcil
a la digestió
això és interessant
un cop ja sabem
que funciona per parts
i que en funció
que el que mengem
afavorim
o posem més complex
llavors
hi ha normes
unes quantes
normes bàsiques
a seguir
una de bàsica
i primera
és mastegar
i salivar
molt bé
així ja tenim
el procés de constructiu
bastant avançat
correcte
clar clar
li posem molt més fàcil
al resta d'òrgans
que intervindran
si jo he mastegat
si jo he esmicolat
molt més el menjar
el meu estómac
en el cas que sigui proteïna
el que dèiem
no li serà tan difícil
ja li posaré
una miqueta més fàcil
i si resulta que ho he
ensalivat també bé
això vol dir
quan parlo de mastegar
i ensalivar
és per sobretot
aquella gent
que en comptes de mastegar
engullen
traguen
que és habitual això
la gent que va molt neguitosa
també
gent que no presta atenció
al que està menjant
això és important
a més d'aquí es deriva
una altra
una altra
eina interessant
per fer una bona digestió
eviteu
eviteu el televisor
una pràctica
sí clar
perquè molta gent
el que fa és
engega la tele
comença a menjar
i distret amb la tele
ni tan sols
donen compte
del que menja
i què passa
com que no hi he pres atenció
doncs per tant
la masticació
i la salivació
per suposat
ja no es fan bé
llavors
important això
també
per mastegar
i per salivar bé
som de prendre en calma
som de prendre en calma
i anar a poc a poc
esmerar
esmerar-se
amb això
que per això ja en les dents

interessant
més coses
més coses
interessants
com comencem un menjar
això ho hem dit moltes vegades
una menjada
una menjada
ho hauríem de menjar sempre
intentar començar-la
amb algú
amb algú
tipus vegetal cru
per què?
bàsicament
perquè el cru
fa
fa que el cos
fa que l'estómac
i fabriqui
molta
ai molta
perdó
més àcids
comenci a fabricar-se abans
que altres menjars
ah sí
amb els menjars crus
amb els crus
amb els crus li passa això
fins i tot
hi ha
aliments
que per la seva natura
també ho faciliten
ja sigui perquè tenen alguna substància
el que a vegades hem dit aquí
de la pinya
o de la papaya
aquestes dues fruites
són ideals
perquè tenen dos enzims
que afavoreixen
aquesta digestió
ens ho fan més fàcil
i no hi ha
i no hi ha el perill
d'això
que diem
de fabricar massa àcids
no no
no no
de menjar
al contrari
la gràcia que té
és que
quan mengem
el menjar
que necessita
els àcids
que és la proteïna
l'estómac
ja estarà
una mica d'ebullició
això és la gràcia
de menjar en cru abans
perquè prepara
prepara
no és excessiu
hauries de menjar
coses molt àcides
que generessin
molta acidificació
si no
no passaria
llavors
alguna cosa cru
interessant
quan dic cru
insisteixo
vegetals o fruites
això ens va molt bé
ens va molt bé
per explicar
el que moltes vegades
heu sentit
i que avui a vegades hem dit aquí
que és allò de la fruita
mengeu-se-la abans
o mengeu-se-la
amb l'estómac buit
bàsicament per què?
sabem
hem dit
que la digestió
dels sucres
comença
a la boca
i què?
para
a l'estómac
i s'acaba
a l'intestí prim
sabient això
si nosaltres
es menja amb la fruita
abans
abans de dinar
o amb l'estómac buit
això serà molt ràpid
i molt fàcil
ara
si nosaltres la deixem
pel final
què passa?
que
imagineu-se
jo tinc un munt de menjar
he menjat un bon tall de carn
un bistec
amb patates
i amb
guarnició
d'aquesta important
imagineu-se
i de primer
se m'ha acudit
menjar
pasta
basta
vinga
a tope
són sucres
però s'han d'igerir
o sigui
no és com la fruita
que és molt més ràpida
i com a final
vinga va
farem una taronja
per pair
amics
aquí està el tema
clar que ha passat
tenim l'estómac ple
està entretingut
en fer aquella digestió
de tot el que s'ha barrejat
allà tenim aquells espaguetis
que eren aquells hidrats de carboni
no digerits encara
no acabats
han començat a la boca
però com ho hem menjat ràpid
no ho hem d'igerir
encara està pitjor
també tenim aquell tros de bistec
que s'està desfent
que és la feinada
que té l'estómac
per desfer-lo
i ja
quan el fom final
li posem
pam
la fruita aquella crua
llavors què li passa
a la fruita aquella
així
a la boca
com que també
ja seguim la mateixa dinàmica
no hem mastegat prou bé
no hem anat
no s'ho pesa en calma
doncs quan arriba a l'estómac
pum
s'hi queda parada allí
i s'hi queda a la cua
clar
l'estómac té tot allò
i damunt amunt
li hem posat la fruita
què passa
amb tot aquell temps
amb tot aquell temps
la fruita allí parada
sense ser digerida
sense ser aprofitada
doncs
es comença a fer malbé
comença a fermentar
llavors d'aquí ve
que molt habitualment
quan mengeu la fruita
després de dinar
us vingui aquella sensació
de
ui
estava bé
però en sec
m'he menjat la fruita
i ara em sento ple
ara em sento
omflat fins i tot
llavors
quan el cos
ja ha pogut desfer
tota la carn
tots els espaguetis
aquells famosos
doncs amb una mica de sort
també desfarà
el que quedi de la fruita
llavors
si ens hem menjat
la fruita al final
li hem posat una mica
més difícil
si voleu aprofitar-la
perquè la fruita
és molt rica
en vitamines
és interessantíssima
en aquest sentit
és rica en sucre
si voleu aprofitar-la
amb totes les seves propietats
heu de procurar
doncs
o la mengem abans
una mitjoreta abans
del dinar
que això donarà el temps
que faci aquests passos
la fruita
o
desvinculada
completament dels menjars
clar
a nivell gustatiu
dóna la sensació
aquella de frescor
aquí està
que això ho hauríem de
hauríem de trobar
un equivalent
i això ens porta
a un altre lloc
mira
perfecte
la frescor
busquem aquella sensació
de frescor
perquè creieu
que ho busquem
la busquem
al final dels àpats
perquè clar
el nostre cos
per fer aquesta digestió
augmenta la temperatura
de l'abdomen
de la panxa
necessita sang
i on hi ha sang
hi ha temperatura
sempre
llavors
com que tenir
aquella sensació
d'escalfor
tothom diu
ai
ara alguna cosa fresqueta
ens aniria bé
no?
alguna cosa refrescant
una fruita
el famós
els famosos
sorbets
sorbets
que allò és un delicte
per la digestió
això refrescarà
i farà paí
farà paí
què passa?
estem posant
dues substàncies
ja sigui la fruita
o ja sigui el sorbet
que estan a temperatures
molt més baixes
que l'estómac
buscant aquella frescor
i què fem?
l'únic que aconseguim
és que la digestió
també pari
no és que millori
al contrari
se lenteixi
no sé si t'has fixat mai
que
sobretot els orientals
quan dinen
si beuen algun líquid
són líquids calents
són te
per exemple
o infusions
i ho acompanyen
de líquids calents
per què?
per no tallar la digestió
per afavorir-la
llavors una manera
ideal
d'acabar una
una menja
important
important o normal
és una infusió calenteta
ara
tampoc
hem de beure
dos litros
són dos litros
d'infusió
perquè aquesta és una altra
un gotet
està bé
farà parir
dos gots
el problema és que
massa líquid
també farà que els líquids
perdó
els àcids de l'estómac
es dilueixin una miqueta
també l'entiria
llavors
una altra cosa
a tenir en compte
quan mengem
hauríem de minimitzar
la ingesta de líquids
ja ho vam dir
menys líquid
i el que hem de fer
és mirar d'obtenir-lo
amb el que mengem
per tant una bona amanida
pot ser una bona font
de líquid
ja
les peces de fruita
que hem menjat abans
ja és una bona font
de líquid
i entre hores
ja sabeu
vinc a beure aigua
que és interessantíssim
llavors
fem un recopilatori ràpid
perquè
perquè quedi ben clar
hem dit
hem dit
mastegueu bé
per mastegar bé
haureu d'apagar la tele
els que la veieu
ja us ho dic
els que us enganxeu massa
si la teniu de fons
no passa res
ideal menjar
algun tipus de vegetal
previ
o de fruita
si em dieu
crua
perquè això prepara
una mica la digestió
les migdiades
el tàntum
les migdiades
que siguin molt curtetes
molt curtetes
que no ens arribi
aquell som profund
i si són molt copioses
si és molt copiosos
el menjar que hem fet
doncs no en feu de migdiada
escolta
mireu de mantenir conversa
una infusió al final
i una altra cosa interessantíssima
molt interessant
que a vegades no hi caiem
que ens el desfem
perquè ja no podem més
que és el botó
típic cinturó apretat
botons
és a dir
quan estem fent la digestió
tot el que ens apreti l'abdomen
dificultarà aquell procés
per què?
l'estómac no podrà expandir-se
en condicions
no podrà ajudar
a esmicolar
el menjar
llavors hem de posar fàcil
encara que no sigui
del tot políticament correcte
ni estètic
escolta
desfegus el botó

teniu un problema de digestió
o la corretge
del pantaló
això te'n fa
el cas és que
l'estómac necessita
posar-li fàcil
i una altra cosa interessant
és la postura
aquesta és bona
així acabem amb això
és quan mengem
hauríem d'estar ben asseguts
allò de
que el cul se'ns va esculant
ens anem recolzant
i ens anem doblegant
allò dificulta
dificulta la posició
de l'estómac
perquè esta és una
i quan fem la digestió
després del dinar
si heu optat
per aquella famosa
mitziadeta
doncs
atenció a una cosa curiosa
si fem una mitziadeta
suposeu
que la fem una mitziada
d'un quart
és ideal
ideal
que la comenceu
estirats
sobre el costat esquerre
això no m'hi has dit mai
mira que porten programes
a veure
començar la mitziada
de costat
sobre el costat esquerre
estirats
això ho diu
la medicina
ayurveda
els hindús
ho han observat
i bàsicament
és respectant
respectant
la curvatura
que fa l'estómac
això fa que
durant aquella primera instància
l'estómac
estigui ben
els líquids
cobreixin bé
el menjar
i l'estiguin digerint
i passat aquells
aquells minutets
5-10 minutets
girem
cap a la dreta
llavors facilitaríem
l'evacuació
de l'estómac
perquè allò
les migdiades
rigoroses de butaca
allò de m'asseca
la butaca
assegut
i em cau
el tanto
el tanto
si ens cau el cap
endavant
és a dir
si flexionem el tronc
ho farem difícil
però aquestes acostumen
a ser les que controlen
millor el temps
les que duren 5 minutets
tot té el seu
però no és el contra
clar
i els romans
menjaven així
com de cantos
estirats
estirats
per menjar
per menjar
no és gaire bo
clar
que ells menjaven
poqueta cosa
segurament
per menjar
no és gaire bo
perquè per menjar
per menjar
la força de la gravetat
ja ens facilitarà
també el trànsit
cap a baix
ara en canvi
de costat
però per fer una digestió
en aquella petita
becaineta
que fareu
si la feu
i hem dit
que no és molt interessant
però que si la feu
la feu
doncs primer a l'esquerra
i després a la dreta
jo ho tindré en compte
t'explicaré què tal
Felip
moltes gràcies
i bon cap de setmana
gràcies a vosaltres