Aquesta tarda, al Ja Tardes, us proposem una activitat literària,
una nova edició del cicle Veus Paral·leles
que passarà demà per Tarragona.
Per parlar-ne, perquè ens expliqui en què consisteixen
les Veus Paral·leles i quines seran concretament
les que vindran a Tarragona,
tenim a l'altre costat del fil telefònic l'Albert Mestres.
Albert, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Parlem-ne.
Digue'ns qui organitza les Veus Paral·leles
i quina és la filosofia que hi ha al darrere.
Les Veus Paral·leles és una activitat anual
que organitza la institució dels lletres catalanes
i que ja fa set anys que vam proposar la Sofía Fonseca i jo
i que la institució va acollir amb molt de gust
i des de llavors vam desenvolupar
i aquest és el sisè any que ho fem també a Tarragona
perquè és una activitat que es va expandint en el territori
i cada vegada ho fem en més llocs
intentem també fer-ho fora del territori estrictament català
concretament a Mallorca
perquè tenim l'interès de recollir tots els territoris de Parla Catalana
i consisteix en un petit espectacle, en una actriu
i quatre poetes catalans i quatre d'una altra llengua
que llegeixen la seva poesia i per mediació de lectiu
podem entendre la poesia dels poetes d'una altra llengua
en el cas d'aquest any norueix
i arribar millor, diria, al dels poetes de la nostra llengua
Sí, perquè una mica la filosofia que dèiem és això, és confrontar
amb diferents llengües el que és el mateix, la mateixa estructura poètica
per dir-ho així, la poesia en diferents llengües
De fet, l'objectiu primer era posar, fer-nos arribar realitats absolutament desconegudes
tant pel que fa a cultures que no coneixem
com a veus poètiques del nostre àmbit que també desconeixem
Com és que vau triar la poesia, Albert?
La poesia?
Sí, t'ho dic perquè, clar, s'hagués pogut fer el mateix amb literatura en general
Comptes, curts, fins i tot novel·la
però des del principi ha estat sempre poesia?
Sí
Sí, de fet, jo soc poeta
i l'altra persona amb qui vam concebre aquest projecte, la Sofia Fonseca
és antropòloga però molt interessant en la poesia
i quan ens vam conèixer per uns motius que no teníem res a veure
vam preguntar, elles portugueses, ens vam preguntar com era possible
que desconeguéssim tant unes literatures i altres
sobretot en l'àmbit de la poesia
i va ser aquí quan vam començar a pensar en aquest projecte
Escolta, Albert, i com us plantegeu en guany aquesta setena edició, em sembla, ja, no?
Sí, aquesta setena edició
com sempre amb quatre poetes de les nostres terres
que en aquest cas són Jaume Pont, que és de Lleida
la Montserrat Costes, que és de Capellades
la Isabel García Canet, que és de la Marina Alta
i el Gabriel de Santíssima Trinitat Sant Pol, que és de Mallorca
i pel que fa aquest any, l'altra cultura són noruecs
i la veritat és que ha sigut bastant complicat
entre altres coses perquè ho hem organitzat en poc temps
perquè en realitat pensàvem en una altra cultura també nòrdica que ens va fallar
i hem tingut temps a organitzar-ho amb els noruecs
i en comptes de quatre només en vindran tres perquè ens han anat fallant successivament
tres poetes fins que l'última que ens va fallar ja no teníem temps de buscar-la un altre
Com feu?
El tracte d'Arne Ruste, que és un poeta el més gran d'ells
potser de tirat més clàssic també
l'Inger Elisabet Hansen, que jo crec que demostra una frustra poeta bastant considerable
i el Tor Geyer Scherben, que potser és el més original dels tres
Clar, és el que t'han de preguntar, com feu la selecció, tant dels de casa com dels de fora?
Normalment ens orientem en organitzacions de l'altre país, pel que fa als de fora
i pel que fa als de casa tenim uns paràmetres de selecció que ens obliguen a la diversitat
ja que ens proposem que hi hagi cada any un poeta de cada generació
és a dir, quatre generacions de poetes, dos homes i dues dones
i que sempre hi hagi almenys un valencià i un mallorquí
Això crec que ens garanteix una certa varietat
i intentem aplicar-ho també amb els que venen de l'altra cultura
però normalment la cosa sempre és més complexa
perquè, clar, es coneixem el territori, la poesia de l'altra cultura, etc.
Tu ja, clar, pel procés de selecció, també perquè aquestes veus paral·leles
ja ha passat per Vilafranca del Penedès
què ens pots dir de la poesia noruega?
Podem fer paral·lelismes amb la catalana o és generalitzar massa i ja de tot?
Jo crec que et sorprèn
és veritat que hi ha temes possiblement similars
amb temes actuals de la poesia catalana
però sorprèn bastant la manera com són tractats
per la forma i per contingut
Val, ens quedem amb això, amb la sensació de sorpresa
Com ho posareu, això, a l'escenari del magatzem?
Que, ho recordem, això serà el magatzem demà a les 8 del vespre
Com ho veurem escenificat?
Doncs ho veurem escenificat
una mica similar a l'any passat, tot i que no igual
amb el públic i els poetes asseguts en les mateixes cavides
indistintament
i molt concentradets
en fi, amb una fórmula que hem trobat
que em sembla que ajuda molt a la poesia
que dona molta proximitat al públic
i al mateix temps
no té la distància de l'escenari
S'aniran recitant poemes
de tots aquests poetes
Serà així?
Sí, els mateixos
I dius que hi ha un actriu
que fa una mica de...
Hi ha un actriu que porta el circonductor
i que llegeix les traduccions
al català dels poemes
dels poetes noruecs
de manera que ho fa successivament
és a dir, llegeixen un poeta
amb un poema noruec
i després un poema en català
de manera que en podem apreciar
primer la música
i després el que ho tingui
Molt bé
Quina sensació d'ell i jo
que us han comentat
respecte a altres edicions?
Amb quina sensació es queda el públic?
Jo crec que aquest any
la sensació és una mica de lleugeresa
o sigui, passa molt bé
passa amb molta elegibilitat
i altres anys hi havia moments
que alguns poetes
alguns poemes
en callaran una mica l'espectacle
i jo diria que aquest any
és molt àgil
I la sensació de voler llegir poesia?
Us passa això?
Que la gent que us ve després
s'interessa justament per comprar poesia
o per llegir poesia en general
per exemple del país
o de la cultura que esteu tractant
de Noruega en aquest cas?
Bé, cal dir que paral·lelament
publiquem un llibre
en el qual hi ha tots els poemes
traduïts en les dues llengües
i que s'ofereix als assistents
a l'espectacle
i jo crec que
no sé si la gent que ha assistit
a les diferents edicions
després s'ha interessat
per cada una de les tradicions poètiques
però sí que
normalment té la sensació
d'haver obert un món
a aquest públic
Albert, fem una convocatòria
qui diries que va adreçat a aquestes veus paral·leles?
perquè moltes vegades es diu que la poesia
té el seu públic molt fidel
però també molt reduït
jo no sé si podríem fer la crida
perquè, escolta, això no és un espectacle
per entesos ni per llegits
ni per lletra ferits, eh?
O sí?
No, no
precisament la fórmula d'espectacle
que hem buscat
el que intenta és superar
l'àmbit del lletra ferit
i dona una comunicabilitat
a la poesia
que jo penso que la fa apta
per tots els públics
I també té el punt cultural
o viatger, si tu vols
que és una manera de conèixer altres cultures
per tant, per aquí també puguem enganxar
enganxar algunes persones
Esperem-ho
Albert, mestres, que vagi molt bé
després de Tarragona
feu parada
a veure què ho tinc per aquí
a Palma
Després anem a Palma
i a Buja
que és un poble del centre de Mallorca
després a Badalona
i finalment a Canà de Barcelona
a l'espai bròxim
Us han convidat a Noruega?
Heu fet l'intercanvi?
Ha sigut una mica
encara està en procés
Ha sigut una mica difícil aquest any
Sí, perquè a vegades sí que ho feu, no?
De tornar a la visita
Intentem fer-ho sempre
Intentem repetir la mateixa activitat
a l'altre país
però cada país té la seva idiosincràcia
i de vegades és més fàcil
i de vegades és més complicat
i aquest any ens està costant
Bé, esperem que arribi a bon port
Albert, mestres
Felicitats
Ja també
Perquè mantenir
i mantenir una activitat poètica
durant set edicions
té un gran mèrit
Moltes felicitats
i que us vagi molt bé
a aquestes regones
com a mínim
Gràcies a vosaltres
i espero a tothom