Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda a tothom que ens escolta.
T'ho dic així com animada, però la veritat és que, home,
m'ha faig la forta, molts motius no tenim.
Tots aquests consells que hem donat per començar la tardor,
com que no ens serveixen, no? La sopeta de ceba, res.
De moment la cosa està molt parada, eh?
És que estem allargant el bon temps, que escolta, ja va molt bé, eh?
Perquè també ens agrada, però ens ha que arribarà l'hivern i no serà ni com.
No hi ha manera, que tant no hi ha manera que arribi, i és això, eh?
Segurament quan arribi, doncs, vindrà de cop i llavors no s'ha de temps ja.
Això no hi podem fer gran cosa.
Bé, ja us hem donat els consells per intentar afrontar l'hivern d'una altra manera
i canviem de tema, passem a una altra cosa.
Passem avui a una, no sé si dir-ne dolència, no sé quin nom posar-li,
però sí que és una cosa molt comú.
Molt comú, o sigui, ja veieu que últimament estem tocant temes que puguin ser molt comuns,
perquè si d'aquesta manera, doncs, aportem una miqueta d'aclariment o de solució
als problemes aquests, petits problemes, que a vegades són petits en dimensió,
però són molt molestos perquè ens acompanyen molt constantment,
doncs si podem aclarir una mica, i ja us ho dic, donar-vos alguna solució, doncs benvinguda sigui.
Primer, ara hem d'aclarir el tema del nom, perquè tu li has dit, o es diu, vaja en català, Galindons.
Sí, sí, aquest és el nom en català.
Potser el Galindó és més conegut en castellà, perquè és més popular la paraula, que és el Juanete.
El nom tècnic, al contrari, és l'Alux Valgus, que això, doncs, encara sona menys, no?
I des del llatí, és una descripció del que realment li passa al dit.
Perquè hem de dir que el Galindó és un problema que afecta generalment el dit gros, el dit gros del peu.
Estem parlant de dits del peu i dius generalment, hi pot haver Galindons en altres dits o en altres zones?
Bé, hi ha una patologia semblant que es dona al dit petit del peu, avui parlarem de peus, ja ho hem de dir,
el dit petit del peu, i li diuen el Galindó del sastre.
És una qüestió, mira, a vegades els noms que reben les malalties fan referència potser a usos o a professions que excessivament fan servir una estructura.
Com ho descriuríem? Jo t'ho he de confessar que no en tinc, no n'he tingut mai.
Mireu.
I com ho descriuríem per la gent que no sabem el què?
Un Galindó és una afecció, ja us ho he dit, que afecta el dit gros i que es caracteritza per una desviació d'aquest disgros.
El dit gros es desvia cap a fora i a la vegada es crea la sensació, és una sensació visual que quan empitjora ja no és només una sensació,
es crea la sensació que hi ha un os, que hi ha una de les articulacions del dit gros que surt cap endins.
El que passa realment és que aquest os, aquests ossos del dit es van desviant cap a fora, lateralment, d'acord?
I com a resposta l'articulació comença a créixer.
I moltes vegades en aquest creixement acaba sent irritatiu i irrita una peça que també està dins de l'articulació,
bueno, fora de l'articulació, que es diu la borsa, que són unes bossetes que tenim a les articulacions per fer de coixinet,
i ella s'acaba irritant molt.
I el resultant és que tenim un dit, més immediat, una articulació del dit que fa molt de mal
i un dit que es va desviant progressivament cap a fora.
Doncs abans d'entrar a les solucions o els remeis, fins i tot casolans, que podem aplicar bé,
hem d'explicar les causes i sobretot com detectar-ho a temps, que no sé si això és molt important.
Sí, sí, sí, sí, hem de parlar una miqueta més de tot això, d'acord?
De què és el que s'acaba afectant, perquè aquí estem parlant d'un trastorn del dit gros, en principi.
Però mireu, quan això va empitjorant, el problema ja no és només el dit gros,
és el dit gros que fa mal, però molt sovint es dona que acaba afectant el segon dit o el tercer dit
i acaba provocant en aquests dits una alteració que es coneix com els dits en martell.
D'acord? Que els dits es fan com si fossin una urpa, es van replegant.
Això no és el pitjor dels casos.
Que provoca que caminem malament i, per tant, afecta la columna, també.
Correcte, això és una altra repercussió que té.
Moltes vegades això dels galindons només s'observa des del peu, no?
Sí, tinc el peu i beca el dit, i a més molta gent el que li incomoda,
a vegades no és el dolor, perquè el dolor apareix normalment en fases més tardies.
D'acord? Li incomoda la forma que té.
Diu, ai, quin peu més lleig o quin dit més lleig, no?
I que no totes les sabates en van bé i coses d'aquestes, no?
Aquí està. Però...
Però hem de pensar que, clar, un peu,
que un dels punts de recolzament més importants, que és el dit gros,
s'està desviant, està canviant la seva línia normal,
doncs les càrregues tampoc les fa igual.
I això no tindrà una repercussió en el peu, voldrà dir.
Voldrà dir que tindrà una repercussió en el peu, en el turmell,
en el genoll, a la cadera i molt possiblement a l'esquena.
Llavors pot ser que, a part del galindó,
doncs patim dolors en algunes altres articulacions de més amunt,
però moltes vegades no les vinculam i potser el galindó sí que hi té alguna cosa a dir.
A més, això és una conseqüència que es nota pas a pas,
a poc a poc, no és que vingui d'un dia per l'altre,
i per tant és més difícil de...
És un fenomen progressiu, perquè ja t'ho dic,
a part que aquesta desviació necessita que tota la resta d'estructures,
lligaments, els propis ossos de l'articulació,
es vagin adaptant, requereix un temps.
A part d'això, aquests canvis que hi haurà cap amunt
també seran canvis progressius.
El cos és molt llest i sempre intenta compensar.
Moltes vegades necessàriament aquests canvis que hi ha al genoll
o que hi ha a l'esquena no acaben donant dolors,
però potser a la llarga sí.
Això ho hem de tenir en compte.
Felipi, com és que passen aquestes coses?
Per què en surten galindons?
Com és que en surten els galindons?
Doncs mira, això és una cosa molt curiosa,
perquè fins fa molts anys
sempre s'havia defensat la idea que el galindó
era fruit d'un calçat incorrecte.
Un calçat que anava apretant,
la típica sabata amb tacó,
que acabava més en punta,
que acabava més tancades per davant,
doncs acabava forçant que aquesta articulació
o aquest dit anés variant en la seva posició.
sempre s'havia cregut durant molt de temps.
Però resulta que es va descobrir,
és important, s'ha de dir que això potser
és la majoria dels casos de per aquí,
o més aviat és un sumatori.
Més endavant es va veure que
aquesta malaltia, que aparentment era una malaltia
forçada per les costums,
per les modes, per aquests calçats,
doncs resulta que tenia també una base hereditària.
o sigui, podem patir galindons per genètica,
per origen genètic.
Si els pares n'han tingut, si les mares n'han tingut,
dic les mares per què?
Perquè la incidència en dones en galindó és molt més gran.
Estem parlant de per cada 10 dones que tenen galindons,
n'hi ha un home, imagineu-se.
Doncs avui en dia se sap que hi ha un component genètic en això,
i se sap perquè es van trobar,
o s'ha vist que tribus en les que no anaven calçats
també patien de galindons.
Llavors vol dir que aquesta deformitat
potser ja ve condicionada...
Que és una degeneració del cos,
que es va desgastant...
No, és que no és un concepte degeneratiu,
és un concepte malformatiu,
s'acaba malformant.
El cos, com a resposta,
sobretot en aquests casos que és el calçat el principal causant,
i no tant la genètica,
doncs com a resposta en aquesta pressió
que se sotmet a l'articulació,
i en aquest tancament de la punta del peu,
pel calçat,
doncs la resposta que té el cos és
sobrefabricar més os,
créixer l'articulació,
i dins d'aquest creixement,
doncs jo us ho dic,
com que va ocupant lloc,
va inflamant tot el que troba,
lligaments,
càpsula,
la borsa aquesta que dèiem al principi...
I com afecta això?
Com es representa això en els altres dits?
Que dius que sí que te'ls afecta?
Clar, imagineu-se,
doncs si tenim un dit
que ens va apretant als altres,
es fa lloc.
Vol dir que els altres,
a poc a poc pot passar
que també vagin perdent la seva forma,
la seva linealitat.
Si els dits haurien d'anar cap endavant,
doncs imagineu-se que es vagin torçant una miqueta.
Per tant, la primera causa,
a part de l'hereditària que puguis tenir,
és la falta d'espai.
Bé, aquesta és la derivada del calçat,
sí, sí, sí, sí, sí,
aquest és la derivada del calçat.
I hi ha una tercera causa,
que hi ha malalties típiques i tòpiques,
que són malalties deformants per a les articulacions,
que poden induir en això,
des de l'artrosi,
l'artritis reumatoidea,
ja podem tindre aquestes malalties,
o fins i tot,
un cop important,
un trauma,
pot ser desencadenant de,
no vol dir que sigui el que ho forma directament,
perquè és un procés que hem dit que és progressiu,
però, com tota articulació,
es pot veure afectada per un cop
i que allò sigui el detonant,
el que transforma en el que es diu
una artrosi incipient, poquet a poquet.
Llavors, les causes són molt ajustades
i s'ha de dir també una cosa molt interessant,
mira, Núria,
que també en funció del tipus de peu que tens,
tens més probabilitats
de patir galindó o no.
Mira, els peus els podem dividir
al respecte dels galindons
o al respecte de la incidència amb el galindó
en tres tipus de peu.
Això és molt interessant, mira.
I els peus que tenen més problemes
per patir galindons
i els que tenen l'incidència més gran,
que es gairebé s'emporten al 80%,
són els anomenats peus egipcis.
Tu diràs,
què és un peu egipci?
Fas cara d'això.
Sí, estic pensant, clar,
ara tothom identificarà a veure quin tipus de peu té.
Sí, sí, això està bé, és interessant.
Mira, els peus egipcis
són aquests peus
on el dit gros del peu
és molt més gran que els altres.
Notablement.
Quan dic més gran,
no només de volum,
sinó de llargària.
Llavors, imagineu-vos,
un dit tan gran,
tan gran,
un dit més gran que els altres,
doncs, a l'hora d'apretar-la amb el calçat,
doncs pateix molt més.
Llavors, aquests tenen la incidència més gran.
Després hi ha dos subtipos de peu
que tenen menys incidència,
molta menys.
Un són els peus,
anomenats peus grecs.
Parlar d'aquests, Núria?
No, digues, digues,
perquè jo m'ho puc imaginar,
però crec que no.
El peu grec
és un peu on el dit gros
és gros,
però què passa?
Que el segon i el tercer dit
també són força notables.
De grans i de llargs.
Sí.
D'acord?
Els més petitets són el quart i el cinquè,
però amb diferència.
D'acord?
I aquest segon i tercer dit més gros
el que fa és donar
molta més estabilitat al peu.
Llavors també s'ha de dir,
que això no ho hem dit,
però perquè és una qüestió més tècnica.
Un galindo també, a fi de comptes,
acaba sent la confluència
d'un seguit de forces
en un punt del peu,
en una articulació.
Llavors imagineu-se,
si en el repartiment de forces
tenim la fortuna de tindre
dits que poden compensar
una miqueta aquesta qüestió,
doncs no tindrem tanta incidència.
A la vegada,
una de les solucions
que ja en parlarem ara
són les plantilles.
Les plantilles pretendran això
molts cops,
pretendran repartir una altra vegada
les forces
perquè la incidència
no sigui tan gran
en aquesta articulació.
Aquesta articulació
es diu la metacarpofalànxica,
d'un nom molt llarg,
perquè és una convenció.
Que és la cabarca
des de la base dels dits
a tots els dits?
Sí.
O més, encara.
Correcte,
si és el que connecta el dit
amb el, podíem dir,
amb la peu.
La part carnosa aquella.
Correcte.
Os, és os, eh?
Parlem d'os, però.
Llavors, i l'últim grup,
subtipus de peu
que també té una incidència
però molt inferior
pel disseny que tenen,
són els dits anomenats
dits, ai, perdó,
peus anomenats polinesis.
Els peus polinesis
són aquells peus
on els dits,
on les largàries dels dits
són iguals.
Són els peus quadrats,
més aviat.
Si els observem,
veurem que no hi ha cap dit
que sigui notablement
molt més gran que els altres.
Aquests tenen una incidència
molt baixa
perquè l'estabilitat
d'aquest peu
és molt gran.
Llavors, la reforça
ja no està només repartida
en el dit gros
o incidint en el dit gros.
Diguéssim que si tots són igual
de llargs o de grans,
el pes queda repartit
per tot el peu.
Correcte.
Llavors ja no hi ha un punt
que pateix.
Penseu que quan caminem,
quan nosaltres fem un pas,
el peu segueix una seqüència.
Això no ho reparem.
Les persones,
a no ser que per feina
et toqui veure-ho,
no ho veuríeu,
no sé si fixaríeu-ho.
Però quan nosaltres fem un pas
i posem un peu en terra,
el que primer fem
és posar el taló.
Posem el taló.
Després entrem
en una segona fase
en la que posem
tota la vora externa del peu.
Després,
recolzem justament
aquesta articulació metacartofalànquica,
però sota el dit petit,
després sota el dit gros
i després la força surt
per davant del dit gros.
amb tot aquest transcurs
el que hem fet
és fer una passa
en què hem posat el taló
i al final hem tornat
a aixecar el peu
per tornar a fer el pròxim pas.
Però llavors representa
que el que pateix menys,
segons entenc jo,
és el dit gros
perquè és l'últim
en què s'apoya.
No, no,
però és el que fa més força
perquè fa la impulsió.
Fa l'impuls, d'acord.
Llavors,
per què us ho dic això?
Per què us ho explicava això?
Perquè el peu
té tres punts
importantíssims
en quant a tensió.
Un és el taló,
l'altre és
sota el dit petit
i l'altre és
sota el dit gros.
D'aquí que molts
dels problemes
que patim de peus,
de dolor
o de deformitat
vinguin en aquests aspectes
o vinguin al taló
o vinguin als dits
aquests extremats.
Normalment,
els dits del mig,
el segon,
tercer i quart,
moltes vegades
són conseqüències
d'èl·locos deia
que és fàcil
que un dit en garra
sigui derivat
d'un galindó.
No necessàriament sempre,
però ho pot ser.
Ho pot ser.
Pensa que a més el peu
pateix molt, Núria.
Un peu
amb una diada normal
d'algú que faci
una vida relativament normal
quan dic això,
doncs anar a la feina,
tornar a la feina,
doncs xafa
en terra
unes 15.000 vegades
al dia.
I això vol dir
700 tonelades de pes.
I xafes una cosa
i després hi ha
tot el pes
que s'ha d'aguantar
quan està la persona dret
encara que estigui immòbil.
Correcte.
I això és pes.
Imagina't,
si suméssim tots
aquests càrregues
que fa el peu
s'acalcula
sobre unes 700 tonelades.
És molt la pes.
Jo crec que a més
ho notem moltes vegades
a última hora del dia
quan ja vas a dormir
i tens els peus
que te'ls notes.
Clar,
després és que
és una estructura
complexíssima.
El peu té
de l'ordre
d'unes 55 articulacions
petitíssimes.
No només són els dits.
Tots els ossos
que conformen
tota la volta
plantar,
tot l'arc
i tot el taló,
tots aquests ossos
entre ells
es toquen
i s'articulen,
es mouen.
Llavors per això
sempre és complex
tractar un peu,
ja us ho dic.
i també això
ho fa fàcil
que pateixi.
Encara pateixen poc,
puc dir,
perquè són els grans
oblidats els peus.
Els peus
només els fem cas
per desgràcia
quan fan mal,
quan estem apurats ja.
Però és aquestes coses
que caldria cuidar
perquè moltes vegades,
moltíssimes vegades,
són el causant
de coses
que passen més amunt,
el que dèiem abans.
Hi ha molts problemes
d'esquena
que són derivats,
per exemple,
d'uns peus plans,
no controlats
o no tractats.
Llavors són més importants
del que sembla.
Anem a tractaments,
si et sembla,
d'això.
Què hem de fer
molts galindons?
I la detecció
que tu deies
que preguntaves.
Mireu,
això del galindo
és típic i tòpic
que ens vinguin a edats
com més grans
més habitual.
Com més avançada
és l'edat
és més fàcil
que en trobem.
Però on podem arribar
a trobar gent jove?
Sobretot amb aquest component
hereditari o genètic.
El que s'ha de valorar
molt bé,
i això és molt important
en el diàleg
que fem amb el metge
o amb el podòleg
que seria l'especialista
del peu,
doncs és la necessitat
o no
del que es diu
la cirurgia
del peu.
D'acord?
Perquè normalment
la solució
d'un galindó
quan ja estem
amb un galindó
ja molt ben instaurat,
un guaneta ja molt ben
molt ben acomodat
i per tant
ja amb una deformitat
important,
l'única solució
és la cirurgia.
El tema és
ens ho hem de pensar bé
això.
Però cirurgia
què implica?
Què et fan?
Concretament el que es fa
és,
ja veig,
de tècniques
de galindó
n'hi ha moltíssimes,
te'n faries creu,
és de les estructures
que està més desenvolupada
la cirurgia,
el que passa
que n'hi ha tantes
que no s'han posat mai
d'acord,
sempre són petites
variacions sobre.
A llargs trets
el que es fa
és retallar
una miqueta l'os,
aquest os
que s'ha sortit.
Llimant?
No,
fan una falca,
fan una contrafalca
a la deformitat
que s'ha fet,
llavors el dit
tira cap al mig
i normalment
el que acostumen a fer,
depèn del cirurgià,
de vegades
es posen una agulla
que es diu
una agulla de Kirchner
dins el dit
perquè allò
torni a tancar l'os
en la postura
que nosaltres voleu.
Després ve la cirurgià
una altra vegada,
trauen aquesta agulla
que va per dins
i s'acabó.
Bueno,
cirurgia,
Núria,
que fas cara de mal pas.
Home,
i tant,
i tant.
Sí,
sí,
però vull dir,
la cirurgia traumatològica
sempre és molt...
Traumàtica?
Sí,
sí,
però és molt,
com t'ho diria,
sonarà molt malament
això que diré,
però és molt
de ferralla,
de ferreteria,
de creix molta delicadesa
perquè,
sobretot pel centratge
que s'ha de fer,
però és diferent
que la cirurgia orgànica
té un to
una mica diferent,
d'acord?
Llavors,
hi ha descripcions
que semblen una mica cruentes
però és que són
l'única manera de fer-ho,
també t'ho he de dir.
Jo tinc una mica
que diu que la cirurgia
traumàtica
és la fusteria
i la cirurgia
d'òrgans
és la lampisteria.
Sí,
bueno,
són maneres de dir.
Però bé,
el cas és que
s'ha d'adoptar
per cirurgia
quan això està molt avançat.
Hi ha professionals
que el que opinen
és que
no s'ha d'adoptar
a cirurgia
si no hi ha dolor.
d'acord?
Si aquest galindó
aquest guanete
no porta aquesta incomoditat
d'olor
sinó només una qüestió visual
que això és el que passa al principi
més val que ens hi pensem.
I amb gent jove
se n'estan.
Perquè escolta,
no hi ha tractament preventiu
o allò que veus
que t'està començant a passar
i pots aplicar
alguna mesura correctiva
abans d'arribar
a l'últim pas.
També en parlem
però acabem això
de la cirurgia.
El tema quin és?
És que els galindons
depèn de la que s'operin
per això s'ha de valorar molt
els riscs
que s'haguin a fer.
Clar.
Clar, perquè si
si és un component genètic
es tornaran a fer fàcilment.
Si no hi ha canvis
a posteriori
no només de l'estructura
sinó de les costums
doncs també.
I aquí entra
el de la prevenció que deia.
És una mica
t'ho ha deixat a lloc
però ara
mira que no torni
a agafar malbé.
Llavors, o podem fer
llavors, que ja és una mica tard
o abans.
Què podem fer abans?
Mireu.
Coses importants.
El calçat és primordial
perquè hem dit
que és una de les causes
més habituals de la lindó.
llavors, important calçats
que siguin
amples
que no acabin
en punta
eviteu que
el que li diuen
la orma sigui ample
que siguin calçats flexibles
que el peu
treballi lliure
i
jo sé que això no agradarà
però
sense talons
perquè què passa?
quan posem un taló al peu
el que fem és que
molta de la força
que el peu fa
la passem cap al davant
justament
o sigui, augmentem la càrrega
de la part dels dits
llavors, imagineu-se
un dit que ja està patint
que damunt encara
li donem fenya amb el taló
llavors els tacons
és algo que la gent
que patiu a lindó
hauríeu d'estar-se'n.
Respecte a això, Felip
no sé si estàs al cas
d'estadístiques
i xifres i tot això
fa la impressió
que com que avui en dia
el calçat
no ha de ser obligatòriament
de taló
i tenim molta veritat
per escollir
han baixat el número
de pacients
per lindó
sembla que avui en dia
doncs ja no haguéssim
de patir tant
d'aquestes coses
perquè no estem sotmesos
tant a la moda
del taló
Bueno, se'n veuen molts
és una incidència
força gran
no et puc concretar
estadísticament
però
sé que és molt habitual
sí, sí, sí
ja t'ho dic
perquè no només
és el component del tacó
i de la moda
sinó també el genètic
i aquest
aquest no el podem treure
del mig
més coses que podem fer
mireu
la gent que patiu a lindó
com menys estona
estigueu drets
de peu
doncs millor pel
millor pel dit
i millor per l'articulació
patirà menys
i se us irritarà menys
això és important
llavors aquesta gent
heu d'aprofitar
això també val la pena
per caminar
el més descalços que pugueu
si per casa
ho podeu
amb uns mitjons
d'aquests dobles
que no el refredeu
però
que el peu treballi lliure
que no se senti pressionat
insisteixo
és una qüestió de pressió
sobre el dit
més coses que podeu fer
mireu
si resulta que aquest galindó
ja està molt inflamat
ja fa tant de mal
posar-se la sabata
que això és
molt habitual
tenim dos opcions
molt interessants
per desinflamar-ho
una que alguna vegada
l'hem dit
bueno les dues l'hem dit
una és el gel
el fred
recordeu que
posar-se fred
per desinflamar
no és posar-se el fred
durant mitja hora
es posa durant
màxim
10 minuts
llavors
descanseu
i si voleu
al cap d'uns 20 minuts
20 minuts
mitja hora
ho podeu tornar a posar
això li farà més profit
al cos
que no pas mitja hora
seguida de gel
això és una
perquè estem parlant
d'un procés inflamatòri
no parlem
ni de morrages
ni de
i l'altre
és
una cosa que tu ja saps
Nora
aquí la tinc
un efecte especial
molt bé
l'argila
sí senyor
pels que patiu
el fang
l'argila preparada
pot ser una solució
antiinflamatòria
perfecta
i més després d'un dia
doncs
de damunt
avall
i que aquest calindó
aquest peu
es queixi
doncs agafeu
poseu l'argila fresqueta
la podeu tindre al rebost
no cal tindre a la nevera
ara quan començo a fer
ja no caldrà
la idea és que estigui fresqueta
i la poseu
per tota damunt
de l'articulació
i la deixeu secar
això normalment tardarà uns 40 minvets
aproximadament
després amb
una miqueta d'aigua
amb un drap humit
doncs ho podeu treure sense problema
això sí
l'argila perquè sigui efectiva
ha de ser cada dia
si volem un procés antiinflamatori
tractar-lo
amb propostes
de caire natural
el que hem de fer és
ser constants
ser freqüents
si no poca cosa farem
d'acord?
perquè precisament aquestes terapèutiques
són les menys agressives
però el que sí demanen
com que són poc agressives
demanen constància i freqüència
dos últimes coses
mira
una altra és el pes
doncs com podeu suposar
aquest peu
com menys pes tingui damunt
doncs millor
llavors baixar de pes
doncs pot ser una ajuda
per qui pateix
d'aquests peus
engalindors
i Núria
et porto un remei
aquest l'he trobat
i no
jo no l'havia sentit
per tant
jo us l'explico
però
que són
són apòsits
compreses
de
tomàquets madurs
com a
com a mètode
antiinflamatori
o sigui
serveix pels calindons
i per qualsevol
inflamació
tomàquets madurs
explica
no això
ja fas uns tomàquets madurets
pot ser d'aquests de penjar
tomacons
i clar
poses damunt d'una gasa
i ho poses damunt del lloc
bé
no té més
i llavors ho deixes
una horeta
mira això està per experimentar
sí
no puc assegurar aquest
perquè
així com els altres
us puc assegurar
i anar-ne a fer
i fins i tot bibliografia
d'això
del tomàquet
no puc encretar
però m'ha semblat
força curiós
com per portar-lo
on ho he consultat
on ho he trobat
és de confiança
deien que sí
deien que estava
provada l'eficàcia
molt bé
ja tenim una altra
eina per experimentar
però bé
a fi de comptes
el més interessant
és el calçat
després els mètodes
antiinflamatoris
ja són per parar el cop
podeu escollir
el que sigui
i l'última cosa
que ens quedaria de dir
és el tema plantilles
sí
perquè serveixen
que també és una altra opció
per reequilibrar els pesos
sí
reequilibrem els pesos
perdó
i dins la família
dels plantilles
hi ha uns coixinets
que avui en dia
es fan de silicona
això a les farmàcies
ho podeu trobar
s'estan publicitant molt
i això també
això que fa
minimitza el frec
però
important
a pesar que minimitzi el frec
vosaltres heu de procurar
que el calçat
hi capi
el peu
el dit
i el coixinet bé
no tot embotit
una altra vegada
perquè es torni a produir
o perquè s'insisteixi
en aquest galindo
llavors
vigileu molt les sabates
que és la clau
al kit
i quan ja sigui massa tard
doncs
la cirurgia
Felip Caudet
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies