Com cada divendres saludem el Felip Caudet,
el nostre especialista en salut, fisioterapeuta i, en fi,
teràpies complementàries al que convingui.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens escolta.
El tema d'avui no és especialment nou,
perquè, de fet, vam començar a tractar-lo la setmana passada,
però és tan extens que vam dir,
home, dediquem-li una segona sessió per fer-ho ben fet.
Parlem de la postura.
És extens i important,
perquè és una qüestió que ens acompanya
des que neixem fins que ens morim.
I és una qüestió que comporta també,
moltes vegades, malestar,
molt més sovint del que ens pensem.
De vegades, com a conseqüència de les conductes que tenim,
i, de vegades, la pròpia postura
és la que acaba derivant en aquestes conseqüències,
en aquests dolors, en aquestes disfuncions.
Et sembla que fem una mica de resum de visió general
del que vam dir l'altre dia,
que érem termes molt generals,
quan parlem de postura?
I l'altre dia hem de parlar del exercici que vam recomanar.
Que el vas fer?
No.
Oh.
No.
Oh.
No.
T'ha podria enganyar, eh?
Però és que no, no el vull enganyar.
No, no el vaig fer.
Total, fatal.
No el vaig fer.
Bé, doncs per qui ho va fer?
Recordem, era estirar-se a terra, superfície plana.
Vam dir que els deia sí, sí, correcte,
que era estirar-se completament a terra,
amb les cames estirades,
i, simplement, el que havíeu de fer
era moure els turmells, amunt i avall, els dits,
i observar què passava darrere del genoll,
què passava a les lumbars,
és a dir, a la part baixa de l'esquena,
i què passava amb el cap quan fèieu això.
Segurament, si els nostres oients ho han provat,
no com tu, eh?
Ja, ja, ara m'ho sentiré de tota la tarda.
Ara, en un momentet, m'estiro i ho provo.
Doncs hauran experimentat,
se n'hauran donat compte que,
en moure'n els turmells,
aquestes tres zones de referència,
aquests espais sota el genoll,
aquests espais a l'esquena,
a la part baixa de l'esquena,
i el cap canvia en la seva posició.
És a dir, només movent els peus,
tota la morfologia del cos,
tota la postura del cos,
s'adapta a això.
L'exercici tenia aquesta intenció,
descobrir que, quan movem els peus,
no passa de manera aïllada.
És a dir, seguir una mica el que parlàvem l'altre dia,
del concepte de la globalitat,
que tot el cos està interrelacionat.
perquè, ara en farem un repàs breu,
molt breu, del que vam dir l'altre dia,
per posar-nos en situació,
però un concepte que també caldrà explicar una mica més avui
és aquell concepte de la pròpia excepció,
que vam dir l'altre dia una miqueta,
que era...
El tenir consciència...
Era consciència corporal,
era la capacitat de saber com estava posicionat
i distribuït al nostre cos.
Llavors, recordar que, quan parlàvem de la postura,
que l'altre dia vam esmentar,
parlàvem de dues qüestions diferents.
Una era l'actitud postural,
l'actitud era allò que...
o aquella forma que adoptem davant d'una situació,
normalment de caire emocional,
i l'altre era la postura adquirida,
que era a través de tot el que ens havia anat passant
al llarg de la vida,
de les costums que teníem,
com el nostre cos s'havia posicionat.
Que és allò que dèiem,
que cadascú té la postura que té,
que fins i tot ens fa distingir una persona
si la veiem de lluny.
Correcte.
I aquesta és la que podem treballar
o aquesta proposta que et porto avui també,
perquè l'altre dia vam explicar el que era,
o el concepte postural,
i avui et porto una terapèutica
que és la solució,
o que treballa directament amb la postura.
Però en parlarem després.
Ah, val.
Hem de recordar també
que la postura es basava en tres principis
molt interessants,
ideals en temps de crisi.
Va, que a veure si me'n recordo.
Vinga, a veure.
La comoditat.
La comoditat, molt bé.
És a dir, no tindrem mai una postura incòmode,
la nostra cosa és prou intel·ligent,
per buscar estratègies,
perquè si més no,
allò que aquella postura que hem adquirit
no sigui dolorosa.
L'economia.
L'economia, molt bé.
També el cos buscarà
que no haguem de fer grans esforços.
Llavors les adaptacions es faran en funció
del que fem
i en conseqüència es construirà aquesta postura
de manera econòmica.
I l'equilibri.
I l'equilibri, molt bé.
Molt bé, Núria.
I l'equilibri era allò
que el cos sempre,
la seva prioritat,
sempre serà mantenir-nos
o que siguem capaços
de mantenir-nos drets d'empeus.
llavors aquests tres principis
regien
i regeixen la postura
i per tant
sempre serà una cosa
amb la referència
en què el cos farà servir.
Això és important,
tindre en compte.
Llavors,
fem més passos
amb això de la postura.
Sí.
Vam esmentar
el de les cadenes musculars
que vam dir
que els músculs,
el cos,
no es comportaven
de manera aïllada.
Ens pot fer mal
una mà
però que aquesta mà
ens pot fer mal
perquè no està alterada
només la mà,
sinó tot el reguitzell,
tot el contínu
de músculs
que surten de la mà
i pugen pel braç
per anar a l'esquena
poden ser els causants
al final
d'aquesta mà.
Recordar que
les cadenes de músculs
és el que dèiem
que com que els músculs
estan uns posats
damunt dels altres,
es van tocant,
es comporten
com això,
com a parts
d'una cadena,
com a formants d'una cadena
i cadenes llargues
vam dir.
Vam dir que per exemple
la cadena posterior
que és la que té
normalment més presència,
la que més problemes sol donar,
bàsicament perquè
és una cadena
que treballa
gairebé exclusivament
per mantenir-nos
d'en peus,
el que dèiem abans.
Era una cadena
que anava
que anava aproximadament
des del crani,
des del cap,
baixava per tota l'esquena,
passava pels glutis,
per les cuixes,
pels bessons,
fins a la planta del peu.
Tot això són músculs
que estan interconnectats
uns amb els altres.
Llavors,
per això també
això també explicaria,
això també és molt interessant
perquè molta gent
que ens està escoltant
alguna vegada
ha tingut, per exemple,
una tortícolis
o ha tingut una contractura
en algun múscul
de l'esquena
i s'haurà donat compte
que si no ha fet res
i no n'hi ha fet gaire cas,
amb els dies
allò semblava
que anés empitjorant
i semblava també
que se n'anés escampant.
Sí.
I aquest escampar
segueix normalment
aquestes línies,
aquestes cadenes
de músculs.
Llavors,
comences a tenir un problema
al trapeci,
aquí sota del coll
i acabes tenint-lo
cap a baix,
cap a les lumbars,
va baixant,
va baixant,
va baixant.
I al final,
quan ja tot un costat
està saturat,
el cos comença
a congestionar l'altre
per compensar,
buscant
el que dèiem
els tres principis
i acabes tenint mal
en un costat
i a l'altre.
Si no li hem fet cas
i si li hem fet cas
i hem anat a tractar-nos
no hi ha problema.
Però que penseu
que fins i tot
aquest escampament
de les lesions
a nivell muscular
respon
a continuar
a través d'aquestes
cadenes
de músculs.
Això és molt interessant.
I és molt interessant
per què?
I aquí
explicarem
qui se m'ha d'adonar
de tot això.
Això és molt important.
És interessantíssim
perquè en la nostra medicina
de tota la vida
clàssica
sempre,
ja des de molt antic,
sempre s'ha fixat
d'una manera
molt analítica
amb les situacions
patològiques,
amb les malalties.
i l'evidència
és que tenim
moltíssimes especialitats,
tenim metges
que són especialistes
exclusivament
de sistema digestiu,
metges que són
exclusivament
de sistema circulatori.
És a dir,
hi ha molta especialització.
Per què?
Perquè acostumem a pensar
que els problemes
són només originats
i localitzats
en un lloc,
quan moltes vegades
el que et dèiem
són conseqüència
d'altres espais del cos
que acaben confluint
en un punt.
O són la causa
de després
escampaments,
no cap altres.
correcte.
Llavors,
aquí ve l'interessant,
el canvi
de pensament.
Passem de parlar
de problemes locals
a parlar
de situacions
globals.
Llavors,
quan sorgeix això?
Doncs mireu,
això sorgeix demà
d'una fisioterapeuta,
una senyora
francesa,
François Messiers,
que aproximadament
l'any 47,
1947,
doncs,
amb un seguit
de pacients,
observa
que hi ha
unes relacions
en el cos,
que aparentment,
això que és així
que us feia fer l'altre dia
de moure els peus
i veure que es movia el cap,
doncs,
potser tenia més relació
de les que es pensaven
amb aquests problemes
d'esquena,
i sobretot ella ho va veure
amb els problemes
de desviacions,
les escoliosis
a la columna,
aquestes corbes
que es descompensaven.
I va fer aquest aport,
va valorar tot el cos
i va descobrir
que no només hi havia
una cadena,
sinó que hi havia
unes quantes,
no només aquesta
que va per darrere,
que aquesta és molt evident,
sinó que n'hi havia
per darrere,
per davant,
pels laterals,
cap als braços,
d'acord?
I entre aquestes cadenes
s'organitzava tot el cos.
De la François Messiers,
i d'aquí ve la solució
o una de les propostes
per solucionar
els problemes posturals,
és el mètode Messiers,
amb el mateix nom.
Però d'aquí han sortit
altres escoles,
moltes més.
Per exemple,
va sortir una senyora
que era deixeble d'ella,
que va formalitzar
un mètode
que es deia el GDS.
Són els inicials
del nom d'aquesta senyora.
I aquesta senyora
va anar una mica més enllà
i va dir
que a part de veure
la repercussió
que tenia
en els problemes físics,
amb els dolors,
aquestes postures
i aquestes cadenes,
se va adonar que
la postura
també tenia connotacions
en relació
a les emocions
o al sistema psicològic
de les persones.
Segurament,
si ara,
jo els dic a la gent
que ens està escoltant,
que pensin en algú
que està trist,
si fins i tot us dic
quina postura
té aquesta persona
que està trista,
tothom,
més o menys,
pot tindre una idea.
Cap cot,
tot a les espatlles
baixades i cap a tot
com a concentrat
a la corbata,
concentrat a la panxa.
Més o menys
tothom ho tindria en ment,
no?
Quan diem
que algú
s'ho ha estirat,
tothom també podria
més o menys
escriure una postura corporal,
no?
És a dir,
aquesta senyora
va trobar aquestes relacions
i va començar
a desenvolupar
una mica més
però cap al terreny psíquic.
Però escolta,
llavors,
no sé si m'avanço
als esdeveniments,
eh?
Una cosa és
jo estic trist
i desenvolupo
aquesta postura,
però una altra cosa
és, escolta,
per estar alegre
em faig servir
una postura.
També.
Mitjançant la correcció
de la postura
canviarà el nostre estat d'ànim.
Això és el que defensava
aquesta senyora.
També.
Això funcionaria a la inversa.
No només l'estat d'ànim,
sinó el psiquisme.
Sí.
Segurament coneixeu algú,
perquè és molt fàcil,
és molt comú,
que sempre va amb el cap cot,
que sempre mira el terra.
Sí, sí.
Doncs imagineu-se
què li pot passar a algú
que mitjançant
un sistema
com el Mesiers,
que és un sistema
d'estiraments,
que miri cap a terra,
sinó miri cap endavant.
És evident
que l'actitud personal
canviarà.
I les emocions
i com es sentirà
aquesta persona
vers la vida,
segur que canvia.
Té volta de full.
De passar demà
mirant cap cot en terra
a mirar el front.
Molt bé.
Això és molt interessant.
Llavors,
d'aquí van sortir
moltes escoles, eh?
Després va sortir
una senyora
que es deia
la Teres Berterat
que va desenvolupar
un sistema
que es deia
l'antigimnàcia.
Què és l'antigimnàcia?
Això m'interessa.
No, es deia
l'antigimnàcia perquè,
clar,
fins al moment
totes les terapèutiques
que havien fet
venien
des de solucions
del món de l'esport,
solucions molt fortes.
Clar,
les gimnàstiques
que s'estaven fent
en aquell moment
també eren molt fortes
i, clar,
la gent del carrer
no les podia suportar
moltes vegades
o no tenia sentit.
Llavors,
aquesta senyora,
a partir de les idees
de la François Mésiers,
desenvolupa un sistema
de micromoviments
que van també,
van recol·locant,
van fent descansar,
van harmonitzant
el rest del cos.
I es diu antigimnàcia
perquè si la veus fer
no diries mai
que és una gimnàcia.
Clar.
És a dir,
que són micromoviments,
no són moviments grans.
Després,
han sortit moltes escoles,
ens podríem passar hores
parlant de les diferents
escoles
que han sortit
a partir de la François Mésiers.
D'acord?
Però si s'hem de fer
una definició d'això
perquè la gent que ens està sentint
tinc una idea,
mireu,
el mètode Mésiers...
Sí,
en què consisteix
això de trets
en trets germans?
Seria un mètode
de reeducació postural.
Aquí estaríem parlant
d'aquesta postura
que ja tenim adquirida.
Sí.
La que anem acumulant...
La que anem acumulant
i que ens dona problemes.
Si no ens dona problemes,
no hem de canviar-ho.
Això és per suposar.
Un mètode de reeducació postural
que consisteix
en una sèrie de postures,
el professional fisioterapeuta
t'indica quines postures
has d'adoptar
i que un cop adoptades
aquestes postures
es produeixen
una sèrie d'estiraments.
És un mètode
basat en estiraments.
Però ara ve un concepte
molt bonic.
Mireu.
I és que
estiraments n'ha fet tothom.
Alguna vegada o altra.
Però clar,
quan els fem globalment
no estem fent només
un estirament de la cama,
si no l'estem fent per la cama
però també acaba afectant el cap.
Això és un concepte ja important
perquè els beneficis
seran molt més grans.
Però l'altre,
i és el que et volia dir abans
de la pròpia excepció,
i és el que bonic
d'aquest sistema,
és que mireu,
dins de les tècniques
que hi ha implícites
en aquest mètode,
n'hi ha unes
que el que pretenen
de tècniques
és que la persona
se'n doni compte
conscientment
de com està posicionat
el seu cos.
Què vol dir?
que primer se'n dona compte
al principi de la sessió
la persona
se li fa una sèrie
d'exercicis
perquè ell vegi
com està posat
el seu cap,
com està posat
la seva esquena,
se'n doni compte
perquè sembla que no,
però
consciència corporal
tenim poquíssima.
Bàsicament perquè
si ens fixéssim
en el que fem
al llarg del dia
sempre fem el mateix,
sempre fem una sèrie
de moviments
que els repetim
i no sortim d'allò.
Molt rara vegada
sortim extraordinàriament
de l'esquema
que habitualment
fem servir.
llavors,
que no ningú li estranya
quan estem dient
que si jo ara pregunto
com està posicionada
l'esquena d'algú,
com és la seva esquena,
com són les corbes
de la seva esquena,
doncs la veritat,
doncs no ho sàpigui.
I pensi,
però com a molt
arribarà a pensar
en els cervicals
que potser
és el que fan servir més,
però les dorsals,
les lumbars,
doncs poca cosa,
a no ser que donin dolor.
I si donin dolor
tampoc ben bé,
sabrem que ens fa mal
però no sabem
com estan posades.
Llavors,
hi ha una sèrie d'exercicis
que fan donar compte,
treballen la pròpia excepció
i per tant,
després es fan
els estiraments
i després es torna a mirar.
Llavors,
el normal,
si tot ha funcionat bé
de la teràpia,
és que la persona
s'ha d'acord
del canvi que hi ha hagut.
I ara ve un lloc,
un pas molt bonic,
Núria.
I una vegada
ens donem compte
del canvi
que s'ha produït
en el nostre cos,
sorpresa, sorpresa,
Núria.
Allò
modifica també
l'esquema cerebral
que tenim de la postura.
Què vol dir?
Que aquell canvi
s'instaura
es queda.
Sí.
I tant.
Llavors,
a partir d'aquell moment,
fa un fenomen molt curiós,
eh?
Que com que
hem canviat aquest esquema
que teníem,
el cos s'ha de readaptar.
S'ha d'acostumar tot això.
Una única sessió
s'aconsegueix?
No, home,
això és poquet a poquet.
Intento sintetitzar, eh?
Sí, sí, sí.
Hi ha persones
que amb una pauta
de deu sessions
ho tenen
força, força, força canviat
i hi ha persones
que necessiten
molt més temps, això.
Depèn de l'obiciat
que tingues.
Sí,
de com aquelles cadenes
estan
tretes, presenten
més resistència
als canvis,
que això també és important.
Llavors,
és molt bonic
perquè queda canviat,
canvia la plasticitat cerebral,
la noció que tenim
de la postura,
i a partir d'aquell moment
les persones,
elles mateixes,
ja són conscients
i per tant decideixen
quina postura adopten o no.
Ja no és allò de
ahir nena senta't bé,
sinó que la pròpia nena
pot saber
si està ben sentada o no.
Pot buscar una postura
més còmoda
en relació
a les ratificacions
que s'han fet.
Llavors,
això és un autodescobriment
del cos.
Quan s'inicia
una terapèutica
d'aquestes,
moltes vegades,
i és el normal,
la gent l'inicia
perquè ve per un dolor,
a mi em fa mal aquí
o a mi m'incomoda allà.
Ara cada vegada
s'ha de dir
que es veu més gent
que ja tenen
més consciència
de prevenció
i ho noten,
i diuen
i a mi no em fa mal res
però jo noto
que aquesta postura
que tinc
no acabarà bé.
I és típic
i tòpic.
Les postures,
ja t'ho dic,
la postura també condiciona
les patologies que tenim.
Almenys en el sentit
musculoesquelètic,
sobretot,
amb l'orgànic
també té intervencions
però sobretot
amb el musculoesquelètic.
Llavors,
es comença a veure gent
en aquest sentit
que els preocupa
de gaire preventiu.
I també avui en dia
es veu molt
gent que vol canviar
la seva postura
per qüestions estètiques.
per qüestions de figura.
Ai,
és que jo em miro el mirall
i em veig panxeta
i potser no és que estic gras,
simplement és que les columnes,
les corbes de la columna
estan més accentuades
del que haurien d'estar
i fan que la meva panxa
surtin fora.
Llavors,
rectificant
aquestes corbes,
beneficiant aquesta postura,
miraculosament,
que no és miraculosament,
aquesta panxa
entra cap endins
i llavors es veuen
més estilitzats.
És molt comú,
això també.
Avui ens veu avui en dia.
maneres i raons
per les quals acudir
n'hi ha moltes,
però
el darrer truc
de tot això,
el més maco,
és el descobriment,
la consciència corporal.
Perquè la consciència corporal
ens permet
entrar en actituds
que són perjudicials
per nosaltres,
corporalment parlant,
o fins i tot
en actituds mentals
i psíquiques.
Això també té
l'altra lectura.
Déu-n'hi-do,
és el mètode més iers.
Mètode més iers.
Te'n explico més coses.
Sí,
digue'm si és fàcil
trobar gent
que estigui fent
la fisioterapeuta,
suposo que han de ser
normalment els professionals
que s'hi dediquen.
Sí, no, no,
exclusivament.
Exclusivament.
Aquesta terapèutica
ve de França,
d'acord?
L'Associació Francesa
de Fisioteràpia,
doncs,
almenys en aquest país
són grans practicants
d'aquesta terapèutica
i aquí portem
ja uns 10-15 anys
que es comença a fer
i ja n'hi ha
de fisioterapeutes
que ens poden servir
de referència
en aquest sentit.
Normalment,
ho trobarem,
avui en dia
l'internet
és una manera
molt fàcil
de trobar-ho,
però a Tarragona
n'hi ha de gent
que s'hi dedica,
jo m'hi dedico.
Tu t'hi dediques també,
no?
Sí.
Tens experiència,
ara el Felip
està fent una mena
de postgrau,
de curs
de postgrau
especialitzat en això,
tens experiència
ja tractant pacients
i funciona realment.
És molt gratificant
sobretot pel descobriment,
insisteixo,
o sigui,
a part dels dolors
que puguem rebaixar
i que puguem millorar
i per tal
i al final extingir,
doncs és el descobriment
d'un mateix
i això,
bueno,
és que estem parlant
d'una inversió
a curt termini,
per una inversió
a llarg termini,
per tota la vida,
és fabulós.
Es serveix
independentment
de l'edat,
m'imagino gent
que ja té
una postura adquirida
de tants anys
que potser
és més difícil.
No hi ha problema,
tendim a pensar
que com més anys
ens fem més difícil serà
i poden haver
més aviat
més resistències
però la possibilitat
hi és.
Amb el grup
que no es pot treballar
és amb els nanos
petitets.
Per què?
Perquè si veiéssiu
el desenvolupament
d'una sessió,
en la sessió
el fisioterapeuta
et va guiant,
doncs ara posa la mà
així,
estira el braç
o aguanta
o ara agafa la respiració
i ve soltant
a poc a poc.
és a dir,
se li va donant
una sèrie
d'informacions
i d'ordres
per poder anar
fent els estiraments.
Llavors,
clar,
un nano
que no pot col·laborar,
és a dir,
que no té la consciència
perquè encara són petits,
no li podem fer
amb el més llars en si.
Seria l'únic límit
o les persones que tinguessin
o les persones que tinguessin
algun tipus de dèficit
en aquest sentit.
Però,
si no,
l'edat no és cap problema.
A més,
és una terapèutica
gens invasiva.
Gens,
gens,
el fabulós és això.
I que és una terapèutica
sobretot
molt personalitzada.
Aquí no hi ha
protocols
en el sentit
que tothom igual,
tot mal d'esquena
és el mateix.
No, no, no.
Aquí es valora
persona a persona.
Què es valora?
Doncs mireu,
tres coses molt importants.
Es mira
quina és la postura
estàtica,
la parada,
no?
Es fa mirar.
La persona està dreta
i se l'observa.
Això és un punt important,
l'examen morfostàtic,
es diu.
Després se li fa
l'examen dinàmic
en moviment.
Se'l fa moure,
una sèrie de postures també,
i es valora
què pot moure,
què no pot moure
i com ho mou.
I l'últim que es valora
també,
abans de decidir
quin tipus de mesures
agafem
o quin tipus de tècniques
dins del més llars
utilitzem,
doncs se li mira
el que es diu
l'extensibilitat,
es diu
la facilitat
o la dificultat
d'extirar
aquestes cadenes
de músculs.
Llavors,
en pic tenim això,
llavors decidim.
Llavors,
és el que és maco
d'aquest treball,
d'aquesta tècnica,
que és extraordinàriament
personalitzada.
Personalitzada.
Això és molt maco.
Jo, si et sembla, Núria,
et nombro quatre coses
que potser,
clar, tothom aquí
parla de la postura
i li queda
la gent alluny.
Però si et sembla,
et dic quines indicacions té
traduït a patologies,
perquè potser
algú ho sent i diu
ah,
doncs a mi m'aniria bé
perquè tinc això.
Sí.
Mireu,
tot el que siguin
deformitats
i patologies
de l'esquena
dels ràquis,
doncs són tractables,
són susceptibles
a tractar-se
amb el més iers.
Aquí entre el món
de les escoliosies,
per exemple,
o el món
de les èrnies discals,
o les protosions.
Ja no només la deformitat,
sinó les conseqüències
d'aquesta deformitat.
Això es pot tractar
i es pot millorar
amb el més iers.
és interessantíssim,
per exemple,
després d'un parc.
Sí?
Clar,
penseu que,
bueno,
totes les dones
que ens estaran escoltant
després sabran
que durant l'embaràs
sol ser molt habitual
aquests dolors d'esquena.
Per què?
Perquè mentre el nano
va creixent
dins de l'úter,
doncs,
tota la morfologia
de l'esquena
es va adaptant
en aquell pes que davant...
De l'equilibri,
que deia, no?
Ja està, clar.
Busca l'equilibri,
busca l'economia
i busca el confort.
Però, clar,
moltes vegades,
doncs,
el cos no se'n surt prou bé
i acaba fent mal.
Llavors,
és ideal
que després del parc
ajudar a recol·locar,
a reorganitzar aquest cos
i alliberar-lo
de les tensions
que s'han acumulat
durant nou mesos,
que són força temps, eh?
Més indicacions interessants,
doncs, mireu,
tota la gent
que els han operat
de l'esquena,
qualsevol tipus
de cirurgia
a l'esquena,
als ràquis,
pot millorar-se,
sobretot al post quirúrgic,
seria interessant
provar-ho abans,
també ho dic,
però en el post quirúrgic,
doncs,
també facilitaria la recuperació.
Tot el que són alteracions
musculars
i tendinoses
dels braços
o de les cames,
també això és molt comú,
totes les tendinitis,
d'acord?
La tendinitis és un fet
inflamatori,
el que cal veure és
per què s'ha inflamat allò.
i moltes vegades,
el que dèiem abans,
seran aquestes predominàncies,
aquestes hipersol·licitacions
d'aquestes cadenes de músculs,
que a base de dies
i dies i dies
de demanar els esforços,
pam,
acaben inflamant,
s'acaben fent mal.
Doncs mira,
el més ert pot facilitar això.
O fer aquell moviment
que no és l'habitual,
perquè sempre fem els 4 o 5 mateixos
i fas aquell diferent i tant.
El fer l'extre
i clar,
però a fin de contes
acaba sent una exhibició
que aquella cadena
no acaba de funcionar.
En principi,
les cadenes musculars
alliberades,
que funcionen bé,
no donen cap problema,
és molt raro fer-se mal
o que et faci mal a algú.
Si aviat serà
algú traumàtic,
et dones un cop
que sí que et provocarà lesions,
però si no, no.
En canvi,
molta gent que ens està escoltant
segur que té dolors
i patiment
i no s'ha donat mai cap cop
en aquest sentit,
sinó que li venen
on ha aparegut,
no sé per què,
un bon dia.
Aquestes són tractables.
La fibromialgia,
que avui en dia...
Què té a veure?
Com es pot alleujar?
Home,
la fibromialgia,
la característica més important
és que és un dolor,
és una presència de dolor
de tipus muscular i facial,
d'aquestes cobertures dels músculars,
expressada en punts de dolor
canviants.
D'acord?
Doncs a través del mètode de Messiers
podem anar estirant
aquestes cadenes suaument,
perquè a més,
això és molt important,
en això,
és un mètode
que les tècniques
totes són molt suaus,
molt suaus,
per què?
Per evitar una cosa,
per evitar una cosa molt important
i és que el cos,
si ens excedim a l'estirament,
es defensi.
Clar,
fa la feina.
I si es defensa farà el contrari,
farà la retracció.
Llavors,
una tècnica,
penseu que és extremadament agradable,
us ho dic,
que no és un patiment
el que hi pugui haver
darrere de la tècnica.
Els àmbits que et deia,
de la prevenció,
si algú té una postura
que considera
que no és gaire sana,
doncs ho pot tratar amb el més llars.
Si dubteu
des de la postura sana
també és tan fàcil
com anar al fisioterapeuta
i valorar-ho,
mirar-ho.
Això també és...
Un pot tindre sospites
perquè va pel carrer,
això segurament
a molta gent li passa,
i passa per d'un aparador
i diu,
ostres,
hi va amb el cap cap endavant
o va amb corbat.
Sí,
se'n dóna en compte per això.
I llavors redressa.
O redressa
i al cap de tres segons
pom,
torna a posar-se igual.
Doncs a aquesta gent,
si els preocupa això,
que sàpiguin
que aquí hi ha una eina
interessant.
I el de l'estètica,
qui vulgui tindre
una postura més maca,
ja no perquè li doni problemes,
sinó perquè la vol
tindre una mica més maca,
doncs també pot
cursar-ho
mitjançant el més llars.
Què et sembla, Núria?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Doncs que com a mínim
ens ha de fer servir
per plantejar-nos
això de l'agafar consciència
de la postura que tenim.
És més important
del que ens pensem.
I t'ho dic,
és un gran oblidat
i ens acompanya constantment.
Llavors,
si li fem una mica
més de cas,
descobrirem que molts
dels patiments
que tenim diàriament
es poden esveir.
I que fins i tot
el que us deia,
com que la postura
està íntimament relacionada
amb el món
de les emocions
i amb el món
psicològic
de les persones,
doncs també podeu
trobar canvis
en aquest sentit.
Molt interessant,
Felip,
ens n'alegrem molt.
Mira'ns,
el Felip,
aprofitant que feia,
com diem,
aquest curs de postgrau
sobre la postura,
l'hem aprofitat
i hem volgut
que el compartís
una miqueta amb nosaltres.
Hem vist només
una pinzelladeta, eh?,
de tota la profunditat
que pot arribar a tenir aquí.
Podríem estar dies i dies,
la postura és un tema
profundíssim.
Felip,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.