El Cuinarot, un espai en col·laboració
amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Ai, darrer Cuinarot de la temporada, eh?
Doncs sí, sí, perquè la setmana que ve estava pensant...
Ara estem fent quatre tours aquí amb l'Àngel Gerard.
La setmana que ve, Àngel Gerard, en principi,
teniu festa ja fins la temporada vinent, eh?
Bona tarda i bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Si voleu, eh? Si voleu venir, escolta'm, cap problema, eh?
Si voleu venir...
Perquè mengem, mengem cada dia nosaltres, o sigui que...
No, i em penso que amb el programa d'avui
els deixarem feina, feina a la gent
perquè es pugui anar connectant a la cuina.
Perquè qui és el convidat que us acompanya avui, Àngel?
El millor que es presenti Xavier Llué
i que ens expliqui una mica què fa,
el que és, perquè jo domino una mica la cuina,
però el que fa ell realment no.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Soc la Xavier Llué, el cocinero fiel,
i soc un blogger i tinc un blog de cuina,
que bàsicament és una web on puc compartir les meves receptes
i l'originalitat és que ho faig en vídeo,
però a més també estic al Facebook,
on tinc una xarxa social,
és a dir, gent que té interès en el que jo faig
i em comenta coses, em fa suggeriments, etc.
i també estic al Twitter,
que ja és una altra eina que ja és més sofisticada.
Mare de Déu, i tens, tens de tot.
Però escolta, jo primer t'he de preguntar pel nom,
el cocinero fiel.
Això és que, per què no s'adona bé la jardineria?
Perquè això ho ha estat, el jardinero fiel o no?
Em va agradar la pel·li i estava buscant un nom
i vaig dir, doncs mira,
com vull fidelitat a la recepta setmanal,
doncs vaig arribar amb aquest nom,
que té les dues coses, no?,
que m'agrada el nom i després la fidelitat.
Però tu ets professor de l'URB en principi, eh?
Tu guanyes la vida, diguéssim, com a professor de l'URB.
Professor de cuina?
No, de cuina.
No, no, no.
De gestió d'empreses.
S'ha dit que res a veure, eh?
I una cosa, en la presentació que ens ha fet,
amb modèstia,
s'estalviat de dir que li han donat un premi
a un festival gastronòmic a Navarra,
que també ens ho pot comentar.
Sí, i va ser el Ferran Adrià,
que per això, doncs, jo crec que feia més il·lusió
que el donés el Ferran Adrià pel que significa, no?,
significa que ja donen molta importància
al que està passant a internet respecte a la gastronomia,
i va ser el premi al millor videoblog
i la veritat que, bueno, estic molt content.
És un reconeixement, doncs,
amb una tasca de bloc, de difusió de receptes
per part d'una persona que no és professional de la cuina, doncs.
I això crec que és un fet molt important.
Jo crec que és la clau,
perquè com ho explico des de la perspectiva d'un que no en sap,
s'entén millor, trobo, eh?
Que si ho fes un cuiner professional
donaria per suposades moltes coses
que jo no perquè no les sé.
I després, el gran afegit que té internet
és que permet interacció,
és a dir, que és comunicació a dues bandes
i que els comentaris afegeixen molt de valor
a cada recepta.
És a dir, si jo faig alguna cosa que no està ben feta
o que es pot fer d'una altra manera,
que això és molt habitual,
la gent hi posa el comentari.
Llavors, la persona que entra posteriorment
no només veu la recepta,
sinó que veu les variacions que fa cada persona
i, sobretot, si els hi ha sortit, no?
Perquè si tu fas la recepta
i després pots fer un vídeo o una foto
i posar-ho espectacular
i dir que estava boníssim
i que després no ho sigui, no?
I amb això la gent ho prova
i després ha explicat.
Doncs ho he fet.
I he fet aquesta variació
i m'ha sortit molt bé.
Jo m'ho vaig impressionar
perquè vaig entrar a veure't
i vaig veure la truita de patates
i m'ho va fer recordar
perquè els cuines a vegades
per l'explicar
ens oblidem de coses senzilles
i tenia un amic
que va explicar
a molts estudiants anglesos
a Londres
com fer una truita de patates
però se va oblidar
de dir-los que se girava
i aquells estudiants
el que feien
era terminar-lo amb el catinador.
Llavors,
si ho haguéssim tingut aquest vídeo
per poder dirigir
m'ho hagués encantat, no?
Però vaig pensar de seguida
i és veritat,
és senzill
però a veure és molt explicatiu
i a veure les imatges
a vegades fan molt més
que les paraules.
I tu com t'ho muntes?
Te poses una càmera allà
mentre tu cuines a casa teva
perquè tampoc no t'has muntat
cap infraestructura espectacular, no?
Això també és un afegit.
És a dir,
normalment a la tele
o al Canal Cocina
o a l'Arguinyano
tot és perfecte.
Té els millors ingredients.
I net, i net!
Tot net.
I tot preparat.
Jo tampoc soc producte
o si ho soc no es veu també.
Això també ho tinc.
Però ni els ingredients
són perfectes.
De vegades agafo un brou
d'industrial
que compres a qualsevol botiga
i això també és un afegit.
No tinc gratinador,
no tinc una salamandra,
no tinc...
Bueno, de fet no sé ni com es diuen,
ara que m'estan convidant a cuines
em diuen
mira, això tal i qual
i no sé ni què són.
Parlem del vaporondes.
No tinc ni idea del que són.
Dels forts de convecció.
És un món difícil
i també complicat.
Clar,
i com la gent no té cuines
d'aquest nivell,
quan veuen un programa
que sí que en té,
llavors ja no el segueixen.
Però la Thermomix
sí que pot estar
en moltes cuines de casa, eh?
Sí, però la Thermomix
també és minoritària
i llavors també
m'han fet una oferta
per regalar-me una
i jo vaig dir
és que no la faré servir
perquè llavors
o sigui,
hi ha una pèrdua
de molta gent
que no la té
i dirà
bueno,
però això ja no ho puc fer
perquè no en tinc.
Ara que hem tret el tema
deixem-ho fer en parèntesi.
Vosaltres que sou
a més professionals de la cuina
això de la Thermomix
com ho porteu?
Esteu a favor, en contra?
Així només a moda de titular, eh?
Tampoc és per dedicar-li
a un programa.
O sigui,
jo la tinc
i no la faig servir.
Però mira,
simplement perquè no...
Sí, perquè
n'hi ha menys
que és impossible
igualar-la
la tècnica que fa
perquè emulsiona
molt ràpidament
i talla a la vegada, no?
I són salses
que no les pots igualar, no?
Però han de ser molt tècniques
i molt dedicades
a les espumes
que són el que pot posar
de moda
Ferranes deia, no?
Per una casa
jo sé que les fan utilitzar
per tots
però per fer inclús llenties
no li veig el que...
Si no fas una cosa
molt específica
i molt dirigida
jo no l'utilitzo.
Pots por cindir
o si t'acostumes
hi ha gent que s'ha acostumat
a cuinar
amb aquest sistema
i si s'hi han enganxat.
Però hi ha una...
Hi ha un mal d'instruccions
totxo, no?
Exacte,
és una matíora complicada.
També n'hi ha Facebook
de Thermomix
i n'hi ha pàgines web
i molts llibres
sobre Thermomix
però bueno
a més són quantitats
molt exactes
posades amb l'ordre determinat
inclús, no sé
fan des de treure el pinyol
a les cireres
fins a fer pastissos
no és la funció
de Thermomix fer pastissos
però fan de tot.
A tu, Xabar
te'n regalaven una
a propòsit del videoblog, no?
Evidentment
perquè em parles d'ella
i els vaig dir
que no podia garantir
que la fes servir
i per tant
no la vaig acceptar, no?
però per mi és una barrera
també, no?
Posar...
Jo no faig servir
molts atrastos, no?
I això és una idea equivocada, no?
L'altre dia em deia
una companya
que no cuina gens
que van a l'Ikea
amb amigues que cuinaven
i que ella era l'única
que sabia
quina cosa era
bueno
tots aquells estris
no?
Ella sabia per què servien
perquè no era cuinera
en canvi les que ho eren
no em feien servir
perquè realment
és molt senzill
fer una cosa
que sigui una mica
gustosa, no?
I no calen estris
amb foc
i quatre coses
es poden fer meravelles
Abans parlàvem amb la Núria
i jo també hi estic d'acord
que a mi no em surt la truita
com aquest home
que hi ha aquí
el Francis Paniego
que fa la truita
amb el teu videoblog
és l'entrada d'aquest mes
a mi no em surt així la truita
ja hi puc practicar
les hores que vulguis
Bueno, és qüestió de pràctica, no?
Sí
és qüestió de practicar molt
i de trencar moltes
no?
Donar el tom
jo l'he donat últimament
l'he donat el tom
quan la feia a casa
amb una
una tapa
una tapa d'una olla
imagina
perquè quan les feia al treball
les feia al munt
algunes queia
però la truita de patates
les giraves a l'aire
és que fèiem molt
fèiem trescentes o quatrecentes
que veuràs, clar
les giraven a l'aire
això a mi no em surt, eh?
Xabet, però a tu d'on te ve tot això?
com és?
per què t'ha donat per la cuina?
Doncs si hem de buscar un origen
jo m'ha agradat sempre
però vaig a estudiar a Salamanca
i això és molt estimulant
perquè a base de menjar malament
o car
al final t'acabes dient
escolta, vaig aprendre com es fa això
perquè
i va ser així, no?
com realment em vaig aficionar
i el punt d'aquest punt d'exhibicionista
en el bon sentit
de la paraula de tevingui
i vaig a mostrar-ho
vaig a ensenyar-ho
va ser idea teva
o t'ho van demanar?
Bueno, Montiet
té un blog també
de cuina
que es diu
Des de mi cocina
i sempre estava allò
punxant, no?
Has de fer un blog
has de fer un blog
i jo no acabava de trobar el tema
i tinc l'altra afició
és el vídeo, no?
i vaig veure que podia
agafar
i amb les dues aficions que tinc
la cuina i el vídeo
em van enviar un vídeo
del Robert Rodríguez
que és un director de cine
que amb els seus DVDs
inclou també
una recepta de cuina
que fa ell
així en plan
molt a saco
com les seves pel·lis
Sí, el Robert Rodríguez
és el friquí
de Virtust a la Menecer
i coses així
Aquest mateix
M'agrada veure quines receptes
d'ha portat aquest home
sí, sí
dient de tot
i bueno
va ser un conjunt de coses
i després que vaig posar un
i va tenir èxit
i vaig seguir
Per el que has comentat
abans d'entrar
jo és que vens de Canàries
ara ho pots explicar
l'interès dels gastrònoms
i dels cuiners
és creixent
amb l'internet
és una eina potent
i es fa omplir
o buidar restaurants
Doncs això
és una de les qüestions
més importants
i que va estar a debat
tant a Pamplona
al Congrés
va haver-hi un debat important
perquè hi ha bloggers
que poden omplir
o buidar un restaurant
jo
com no faig
ni crítica ni crònica
jo no vaig a restaurants
i explico l'experiència
sinó que faig
una recepta a casa meva
però n'hi ha
que tenen
molt de poder
d'influència
i es parlava
que darrere d'un restaurant
hi ha famílies
i que és una mica dur
anar i carregar-s'ho
que tu has de pensar bé
has d'anar més d'una vegada
no has d'anar a buscar el fallo
vaig a veure què fan malament
per després explicar-ho
hi ha responsabilitat
sobretot
entre aquells bloggers
que tenen èxit
tenen molt de poder
i l'han de gestionar
evidentment
igual que un crític tradicional
Però això no ha passat sempre
perquè de llibres
o de revistes
vull dir crítiques
gastronòmiques
en revistes
sempre n'hi ha hagut
potser la cosa
és que ara tothom
si hi ha internet
una eina tan extesa
tothom hi té accés
fins i tot
encara que no
és molt fàcil
potser si has d'anar a sopar
segons on
no miraries
tu no et compraries
un llibre
segons on vas a sopar
però fer un cop d'ull a la xarxa
és molt fàcil
això ho fa tothom
i és una meravella
però té evidentment riscos
el debat va ser entre periodistes
gastronòmics i bloggers
i clar
els periodistes eren
superproteccionistes
estava el de ABC
dient que ell tenia 25 anys
d'experiència
i això no ho compensava
però al final
la xarxa posa cadascú
on ha de ser
si un posa 5 opinions
sobre restaurants
i a tu t'han agradat
i vas al restaurant
i tens la mateixa opinió
seguiràs
i si no la tens
doncs deixaràs de llegir
aquesta persona
però evidentment
sí que hi ha
el que no és just
és que estigui només
en mans de crítics
que de fet han gaudit
d'un poder
extraordinari
i després l'altre vessant
és que qualsevol
a la teva cuina
i per això
això ho assenyalava
el Ferran Adrià
va fer unes 4 paraules
abans d'entregar els premis
que internet
t'obligava
a fer la teva feina
millor
o com a mínim bé
perquè qualsevol treballador
o qualsevol empleat
podria fer un comentari
a internet
i ara tots
abans d'anar a un hotel
mirem a veure
què comenten d'aquest hotel
i si volem anar a un restaurant
la gent que estem habituats
a fer servir internet
que cada vegada són més
és normal
llegir els comentaris
i de vegades hi ha un comentari
que diu
doncs aquí les anjoves
són caríssimes
i potser és mentida
però t'has de llegir
tots els comentaris
que hi ha
i després
de fet
si són tots positius
normalment no tenen credibilitat
perquè ningú és perfecte
és a dir
que comentaris negatius
sobre els restaurants
són positius
i s'ha adonat ja
que sota un comentari negatiu
hi ha una reacció del restaurant
i millorant
aquell aspecte concret
i això ho he vist
i això ho he vist diverses vegades
a restaurants de Madrid
d'un blogger
que això t'han dit
això ja ho han millorat
és una part important
d'internet
que no tot poden ser
per judici
sinó que crec que hi ha
aquest tema de comunicació social
que és important
i per exemple
imposar una mica
el criteri
de la persona no crítica
en tant que
els crítics
potser es treballa molt
amb el codi
que la crítica negativa
no hi és
senzillament s'omiteix
no es critica
només es diu
el que està bé
o mitjà
o sigui
no hi ha la crítica
purament de matxacada
i negativa
i potser això
és un aire una mica
més fresc
més espontani
i a més
els bloggers
bueno
hi ha bastants afegits
al que es diu
el código cocina
que va ser iniciativa
d'uns bloggers gallecs
que és un codi
de comportament
has de dir
si t'han convidat o no
has de dir
preferentment
has de dir el preu
preferentment
has de dir
si tens una relació
personal
o familiar
o sigui
hi ha un codi ètic
i la majoria
de bloggers
s'hi han afegit
tenen una pregunta
aquesta fidelitat teva
quantes receptes porta?
una a la setmana
porto dos anys
i
vaig una mica
per endavant
porto
116
llavors
i has pogut consultar
totes?
si tu entres
a internet
a Google
i poses
Cocinero Fiel
o inclús
una recepta
de les que jo
hagi fet
la poses en vídeo
i segur que
la trobes
i bueno
doncs ja
és això
són unes
10.000 visites
diàries
es poden trobar
tot tipus de cuina
o és cuina catalana
o cuina de Tarragona?
al final
hi ha una mica
de tot
perquè
abans deia que
vaig començar
el meu interès
a la universitat
però on he après
de debò
és a internet
és a dir
a base de llegir
els comentaris
i de suggeriments
no?
per què no fas això?
i quan ja són 50
correus electrònics
que em demanen una receta
doncs ja
me la començo a mirar
i tinc des del
pollastre
ticamasala
fins un romesco
o sigui que tinc una mica
és una barreja una mica caòtica
no tinc un patró
un compromís
a veure
posem un compromís
quina és la teva preferida
o quina en recomanes?
de tota
doncs
a veure
és que aquí ja
és complicat
la que ha tingut més èxit
és la primera
que és la truita de patates
i així per recomanar
o que mi tinguis més carinyo personal
sí
és que la veritat
és que no tinc una preferida
perquè
la del tiramissú
em va agradar molt
perquè
volia fer una mica
una diferent
i vaig trobar una
del Heston Blumenthal
que és un cuiner referent
que no tenia ou
i
i m'agraden molt
les que he fet italianes
bàsicament perquè les he fet
el que entenem aquí
per carbonara
no té res a veure
amb el que entenen els italians
i
de seguida
ells són molt passionals
i sempre parlen de cuina
bueno
aquí també força
però
de seguida dient
insultant-me i tal
i jo el que vaig fer és
sota de l'insult
vaig dir
vaig preguntar
com la fas tu
i la reacció
la primera reacció majoritària
no
hi ha qui m'insulta
i no diu res més
va ser
perdona no m'he expressat bé
evidentment
m'havien insultat
o sigui que
i llavors explicant
la seva versió
no
i aquí hi posem nata
i allà ara
no existeix això
no
aquesta versió
però si jo hagués fet
la seva versió
això de l'autèntic
a mi tampoc m'agrada gens
perquè no hi crec
no hi crec
en les receptes autèntiques
ells hi posen la seva versió
i aquí agrada més
la que faig jo
perquè és la que fem
és com la cuina xinesa
que els xinesos fan la cuina
que ens agraden altres
però no la que consumissin ells
clar
clar clar clar
i a més que
això de l'autèntic
és una
és una mica ridícul
no
que tampoc té a veure
amb la
amb la tradició
ni
té a veure
amb
jo crec que les receptes
les has de fer
com t'agraden a tu
i si t'agrada
l'arròs fet de més
doncs mira
jo no menjaré amb tu
però
a tu t'agradarà
per tant no només
reprodueixes
sinó que afegeixes
de la teva part
evidentment
sí
bàsicament perquè al final
tothom
diuen que
diuen que el coneixement
és com una recepta de cuina
a tu et donen la recepta
tu fas la teva versió
i després als teus fills
els expliques la teva versió
i aquí hi ha un afegit
de coneixement
doncs això és el que faig
agafo
i faig les receptes
tal com m'agraden a mi
evidentment
i que n'has creat alguna
de zero
de dir
mira avui tinc pollastre
i tinc això
a la nevera
va a veure què em surt
doncs això
sempre que em comenten
o em demanen una recepta
jo sempre dic
que jo no en tinc
de receptes meves
jo no
o sigui que això ja
li deixo el Ferran Adrià
jo
jo simplement busco receptes
a internet
i miro
i faig una mica
una versió
però
que sigui meva del tot
no n'he fet cap
i què se't dona millor
primer plat
segon plat
per tot això
carn
peix
o postres
la majoria
són segon plat
i
soc bastant caòtic
és a dir
hi ha una mica de tot
el que sí que és veritat
és que
el que demanen a internet
més
és el postre
que jo tampoc
no soc molt
molt aficionat
però
això és el que demanen sempre
el pastís de xocolata
que ja l'he fet dues vegades
a més
i el brownie
tot també l'he fet
i segueixen allà
escolta un altre
i tal
per quanta gent cuines
quan cuines a casa
per quanta gent cuines
som tres
o sigui que
convidats mai
normalment no
perquè som més
d'anar a sopar fora
això de rentar els plats
després
i normalment
el que sí que faig
és que vaig a sopar
a casa d'algú
i porto alguna cosa
perquè tu menges
tot això que veurem
en vídeo
el que fas
a les recetes
al videolog
és per menjar
sí sí
és el que mengem a casa
i de fet
quan em fan
sol·licituds
molt sofisticades
dic és que això
no ens ho menjarem
a casa
o sigui
tampoc
escolta'm Xaver
això de posar
salsa de soja
a la truita
doncs no ho he provat
i de fet
ell ho va comentar
a l'entrevista
estem parlant
que vam anar
al restaurant
del Francis Paneu
que és un cuiner
que té una estrella
mitjellín
que ens va convidar
amb una idea
de fer promoció
de la truita de patata
i ell va comentar
que
si n'hi poses
queda millor
jo no ho he provat
i de fet
ell quan la va fer
es va descuidar
i no l'he provat
però ell diu
que com té
aquest toc salat
doncs que queda bé
ho haurem de provar
la truita de patata
és dir que
ingredients tant com vulguis
no li pots posar
una truita de patata
vols dir que li cal
molta promoció
a la truita de patata
sí
és estupenda
tothom en fa
la gràcia és
com fer-la
i com explicar-la
perquè a cada casa
la tieta
la mare
no poden competir
aquella truita de patata
és la millor
per molt que fem
però quan expliques
a la gent de fora
que també s'enamora
de la truita de patates
és complicat
amb paraules
clar perquè
a més te pregunten
coses del tipus
per què talles
les patates així
i no aixar
i dius
home no ho sé
perquè llavors
comences a pensar
ma mare les talla
d'una manera
la veïna d'una altra
i no les saps contestar
amb seva
sense seva
amb pebrot
sense pebrot
sí sí
i de vegades
hi posen un munt de coses
que diuen
això és l'autèntica
porta xorizo
i dius
escolta
no ho sé
això de l'autèntica
i sí que és veritat
que canvia
en funció del tall
però em fan aquesta pregunta
de com canvia
i jo dic
mira ho has de provar
perquè jo no t'ho sé explicar
i escolta
com ho analitzeu això
a veure
cada cop
la gent té menys temps
i s'està dient
des de totes bandes
des de fa molt de temps
que es consumeixen productes
prefabricats
preelaborats
clar mengem
d'una revolada
i en canvi
tens un munt de visites
al teu videolog
i això vol dir
que la gent
escolta
ho prova
s'interessa
com es conjuguen
les dues coses
home jo crec
que hi ha una part
de l'audiència
que no les prova
que només les mira
perquè
bueno
doncs li agraden
i li cau la llagrimeta
i si ja pogués
i després
hi ha una altra cosa
que és molt important
i que me la diguin aquí
que tenim cuines professionals
és que això del temps
si no pots anar a dinar a casa
és evident
que no tens temps
però
en 20 minuts
pots preparar
quasi qualsevol cosa
o sigui
hi ha molts plats
que en 20 minuts
t'arregles
i si no
doncs la nit abans
per mi
cuina relaxa
me relaxa
m'a distret
i és veritat
que quan hi ha
a casa
els sopars
més de 20 minuts
no inverteixes
i tothom sopa a casa
gairebé
però fer una truita
no t'importa
més de 20 minuts
una manida tampoc
unes
bajocas
una verdureta tampoc
vull dir que
n'hi havia
una pasta
tampoc
i si vols fer alguna cosa
més elaborada
potser hi ha gent
que s'agafa
com a l'afició
relaxant
que dius tu
de cap de setmana
no?
és el que deia ella abans
és el que li demana
que és els pastissos
el postre
és una afició
que agrada a tothom
de fer
llueix molt
perquè és l'últim
record que tens
quan fas el dinar
o el menjar
no?
llavors clar
la gent s'hi mira bastant
tot i que se fan
moltes aberracions
perquè el que és
els pastissos
són fórmules
bastant matemàtiques
vull dir
són proporcions exactes
vull dir
una cosa és que
a la carbonada
hi puguis posar nata
o no
o xocolata
o all
o el que vulguis
però un pastís
d'un brownie
si no encertes
les proporcions
vull dir
allò no pujarà
i es quedarà
dut com una pedra
de fet això
és un problema
perquè jo
gairebé mai
poso
la quantitat exacta
d'ingredients
perquè és l'argument
aquest que és una qüestió
de gustos
i si t'ha d'agradar
més
hi poses més
però clar
amb els postres
és veritat
que no surten
i és l'excepció
que faig
és que sí que poso
la quantitat exacta
o com a mínim
dono un marge
si t'agrada més dolç
hi poses
però si poses menys d'això
ja no surt
i això sí que has de tenir
una mica més de cura
i per això no m'agraden tant
perquè hi ha poca llibertat
amb els postres
quantes receptes a ti
que tens
al videoblog?
117 receptes
s'imagineu-vos
no s'ho imagineu
entreu-hi
elcocinerofiel
i si no
al Youtube
directament
i també estem
al Facebook
feu-li algun suggeriment
Àngel Gerard
en 10 segons
que s'ho passi bé
no, em dóna feina
perquè
fins i tot en l'absència
la gent pugui continuar
mirant coses de cuina
encara que sigui
virtualment
a la pàgina
del Cocinero Fiel
del Javier Llue
senyors
ens trobem
després de vacances
Àngel Gerard
després de vacances
gràcies
moltes gràcies
i enhorabona
al Javier
gràcies
bona tarda