Fins demà!
Vacances sempre és una manera de fer salut, eh?
O i tant.
Sempre.
A la mínima que pugueu, unes vacancetes, per poques que siguin,
dos, tres dies, això sempre allibera l'estrès
i sempre deixa més bona condició.
Esperem que no es faci cap esguins, la Núria, perquè...
Ah, això, sí, esperem que no es lesioni.
Sí, sí, sí.
Però avui parlem dels esguinsos, no?
Avui parlem d'aquest tipus de lesió,
perquè és una lesió d'aquestes molt comunes,
i una mica fer cinc cèntims de com funciona,
i fins i tot què en podeu fer,
és a dir, quina és l'atenció primera que podeu dedicar-li, no?
Perquè ara, quan entrem una mica més en profunditat,
veurem que en funció de la serietat,
en funció de lo greu que pugui ser la lesió,
doncs també mereix un altre tipus d'atenció.
Diguem, clars.
Doncs anem per feina.
Anem per feina.
Què són esguins?
Sí, la pregunta òbvia del tema és això, no?
Un esguin seria un estrip, d'acord?
Imagineu-se, i més molt literalment,
quan teniu un tros de roba i l'estripeu,
doncs un esguin és això, però dins el cos.
Llavors hi ha uns llocs de preferència en què fàcilment passa.
Els llocs més típics són els lligaments,
aquest és l'esguin típic i tòpic,
i un altre lloc que et sol passar també són els músculs.
Això dels músculs li sol passar als futbolistes, però.
És comú amb gent que fa activitats esportives molt fortes,
molt fortes, i en sec,
doncs degut a l'atenció de l'activitat, del múscul,
clac, doncs s'estripa.
Això és un esguin.
El que et deia, els més comuns són aquests dels lligaments.
I què és un lligament?
Perquè hi ha molta confusió.
Això la gent a vegades ho sent
i no sap molt ben bé què és el que s'ha fet malbé.
Els lligaments penseu que és una estructura del cos
que tindria un format que recorda un cordó,
un cordó de sabata, o sigui, fet de molts de fils,
i que té una particularitat,
que és una estructura que és poc elàstica,
és a dir, és una cosa que està pensada per aguantar,
simplement per aguantar,
és a dir, sempre està posat entre dos ossos,
dins una articulació,
això pot ser el turmell, pot ser el genoll,
pot ser, a qualsevol articulació.
Fins i tot penseu que els dits n'hi ha d'articulacions,
també hi podem tindre esguinzeus els dits.
Doncs penseu que és això,
és una peça pensada per aguantar,
exclusivament per aguantar.
Com més grans ens fem,
més facilitat perquè se'ns trenquin,
també s'ha de dir.
És a dir, el que us deia que són poc elàstics
és una mitja veritat.
Quan som jovenets,
hi ha molta més fibra elàstica
i llavors és més fàcil.
Això ho veureu segurament
amb les noies joves es veu molt bé,
que són molt elàstiques.
Hi ha gent que veieu que es dobleguen,
sembla que seguim de fer mal
i no se'n fan gens.
I és bàsicament perquè,
de jovenets,
tenim més proporció de fibres elàstiques.
Llavors, quan ens fem més grans,
tot es fa més rígid
i és més fibros.
I aquí ve el problema.
Llavors, dit això,
el que sabem és que
el que fa molt bé pròpiament
és això, el lligament.
El farem com a exemple
el típic esguins de turmell,
perquè és la toipa que torta de peu
i és un clàssic,
a més no poder.
Llavors, el que realment es fa molt bé
és allò.
I té diversos graus de fer-se molt bé.
Què vol dir això?
Vol dir que tenim
tres modalitats possibles.
Una cosa és que sigui
un esguins que es diu de grau 1,
que voldria dir una cosa lleu,
un strip, res.
Més aviat ha sigut
que el lligament ha patit
i alguna petita fibra
s'ha fet molt bé,
allò ens fa mal,
però bé, aquests no tenen molta importància
i solen passar força bé.
Un petit fil del cordill,
que veiem abans.
Un dels molts que té.
Pensem-ho així.
Després hi ha el grau 2.
Aquest ja complica
i aquest és potser
el que més comunament ens trobem
i que fins i tot
és dels que més molesta.
Que és gairebé
un Quiroinopuedo,
és a dir,
no s'ha fet mal bé completament,
és el que seria
una rotura parcial.
No s'ha fet mal bé completament,
però quasi-quasi.
I precisament això,
el quasi-quasi,
és el que fa més mal,
el que provoca més dolor.
I el grau 3
ja seria
la rotura completa.
Aquí hi ha solució,
doncs,
mirar la solució
gairebé està en el món quirúrgic,
o parau,
o qual cosa més.
Però bé,
el que més problemes ens dona
és aquest que està al mig,
perquè és el que més dolor dona
i, a més a més,
és el que més reacció fa,
més reacció inflamatoria.
Això és important,
perquè una cosa
és el que es fa mal bé,
que és el lligament,
que hem dit que és això
que aguanta l'articulació,
que li dona realment
el nom tècnic
que és estabilitat
a l'articulació.
El que realment reacciona
és tot el que hi ha al voltant.
Penseu que les articulacions,
això no és gaire comú sentir-ho,
però totes
van empaquetades.
Podríem dir que tenen
una bossa externa
que la recobreix.
I allí dins hi ha de tot.
Bàsicament hi ha un líquid
que l'obliga a l'articulació
i conté tot el que passa dins.
Què passa?
Quan nosaltres ens fem mal,
el cos que fa es defensa.
El cos no li agrada
que facin mal les coses
ni que et lesionis.
I què fa?
Quina pensada en té?
Doncs mireu,
crea el que es diu un edema.
Un edema és un munt de líquid,
per això quan nosaltres
ens fem una torta de peu,
això haurà passat segur.
Si s'infla, no?
Sí.
I t'han de treure el líquid.
Correcte.
Bé, moltes vegades
en principi el cos
l'hauria de reabsorbir.
És lent
i en casos que és molt gran,
llavors sí que l'han de treure.
Però a fi de comptes
això és una reacció
de protecció del cos.
Penseu que s'ha trencat
o s'ha fet malbé,
s'ha esquinçat
allò que hi havia a dins
i el cos què fa?
Fabrica un coixí natural.
Un coixí
que a fi de comptes
és perquè no ho moguis més,
perquè no li donis més batalla
i no ho lesionis.
Ara, això és important,
això ens ve molt al cas
quan us feu un esguins,
pressuposat,
l'activitat que esteu fent
l'heu de parar,
l'heu de reposar.
No, no, ho dic...
Cap a la banqueta, eh?
Se'n riuen aquí els de la ràdio,
però ho dic
perquè és força habitual
fer-se aquesta lesió.
A més, té una particularitat
que no sol,
a no ser que sigui complerta,
la reacció és
tard unes hores
en fer-se efectiva.
Llavors, tu et fas la torta
i en primera instància,
que està en calent,
doncs poca cosa notes.
m'he fet mal,
però sembla que pugui seguir
i tal.
No, llavors,
ja al cap d'una hora,
hora i mitja,
allò,
ja fa tant de mal,
o fins i tot,
típic,
si te la fas a la nit
i te'n vas a dormir,
segurament del dolor
us despertareu.
Estem parlant de dolor, dolor, eh?
Dolor del gran,
sí, del bo.
I és això.
Moltes vegades la gent
no en fa gaire cas
el que ha passat en aquell moment,
perquè en calent
semblava que no fes mal,
i ha continuat l'activitat.
Què passa?
Si resulta que estàvem
en un grau mig,
allò que dèiem
que estàvem mig estrencats,
no del tot,
el risc gran
és acabar d'estripar-ho,
acabar de trencar-ho,
no?
I això és,
per això és important,
que quan pico us feu
una torta de peu,
bueno,
a partir d'aquell moment
mireu una miqueta
l'activitat que aneu a fer,
i si és de més intensitat,
doncs per suposat.
Jo,
la recomanació és que la eviteu.
Això és una.
Això és una.
Una altra cosa,
quan tu et fas una torta de peu,
una cosa que es veu molt,
de vegades,
és un blau,
et surt un blau.
Això ho heu vist?
Sí.
Sí, sí, sí.
És molt comú.
Doncs el blau que surt,
penseu que moltes vegades
és perquè quan s'estripa
el lligament aquest,
també s'estripen,
sense voler,
petits vasos,
petits conductes
per on circula la sang,
no?
Llavors surt el famós blau,
que a vegades és molt vistós,
a vegades sembla que
t'hagis fet una gran trencadissa,
però resulta que pot ser casual,
pot ser que casualment
haguis negat un vas més al que un altre,
i llavors sembli molt gros,
però no és l'indicatiu
de l'abast de la lesió.
Què passa quan us feu la lesió?
Què heu de fer?
Què podeu fer
i què feu quan aneu al metge?
També és interessant
que entengueu
el que passa
quan vosaltres se'n aneu a urgències,
heu fet una lesió
d'aquestes característiques,
fent algun esport,
i se'n aneu a urgències.
Llavors entreu allí,
després de fer,
d'esperar el tor que us toca.
Sentat, si pots fer, no?
Sí, per suposat.
En aquells moments
ja esteu en un moment
de molt de dolor,
que el peu, bàsicament,
és que no el podeu ni posar al terra,
no el podeu carregar
perquè fa molt de mal, no?
Llavors us fan passar
allí el box,
ve el metge,
llavors t'agafa el peu
i te'l comença a rebregar
i moure, i clar,
us agafa les estrelles,
us agafa les estrelles
i dius que et fa imparar més mal.
No, això és normal.
Què fa el metge?
Què està valorant?
Està valorant
si,
quin és l'estatus del lligament,
com ha quedat el lligament.
Si està completament trencat,
clar,
això voldrà dir
que ell el podrà moure
sense cap tipus de problema,
clar,
ja no aguanta el que hauria d'aguantar.
Si està a mitges,
ell notarà que sí,
que encara aguanta
i si és poc també ho valorarà.
Clar,
he de pensar que
quan això està molt omflat
també és una mica difícil
d'acabar de perfilar
si és que és una persona
que ha tingut un esguins lleu
i el seu cos
ha fet una reacció molt gran
o és una persona
que sí,
s'ha fet una lésgeu molt seriosa,
no?
Llavors aquí,
opcions.
Opcions,
tornarem a parlar-ne
del que podeu fer vosaltres
abans d'anar a urgències,
abans de poder arribar
a una assistència professional.
El mitjà llavors decidirà
què en fa,
si l'embolica,
si l'immobilitza
o si simplement
li posa un bandatge
perquè quedi una mica més fixa
i ja està.
I l'immobilització aquí hi ha
en graus,
el que us dic,
un bandatge
d'aquells elàstics,
aquelles mitgetes que posen,
hi ha gent que li agrada molt
portar la mitgeta.
I en les mitgetes aquestes
després hi ha
el que es diu
un bandatge compressiu
de cel·lulosa,
de paper,
que són aquells que piquen molt,
i pesen menys
que un guix,
que seria l'altre grau.
La cel·lulosa
són uns rotllos de paper
que emboliquen,
emboliquen,
i al final acaben donant això,
evitant que el peu el moguis.
En els casos
normalment més greus,
el que s'opta
és per l'enguix,
enguixar-ho
i deixar un temps
que el cos faci.
Quan allò està comprimit,
aquell coixí natural
que jo us deia
que intenta fabricar el cos
no el pot fabricar.
això sí que hem anat a temps,
a urgència,
si no ja l'ha fet.
No el pot fabricar
i no el pot expandir-se.
És una manera de frenar-ho.
Per què és interessant
frenar això?
I aquí ve el que vosaltres podeu fer.
Quan nosaltres ens fem aquesta lesió,
com que el cos
el que farà és
intentar immobilitzar,
intentar
que allò no vagi a més,
no empitjori,
encara que fa molt de mal,
el dolor en principi
no té res a veure,
és simplement un sistema
per avisar
que allò està fet molt bé.
Doncs com que el cos
intenta això,
una eina
perquè això es recuperi,
s'arregli,
és parar-ho.
I com es para?
Mireu,
la primera atenció
que podeu fer sempre
que us feu un esguins
és posar-vos fred.
Una bossa de gel,
una bossa de pèsols congelats,
el que tingueu a mà,
que estigui fred.
Aneu al tanto,
sobretot,
que si està molt fred
doncs fiqueu
algun tipus de tela,
alguna tovalloleta,
alguna cosa,
que tampoc passi el fred
però que no congeli
perquè si no
us arribarà
i podria fer molt bé la pell.
també.
Llavors,
el metge normalment
quan tu hi vas
no et posa fred
sinó el que fa
és embolicar-t'ho.
I a fi de comptes
d'emolicar-ho
també és una manera
de mantenir,
de contenir,
de contenir
el que el cos
intenta expandir
per solucionar.
El fred,
què faria?
Baixa la circulació
de la sang,
disminuïs la circulació
de la sang
i si disminuïm
la circulació
de la sang,
allò no es pot omflar,
no hi pot anar
el líquid,
de la sang
i dels líquids,
no és només
de la circulació
de la sang.
És la primera
tensió de parada.
S'arrelentir el procés.
S'arrelentir
totalment.
Donar temps
per poder...
Correcte.
Fins
fins que podem
donar-los això
d'embolical
o fer algun tipus
d'atenció
més acurada.
Llavors,
el fred
és el primer
que heu de fer.
Allò de les tortes
de peu,
de ficar-se
el peu
en aigua calenta
en sal
i te diuen això.
La veïna t'ho diu
posa de l'aigua calenta
en sal
i mous.
Tothom té un remei
quan et passa
alguna cosa.
Res.
Això no ho feu.
Perquè què passa?
Si jo fico
el peu
en aigua calenta,
quan jo tinc un esguins,
el que faig és
augmentar la reacció
inflamatòria.
Faig més inflamació.
Llavors,
al contrari,
l'aigua freda.
El de l'aigua calenta,
això està bé
que sorti.
L'aigua calenta
normalment seria
unes fases
més a llarg termini,
és a dir,
quan la inflamació
ja ha passat,
ja portes uns 15-20 dies
d'allòs
i el que es vol
és que el peu
comenci a funcionar,
comenci a moure's.
Llavors, clar,
posar l'aigua calenta
facilita el moviment.
I amb sal?
Per què?
Què faria la sal?
Sí,
això de la sal,
això és un remei popular,
però la particularitat
o el sentit
que té posar-li sal
a l'aigua calenta
és que aguanta l'aigua
més calenta
més estona.
És una qüestió
del mineral
que li poses,
no té més.
Una qüestió química,
eh?
Sí, sí,
no té més.
No té màgia
en cap sentit
ni a tall,
també,
que moltes vegades
és el pensament
que aquella sal
reconstituirà
allò fet malbé.
No,
no és el cas.
El cos
no funciona
d'aquesta manera
per reconstituir.
Llavors,
res d'aigua calenta,
que ens quedi clar,
això seria
molt més endavant.
Un remei
interessantíssim
per tindre a casa.
Això,
i a més,
amb els esguinços,
podríem dir
que és de l'un milloret
que hi ha
per solucionar-ho.
Una vegada n'hem parlat,
en aquests anys
sempre surt un tema
que a mi m'encanta,
que és l'argila,
que és el fang.
El fang,
el fang,
eh?
El fang no de fer figuret,
és fang terapèltic,
que es diu.
El fang,
això ho podem comprar
en botigues,
eh?
Ho venen,
ho venen ja
o en pols
o benen preparat.
En pols
és molt més econòmic
i han preparat,
avui en dia,
per sort,
els preparats aquests
van amb uns tarros
o van amb uns tubs
i doncs ja acostumen
a portar
algun tipus
d'afegitor
antiinflamatòri,
algun oli essencial,
d'àrnica,
d'alguna planta
que facilita el procés,
no?
I us ho recomanava,
sí que és més car
el preparat,
però
és més còmode.
I més efectiu,
no?
Si porta aquests
adicionals.
Sí, clar,
hi ha el suplement aquest
i a més a més
la comoditat,
perquè clar,
l'argila,
per la gent
que li agrada el tema
de les terapèutiques
naturals,
és molt maco,
molt atractiu,
aquell contacte
amb la terra,
el més primari,
podríem dir que
fins i tot
és la teràpia
més antiga
que existeix,
aquesta de posar-se fang.
Però clar,
a casa,
fer la pasteta
amb el fang
amb pols,
amb l'aigua,
on si tens un plat
o una gasoleta,
allò embruta,
comença a embrutar,
el primer dia ho fas,
el segon dia també,
el tercer ja,
i el quart ja
és que no m'hem recordat
i no és veritat,
és que no vull passar
per tot allò.
facilitar les coses,
perquè és tan sols
obrir el pot,
aplicar-ho,
aplicar una capa,
no cal capes molt gruixudes,
dos, tres mil·límetres,
n'hi ha prou,
i es deixa secar,
això és important,
que ho deixeu secar
i aproximadament
en 40-45 minuts
ja teniu secat
el fang aquell,
ja ha fet l'efecte,
ha fet dos efectes,
el fang
és interessant
per dues qüestions,
una és que si el poseu fresquet,
si el teniu a la nevera,
doncs
disminuirà la inflamació
perquè absorbirà
la calor de la inflamació
que el cos està generant,
això és una.
I dos,
és que on que el estarà
una estona allí,
posat,
en pic ja s'ha absorbit
el calor que pugui absorbir,
a poc a poc
anirà posant cap endins.
I això direu,
i per què?
De què serveix?
Mireu,
primer hem fet
un efecte antiinflamatori
i després
el que farem
és que torni a activar-se
la circulació.
I per què, direu?
Doncs mireu,
per reconstituir,
per reparar allò
que s'ha fet molt bé.
Llavors és un doble efecte
aquest del fang.
O sigui,
va i bé,
l'efecte primer...
Primer desinflama
i després facilita
que els teixits
tornin a estar
ben regats.
Tant d'una cosa,
quan poseu fang
en unes guins,
recordeu que quan el retireu
això resseca molt la pell,
és molt estringent el fang,
això sí que ho té.
Doncs sempre,
sempre,
sempre després
una cremeta hidratant,
qualsevol,
o una mica d'òlia i oliva,
si molt m'aporeu,
si no...
En cas que hi hagués ferida,
per exemple,
ferida oberta...
Clar,
això és un altre tema.
Quan parlem de ferida,
amb el fang
no hi hauria problema,
el fang precisament
és una eina
que es desinfecta,
això sí que ho té,
això sí que ho té.
Però bé,
davant d'una ferida,
més val que hi dediqueu
una altra atenció
una mica més directa
en el sentit pràctic,
no?
O sigui,
a veure,
quan teniu una urgència
hem d'anar,
hem de realment
fer serveis d'urgència,
d'acord?
I en terapèutiques,
la terapèutica
més alternativa
no acostuma a ser
de bona resposta
a l'urgència.
A vegades sí,
però no acostuma.
La que realment
respon molt bé
és la medicina convencional.
Així de clar,
tenim tot un llistat
de fàrmacs
que escolta,
que ens trauen el dolor
d'una manera immediata
o que ens faciliten
desinflamar les coses.
Llavors,
quan fa falta
ho hem de fer,
hem de fer-hi cas.
Llavors,
hem dit
el d'immobilitzar,
que ho feia el metge
o nosaltres,
si no és molt greu,
si no és un esguins greu,
podríem optar
per tractar-ho ja directament
amb argila.
Això també
és un ocio
tenint en compte.
I una altra figura
que aquí no ha sortit
i val la pena fer-la sortir,
que és la figura
del fisioterapeuta.
Felip Audec.
Aquí, aquí.
No sé com li cap a casa,
però és interessant
que la gent també
estigui al cas, no?
De vegades pensem
que bé,
el cos ja va fent,
ja va fent.
Sí,
el cos,
és veritat,
té els seus mecanismes
per guarir,
sempre.
Fins i tot,
si sou molt puristes
i si fossin molt sincers,
totes les terapèutiques
que hi ha
a la medicina,
totes,
està gairebé,
diria que la cirurgia,
i a vegades es pot discutir,
totes van dirigides
a posar-li molt fàcil
al cos.
Però el reparador final
de tot,
el que realment
reajusta tot,
és el cos,
gràcies a les hormones
que té,
a les químiques que té,
és a dir,
és ell que és molt intel·ligent,
nosaltres li posem fàcil,
fins que quan li donem
un fàrmac
realment li estem posant fàcil
per què?
Perquè restableixi
aquella funció
per la qual estava pensat.
Això és un miracle,
el cos,
i li hem de fer cas,
però que us ho deia,
sí que el cos
soluciona,
a vegades soluciona
de manera que no ens agrada gaire.
És a dir,
el que entén el cos
és que solucionar
vol dir
que no em pitjori,
que no et facis més lesió.
Ara,
el dolor,
el cos te'n li fa.
Ell te'l fa,
te'l fabrica el dolor
perquè tu notis
que alguna cosa no funciona.
El dolor què és?
El dolor és una alliberació química,
pura i dura,
no té més.
És a dir,
el cos,
quan tu et trenques alguna cosa,
quan tu l'irrites
d'alguna manera,
i aquí qualsevol cosa,
des d'un cop
està un menjar
que mengeu
que estigui en mal estat,
que seria
un dolor mal de panxa,
o qualsevol tipus de lesió,
els joves estiguin nerviós.
A fi de comptes,
al final de tot,
el cos,
com realment expressa el dolor,
és a través d'una alliberació
de substàncies.
Allí hi ve unes substàncies,
substàncies inflamatòries
que es diuen,
i comencen a donar aquest senyal.
Imagina't que el cos,
en un lloc determinat,
hi comença a abocar
substàncies que diuen,
eh, aquí fa mal,
aquí fa mal.
Funciona així.
Llavors,
la nostra gran incomoditat
moltes vegades
ens preocupa més el dolor
que no pas la reparació.
Això, molts esguinços,
està més interessant dir-ho.
Mireu,
el dolor,
un moment o altre,
desapareixerà,
perquè sempre acaba desapareixent.
desapareixent.
Però,
una cosa és que desaparegui el dolor,
i l'altra cosa
és que
la lesió
es recuperi,
es guareixi.
És a dir,
has-ho dit,
el primer el que fa el cos
és immobilitzar.
I immobilitza,
i mentre immobilitza,
allí no s'arregla res.
Només s'immobilitza.
Ell activa el dolor
per avisar-te
que alguna cosa passa.
Quan tu tractes,
quan tu
ho atens,
el que fas és baixar el dolor.
I en pica el cos,
diu,
això ja no fa mal,
llavors comença a reparar.
Per què dic això?
Perquè si vostè es fa un esguins,
una torta de peu,
suposeu un esguins de turmell,
el dolor t'acompanyarà normalment,
si no és molt greu,
si és un grau 1,
allò que dèiem,
pot ser una setmana,
una setmana i mitja.
Tants dies?
De dolor, sí.
De dolor perfectament.
És possible.
Ara,
la reparació del teixit,
pensa que fins que no fa uns 20,
20 i escaig dies no comença.
És fort això.
No comença fins al cap de 20 dies.
Sí, sí,
tarda força
en guarir el cos dins.
ara,
ens ho deixen en una condició
força òptima,
llavors no ens confiem,
està molt bé
que haguem reparat,
però que hem de donar temps de guarir.
Llavors el que et deia dels fisioterapeutes,
el cos sí que es arreglarà,
però bé,
moltes vegades
se li ha de posar fàcil,
per què?
Perquè ho arregli,
bé,
ho deixi en bona condició,
perquè segurament molta gent
que ens està escoltant
i que ha patit esguinços,
doncs,
i els va patir fa anys,
encara se'n recorda.
Per què?
canviar el temps
i ai,
ai,
em fa mal aquest turmell.
O en sexe s'aixeca
al dematí
i quan fa fred,
ai,
ai,
me n'ha d'unes punxadetes.
I és allò
que no va quedar ben guarit.
Que no quedi ben guarit,
què vol dir?
Vol dir que segurament
la reparació que em va fer el cos,
doncs va ser,
el que va fer normalment el cos
és una petita cicatriu,
no?,
per enganxar el que estava trencat,
d'acord?
Però a vegades les fa més bé
perquè les circumstàncies
estan més bé
i aquí estaria en mans
al fisioterapeuta,
no?,
donar-li bones circumstàncies
des de les teràpies
d'antidolor
hasta els massatges
que es puguin fer
o hasta les manipulacions
que es puguin fer
de l'articulació.
O,
si no li han donat circumstàncies,
doncs fa aquesta cicatriu
d'una manera molt grullera.
Cura com pot, no?
Cura com pot,
segurament molts obreu,
això es veu encara amb gent gran,
no?,
que abans la medicina,
la medicina popular,
voldríem dir,
no professional,
funcionava amb arreglos
d'aquesta manera,
no?,
i bé,
no es valorava
si la cama quedava més curta
o si el braç quedava
mig replegat,
es valorava,
doncs,
que mira que el dolor
un dia o altre passava,
clar,
sempre acaba passant.
Llavors,
bueno,
una assistència professional
com un fisioterapeuta
seria la més adequada
per què?
per facilitar també
el que després de passar
tot aquell procés
d'immobilització
o de guariment
poguéssiu retornar
a la normalitat,
perquè clar,
imagineu-se el que és pel cos
estar-se molt de temps
sense moure's,
tots els músculs
perden capacitat,
tota la musculatura
s'atrofia,
perd força,
i això,
sembla que no,
però els que heu passat
per un esguinx
i se l'han embolicat
ho haureu vist,
que quan se'l trauen,
el guix
o el bandatge
aquell compressiu,
doncs escolta,
estàs un munt de dies
que et costa,
que sembla que et falli la cama,
que no acabes de veure-ho,
clar,
llavors,
una bona assistència
és fàcil,
eh?
El món esportiu,
ho dic perquè
ho haureu vist,
el que fan normalment
els fisioterapeutes
és embolicar-ho
amb uns bandatges,
fan un tape,
adhesius,
i ara n'haureu vist,
ara està molt de moda,
això a les Olimpíades
va començar a veure
uns bandatges,
Pep,
no sé si s'ho vas veure,
de coloraines,
no, no, no,
de coloraines
que es posen els esportistes,
això ve de Corea,
ve d'Orient,
d'acord,
i són uns bandatges
una mica especials
que el que fan
és donar atenció
en uns llocs
i destensar-ne a uns altres,
és reequilibrar,
reequilibrar la situació
i això facilita
que tot es curi
molt més ràpid.
És tecnologia aplicada,
tecnologia,
sí,
sí,
sí,
qui no se n'ha fet una,
és que clar,
és que qui menys,
qui menys,
home,
i abans parlaves
dels futbolistes,
però també d'aquells
que no ho són,
però que un cop
o dos a la setmana
se'n van a jugar a futbol,
molts passen per aquí,
eh?
Futbol,
tenis,
és a dir,
tots els esports
d'un cert impacte
són els que tenen
més riscos d'això,
el bàsquet també,
el bàsquet també és un lloc
on es lesionen força
els lligaments,
i avui hem agafat
l'exemple del peu,
perquè és el més comú,
però a un genoll
també li pot passar igual,
hi ha lesions força habituals,
i ara que és època
de l'esquí,
doncs,
m'has de la misma,
en aquesta època
se'n solen veure
de lesions
de lligaments
de genoll.
Una qüestió,
Felip,
la pràctica d'esport,
és a dir,
si un pràctic esport,
doncs,
habitualment,
som per cas,
un 10 minuts al dia,
per dir alguna cosa,
té menys possibilitats
de patir un esguins
o no és directament
proporcional,
diguéssim?
És directament proporcional
a,
et podria dir,
a l'impacte
de la pràctica,
és a dir,
no sé si la gent que ens...
Bueno,
segurament heu sentit
parlar de l'esquai,
no?
Sí.
L'esquai en els seus dies
es va posar molt de moda
i era un esport
que ha perdut vistonada
per què?
Què passava?
Que la gent jugava
i es feia molt bé
precisament els lligaments,
es feia molt bé els genolls,
es feia molt bé els turmells,
perquè era un esport
molt ràpid,
d'acord?
I de canvis de direcció
molt forts,
llavors les articulacions
patien molt.
Llavors,
si hi ha molt d'impacte,
si hi ha molt de canvi
i sobtat de velocitat,
això sí que porta riscos.
Ara,
que una persona
diàriament dediqui 10 minuts
i els dedica,
10 minuts és molt poc,
s'ha de dir també,
dediqui mitja hora,
que seria el mínim recomanat,
a caminar,
per exemple,
a passejar,
com molts de Tarragonins fan
cap a la Faro
i cap a les platges,
doncs és saníssim,
saníssim
i en principi no té cap risc,
cap risc en aquest sentit
dels lligaments,
i en pocs altres en té.
Llavors,
procureu si feu activitat,
que sigui una cosa
de mitja intensitat,
que és que el cos
ja és el saludable,
que funcioni,
ja n'hi ha prou.
A vegades pensem que
hem de fer molta activitat
per trobar-nos bé
i no és així.
Fem-ne,
fem-ne
i fem-la amb freqüència.
Si la fem amb freqüència,
podeu estar segurs
que estareu sants,
sants,
saníssims.
Doncs mira,
avui ens has ajudat
a visualitzar allò que no veiem,
allò que no veiem
que està per dins,
però que, escolta,
ho expliques molt bé
i arribem a veure
com, home,
les guins,
allò d'estripar un...
Sí, és literalment això.
És això,
vull dir que
ho hem entès perfectament
i confiem que els veiem
també.
Felip Caudet,
gràcies per acompanyar-nos
a un divendres més.
La setmana que vinent,
aquí la Núria Cartanyà,
on estic jo ara mateix
i a parlar-se amb ella.
Oi, ha estat molt bé avui,
també,
m'han acompanyat.
Igualment,
això és recíproc.
Fins aviat,
Felip, adeu.
Fins aviat a tots.