Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català,
al matí de Tarragona Ràdio, com cada dimecres.
Bé, com cada dimecres no, perquè, de fet, ja sabeu
que l'Enric Garriga, sempre amb aquell esperit innovador
que té, va proposar aquesta temporada incloure
seccions dins de les seccions.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I aquesta temporada hem estrenat un espai
que ell ha volgut batejar com avui visita,
que fa així com a molt familiar,
i jo que imagino i espero que ja predisposi
els convidats a crear aquest ambient
relaxat i distès,
tot i que el tema que tractem avui
amb els convidats i convidada,
Déu-n'hi-do, eh?
El tema d'avui és seriós.
Has donat molt a parlar un quart de català.
És seriós.
Sí, n'hem parlat molt d'aquests temes.
Ens hem queixat molt des de parlar de català.
De la llengua, de la justícia i tot això.
D'altres maneres,
també hem d'avisar els nostres convidats,
que ara els presentarem,
que quan fem venir algú aquí,
el fem venir a que quedi bé,
no el fem venir a patir,
el fem venir perquè vegi que...
perquè ens participi,
i ens expliqui les seves experiències,
en el cas dels voluntaris,
doncs sempre tots els que han anat venint
han sigut contents i satisfets
i esperem que els d'avui també.
I parlant una miqueta més,
els aprenents surten aquí més reforçats.
Però deixa'm dir una cosa, Enric,
que és que avui el que són els continguts habituals
d'un quart de català,
doncs ho hem reduït a alguna que altra previsió
perquè no us perdeu,
perquè és una exposició concretament
que s'inaugura aquesta setmana,
però saludem els convidats.
Ens acompanya,
a veure que jo ho tenia per aquí
perquè hi ha hagut de rectificar,
perquè m'havien donat el nom,
aquí ho tinc,
ens acompanya Rosa Elisandra,
ella és la coordinadora general
del Servei Lingüístic de l'Àmbit Judicial
del Departament de Justícia de la Generalitat.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I moltes gràcies per venir,
perquè sabem que has vingut expressament
per participar en aquest programa.
A vosaltres, és un plaer.
T'ho agraïm moltíssim,
perquè sempre ho diem,
que hi ha molts àmbits,
però l'àmbit de la justícia,
per les seves característiques,
per tot un seguit de factors
que si convé ja comentarem,
probablement és el que ha estat
una miqueta més orfe
del que és l'utilització
i la pràctica del català
d'una forma, diguem-ne, ordinària.
És cert, és cert.
Justament la justícia
és un dels sectors
menys permeables a l'ús del català
i per això nosaltres,
l'equip de normalització lingüística
de l'àmbit judicial,
el que pertenem és això,
promoure l'ús del català en els jutjats,
facilitar els mitjans, els jutjats,
perquè puguin treballar en català
i gestionar l'oferta de formació
que des de justícia s'ofereix
al personal dels jutjats
perquè puguin atendre en català
els ciutadans.
Immediatament, partint de dades objectives,
anirem comentant
totes aquestes qüestions
amb la Rosa,
però també amb una parella
de voluntaris.
El voluntari del lingüístic
ja fa temps que camina
el nostre país a diferents àmbits
i ha donat uns resultats magnífics
amb la qual cosa és normal
que també s'apliqui com una eina
des de l'administració de justícia.
I ens acompanya Josep Orellana.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
és voluntari,
treballa a la presó de Tarragona
i ens acompanya, diguem-ne,
l'aprenent.
És que es diu així, eh?
Sí, sí, ho sé.
És Alberto Altarés.
Molt bon dia, Alberto.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Tu ets funcionari
en un jutjat de Tarragona?
Sí, sí, el jutjat de primera instància
número 4 d'aquí de Tarragona.
Jo no sé quant de temps portes
i ens ho diràs,
però Déu-n'hi-do,
quan parles català ja.
Moltes gràcies.
En tot cas, després ho comentem
i ja us convido des d'aquest moment
que tan bon punt ens ocupem
d'aquesta qüestió,
podeu intervenir quan ho desitgeu.
Només faltaria.
Però, Enric,
comencem amb música,
com és habitual, no?
Una miqueta, ni que sigui,
perquè això ens posa al dia
en el que són les novetats.
Sí, i a més,
com que ja hem acabat
l'autor de literària,
avui hem fet un canvi
d'aràmetres musicals
totalment diferent.
Ja s'ha acabat la literatura,
avui anem cap al jazz.
O ja has posat l'enemic,
no sé si per jugar...
No, no és segones,
simplement és que
és un disc de jazz
i com que ja sabem
que el jazz habitualment
no s'acostuma a cantar,
generalment els grups de jazz
que hi ha per Catalunya
no són massa de cantar,
aquest justament sí que ho és
i per això l'hem portat.
I és un disc que només té set temes,
els jazz ja saps,
deixen, s'allarguen, s'allarguen,
llavors no n'hi caben tants,
llavors només n'hi ha tres que cantin
i n'he hagut de triar dos
i un és aquest,
és l'enemic.
He triat els dos que tenen més lletra,
per això és aquest.
Escolta'm una miqueta,
ni que sigui d'aquesta formació
que es diu Tarannà.
Bé, ja sabeu que l'Enric ens porta
de tot un quart de català,
des de rap,
música de mestissatge,
avui jazz,
és un jazz d'aquells més clàssics,
més ortodoxes pel que sona.
No ben bé,
de fet el grup Tarannà
és el grup dels saxofonistes
Sisu Coromina,
que és un d'aquests
que es prodiga
amb diferents,
allò de músic de sessió
en diferents grups
i la peculiaritat
que té aquest grup
és que també té una cantant
que és una tal Sabina Huit
que fa molt allò
que fan amb els jazz
que la veu és un instrument més,
però canta lletra
i les lletres de missatge
al disc es diu
Pintades de Maria de Guerra
i és el segon disc d'aquest grup
i són dos saxofonistes,
un trombotista,
baixista,
teclista,
pianista i cantant,
que és la cosa, diguem,
nova.
Molt bé,
potser els escoltarem cantant
al final del programa
amb les introduccions llargues,
que vagin cantant
mentre tu anuncies
una exposició
que em penso
que substituirà
la de la maternitat d'Elna
que estem veient
al Palau de Congressos
i arribarà una sobre etiquetatge.
Segurament
perquè comença
passat demà,
del 4 al 10 de desembre
l'associació
en defensa de l'etiquetatge
en català
ADEC
i ho dic perquè
tothom coneix l'ADEC
o molta gent coneix
això de l'ADEC
però si dius
què vol dir això
no ho saben,
doncs és
associació en defensa
de l'etiquetatge en català.
Aprofitant que hi ha
la Fira de l'Oli
a Tarragona
el 4 i 5 de desembre
allà a la Rambla
hi haurà un estant
de l'associació ADEC
en què hi presentaran
hi haurà un estant
de 8 estants
d'exposició
d'etiquetatge en català
no, de venda
de productes
d'etiquetatge en català
i llavors complementàriament
això porten
la seva exposició
una exposició
que tenen
que és itinerant
per Catalunya
i la porten
al Palau de Congressos
del 4 al 10 de desembre
es podrà visitar
allò a l'horari típic
d'11 a 2 del matí
i de 5 a 8 del vespre
els diumenges
només al matí
i atenció
perquè aquest dia
el dia 10
hi haurà una visita guiada
pel part dels de la DEC
en què acaba
amb un tas de productes
i qui vulgui
s'hi pot apuntar
o sigui
hi ha tas de productes
dius
sí, tas de productes
i llavors
s'han d'inscriure
a la secretaria
no, perdó
al Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament
amb el telèfon
2977-2422-20
és gratuït
i això
ho expliquem
perquè nosaltres
som també
coorganitzadors
d'aquesta exposició
com a centre
de normalització lingüística
també hi participa
a l'Ajuntament
amb el Servei de Política Lingüística
Secretaria Política Lingüística
i tot això
ho oferim
als nostres voluntaris
que ho sàpiguen
que s'hi poden apuntar
i és d'aquest tipus
de coses
que sempre
les posem
a la nostra agenda
i les enviem
a tots els voluntaris
que tenim al Servei
els enviem
perquè ho sàpiguen
i es puguin apuntar
per a fer
aquesta visita guiada
i vegin
la gamma
de productes
que hi ha
etiquetats en català
evidentment
amb presència important
de comarques
properes
a la nostra
i a la nostra mateixa
terragonina
és el camp de Terragona
Fa temps que no fas
aquells inventaris
per treure colors
algunes marques
Pròximament
Sí, sí
ja m'ho temia
Abans de Nadal
abans de Nadal
hi haurà un nyiguinyogui
i s'ho dirà tot això
Molt bé
doncs ja ho farem
ara ens ocupem
i aprofitem
els convidats
i la convidada
que tenim avui
que ens poden donar
una idea molt pràctica
de quina és la realitat
del català
a l'àmbit de la justícia
hi ha una part
diguem-ne subjectiva
emocional
i després hi ha una altra
perquè són les dades concretes
i aquestes dades
realment
en Rosa reflecteixen
que encara manca
una miqueta
per arribar a uns nivells òptics
del català
a la justícia
Sí, cert
justament l'any passat
el 2008
es va dur a terme
una enquesta
d'usos lingüístics
que es va fer conjuntament
entre l'IDESCAT
el Departament de Justícia
i la Secretaria de Política Lingüística
en què es va fer una entrevista
a tot el secretari judicial
de Catalunya
o sigui
va ser un estudi molt exhaustiu
perquè es va entrevistar
a la totalitat
del secretari judicial
de Catalunya
i en què se'ls preguntaven
diferents qüestions
relacionades amb la llengua
usos, coneixement
percepció
i aquestes dades
revelen
que certament
l'ús del català
doncs encara no està
en la situació
que voldríem
d'una banda
l'enquesta
va reflectir
que
les sentències
per exemple
estan
segons aquesta enquesta
estaven
en un
un 8%
només es fan en català
clar
aquesta és una dada
clarament negativa
per nosaltres
perquè voldríem
que aquest percentatge
fos superior
hem de dir per això
que aquest percentatge
del 8%
és només
respon només
a la percepció
que el secretari judicial
té de l'ús del català
en la sentència
les nostres dades
sobre l'ús de les sentències
són iajudament superiors
sembla que estan
en el 16%
quasi el doble
sí
és una mica superior
o sigui
les dades que nosaltres tenim
informàticament
de l'ús del català
en la documentació judicial
ens consta
que és el 16%
en canvi
la percepció
que tenen
les secretaris judicials
és que
la sentència
és només
es fan un 8%
de les sentències
en català
sigui una
sigui l'altra
és un fet
que no ens agrada
voldríem
que aquest percentatge
fos superior
en aquest estudi
també
a part del
coneixement
de saber
el percentatge
de l'ús del català
en les sentències
també revela
per això
una dada positiva
molt positiva
i és que
el personal
que treballa
als jutjats
contràriament
al que molta gent
es pot pensar
sí que està capacitat
per atendre
en català
el ciutadà
tant oralment
com per escrit
des de fa molts anys
el Departament de Justícia
destina molts recursos
a donar la formació
necessària
al personal
que hi treballa
perquè puguin
atendre en català
tant al nivell
de cursos
de català
com
amb els mitjans
necessaris
perquè puguin
treballar en català
tenen tota la documentació
preparada
tenen el sistema
informàtic
preparat
per poder treballar
en català
tenen traductors
automàtics
tenen els models
que els faciliten
en català
i tenen personal
els dinamitjadors
lingüístics
tenen personal
en els jutjats
que els ajuden
a traduir
i a corregir
i a fer els documents
en català
o sigui
tots revelen
diuen
que efectivament
ells estan capacitats
per fer-ho
però no ho fan
per què no ho fan
per què no ho fan
aquesta és la pregunta
que ens fem
constantment cada dia
és un
diguem-ne
és un col·lectiu
en el qual
hi ha moltíssima
mobilitat geogràfica
i això a vegades
potser és un impediment
dius estaré aquí
un any
dos anys
segons la
diguem-ne
que cadascú
és molt persona
dirà
escolta
ni que estigui un any
doncs jo l'aprenc
i hi ha el fons d'armari
altres potser diuen
escolta
per un any
ara no m'hi posaré
no sé
sí
hi ha un percentatge
de gent
que sempre sabem
que està
de forma
diguem-ne
interina
interina
en el sentit
que són gent
que s'incorpora
ara
a l'administració
de justícia
siguin jutges
secretaris
fiscals
funcionaris
s'incorporan
a l'administració
de justícia
acaben d'aprovar
les oposicions
venen a treballar aquí
i al cap de poc
se'n van
perquè de fet
ja van venir aquí
amb l'expectativa
de poder marxar
cap al seu lloc d'origen
el més de lloc possible
aquest personal
sempre hi és
però això és només
un element més
que dificulta
la progressió
del català
a l'administració
de justícia
és un element
que ho complica
però tampoc
no és la causa
única
perquè
és això
el personal
que treballa
de jutjats
ja té els coneixements
per fer-ho
o sigui
d'acord que hi ha
un percentatge
que no té els coneixements
que són aquests
que acaben d'arribar
i no tenen els coneixements
però la majoria
sí que els tenen
segons les nostres
enquestes
de coneixement
del català
sabem que
entre el col·lectiu
de jutges
secretaris i fiscals
el 55%
tenen com a mínim
el nivell B de català
el nivell B acreditat
o sigui que les enquestes
diuen que la majoria
ja estan capacitats
perquè és la percepció
així
per fora
que els secretaris
tenen
i és cert
però a nosaltres
ens consta
que com a mínim
el 55%
del personal
diguem
de jutges
secretaris i fiscals
estan capacitats
per atendre
oralment
i per escrit
els funcionaris
però segons
dades que apunteu
vosaltres
després
advocats
i procuradors
diguem-ne
tenen una utilització
un ús del català
més baix
i ens consta
que els col·legis
professionals
també tenen
els seus serveis
lingüístics
i que sempre
hi ha alguna comissió
que s'hi esforça
perquè els advocats
els procuradors
emprenen el català
en el que són
les seves comunicacions
i fins i tot
en una vista
però no acaba de...
Aquest és l'altre element
és això
per què els jutges
no canvien
i passen
a treballar en català
doncs
també un dels elements
que no afavoreix
que facin aquest canvi
també ho hem d'atribuir
que tampoc
els advocats
tampoc
no fan
una pressió
forta
per això
els advocats
utilitzen
majoritàriament
el castellà
en les relacions
amb els jutjats
tant oralment
com per escrit
perquè hi ha molts
advocats
que utilitzen
el català
com a llengua
habitual
en l'ús personal
i professional
en el jutjat
o fora
de la sala de vistes
però quan entren
a la sala de vistes
i han d'adreçar-se
al jutge
un jutge
que potser
els convida
a utilitzar
el català
ells
passen automàticament
el castellà
perquè estan
més acostumats
a fer un castellà
tradicionalment
ho han fet així
hi ha una inèrcia
molt forta
a fer un castellà
i això fa que
entre uns dels altres
còstic
canviar
o sigui
l'enquesta
d'usos lingüístics
de l'IDESCAT
el que ens va fer
l'any passat
surt que
el 25%
dels judicis
són en català
bé
surt que
l'ús
que el català
s'utilitza
en un 25%
en els judicis
això ho hem de dir així
perquè
no vol dir que
un de cada
quatre judicis
sigui en català
vol dir que
el català
és present
en el 25%
dels judicis
i ho dic així
perquè
fins i tot
en els jutjats
on hi ha un jutge
que és català
no parlant
i que parla habitualment
en català
o un secretari
que també parla en català
o un advocat
que diu que ho vol fer en català
fins i tot
en aquests casos
els judicis
és molt difícil
que es facin
íntegrament en català
clar
hi ha un aspecte
alguna vegada
ho hem comentat
amb algun advocat
en exercici
que la seva part
l'habitua
la seva primera llengua
és el català
i automàticament
el que dius
en la pràctica quotidiana
en una sala de justícia
utilitzen el que està
de vegades
és que la persona
que estàs defensant
tothom diu
és una situació
tan delicada
perquè en un judici
no estàs precisament
quedant per una festa
és una situació
tan delicada
el problema radica
en que
de què s'està parlant
és d'una possible condena
si hi ha un interlocutor
que està per allà
que no sap
què està dient
pot induir error
llavors és lògic
jo parlava amb la Rosa
abans de començar el programa
que possiblement
el que sí que podia millorar
és l'escrit en català
però fer judici
en català
és bastant difícil
perquè sempre hi ha una part
implicada
i més quan tenim
tanta estangeria
i tantes intents
és això
és això
és un altre problema
és una per fet
que és tot en castellà
i és molt difícil
tractar de canviar
tot això
en situacions
tan difícils
i tan dures
per molta gent
doncs la gent
parla en castellà
i el cas especial
almenys
en el meu jutjat
és parlar en castellà
i si algú vol
parlar en català
ha de dir-lo
perquè si no
ho ha d'especificar
ho ha de dir prèviament
sí
en els judicis
de fet passa una mica
el mateix que pot passar
això caldria matitzar-ho
que ho hagis de dir prèviament
que vols que
a aquella vista
que aquell judici
sigui en català
no és ni imprescindible
no és ni imprescindible
no no
la persona pot parlar en català
directament
no cal demanar-ho expressament
el que sí que es pot trobar
és que el jutge
no l'entengui
si el jutge
o algú
o el fiscal
o el secretari
no l'entén
llavors el que es pot fer
és habilitar
algú de l'oficina judicial
mateix
perquè faci d'intèrpret
en principi
tenim els drets garantits
que podem utilitzar
tot el que és
el mecanisme de la justícia
en català
i tant
si algú no ho entén
doncs es pot habilitar
algú de l'oficina
perquè en aquell mateix moment
doncs faci
la interpretació
el castellà
de fet hi ha una cosa
que és important
no
el Departament de Justícia
en servis penitenciaris
des de fa
jo diria que 25 anys
pràcticament 25 o 24
no sé si són
tots els escris
que surten a la presó
surten en català
tots
precisament en aquesta enquesta
la dada referent
a la documentació rebuda
resulta que
la documentació
que envien els cossos de seguretat
la que envia
l'administració de justícia
o la que envia
l'administració ordinària
en tots els casos
passa del 70%
l'administració
un 70% en català
l'administració de justícia
un 77% en català
i el que envien
els cossos de seguretat
i això també
em va sorprendre
quan vam estar parlant
amb la vòlia urbana
de temes de l'índex plan
normalització lingüística
i això
doncs els cossos de seguretat
també passen d'un 88%
els documents
que envien en català
per tant
des d'aquests llocs
la documentació
principalment s'envia en català
però en canvi
després arriben al jutjat
el judici etc
i els advocats
i els procuradors
ho fan al revés
utilitzen un 72,6%
de documentació
en castellà
Sí, això és important
perquè fins fa no gaire
en un expedient judicial
tot era en castellà
bàsicament
tota la documentació
era en castellà
i això
en poc temps
ha anat canviant
perquè
molta de la documentació
que hi ha ara
en un expedient judicial
prové d'Ajuntament
de serveis socials
de Mossos d'Esquadra
o sigui
aquest increment tan gran
en l'ús del català
en els cossos de seguretat
és principalment
pels Mossos d'Esquadra
el desplegament
dels Mossos d'Esquadra
i això fa que
l'ús del català
en tota la documentació
que hi ha
en un expedient judicial
doncs
ara hagi augmentat moltíssim
o sigui
ara en castellà
diguem que queda només
la part judicial
que és majoritàriament castellà
i la part dels advocats
que costa molt de canviar
d'aquestes impresos
les impresos
de solicitud
de força pública
per fer trasllats
abans com estava
la vòria civil
hi havia un document
que està normalitzat
lingüísticament
per la secretaria
en castellà
per la vòria civil
i ara només
fer servir de català
pels Mossos
sí
però la justícia
està molt
jerarquissada
doncs
el jutge
surt
els escritus
en castellà
doncs
el resto
de funcionaris
advocats
i procuradors
siguin
en castellà
per no
ofendre
el jutge
aquest justament
va ser un altre dels elements
que es va estudiar
en l'enquesta
d'usos lingüístics
quin criteri
se segueix
a l'administració
de justícia
per utilitzar
el català
o el castellà
i la realitat
és que no hi ha
un criteri
establert
cada jutjat
aplica
el seu criteri
o sigui
institucionalment
no hi ha un criteri
establert
i cada jutjat
aplica
el seu criteri
o aplica
el canvi
sempre
en aquell jutjat
a vegades
és el jutge
qui decideix
la llengua
que s'ha d'utilitzar
en aquell jutjat
cosa que a vegades
ens afavoreix
i ens va bé
perquè són jutges
que volen
fer un català
sí
però a vegades
hi ha uns jutges
que diuen
no, no
vull que meus jutjats
treballin en català
i he sortit
tot en català
i això
ens hi trobem
que hi ha uns quants
que ho fan així
els que ho fan en català
és perquè el jutge
decideix
que vol que sigui en català
i llavors
en aquests casos
ens va bé
altres vegades
no hi ha un criteri
cada funcionari
gairebé fa
el que li va més bé
i el secretari
vol jutge
i ho permet
ja permet
que si tu vols
treballar en català
treballa
jo assignaré
els descrits
que facis en català
més igual
a cada jutjat
hi ha una situació
diferent
no hi ha un criteri
establert
institucionalment
a veure
a mi m'agradaria
preguntar-li
l'Alberto
d'on ets originari
de Zaragoza
de Zaragoza
i quant de temps
portes aquí
gairebé
un any i mig
un any i mig
i arribes
i tu eres coneixedor
que quan arribessis aquí
doncs lògicament
es parla el català
o no eres
eres coneixedor
que es parlava
però que l'exigència
entre cometes
que hi havia
a l'administració de justícia
la coneixies
sí, tenia una imatge
una mica distorsionada
de lo que era Catalunya
perquè fins que no
vius aquí
no ho saps
exactament
qual és la situació
doncs
quan vaig vindre
aquí
vaig veure
que no
hi ha ningú problema
en parlar
en castellà
o català
però
jo volia
parlar
en català
per molts motius
per motius laborals
motius socials
també
i
una qüestió
de formació
doncs
el parlar
el dia a dia
per mi
és una qüestió
de voluntat
però també
penso que
has de treballar
la voluntat
també
en el voluntariat
en els cursos
i pensar sempre
que
que pots
millorar
el tu
parlar
i tot això
de fet
ja compliries
entre cometes
amb tot aquest material
que et posa a la disposició
el Departament de Justícia
perquè tu
tinguessis la teva exigència
professional i laboral
jo tinc aquí tot això
per fer-ho
no cal
tampoc
que m'hi esmerci
hores
a aprendre català
i decideixes
per raons socials
i personals
fins i tot
de dir
calla
que soc aquí
poc a poc
no me sento
pressionat
ni res
però si
poc a poc
vull
ir millorant
i penso
que el voluntariat
i els cursos
són la millor
forma
d'aprendre
en el cas
de l'administració
de justícia
els mecanismes
pel voluntariat
deuen ser els mateixos
omplir aquell formulari
i intentar
lligar persones
que més o menys
tinguin aficions
comuns
en el cas
del Josep
tu com arribes
al voluntariat
lingüístic
o ja venies
jo fa dos anys
que ho faig
el fas
però és la primera
l'Alberto
i tu és la primera
vegada que sou parella
lingüística
nosaltres vam conèixer
fa un mes
hem fet quatre sessions
i la veritat
és que per mi
també és molt enriquidor
perquè jo
jo soc castellà
i jo m'he fet
aquí a Catalunya
i l'administració
m'ha permès
fer el B
el C
l'A
i llavors
he escrit molt bé
i el que passa
és que tampoc
a Tarragona
es parla molt
català
hi ha molta gent
que parla castellà
i llavors
a mi per exemple
tenir una parella
que és de Saragossa
o de Màlaga
o Almeria
em va bé
perquè jo practico
també
perquè amb ell
només parlo català
a aquella hora
a més a la presó
es parla molt
al castellà
no, hi ha funcionaris
el problema
els interns
i les famílies
els últims anys
s'han fet cursos
de català
per als funcionaris
de les presons
sí, sí
jo crec que no hi ha
no, no, pensa una cosa
el nivell B ja s'ha eliminat
ja tothom
gairebé 90%
dels funcionaris
de serveis financiari
la Rosa ho podrà dir
ja tenen el nivell B
perquè a més a més
és exigible
per a les oposicions
i per optar
en un lloc superior
de categoria
ha de tenir un nivell B
i el C
jo penso que hi ha
un percentatge
molt alt
de funcionaris
ja tenen el C
anirem cap al D
sí, sí
alguns estem esperant
que l'administració
ho faci
que no ho fa
no ho fem
el D ja és allò
l'excel·lència
l'excel·lència
absoluta
però has de pensar
que el D
em sembla que ja són
dos punts i mig
en una possessió
o en un concurs
dos punts i mig
és com una licenciatura
o una diplomatura
Alberto
veus aquesta sensibilitat
sense assenyalar ningú
en altres companys
que hagin pogut venir
de fora de Catalunya
ja de tot
però no
no ho veu
perquè
a justícia
som molta gent
i als cursos
som molt poca gent
doncs és una mica
trist
però
espero que
canvien les coses
però jo m'imagino
ara
aquests funcionaris
diguem-ne
que opten
doncs mirant
que ja passa
any en peny
i arriba
un ciutadà
i reclama
que la tenguin
en català
des del començament
fins al final
clar
aquestes persones
saben que tenen
l'obligació
d'atendre l'en català
no sé com se'ns urten
no
no és clar
perquè no hi ha obligació
hi ha obligació
d'atendre
però no l'obligació
personal
del treballador
és l'obligació
de l'administració
clar
depèn una mica
de la voluntat
del funcionari
i hi ha una cosa
que l'Albert no diu
que està molt clara
quan vas a un jutjat
i entres a un jutjat
si has anat moltes vegades
o a un altre judici
per exemple
la impressió és tan gran
per la gent del carrer
que el primer que li parli
li parli com li parli
i et parlarà
sí
no el gossarà
un advocat
pot ser sí
un advocat pot ser sí
però un ciutadà
no el gossarà
de dir-li
jo vull parlar català
sempre ens impressiona molt
això d'anar al jutjat
a tots
això és el pes
de la memòria històrica
de molts anys
de problemes
d'aquest estil
potser
potser sí
no conèixer
els seus drets
és un gran problema
en relació
a això dels cursos de català
que ara no hi ha tanta gent
que vagi a cursos
també
no és tant per una manca
de sensibilitat
sinó pel fet
que la gent ja el té
el certificat
és això
també
la majoria de funcionaris
com que cada any
oferim cursos de català
cada any
tenim menys inscrits
als cursos
però no perquè
hagi baixat l'interès
sinó perquè
la gent ja el té
i facem després
és l'ús que en facin
això ja és personal
no és la meva impressió
però l'any passat
vam començar
el meu curs
sis persones
i vam acabar
dos
sí
això a vegades
passa en els cursos
però és més
això
que la gent
molta gent ja el té
altres vegades
pot passar això
que la gent comença
però després
com que no estan
prou motivats
per fer el curs
perquè potser el fan més
per obtenir uns punts
per una promoció professional
doncs acaben abandonant
però la majoria de la gent
clar
el 88% dels funcionaris
ja tenen com a mínim
el nivell de català
per tant queden pocs
que no el tinguin
el certificat
queden els que
just acaben d'arribar
enric
la impressió
la impressió que té l'Alberta
d'això
que la gent
no és conscient
dels seus drets
lliga perfectament
amb el que es desprèn
de les enquestes aquestes
que com deia la Rosa
se van fer a tots
els secretaris judicials
de Catalunya
que això són 559
no és allò
300 o 200
quasi 600 persones
quasi 600 jutjats
i
una de les coses
que surt
en aquest
en els resultats
és justament
el tema dels criteris
d'usos lingüístics
en què
aquests secretaris
que són els que donen
la visió
de com està el seu jutjat
la seva impressió
és que
no s'han adoptat criteris
per exemple
l'aspecte
de la redacció
de sentències
un 23
quasi un 24%
pensen
que no hi ha criteris
adoptats
sobre això
en quant a la resta
de documentació
els entrevistats
tenen la consciència
d'un 27%
tenen la consciència
que no hi ha criteris
sobre això
i
en quant a l'atenció
oral a l'usuari
la sensació
que no hi ha cap criteri
adoptat
és del 90%
és a dir
el 90%
dels jutjats
no tenen consciència
que hi hagi uns criteris
d'usos
d'atenció oral
a l'usuari
en català
quan
com a mínim
hi ha la llei
de política lingüística
que diu que qualsevol ciutadà
en qualsevol lloc
de l'administració
té el seu dret
a ser atès
a ser entès
i atès
en la seva lleula
clar
hi ha una llei
de política lingüística
i
en els jutjats
no hi ha consciència
que hi hagi un criteri
que potser
aquesta llei
també els toquen
quan parlem
de moltíssimes coses
que ens afecten a tots
hem de parlar
de la corresponsabilitat
l'administració de justícia
que faci la seva feina
com diu la Rosa
que doni les eines
que posi a l'abast
de tothom les eines
però els ciutadans
també s'han de posar
les piles
posem-nos-hi les piles
perquè és que si no
clar
no pot ser
tot i que
ara continuem dient
quan entrem en un jutjat
ens parlen en castellà
i ens posem en castellà
directament
però en quant al tema
de la imatge
si quan tu entres al jutjat
veus aquell edifici
els jutjats aquí d'Arragona
és ostres això
clar t'imposa
però justament la retolació
que és una de les coses
està en català
està majoritàriament en català
ho sé perquè
ho diu l'enquesta
i també perquè
quan hem fet aquí
l'estudi ofercat
que aviat tindrem els resultats
de l'últim estudi ofercat
d'Ira de Bona
jo mateix
me'n vaig anar als jutjats
a veure tot això
de la retolació
i a tot arreu
tota la retolació
a pràcticament
tots els jutjats
els que estan a l'edifici central
i els que estan una mica dispersos
per aquesta zona
de per aquí on som
estava majoritàriament
en català
la retolació
hi ha alguns casos bilingüe
i poquíssims casos
hi ha la retolació
només en català
per tant
la sensació aquella
que fa uns anys
sí que tu entraves allà
i estava tot en català
ara no
ara tens la sensació
que tot està
visiblement
està tot en català
Alberto, Josep
tot el dia
parleu de feina
quan us trobeu
bueno tot el dia
no
les horetes de voluntariat
que esteu
però clar
les parelles de voluntaris
a Tarragona
bé
a tot el que és la demarcació
a través del centre
sabem que tenen molt d'èxit
hi ha moltíssimes parelles lingüístiques
des de fa anys
en aquest cas
parlem acotats
a l'àmbit de la justícia
imagino que parleu d'altres coses
no
nosaltres de fet no
no parlem
de fet
jo li vaig oferir
que vingués un dia
a la presó
a veure-la amb mi
i dir
no no no ho vull
per tant
ja no parlem d'això
no no
nosaltres el primer dia
es vam conèixer
es vam quedar
en una terrassa
es van conèixer
jo soc d'aquí
tu és d'allà
jo tinc fills
tu no tens fills
jo me caso
i tal igual
i després a partir d'aquí
doncs parlem de tot
ja hem anat al circ
aprofitant el carnet de voluntariat
de Sant Circo Obert
el Citiat Obert
i després hem anat a córrer
que s'agrada
fer esport
a tots dos us agrada anar a córrer
a ell no li agradava
però l'he convençut
i ara li agrada
ara sempre volen anar a córrer
però corrent i parlant
cansa més
no però es pot
ells en saben
això tu i jo
que no aguantem
córrer a ell
parlar al mateix temps
quan parles
i estàs corrent
jo no estic convençut
jo sí
però corres en català
no?
sí
el que passa
és una qüestió
personal
molt personal
però el tema
de conversa última
és que és casa
aquesta setmana
que és el que costa
això és més important
que cosa cosa
doncs jo m'imagino
que és que per molt
que el Josep
vulgui parlar
d'un altre tema
deus tenir el cap
tan ple
amb els preparatius
del casament
molt atabalat
perquè a veure
no és un tema personal
però la teva intenció
un cop has arribat
aquí a Tarragona
et cases
no sé si la intenció
és una cosa
diguem-ne transitòria
o la teva idea
és quedar-te aquí
a viure
en principi
no ho sé
vaig comprar
un pis
aquí a Tarragona
i en principi
vull estar
un parell
o tres anys
i decidir
ja ho sé
tu mateix sabràs
el que fas
però sí
la meva intenció
és decidir
dins tres anys
no ara
ara estic bé
i estic molt content
potser aquesta és una
de les eines
que dona més visibilitat
a aquesta tasca
que es fa
al Departament de Justícia
el tema del voluntariat
Rosa?
sí, és una de les actuacions
que la gent
veu més bé
al principi
només es feia
a Tarragona
a Girona
i a Lleida
però ara ja ens hem plantejat
d'obrir-ho també
a tota la demarcació
de Barcelona
que estem parlant ja
d'un nombre
molt gran de persones
i no només
Administració de Justícia
com es va fer
fins fa uns anys
només es feia
Administració de Justícia
sinó també
ampliar-ho a advocats
al sector dels advocats
que també és un sector
que veiem
que estan molt receptius
al voluntariat
i que pensem
que pot anar molt bé
perquè és
en principi
disculpes
només per als funcionaris
aquest tipus de programa
fins ara
era només per als funcionaris
aquí a Tarragona
aquest any
s'ha obert també
a advocats
i a personal
dels centres penitenciaris
des de l'administració de Justícia
i ara
a l'incavés
segurament
també ens plantejarem
de fer-ho a Barcelona
perquè veiem
que és una experiència
molt positiva
que va molt bé
i que és
traslladar
l'aprenentatge
de català
a un altre entorn
un entorn
més distès
fem molts cursos
de català
al jutjat
a les sales de vistes
amb molts sistemes diferents
però aquest vessant
encara no l'havíem
explotat prou
i veiem
que
convé anar per aquí
és que jo crec
que l'avantatge
que té el voluntariat
és que
perquè jo
clar
he après
igual que el d'Albert
vull dir
trompicons
ridícul
què en diran de mi
és que és aquesta
la primera
el tema és que
ell i jo ens coneixem
ell
sempre parla en català
vull dir
nosaltres ja
partim de la base
que nosaltres
no som castellans
no som castellans
no som castellans
no som el que voleu ser
però utilitzeu la llengua catalana
per comunicar-vos
a mi
el que té
és que
sap que pot fotre la pota
com diu ell
però a mi no m'importa
i llavors jo
li contesto
i li dic com s'ha de dir
i llavors el rectifica
i ja està
i és aprenent
cada dia una mica més
i és el tema
de no tenir
sentit del ridícul
però és que fixeu
que tradicionalment
això ha passat
tota la vida
però de tota la vida
no
jo parlaria català
però és que
tinc un accent
o no el sé parlar
i quan aquella persona
arrenca i veu
que el seu entorn
ni fa cap cara estranya
ni fa res
perquè l'altra persona
doncs encara l'està aprenent
dius
home doncs no passa
absolutament res
és que no és fer el ridícul
senzillament estic aprenent
una llengua
i he de fer el meu aprenentatge
no és fàcil
això és com quan
les parodies
es fan a TV3
que parlen
d'aquesta manera
doncs bueno
la gent riu molt
però clar
quan és tu
qui parla
en públic
o en una botiga
comprant
a la pastisseria
no sé
i fos la pota
doncs te sap greu
llavors ells
ells el que fan
és perdre
aquesta por
de parlar
i rectificar
sobre la marxa
quantes vegades
hem fet l'intent
d'aprendre anglès
hem estat a Londres
i hem parlat
el nostre anglès
de Cambridge
i escolta
i no ens hem sentit ridículs
perquè hem de sentir-nos
malament
perquè no acabem
de pronunciar
aquelles vocals neutres
o el que convingui
d'una manera o una altra
tot és qüestió
d'aprendre-ho
sí
jo no he tingut
ningun problema
amb la gent
i tothom
respecta
el meu català
el meu castellà
i tot
hi ha com una certa gratitud
fins i tot
no?
sí
ho has notat?
perquè per l'accent
es nota que ho estàs aprenent
hi ha com una gratitud
sí
és una mica gratificant
també
saber que la gent
aprecia això
valora
aquest gest
se'ns ha passat
el temps volant
ens espera una unitat mòbil
fora
hem d'anar acabant
apliquem una mica
de tarannà
una mica més de tarannà
i agraï moltíssim
de veritat
a Rosa Elisandra
coordinadora general
del servei lingüístic
de l'àmbit judicial
del Departament de Justícia
que hagi vingut avui a la ràdio
molt bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
i a l'Alberto i al Josep
un plaer conèixer-vos
de veritat
i que vagi molt bé
el casament
què es diuen aquests casos?
no ho sé
enhorabona
enhorabona
enhorabona
o t'acompanyo en el sentiment
és tan antic
és tan caspós
vinga va
gràcies
adéu-siau
el vent porta
un núvol
de cendra
i sang
dies de crits
i d'angoixa
i de cotxes
cremats
a l'Alberto
crema per fora
i l'Àfrica
crema per
dintre
de l'Alberto
i l'Àfrica
que ja no tomba
l'Alberto
l'Alberto
l'Alberto
l'Alberto
l'Alberto
i l'Alberto
l'Alberto
i dext?]
I des del país baija.
Llàgrimes del món, gent del sud i el nord.
Lluís, no has vist, la història es repeteix,
l'estaca enmig del ventre de la gent.
La gent, la ruta, la lluvia, la defensa del poder.
Música
Música