Pep Calvet, molt bon dia. Hola, bon dia.
Benvingut. No, no, no, vostès no estan despistats.
Passen 11 minuts de les 12, però avui ja ho anunciàvem,
canviàvem, alteràvem l'ordre, el cinema, l'aventura,
en atura, amb Pep Calvet, en raonsa d'agenda.
I tenim aquesta setmana...
Ai, ens fa córrer aquesta setmana també i caminar.
Home, és l'època, la primavera, no?
Sí, sí. Hem començat, a més, comencem d'entra d'un moment,
comencem la primavera.
Doncs mira, d'aquí ve uns 30 i escaig minuts.
Fins que el diumenge cap al tard no s'espatlli una mica,
de moment anirà bé.
També convé que plogui, perquè el nostre naturalista,
el Ferran Aguilar, va dir que plogui,
perquè les orquídies i tot això ara necessiten aigua.
Qui diu les orquídies, diu les margarides i les tomaqueres,
però vaja.
Tenim una marxa a Prades, no?
Molt bé, sí.
El dia 28, dic el dia 28,
perquè no sé si encara hi ha,
o s'han asseguit ja les inscripcions...
Que és dissabte, vinent.
Sí, és dissabte, vinent.
És la sisena marxa, la selva, muntanya de Prades.
Són 66 quilòmetres i mig.
Un desnivell acumulat ja pica una mica de 4.750.
I hi ha un màxim de 500 persones que es poden apuntar fins allí.
Aleshores, sempre fan que si, per exemple,
ara ja està, ho s'ho he dit,
doncs el mateix dia,
si hi ha hagut algú que ha dit que no hi va per qualsevol motiu,
poden agafar fins a les 500 igual.
La sortida seria a les 7 del matí des de la selva del camp
i donen un temps de 24 hores per fer-ho.
Per fer 66,100 quilòmetres.
Bé, un promig...
24 hores...
3, posem-li 3,5, 4 hores...
Sí, què?
Sí, però sense parar.
Clar, però bueno...
Però generalment, a veure, la majoria no deuen empregar aquestes 24 hores
perquè són persones que estan més que acostumades, no?
Sempre se fa...
Aleshores, el preu és entre 20 euros i 25 i fins al 23 de març,
però ja dic, si ja...
Sí queden places, clar.
Molt bé.
Hi ha un rat també el 28, no?
Sí.
El del garraf?
Molt bé.
La gent que ja té una miqueta, li agrada més la canya,
doncs hi ha un rat al garraf.
Cada vegada els rats són només d'un dia.
Hi ha la Copa de Catalunya, la Copa d'Espanya,
i doncs ja ho fan amb aquest nivell.
Ha canviat això, no?
Sí, ha canviat molt perquè el nostre que fem del TransAventure
fem 3 dies, bueno, divendres, dissabte...
Mallo no, cavallo grande, ande o no ande.
Jo segueixo les meves idees.
Digues que si 3 dies, home, és molt més xulo que un dia allà tot estressat.
Aleshores hi ha la categoria Elite, que són per 3 persones,
i bueno, per inscriure's són 100 euros.
Hi ha l'Open, que són dues persones.
A l'Open, per dir-ho d'una manera, és a la gent que vol saber què és, com va això.
Un tastet.
Això, un tastet, molt bé.
Llavors, és com tots els rides, hi haurà una cursa a peu,
3, coorientació, patins, BTT, Rappel, una mica de caia.
I tot això en un dia.
Tot això en un dia.
Home, doncs trobo que un perill de dies com a mínim.
Sí, és que no dona temps ni a disfrutar-ho, clar.
Per fi arriba la caminada a Bràfim, eh?
Mira que l'hem estat anunciant.
Molt bé, és aquest cap de setmana, serà la setena cursa i caminada a Bràfim,
o sigui, els que vulguin fer-la corrent la faran corrent,
i els que vulguin anar caminant també tenen l'opció d'anar caminant,
fins a l'ermita del Llurito,
i, bueno, se passa al riu Gaià, se va fins a la torre del Moro,
bueno, l'intensió hi ha més o més la gent que ja està acostumada.
Són uns 14 quilòmetres, eh?
I, bueno, 12 euros també.
Tampoc sé si ja hi ha...
Clar, és que és molt jo cert.
De totes maneres, aquí hi ha hagut temps, eh?
Que fa temps que s'anuncia per tot arreu aquesta cursa,
que ja porta 7 anys, per tant, és coneguda.
Tenim una mitja també aquest cap de setmana, oi?
No, aquest és el cap de setmana següent,
sí, perquè dona temps a la gent a puntàs,
és a Valls, és la vuitena mitja marató de la Calçotada,
i aquest any, a més a més,
per la gent que, bueno, que se li fa una miqueta llarga la mitja marató,
doncs fan la primera cursa del calçot,
que, bé, són 11 quilòmetres i mig...
Se'l dèiem l'altre dia un quart de marató.
Sí, aleshores, doncs, bueno,
comencen tots junts,
i el quilòmetre 4, doncs els que fan menys...
menys cursa, doncs ja se desvien,
i aleshores, doncs,
tornen a retrobar amb l'itinerari, no?
Bé, bé, és una opció per això,
per la gent que vulgui participar de la festa,
i a més a més, doncs, no corre tant, no?
Una excursió a peu, tranquil·la,
a prop de casa és el que ens porta avui,
el Pep, i vaja,
ens trasllada a un lloc
que tradicionalment, segur que moltes de les persones
que ens escolten,
que han estat excursionistes,
o minyons, escoltes o d'aines,
perquè era un destí habitual
al refugi de Montral,
que Déu-n'hi-do s'hi ha canviat, també, amb el temps.
No té res a veure al refugi que hi ha en l'actualitat.
Ens proposes Montral cap a fons, a peu.
Sí, o sigui,
tenint en compte, també,
que bé, aquest diumenge, no l'altre,
hi ha la sisena marxa a la Seu,
a les muntanyes de Prades,
més o menys és l'entorn aquest,
doncs bé, proposo aquesta excursió,
que bé, és una excursió
que començant des de Montral
no té masses desnivells,
sí que, bueno, va pujant, va baixant, va pujant,
però no és allò, un desnivell molt gran
com altres,
com si vas a Poblet, de Poblet a Prades,
de Prades rojals...
Sí, no, no, és una altra cosa.
Sí.
Aleshores, doncs, proposem sortides de Montral,
sortim en direcció oest,
passem per la banda
del que és l'Ajuntament de Montral
i creuem el GR.
Aleshores, seguim en direcció oest,
passem per la punta Coroneta,
que es diu que d'allí
s'aveu tot el que és una miqueta
la vall del riu Brujent
i la part darrere del Cuber
i el riu Glorieta,
el naixement del riu Glorieta.
Aleshores, anem en direcció als Mollats
i sempre tocant la cinglera
sense entrar dins el Mollats,
més que res,
perquè primer és un liu
a la gent que no estigui massa...
Hi haurà aigua, no?, per allà.
Sí, hi ha unes quantes fonts
que anem passant
i en trobarem,
de totes maneres,
sempre és bo portant-ne damunt.
No, però dic allò del paisatge.
Sí, sí.
No, aigua per beure,
millor que la portem.
Però allò del paisatge,
que fa gràcia, eh?
Sí, és molt bonic.
Llavors,
passem pel portell del Buscatà
i llavors anem seguint,
sempre sense baixar
de lo que és els Mollats,
val?
I llavors arribem a la font
del Cremalló,
allí sí que hi ha aigua,
o sigui,
hi ha un punt d'aigua.
Seguim sempre i sense,
com si diguéssim,
crestejant
tot el que és la portella
i els Mollats
i arribem fins al Font del Rei,
a la Font del Rei també hi ha aigua
i allí és on ja comencem
a baixar una miqueta,
no baixar, sinó planejar una miqueta,
però ja en direcció
a trobar
la carretera
que va
de Montral
cap a fons.
Trobarem la carretera
i una vegada la creuem
de seguida.
Però creuar-la,
no cal seguir-la,
tot el fem per interior.
Això,
la creuem
i llavors
pel costat del Mas de la Cinta,
més o menys,
i trobem
doncs un
Sant de Drogó,
precisament,
que ve del Mas de la Cinta,
aquesta i anirem
direcció,
altra vegada direcció
oest
i
a l'arribar
a la pista
que va
de
la carretera
de Farena,
cap a Cal Toni,
la gent que està
acostumada
a anar
perquè la zona
ja se situa.
Aleshores,
allí
anem a trobar
doncs això,
una miqueta aquesta pista
i val la pena
arribar
al Toll de l'Olla.
El Toll de l'Olla
és del riu Brugent,
potser una
una de les
formes
més boniques
que hi ha,
te pots banyar,
si t'agrada l'aigua
fresqueta.
Molt fresqueta,
ara,
molt fresqueta.
Però és preciós,
tot allò.
Si dóna el sol,
de veritat que
se passa calor,
i tenim per refrescants
i això seria
més o menys
un alt
el camí.
Aleshores,
des d'allí
anem altra vegada
tot seguint
el riu Brugent,
pel costat del riu Brugent,
i arribarem
fins a un senderó
que ens porta
fins a la Mare Déu
de les Barrutlles.
Aquesta la deixem,
nosaltres seguim
paral·lel
més o menys
a la carretera,
i llavors ja
ens arribarem
al molí
del més amunt,
que li diuen,
que això sempre em fa gràcia
perquè hi ha
uns dibuixos animats
el castillo
del més enllà,
no sé com
en diuen.
Ah, sí, sí, ja sé
que hi ha.
Això és el molí del més amunt
i el molí del més avall.
Això sempre m'ha fet gràcia,
però bueno, va bé.
Que s'ha tocat al riu.
Sí.
Per allà hi ha molta gent
que fa escalada
a vegades, no?
Que hi ha una zona
d'escalada.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Llavors,
des d'allí,
doncs ja anem
i anem arribant ja
cap a fons,
passant per
el pont vell
que li diuen,
l'únic pont
que quan van anar a veure
aquelles riades
del riu Grugent
i això,
va quedar bé.
Tot el més
s'ho van portar
gairebé tot.
És veritat.
La pena,
però bueno,
ara se va regenerar en sol,
però està molt bé.
Doncs bueno,
aquesta seria...
Estem parlant
de quants quilòmetres?
Uns 12 quilòmetres,
aproximadament.
I en hores,
amb un peset normal
d'excursió?
Sí,
més o menys.
Ara m'acotxo,
ara m'hiro,
ara...
Això,
sense parades,
sense masses parades,
unes 4 hores,
aproximadament.
Ah, està bé,
està bé.
Llavors també,
doncs un desnivell
de pujada
d'uns 400-450 metres
i de baixada
uns 560 metres,
aproximadament.
Amb la família
o que sigui?
Sí, sí.
Sí, no?
Es pot fer amb família,
el que passa que,
com sempre,
deixant amb dos cotxes.
Clar,
i ho pots plantejar
d'un dia,
portar quatre entrepans
i anar més calmadament
si vas amb canalla,
potser, no?
Sí, sí,
a més,
pots recrear-t'hi més
per tota la zona
perquè val la pena.
Clar,
allà t'ho cal una mica d'aigua
i tot això.
A més,
és una zona que,
clar,
o hi vas expressament
a fer aquest recorregut
o no hi passes habitualment,
no?
Perquè o anem a Farena,
perquè anem directament
o a Monral.
Molt bé,
Pep,
Pep,
que no et vaig felicitar
i Pep,
el deure t'espera.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies
per fer l'esforç
de venir avui a la ràdio
i, en tot cas,
recordar que qualsevol itinerari,
qualsevol pregunta,
consulta,
suggeriment,
informació que necessitin
al voltant del món
de la natura,
l'aventura,
doncs,
a través de Neil Travel.
La web és molt senzilla
i bé,
ja saben que són gent
absolutament despresa
i desinteressada.
Pep,
moltíssimes gràcies,
bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Una pausa
i passem a l'audiovisual.