Ara són dos quarts d'una del migdia, quatre minuts i mig.
Ara m'interrogava jo mateixa, una bajanada,
si els nerdantals coneixien alguna cosa com ara el tabac.
Suposo que no, i que no va ser el tabac el que els va extingir,
sinó algun altre tipus de causa que els nostres científics
tampoc no han acabat d'escatir.
El que sí sabem és que el tabac és dolent,
també sabem que ho podem deixar, que és difícil, que no és impossible,
i un any més s'ha posat en marxa la campanya Tasta,
una campanya promoguda per l'Associació de Professionals
per la Prevenció i el Tractament del Tabaquisme del Camp de Tarragona
amb l'Ajuntament de la Ciutat i la col·laboració de Tarragona Ràdio.
Si se'n recorden, el mes anterior hem anat fent com una mena de preparació.
El dia 29, tot el que és la campanya Tasta
i que s'ha fet prèviament en els centres d'assistència primària
es visualitzava a la Rambla Nova amb un estant
que es va posar coincidint amb el Dia Internacional Sense Fuma,
amb el Dia Internacional Sense Tabac.
El cas és que per a més d'un centenar de persones
que s'han apuntat formalment al Tasta,
el compte enrere ja queda lluny
i, de fet, ja deuen portar un parell de dies o tres sense fumar.
Impossible, insistim, no.
Fàcil, tampoc, però depèn.
Cadascú té el seu dintell d'ansietat
i per això avui, nens d'aquest espai,
hem convidat Blanca Carculer, psicòloga clínica
del cas de Joan XXIII,
al Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències de Tarragona.
Blanca, bon dia.
Hola, bon dia.
Impossible, no? Difícil, depèn de la persona.
Sí, sí, hi ha gent que...
Fumadora de tres paquets
i, curiosament, són a vegades els que menys els costa, no?
Aquí intervenen molts factors,
des de la motivació, des del nivell d'addicció,
no perquè fumis molt abac,
també has de tenir un nivell d'addictiu fisiològic
depèn també de l'entorn familiar,
del suport social que tinguis,
és a dir, intervenen molts factors,
alhora que una cosa es faci més,
una addicció et costi més o menys deixar-la.
Però, vaja, com tu ho has dit molt bé,
no és fàcil, però tampoc és ni tan difícil ni impossible.
I això, absolutament descartat.
Hem de buscar-nos i crear-nos estratègies,
com a qualsevol situació nova que es desperta a la vida,
estratègies que no només ens facin passar...
Que hi ha una part d'ansietat física, és lògic,
però bona part és psicològica.
Bé, hi ha les dues coses, eh?
És a dir, que hi ha la majoria de fumadors
amb els anys han adquirit una addicció fisiològica a la nicotina,
perquè actua sobre els sistemes de recompensa,
actua com a reforç positiu,
és a dir, que és una substància
que realment és la substància psicoactiva del tabac,
juntament amb altres, que diuen que és l'amoní,
i d'altres que suposo que desconeixem
i que no ens ho diran...
Aliment no té, eh?
No, aliment no, el treu la gana en moltes ocasions,
però no, aliment no ho és, eh?
No substitueix res.
Al contrari, complica moltes coses, eh?
Doncs, com deia,
el fet de deixar fumar proveeix una addicció física
i dintre dels símptomes,
i això com a resultat té uns símptomes d'abstinència, no?
Que pot ser per algunes persones més lleuger
i per altres realment pot ser dur, dur de passar.
Què pot passar?
Doncs, bueno, des de tindre mal de cap,
trastorns de la son,
insomni, somnolència,
des de nerviosisme, irritabilitat,
certa tristesa, depressió,
i el grau,
o sigui, el nivell de cada un d'ells,
doncs, amb uns és elevat,
amb altres mitjons,
i l'altre és molt baixet.
Actualment hi ha tractaments que poden ajudar,
tractaments farmacològics que poden ajudar,
i fins i tot hi ha estratègies psicològiques
que també poden ajudar.
Podem parlar de la relaxació,
podem parlar de tècniques de respiració,
es pot parlar de veure-us un got d'aigua,
de distraccions cognitives, etcètera,
que poden ajudar, doncs,
aquests moments que realment són difícils,
com passar-los.
I l'ansietat, que a vegades és un tòpic, no?
És a dir, dius, és que jo fumo perquè soc molt ansiosa.
Escolta, la majoria de persones que diuen això,
quan deixen de fumar, els baixa el nivell d'ansietat.
És a dir, sí que el símptoma d'abstinència,
un dels símptomes és ansietat, nerviosisme, no?
Estrès.
Però realment, això desapareix en màxim tres setmanes.
En canvi, la gent que tenen un component ansiògen
que diuen, és que jo soc molt ansiosa i per això fumo,
i això m'ajuda, doncs, a controlar el nivell d'estrès,
el nivell d'ansietat,
resulta que quan deixen de fumar,
que és la nicotina, no oblidem,
que és un estimulant,
doncs, aquests nivells d'ansietat i d'estrès baixen molt.
També diuen que en aquests primers dies
hi ha un greu problema de concentració,
algunes persones.
Sí, sí, sí, això és una feina, una evidència, sí.
Llavors, clar,
doncs, això s'ha de tindre en compte, no?,
i preparar-ho.
És a dir, jo, per exemple, si fos estudiant,
ara que estan en èpoques d'exàmens,
potser em plantejaria, doncs, no deixar de fumar.
Potser ara no seria un bon moment
per a aquestes persones que necessiten
el nivell màxim de concentració i de memòria i de retenció, no?
Llavors, això són coses que són importantíssimes de planificar, no?
A lo millor, per gent que hagi deixat de fumar
i que sigui estudiant,
doncs, una bona solució seria
comprimits de nicotina o xiclets de nicotina.
Porten la substància que és estimulant
i que actua sobre els sistemes de recompensa,
amb la qual cosa fa que la concentració
d'un nivell d'ansietat sigui baixet i permet estudiar.
I llavors, quan ja has acabat els exàmens,
doncs, fem una baixada d'aquests fàrmacs i punt.
Aquest síndrome d'abstinència que pot durar en el cas del tabac?
Ho dic perquè vosaltres treballeu
amb altres tipus de drogodependència.
Com a màxim, jo diria que quatre setmanes, com a màxim.
I sempre amb disminució progressiva d'intensitat.
Comparable amb altres tipus de substàncies addictives?
Té el mateix nivell d'addicció.
La nicotina té el mateix nivell d'addicció
que l'alcohol, que la cocaïna.
Que siguin drogues estimulants, no?
Sobretot.
A veure, són drogues estimulants com la cocaïna.
Que no siguin depressures.
No, no, però té igual el nivell addictiu.
O sigui, el nivell que ens entenguem,
parlant col·loquialment,
el nivell d'estar enganxat a aquestes substàncies.
Igual està enganxat al tabac.
O sigui, els problemes d'addicció,
el que costi més o menys deixar-ho,
és tan difícil pel tabac com per l'alcohol.
Tot i que són substàncies completament diferents.
És recomanable canviar en la mesura del possible
els teus hàbits normals?
A veure, mira, això hi ha opinions de tot.
Jo penso que les primeres setmanes
no pots fer el mateix fumant que sense fumar.
És a dir, per què?
Perquè ja l'estar supeditat a l'hàbit tabàquic
depèn molt, no només de la substància de la nicotina,
sinó també de totes aquelles conductes
o d'aquelles situacions en les quals
cada un dels segons rets ha anat
seguit d'aquesta situació
o aquesta situació ha precedit
que jo hagi d'agafar un cigarret.
Per exemple, quan agafem el telèfon
després de menjar, una sobretaula,
quan obro l'ordinador...
Cafè relacionat amb...
Cafè, eh?
Alcohol relacionat amb...
O simplement estic més nerviós
o tinc una situació difícil,
tinc una discussió de parella,
tinc una discussió amb els fills,
estic massa avorrida,
tinc un espai que no sé què fem amb el meu temps
i agafo un cigarret perquè m'ajuda a passar el temps.
Clar, jo si em trobo amb aquestes situacions,
el primer que m'apareixerà quan deixo fumar
són les ganes de fumar.
Vull dir, això és un aprenentatge per condicionament.
Sabeu lo del gos, lo del Pavlov?
Doncs és això.
L'estímul i la resposta.
L'estímul incondicionat i la resposta condicionada.
Per tant, sempre apareixerà el desig de fumar en principi.
Per trencar això,
doncs el més fàcil és canviar-ho.
Canviar tota la vida.
No, per favor, no.
Si no, no podríem afrontar...
Com no hem de prendre un bon cafè, no?
O una bona sovretà o la deixo i gaudir-ne d'ella.
Però els primers dies potser sí que és important canviar-ho.
I aquí renuncia a les reunions socials els primers dies, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I jo em sembla bé.
Em sembla bé perquè realment,
si has d'estar en una situació social,
en una reunió que surts a la nit,
prens un escop,
potser has de passar malament perquè canvia.
Vés al cine, que no es pot fumar,
estigues amb gent no fumadora,
planifica una altra manera de lleure
les primeres dues setmanes
i després ja podràs normalitzar la teva vida
i acabaràs fent exactament el mateix
que feies amb tabac que amb sense, això.
Tots els que hem estat fumadors
ja hem passat per aquest procés.
El tercer o quart dia pots oblidar aquella motivació
que en el seu dia et va fer prendre la decisió.
Això és el que no s'ha de fer mai, clar.
Pots canviar les motivacions.
És el que t'anava a dir,
anar doncs creant noves motivacions dia rere dia
que et facis l'autoestima, allò.
Sí, sí, sí.
Un altre dia i no he fumat.
I he aguantatat, no?
Molt bé.
Aplaudir-te cada nit quan te'n vas a dormir, no?
Perfecte.
Jo faria això, no?
Com tu dius,
les motivacions són canviants
i poden canviar.
Sempre tindre presents
perquè vam voler deixar de fumar,
això no ho vam oblidar,
però hem de reconèixer
que hi ha motivacions noves.
Per exemple,
els beneficis que tenim
ja els primers dies de deixar de fumar.
Respirem millor,
notem més el gust,
perquè tenim més olfacte.
Doncs tot això, home,
és un premi.
Puguem disfrutar
i gaudir d'un bon menjar,
pugueu olorar,
a vegades no és un premi,
és un càstig.
Perquè molta gent, clar,
quan entra a locals de fumadors,
quan surts d'aquella pudor a la roba,
que quan et suma,
doncs no notaves
i no apreciaves,
ara ho notes
i realment és molt molest.
Però, bueno,
beneficis, per exemple,
reconèixer com està el teu entorn familiar,
no?
Que si a casa no fumes,
com està de neta la casa,
aquella olor a les parets,
els fills que no respiren fum,
i per tant deixen de ser fumadors passius,
hi ha moltes motivacions noves que poden anar.
Ja que has fet referència a la casa,
l'entorn de la persona que està en aquest procés de deixar de fumar
també ha de tenir un comportament determinat.
Els primers dies de deixar de fumar...
Què aconsellem als familiars dels que estan en tràmit de deixar de fumar?
Doncs el màxim suport.
Que marxin de casa?
No, no, no, al màxim suport, eh?
Vull dir, no és una situació,
com hem dit abans,
no és fàcil prendre una decisió com aquesta,
és a vegades tardes molts anys en prendre-la
i en portar-la amb dur la terma,
és a dir, posar-la en acció,
però un cop ja s'ha decidit,
el suport familiar és imprescindible
i els suports socials,
si es pot fer més extensiu també
al teu àmbit laboral i d'amistats,
doncs encara millor, no?
Jo diria que paciència i una mica, doncs, ajudar-lo.
Hi ha coses que podem fer,
és a dir, si som familiars no fumadors
i veiem que la persona,
al familiar queixat de fumar està nerviós,
doncs, a encoratjar-lo, doncs, a sortir
i si fa falta acompanyar-lo,
va, anem a donar un tomb,
o per què no et dutxes,
o t'aporto un got d'aigua,
t'aporto un suc,
o t'aporto una pastanaga,
o vinga, que t'ajudi a fer respiracions
i així tots dos ens relaxarem.
És a dir, que jo penso que això,
a part de la paciència,
perquè pot estar més nerviós,
però ja saps que és una cosa
que a vegades no es pot controlar.
O li pots dir, home,
ja veig que estàs més nerviós,
què et sembla, doncs, sí.
I, a més, sortir, canviar d'activitat,
no? Canviem d'activitat,
no t'amuïnis, ja ho acabarem després.
Ho notarem sobre el nostre cos,
ho notarem sobre la butxaca,
que també, doncs, és un gran estímul,
perquè amb aquests dinerets
és allò que diuen sempre, no?
Fes-te un regal,
o fes un regal a algú al que t'amullis.
És a dir, et mereixes per l'esforç
que s'ha fet en un premi.
Però probablement,
aquells que no han estat fumadors
no saben que és un dels grans reptes
que es pot posar una persona
al llarg de la seva vida,
deixar de fumar,
perquè és com aquella assignatura pendent
prou.
Els efectes psicològics
que té aconseguir el repte
de deixar de fumar
es noten, també.
Sí, jo penso que l'autoestima
puja moltíssim, no?
Perquè és un esforç...
A vegades fem esforços més grans
que deixar de fumar.
Això, a vegades, ho oblidem, no?
Quan diuen, és que jo no tinc força voluntat.
Llavors, dius, escolta,
pots-hi fer un repàs
del que ha fet a la seva vida important,
difícil,
o el que es pensava que no faria.
I diu, doncs, tens raó.
La veritat és que cada dia
tinc una força voluntat per fer coses
que potser no m'hagis plantejat, no?
Doncs el tabac és igual.
Llavors, al superar això,
o almenys aconseguir-ho dia a dia,
doncs t'ha de motivar
que pots fer coses realment difícils
i que prendre una situació com aquesta,
que és una adicció fortíssima
i dur-la a terme i resoldre-la,
és millorar la teva autoestima,
el teu autoconcepte,
és poder aconsellar també altres persones,
és a dir,
l'èxit que tu hagi solit
el pots compartir
i pots ser un element motivador
d'altres persones
que potser encara no s'han acabat de decidir.
Però a vegades es deia allò de,
oh, si qui sigui ha deixat de fumar
tan enganxat o enganxada que estava,
jo també puc fer-ho.
Pot ser un referent.
Sí, sí, sí, un referent, exacte.
Jo imagino que al final el que has de fer
és agafar-te a tot allò que tinguis al teu abast
per anar a superar aquest temps,
que no superarà la part més difícil
més de tres o quatre setmanes.
Exacte, la part més difícil,
que és el que diem el síndrome d'abstinència,
el mono,
doncs quatre setmanes.
Després queda lo psicològic que també,
a veure,
no ho vull enganyar
i potser a vegades és fins i tot més difícil,
perquè és el que dèiem,
és trencar uns hàbits adquirits
que són els conductes que s'han automatitzat
al llarg de tots els anys de fumador,
que són 30 anys que portes,
cafè, tabac, reunió, tabac,
sortir del treball i a la porta...
Festa, tabac, disgust, tabac, tot és tabac.
Tot això, aprendre a afrontar-ho,
aprendre a continuar fent aquest tipus de conducta
sense el premi que comporta el tabac,
doncs és difícil.
S'aconsegueix,
i passarà una mica de temps i paciència
i pensar, bueno, avui ho he superat,
vol dir que demà probablement m'ho podré fer.
És proposar-s'ho el dia a dia
i sobretot planificar el dia.
És a dir, el dia d'avui ho he fet molt bé,
m'ha sortit bé,
bueno, demà què tinc difícil?
Que estigui relacionat amb el tabac
o que pugui fer-me pensar
que demà tindré ganes de fumar.
Aquesta reunió,
aquesta, no ho sé,
visita mèdica,
aquest, el que sigui,
aquest dinar, aquest sopar...
Ens hem de blindar, doncs, eh?
Sí, i no baixar la guàrdia,
això és el més important.
Perquè quan ens relaxem i diem,
home, mira, ja porto 15 dies,
ja porto més...
Una caladeta.
Sí, això no vol dir que no és tan difícil
com m'esperava.
Ai, les calades i tot això,
llavors és una...
Bueno, això ja entrem en un camp molt perillós,
eh?
Suposo que això ja es tractarà
en un altre programa,
però això és un pas previ a recaure, no?
Si realment volem desprendre'ns
d'una drodependència com el tabac,
ho faríem amb una altra substància?
Amb cocaïna, amb heroïna?
Doncs ens ho corriria?
Fer una ratlla o...?
No.
No, perquè amb tabac sí.
I ens espantaria molt de pensar
que estem consumint aquest tipus de drogues
i amb el tabac no.
Amb els anys que porteu,
a veure, en els últims anys
la veritat és que s'ha treballat
i força en el que és
la prevenció del tabaquisme d'una banda
i també en la resolució dels tractaments,
però hi ha programes,
i aprofito que ets tu aquí,
pioners,
que jo no sé quants anys,
Joan XXIII,
no sé sota quin nom,
vosaltres ja estàveu treballant
en programes de prevenció
i de tractament de tabaquisme.
Nosaltres jo penso
que des del 86
que fem prevenció...
Imagina't,
i no se'n parlava gaire,
n'hi havia campanyes com les d'ara, eh?
No, no, i del 87
ja fèiem tractaments.
Allí amb una sala d'espera,
Joan XXIII,
fora,
no tenim ni consulta.
Era molt casolà,
però jo penso que va tenir molt d'èxit.
I de fet, bueno,
continuem fent...
Va ser un dels punts d'inflexió
que a partir d'allà
doncs es va pensar...
I penso que en saps qui més
que vam fer tabac a Tarragona, eh?
I, bueno,
ens vam formar a Barcelona
amb la gent,
amb l'única gent que ho feia,
que ho feia al clínic
i a partir d'aquí,
doncs, bueno,
es va anar extendent
per tota Catalunya.
No, no,
el que ha estat bé
és que s'hagi integrat
en el que és l'assistència primària.
I sobretot és això,
que ho normalitzin,
que el metge
i la infermer
o la infermera
doncs puguin ajudar
i donar suport
a totes aquelles persones
que venen la consulta
i que a part de la seva patologia
per la qual van allí
doncs puguin treballar
el tema del tabac.
Tampoc es tracta
de fer estadístiques
però un percentatge aproximat
d'èxit, Blanca?
Bueno, jo diria que...
Per la vostra experiència, eh?
Bueno, jo diria que està...
No, no, no,
entre un 30 i un 40%.
D'èxit.
Bueno, ara, per exemple,
pot canviar.
Jo tinc un grup
que ara fa un mes
i de 10 estan abstinents.
Per tant,
amb el primer mes
és molt alta.
Arribaríem entre 80 i un 90%.
Després, amb el temps
és el que passa, no?
Si relaxa, esclar,
les vites no són tan continuades,
el suport...
Al principi tothom té
els mecanismes de defensa
i les alertes posades
i activades al 100%
i després la gent es relaxa.
Si això es pogués mantenir,
doncs, bueno,
jo penso que també
es van pujar les llistons.
Però ja et dic,
allà l'any,
doncs, està entre un 40%.
No està malament, eh?
D'èxit.
No, no, no.
No està malament,
tenint en compte que...
I, de fet,
el més important
és que els joves
cada vegada s'inicien menys
en el consum.
Jo penso que és l'èxit
més gran que podem obtenir
a nivell social.
I de salut pública.
I sempre ho comentem
que quan aquest tipus
de campanyes i de programes
per deixar de fumar,
a vegades només visualitzem
persones de mitja edat,
els joves,
que també s'han pogut enganxar
al tabac
com a qualsevol altra substància,
independentment de la seva edat,
també poden formar
part d'aquest tipus de programes.
Mira,
només feia falta
el dia 29
a l'estat de la Rambla
que la major part de gent
que s'ho aproparen joves.
Joves des que fumaven
un cigarret,
cinc,
deu,
tres...
Però suficients
per enganxar-se.
Suficients per dir,
bueno, això és un problema,
què puc fer?
Molt bé,
es pot fer,
és que jo m'imagino
ara aquí suant
aquells que s'han apuntat al tast,
ens estan escoltant,
i sí,
vosaltres parleu,
però no esteu passant
pel que jo passo,
molta gent ha passat,
i la veritat és
que estan més que...
Tu,
una d'elles?
Sí, sí,
jo fa ja 19 anys.
19 anys sense fumar,
aleshores ja ho has superat,
ja no caus ni en el casament
amb la cigarreta.
No,
i a més que no hi penses,
vull dir,
és que no hi penses,
és el millor que he fet,
bueno,
part d'altres coses,
evident,
però és de les coses
millors que he fet.
Forma part de la teva vida,
ja.
Sí, sí, sí.
Blanca Carcule,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
seguirem amb el tast
i vinga,
a preservar,
a pas a perseverar,
que a més a més
tenen l'alicient
d'aquest viatge a Tunis
que sortejarem,
si no m'equivoco,
aquí al matí de Tarragona Ràdio
el dia 30 de juny,
un viatge a Tunis
per a dues persones
amb totes les despeses pagades
i a més també
sortejarem dos passes
de temporada
pels espectacles d'estiu
i a més a més
un altre premi
que serà,
si no m'equivoco
i ho dic malament,
un passe per a totes
les instal·lacions
municipals esportives
durant el període d'un any.
Home,
quan tu vas deixar de fumar
ningú et va donar un premi.
No.
Perquè havies fet un bon regal, no?
Doncs sí,
jo me'ls he de fer jo.
Molt bé,
doncs escolta.
És important,
donar-se premis a un mateix
és molt important.
Blanca,
moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Vuit minuts,
l'una del migdia.