Anàvem a posar un tema de jazz, un tema de Dixi,
per donar la benvinguda avui a Francesc Lledó del Quim Quima,
però bé, la nostra sintonia habitual és un ragtime,
i si fa o no fa, escolta, lliga bé, no es desdiu del tema que tractarem avui.
Tenim un programa ja amb una sintonia marxosa
i bastant en sintonia de tot el que ens ve la setmana que ve,
i aquest és un programa que ens ve la setmana que ve.
Aquesta setmana, que comença ja aquest dissabte, no?
Per ser que no t'he dit ni bon dia. Bon dia, Francesc.
Bon dia a tothom, és veritat.
Ràpidament ens envelem el contingut d'avui.
A veure, del que vindrà en parlarem, però primer parlem del que ha passat.
Aquesta setmana teníem a la ciutat de Tarragona Josep Roca,
del celler Can Roca, a veure, un nom prou important,
jo crec que poques presentacions necessites una persona coneguda internacionalment,
i va venir el lliurament de diplomes de sommeliers de la Facultat d'Enologia.
Sí, el dimarts es va lliurar els diplomes de la segona promoció de sommeliers
de la Fundació URB d'aquí de Tarragona,
que ha de ser un orgull per tots, per la ciutat,
perquè això està fent que a poc a poc hi hagi un molt bon nivell
de sommelleria a la nostra província,
i que tard o d'hora això ha de repercutir directament en els comensals,
en els clients,
i en el poder disfrutar dels bons vins en els restaurants.
I això va ser la gent que van acabar aquest setembre passat,
de fet el juny,
Sí, són dos anys,
i es va fer a la Universitat d'Enologia d'aquí de Sassalades,
i va venir, com molt bé dius,
hi havia el catedràtic, hi havia la Montse,
hi havia tots els professors.
Que la Montse avui la tenim fent una conferència també al sarcòfag d'Hipòlit,
sobre el tema dels vins i el tema de la...
No ho recordo, ara no ho recordo, sí, sí.
De la Filoxera?
Ah, això, la Filoxera, sí, els vins i la Filoxera, exacte.
I després hi haurà la cata de la Deo Tarragona.
Sí, sí, que dius,
que dius passat,
són un cicle de conferències que ha estat molt bé,
dius passat se va parlar dels vins a la Tarragona romana,
i és un cicle de conferències que està superbé,
és molt xulo.
I després hi ha degustació i cata.
I després hi ha degustació i cata,
o sigui que us el recomanem des d'aquí,
al sarcòfag d'Hipòlit, a la plaça del Rei,
aquesta tarda m'assembla que és a les 6,
a les 6 de la tarda,
i per conèixer una miqueta què és això de la Filoxera,
que molta gent ha sentit parlar,
però molts no saben exactament què és,
és interessant perquè va revolucionar el món del vi a tot el món.
Primer va crear un problema econòmic i social brutal,
i després realment va provocar canvis en el conreu de la vinya,
en les espècies, en les varietats...
Mireu si va fer canvis,
que com a anècdota us diré que els whiskeys que estem bevent avui en dia,
els blends, es van inventar arrel de la Filoxera.
Sí, perquè no hi havia prou raïm, no?
No hi havia prou raïm per fer...
En lloc de vi, whisky.
Exacte, per fer els brandies i els armanyacs i els conyacs i tot això,
llavors es va demanar molt de whisky,
i el whisky no podia donar l'abasta amb els maltes,
amb el seu sistema habitual de producció,
i arrel d'això es va inventar el blend,
a base de blats i de moresc,
i d'aquí va sortir tot això.
O sigui, va ser un realment, doncs, home, no m'atreviria a dir
com una revolució industrial ni molt menys,
però un canvi important dintre de tota la societat mundial.
Va ser un problema gros.
Per això diu, oh, una conferència sobre la Filoxera, sí,
una conferència sobre la Filoxera,
perquè realment té...
Va ser un canvi del modus vivendi de la gent, sí, sí.
Com va anar l'acte amb Josep Pitu Roca, com li dius tu?
Amb el Pitu Roca, sí, home, carinyosament,
perquè si hi ha alguna cosa, ho hem de dir d'aquest personatge,
perquè és tot un personatge, és una eminencia dintre del món,
és un referent dintre del món de la somilleria catalana i mundial.
A més, jo sempre recordaré que el primer que ens van dir,
la primera classe que vam fer de somillers,
va ser humilitat, no?
El somiller no ha d'anar, no ha d'anar lliçons a ningú,
no ha d'anar a ensenyar res a ningú,
sinó el que ha d'anar és a explicar contes,
que diu ell, el Pitu Roca, no?
Ha d'anar a explicar contes
i a fer que la gent s'ho passi bé a la taula amb el que estava fent, no?
I això és la gran veritat
i el que a vegades ens falta, no?
A molts somiliers que han de ser més humils,
a vegades a mi em passa,
jo sóc una miqueta carallot
i llavors a vegades no saps
a on tallar el rotllo, diguem-ne,
i a on està el client,
sobretot si és un client nou que no el coneixes.
No és fàcil trobar el punt, Francesc.
Però és difícil trobar aquell punt.
Perquè pots accedir-te d'informació a quedar-te curt.
Exacte, no?
A vegades no saps, sobretot això,
si el client no el coneixes.
Si el coneixes, sí,
llavors ja saps exactament per on entrar, no?
Doncs el Josep és l'exemple perfecte d'això.
Una persona amb una cultura brutal,
a tots els nivells,
i amb una humilitat també sincera i de veritat,
i, bueno,
ens va donar una lliçó magistral de maridatges,
de menjar i vi,
i ja no només maridatges,
perquè, clar, ells van molt més lluny que el maridatge, no?
Ells ja fan plats de vi,
fan plats de...
Però no perquè hi posin el vi,
sinó perquè...
Al final, hi va un moment que va dir,
diu, el vi al plat i el plat a la copa.
Entenc que normalment el que es fa tradicionalment
és a partir d'un menjar busques un vi que...
Que hi vagi bé.
Que hi vagi bé.
Aquí és el contrari.
Per un vi molt bo busquem un acompanyament de menjar o què?
No, no, no, més lluny encara, més lluny.
No, no, no, no.
Fan plats que són vi.
O sigui, un plat que no té ni una gota de vi té gust de vi.
O sigui, és increïble.
És a dir, que com els vapors que deixen el vi els concentrem d'alguna manera.
Jugen amb una tecnologia molt puntera, també.
Jugen amb un grandiós cuiner, que és un germà, que és el Jordi,
i amb l'altre germà, que és Pastelero,
que és el que va inventar els perfums,
allò que feien un postre d'una colònia, no?
Que et posaven un paperet amb l'olor de la colònia
i després el postre i era això.
Doncs, arrel de tot això, també han arribat a fer-ho amb els vins.
Llavors, per exemple, un plat que jo he menjat i que conec,
doncs, per exemple, hi ha uns vins del nord d'Europa
que donen notes d'hidrocarburs, de terres, de jasmins, per exemple.
Llavors, t'ha de fer un plat amb un musclo, per exemple,
amb una cosa que fan ells de terra,
amb una espuma que fan destil·lada amb terres.
Un altre musclo amb els hidrocarburs, un altre musclo,
i llavors tu et menges aquell plat
i és talment com si et beguessis aquella copa de vi.
I t'estàs menjant un plat de menjar.
És curiós, eh?
Llavors, han arribat a sintetitzar tant aquests aromes,
a caracteritzar tant aquests vins,
que juntant gustos que no són el vi,
que no són amb el vi, sinó que sí que són dintre del vi,
però que els treuen dels referents allò quan dius
aquest vi té gust de cireres, per exemple, no?
Doncs, si tu agafes una cirera i veus el vi,
veuràs que sí, que realment té el gust.
Doncs ells han agafat la cirera, la fusta, els hidrocarburs,
tot el que té aquell vi, les terres, tot,
t'ho han posat al plat, ho han cuinat, ho han fet d'amunt bo,
i llavors, quan t'ho menges, dius, ostres,
però si és el vi que m'estic bevent, no?, també.
I ho has de maridar amb aquell vi, lògicament.
I ho has de maridar amb el... i al revés, vull dir,
després plats que els posen en copa, eh?,
buscant un vi que tingui gust de plat, no?,
vull dir, han arribat a uns extrems increïbles,
a més, amb una senzillesa...
Jo estic enamorat del celler Can Roca,
amb una senzillesa i un saber estar increïbles,
és un restaurant d'un nivell alt,
però que estàs còmode, que no estàs incòmode,
i que no et foten la clatellada, parlant clar...
No, no, que és proporcionat allò que menges.
Està molt proporcionat allò que menges
amb el que realment estàs disfrutant, no?
Tu dius que estava molt bé que sortissin noves promocions de sommeliers,
perquè encara és una assignatura pendent,
i parlem de restaurants mitjans,
que molts restaurants mitjans aposten
per tenir un sommelier,
o persones que ja treballaven allà
han apostat per fer aquests estudis,
però després te parles de restaurants
que es diuen d'un cert nivell,
que no tenen sommelier,
i que preguntes per un vi,
perquè tu no hi entens,
que per això és client...
Ah, aquest està bé.
I l'altre, també.
Bueno, però aquest...
No, no, està bé.
Això tu saps què passa, a vegades.
Sí, sí.
I dius, home, cuidem una miqueta,
perquè és una feina de conjunt,
i des de les D.O.s del país
s'està fent molta feina i molta difusió,
perquè els clients consumim vi d'aquí,
com a mínim també,
doncs que tenen una miqueta de cura
a alguns restaurants.
A veure, sí,
però també et vaig dir una cosa.
Jo ara fa poc que he estat a la Borgonya,
ja ho sabeu quan hem parlat,
i va haver una cosa
que a mi em va sobtar molt,
ho sabia,
però m'ho vaig confirmar,
i que a més m'ho va indignar molt,
que és el preu del vi
als restaurants francesos.
Vull dir,
si tu vas a un restaurant francès
i et demanes un vi,
i et dic parlant en general,
evidentment,
però és el 90% dels restaurants,
quan un restaurant té el vi barat,
el té tres vegades el preu de cost,
i quan el té car,
ja n'hi t'ho explico.
O sigui,
potser sí que darrere tindrà un sommelier,
no sé què,
que tampoc no tants,
però en canvi aquí
tenim una política de preus
molt més ajustada,
molt més endreçada,
també t'estic parlant
de molts restaurants,
però en general,
la mitjana del cost
al que és el vi
que pots demanar al restaurant,
home,
els que treballem bé...
Parlem del triple,
perquè a vegades vas a buscar
aquell vi a la bodega
i a vegades...
No, els que treballem bé
ni el doblem.
Ni el dobleu.
Ni el doblem.
Els que treballem bé
no arribem ni a doblar-lo.
I, o sigui,
jo crec que un marge
entre multiplicar per 1,8
i multiplicar per 2,2,
doblar-hi una miqueta més,
jo crec que és bo,
i a més tenim molt en compte
el preu.
Hi ha casos escandalosos, eh?
Que després vas a buscar
el vi a la bodega i dius
però com m'has pogut cobrar
per aquest vi?
També has de tenir en compte
el preu.
Per exemple,
un vi que a mi em costi
2,5 euros,
jo el que no faré
és vendre'l a 5 euros.
No, perquè és que tampoc
ha tingut...
Perquè jo a mi guanyaré
2,5 euros en aquella botella
i s'estan fent servir
unes copes que valen molts diners,
s'estan fent servir
unes coses
i hi ha un mínim.
O sigui,
amb els vins baratos
sempre hi carregues
més que amb els vins cars.
Clar, llògic.
Perquè hi ha uns mínims
de rotura de copes,
de servei,
de manteniment,
hi ha uns mínims
que els has de complir.
Per això,
si el restaurant és,
com Déu mana,
almenys dintre
de la meva filosofia,
els vins que surt
a compte de beure
són vins de preu mitjalt
o preu mig,
amb un preu mig ja està bé,
perquè són vins
que s'hi carrega
molt menys de la meitat
i que els pots disfrutar
en perfectes condicions
de copes,
de servei,
de temperatura,
de tot.
Com tota la vida francesa
és proporció.
Proporció.
Proporció.
I el tema del sommelier
és un tema
que ara amb la crisi
sembla que
ara un sommelier
no me'l puc permetre
i tal,
però hi ha una cosa
que és veritat.
Un sommelier,
si realment
és un restaurant
que es treballa,
ara si no és un restaurant
que no entra ningú,
no ho arreglarà un sommelier,
però si és un restaurant
que es treballa,
el sommelier
s'apaga el sou sol.
O sigui,
només amb un bon control
d'estocs,
amb un bon control
de compra.
Pot fer estalviar molt,
no?
Pot fer estalviar molts diners,
t'augmenta el nivell
de venda de vins,
tant de quantitat
com de qualitat,
agafes el restaurant
i dius,
mira,
jo abans no tenia sommelier,
facturava això,
ara tinc sommelier
i facturo això.
I no és només
aquests diners de mes
que factures,
sinó també
la satisfacció del client
quan surti,
que això també farà
que el client torni més.
O sigui,
t'aumenta la facturació
i t'aumenta la rotació,
t'aumenta tot.
O sigui,
el sommelier s'apaga sol
si ja treballa.
Però és que més,
des d'un altre punt de vista,
tenint en compte
que avui hi ha persones
que tenen moltes ganes
de superar
i d'aprendre més
les pròpies persones
que ja treballen
en el món de la restauració,
des de l'empresari
o el professional mateix,
fer els estudis
de sommelier,
complementar la seva formació,
que potser ha fet
pastisseria
o alta cuina
o el que sigui
i també complementar
la seva formació.
Això és...
Home,
jo crec que és molt important.
Una bona cosa.
A més,
hi va haver una època
que va estar molt de moda
la cuina
i que a la sala
eren camaratutxos,
diguem-ne,
no per ells,
sinó perquè la gent...
No,
no ho dic per això.
Jo ho dic perquè
la gent se va com a...
com a...
No es va valorar
a la sala,
hi va haver un moment
que semblava
que la cuina
ho fos tot
i que la sala fos...
Es manys tenia
la feina del camí.
Es manys tenia
la feina de la cuina
i de la sala
i no és veritat,
la feina de la sala
és molt més important.
Tot és important,
però és que al final
si jo puc fer
un gran plat
a la sala
i a la cuina
però a la sala
me'l poden destrossar
en tres segons.
Llavors,
la feina de la sala
és importantíssima
i jo crec que el sommelier,
a part d'aquests coneixements,
a part que va molt bé,
a part que puges a la facturació,
a part de tot això
que ja hem dit,
el que fa
és també donar-te autoestima,
és valorar-te
a tu mateix
quan estàs a la sala
i si tens
aquesta autoestima
que no vol dir
pedanteria,
que no vol dir
ser pedant,
vol dir
que tu et sents bé
on estàs,
també faràs la teva feina
molt millor
i el client
tot això ho nota,
al final
tot això ho nota
i això farà també
que també es posi de moda
a la sala.
I escolta Francesc,
el client ho valora molt
perquè menjar,
mengem tots cada dia a casa
i mengem bé,
afortunadament.
I si surts fora
busques alguna cosa
més que menjar.
Jo sempre ho he dit això,
jo doncs
amb molt de respecte
però jo sortia fora
per menjar-me
les gambes a la planxa,
si me les puc fer a casa
me les menjo a casa.
Menjaràs el doble.
Sí,
però doncs
jo si surto fora
és per això,
és per buscar
una cuina
que jo normalment
no faré a casa,
per buscar un bon servei
de vins
i per estar còmode
i bé
en un local
del meu gust.
Jo crec que tot això
ajuda
a que tota la gent
que sigui professional
estigui ben informada
i ben formada.
La setmana que ve
no vindràs
perquè anirem nosaltres
al Quim Quima.
Comença el festival
de Dixieland,
de fet s'inaugurarà
aquest dissabte
amb l'actuació
de Diane Rips
al Teatre Metropol
però a partir de la setmana vinent
en diferents restaurants
de la ciutat
i entre ells
no podia ser d'una altra manera
el Quim Quima
fan una miqueta
el que és
la inauguració
d'aquest Dixi
de maridatge
entre vins de la Deó Tarragona,
menjar,
la música
i ho presenteu
en societat
el proper dijous.
El dijous que ve
el programa
que el farem en directe
a partir de les 11
i pel que ens toca a nosaltres
a partir de les dues
del migdia
servirem aquest dinar
maridat
amb música
i amb vins
de la Deó Tarragona.
O sigui,
gràcies a la col·laboració
del Consell Regulador
de la Deó
que déu-n'hi-do
últimament
les coses que s'estan fent
a nivell de la Deó
i déu-n'hi-do
el que estan fent
els bodeguers de la Deó
perquè també s'ha de dir
que hi ha hagut un canvi
molt important
els últims quatre anys
dintre de la Deó.
s'estan fent coses
molt interessants
i vins de molt bon nivell
i això ho podem veure
en aquest menú
que hem preparat
que en realitat
és una degustació.
Francesc,
quan vas preparar el menú
et vas posar música
per ambientar-te?
Sí, música
i sobretot
també llegir una miqueta
mirar què és el que es menjava
perquè jo
quan penso en Dixi
penso anys 20
allò
de los años locos
años 20
em surt en castellà
perquè es deia així
i llavors m'imagino
aquells vestits tan sexis
de charleston
perquè jo m'imagino
les dones
m'imagino
amb els homes
aquells trajes blancs
aquells barrets
i això suposo
que no ho he viscut
ningú més que les pel·lícules
però és el que ens queda
tu veus
el Quim Quima
com el Cotton Club
exacte
jo m'imaginava això
i llavors
dintre del que cap
vas a buscar
coses
no totes
però coses
trets
d'aquesta cuina
d'aquell moment
en aquell moment
hi havia la cocina internacional
a Espanya
allò
que navegava
amb una miqueta
entre dos aigües
que es menjava de conya
a les cases
però que els restaurants
fèiem aquest tipus de cuina
i llavors
he intentat buscar
doncs
maridar
buscar aquests plats
d'aquesta cuina
amb vins d'aquí
de la nostra DO
i clar
ajustats a l'època
a la que estem
i llavors
jo crec que això
fa que
puguem disfrutar
d'aquest maridatge
que jo crec
que sortirà bé
el que és la cuina
doncs
quasi ho puc garantir
el que són els vins
també
i el que és el maridatge
ja és més subjectiu
de cadascú
però jo crec que la gent
si se li expliquen les coses
i les entén
les disfruta moltíssim
home
jo el tinc aquí davant
per cert
que recomanem ja
la plana web
del QuimQuim
és molt fàcil
quimquimatotjunt.com
trobaran tota la informació
podran intervenir
però també hi ha
lògicament
la informació
i el menú d'Ixil·lanés
a veure
amanida de poma
amb vinagreta
de maduixes
sí
això és una amanida
perquè
el primer vi que tenim
és
l'adernats blancs seducció
de la cooperativa de Nulles
de la D.O. Tarragona
evidentment
i llavors
és un vi que ens dona
notes de pomes
de pomes verdes
notes de fruites verdes
fruites blanques
perdona
no massa madures
és un vi
molt agradable
molt aromàtic
llavors
ara pensant
que és bona època
de maduixes
doncs havia pensat
de fer un entrant
refrescant
perquè ens espera
un menú llarg
i aquí
he buscat una miqueta
doncs la xispa
de començar una festa
amb alegria
amb energia
i una miqueta
doncs
que ens ho transmet el vi
i en aquest cas
ens ho pot transmetre
la poma
i la maduixa
molt bé
després tenim un risotto
de faves
carxofes
i bolets
amb un puig rodó
de xarelu
de la Deu Tarragona
és clar
com tots
exacte
sí
doncs aquí
el que estic buscant
ja és aquesta cuina
més tradicional
aquests risottos
aquesta cuina
ja més
de tota la vida
en aquest cas
basada en la cuina italiana
però que és el que es feia
en aquell moment
a casa nostra
i és un menjar ja més contundent
amb aromes ja de bolets
de sotobosc
amb aromes làctics
amb les faves
de temporada
llavors aquí
ho he fet també
aquest plat
pensant en aquest xarelu
perquè el xarelu
primer és genial
que ens hagin donat aquest vi
perquè
és una varietat autòctona
una varietat
que està
en boga
està començant
es posarà de moda
espero cap a l'estiu
perquè realment
aquestes produccions
monovarietals
de xarelu
són noves
dintre de l'ADO
inclús dintre del programa
mundial
dels vins
hi ha gent que en fa
fa anys
però
que estiguin realment
sucint
i que estiguin generalitzant-se
fa un parell d'anys
i s'estan fent realment
coses molt boniques
i una d'elles
és aquesta
és un vi
al Puig Lodó
de la cooperativa
de Bràfim
si no m'equivoco
i que dona
unes notes
de fustes
molt elegants
unes notes
de lies
de les mares
del vi
que està fermentat
amb les seves mares
i li donen
una certa glisserina
una certa estructura
un cert cos
i fan que
tot això
meridi molt bé
amb aquests bolets
perquè no oblidem
que les mares
no deixen de ser
fongs
no deixen de ser bolets
també
del vi
vi de bolets
seria
una miqueta
aquesta la idea
llavors amb aquest risotto
i jo crec que hi anirà
hi anirà molt bé
un vi que cada cop
és més conegut
el Mas Vicenç
és un gran vi
de la Deo Tarragona
el posaràs
amb un osso buco
amb un osso buco
que està fet amb aquest vi
el Vicenç
me va baixar
primer ja
una caixa de vi
perquè jo pogués cuinar
amb ell
llavors el que vaig fer
va ser macerar
aquest osso buco
que també és un clàssic
de la cuina dels anys 20
l'osso buco
jo crec que ha durat
fins que fa molt poc
que estaven totes les cartes
doncs
l'he tingut marinant
quasi dos dies
a l'osso buco
com el vi i les verdures
i després doncs
hem fet un guisat tradicional
amb aquest osso buco
canviant una miqueta
la tecnologia
perquè sabeu
que a mi m'agrada molt
treballar el buit
llavors l'he acabat
amb cocció el buit
però doncs
té tots els gustos
i totes les característiques
d'una cuina tradicional
i el maridem evidentment
amb el mateix vi
que s'ha fet
i ara seiem
que arriben
ostres
bunyols de poma
amb xocolata
al Calvados
i aquí que hem de prendre
Moscatell
és la terra del Moscatell
i del Muller
d'aquí de Tarragona
que és un clàssic
dintre dels vins generosos
de la nostra terra
i pioner
en aquest tipus
de vins
sobretot
en quan agama
perquè mosquatell
n'ha fet
molta gent
i misteles també
i vins dolços
s'estan començant a fer molt
però doncs
ells fa molts anys
que en fan
i de molt variats
en aquest cas
el que he buscat
són les fruites
són aquestes fruites
i donar una miqueta
de contrast
amb la marca
amb el xocolata
per tirar avall
una miqueta
aquest edulçó
dels mosquatells
li dona el toc
de Calvados
per meridar
més bé
encara aquest xocolata
amb aquests bunyols
aquí en aquest cas
també els bunyols
és un pòstret
també antic
és una manera
de treballar
antiga
que no està
tan de moda
ara
i també hem buscat
una miqueta això
els anys 20
recordar aquests anys 20
amb aquests bunyols
de poma
clar això és
l'espai del Quim Quima
aquest menú
aquests vins
de la Deo Tarragona
la música en directe
cadascun dels apats
que seran 3
el dia 2
a dinar i a sopar
i el dia 3 a sopar
sí
el dia 2
que és dijous
que a més
la gent
veuran tot aquest muntatge
de la ràdio
i tot això
el que passa
que a la ràdio
comencem d'11
a una i mitja
deixarem les taules llitres
i dinarem
a les dues
més o menys
però doncs
i a més aquest dia
el migdia
per ser el migdia
i per ser el primer dia
doncs fem un descompte
fem un 15% de descompte
sobre el primer del menú
el menú són 25 euros
tot inclòs
tot
o sigui
l'IVA
va tot inclòs
i
llavors aquell dia
el primer dia
i el migdia
doncs faig un descompte
d'un 15%
que això
m'ha semblat
que queda al voltant
dels 21 euros i mig
o sigui que jo crec
que és un menú increïble
un menú d'agustació
per 21 euros i mig
amb vins
amb tot el que hi ha
i a més amb la música
en directe i tot això
llavors a la nit
doncs són aquests 25 euros
tornem a tenir música
a més
hi ha una
una altra cosa
que és que la Deo
ens ha posat un sommelier
no un sommelier
perdó
un anòleg
del propi Consell Regulador
que ens comentarà
aquests vins sobre la marxa
o sigui
la medida que anem menjant
ens dirà
doncs bueno
aquest vi
ve d'aquí
ve d'allà
la farem venir una miqueta
abans dijous
perquè estigui aquí
al matí de taula
parlarem amb ella
també en directe
dijous que ve
i llavors
això serà dijous o middia
dijous a la nit
i divendres a la nit
que entrin a la web
que truquin
que reservin
perquè clar
són només dos dies
tres cites gastronòmiques
i clar
lògicament
cal reservar taula
també cal dir
que dissabte a la nit
el faré el mateix menú
però no hi haurà música
en directe
en directe
hi pot haver música
però en directe no
perquè els grups
són el que hi ha
i és el que ens ha tocat
dijous middia i nit
i divendres
s'ha d'anar distribuint
què dir el Francesc Lledó
que moltíssimes gràcies
que el proper dijous
ens veurem a casa seva
tants anys
que hem estat fent
aquesta col·laboració
i mai havíem anat
a fer el programa
a casa teva
serà la primera vegada
serà una ocasió feliç
sens dubte
i sobretot
truquin
al telèfon del Quim Quima
o bé entrin a la plana web
que és molt fàcil
per tenir més informació
fins i tot
per fer les reserves online
sí, es poden fer
les reserves online
és una pàgina web senzilla
però jo crec que
està molt clara
i només clicant
damunt de les coses
ja podeu anar fent
la feina
com el vi que dèiem abans
proporcionada
eh?
proporcionada
Francesc
moltíssimes gràcies
a vosaltres
fins la setmana que ve