És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
Dos minuts manquen per un quart de dotze.
Sintonia d'aventura de la vida a Tarragona Ràdio.
Cada divendres a aquesta hora donem l'oportunitat a que un grup de nens i nenes
d'un centre escolar de la ciutat de Tarragona vinguin a la ràdio,
visquin en certa manera una primera aventura,
que vegin com es fa ràdio en directe a la ciutat de Tarragona
i també perquè tinguin una gran oportunitat d'explicar part del treball
que s'han fet a classes relacionats amb aquest projecte,
amb l'aventura de la vida.
Un programa que de ben segur ja coneixen perquè fa diverses temporades,
ja que els acompanya a partir del mes de gener fins al mes de juny,
cada temporada al matí de Tarragona Ràdio.
Avui ens acompanyen un grup nombrós d'alumnes del Col·legi Sant Perí i Sant Pau,
del CEIP de Sant Perí i Sant Pau.
Són de sisè, per tant, teniu entre 11 i 12 anys, no?, si m'equivoco.
Primer de tot fem les presentacions.
Saludem la Isabel, la Sara, l'Àlex, la Irene, la Mar,
en Pela, la Laila, en Daniel, la Manuela, l'Ailem, la Clara, la Micaela i la Diana.
Bon dia a tots i totes.
I també per allí hi ha un altre grup d'alumnes,
l'Andrés, el Cidian i, vaja, la Hanna, el Marcos,
gent que, vaja, per motius logístics, podríem dir,
no pot intervenir en qualsevol cas 18 nens i nenes
avui presents a l'estudiu de Tarragona Ràdio,
una representació d'aquesta classe, del 6 i A, del CEIP de Sant Perí i Sant Pau.
Una classe que ha treballat un tema, creiem que força interessant,
i que, a més a més, pel que ens costa, l'han treballat força bé
i tenint ganes d'escoltar les seves intervencions.
Han treballat el tema de... La pregunta de partida és aquesta, eh?
Els grans tenen por de la gent de fora
i, a partir d'aquí, han parlat de moltes qüestions.
A veure, per exemple, Sara, qui ens pot explicar?
No, la Isabel, a veure, explica'ns com ha anat això,
quin treball heu estat fent per classe aquestes últimes setmanes.
A classe vam llegir un conte que tracta de la història
d'un nen que ve de fora i arriba a una escola.
Ell no coneix l'idioma, i clar...
I què passa amb aquest? No coneix l'idioma aquest nen, i què passa?
I no pot comunicar-se amb ningú.
Tampoc coneix els costums, i tot li sembla estrany.
Aquest nen tenia molta por per el que ha dit la meva companya Isabel.
També tenia un problema, que els seus companys es burlaven d'ell
per la forma de parlar, per el color de la pell i per com es vestia.
Però va conèixer una amiga, que es deia Maria,
que li va ajudar als moments difícils i fàcils.
Algú sap com continua aquesta història, d'acord?
A veure, Irene, per exemple, Àlex?
I així ha acabat el conte.
Estàs més a ficar el cosat de micro perquè així no et sentirem.
Així ha acabat el conte.
I ara nosaltres hem fet preguntes als nostres companys de fora
si quan van venir van tenir por.
Laila, com et vas sentir quan vas arribar?
No sé parlar ni...
I no entendre l'idioma.
Irene.
La nostra classe, si sea, de 20 nens, 10 són immigrants.
Però ens portem tots bé i ja estan totalment integrats.
Mar.
També volíem saber quantes nacionalitats n'hi havia a la nostra escola.
i per part de direcció ens han proporcionat les dades.
Tenim 22 nacionalitats, que són
Marroc, Moldàvia, Romania, Cuba, Bulgària, Argentina, Uruguai,
Colòmbia, Ecuador, Argèlia, Portugal, República Dominicana,
Brasil, Polònia, Venezuela, Hungria, Xina, Ucraïna, Suïssa, Itàlia, Lituània, Xile i Espanya.
Doni, 22 nacionalitats diferents.
Com continua aquesta història?
Digues, Irene.
A classe, el nostre company Pere ara ens llegirà les dades de l'enquesta que hem fet.
A 30 persones diferents.
A veure, Pere, explica'ns aquesta enquesta.
Ara estem posant molts elements amunt de la taula,
ara els desenvoluparem perquè, com poden comprovar els oients,
aquests nens han fet molta feina.
Digues, Pere.
Doncs, bueno, nosaltres vam fer una enquesta als grans, en tot el 30,
i vam preguntar, al teu barri hi viuen molts immigrants?
Tots?
Bé, quasi tots van dir que sí.
Alguna vegada has tingut problemes amb els immigrants?
La majoria ha dit que no.
Et fan por els immigrants?
Quasi tots han dit que no.
Un 5% ha dit que sí.
Tens amistat amb els immigrants?
Tots han dit que sí.
I l'última pregunta,
t'agradaria conèixer més la seva cultura?
Tots han dit que sí.
I, bueno, a la classe vam estar parlant d'aquest tema,
que els grans no acabaven d'entendre aquest problema que hi ha,
de que, a veure, si un immigrant ve aquí per buscar feina,
per treball i tot això,
doncs que els rebin amb les mans obertes, no?
Perquè moltes vegades hi ha hagut persones que han dit,
no, aquí no pots treballar perquè,
a vegades perquè el color de la pell i tot això.
Més intervencions.
Ailem, per exemple?
Que també a la classe, com a treball,
vam fer un mural on cada nen de fora
va dibuixar la seva bandera del país
i va posar el nom de la capital.
Més intervencions per complot aquesta introducció?
Hem fet la bandera amb els colors del país,
el nom del país i a un mapa hem buscat el país.
Els nens de fora han portat un dolç típic del seu país.
Daniel?
A tots els va agradar,
van portar galetes típiques de Bulgaria,
de...
Sortirà, no passaràs, tranquil, Daniel.
Dels països on són, d'on han nascut tots, no?
Rosquilles del Marroc,
tortes de Colòmbia,
etcètera.
Ara ho explicarem exactament,
què és el que vau menjar i sobretot si estava bo.
I ho vam passar molt bé.
Em digues, Clara.
Ja que els nens de fora de la nostra classe
van fer un gran mural,
els nens i nenes d'aquí també van fer
uns una mica més petits,
en concret eren tres,
que parlaven de la convivència amb ells
i demostra que no hi ha cap problema
i a les imatges surten famílies estrangeres
i nens i nenes de diferents països jugant.
Alguna intervenció més?
Digues, Micaela.
Des de la ràdio volem enviar un missatge
per a totes les persones,
adults i joves,
i que tots som iguals i ens hem de respectar.
I també que totes les escoles
estaran preparades per acollir
nens i nenes que arribin de fora.
Això no suposa un...
Això...
Digue'ns, Iana, què passa?
Estàs parlant del fet que hi hagi nens
de diferents nacionalitats en diferents escoles.
Això no suposa un retard
per al nostre aprenentatge
i per...
Vaja, que la classe segueix al vostre ritme,
el ritme que teníeu previst.
Hem completat aquesta intervenció
i crec que han sortit molts temes interessants,
si us sembla.
Per acabar de contextualitzar-ho,
perquè la gent s'acabi de fer una idea,
jo heu treballat un conte,
ara ens ho expliquen la Sara i l'Isabel,
aquest conte que explica,
bé, explica, doncs això,
un nen que arriba a una classe,
una nena,
que és d'una altra cultura,
arriba, doncs,
amb una classe perfectament de Catalunya,
no coneix ningú
i a més a més es troba
amb una cultura diferent
i amb una llengua diferent.
I aquest és el cas
que no es tracta només d'una història ficció,
i és el cas que aquesta nena simbòlica,
doncs, viuen avui en dia,
molts nens i nenes
que a fruit de la immigració,
doncs, vaja,
ara ho hem escoltat,
hi ha 22 nacionalitats diferents
en un col·legi de la ciutat
com és el CEIPA,
Sant Perí i Sant Pau.
D'aquí, de la taula,
de tots els nens i nenes
que esteu davant dels micròfons,
quins de vosaltres heu nascut,
veniu de fora de Catalunya o d'Espanya?
A veure,
està la Diana,
la Micaela,
la Ilem,
la Manuela i la Laila,
d'acord?
I ara per allà hi ha més nens,
ara les parlarem.
A veure, Diana,
d'on vens
i quan vas arribar a Catalunya
i a Tarragona?
Soc de Moldàvia
i vaig arribar aquí a Espanya.
Als sis anys
vaig anar primer
i, bé,
estava molt bé
i em va agradar molt
i no sé.
I ara continua,
doncs, vaja,
vas arribar amb sis anys,
ara en guany em faràs 12
si no us l'has fet,
no?,
aquest 2009
i, vaja,
ja portes sis anys
ben establert a tu
i la teva família
aquí.
Micaela,
d'on vens tu?
Jo vinc d'Argentina
i quan va
vingui aquí
tenia
huit anys
i
com ja parlava castellà
podia entendre una mica
l'idioma.
Tot amb això
ho has tingut una miqueta
una miqueta més fàcil
que no pas els d'altres companys.
Ara parlarem
de l'idioma.
Tenia més gent
que ha vingut de fora?
L'Ailen, per exemple,
d'on vens tu?
Jo també vinc d'Argentina
com la meva companya Micaela
i vaig vindre el 2002
i també com deia la Micaela
jo parlava castellà
i entendia una miqueta
i quan vaig vindre
tenia una miqueta de por
perquè era petita
i els meus companys
no sé,
tenia por de la professora
com parlava
i dels meus companys
que parlesin de mi.
Ara parlarem d'aquestes qüestions.
La Manuela també venia de fora.
Digue'ns.
Jo vaig vindre aquí el 2001
i tenia 3 anys
i vaig arribar al col·legi
i estic des de P3
amb els meus companys
i em vaig sentir molt acollida
perquè em va tractar molt bé
i vaig aprendre català
des de molt petita.
D'on ets?
D'on és la teva família, Manuela?
De Colòmbia.
De Colòmbia.
La Laila
també crec que va néixer fora.
On, Laila?
Soc de Marroc
i he vingut aquí
tenia 10 anys
i m'ha passat molt bé.
Tu de tots, per tant,
de tota la gent immigrant,
de tots els estrangers,
és la que fa menys temps
que va arribar a Tarragona, no?
Només fa un parell d'anys.
Sí.
Molt bé.
Crec que per complar
aquesta primera ronda,
molt ràpidament,
crec que hi havia per aquí
altres alumnes
que havien arribat de fora.
El teu nom, sisplau?
Andrei.
Andrei, d'on ets?
De Colòmbia.
De Colòmbia.
I quant temps fa que estàs aquí?
Bé, vaig vindre als quatre anys i mig,
ja vaig fer els cinc aquí
i van a Lleida
a fer P4.
I després, aquí a quart,
vaig venir amb els meus companys
i ja estic així amb ells.
Molt bé.
I és molt fàcil.
Molt bé.
Tenim, per tant,
no sé si algú més ve de fora.
Hi ha un altre company, sí?
Jo em dic Brandon,
vaig arribar a Tarragona
als tres anys
i vaig arribar
al Col·legi 6 Sant Pere i Sant Pau
a quart.
I vaig arribar,
però ja sabia català,
doncs ja entenia tot.
D'on ets tu, Brandon?
De Colòmbia.
De Colòmbia, també.
O sigui que tenim diferent gent
que ha vingut, per exemple,
de l'Europa Oriental,
de Moldàvia,
tenim gent que ha vingut
de l'Amèrica Llatina,
tenim gent que ha vingut
del Marroc,
tenim, per tant,
diferents representacions.
Pere,
què ens vols explicar?
Sí, bueno,
aquí tinc unes dades
que també em van proporcionar
que tenim
10 espanyols,
un romà...
Això a la vostra classe,
el 6A del CIP
a la nostra classe.
Tenim un nen de Romania,
una nena de Moldàvia,
dos nenes de Marruecos,
tres de Colòmbia
i tres d'Argentina.
D'on i do,
o sigui que tenim aquí,
vaja,
segurament no sabreu què és,
però se'n diu
les Nacions Unides,
eh?
Tenim aquí
una mostra
de les diferents
nacionalitats
representades
en aquesta classe.
Per la gent que sou,
que heu nascut a Tarragona,
a Catalunya
o a l'estat espanyol,
d'entrada,
ara anirem parlant,
però què us sembla
això de compartir
amb gent d'altres cultures
que us pot explicar
coses de fora?
A veure,
per exemple,
de la gent que sou d'aquí,
Irene,
digue'ns.
Bé,
perquè així coneixem
les seves cultures
i tot.
Què t'han explicat,
per exemple,
de la gent que són de fora,
què en saps
de les seves cultures?
De Moldàvia,
d'Argentina,
de Colòmbia,
què en saps?
Ara t'he posat en un compromís.
Hem de preguntar,
hem de preguntar més,
hem de preguntar més
i vosaltres heu d'explicar
més coses.
Parlem, per exemple,
del tema de l'idioma,
d'acord?
Per exemple,
la Diana
i crec que la Laila,
segurament,
per qüestions idiomàtiques,
ara parlem també
del tema del castellà,
però la Diana
i la Laila,
segurament,
quan aterren el col·legi,
són les que
no parlàveu castellà,
segurament,
no parlàveu català.
Com van ser els primers dies?
Tenia por
i no coneixia res
i no tindria.
I ara què tal?
Com et...
Bé.
El català parles força bé,
del castellà suposo que també,
no?
Bé, sí.
Diana,
i el teu cas?
Jo,
quan vaig arribar,
tampoc no sabia llengua,
no coneixia ningú.
Al principi,
em vaig sentir una mica
estressada,
no sé,
em vaig sentir nerviosa,
però ja em vaig...
Em van acollir molt bé
i...
estava molt bé
i ara, bueno,
parlo el català,
m'entenc amb tots
i estic molt bé.
Clara,
digue'ns.
que la nostra companya Laila
quan va venir
va tenir una ajuda
de la nostra companya Hanna
que va venir
un any abans
i li traduïa
algunes coses.
Que la Hanna
també la tenim per aquí,
no l'havíem saludat, eh?
Bon dia, Hanna.
Bon dia.
Tu també ets al Marroc?
Sí.
I vas un cop de mà
a la Laila,
doncs et portaves
un any de bagatge, no?
Sí.
Molt bé.
Què tal la teva experiència
quan vas arribar a Tarragona
i al Cib,
Sant Perí i Sant Pau?
Bé.
Molt bé.
I ara el català i el castellà
com el portem?
Bé, també, bé.
Perfecte, sense accent,
vaja, millor que nosaltres,
gairebé,
millor que alguns de nosaltres.
Per la gent que veníeu,
per la gent que veníeu
que ja coneixíeu el castellà,
com per exemple
la Hylen,
per exemple,
o la Manuela,
el tema del català
com el portàveu?
Sabíeu, per exemple,
quan veu arribar aquí
que aquí es parlava
no només castellà
sinó també català?
Sí,
ja sabíem
i no entendíem
algunes paraules
en castellà
s'assemblen
i en altres no
i no entendíem
quasi res.
I en el teu cas,
Manuela?
Jo aquí,
quan vaig arribar a P3
vaig aprendre
de molt petita,
llavors no vaig
tindre ningun problema.
Clar,
tu anem a arribar
segurament de més jove,
com més petits som,
més facilitat som
pels idiomes,
com més grans som
i volem aprendre idiomes,
ja ho veureu allà
que després costa més.
Aprofiteu ara
amb l'anglès,
amb la demà,
jo amb el que feu,
que després,
com siguem més grans,
ja veurà que costa molt més.
Per la gent que sou d'aquí,
el tema de l'idioma,
com el portàveu?
Donàveu un cop de mà
amb el tema del castellà,
amb el tema del català,
a la gent que no havia arribat,
que òbviament,
ja ho heu vist ara
que parlen un català
i un castellà perfecte,
però que a la primera època
segurament costava una miqueta més.
Com va ser una miqueta
la relació amb els vostres companys
en aquest sentit?
A veure,
Àlex,
digue'ns,
però te m'has de tornar
a apropar el micròfon,
que si no no ho sento.
Va ser molt bona
perquè ens van acollir a tots
i van jugar amb ells.
Veig per aquí molta gent tímida,
el Pere no ho és tímid,
digue'ns.
Bueno,
van arribar,
com per exemple,
la Laila i tot això
no entenia res,
però a l'hora del pati
vam anar tots amb ells
i intentàvem parlar
i així,
dient,
hola,
què tal,
com et dius?
De coses d'aquestes.
I bueno,
almenys
entenien com te dius
i deien el nom
i tot això,
però els va costar una mica
entendre el nostre idioma.
Imagina't tu,
Pere,
que ara et diuen
no, no,
te n'has d'anar a viure
perquè els teus pares
canvien de feina
i t'anes a viure al Marroc.
Com et veus aprenent àrab?
Ui,
al Marroc no ho sé,
perquè és força difícil,
perquè jo ara
amb el meu company Cipri
estic fent...
El Ciprià,
que també el tenim per aquí.
Estic fent classes de romano
i és força difícil.
Déu-n'hi-do,
sí,
que estàs aprenent
intentant aprendre
una miqueta de romanès
per parlar amb el teu company
el Ciprià,
que no l'havíem saludat.
Bon dia, Ciprià.
Bon dia.
Tu ets de Romania,
d'on és exactament?
De Bucarest.
De Bucarest,
de la capital.
Quant temps fa que estàs
aquí a Tarragona?
Tres anys.
Tres anys.
I el Pere,
el romanès,
com el porta?
Bé.
Bé, sí?
Pots dir-nos alguna cosa
en romanès, Pere?
Da, sí.
Mami,
mama,
dati,
papa,
i nu,
és no.
Molt bé.
Bueno,
és el vocabulari bàsic,
escolteu,
ja de mica a mica
ja anirem tenint frases
més complicades,
les subordinades
i totes aquestes coses.
Tu, Laila,
per exemple,
entens la situació?
Tu creus que la gent
es fa el càrrec,
els teus companys
que ja eren d'aquí,
de la dificultat
i del gran esforç
que heu hagut de fer
per aprendre,
per exemple,
unes llengües
i adaptar-vos a una cultura
amb molt poc temps,
perquè el primer dia
entenies com et dius,
però un parell de mesos després
ja podíeu parlar català
i castellà perfectament.
Entens?
Doncs tu creus
que els teus companys
entenen l'esforç
que heu realitzat?
Sí.
Sí?
Estàs satisfeta,
doncs,
de com ha anat aquest temps?
Sí.
Molt bé.
Per exemple,
tenim aquí molta gent molt tímida
i això no pot ser,
perquè a la ràdio
heu vingut aquí per parlar,
perquè jo sí que us veig,
però la gent que està escoltant-vos
per la ràdio
no es veu
i per tant gairebé
no ho s'ha sent.
Per exemple,
la Mar o la Irene,
que gairebé no han parlat,
com ha anat una miqueta
aquesta relació
amb aquests companys
que són de fora?
Doncs bé,
perquè ells
han acostumbrat a nosaltres
i nosaltres
ens hem acostumbrat a ells
i hem pogut ensenyar-los
una mica
el vocabulari
a part de la professora
i les aules d'acollida.
Mhm.
Molt bé.
Per exemple,
a més gent,
la Sara,
que encara no l'havíem sentit gaire,
digue'ns.
Per exemple,
la Laila,
des del dia que va venir,
es va acostumbrar
al nostre idioma
i s'ha esforçat fins ara.
Mhm.
Isabel,
digue'ns alguna cosa, va.
La Laila també
es va adaptar molt ràpid
a la classe,
la Hanna també,
tots van adaptar.
Per cert,
que parlem,
ara en quedes una mica aviat,
suposo,
a quina hora feu el pati,
normalment?
A les 11, no?
A les 11, aproximadament.
Ara, vaja,
ja ha passat,
però suposo que a les 11
és l'hora de l'entrepà,
això no deu haver canviat.
Parlem de menjar,
ara que ja que no ens podem menjar
a l'entrepà,
parlem de menjar.
El dia aquell
en què els vostres companys
van portar-vos
coses de fora,
què vau portar,
per exemple?
oi que vau haver de portar
coses típiques
de la vostra terra,
per exemple,
què vau portar?
Jo vaig portar,
és com un dolç,
i el meu company Brandon
va portar les oblers
i les van fer.
Són les oblers,
l'arequipe
i una altra obler.
És com una entrepà,
però amb una galeta
molt fina.
Això de menjar típic
de Colòmbia.
Sí.
I per quan es menja?
De postres,
per exemple?
De postres.
De postres.
De l'Argentina,
per exemple,
què va portar
la comunitat argentina?
Jo vaig portar
bizcotxo
com dolç de llet
i el dolç de llet
és un dolç típic
i m'ha agradat
portar-lo
i és agradat
i he vist
que alguns
han menjat molt
i m'ha agradat
que tastessin
el meu menjar.
Vas poder portar
alguna cosa
de Moldàvia,
Diana?
D'acord?
Sí?
Què vas portar?
Jo vaig portar
com unes galetes
és un dolç típic
del meu país
i com unes galetes
i unes rosquilles
molt bones
i a tots els van agradar
i bé
estava contenta
que a tots els agradés.
Com es diuen
aquestes rosquilles
en Moldau?
Deuen tenir un nom,
no?
Sí.
Com es diuen?
Les galetes
preanits
i les rosquilles
com rosquilles així.
Molt bé.
La gent que sou d'aquí,
imagineu, per exemple,
que aneu a veure
la Laila
o aneu al Marroc,
continueu amb l'exemple d'abans,
si haguéssiu de portar
un menjar típic
de Catalunya
als nens
d'un altre col·legi,
de Catalunya
o d'Espanya,
què els portaríeu,
per exemple?
Vinga, va,
comencem per aquí.
Sara.
Pa amb tomàquet.
Pa amb tomàquet, eh?
Aquí hi ha algunes mans
que s'han baixat,
és el vostre menjar preferit.
Pere,
què els portaria, això?
Jo portaria
truita de patata.
Truuita de patata.
La feu bona a casa?
Sí.
El proper dia
que vinguis a la ràdio
ja saps,
una miqueta de truita de patates
per tots.
Clara, digue'ns.
Si fos un dolç,
jo portaria crema catalana.
Crema catalana.
Molt bé,
ben nostrat.
A veure, Mar,
què ens portaria
si fóssim nens i nenes
d'un altre col·legi de fora?
Jo,
un braç de gitano.
Un braç de gitano.
De què t'agraden?
De nata,
de xocolata,
de trufa?
De nata.
De nata, eh?
Jo soc dels teus, eh?
Mira,
completem amb la truita
i el braç de gitano.
Per aquí, Isabel,
què ens portaries?
Jo portaria
com xurros o així.
Xurros.
Eh,
bastant bé,
també.
Ningú portaria paella?
No.
No?
L'Àlex sí, eh?
L'Àlex?
T'agrada la paella,
doncs?
Sí.
Tenim un problema
amb el micròfon,
Àlex.
Portaries paella.
De què t'agrada?
De carn,
havíeu de fer l'exercici
o vau fer l'exercici
de col·locar els països
d'on són els vostres companys
en un mapa.
Com va anar l'exercici?
A veure,
qui m'explica
com va anar l'exercici?
A veure,
digue'ns, Irene.
Això,
això va fer ells,
el seu mural,
en un mapa,
van colorear
on estava situat
el seu país,
però nosaltres no vam fer.
No vau fer?
No.
Si jo us pregunto,
per exemple,
on està Moldàvia,
m'ho sabríeu situar
en un mapa?
A l'est d'Europa.
A l'est d'Europa.
Més o menys.
Sí.
D'acord?
Pere,
digue'ns.
Els nens,
els companys nostres
de fora
van fer
com un mural
que parlava d'això.
Van fer
els plats típics,
van col·locar
el seu país
i tot això.
I els espanyols
van fer
com un altre mural
que es diu
la convivència
amb l'immigrant.
i allà
explicaven coses
de
la convivència.
Ara parlarem
d'aquesta convivència,
també del paper
dels grans,
que ha estat aquesta
enquessa
que heu estat fent,
és una de les coses
que volem parlar,
però per acabar
aquesta primera part
de la tertúlia,
la gent que heu vingut
de fora,
quan vau venir,
què sabíeu
de Catalunya
i d'Espanya?
Per exemple,
quan vau saber
que us van dir
un dia els pares
ens anem a viure
a Catalunya,
a Espanya,
a Tarragona,
pel que sigui,
sabíeu alguna cosa
que esperàveu?
Diana,
per exemple,
quan vas venir tu
amb sis anys,
vas venir aquí
amb sis anys
i vaig a Tarragona,
no sé què és aquesta ciutat,
no sé què m'hi trobaré,
què t'esperaves?
Els meus pares
em van dir
que ens aniríem
a Espanya
a viure
i jo ni sabia
que era un país
ni res,
no sabia
res d'Espanya.
No havies sentit
mai a parlar d'Espanya,
molt bé.
I bé,
em vaig sorprendre
bé
i quan vaig vindre aquí
em va agradar
i estic molt bé.
A veure,
més gent de la que ha vingut
de fora,
què teníeu?
Quines idees
teníeu de Catalunya
o d'Espanya?
Què us pensàveu
quan veu arreu aquí?
Ailem.
Jo,
com la Diana,
jo,
la primera vegada
que vaig sentir
el nom Espanya
va ser quan
els meus pares
em van dir
que ens anàvem
a Espanya
i jo,
com era tan petiteta,
jo pensava
que estava
al costat
de casa
i era molt lluny.
Ja et vas adonar
que vas haver de fer
10 o 11 hores
d'avió,
no?
Sí.
I quan vam arribar
no coneixem
ningú,
el meu pare
alguns amics
i jo,
supernerviosa,
volia tornar a casa
i no podia.
Laila,
tu per exemple
a Espanya
sabies si que on estava?
No.
No havies sentit
parlar mai d'Espanya?
No.
O sigui,
no sabies res,
ni el lloc dels toreros,
el flamenco
i tot plegat
tampoc no t'ho imaginaves.
No.
D'acord?
I vosaltres,
per exemple,
dels països
dels vostres companys
en sabíeu alguna cosa?
Algú sap alguna cosa
de Colòmbia,
per exemple,
o d'Argentina
o de Moldàvia?
Ens miren tots
amb una cara
o haurien de veure?
amb una cara d'esglà
i algú comença a xiular,
a mirar a l'altra banda.
Parlem de convivència.
Va,
ho sap parlar molt
de convivència,
és una de les qüestions
que heu treballat.
Qui m'explica?
Quan parlem de convivència,
a què ens referim
i per què s'han important?
Per què se'n parla tant?
A veure,
Irene,
digue'ns.
Perquè hi ha gent
que,
per exemple,
els immigrants
no s'integren
i la gent d'aquí
tampoc vol
acosar-s'hi molt a ells.
A veure,
has dit coses
que volem desenvolupar.
Quan dius
els immigrants
no s'integren,
quan diuen aquesta frase,
que segurament
l'hem sentit
tots a parlar
moltes vegades,
quan es diu aquesta frase,
què vol dir?
Sara,
per exemple?
Per exemple,
al col·legi,
que potser toca
l'hora del pati
i hi ha dos grups,
hi ha un grup
de nenes
i els altres,
les altres nenes
que venen de fora,
doncs van
pel seu rotllo
i se'n van.
Uns van amb una gent
amb qui té més afinitat,
amb qui potser són més amics
i uns altres van amb d'altres.
Marc, digue'ns.
O que n'hi ha gent
gran
que
no s'integra
amb el tema
del vestit,
de la roba,
perquè porta roba
del seu país,
però també ha de portar
roba d'aquí,
no?
Ara parlarem,
si us sembla,
parlem primer de vosaltres
i després parlem dels grans,
però m'apunto aquest
al tema aquest de la roba
perquè és molt,
jo crec que és molt interessant.
Pere, digue'ns.
Que també hi ha el problema
de que,
per exemple,
que li va passar
a la nostra professora
que anava al mercat
i sense voler
li va donar
un cop
a un nen
i, clar,
la seva mare
es pensava
que li volia
fer alguna cosa dolent
i va començar
a barallar-se
i tot això.
Clar,
que de tot
amb un malentès
perfectament ben arreglat.
De ben segur.
Saludem la Laura,
eh, la professora,
que ara no sap...
Bon dia, eh, Laura.
Ai, Pere.
Després.
Sí, sí, sí.
Les encantan
les anèdotes.
Això mateix.
Bueno,
es va arreglat, no?
Ben aviat.
Va arreglar molt bé.
Tot arreglat.
Per la gent
que sou de fora,
quan parlem de convivència
segur que heu sentit
moltes vegades
aquesta paraula
convivència i l'hem.
Què és per tu convivència?
Convivència,
per a mi,
és gent
que no es coneix
de res,
de cop i volta
comença
a tenir relació
i comença
una amistat.
I creieu que
el fet que sigueu
de llocs diferents,
que hagueu nascut fora,
és una barrera
per a aquesta convivència?
Fa més fàcil
o fa més difícil
aquesta convivència?
Jo crec que no
i jo no tinc
ningun problema
amb convivir
amb els meus companys
i jo crec que no.
Daniel,
fa molta sona
que no et sento.
A veure,
de tot això
que estem parlant
de la convivència,
què en penses?
En res.
Res?
Tu ets amic
de gent d'aquí
i de gent de fora?
Sí.
O sigui que per tu
la convivència
no tens cap tipus
de problema,
pots fer amb gent d'aquí
i amb gent de fora.
No, no tinc.
D'acord?
Tinc dos,
tres amics
de fora,
el Brandon,
el Zipri,
l'Andrés.
Per jugar a futbol
juguen igual
els de fora
que els d'aquí,
no?
Sí.
I no tinc
cap problema
amb ells.
Molt bé.
Abans,
per exemple,
no sé qui parlava
que de vegades
pot ser que es formin
alguns grupets
que és més fàcil
que potser
que la gent
que és d'aquí
vagi més junts
i que la gent
que ha vingut de fora
que potser
de vegades
s'agrupi.
A la vostra classe
passa això de vegades?
A veure,
Clara,
digue'ns.
Abans sí que passava
que els nens
de fora
sí que es van adaptar
molt ràpid
perquè jugaven
al futbol
amb els nens
però les nenes
fins que fa uns mesos
no venien
amb nosaltres
però ara sí.
A què jugueu,
doncs,
ara?
Ens posem,
ens sentem
i parlem
i juguem.
I jugant a futbol
i vosaltres feu
les vostres coses.
Diana,
digue'ns.
T'has d'apropar
més al micròfon,
sisplau.
Abans,
quan va venir
la Hanela Elayla,
així la...
A mi,
jo la ve així
com una mica
estranya
i bé,
però
es van adaptar
amb nosaltres
i ara estem
molt bé amb ells
i juguem sempre
i ens parlem
i tot.
Estem molt bé.
La Micaela
fa molta sona
que no diu res.
De tot això
que estem parlant ara
què en penses,
Micaela,
de tot això
de la convivència?
Que està molt bé,
no?
Jo,
quan vaig arribar,
si no me'n recordo mal,
crec que va parlar
primer
amb la Sara.
La Sara va dir
que sí,
amb el cap,
si se'n recorda,
va ser així,
no et fallarà la memòria.
I va ser molt simpàtic
a mi.
Però moltes vegades,
no sé,
digues, Àlex,
perdona.
Hablant de la convivència,
nosaltres,
o tota la gent
d'Espanya,
tenim que acollir
a totes les persones
que venen de fora
perquè podem fer
més amics,
aprendre noves cultures,
més idiomes.
O sigui,
que no és...
Vaja,
resumint,
jo crec que seríem
tots d'acord
que la conclusió
és que és igual
si hagis nascut
a Tarragona,
a Reus,
a Barcelona,
o a Bucarest,
o a Moldàvia,
o a Rio de la Plata,
a Argentina.
No hi ha cap tipus
de problema?
No?
Seríem d'acord?
Sí?
Sara,
digue'ns.
Com ens va dir
una professora
de 6C,
ens va dir
que ningú,
quan estava a la panxa,
que ningú deia
on nacia,
que el pare
es volia,
llavors,
això,
els nens que venen
de fora
no tenen la culpa.
i tampoc no és dolent
néixer de fora
ni deixar d'aquí
perquè,
clar,
al contrari,
si vosaltres aneu a fora,
els que sou de fora
sou vosaltres,
o sigui que,
en aquest sentit,
òbviament,
el lloc de naixement
no ha de marcar.
Parlem dels grans,
per exemple,
qui va encarregar-se,
abans el Pere ens explicava,
ens exposava els resultats
d'aquesta enquesta,
qui es va encarregar,
per exemple,
de parlar amb els grans?
Suposo que la gent
del vostre més entorn,
de professors,
de pares,
per exemple,
Clara,
digue'ns.
A cada un
ens van donar dues enquestes
per fer-li els grans.
I a quins grans
vas escollir tu?
Jo,
als meus pares.
Als seus pares.
I què et van dir?
Quan els vas proposar
aquestes preguntes,
què et van comentar,
Clara?
Em van dir
que es pareixia
bona idea
que parlessin d'això aquí
i em van respondre
molt bé.
A veure,
el Daniel
volia dir-nos alguna cosa.
Digue'ns, Daniel.
No,
a qui l'hi vas fer tu?
Però tu l'enquesta
la vas fer.
Sí.
A qui l'hi vas fer tu?
Al meu pare
i a la meva mare.
I què et van comentar?
Que no té cap problema
ni res.
Molt bé.
Algú vol fer-nos
alguna reflexió
sobre les enquestes?
D'acord?
Pere,
digue'ns.
Que a l'enquesta,
a l'última,
bueno,
a l'última part,
deia que si volies
afegir alguna cosa més
i
va,
mon pare
va afegir
que
que
està molt bé
que vinguin aquí
persones de fora
que els acollim,
que els sembla molt bé
a les escoles
tot això,
però lo que,
l'únic problema
que hi ha
és que a vegades
vas a un país
com el Marroc
o aquests
i no
no
no
no
no
t'acolleixen
com nosaltres
aquí.
I llavors,
clar,
això pot afectar
la convivència
i pot haver
conflictes.
El que passa és que una cosa
segurament és anar
a un país,
sigui al Marroc,
sigui a Argentina,
o sigui,
sigui de turista
durant uns dies
i l'altra cosa
és anar-hi
a viure-hi.
D'acord?
No sé si a vosaltres
han anat a viure mai
a l'estranger,
però clar,
és el cas dels vostres companys.
Una cosa és venir
durant dues setmanes
que, òbviament,
la distància
sempre serà més gran
que no pas que si
hi aneu a viure
que, òbviament,
de ben segur
que us obren
amb portes obertes.
Continuem parlant
dels grans.
Crec que abans
la Mar
ens parlava
del vestir,
ja no només
dels nens
sinó dels grans.
Tu, per exemple,
creus que
les persones
que venen de fora
han d'adaptar-se
una miqueta també
a com es vesteix
normalment aquí,
a la cultura occidental?
Què ens volies dir, Mar?
Perquè,
per exemple,
alguna nit
surt de festa
o vas a algun lloc
o surts de treballar
i vas sola
pel carrer
o sol
i et trobes
algú vestit així
d'estrany
i et pots assustar.
Te penses
que és alguna cosa...
Però potser,
a veure,
què en penseu?
Perquè, clar,
potser per tu
és estrany
perquè no ets
com vesteixes tu
però per aquella persona
que ho vesteix
és com vesteix
ell normalment
cada dia.
Potser per ell
estrany
és com vesteixes tu.
Sí.
Què en penseu?
A veure, va,
opinió sobre això.
A veure,
Irene,
digue'ns.
que ells s'integren
molt bé
en això
de l'amistat
i tot i això
però que també
s'integren
una mica
en el vestit
que per exemple
els marroquins
no vallen
a vegades
van molt
amb aquestes xilaves
i tot.
A veure,
Clara,
digue'ns.
I la nostra companya
Laila
ens va dir
que es volia
posar
el mocador típic
i m'agradaria
preguntar-li
que per què.
Laila,
digue'ns.
perquè la meva mare
i la meva germana
i Eva
i a mi m'agrada
també.
I tens ganes
de portar-lo.
Però ara no.
Ara no.
Quan siguis,
quan tu creguis
oportúl,
doncs el portaràs,
no?
Sí.
Sara,
digue'ns sobre aquesta qüestió.
Jo crec que també
aquesta
també
sortia la pregunta
que ha fet el Pere
que si
teníem por dels immigrants.
Però jo crec
que
tenim
por dels immigrants
per com
s'abasteixen
i com
parlen, no?
Però imaginem,
per exemple,
abans la Irene
ens deia,
home,
clars,
que hi ha gent
que basteixen,
la gent que és del Marroc,
moltes vegades aquí
continua bastant la xilava.
Imagineu, per exemple,
Irene o la resta
que us aneu a viure
al Marroc,
d'acord?
Si aneu a viure al Marroc,
us agradaria
cimxilaves
o us agradaria
portar texans?
Què creieu?
Texans.
Texans, d'acord?
A tu t'agradaria
continuar portant
la roba
que tu portes aquí.
Doncs llavors,
potser és lògic
que la gent
que és del Marroc
tingui ganes
de continuar portant
la roba
que portava allí,
no?
No ho veieu lògic?
Sí.
Sí?
Però potser un dia
vols provar,
dius, mira,
ara un dia em fico texans
i l'altre un dia
em fico xilava.
Què en penseu?
No?
Sembla lògic,
sembla raonable.
A veure, Pere,
digue'ns.
Seria una bona forma
de conviure més
com ells viuen
i d'aplicar-se
a la seva cultura
i tot això.
Imaginem, per exemple,
que un dia
us aneu a Colòmbia,
pel que sigui,
us aneu a viure a Colòmbia.
Potser les oblees
d'aquelles
que abans havia portat
alguns companys vostres
potser estan bones,
però potser teniu ganes
de menjar pom-tomàquet, no?
D'acord?
Sí,
però, bueno,
el plat...
Pom-tomàquet
ha estat molt bo, eh?
Sí, sí.
Bueno,
aquí hi ha dos coses diferents.
Una és el menjar
i l'altra la roba.
O sigui,
depèn del teu gust.
Si t'agrada,
doncs menjas
i si no,
doncs no.
Però en qualsevol cas
és un problema
que mengis una cosa
o que mengis una altra?
És un problema
que vesteixis d'una manera
o que vesteixis una altra?
No, no, no.
Si una persona
és lliure
de portar el que vulgui,
de menjar el que vulgui,
és lliurement
de fer el que ell vulgui.
Sobre aquestes qüestions
que estem parlant
de menjar,
de vestir,
de tot, eh?
De gustos,
de mirar la tele,
de cultura en general.
Algú vol fer alguna intervenció?
No sé,
fins i tot
la gent que sou de fora
per la vostra experiència personal,
què teniu a dir al respecte?
Ailen,
per exemple,
tu en aquest sentit,
per la teva cultura,
a casa fas les coses
que feies normalment
abans a casa teva,
ara fas coses,
per exemple,
d'aquí?
Quan estic a casa
i que aleshores
de l'escola
faig el normal
que feia el meu país,
però el menjar
canvia molt
i també la roba
i moltes coses
canvien.
I menjar,
per exemple,
a casa teva,
què mengeu?
Mengeu un menjar típic
de l'Argentina
o mengeu un menjar típic
d'aquí?
Una mica de tot.
Una mica de tot.
Ho heu barrejat.
Sí.
D'acord?
L'altre,
per casualitat,
per curiositat,
la gent que sou de fora
també,
a l'hora de menjar,
agafeu plats
una miqueta de tot arreu,
Manuela,
per exemple?
És que com aquí
no es venen els plats
d'allí,
no es venen els mateixos
productes ni res,
no poden menjar
igual com en Gemma allí.
Et quedes amb les ganes,
tenies ganes
de menjar
més cuina tradicional
colombiana.
Per exemple,
Micaela,
que gairebé
no ens has dit res,
per exemple,
el tema de menjar,
com t'ho fas?
Què mengeu a casa?
De tot,
barreguem menjar
del meu país,
Argentina,
i menjar d'aquí.
I res.
Jo,
ens queda
molt poqueta estona,
gairebé estem a punt
d'acabar,
però jo no sé,
crec que abans
de ser tal pera
que he dit
que tothom és lliure
de portar el que vulgui,
de bocir com vulgui,
de menjar el que vulgui
i que en qualsevol cas
feu una cosa
o feu una altra
no és ni millor
ni pitjor.
Estaríeu d'acord
una miqueta
d'això
com a conclusió?
Sí,
perquè,
a veure,
tots som humans,
o sigui,
ningú és diferent,
o sigui,
per molt que parlis
una llengua diferent,
o sigui,
som iguals.
I coneixeu algú
que pensi diferent?
O sigui,
que diu,
escolta'm,
no,
aquest per parlar,
per portar una manera
per vestir unes coses
determinades,
doncs escolta'm,
és millor o és pitjor?
A veure,
digue'ns,
Irene.
Sí,
sobretot els grans,
ho diuen,
això d'excluir a les persones,
per races i per tot.
Ho noteu,
això,
que els grans,
per exemple,
tenen una distància
sobre les persones
que venen de fora.
Sí,
perquè no conviven
tant com nosaltres
amb els immigrants.
Clara,
digue'ns.
I jo penso
que si a una persona
no li agrada
els immigrants
i els respecta,
ells no li faran res.
Cap i de fi,
tornem una miqueta
al que dèiem abans,
de la convivència.
La convivència
segurament ajuda
a desfer equívocs.
Senyor,
s'ho hem de deixar
aquí,
ens manquen
només 9 minutets
per als 12.
crec que hem fet
un debat
força interessat.
Hem aprofundit,
hem exposat
tot el treball
que han fet
aquests alumnes
de 6EA,
no?
6EA?
Sí,
perquè encara avui en dia
hi ha la rivalitat
aquella entre les classes
un ets de bé
i l'altre és de C,
això passa,
no?
Els partits de futbol,
encara feu partits de futbol
entre classes o no?
Bé,
depèn com sigui el dia,
si ens trobem amb ganes sí,
si no, no.
Per acabar,
algú vol fer alguna
última intervenció?
A veure,
Àlex,
digue'ns.
Com avui és el dia de la pau,
m'agradaria posar una cançó
de Rosario Flores,
no dudaria.
Doncs a veure si la trobem,
crec que la tenim,
però la ficarem
d'aquí una estona
per ficar
al llarg del programa
avui,
ara d'aquí uns instants
la carregarem.
Senyors,
Isabel,
Sara,
Àlex,
Irene,
Mar,
Pere,
Laila,
Daniel,
Manuel,
Ailem,
Clara,
Micaela,
Diana,
també a la resta de companys,
la Hanna,
el Marcos,
l'Andrés,
el Brandon i el Ciprian,
crec que no ens hem deixat a ningú.
moltes gràcies per acompanyar-nos avui
en directe a Tarragona Ràdio,
felicitats per la feina feta,
felicitats també a la resta de companys
que han treballat aquests temes
però que avui no han pogut venir
i vaja,
si us sembla,
escoltem el No dudaria
i ens trobem un altre dia a la ràdio,
d'acord?
A reveure,
de bon dia.
No dudaria
en volver a reir
si pudiera explicar
las vidas que quité,
si pudiera quemar
las armas que usé,
no dudaria,
no dudaria en volver a reir.
Prometo ver la alegría
y escarmentar de la experiencia
pero nunca,
nunca más usar la violencia.
Si pudiera sembrar
los campos que arrasé,
si pudiera devolver
la paz que quité,
no dudaria,
no dudaria en volver a reir.
Si pudiera olvidar
aquel llanto que oí,
si pudiera lograr
apartarlo de mí,
no dudaria,
no dudaria en volver a reir.
Prometo ver la alegría
y escarmentar de la experiencia
pero nunca,
nunca más usar la violencia.
Prometo ver la alegría
y escarmentar de la experiencia
pero nunca,
nunca más usar la violencia.
Pero no,
nunca más usar la violencia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!