Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ara més formalment. Has dormit una miqueta, ni que sigui?
Sí, una miqueta, sí.
A les 3 de la matinada arribaves de quants dies a la Rioja?
Bueno, vam marxar dilluns al dematí, a les 6 del dematí sortíem,
i vam arribar ahir a les 3 de la matinada.
A 3 dies, 3 jornades dedicades a beure i a menjar.
Sí, sí, sí, i a caminar, a visitar bodegues, a tocar terra.
A tocar terra, sí, sí, a tocar minyes.
I vens absolutament impressionat.
Increïble, increïble, increïble.
Hai de replantejar-me tota la meva carta de Riojas,
haig de replantejar-me moltes coses, és de veritat que...
Home, és que és així com s'aprèn, no?
I més vosaltres, que sou professionals, no?
Sí, sí, sí, jo crec que és un viatge aconsellable per tothom, no?
I per fer-lo a tot arreu, vull dir, doncs, qui diu a Rioja pot dir el Birzo,
pot dir el Priorat, que el tenim aquí al costat,
pot dir Montsant, pot dir la Terra Alta, pot dir qualsevol cosa.
I és qüestió d'organitzar-ho grupets petits, disfrutareu més.
grupets petits i quedar amb les bodegues.
O sigui, no anar allí i trucar a la porta,
sinó, doncs, trucar amb dues setmanes d'antelació.
La majoria ja tenen previst les visites.
És el cas de la primera bodega que vas visitar,
que és la Remellorí, que està oberta a tothom.
Està oberta a tothom, tu hi ha una pàgina web,
tu pots contactar amb ells,
i, doncs, te fan una visita i tastaràs els seus vins,
i, bueno, és de veritat que coneixen el terreno,
estan allí i tot, bueno, és espectacular.
Comentaves, m'he de replantejar la carta de vins de la Rioja,
però és a partir d'un aprenentatge que has fet,
sempre s'aprèn, i quan més saps, més vols aprendre.
I jo crec que, pel que m'explicaves abans,
ens ha après moltíssim.
Ja has conegut vins que desconeixies, no?
Sí, sí, sí.
A veure, hem tingut la sort de tenir un viatge
que ens ha organitzat entre el Quim,
el Quim Vila, i amics, no?
Com el Manel de Can Bosch, el sommelier de Can Bosch,
hem anat junts, i l'Anna Casabona,
que també és sommelier i que està a Valls
en un restaurant que es diu El Rebost,
restaurant, menjar per emportar,
fan, preparen coses així per casa i això.
I entre tots, doncs, jo coneixia en aquest,
l'altre coneixia l'altre,
i hem anat lligant aquestes visites,
que han sigut en realitat tres dies,
sis bodegues, una al matí, una a la tarda, cada dia,
i després, a l'hora de sopar,
intentàvem també anar als pobles del voltant
i anar als llocs típics, no?
Doncs, per exemple, vam estar a la Calle Laurel,
a Logroño, vam estar al Bar Cebas,
que és un, bueno, és un mite, eh?
Són referents, eh?
Sí, són referents, amb el Juan del Bar Cebas,
que després va sortir i ens va portar,
les truites amb patates del Bar Cebas són espectaculars,
els vins, jo recordo, amb el Manel va estar,
vam arribar només a la Calle Laurel,
vam fer un xampi, perquè allà és molt típic,
i dos vins i dos xampis ens van costar tres euros, no?
Vull dir, i era un bar que només feia xampis,
no hi havia res més.
Però, escolta, tu, que estàs en el sector de l'hostaleria,
això dels preus ja sabem que és molt diferent,
que aquí a Catalunya és un abisme.
No, però és que a part, allí,
amb aquell bar,
aquella nit potser hi entrarien 400 persones.
Clar, tres euros per 400 persones són molts diners.
En canvi, aquí, doncs, n'hi ha aquest acostum,
és una altra cosa,
i, bueno, és una altra cultura, en definitiva, no?
De tot no podrem parlar, per la limitació de temps,
estructurarem una mica,
i, en tot cas, et sembla que comencem per la Mallori,
perquè tu em comentaves que, justament,
aquesta bodega va ser de les primeres
que van trencar una miqueta la inèrcia tradicional
dels vins de la Rioja.
Sí, sí, sí.
Mallori, a finals dels 80,
va trencar una miqueta l'estructura,
o sigui, el concepte del que era el vi clàssic de la Rioja,
per treure vins més afruitats,
detall més modern, amb més concentració,
més afruitats,
amb cultius ja biodinàmics,
o semibiodinàmics, biològics,
amb cuidant la terra.
és dels primers vins de pàgol,
vins de finca,
de la Rioja a la Bessa,
de la part tocant a la Sierra Cantàbria,
a dalt de tot,
tocant ja al País Basc,
dintre del País Basc, vaja,
és a l'Àlava,
i aquesta gent el que van fer
va ser comprar una finca,
comprar una finca,
i elaborar el vi
únic i exclusivament d'aquella finca.
Llavors, és un vi de finca,
un concepte diferent de la Rioja,
perquè abans a la Rioja,
la majoria de bodegues,
moltes d'elles no tenien ni vinya,
o sigui, compraven la vinya a fora,
i el vi, el rin, perdó, a fora.
I eren elaboradors.
I eren elaboradors.
Això ha anat canviant,
però doncs un dels primers
que van trencar aquesta llança
a favor del terroir,
a favor de la continuïtat
des de la primer brot de la vinya
fins a l'última etiqueta de la botella,
doncs van ser ells,
van ser Remellori.
Remellori va ser un moment,
doncs, un trencat,
i arrel de tot això,
doncs han creat una escola,
i ha sortit gent com Thelma Rodríguez,
que és fill d'aquesta bodega,
que és un mite dintre del món del vi a Espanya,
és un senyor que assessora moltes bodegues,
fa grans vins per tot Espanya,
i que tot això es veu molt en aquella finca,
amb el carinyo que hi ha,
amb tot, amb les vinyes,
amb tot, amb tot.
És realment...
És una bodega que només fa reserves per amunt,
el vi més bàsic és un reserva,
i després fan un col·lecció,
que n'hi diuen,
que és un vi una miqueta més d'autor,
i després un gran reserva.
I fan blancs també, m'has començat.
I després fan un blanc, sí.
És curiós, perquè la Rioja tradicionalment...
És molt curiós,
a més és un blanc fora de lo normal,
perquè, com en totes les D.O.,
estic parlant dels anys 90,
doncs s'ha permet investigació dintre de la D.O.,
per fer coses noves.
I llavors en Telmo, en Telmo Rodríguez,
que és una persona superinquieta,
doncs va anar al Rodano,
i va portar varietats blanques del Rodano,
perquè va veure que el clima,
que el terra,
que tot s'ajustava molt a la seva finca,
de remellori, no?
I llavors ell va agafar varietats blanques d'allà
i les van plantar a dalt de tot de la finca,
a les zones més altes, no?
Al voltant dels 700 metres.
És una finca que té un desnivell molt important.
Van les vinyes des de 300 fins a 700 metres,
en un espai relativament petit,
són unes 60 hectàrees de vinya,
i aquestes varietats, doncs, fan aquest blanc, no?
Són unes varietats diferents,
unes varietats del Rodano,
però fan un vi allà espectacular,
amb una fruita, amb una consistència,
a més, aquesta gent no ho saben fer, evidentment, no?
Comentaves que et costaria triar un dels vins que produeixen, no?
Sí, sí, sí, sí, costaria molt, costaria molt.
A més, després ens vam quedar a dinar allà,
amb unes patates amb chorizo,
una amanida de tomàquet amb vellets
i amb oli de la pròpia finca,
ens van regalar mel i oli de la finca.
Gent hospitalar, ja, clar que sí.
I les xuletes, que allà són les coses més bones del món, no?
Francesc, no sé si avui treballaràs molt, eh,
quan arribis al restaurant, perquè...
Home, sí que hem de treballar, sí, sí, sí.
Passar-hi a una altra finca?
Doncs, després d'aquí, de Remellori, vam estar a Allende,
també al poble de Sant Vicente.
Ah, no, perdó, no està Sant Vicente,
està en un altre poble.
Allende, doncs, també és un clàssic,
dintre del món de les...
de les bodegues, diguem-ne, petites, d'autor.
A vegades allà la gent no els agrada massa, això.
Jo, per exemple, amb el senyor Marcos Eguren,
ens va dir que el vi d'autor no li acaba d'agradar,
que li agrada més nuevos clàssicos, no?
El nom nuevos clàssicos.
Però, doncs, són bodegues que fan...
que busquen la terra, que busquen l'origen,
i Allende és una d'elles, no?
Vam estar també visitant la bodega,
en aquest cas no vam poder veure les finques,
que és el que més ens agradava.
A nosaltres també anar una miqueta d'excursió
per veure les vinyes i tot això,
però vam tastar els seus vins, el seu blanc,
que és un clàssic, també, amb un bon preu,
el seu negre, que també és un gran vi,
i l'Aurus i el Carvalio, que són...
Jo miro molt per la butxaca, quan dius gran vi a bon preu...
Home, la Allende, doncs, és un vi que a la botiga
pot estar a 10 euros, és un vi que està ben fet,
i que no és car, que es pot comprar a la mar de bé,
però després fan vins, doncs, com el Calvario,
que ja se te'n poden anar als 80 euros, no?
Ah, doncs, és un espectre molt àmpli a l'hora de consumir el vi.
No, no, són una gent que fan una gama àmplia de vins, no?
Viuen en una...
Bé, no, viuen, treballen, el seu celler està en una casa
que havia sigut hospital, havia sigut presó, havia sigut de tot,
no l'han restaurat i els ha quedat una casa molt xula,
una casa del segle X, molt ben arreglada i molt ben acondicionada.
Després vam tornar a Sant Vicente i vam anar a veure l'Abel Mendoza.
L'Abel Mendoza és un personatge, és una persona increïble,
una persona jove, de 40 i escaig, amb unes ganes...
Ell és viticultor, ell diu que ell és viticultor,
ell és paigès, ell treballa a la terra
i tot això ho intenta portar dintre la botella
sense manipular-ho gaire, no?
Fa un cultiu ecològic, treballa ell mateix les vinyes
i és molt conegut pels seus vins blancs,
encara que fa uns negres excel·lents,
però, doncs, és el que més ha apostat per allí, doncs, amb vins blancs, no?
Fa vins blancs de viure, que és la...
Avui és més a Logroño, ja?
No, no, no, a Sant Vicente estem a la Rioja, a la Vesa, encara.
Encara som a la Vesa.
Sí, a Sant Vicente estem just al costat de Remelluri.
Vam anar més cap baix, a en Vallenda, i llavors vam tornar a pujar.
Doncs, amb aquest senyor fa vins de viure,
la viure és la Macabeu, aquí n'hi diem la Macabeu,
doncs allà n'hi diu on viure, que és la varietat blanca,
que fa uns vins molt interessants a la Rioja,
després fa vins de Malbacia, també,
que és una varietat blanca molt interessant,
i fa vins de garnatge, que les coneixem aquí, de garnatge blanca,
també molt interessants.
I després treballa amb negres, la Tempranillo,
la Mazuelo, i la garnatge negra, també,
la Tintorera,
i fa uns vins de garatge.
Realment és un garatge, té una botega molt petita,
és un garatge que té el cotxe a dins,
i fa els vins allà, ell mateix,
i el que més xoca d'ell és el seu bijova,
té el Jarrarte, que és un vi de maceració carbònica,
és un bijova,
que es fa com se feia abans,
o sigui, hi ha molt poca gent que faci el vi com fa ell,
és un graig, no?,
que està tapat, i a sota hi ha una cuba de ciment enorme,
i el que fan és anar descarregant el raïm sencer,
amb la raspa, tot, tal qual surt de la vinya.
No fan selecció prèvia?
Sí, selecció sí, però la selecció es fa amb vinya,
en el seu cas, hi ha una taula de selecció també,
però ells cuiden molt la vinya,
i ja quan agafen el raïm ja seleccionen molt bé,
i el van tirant a baix en aquest dipòsit.
Tot, tot cap baix.
Llavors, baixa ell i un altre,
amb unes botes fins aquí dalt,
i amb una forca,
la manera més tradicional del món.
Sí, i amb una forca,
i comencen a remenar el raïm allà dintre.
Costa d'entendre,
perquè avui dia està bastant automatitzat, tot això.
Sí, sí, avui el dia.
Però, escolta, la producció ha de ser curteta.
Home, sí, home, no és una gran bodega.
Però és que si la fan així d'aquesta manera...
Ara no em voldria equivocar,
però de Jarrarte potser en fa 30.000 ampolles,
vull dir que tampoc és...
Quin tip d'aixafar raïm i de bus.
Un tip d'aixafar raïm.
I surten aquells raïms que tenen gustets...
Nosaltres no hi estem massa acostumats,
però allà a la Rioja els encanten
que tenen gustets de maduixetes,
de pelotes, de xutxes.
Tenen uns vins amb gustets de xutxes,
vins joves, que s'han de consumir de l'any,
però amb una riquesa de golosa increïble.
Deixa'm fer un parèntesi.
Ara que esmentaves les varietats,
et sembla que mentre anem explicant aquesta ruta
per les bodegues de la Rioja,
fem la pregunta per regalar llitre
de les 115 receptes de cuina.
Molt fàcil, perquè a més,
en donem tres possibles respostes correctes.
La pregunta és quina és la varietat bàsica
que es fa servir a la Rioja.
I donem tres opcions.
La negra.
La negra, sí.
Donem tres opcions per fer vinegre.
Merlot, cirà o tempranillo.
Lluís, com es ho sap?
Doncs a tu no et regalaré el llibre.
977-2447-67.
És fàcil, eh?
D'aquestes tres varietats,
una és la bàsica que es fa servir a la Rioja,
merlot, cirà o tempranillo.
I em penso que ja tenim algú que truca immediatament.
No esperàvem menys dels nostres oients,
que són alumnes avantatjats d'aquest espai
en què el Francesc Lledó realment ens està ensenyant
moltíssimes coses del món del vi.
Hola, bon dia.
Hola, Iolanda, Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Ets la Mar.
Sí.
Sí, el que no he sentit al principi del programa, però bueno.
No, però la pregunta jo te la puc tornar a fer, eh?
Ah, d'acord.
No hem dit, eh, exactament, però jo et dono tres opcions, eh?
Quina és la varietat bàsica, tot i que ja saps tu que les d'os són molt inquietes
i van afegint noves varietats i tot plegat, però la bàsica, diguem-ne, dels vins de la Rioja,
quina és la varietat fonamental?
El merlot s'irà o Tempranillo?
Quina diries, Mar?
Ui, a veure.
Fes un pito-pito.
Home, aquí a Catalunya seria l'ull de llebre i la garnatxa, i allí, doncs, potser el merlot.
No, Mar.
No, res, no passa res.
El que passa és que l'ull de llebre, allà, és la més plantada, també, i té un altre nom.
Exacte.
Ah, vale.
Com seria?
No passa res.
Ull de llebre, com li diuen allà?
Ah, m'estàs preguntant, oi?
Sí, sí, sí, sí, sí, et donem una segona oportunitat.
Però quines eren les respostes?
A veure, diries, Francesc, que si diu la versió de com li diem aquí, com li diem allà, serveix?
Això, tu.
Perquè és dolent, no tu ets l'expert.
Bueno, les opcions eren merlot, cirà o Tempranillo.
Quina et sona més espanyola?
Home, el Tempranillo.
Clar que sí, la Tempranillo.
Aquí a Catalunya n'hi diem ull de llebre.
Exacte.
A veure, aquesta segona oportunitat no anava, perquè mira, com que és la mar, és una enxufada.
No, perquè realment ho has dit, però ho has dit com la coneixem aquí, aquest tipus de varietat.
Clar, ull de llebre.
Havies dit bé el que és la varietat, però clar, com la diem aquí a Catalunya, Tempranillo, ull de llebre, que és com se l'anomena a Catalunya, efectivament és la varietat bàsica dels vins de la Rioja.
Marc, doncs t'has guanyat el llibre.
Moltes gràcies.
Escolta, Francesc, aquí a Aro també hi ha molts bons vins, eh?
Oh, i tant, jo hi vaig estar també, encara no hi hem arribat.
Vaig estar amb l'Àlvaro Palacios a casa seva i, bueno, disfrutant, potser, no sé quina va ser la millor, però segur que aquesta va ser una d'elles.
Adéu.
Doncs, escolta, Marc, com que encara queda una miqueta, no gaire de programa...
Ah, no, el Faro, perdó, el Faro, no, Aro, Aro, no, no sé.
Aro amb Bac.
Sí, sí, sí, sí, també hi vam estar, vam estar a l'erradura, també menjant tapetes i això, sí, sí, sí.
A tu t'agrada el vi, Marc?
Doncs jo soc abstemia, xiqueta.
Ah, ets abstemia.
I aquest estiu he estat a la Toscana i he portat de piensa una selecció de vins, però, bueno, pels amics i per la meva parella, perquè jo no bec.
Doncs això de la Toscana és una sinatura que jo tinc pendent perquè és una meravella, eh?
Doncs no, res, la propera ruta.
Una passada.
Ens recomanes, ens recomanes a l'Anna Toscana, no?
Sí, sí.
Molt bé.
I a més a més, a l'Agenti ja ha dit un col·laborador vostre com és el Magí Seritjol.
Sí.
Bueno, m'ha dit una mica de ruta i llavors vaig fer tot el que és la Toscana a nord, vale?
Piensa, Montequielo, Montepulxano i la part del que és el nord i el sud molt diferent, no?
A més, jo recordo que Magí Seritjol en un programa que vam fer un any dedicat justament a alguna part de la Toscana de Banda,
el que tu dius, no?, de traçar tota una sèrie d'escenaris realment magnífics,
també en el que és el tema de l'hostatjament, petits palauets que amb un preu més que assequible,
doncs podies gaudir d'un espai realment extraordinari.
Doncs, Mar, un dia ja ens passaràs les filmines, no?, com fan la gent quan va de viatge.
Moltíssimes gràcies per trucar i tens el llibre aquí a la ràdio.
Gràcies, Mar. Bon dia.
A veure, ho havia dit bé, el que passa que, clar, a Temprenillo,
quan parlem de vins aquí a Catalunya, no és una paraula que utilitzem.
Perfecte. Continuem aquesta... La setmana vinent regalem un altre llibre, que tenim uns quants.
Avui se l'ha guanyat la Mar. Endavant, Francesc.
Bueno, doncs, David Mendoza ha dit també que, bueno, ens va fer un tracte increïble,
vam agafar una pick-up, que n'hi diuen ara, aquesta espècie de furgonetes americanes,
que porten mig de càrrega i mig de passatgers, que va carregar uns serments al darrere,
unes grelles, i ens va preparar uns ous amb xoriz, amb pimientos, com uns ous...
Has passat gana, no?
Sí.
Molta gana has passat.
Al mig del camp vam encentrar un foc, allí les seves vinyes, i ens va fer, allí, doncs, uns xorrascos,
unes... I vam estar veient els seus vins blancs, allí al mig, bueno, espectacular, de veritat,
que va ser una cosa espectacular. Després, tornant a la bodega, vam tastar tots els seus negres, no?
Vull dir, la manera com t'ha rep la gent allà és, de veritat, que és increïble.
Després d'això, això va ser per esmorzar, vam fer un esmorzar a dinar, i després vam anar...
La setmana que ve, perdona, el Francesc ens farà platets de verdura, com s'ho veia, per interès, res més, però bé.
Doncs després vam anar a casa de Benjamin Romero, que és també un mite dintre de la Rioja a la Besa,
perquè està a Sant Vicente, també, i fa un vi mític, no?, que es diu El Contador, que és un vi...
Aquest és més popular.
Sí, que el senyor Parker, doncs, li va donar un cent, està dintre dels millors vins del món,
són vins ja de molts diners, i són vins elaborats també amb molt de carinyo, molt de terroir...
Quan deia popular, deia conegut, eh?
Sí, sí, sí, home, clar, amb la de premis que té aquest vi, és un vi, doncs, per tastar, no?, per tastar, és un vi.
Jo vaig tenir l'ocasió de tastar-lo, perquè no l'havia tastat mai, evidentment, és un vi, doncs, que no havia tingut a l'abast,
i el vam poder tastar.
Home, és un vi que deu estar al voltant dels 200 euros, 200 i escaig d'euros, i això en botiga, eh?
Després, segons com, doncs...
De dues maneres, té vins divertits, com el peredicador, eh?, que són uns vins...
amb un de blanc, el peredicador blanc, i després en fa un de negre, amb una etiqueta preciosa,
amb un sombrero d'una pel·lícula del Clint Eastwood, eh?, que tira el sombrero i queda el sombrero tern, sombrero de copa.
Sí.
Eh? Doncs l'etiqueta és aquell sombrero de copa del Clint Eastwood, una etiqueta molt divertida.
després fa la cueva de contador, i les vinyes d'Andrés Romero, i per últim, l'últim vi que és contador.
És, de veritat, que és increïble, acaben d'estrenar bodega, tenen una bodega immaculada, preciosa,
i també està apostant per un vinou que es diu Macizo, que té DO Catalunya, que van veure l'etiqueta en exclusiva,
no està al mercat encara, o sigui, és una exclusiva que avui us dono, que és un vi que està fent aquí,
que està fent amb garnatges de la Terra Alta, amb xardoners del Penedès...
L'elabor aquí també.
Sí. Ha agafat, doncs, el milloret del que ell li ha agradat de per aquí de Catalunya,
i ha fet un vi amb DO Catalunya, perquè està treballant en diferents zones, eh?, i es diu Macizo.
És un vi blanc que, doncs, se l'han d'apuntar per quan surti al mercat i tastar-lo,
perquè jo no vaig veure l'etiqueta, no vaig poder tastar el vi, l'estaven just embotellant, i no el vam poder tastar.
Però, doncs, és un vi per tenir allí, a la cartera, eh?, per quan surti.
Doncs, de contador, bueno, que us haig de dir,
vam coincidir amb uns bascos, va, va ser una festa, amb uns bascos, amb una taula rodona, rient, parlant...
Ara entenem per què vas voler fer-te sommelier, també, eh?
Home, és una manera també de conèixer gent, eh?, i de viatjar, no?
Després de contador, doncs, ja per últim vam...
Ah, no, per últim, no, encara això va ser l'endemà...
Encara teníeu forces.
Van anar al Faro, al Faro, que ens esperava l'Àlvaro,
ens esperava l'Àlvaro Palacios, que va ser el que ens va engrescar a fer aquest viatge,
quan vam estar al Priorat, que també vam parlar dels camins i dels seus nous vins.
Que presentava els nous vins.
Els nous vins, doncs, vam anar a casa seva, al Faro,
bueno, ens va rebre amb una abraçada enorme,
és una persona entranyable, és una persona especial,
i vam anar a veure la seva finca, la finca de la seva família, la Montessa.
És una finca que va plantar el seu pare, els anys 70,
és un concepte diferent de la Rioja La Besa, això és la Rioja Baja,
però està en la faldilla d'unes muntanyes
que li donen unes característiques de sol,
de clima i de tot, increïbles.
i ell, a part d'arreglar aquesta finca que l'ha tirat cap a ecològica,
o sigui, és tot en un cultiu ja sense herbicides,
sense rec, pràcticament, estan reduint perquè no es pot treure el rec de cop,
sinó que el van reduint a poc a poc,
l'ha reconvertit tota aquesta finca des de l'any 2000 que porta ell la bodega,
però, a més, ha anat comprant unes finques colindants
que els dona aquesta altra filosofia més a l'antiga,
està plantant envàs, està plantant garnatges a la Rioja,
està plantant garnatges, està fent una revolució dintre d'allí,
els pagesos diuen que...
Quins vins a la vora allà a Palacet?
Allà prepara un de blanc que es diu Plàcet,
que és molt conegut, que és un vi molt bo, molt ben fet,
que és un viure, és un vi de viure.
Després fa un d'econòmic que es diu Bendímia,
fa uns vins molt econòmics,
l'àlvaro sí que de totes les bodegues,
els vins més econòmics de tots,
amb una qualitat increïble,
o sigui, aquests sí que són d'apuntar-los per anar-los a buscar,
perquè, per exemple, Bendímia és un vi que no em voldria equivocar,
però que a la botiga pot estar al voltant dels 4-5 euros,
és un vi negre ja,
i és un vi amb molt de carinyo, molt ben cuidat,
i un vi per disfrutar ja de la Rioja Baja,
de la Rioja de la zona d'Alfaro.
Després fa la Montessa, que és el seu vi bàsic,
que és un vi de la botiga 10-12 euros,
que està boníssim, està molt bé,
molt ben fet, amb molt de carinyo,
sobretot carinyo, l'àlvaro hi posa un carinyo en els vins,
i que és un vi molt assequible,
ja per un vi per disfrutar a tot i pleni,
i després fa el propietat,
i una selecció personal,
que són dos vins una miqueta més tops,
però que tampoc se'n van...
No hi ha cap vi que li passi dels 25-30 euros,
vull dir que pots disfrutar de tota la seva gama de vins
amb molt de gust.
A part, hem d'estar a Corollón,
que és la joia del Bierzo,
que fa junt amb el seu germà, el seu cunyat,
i vam anar per allà,
vam veure els cavalls que té per allà,
totes les plantacions s'han muntat com una espècie de ranxo,
petitó, amb molt de gust.
I també s'està apostant molt
per el tema de la pròpia infraestructura de les bodegues.
Bodegues noves aposten també pel disseny,
per crear tot un conjunt que sigui atractiu,
més enllà del vi al visitant.
Sí, sí, sí, inclús per la integració dintre del paisatge,
bodegues ecològiques,
bodegues amb poc consum elèctric,
amb poc consum de calefacció, d'aquestes coses,
vull dir, s'estan fent coses realment espectaculars.
Hem d'anar acabant.
Com que anem acabant,
no vull deixar fora el Marcos Eguren,
el propietari de les bodegues Eguren,
que feien nomàntia a la zona de Torra,
un vi mític també,
que van comprar els de Moixendón,
li van comprar tot el que és el nom,
la marca i part de la vinya,
i que aquí a la Rioja fa vins tan coneguts
com Sierra Cantabria, Sant Vicente,
i vins ja més de nivell d'autor,
amb ell no li ha de novos clàssicos,
que es deien els seus vins,
són novos clàssicos com El Puntido,
o El Bosque,
o La Mancio,
que és un detall més clàssic,
però són vins espectaculars,
realment són vins amb un saber fer,
amb unes condicions de treball,
amb unes vinyes petitones,
unes vinyes amb terrasses,
no les terrasses del Priorat,
aquestes terrasses estetes llargues,
sinó que són solanes,
els diuen allà,
són terrasses que poden tenir mitja hectàrea,
un altre pot tenir 2.000 metres,
un altre, per exemple,
hi ha la Nieta,
que són dos hectàrees i mitja
i fan molt poqueres ampolles,
és el seu vi top,
i amb aquesta filosofia de carinyo,
de vi per vi, gra per gra,
de buscar tot el que pot donar
aquella terra i aquella vinya.
Per acabar, Francesc,
que entre aquests bodeguers
hi ha grans coneixedors
dels vins de tot el món,
a quina opinió els hi mereix
els vins de les Deos
que s'estan fent aquí.
Tothom té un gran respecte,
sobretot pel Priorat,
perquè potser és el que va...
Perquè sempre és conegut, també.
No, i és el que va crear
el concepte de Terroir una miqueta a Espanya,
va ser una miqueta el que va
revolucionar la gran producció
per el Terroir,
va ser cosa de l'Alvaro,
va ser cosa del René Barbier,
va ser cosa d'aquests monstres
que tenim al Priorat,
que fan coses increïbles,
que van crear una miqueta a Espanya
aquest concepte de Terrar
al principi dels 90,
a finals dels 80.
I després hi ha la Deo Montsant,
que és força coneguda
i molt respectada
per la seva qualitat
i la seva producció,
i la Deo Penedès,
perquè també és molt coneguda
amb els seus caves
i amb els seus blancs.
Però en general
hi ha molt de respecte pel vi,
és una miqueta com
la final de la Copa d'Europa,
del Barça-Bilbau,
que la gent
se respectaven tant uns als altres
perquè són dos monstros del futbol,
doncs en aquest cas
són dos monstros del vi
i on hi ha qualitat
i on hi ha bona gent
hi ha respecte.
Que bé,
que bé que hagis anat,
estaria bé que haguéssim anat tots,
però això és impossible,
però com a mínim
han tingut la mirada
i el palada
del Francesc Lledó
a la Rioja
amb aquest espectacular
festival de vins francès.
Moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana.
Espero que els següents
que hi ha convidats
no et cridin a tants.
Vinga,
tens la setmana que ve.