el matí de Tarragona Ràdio.
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Tu tens el calendari dels bombers?
No, no el tinc.
Doncs quan acabem l'espai, ràpidament,
perquè el director vegi que els vaig repartir.
No, no, de veritat, és que és molt bonic.
Tots hem de tenir el calendari.
L'altre dia, a nivell anecdòtic,
que ens van fer un servei a casa,
se'ns va tancar l'avis.
Són macos, els bombers, en general.
Van venir superràpid.
És que el meu pare està molt justet
i se'ns va tancar en una habitació llunyana
i feia quatre hores que no sortia
i no responia ni res.
I ens pensaven que els hi havia passat alguna cosa.
I van venir de seguit, van entrar per la finestra.
Ella estava bé, gràcies a Déu,
però ens van fer el servei i ens van treure d'un bon apuro.
Els estudis que fan, reiteradament,
surten de tots els organismes estatals
que treballen allò per la ciutadania i tot plegat,
el cos més ben valorat sempre,
un any rere l'altre, surt el cos de bombers.
Respecte a altres coses que també tenen bona puntuació,
però el de bombers, escolta, impecable.
Sí, sí, sí.
Doncs han fet unes fotos dalt de l'escala,
el camió.
I clar, la perspectiva,
i els estem regalant,
perquè han fet els bombers i nosaltres,
dic que allà cadascú per la seva banda...
Doncs en prendré un.
En prens un i així el penges a la teva cuina
del Quim Quimà.
Avui fem fruita.
Avui fruita, fruita d'hivern.
Fruita d'hivern,
perquè l'altre dia vam parlar de la verdura i fruita d'hivern,
però ens vam quedar amb la verdura,
no vam acabar amb la fruita.
L'últim programa...
Van fer les sopes.
Havíem fet les sopes,
perquè ho havíem promès,
i avui farem una miqueta de fruita.
I que agafem mandarines, taronges...
El que trobem ara a les parades,
que és això, no?
Fruita d'hivern, que són cítrics, bàsicament...
De trobar, trobem tot,
fins i tot cireres i maduixes,
que és al·lucinant.
Sí, sí, però...
Jo no faig cap campanya,
però, home, esperem-nos que sigui l'època, no?
Si no, no té gràcia.
Clar, primera,
l'estacionalitat dona varietat.
L'alimentació dona preu i dona qualitat,
i sobretot producte nacional, no?
També, que ara últimament s'està promocionant una miqueta,
perquè amb això de la crisi
hem de menjar el que fem nosaltres, no?
També ens ajudarà a tots.
Doncs, si comprim les estacions,
primer, trobarem més bo, més barat,
i aconseguirem més varietat,
perquè anirem canviant segons les estacions, no?
Això ja sabeu que aquí ho diem sempre, no?
Doncs, parlarem d'aquestes
i parlarem de les pomes, també.
I, bueno, ara en aquesta època
també hi ha algunes peres,
però, doncs, ara el fort fort és això,
pomes i cítrics.
Mireu, una cosa que m'agrada molt,
que ho sabeu tots els que ens escolteu,
són les fruites calentetes,
saltejades, sobretot ara a l'hivern,
doncs, avui us ho vaig a proposar
fer-ho amb mandarines,
fer un farcellet de mandarines.
És un plat fàcil i de festa,
o sigui, que és aquell plat, doncs,
de quedar molt bé un dia a casa,
de dir, ostres, què he de fer avui
que tinc invitats a casa,
una mica de compromís
i no sé què els hi haig de fer de postres.
Doncs, és una molt bona solució,
molt espectacular
i molt fàcil de fer
i molt econòmica, també.
Farcell de mandarines.
Farcellet de mandarines.
És molt bo.
Mireu,
jo us ho explico tot,
tot tal com jo ho faria,
llavors vosaltres us dic,
això us ho podeu saltar si voleu,
permet tenir menys feina.
Mireu, bàsicament,
comencem per la farça del farcellet,
que l'aquesta sí que l'hem de fer tal qual.
Mireu,
necessitarem una miqueta de vinagre de Jerez,
una miqueta de sucre moreno
i les mandarines
i si voleu tirar algun licor.
En aquest cas hi aniria bé un gran marnier
o un Kirsch,
i anirien bé.
si voleu no n'hi poseu de licor,
però li dóna un toc molt agradable.
Llavors el que farem és,
primer que res,
pelar les mandarines
i amb una miqueta de la pell de la mandarina,
per exemple,
si això ho fem per sis persones...
que la pell exterior,
si això ho fem per sis persones,
doncs posaríem dos mandarines per barba,
perquè són petitones,
i aguardaríem la pell de mitja mandarina només.
Llavors aquesta pell la tallaríem o bé amb juliana,
a tires finetes,
o bé picada,
ben petitona.
llavors el que farem és,
amb una paella antiadherent,
que van millor,
posarem una mica de mantega
i les mandarines.
Les saltegem una miqueta
i llavors hi tirarem sucre moreno,
d'aquest sucre candy,
d'aquest sucre de canya,
i deixarem que es vagi caramelitzant la mandarina
amb aquest sucre.
Quan ja el tinguem lleugerament caramelitzat,
que encara no estigui,
hi tirarem aquesta pell de mandarina
que hem picat,
la tirarem dintre
i seguirem caramelitzant
fins que agafi aquell punt de caramel ros,
sense ser negre.
I la mandarina com ens queda?
Quedarà sencera.
Sencera?
Sí, perquè això es fa a foc viu.
I el caramel aquest ens quedaria amb líquid o més passaria?
Líquid.
El caramel...
És que s'espeça de seguida el caramel.
Més que...
El que vols dir tu és quan se...
Ara m'he quedat en blanc.
Cristalitza.
No, per té un nom.
S'empana.
El caramel s'empana quan...
Com molta gent.
Sí.
Quan hi ha una variació de temperatura.
O sigui, si nosaltres estem caramelitzant,
parem el foc i tornem a encendre,
llavors se'ns empanarà el sucre.
O afegim sucre quan hi ha...
Estem caramelitzant.
Quan hi ha dues temperatures
o dos punts de cocció diferents.
Però si el que fem és saltejar sense parar,
no se'ns empanarà mai.
Ens quedarà líquid i ens agafarà color.
D'acord?
Llavors,
en pic tinguem ja el color bo de l'açucre,
aquest color torredet,
i tirarem el licor.
Un gran bernier, a mi m'agradaria molt.
Per tant, hem de tirar el licor.
I tirem el licor.
Si no hi volem tirar el licor,
i tirem directament el vinagre.
El vinagre.
Però si no,
doncs hi tirem el licor,
ho flambegem,
i tot seguit hi tirem el vinagre.
Doncs de vinagre,
per aquestes mandarines que hem dit,
si hi ha per 6 persones,
12 mandarines,
de vinagre,
i tirarem dos cullerades soperes.
Bones,
inclús 3.
No passa res,
perquè això es redueix.
Llavors,
deixarem reduir,
i en pic s'hagi reduït,
ho traiem del foc.
El vinagre farà que el caramel no qualli,
i que ens quedi el caramel líquid,
però torrat.
Llavors,
aquesta farsa la guardem,
i per un altre cantó
agafem la pasta
per fer el farcellet.
Agafarem
una miqueta més
de pell de mandarina,
d'aquella mitja
que hem fet servir,
l'altra mitja
també la picarem,
i la barrejarem
amb mantega,
mantega fosa,
la fondrem al microones,
i posarem
la pell de mandarina
a dintre.
Llavors,
agafarem pasta,
aquí pot ser pasta bric,
que la venen
amb bosses congelada,
pot ser pasta filo,
que també la venen
amb bosses congelada,
pasta bric,
pasta filo,
bàsicament aquestes dues,
o també podem fer creps.
És el que t'anava a dir,
això en un crep hi ha un,
si parlo de memòria,
un plat xinès,
que són creps de mandarina,
que porten oli de sesam
i coses d'aquests,
també un crep.
També,
amb creps també va bé,
si voleu us recordo ràpidament
la recepta de les creps,
per un litre de llet
hi posaríem,
a veure,
com en recordo jo,
per un litre de llet
hi posaríem
dos ous
i 430 grams de farina.
Han de ser 30,
430.
430,
és que queda el punt just
d'espés.
Ah, molt bé, mira.
Una miqueta de sal
i en aquest cas
hi podríem posar també
una miqueta de sucre.
Això,
ho remenem bé
amb el túrbix,
amb el braç aquest elèctric,
el remenem ben remenat
i fem les creps.
Veureu que us queden molt finetes,
jo les creps el que faig,
la paella,
primer la unto amb mantega
però amb un tovalló,
o sigui,
agafo un tovalló de paper,
el suco amb mantega
i unto la paella,
que no hi hagi mantega
dintre la paella directament
perquè si no
queden molt oliosos.
I fem les creps,
us quedaran molt finetes
en aquesta recepta
i ens n'aniran molt bé
per fer aquests farcellets.
D'acord?
O sigui,
ja tenim les masses,
sigui la que sigui,
llavors el que farem
primer que res
és amb un pinzell
pintarem la massa
amb aquella mantega
i mandarina
que tenim fusa,
que us he dit que preparéssiu,
amb la pell picada
i la mantega,
pintarem la crep
o la pasta filo
o la pasta brie,
d'acord?
Ben pintadeta
i tirarem una miqueta de sucre
pel damunt,
si voler pot ser moreno,
si voler pot ser normal,
ja que ho fem tot amb sucre moreno,
doncs seguim amb el sucre moreno
i llavors
ho farcirem
amb aquell saltejat
que hem fet
dels grills de la mandarina.
Al tenir-ho farcit,
recollirem a dalt
amb un farcell,
ho lliguem,
es pot lligar
amb fil d'aquest de cotó
de lligar la carn,
fent-hi un llaç gros
perquè després treure'l,
d'acord?
També hi ha moltes maneres
de lligar-ho,
es pot lligar amb vaines de vainilla,
es pot lligar amb moltes maneres
per deixar-ho,
inclús amb un tros
de la mateixa pasta,
tallada així a tira llarga,
es fa com una veta
i també es pot lligar
i llavors es pot deixar.
Però si no,
doncs per no complicar-nos la vida,
senzillament
amb un fil de cotó
d'aquests de lligar la carn,
li fem una lligada suau,
sense apretar
i quan ja estigui cuit
ho trobarem.
Doncs posarem els farcellets
en una safata de forn,
amb un paper antiadherent
a sota d'aquests de...
o bé una silicona
o bé un paper sulfuritzat,
un paper d'aquest tipus
o un paper siliconat
i ho posarem al forn.
El forn l'hem de posar
a tota pastilla,
al màxim,
a 250 graus,
normalment són els forns de casa
és el que donen,
però sense gratinar,
o sigui que sigui un calor ventilat
en tot el forn
i posarem els farcellets
a mitja alçada.
Veureu que en qüestió
de 7-8 minuts
els farcellets
se posen durs,
la sucre caramelitza
i se'ns comencen a torrar.
Doncs ja seria el moment
de treure'ls
i de menjar-se'ls.
Això és aconsellable
deixar els farcellets preparats
i acabar-los,
donar-los aquest últim cop de forn
abans de menjar els postres,
o sigui,
just el moment
que anem a esperar
al segon plat,
ja tenim el forn calent,
posem els farcellets al forn,
traiem el segon plat,
preparem els plats de postre,
entre una cosa i l'altra
i ja estaran fets.
Llavors els traiem
recent fets i calentets
a la taula.
Aquest farcit
el podem fer servir
també amb altres coses.
Sí,
aquest farcit
es pot fer
amb fruita variada,
s'hi poden posar plàtanos,
queda molt bo amb pinya també.
I escolta,
fer en una pasta brisa
tot aquest farcit
de la mandarina
amb una mica de xocolata,
no ho sé.
A veure...
Això amb la xocolata
com ho podríem combinar?
perquè la taronja i la xocolata,
els cifres i la xocolata
és fantàstic.
Combinen molt bé,
combinen molt bé
i jo ara estava pensant
a veure com se pot combinar.
Home,
el que ens podria quedar bé
també
és tirar
una miqueta de cacau
amb pols
al damunt
d'aquesta pasta brisa
i tirem
amb una talquera
una miqueta de cacau
amb pols
pel damunt
i llavors
quan se'ns cogui
ens donarà aquestes notes
de xocolata també.
O també ens pot quedar bé
aquelles cagarrinetes
que aniríem nosaltres
de xocolata,
aquell granet de xocolata
barrejar-lo amb les mandarines
a l'hora de fer el farcell.
Però jo en cap cas
hi posaria un xocolata fos
aquí dintre
perquè ens quedaria
una amalgama
no gaire agrava.
Clar,
les les faria
i tot això.
Escolta una cosa,
tens també
alguna altra recepta
de pomes?
Sí.
Mireu,
hi ha una recepta clàssica,
una de molt ràpida
de pomes al forn,
que les vaig aprendre
d'una tieta que tinc
a Mallorca
i que em va sorprendre.
I em sembla que
alguna vegada potser
l'hem comentat,
de totes maneres
la recordem,
que estaven fetes
amb vi blanc,
que és senzillament
agafar les pomes
treure'l...
Quin tipus?
Golden mateix?
Sí,
per treballar la poma cuita
amb la Golden
tenim preu
i tenim un bon resultat,
o sigui que
podem fer-ho tranquil·lament
amb una Golden.
Doncs,
amb una cullera
els hi traiem
el que és el burxoc
per on t'anava enganxada
l'arbre
i el cor,
com una cullera
o amb una parella
d'aquells
per treure'l cor,
intentant
de no fordar-la del tot,
encara que deixem
una miqueta de cor a baix
no passa res,
però intentant
que ens quedi
com un recipient
en aquest forat,
que no arribi al final.
Llavors,
això ho omplim
amb una miqueta
de mantega i sucre
i les posem
en una safata de forn.
En aquesta safata de forn
hi posem
un parell de dits
de vi blanc
i les posem al forn,
senzillament.
El temps,
més o menys,
són uns 20 minuts
de cocció
i veureu que
el vi s'evapora,
en queda molt poquet,
el poc vi que queda
caramelitza
amb el sucre
de les mateixes pomes
i una miqueta
de la mantega
i del sucre
que ha regalimat
del que hi hem posat
i veureu que
queden unes pomes
diferents
i completament
agradables
al paladar
i que no es nota
el vi,
o sigui,
el vi ha sigut
un ingredient
que ha desaparegut,
el qual,
evidentment,
totalment,
o sigui,
que es poden consumir
els nens també,
aquest tipus de plat
i molt fàcil de fer.
La poma al fort
també pot anar
tal qual,
però després també
hi podem posar
sucre,
llet condensada,
mel,
totes les porqueries
que ens vinguin de gust
i que pugui tolerar
el nostre cos.
Una altra recepta
que tenia jo de pomes,
que és molt clàssica
i molt típica,
però que fa molts anys
que no se'n sent a parlar,
que és la tarta tatén
o la tarta al revés,
que n'hi diem,
feta amb pomes.
Que és relativament senzilla.
Que és molt senzilla
i molt bona
i es fa poc últimament.
La base
que necessitem
és una pasta de full,
aquesta que comprem congelada.
Llavors,
el que farem és,
com en el cas
de les mandarines,
tallarem la poma
a grills
de dalt a baix,
o sigui,
de cada poma
en traurem
vuit trossos
de dalt a baix,
primer per la meitat,
després per la meitat
i la meitat de la meitat.
Com a grills.
Exacte,
grills que en surtin vuit,
d'una poma
que en surtin vuit
i traiem el cor
i deixem els grills.
Llavors,
aquests grills
els posem en una pella
i els caramelitzem
amb una miqueta
de mantega
i de sucre normal,
que caramelitzin una miqueta.
I podem tirar
un pols de canyella,
que també queda molt bo,
i quan ja tinguin el color,
aquell dauredet...
Amb sucre i aigua.
No, no, res.
La mantega,
sucre
i un polset de canyella,
molt poqueta cosa.
I anem remenant
per anar bé
saltejant,
no amb una espàtula,
perquè se'ns poden trencar.
A foc viu,
perquè se'ns caramelitzin ràpid,
i no se'ns posin tobes.
Quan ja les tinguem
d'oradetes,
que veureu que se'ns duraran
molt bé,
hi tirarem un raig de ron,
flambejarem amb ron
i flambegem
i deixem que se'ns redueixi,
que això és un minut.
I quan ja tinguem això,
doncs agafem
les pomes,
les posem ben posades
a la mateixa paella.
Hauria de ser per anar bé
una paella
que pogués anar al forn,
o sigui que el mànec
fos metàl·lic,
o agafem
un recipient rodó
que ens pugui anar al forn.
Posem els grills de poma
ben posadets,
ordenats,
a dintre del recipient,
sigui la paella
o sigui aquest altre recipient,
i llavors pel damunt
senzillament
ho cobrim
amb la pasta de full.
L'hem de punxar
o alguna cosa prèviament?
No se'ns aixecarà?
Esbufarà,
si no la punxem
se'ns bufarà,
però queda molt bonic també,
i si la voleu punxar
no se'ns bufarà
i també queda molt bé,
això com vulgueu.
El podem treure
de les dues maneres.
Una miqueta de dues maneres,
una miqueta punxat
el ser a dalt
ens n'hi ha millor
perquè si no ens quedarà
una tarta
molt alta.
I ja està,
posem això
pel damunt
senzillament
i el forn,
el forn
al voltant
dels 220 graus
a casa,
el mateix que abans,
millor,
en aquest cas,
millor a baixol
i sense ventilador,
però doncs
si voleu fer un ventilador
sobretot que no gratini,
no posar el gratinador
en cap cas,
i deixar-ho
això aproximadament
uns 25 minuts.
És una altra manera
de fer un pastís
de puma.
Quan la tingueu cuita
només cal agafar
com si fessis una truita
d'aquestes de patates
amb un plat a sota
i la gireu
i us quedarà llavors
la massa baix
i la poma al damunt
i és una tatent típica,
tòpica i boníssima.
Molt bé,
i senzilla,
Pau,
que l'expliques.
Tenim una trucada,
et sembla que la tenim?
Sí, i tant.
Hola, bon dia.
Hola, Iolanda,
Francesc, bon dia.
Hola, Marc,
què tal?
Com aneu?
Molt bé,
i tu què tal?
Escolta,
què m'han dit?
Aquesta setmana
de Semana dels Barbuts?
Ai, no ho sé.
Era aquesta o l'altra?
A mi m'han dit
ara mateix, avui,
no ho sé,
jo ho dic,
entre el Ricard
i el Jordi Bertran,
a mi em tornaran boja,
ja t'ho dic ara, eh?
Ah, m'ho acaba de dir
un d'aquí de...
Bueno,
cap allà,
o sigui...
A veure,
deu ser,
perquè dissabte ara
Sant Antoni,
els altres Barbuts
són Sant Maure,
Sant Sebastià,
parlo de memòria...
Això que deieu
que era la setmana anterior,
dic no ho sé.
Clar, no ho sé, filla,
és que...
Vinga, digues.
El que anàvem,
mira,
que volia dir,
me'n sembla que ja l'ho comentava,
però una recepta que faig jo
és una de broquetes
que hi poso maduixa,
mandarina,
pera,
kiwi,
plàtano,
poma,
i després agafo cobertura
de xocolata negra
i la tiro per damunt.
I després compro
viruta de xocolata blanca
per donar-li un toque
i li tiro per damunt.
Molt bé.
Xocolata,
aquí estàs a les meves.
Sí, sí.
Que bo, no, Mar?
Molt bé.
Que bo.
A més,
pots anar posant les frites
que vulguis.
La frita pots posar
la que vulguis.
Bueno,
la que normalment
agradi la gent, no?
Molt bé.
I aquest toc últim
de xocolata blanca...
És per donar colorido.
Sí.
També el podries fer
amb unes fulles de menta
tallades en juliana.
També, eh?
I llavors tirades per damunt
quan la xocolata
encara és una miqueta tendra
que se t'enganxarien
i et donaria un toc refrescant també.
També.
I també queda molt bé.
Doncs ja ho provaré.
Molt bé, Marc.
Doncs bueno.
Escolta, tu de fruita
ja en tens, eh?
Sí, una mica, segurament.
Mira, aquí tinc...
Es representa Sant Pau Hermità
que és el 15 de gener,
Sant Antoni Abad,
el 17, Sant Maúr,
el 18
i també hi ha qui inclou
des d'aquest Sant Vicenç Màrtir
que és avui.
Sí, exacte.
Per tant, la Setmana dels Barbuts
diguem que no és setmana
de dilluns a diumenge
sinó que probablement
és una setmana
que va de dimarts a dimecres
segons com caigui aquell any.
Ah, és el que m'ha dit aquest senyor.
Teníem tots raó.
Teníem raó
als que dèiem
que era la setmana passada.
Sí, s'ha corregut,
no sé per què, dos.
Exacte.
Va començar el 15 de gener,
començava amb Sant Pau Hermità
i acaba avui amb Sant Vicenç Màrtir.
Exacte.
Veus aquí per un roto i un descosido
que diuen en castellà, eh?
Vaja, vaja.
Molt bé, Mar.
Moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau.
Adéu, bon dia.
Fem ràpidament una altra
que tenim aquí
els senyors de la candidatura
una de molt senzilla
2016.
Molt senzilla
i també, doncs,
passem pel foc,
la fruita.
En aquest cas ho farem amb taronges
i el que farem
és tallar les arrodanxes dobles
d'aquelles com si les féssim amb sucre.
Primer pelada al viu,
que n'hi diem,
o sigui, sense la part blanca,
ben pelada.
I a fer rodanxes dobletes.
Llavors,
el que podem fer
és que, a més,
agrada molt, doncs,
l'espectacularitat de fer-ho
amb una safata
lleugerament fonda,
que no cal que sigui molt fonda,
hi posarem les rodanxes de taronja
ben posadetes
i les cobrirem amb sucre,
ho cobrirem,
hi tirarem sucre moreno.
Llavors, amb una jarreta
hi posarem gran marnier
i uns granets de cafè,
com si féssim un cremat,
un ron cremat,
i una miqueta de pell de taronja,
com si féssim un ron cremat.
Ho acalentem
i ho encenem.
I llavors, a la taula mateix,
ho tirem per damunt
de les taronges aquestes
que ja hi hem posat
al sucre moreno
i ho flambegem
allà davant de la gent
amb cuidado,
sense que s'encenguin
les estovalles
i els amics i la família.
i ho deixem fins
que se'ns apagui el foc.
I veureu que també
queden unes taronges
flambejades
amb gran marnier
boníssimes.
Som gairebé fora de temps
però tenim una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem, sisplau?
Amb Roger Maset.
Roger, quan vostè vulgui.
Amb la fórmula aquesta
de la poma
que he dit ara
que si la poses golden
s'ha desfà.
Depèn, sí,
és més delicada la golden
però si vostè puja el foc
i ho fa amb una paella
antiadherent...
Sí, bueno,
però si poses la poma
a la reineta
la reineta ja no.
La reineta per cuinar
sempre ha sigut més forta, no?
Sí, sí, aguanta més.
I llavors es pot treballar millor.
Sí, sí, sí.
Vostè cuina habitualment, Roger?
Sí.
I li agrada cuinar, no?
Sí.
Molt bé.
Jo em penso la tarta de ten
i mira, ja que ho ha dit vostè,
Francesc,
l'hem de la...
El full, aquesta pasta de full
l'hem de passar al corró?
Depèn si està estirada o no
quan la comprem.
No, la que la comprem congelada.
Sí, sí.
L'hem de passar al corró igualment.
L'estirem una miqueta més.
Bueno, però això és de la congelada.
Sí.
N'hi ha molts que l'agafen
i té els quatre plecs fets.
Té el plec ja fet
i n'hi ha molts que l'obren
i llavors ja no són tots els plecs.
Clar.
M'entens?
Perquè són tres plecs senzills
i un de doble.
Sí, sí.
Jo l'altre dia vaig fer
la recepta de les palmeres
que va dir el Francesc
i em passava això
que tenia tants plecs allò
que van quedar unes palmeres estupendes
però, escolta, tremendes.
No, no, és que són tres plecs senzills
i un de doble.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, Roger, eh?
El volem més sovint que ens truqui, sisplau,
que es veu que es mou bé a la cuina.
Sí, sí, sí.
Vale, gràcies.
Gràcies a vostè per la seva aportació.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Ja veus, és veritat,
la reineta sempre s'havia dit...
El que passa és que és el que dius,
per preu i pel que fem
i si treballes...
Bueno, tampoc hi ha tanta diferència.
Jo més que res
per defensar una miqueta la Golden
perquè no la fem servir mai.
Que ve de Girona, no?
Majoritàriament la Golden
que fem aquí.
I de Lleida.
I de Lleida també.
De totes maneres, el que deies,
la reineta no sempre la trobem.
Sí.
Sempre la trobem, aquesta la fugi,
la Golden, però...
N'hi ha moltes de pomes al mercat
i totes servirien, eh?
Per fer-ho, la grama Smith, per exemple,
també ens donaria bons resultats.
Però, doncs, bueno, jo en aquest cas
ho he fet més carà per defensar la Golden
que sempre la deixem una miqueta apartada.
Molt bé, doncs la defensem
i ens la mengem, a més a més.
No tenim més temps,
ens truquen més oients
la propera setmana.
Què hi ets, encara?
Encara hi soc, és l'última.
Encara hi ets abans de les teves vacances d'hivern.
La propera setmana tornarem a obrir els telèfons
i, si cal, continuem parlant de fruites
o el que convini.
I tant, i tant.
I sempre se n'aprèn de tothom, eh?
Moltíssimes gràcies, Francesc.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.