Gairebé un quart de dotze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
sintonia habitual cada dimarts a aquesta hora,
sintonia que ens porta a parlar de la formació professional
i avui de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils,
un centre que avui més que mai és notícies,
de fet, portada a tots els diaris de la ciutat de Tarragona.
Ara saludarem la resta de convidats,
però avui és gairebé obligat a saludar en primer terme
la directora de l'escola, la senyora Mari Carme Duc.
Senyora Duc, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Felicitats per l'aniversari en primer terme,
per aquests 25 anys, per la part que li toquen.
I vaja, com va anar aquest acte d'ahir,
amb Ferran Adrià, amb Carme Rus Calleda, amb Juan Mari Arzac,
un trio de personatges a cuiners d'altíssim nivell,
no només a nivell assetal, sinó a nivell mundial.
Diríem que els tres tenors de la cuina.
Avui parlàvem diaris de dinar a cinc forquilles,
constel·lació d'estrelles.
S'esgoten una miqueta els adjectius,
com va anar l'acte i què és el que van explicar
aquests grans mestres de la cuina?
A veure, l'acte va anar molt bé,
ens hem de felicitar tots per això,
però el que hem de dir és que
quan nosaltres vam pensar en aquesta...
Diguem-ho així, aquest any fem el 25è aniversari.
Dins del 25è aniversari hi ha tot un seguit d'actes,
però un dels actes que fem cada any,
i no és degut al 25è aniversari,
aquest any hem fet la 13a edició,
segons les jornades gastronàmics turístiques.
Durant aquestes jornades, cada any,
venen professionals del sector
i fan demostracions, fan conferències,
tenen un contacte directe amb els alumnes.
Aquest any, al ser el 25è aniversari,
el que vam decidir és que fossin exalumnes
els que vinguessin a fer aquestes demostracions
i aquestes conferències,
perquè amb 25 anys en tenim una colla,
i la veritat, una colla molt ben situat.
Ara en saludarem un parell.
Sí, per això ho dic,
i aquí en tenim dos,
que ara els podrem saludar, no?
I al fer-ho així vam dir,
bé, ja que ho dediquem als alumnes,
exalumnes, diguem-ho així,
però hem de fer un altre acte una mica sonat.
I aleshores ens van proposar
de dirigir-nos a aquestes tres persones,
el Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda
i el Juan Mari Arzac,
per dir-los si ells estarien disposats
a venir a l'escola,
doncs amb motiu d'aquest 25è aniversari,
a recolzar-nos i a poder fer una conferència,
a poder tenir un contacte directe amb els alumnes,
que aquí també en tenim un que hi va estar.
I aleshores, doncs,
ells de seguida van acceptar.
val a dir que l'escola té contacte directe amb ells,
que són persones que nosaltres sempre,
cada any, si volem,
i de fet és així,
hi enviem exalumnes,
perquè ahir mateix el Ferran Adrià va dir
que jo tinc com a 5.000 sol·licituds anuals
de persones que volen venir a fer pràctiques a casa meva.
5.000 persones.
Ahir ho va dir ell, el Marc està aquí,
i l'Antònio que ho van sentir.
Doncs ja tinc el privilegi de dir
que nosaltres li diem
escolta, Ferran, vindrà aquesta persona
i sempre ens ha guardat el lloc.
Aleshores, dic això en el sentit que dieu
com és que ho vau aconseguir?
Tenim una relació molt estreta amb tots ells.
Es porten bé amb nosaltres.
Ens reconeixen, diguem-ho així,
que ens reconeixen la feina que fem.
I aleshores, doncs, van estar encantats.
I sí que tots vam lluitar una mica
per quadrar agendes,
però vam quadrar agendes
i els vam tenir a tots tres.
L'encitat al Marc England
és un dels alumnes actualment
que s'acurcen a l'escola.
Marc, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Com va anar l'acte ahir?
Vas aprendre?
Què et va semblar?
Va ser un honor portar
tres persones tan conegudes a l'escola
i crec que...
No ho sé, és un honor
poder disfrutar
d'aquestes tres persones
i poder aprendre tot el que puguis.
Amb què et quedaries?
Vaja, de tot el que van explicar
aquests tres personatges...
Amb les coses que puguin dir
i puguis aprendre
i xupar totes les coses
que te puguin dir.
No ho sé, és...
És un honor, diguéssim.
Vaja, òbviament avui era notícia portada,
era referència obligada,
però no estem avui aquí
per parlar de l'anàlisi
d'aquesta conferència,
sinó que ara estem parlant
d'uns dos cursos
que s'inverteix a l'escola de Cambrils.
Sí, a veure.
A l'escola fem tots els cicles
relacionats amb la família
d'hoteleria i turisme.
En fem dos relacionats
amb indústries alimentàries,
però avui estem aquí
per parlar de dos.
Dos de la família d'hoteleria i turisme
que és cuina i pastisseria.
I aleshores tenim aquí
dos exalumnes
i dos empresaris
que crec que poden dir
alguna cosa sobre això també.
Jordi Boronat,
exalumne i empresari,
és ampulós,
això d'exalumne i empresari.
Vaja, en qualsevol cas
és el responsable
del restaurant Alterrat
aquí a la ciutat de Tarragona,
al carrer Pons i Cart.
Què tal? Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I també tenim un altre
exalumne i empresari,
en aquest cas propietari
i responsable
del restaurant D'Agusta.
Què tal?
Hola, bon dia.
En aquest cas
ens hem d'anar
a la part alta,
al carrer Cavallers,
en aquest cas per trobar
aquest restaurant obert.
Un parell d'anys, aproximadament?
Dos anys i mig.
Dos anys i mig, aproximadament.
Poquet.
Què tal l'experiència?
Us ha servit el pas de l'escola?
Molt bé.
Molt bé.
I a més, bueno,
intentant
fer al restaurant
coses que m'he après.
A l'escola hi ha diferents llocs
on hem treballat
i, bueno,
aprofitar al màxim
aquesta oportunitat
de tenir un negoci
que avui en dia
és una mica difícil
ser jove
fer coses així,
no?
D'emprendre un negoci
i tirar-lo endavant
en aquest temps.
En molts mitjans de comunicació
es parla, diu,
que quan treballes
en un mitjà de comunicació
fas coses
que no has après en la carrera.
No sé si en el teu cas
en la teva experiència professional, Jordi,
és així o és absolutament
tot el contrari.
Vaja,
quan obres un restaurant
has de recordar
al 100%
tot el que has fet
en els últims anys.
És evident que l'escola
és el primer pas
per aconseguir
o assolir
on has arribat.
Llavors,
jo sempre dic el mateix,
que sense passar per l'escola
assolir
el que som ara
o el que tenim ara
hauria costat
potser 10 anys.
El mateix dic
com treballar
per altres cuines,
que
el que aconsegueix
una persona
entrant
a la mateixa època
en un restaurant,
una persona
que ha passat per l'escola
ho pot aconseguir
un parell d'anys,
quan una altra
ho pot aconseguir
com sí.
És un reforç,
és una ajuda
que després
l'has de desenvolupar
al llarg de la teva carrera
però és un inici important
el fet de passar per l'escola.
Saludem també
l'Antonio Garrido
que és professor de cuina.
Antonio,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Ja som els 5 convidats,
també ens acompanya
com cada setmana
el Francesc Potaula,
el responsable,
l'ideòleg
d'aquest espai.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Som parlant de cuina
i pastisseria
és un concepte molt ampli
el podríem acotar exactament
com...
Què és el que s'ensenya
als alumnes, Carme?
Vaja,
perquè estem parlant
de dos conceptes molt amplis
i hi ha un pla d'estudis
òbviament ben marcat.
Dos conceptes molt amplis
i dos cicles
totalment diferents.
Evidentment que estan relacionats
perquè es complementen,
però són dos estudis diferents.
Vull dir,
aquí una persona
a l'escola
pot sortir
tècnic especialista
en cuina
i pot sortir
tècnic especialista
en pastisseria.
Ara,
com que s'estan
redissenyant els cicles,
sembla que es fondrà
amb un,
els dos que teníem,
un era d'indústries alimentàries,
que era de forneria
i l'altre de pastisseria,
que era de la família
de l'hoteleria i turisme,
refondran perquè,
a veure,
és que estan
totalment relacionats.
I sí que puc dir
que hi ha molts alumnes
que estan a l'escola
que fan un
i després l'altre,
perquè són cicles
que no són massa llargs
i això permet
que els mateixos alumnes,
quan han acabat un cicle,
es matriculen a l'altre
perquè ells mateixos
veuen la necessitat
d'aquest complement.
Quina durada tenen
en els cicles formatius?
En quant temps
el pots cursar?
Cuina amb dos anys
i pastisseria amb un any.
A partir del curs vinent,
o sigui,
la gent que ens escolti
i que es vulgui
prematricular ara,
seran de dos anys
els dos.
Canvia el currículum
del de cuina,
canvia una mica
i canvia totalment
el de pastisseria,
però torno a dir,
fusionem el que és
el de pastisseria
i el de forneria,
flacaria,
per entendre'ns,
no?
I seran tots
de dos anys.
Marc,
què és el que et va motivar
a entrar a l'escola
en el teu cas?
Jo crec que...
Què estàs cursant,
per cert?
Cuina o pastisseria?
Cuina o pastisseria?
i el que em va motivar
crec que és
la facilitat
que tinc
d'estar a Tarragona
i tindre una escola
tan prestigiosa
com a Cambrils.
I res,
veure que
em poden aportar
conceptes bàsics
a la cuina
per poder sortir
i aprendre
tot el que pugui.
I en el vostre cas,
el Jordi Eduard,
per què us vau apuntar
a l'escola?
Quina va ser
la vostra motivació?
Jo podria dir que
jo estàvem parlant
una miqueta abans
amb el fet
de dedicar-te a l'hostaleria
ha de ser una miqueta vocacional
perquè tots sabem
que és una feina
una miqueta dura,
una miqueta desagradable
i has de portar-ho a dins
i llavors us la sentiu
una miqueta
com una feina
que t'ha d'agradar, no?
Llavors jo
a casa també
amb la meva família
havien tingut
una petita pastisseria
així en un poble
i també sempre m'havia introduït
i sempre m'havia agradat
dins el món
de l'hostaleria
i arrel d'allò
es va decidir fer això.
I Eduard?
Jo,
bueno, igual,
jo soc de Tortosa
en veritat.
He vingut aquí a Tarragona
més tard,
bueno,
a partir de l'escola
ja m'he quedat per aquí
però, bueno,
també des de petit
que m'agradava la cuina
i els meus pares
coneixien l'escola
i, bueno,
em van empènyer
jo en veritat
no ni la coneixia
estant a Tortosa
que, bueno,
ara realment
hi ha molts alumnes
que venen d'allà baix
també de Tortosa
i, bueno,
em van empènyer
a estudiar
estileria
i la veritat
que era molt mal estudiant
l'EGB
i a partir
de fer una cosa
que m'agradava
com la cuina
els estudis
van anar
bastant bé
i van veure
que les coses
sortien bé
que m'agradava
que aprovava
i, bueno,
ja no he tornat més
per allà baix
per Tortosa
però, bueno...
Vaja,
el fruit d'aquest èxit
d'aquesta vocació
el podem comprar
en aquest restaurant
a la ciutat de Tarragona.
Antonio,
com transformem
aquesta vocació
aquestes ganes
aquesta motivació
aquest idealisme
m'atreviria a dir
amb el pas dels anys
i dels estudis
i l'experiència
fins i tot
amb aquests exemples
que tenim aquí
en què aquests joves
puguin obrir
els seus propis establiments.
Home,
aquí és el que diu ell
és uns ciments
que fiquem
com si fem un edifici
i llavors l'escola
el que té
és això,
donar-li
la primera entrada
que es trobin ells
a gust
del que estan fent
i clar,
el que dic jo
se t'ha de tenir
una miqueta d'acord
perquè si no
la cuña
hi ha molts que diuen
que són cuñes
i seran tota la vida
i no seran cuñers
llavors per ser un cuñer
t'has de tenir
una miqueta
d'amor propi
i el que dic jo
no és un ofici
és un art.
I
qui necessites
quins requisits
previs necessites
per entrar a la cuina
perquè algú diu
escolta'm
jo puc cuinar
jo cuino
dia a dia a casa
n'hi ha prou
no n'hi ha prou
o vosaltres
quan ensenyeu
quan arribeu
al primer dia
escolteu
el que saps fer
fins ara
no serveix
aquí hi ha
després de tanys
hi ha uns
que ja les veus
amb ganes
o sigui
no saben
però ja les veus
amb ganes
i altres
que estan fent això
com podrien fer
una altra cosa
llavors aquests
que veus tu
que tenen gana
li has de promocionar
i fer-li
perquè continuïn
jo vull ficar encís
amb això
de tota la raó
l'escola
la feina de l'escola
és ensenyar
però la feina
de l'alumne
és aprendre
pots anar allà
i si no treus
rendiment
de l'ensenyança
que donen els professors
doncs no treus
cap futur
i fins i tot
vosaltres
les primeres lliçons
ja noteu
sí
ja noteu
perquè hi ha vegades
que dius
oi tu
per què has vingut aquí
si això
ves que no t'agrada
i diu
no a mi m'han portat
això me va passar
una vegada
em va dir
no no
jo no he vingut aquí
a mi m'han portat
doncs malament
una miqueta
l'Eduarda me'l van portar
almenys jo tenia entès
però prova-ho allà
prova-ho
que potser t'agrada ara
va ser una miqueta
i si et van portar
però sí que
home és que d'entrada
d'entrada
que
tenen de fer de tot
i no saben res
ara ja com porten un any
ja veu
ells ja es troben més a gust
i ja disfruten
però clar al principi
el dia que li toca
millor que tenen de rentar
doncs això no li agrada a ningú
ensenyeu també a rentar
sí
o no rentar
o sigui
el que són les cassoles
tot això ho tenen de fer
a la cuina s'ha de fer
cada dia li toca a un
cada dia li toca a un
llavors
clar
això no li agrada a ningú
però després ja veu
que això és normal
i que
al principi
tenen de passar per aquí
perquè si no el dia de demà
tampoc
quan tinguin l'estalbiment
ells
no sabran com se'n fa
llavors ells
el principi que tenen de fer
és començar per baix
i després anar pujant
us escaquegeu per rentar
us escaquegeu per rentar
us intentava fer
alguna cosa
sempre
sempre t'enganxades
sembla que no va rentar gaire
però jo estic segura
que ells ara et diran
la neteja
és molt important
i ara se n'adonen
que quan allà es deia
a veure
és que s'ha de començar
per aquí
ells se n'adonen
per què ho deies això
però és evident
és que avui ser cuiner
érem joves
i érem una mica de consciència
també se'ls ha d'ensenyar una mica
bueno
que hi ha molta gent
que surt de l'escola
i ja volen ser
cap de cuina
Ferran Adrià
i jo no et netejo
jo no sé què
això és una cosa
que ahir es va dir molt
Marc i Antonio
que vosaltres dos hi ereu
que ells els hi van dir
diuen
a veure
vosaltres
el que heu de fer
prima que res
és disfrutar
amb la vostra feina
us ha d'agradar amb la vostra feina
i el de més
ja vindrà
no vulgueu
emmirellar-vos amb nosaltres
nosaltres hem arribat aquí
per pura casualitat
Ferran Adrià
va començar
netejant també
sí
sí
sí
sí
i ells ahir els hi deien
diu
aquestes coses venen soles
vosaltres
el primer que us demano
és que us agradi
que disfruteu
que trobeu això
com una cosa
que gaudiu fent-la
i ja està
només heu de voler això
ser feliços
amb el que feu
això
oi Marc
ahir
ens deia ara l'Antoni
que els ensenyem
els ensenyem a cuinar
de tot
sí
sí
de tot
al principi
el que és un fondos de cuny
però comencem amb la truita
la francesa
o aquesta lliçó
ja la donem per la tornada
aquesta ve una miqueta més tard
no és l'inici
no és l'inici
de la truita la francesa
expliquem-ho
al principi
són les fondos de cuny
fondos de cuny
són caldos
al principi de salses
o sigui
i tot el que és
qüestió que sàpiguen
el que és una verdura
el que és tornejar
parlar amb la matèria primera
amb els aliments
i després ja
quan ja
tenen idees d'aquestes
llavors ja comencen a fer plats
llavors per exemple
una truita francesa
que sembla que sigui molt fàcil
però
a l'hora de la veritat
costa una mica
jo com a mínim
un desastre
no no
és que sembla
això passa igual que fer un nou fregit
un nou fregit sembla que
tothom no pugui fer
i fer un nou fregit
en condicions
també costa
a més és que eren exigents
tenia que ser la truita
en forma de lluna
sí
per exemple
aquí
tenia de ser
aquesta que diu ell
sóc una miqueta especial
amb això de la truita
sí
per tenir una truita notable
què hem de fer?
home
una truita
és
o sigui
fer-la
o sigui
al principi
els ous
però me n'hi refereixo
també la paella
antigament
no és com les paelles
que ara no s'aferren
abans les paelles
però tenies d'una
la cuny
una paella d'aquestes
que l'havies
o sigui
fregar bé
amb sal
perquè no s'aferressi
i llavors ja la tenies preparada
només per fer la truita
aquesta no se rentava mai
perquè no quedava
llavors
el que
el que disfrutava fent la truita
jo per exemple
ha sigut
una que m'ha agradat molt
i la feia la truita
molt bé
això ho dient
i aquí sempre
em veig
em veig
ens hem passat moltes hores
fent truites
a l'escola
i bé
i és molt bonic
que veig una truita
en condicions
és fantàstic
doncs ja veus Jordi
una truita no és el primer
que s'encenja
ara arriben
però jo crec
que és un somriure
d'aquests
sí sí jo ara ric
però lo malament
que vaig passar
amb la truita
dels nassos
en el seu temps
això és igual
que una truita espanyola
donar-li la volta
sense el plat
sense el plat
sense el plat
llavors
hasta que no prenen
la meitat
va anar al foc
vaja
jo crec que
no només la meitat
si no vaja
si ens hi poséssim
o alguns
després tampoc ho acabes fent
perquè
estàs a casa
ara que de l'ara
no pot anar a terra
si no
bona guanyat
i en el cas
de pastisseria
vaja
tots segurament
vaja
la majoria de la gent
és més aviat
gulàfra
ens agrada menjar bé
però vaja
què és el que s'ensenya
a donar aquest toc
que nosaltres
després els consumidors
els ciutadans
estiguem satisfets
bé
la pastisseria
és una mica
com la cuina
és un art
també
i també comences
des d'un bon inici
coneixent tots els productes
la base
val a dir
que la pastisseria
tampoc té una base
tan tan tan tan
tan amplia
almenys des d'un bon inici
i a la pastisseria
doncs bé
el que hem de dir
és que a l'escola
es fa
els alumnes
que dinen a l'escola
que tots els que estan
de pràctiques
dinen a l'escola
ells tenen
en el seu menú
que sempre tenen
doncs diguem-ho
tenen un bufet d'amanides
tenen dos primers
dos segons
però després
hi ha sempre
carro de postres
i tenen com a 5 o 6
pastissos diferents
que ells
els que
que han elaborat
els alumnes
que han elaborat els propis alumnes
sí sí
i aleshores
doncs
tota
vull dir
tota crema
de pastissos
de pastissos
de masses
pans
el menjar
el menjar
que menjen els alumnes
cada dia se'l fan
ells
els propis alumnes
són els que se'l fan
això és la millor prova
que pot haver
perquè els mateixos companys
són els més exigents
segurament
els que estan de pràctiques
tenen l'obligació
de quedar-se dinar
algú s'ho ha de menjar
això
nosaltres és una escola pública
vull dir
una pràctica
si no
no el menjar
que faríem
el menjar
una pràctica
de ser real
i el que no pot ser
és ensenyar
a fer una truita
i com que ja l'has de fer
ja l'he fet
no
el problema és que
o l'avantatge
és que si hi ha 150 persones
que es queden a dinar
doncs han de fer 150 truites
i servir-les
i servir-les
llavors hi ha les de restauració
que fan
i hi ha els altres
que parlarem un altre dia
més de la sala
perquè obviamente
de la segona part
de la sala
i tu abans has dit
a la cuina
els alumnes renten
els que fan cuina
evidentment
l'escola nostra
és com si fos un establiment
és com si fos
gairebé
gairebé un hotel
però bueno
si ens fixem
només en la cuina
doncs ells mateixos
estan a la recepció
de totes les mercaderies
que arriben
entren a l'economat
i són ells
hi ha uns alumnes
que estan fent pràctiques
al magatzem
a l'economat
que li diem nosaltres
i han de fer el control
de totes les coses
que arriben
i això vol dir
que s'han d'amagatzemar
s'han de guardar
s'ha de classificar
s'ha de fer tot el que calgui
i són els propis alumnes
que ven cada dia
a l'economat
a buscar el gènere
que necessitarem per avui
i aquest gènere
se neteja
es trinxa
fa el que s'ha de fer
es cuina
serveis
i després neteja tot
i això cada dia
és igual que un restaurant
jo que vaig fer
el cicle formatiu
quan era l'FP
que eren 5 anys
no sé si ara continua igual
fins i tot feien bugaderia
és a dir
es fa
la roba que s'utilitzava
per fer el servei
d'operament de taules
i això
se rentava
se planxava
se feia tot allà
els mateixos alumnes
vull dir
se formaven de tot
tot el que seria un teu
que després
en la vostra professió
és el dia
les tovalles
per vosaltres
són importants
se serveix amb les tovalles
i amb les tovalles guapes
i tovallons guapos
a veure el Marc
ell fa cuina
carnisseria
xercuteria
vull dir
perquè també fa un altre cicle
és un altre
que ja en parlarem
un altre dia
però clar
tot se complementa
per això
és com un establiment
si nosaltres
no féssim
tota la roda
tot
com ho faríem
això
vull dir
els que fan carnisseria
són els que fan
l'espeixament
de les peces
de la vedella
del port
del que sigui
i els que fan
els elaborats
i tot això
és el que després
de la cuina
te demanen
a la carnisseria
te demanen això
però evidentment
a la sala
van a la bogaderia
i demanen
els mantels
i tota la roba
que fa falta
però per això
tenim
els alumnes
que fan allotjament
és el que he dit
tenim tots els cicles
de la família
i això funciona
bé bé
com un moment
això us permet
funcionar
amb una visió integral
Jordi Eduard
quins consells
li donaríeu al Marc
tenint en compte
això
que ara ja sou professionals
que esteu vivint
d'allò que us agrada
heu completat
una miqueta
o heu realitat
part del camí
després ja veurem
com acaba aquest camí
però tenim el Marc
que està encara
a l'escola
estudiant
amb ganes
amb il·lusió
quins consells
li donaríeu?
Jo li diria
doncs que
bé
una miqueta
el que deia abans
que la feina dels professors
allà és ensenyar
però la feina dels alumnes
és aprendre
si t'agrada
observir el màxim possible
no perdre el temps
i llavors
una vegada
haigis acabat
el teu cicle formatiu
continuar evolucionant
aquesta formació
pels llocs on hagi estat treballant
però jo crec que
el que tenim
a l'escola de l'hostaleria
és que hi ha bona relació
entre professor
i alumnat
i crec que això
és una cosa
que no s'ha de perdre mai
sempre ha sigut
una miqueta així
a l'escola de l'hostaleria
però es tina confiança
entre professor
molt pròxima
gràcies
és un avantatge
que tenim els alumnes
deixeu-me
que faci un incís
vosaltres heu entrat
al Facebook
que tenim t'entics alumnes
mireu
aquest any
amb el 25è aniversari
doncs farem un sopar
el dia 16 d'abril
i aleshores
l'organitzen
els antics alumnes
i van dir
crearem un Facebook
i aquest Facebook
el van crear
cap a finals de novembre
o així
hi ha més de 900 persones
i és bonic
i és maco
veure els comentaris
perquè tots
ui els anys de l'escola
i aquell profe
què hi és
de quina promoció
no saps
aquella positiva
jo fa 15 anys
que vaig acabar l'escola
i molts havien deixat la relació
i m'estic entrant
d'excompanys meus
que estan a Itàlia
treballant de conyirs casats
i tal
n'hem trobat a Mèxic
a Austràlia
n'hem trobat per tot arreu
i tots
oh jo vull anar al sopar
jo vull venir
recordes
i jo que soc profe
i l'Antonio que és profe
i que fa molts anys
que estem a l'escola
és molt bonica
perquè
sí que sempre hi ha algú
que es queixa
però diríem
que és el que confirma
la norma
perquè jo diria
que el 99%
de les persones
i dels comentaris
que veieu allà
la gent parla
del pas per l'escola
i que té moltes ganes
de tornar-se a trobar
perquè ells se'n recorden
que els va marcar la seva vida
i que els hi ha obert
un...
ho he de dir
perquè és així
i Edward Jordi
què és el...
per la vostra experiència professional
pel temps que porteu
regentant el vostre estabiliment
què és el que és útil
en el vostre dia a dia
i que pel que sigui
no s'ensenya a l'escola
no perquè no ho facin bé
sinó perquè després
són coses
circumstàncies
del vostre dia a dia
que potser de vegades
es poden escapar
del que és aquest tipus
d'ensenyament
jo crec que la possibilitat
de tenir un negoci
també et dona
la possibilitat
de donar
el teu toc personal
que és el que
a l'escola
t'ensenyen les bases
però després tu
quan vas a treballar
als restaurants
jo també he treballat
amb el Jordi
tot ho he de dir
quan vaig sortir de l'escola
i a cada lloc
quan treballes
vas agafant coses
que et van ensenyant
diferent
tocs que li dona
a cada cuiner
i després tu
quan tens un local
ho personalitzes
a la teva manera
vull dir
són coses
que no es poden ensenyar
que cada un
llavors li dona
el toc
de distinció
del seu local
però podríem dir
que forma part
una mica
de l'evolució
primer hi ha
aquesta acadèmia
aquestes bases
després hi ha
una formació complementària
com pot ser
amb altres assal·liaments
i després hi ha
quan no es pot crear
la teva acollita personal
la teva acollita artista
ella t'ha d'anar
unes bases
uns fonaments
però llavors
això ho has de desenvolupar
tu i greu
el teu estil
la teva manera de fer
la teva manera de
i per no avorrir-te també
a la cuina
de fer sempre el mateix
i fer coses noves
nosaltres pensem
que ja estem aquí
ja hem acabat
nosaltres hem d'anar reciclant
anant formant
anant xerrades
d'aquests mestres
que estaven parlant abans
i bé
moure't dins
el mundillo
estem a punt
d'acabar
ens queda poc temps
però
prenem el camí inicial
hem començat a parlar
d'aquests grans mestres
i des d'això fa 10 anys
la cuina
a Catalunya
a l'estat espanyol
ha viscut un autèntic boom
això ha modificat
una miqueta
el dia a dia
de l'escola
les pretensions
dels alumnes
les visions inicials
els ensenyaments
el fet que ara
segurament
la cuina
tingui una altra visió
o es tingui un altre concepte
des de fora
això
heu vist que ha pogut alterar
una miqueta
la vida de l'escola
o de la visió
que es pot tenir des de fora
jo diria que a l'escola no
les persones
o els professionals
que hi ha allà al capdavant
sempre ho han tingut claríssim
el que ha modificat
és la visió
de l'ofici
des de fora
des del públic
a l'escola no
l'escola ho hem tingut
sempre claríssim
vull dir
tots els professionals
que hi ha al davant
són persones
que et dediques a això
que t'agrada
que ho estimes
i que és la teva vida
però
sí que podem dir
que fa 25 anys
quan vam començar
si un alumne
volia estudiar
un noi
o una noia
volia estudiar cuina
potser hi havia
algunes famílies
que els sabia greu
que el seu fill
o la seva filla
digués
vull fer cuina
com si fos vist
una professió
i aquestes mateixes famílies
avui en dia
oh és que fa cuina
el meu fill
això és el que ha canviat
a dins de l'escola
el meu punt de vista
és aquest
i en un poc temps
cap aquí
l'ofici de cuina
és supervalorant
aquests
els racs
i tota aquesta gent
que estem dient
han fet
que l'ofici de cuina
sigui un ofici
agradable
que la gent
el tingui
apreci
que la gent
el valori
us han ajudat
en aquest sentit
totalment
abans el francès
ja gairebé per tancar
només una cosa
avui aquí
hi ha dos cuiners
que tenen la seva empresa
cuiners
un alumne
alumne
un professor de cuina
és a dir
fa quatre dies
vam celebrar
el dia internacional
de la dona
a l'escola d'hostaleria
a nivell d'home, dona
cuiner, cuinera
ja que tenim
la Carme Ruscaller
la nostra gran estelada
cinc estrelles
Michelin
quantes noies
tenim a l'escola d'hostaleria
i que fan cuina
moltes, poques
mitat
quasi mitat
i mitat
i no és d'ara
ells que us ho parlaran
de la seva promoció
la meva companya
és una dona
i la que està al restaurant
que és la que porta a la sala
havia sortit de la promoció
de l'escola d'hostaleria
que m'agrada la meva
de cuina
també és cuinera
a l'hora de muntar el negoci
un se va haver de dedicar
a estafar la sala
l'altre dins de la cuina
i potser semblava
que ella
sabia
portar més la sala
i tenir un tracte més
a tu a tu
cap al client
perquè vosaltres
us ho vau aclarar
us ho vau
destinar d'aquesta manera
muntar-ho així
però a vegades
hi ha gent
diu
i no i les cuineres
hi ha hagut sempre
a la nostra escola
i mai
aquí al mar
no hi ha diferència
i el tracte amb la gent
i la feina
i exactament el que s'ha de fer
és exactament igual
nois que noies
i hi ha
anys
que a la millor
hi ha més nois
i anys que hi ha més noies
però diríem que
a veure
la mitjana
de tots els anys
que portem a l'escola
que han passat per allà
més de 3.500 alumnes
diríem que és mitat
i mitat
senyors
noia tens permès
ho hem de deixar aquí
Jordi Eduard
moltes gràcies
per acompanyar-vos
ens veiem al
al Terrat i al D'Agusta
aquests restaurants
de la ciutat de Tarragona
Marc
molta sort amb la teva formació
un altre gràcies
Antonio
el professor de cuina
gràcies també
per les seves explicacions
i Carme Duc
directora de l'escola
gràcies també
per acompanyar-nos
amb la Carme Duc
també segur que ens retrobarem
perquè
aniríem resseguint
la resta de l'oferta formativa
de l'escola de hoteleria
i turisme de Cambris
en properes ocasions
en propers espais
de leines
cada dimarts
al matí a Tarragona
a Ràdio
gràcies a tots
i fins la propera
bon dia
molt bé
gràcies
gràcies