Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut al Francesc Lledó del Quim Quima,
un dijous més entre nosaltres.
Abans que se m'oblidi,
recordeu que el Quim Quima,
des de Sant Joan i fins a Santa Tecla,
només obre les nits, però totes les nits,
de dilluns a diumenge.
Per tant, ja ho sabeu,
no sigui que algun se m'hagi despistat,
que teniu un banquet o una celebració així multitudinària,
truqueu, que segur que obrireu el restaurant.
Però, en principi, per allò d'anem a sopar a la nit,
doncs a la nit, només a la nit,
i reservem prèviament.
Sí, millor, sobretot caps de setmana.
Entre setmana, doncs, es treballa,
perquè aquella terrassa és molt bonica,
i es menja bé, i s'està bé, s'està a gust,
però el cap de setmana és quan hi ha més col·lapse.
Si no se m'oblida, ho tornaré a recordar al final,
però deixa'm apuntar-ho primer que tot.
Avui el Francesc ens proposa parlar d'amanides.
Les amanides són aquelles combinacions
absolutament creatives, artístiques,
que segons com combinem els elements,
el resultat de l'obra pot ser una obra esplèndida,
o pot ser un desastre, no ens enganyem.
Sí, però desastre, desastre, és difícil amb una amanida, no?
Sí, però vaja, ja que ens posem a fer una amanida,
fem-ho en condicions, no?
Sí, sí, home, jo crec que l'amanida,
hi ha dues maneres de fer-la, per mi,
i que sortim bé.
Una és l'amanida premeditada i amb valosia, diguem-ne,
o sigui, aquella que ja coneixes.
I compres els elements.
I compres els elements, i te la prepares, no?
Doncs, per exemple, no ho sé, una amanida d'aquestes,
doncs podria ser, mira, una que us proposo avui,
doncs una pasta, eh, que doncs van molt bé d'estiu,
és una aportació d'hidrats de carbó,
de carbó i proteïna, sense gens de greixos, eh?
Els únics greixos que porta la pasta
són els de la salsa que hi posem, eh?
Llavors, doncs, si fem una amanida de pastes molt saludable,
aconsello que les pastes per a les amanides
siguin lleugerament crues, per dos motius.
Primer, a mi m'agraden, personalment,
amb amanides més crues perquè siguin més cruixents,
siguin més dures i no estiguin toves, eh?
I segona, que costen més de digerir,
però no és que siguin dolentes pel cos,
sinó que n'assimilem menys quantitat d'hidrats de carbó,
o sigui, diguem-ne que en greixen menys.
Clar. En aquest sentit, això també va a persones, eh?
És molt particular.
Jo la tendència que tinc és que quan la pasta
l'haig de fer servir amb una salsa,
aleshores mai la rento, mai de la vida,
però si l'haig de fer servir per amanides,
sí que la rento, sí que la passo per a aigua.
La pots refredar, sí, sí, sí, cap problema.
Sí, sí.
Perquè potser també queda més cruixent.
Més cruixent, sí, sí, sí.
I si voleu fer servir pastes integrals, molt millor.
El tema de pastes de verdures,
bueno, val més que li posar la verdura a l'amanida.
Sí, perquè no ens creiem que perquè mengem pasta de colors
estem menjant verdures.
A veure, això, les cases comercials ho poden fer
perquè els nens no mengin verdura i tot això,
però en principi no.
A veure, la portació és mínima.
Poden portar verdura, però més que res,
a la part del color i, a veure,
de les propietats de la verdura,
poc en queda en aquella pasta, no?
Llavors és millor posar-les directament,
que està boníssima, per exemple,
doncs ja que diem això,
amb una amanida feta amb pastanaga bullida.
El dent té, però, o inclús crua.
La pastanaga crua, ja com sabeu, està bullida.
Però ja, per pensar en la verdura,
doncs una miqueta de pastanaga bullida,
una miqueta de bejoca bullida,
una miqueta de col escaldada,
i ja per dir coses que no siguin crues.
Doncs si tenim uns espàrrecs,
si tenim el que sigui,
tot això barrejat amb una pasta,
amanit, senzillament amb una vinagreta feta amb oli,
vinagre, sal i pebre,
està boníssim.
Ja és boníssim, i si damunt i damunt
hi posem una llet picadet,
doncs fantàstic,
i molt bé per el que dèiem abans.
I si hi posem uns encenalls de parmesà,
doncs encara millor.
Ja és fabulós, a més,
que el parmesà en encenalls dona això.
Compreu parmesà bo,
encara que sigui més car,
i veureu que amb poquet,
li veureu el mateix gust que amb molt de l'altre,
que això ho hem comentat aquí alguna vegada,
i ens estalviem calories, no?
Clar que sí.
Parlem de l'all, fem el parèntesi,
després anant cap a les amanides.
A veure, els aliments tots sabem
que és una de les bases de la nostra prevenció en salut.
Allò que mengem o deixem de menjar
incidirà a la curta o a la llarga en el nostre organisme.
I es fan molts programes, molts estudis,
i clar, de vegades no només ens parlen,
diguem-ne, allò del colesterol,
del cor, de tot això que hem de tenir en compte,
sinó que també es comprova
que hi ha determinats aliments
que afavoreixen altres aspectes del nostre funcionament,
com és l'all i les ereccions.
Sí, sí, sí, mira, ahir vaig veure un estudi
que s'havia fet a Anglaterra en concret
sobre el tema de la disfunció erèctil,
provocada, hi ha moltes causes de la disfunció erèctil,
en aquest cas era provocada
per una falta d'irrigació suficient de sang en el penis,
i per la qual no es produïa l'erecció.
Van agafar 10 persones d'aquest grup de malalts,
diguem-ne,
i els hi van donar 4 alls crus cada dia.
Cada dia s'havien de cruspi 4 alls crus,
és i tal qual, com si et menges un caramel.
Durant 15 dies, d'acord?
Que no sé si trobarien parella.
El que feien era, doncs, que està molt bo,
per exemple, jo aquí...
Sí, però Francesc, 4 alls menjats així, mastegats,
després no hi ha qui s'acostia a tu.
Això sí, les nòvies, no sé si els agradava la part de la disfunció
o la part de l'alè, no?
No, els consumien, doncs, bueno,
n'han de tenir moltes maneres a la nostra dieta, no?
Doncs podem fer...
Jo l'altre dia, per exemple, vaig estar a la Rioja,
un dels plats que em van fer va ser unes tomàques,
que ara és l'època millor de les tomàques,
a fer una bona tomàque, no tomàque d'aquesta de pan tomàque,
que pel pan tomàque va molt bé, o per fregir,
però una tomàque d'aquelles que estan totes arrugades,
que sigui una d'Albanac o de Montserrat,
o una raf, una tomàque d'aquestes,
i al damunt hi piqueu un all ben picadet, ben petitó,
pel damunt, ben posat,
una miqueta de sal, una miqueta de pebre
i un bon raig d'oli d'oliva.
I això està ja increïble.
Perquè l'all tingui les propietats,
no només per les ereccions, sinó en general,
que té moltes propietats per el nostre cor i tot això, cru.
Cru les té totes.
Si el bullim, n'hi perd moltes.
Segueix tenint unes quantes, és un bon netejador de sang,
però cru les té totes.
I què vam veure en aquest estudi?
Llavors, en aquest estudi, se va fer això,
durant 15 dies, amb aquests 10 persones del grup de risc,
i de les 10, 9 van aconseguir tenir una erecció.
És a dir, de 10, 9.
9.
Després de menjar, 4 alls cada dia.
I el nové es va comprovar que...
Que no se'ls havia menjat.
No, que no l'havia tingut,
perquè estava prenent una medicació per la hipertensió,
que li va anul·lar l'efecte de l'all.
És que de veritat.
No, no, que jo m'ho crec, eh?
Increïble.
Perquè les propietats de l'all sempre s'han dit als temes coronaris, sobretot.
Exacte, i després van mirar, els van fer un estudi,
i normalment, quan aquest és...
Ara, jo ara ja potser em poso en un terreny que no em demanen,
però ho van dir, no?
Que normalment la gent que té aquest tipus de disfunció rèctil,
provocada per aquest cas concret,
és l'antesala de...
Al cap de 3-4 anys poden tenir problemes cardíacs,
infarts o això, perquè és un...
Pot ser un avís, no?
És un avís d'una mala circulació, no?
Doncs amb aquesta gent van veure que van millorar molt,
evidentment, tot el tema coronari,
tot el tema de circulació sanguínia,
va millorar una passada, en 15 dies, 4 dents d'all, cada un.
Cadascú sap el seu.
Sí.
És a dir, que els alls són econòmics, baratos.
També des d'aquí he aconsellat...
I sempre et pots posar un gra de cafè.
També ho deien allí, que tenir una disfunció rèctil
no és cap vergonya, que si s'ha d'anar al metge,
perquè alguna cosa passa.
Però l'all, com que és inofensiu...
Ara, la pregunta és...
Seria guàssia de menjar-los tota la vida,
cada dia a 4 alls?
No ho sé, si una vegada curat ja pots baixar la quantitat.
Home, jo crec que consumir all regularment cru és molt bo.
Sempre se deia allò antic de...
Una llet cada dia per la reuma.
Això es deia, per la reuma, que un all diari era boníssim.
I les avellanes pel colesterol.
Ara ens han portat una espècie de panses
que venen de la Xina o de la Índia,
que són boníssimes pel colesterol,
però no sé què.
També has de menjar 4 o 5 panses cada dia d'aquestes.
Jo menjo cada dia 10 avellanes.
Exacte.
Del Baix Camp.
Tenim les avellanes, que són boníssimes.
Les avellanes fan el mateix, però crues, eh?
Sempre crues.
Torrades no és el mateix.
Torrades són boníssimes, però no tenen aquests efectes.
Però no, perquè el que ens ajuda és l'oli,
l'oli de l'avellana.
Si la torrem, aquest oli el desmuntem.
El vasaquem.
No, i el desmuntem, el canviem les propietats,
i llavors s'ha acabat l'avellana.
10 avellanetes crues cada dia,
una llet,
i escolta, com uns ginsols tots, eh?
Sants, amb una vida sexual plena,
tranquil·la i un estiu fantàstic.
Fem amanides, canviem de tema.
Havies parlat de la de pasta,
que és un clàssic.
Havies parlat de la de pasta.
A mi hi ha una amanida que m'agrada molt a l'estiu,
i que a més l'ingredient principal seria el salmó,
el salmó marinat,
i que a més ens dona joc...
Algú que et demana exactament quants anys s'ha de prendre cada dia.
Jo crec que avui tindràs moltes trucades, eh, francès?
Deia que ens dona joc de fer altres plats,
que seria l'amanida de salmó marinat amb una salsa tàrtara.
Aquí em dóna peu explicar-vos diverses coses,
que és interessant que els podeu fer servir, a més, per separat.
Primer, salsa tàrtara.
La podeu comprar, evidentment.
però la podeu fer baltros a casa, que és molt bona.
A més, és una salsa que permet molta imaginació
i que s'aguanta molt bé la nevera.
Vaja, ho té pràcticament tot, no?
Hem de partir d'una maionesa.
Com que és una salsa que la podem guardar,
partim d'una maionesa comercial, per no tenir problemes.
Busquem una bona maionesa comercial i partim d'aquí.
Si la voleu fer vosaltres perquè teniu una festa,
i el que sigui, i l'heu de consumir aquella nit mateix,
o aquell dia mateix, la feu baltros a mà,
i cap problema.
La maionesa, si la féssiu a mà,
per aquesta salsa, feu-la amb un oli
que no sigui d'oliva,
o que sigui d'oliva
amb molt poc gust, que no tingui gust,
per anar bé amb un oli de girassol,
o una cosa així, perquè sigui molt neutre,
i el protagonisme sigui dels condiments
que hi posarem.
La salsa tàrtara ve dels encurtits.
Què vol dir encurtits?
Encurtits són tots aquells productes
que estan curats amb vinagre.
O sigui, estem parlant de les tàperes,
estem parlant de les sabetes,
dels cogombres,
tot allò que hi ha a la pesca salada.
La meva parada favorita del mercat
és la pesca salada.
És que és la parada aperitiu,
la parada vermut.
Home, i la parada del bacallà,
de la tonyina seca,
la gran desconeguda.
No oblideu, la tonyina seca amb les amanides.
Una amanida de pasta,
amb una miqueta de tomàquet
i una tonyina seca.
Esmiculada, no?
Esmiculada.
I amanida amb un romesquet,
amb un romesquet lleuger, tallat,
un romesquet no cal que estigui molt lligat,
és una passada.
És com si fos...
Tot el que fem amb el bacallà,
les esqueixades, els empadrats,
tot això feu amb tonyina seca,
quedareu parats.
És la gran desconeguda,
la gran oblidada,
perquè desconeguda no,
que és una...
En la nostra cuina tradicional
es feia servir molt,
aquella tonyina seca,
els ganyims també n'hi diuen.
Doncs incorporeu-la una altra vegada.
És peix blau,
porta moltes propietats,
no és cara,
més o menys el preu del bacallà,
i condeix.
I a més no és el mateix
comprar un bacallà que compres
i tonyina seca per una amanida
amb una miqueta en tens prou.
Estàvem amb la tartare.
Vale.
Doncs tenim la mayonesa
i tenim els encurtits.
Olivetes també,
unes olives verdes,
per anar bé,
per no tenir feina,
desossades sense farcir.
O sigui,
aquelles olives verdes
que venen desossades sense farcir.
I llavors,
una miqueta de ceba també,
o hi podeu posar escalunyes,
o cibolet,
parents de la ceba.
Parents de la ceba
que també són grans digestius,
o sigui,
afavoreixen
la creació
de microorganismes
que són els que van contra els gasos.
O sigui,
si tu consumeixes...
Avui estem fent una panya.
Estupendo.
Ahir vaig veure un programa de dietètica
que em va agradar molt,
molt complet,
molt ben fet.
I parlàvem precisament d'això també,
perquè parlàvem dels gasos
que poden arribar a produir...
La ceba és molt digestió.
Un home i una dona,
no?
Van fer un...
Uns més que d'altres.
Un recompte el mateix.
El mateix.
El mateix.
Van ser 3 litres en un dia,
3 litres de gas en un dia,
i els que consumien
més ceba,
carxofes
i parents de la ceba,
cibolet,
productes d'aquests
que porten molta fibra,
fa que estímules...
I iogurts,
iogurts d'aquests vius,
però, eh?
Sí, sí.
Doncs estímules la creació
d'aquests bacteris,
d'uns bacteris que n'hi diuen ells bons,
entre cometes,
que el que fan és consumir
aquest excés de gasos
que ens produeixen altres bacteris,
no?
I amb això
disminueixen molt
el tema de gasos.
Bueno...
Acabava de trucar
a un oient
que volia fer una consulta,
s'ha d'allà la comunicació,
recordar-li
que, en tot cas,
quan vulgui,
que truqui
977-2447-67,
que si allà
ho considera oportú
que torni a trucar,
que no hi haurà
cap problema en absolut
per intervenir,
perquè em penso
que et volia formular
una pregunta.
Diu que no té res a veure
amb això que parlen,
però és igual,
si té a veure
amb el món de la cuina,
són més que ben rebades.
I si no sabem contestar,
perquè tampoc no som aquí.
Molt bé.
Molt bé,
doncs estàvem amb la tarta.
Tenim tots els ingredients
compradets
i damunt del taulell.
Mireu,
llavors el millor
és picar-los,
agafem un got
d'aquests americans,
una màquina
d'aquests de picar,
o amb les mans,
amb una fusta
i un ganivet,
posem les tàperes,
posem...
És bàsic
que hi hagi tàperes,
la tàpera li dona
molt bon gust,
és bàsic
que hi hagi cogombres,
d'aquests amb vinagre,
i amb aquestes dues coses soles
i ceba fresca
ja en tindríem prou,
però doncs
tots els encurtits
que vulguem afegir
hi quedaran molt bé.
Llavors ho piquem tot
ben picat,
agafem,
per exemple,
si estem parlant
per fer
un pot de 250 grams
de maionesa,
doncs hi posarem
uns...
a veure...
una tassa
de cafè
de tapres,
un got d'aigua
de cogombres
i una tassa
de cafè
d'olives farcides.
i mitja ceba,
tot això ben picat,
ho barregem
amb la maionesa
i ho deixem reposar
per anar bé
dues o tres horetes
perquè se'ns barregin
tots els gustos,
si no tindríem per un cantó
tota la farça
i la maionesa
que tindria gust de maionesa,
si això ho deixem
dues o tres hores
a la nevera,
veureu que s'incorporen
tots els aromes
i veureu que tenim
la salsa tàrtara
boníssima.
I em direu,
i per què a part
de les amanides
la puc fer?
Doncs mireu,
senzillament amb un peix
a la planxa
per acompanyar-ho
amb un llenguatge.
Molt refrescant, sí.
Però peix blanc, no?
Peixos blancs,
no,
també amb peixos vermells
també,
aquestes notes de vinagre.
Ah, sí,
doncs també té raó
un tall de tonyina.
Un tall de tonyina,
un tall d'emperador
que ara n'hi ha,
i també amb carns,
però amb carns
que no siguin molt gustoses.
Pollastre, per exemple.
Amb pollastres,
conill,
carns així,
carns blanques,
que n'hi diem,
també hi va molt bé.
I ara penso
per fer algun sandwich,
algun entrepà...
Boníssim,
boníssim,
o aquells entrepans
de pisos
que havíem fet alguna vegada
per festes de nit,
doncs amb una salsa tartre,
encià amb salmó marinat,
i anar fent capes d'això
i deixar-ho reposar
a la nevera
doncs dos,
tres hores
perquè agafi consistència
i després tallar
també és un molt bon plat d'estiu
per prendre porà
i per tot, no?
Llavors,
anem a fer el salmó també,
que potser ho hem parlat aquí,
segur,
alguna vegada,
però doncs
deu fer molt de temps
i potser no se n'en recordeu
i per si algú n'hi ha.
Jo crec que val la pena,
és un salmó molt econòmic,
estem de crisi
i té l'avantatge
que en pica el tens marinat,
que és fàcil,
ara ho veureu,
s'aguanta a la nevera
molt de temps.
I el pots congelar també.
També el pots congelar,
no hi ha cap problema.
Com ho fem?
Doncs mireu,
sal i sucre,
bàsicament,
amb això sol ja el podem fer,
jo de fet el feia amb això,
després hi poden afegir aromes,
però sal i sucre
és la base d'aquesta preparació.
Les proporcions són
250 grams de sal
per cada 400 grams de sucre.
Es pot arribar fins a 300 grams de sal
per cada 400 de sucre.
Hi ha d'aprendre una miqueta
de l'osalat que voleu que us quedi.
Tu que fas,
250 per 400?
Jo feia aproximadament
260-270 per cada 400.
Llavors,
el que feu és
demanar a la botiga,
a la peixateria,
compreu un salmó sencer,
quan ho feu feu una quantitat,
això s'aguanta molt bé,
de veritat,
ara us ho explicaré com.
Agafeu un salmó sencer
d'aquells grossos,
un 3-4 que n'hi diuen,
que vol dir que fan entre 3 i 4 quilos,
si voleu bastant un 5-6
que us sortirà més barat
o que és molt gran,
digueu,
ostres,
això tan gran,
home,
si us agrada el salmó
i això ho colla,
sí.
Sí,
però pensa que després
això ho hem de conservar
mentre es fa com a mínim
a la nevera.
A la nevera.
I un salmó d'aquestes dimensions
a les neveres domèstiques
no tenim lloc.
Però bueno,
es pot tallar en 4 filets
i posar en un tàper més petit.
És el que t'anava a dir,
que potser el podem marinar a trossos,
no?
Exacte.
Molt bé.
Sobretot,
com que a altres,
bueno,
demaneu-lo desespinat,
hi ha els filets nets
i s'hi han de treure
totes les espines.
Si no,
us ho fan a la peixateria.
Les de la ventresca,
sí que us les trauran,
però després n'hi ha unes
que...
Que les has de treure
amb les pinces.
Les has de treure amb les pinces.
De les celles,
sinó aquí el que diu.
Sí,
que estan a dalt,
n'hi ha 23,
si no m'equivoco,
o 24,
que estan just a llunt i vi
la columna del peix,
doncs hi ha un serrell
que se'n diu,
que perquè surtin a la vista
jo el que faig
és li passes la mà
com si l'acarixessis
el salmó apretant una mica
i veuràs que
cric, cric, cric, cric,
com si fos una pinta.
Allò que passes la mà
per abans de la pinta
doncs te fa el mateix
les espines.
Llavors t'acallant a la vista
i llavors amb les pinces
clac, clac, clac, clac,
les vas traient.
En pic tinguem el peix net,
sense espines.
Si és d'aquests tan grossos
els tallem per la meitat
cada filet
perquè ens facin
la meitat de llarg.
Agafem un recipient
de plàstic alimentari,
un tàper
i posem a baix
una miqueta
d'aquesta barreja
de sal i de sucre.
Llavors al damunt
un salmó d'aquests
de la pell amunt,
la carn de cara avall.
Tornem a tapar
amb la barreja
de sal i sucre.
Si el plàstic
és ampli
i ens queda un espai
al costat del filet
el que farem
és anar cavalcant
els filets
un a la dreta
i un a l'esquerra.
I llavors
tota la part
que hi havia
a la sucre
del filet de baix
que no l'ha ocupat
només cal que tapem
el filet de damunt
i els anem
en cavalcant així.
Capa de sal i sucre
capa de salmó
i així anem fent.
Fins a arribar al final
de tot
que ho taparem
també amb una bona capa
de sal i sucre.
Després damunt de tot
hi posarem un drap net.
Escolta una pregunta
Francesc
quan estem posant
les peces
una damunt de l'altra
després
el desfer-se una miqueta
el que és la sal i el sucre
perquè el malgreix
de salmó
va deixar líquid
clar és que així
en cavalcant les peces
jo no ho havia fet mai.
No ens quedarà
marcat una miqueta
l'escata del salmó
a la part inferior.
No perquè no hi toca.
No perquè
han posat sal i sucre
entre mig.
O sigui
posem el salmó
Ja ja per dir
com que desfà
però bé també
queda una cosa així
molt...
O sigui
la sal i el sucre
no es desfà
el que passa
és que
la sal i el sucre
per això ho fem
o sigui
li posem la sal
sobretot
per treure tots els sucs
tota l'aigua
de la sal
el que fas deshidratar.
I li estem traient
tots els sucs del salmó.
El que passa
és que
hi ha tal densitat
de sal i sucre
que no es dissol.
Fa com una crosta
però fa com una crosta
fa com una peça
com un fang.
I això ho dius
de posar-ho en un tàper.
I això ho poses
en un tàper
i a la nevera
tapat amb un drap
a dalt de tot
aquest drap
ha d'estar net
sense suavitzant
perquè els suavitzants
són tòxics
o sigui
ha de ser un drap net
sense suavitzant
i si l'heu rentat
amb suavitzant
doncs li passeu
una bona aigua
les bendiu
i el poseu
al damunt de tot
i a la nevera.
Depèn del gruix
del salmó
això ha d'estar
entre 24 i 48 hores
no, perdó
entre 2 i 4 dies
normalment són
2-3 dies
perquè
el salmó 5-6
no crec que el feu servir
que és aquell més doble
que és el que costa més de curar
però doncs
2-3 dies
és l'ideal.
Però Francesc
jo alguna vegada
ho he tingut tant de temps
i m'ha quedat molt aixut.
Queda molt aixut
sí, sí, sí
però després
és una bona manera
de conservar-lo
perquè si us queda
molt tendre
el que passa
és que
es fa molt bé de seguida
o sigui
com més aigua
contingui el salmó
menys temps
s'usaguardarà.
Després també
és una miqueta
l'habilitat de tallar-lo
és que clar
depèn del salmó
si són salmons petits
llavors en 24 hores
no tindreu prou
perquè
les puntetes
de baix de les cues
i tal
però si són salmons
de dobles
que fan dos dits de doble
clar
tarda molt a penetrar
aquí dintre
llavors necessita
aquests dos o tres dies
un gruix d'un dit
amb un dia en tens prou
amb un dia
en tens prou
és a dir
ha dit per dia
sí, més o menys
més o menys
una manera de
més o menys
poc científica
però molt pràctica
quan ja el tinguem
el que hem de fer
és treure'l
rentar-lo bé
al raig de la iixeta
sense por
agafem els salmons
els posem a sota la iixeta
i els rentem ben nets
i amb la mà
i traiem tot aquest fanguet
que farà
la salla de sucre
serà un fang blanc
com una espècie de fang
blanc
el traiem ben net
i aixuguem el salmó
amb un drap net
també
o amb paper
un paper de cuina
per tal de no incorporar aigua
i llavors
el posem
amb un tàper
cobert d'oli
amb un tàper
que el podem ja posar
o ja filetejat
o el que vulgueu
però com menys manipulat
més s'os aguantarà
ple d'oli
i a la nevera
cobert d'oli
aquest oli pot ser
un oli de girassol
no cal que es gasteu diners
amb aquest oli
i només és un conservant
perquè estigui cobert
i no toqui l'aire
directament al salmó
i aneu tirant
aquest salmó
doncs tallet finet
així
amb un platelet
tipus carpaccio
doncs al damunt
una miqueta
un rajonet de llimona
i una miqueta de net
doncs ja teniu
una espècie de carpaccio
de salmó
amb aquella amanida
amb salsa tàrtara
doncs teniu
una amanida de salmó
amb pasta
amb el que vulgueu
el que passa
és que és un salmó
que ja està cuit
diguem-ne
no el feu servir
per coure
amanida de pasta
amanides
amanides també
de llegums
podíem posar el salmó
de llegums
de llegums
amb salmó
la de cigrons
també queda molt bo
amb salmó
jo aquí de llenties
també havia pensat
de comentar-vos
la típica amanida de llenties
que és boníssima
a més ara és l'època
del tomàquet
les llenties del tomàquet
són molt bons amics
i llavors
amb uns tomàquets
tallats petits
però amb els seves llavors
tot una miqueta
a dintre
i una miqueta
d'alfàbrega
tot això barrejat
amb unes llenties
una miqueta pebrot
escalivat també
i podeu posar pebrot
i podeu posar ceba
i podeu posar el que vulgueu
de verdures
ara
que ara és l'època
de pebrots verds
per fer trampor
recordeu el trampor
que n'hem parlat moltes vegades
és l'època de vergínies
si teniu la sort
de poder anar
a donar un vistàs
amb algun hortet
doncs veureu una miqueta
el que està sortint ara
que són les bejoques
són els pebrots
verds i vermells
són les uvergínies
que a més ara
hi ha aquelles uvergínies blanques
que per fer
per fer
el caliu
o per fer
fregidetes
allò que siguin
molt directes a la boca
són genials
és una uvergínia
d'una qualitat
increïble
no?
Què més
d'amanides?
Doncs bueno
les de pasta
que ja les hem dit
les de llenties i llagums
a mi m'agraden molt
els cigrons amb romesco
és una de les meves debilitats
és una
és una llagum
que crec que
per l'estiu
és genial
és dureta
és fresqueta
ho té tot
és saludable
doncs aquestes llenties
i aquests cigrons
perdó
els barregeu
amb enciams cruixents
home no us diré escarola
perquè sí que en trobareu
però doncs no és l'època
però doncs
fent trampes
que m'escarola
però créixems
i aquest tipus
que són més suaus
amb llagums
així una miqueta cruixents
i un romesquet
un romesquet
al damunt
tal qual
només els enciams
els cigrons
i els romesco
i si voleu posar
una mica de tomàquet
uns tallets de tomàquet
que van molt bé
que porten
ara és l'època
porten betacaroteno
porten un munt de coses
i la tonyina secada
que deies també
amb els cigrons
pot estar molt bé
llavors ja és la panacea
seria com un xató
acompanyat amb cigrons
i en aquest cas
amb tonyina
també no oblidem
els llagums
de plats tradicionals
com l'empedrat
l'empedrat
que és aquell plat
fet com una escaixada
amb fasols
amb pebrot vermell
amb pebrot verd
els fasols
les olives negres
la ceba
tot això
posadet
amb els fasols
a confitar
amb una miqueta
d'oli d'oliva
i a l'últim moment
li tires un raijonet
de vinagre
i una miqueta
de sal grossa
i amb una miqueta
de pebre
d'aquest bo
també és una manera
fantàstica
de solucionar
aquest àpat
d'estiu
que a vegades
fa mandra
de fer per la calor
o per menjar
perquè a vegades
encara que tinguis gana
no saps com posar-t'hi
perquè te fa mandra
fa calor
no et ve de gust res
sí, però això de les amanides
també ha de haver-hi
els ceitons amb vinagre
també són bon
un complement
per les amanides
no sé si no hem parlat mai
de com se prepara
un ceiton amb vinagre
no ho sé
però podíem parlar
sí, ràpidament
és un moment
sí, perquè aquí diu
ai, és que m'ha quedat tou
és que no em queda el blanquet
és que no em queda
això ja són gustos
per exemple, el color
el color és una qüestió
d'aigües
o sigui, a mi no m'agrada
fer-ho
però el vinagre
ai, el ceitó
si la cosqueda i blanc
l'heu de deixar reposar
mitja hora
amb aigua
una vegada net
o sigui, agafeu el ceitó
li treu l'espina
i el poseu amb aigua
però fixa't
que a mi a les parades
de peix del mercat
sempre m'han dit
perquè tenia algun problema
i m'explicaven
el ceitó que has de posar
amb vinagre
mai el renti
sota l'aixeta
no
tal com el treus de la bossa
li treus la tripa
i el cap
i el vinagre i la sal
directament
però mai passar-lo per aigua
jo no ho faig
perquè diuen que s'estova molt
és molt més propens
a estovar-se
el que passa
que si voleu allò tan blanc
tant allò de llibre
diguem-ne
doncs l'aigua
el que fa
aquesta mitja hora
amb aigua freda i gel
perquè no es faci molt bé
sinó aigua i gel
molt freda
i poseu el ceitó
en mitjoret
el que fa l'aigua
és netejar la sang
que quedi dintre del ceitó
i el deixen blanc
llavors el poses
amb sal i vinagre
vinagre salat
ha de ser salat
si el vinagre
porta poca sal
us quedaran tous
és un dels motius
perquè quedin tous
els ceitons
si hi poseu molta sal
quedaran molt durs
o sigui
se fa-li el punt
i el punt més o menys
és el punt de les olives
són 9-1 a 10-1
o sigui
una part de sal
10 d'aigua
una part de sal
9 d'aigua
una cosa així
depèn també
de la mida del ceitó
una part de sal
9 de vinagre
9 de vinagre
perdó
no d'aigua
de vinagre
que voleu fer
jo ho feia així
que voleu fer una miqueta
més natural
no els passem per aigua
i damunt jo ho feia
amb vinagre de vi
vermell
llavors quedaran
uns ceitons vermellets
no queda aquell ceitó blanc
però quedaran un ceitó vermellet
però jo el trobo més natural
el trobo molt agradable
a la vista
i el trobo més casolà
i el trobo boníssim
la veritat
és imprescindible
tenir ceitons
el salmó aquest
marinat
tot aquest tipus de coses
de peix
val la pena
és una manera de consumir peix
a més peix blau
a més cru
té un marinat
però és cru
amb la qual
els olis
els greixos que porten
que són molt bons
no els hem desnaturalitzat
i segueixen mantenint
les propietats
en quant a greixos
saludables
en quant a greixos
d'aquests de colesterol bo
i que ens ajudaran
a passar aquest estiu
d'una forma molt més saludable
escolta
jo crec que tenim amanides
per uns bons plats
de fet
a partir d'aquestes bases
les varietats són
el que vulguis
increïbles
cadascú a casa seva
hem parlat de les patates
les amanides de patates
que són molt nòrdiques
però que són boníssimes
també
i la patata és com la pasta
la patata no engreixa
és com la pasta
no engreixen
el que engreixa
és el que acompanya
la patata
són aquelles mantequilles
que ens hi posem a vegades
la patata fregida
amb oli abundant
exacte
ara una patata al forn
una patata bullida
una patata bullida
o una patata al forn
al calí
estan boníssimes
i no engreixen
vull dir
són hidrats de carboni
i són proteïnes
en el cas de la patata
és fibra
i hidrats de carboni
i a més
amb la pell i tot
si la rentem bé
amb un fregallet
a la pica
ben nateta
amb un fregallet
la pell
ens aportarà gust
també la pell
i les podem fer
de moltes maneres
per exemple
les papes arrugades
després fredes
que a mi no em surten mai
no et surten
les papes arrugades
la patata
que sigui petiteta
la patata
és molt important
a la hora de fer
però quina classe
perquè patata típica
de Canàries
aquí no trobaríem
no en trobarem
la papa negra
no en trobarem
la patata blanca
la canada
patata de guarnició
que n'hi diuen
que són patates petitones
han de ser patates
per fer la papa arrugada
perquè quedi bona
una patata
ha de ser
com a molt gran
com un ou
i si són més petitones
millor
però si no fem
aquesta classe
que dius
que per exemple
la patata nova
que és la que trobem
a tot arreu
però agafem la mida
aquesta
ja ho podem fer
sí, sí, sí
ho sortirà
potser no sortirà
allà la panacea
perquè les papes
negres
canàries
que són les que es fan
la papa arrugada
tenen unes pells
una miqueta més dobles
tenen unes propietats
una miqueta especials
ja pensades
perquè té cocció
però es quedaran bé igual
i la papa arrugada
no té moltes complicacions
inclús explicaré un secret
que feia servir jo
fer unes papes enromescades
la papa arrugada
és
posar les patates
amb aigua
amb fred
cobertes d'aigua
justetes
només val un pis
si hi fem dos pisos
ja no queden bé
ha de ser una cassola
baixa i ampla
i un pis de patates
o sigui
hem de posar
no les que volem
sinó les que hi caven
com de concert
com si estiguessin de concert
les patates
totes patadetes
una tocant amb l'altra
que no hi hagi espais
cobrim d'aigua
i posem sal grossa
però sal grossa
no aquella que li diuen
per a cocinar
no ha de ser sal granulada grossa
d'aquella que marinem el salmó
sí
sí sí sí
amb aquella
li tirem la sal grossa
i
engeguem el foc
al màxim
d'acord
quan s'acallin sense aigua
ja estan fetes
no té més
així ho he fet jo
i no m'ha sortit
no t'ha sortit
com la pasta xum
què farem
què és el que t'hi va sortir
és com que
s'havia consumit l'aigua
i no estaven fetes
bueno la millor és que clar
el foc
és molt
és molt
a veure
penseu que la cocció
d'una patata d'aquesta mida
són 20 minuts
més o menys
una cocció d'una patata bullida
molt tova
jo per la papa rugada
jo crec que amb 15 minuts
ja en té prou
doncs calculem
que el que tardi
en reduir-se aquesta aigua
siguin aquests 15 minuts
no és més
si veieu que va molt ràpida
abaixeu-vos el foc
o l'aneu punxant
i aneu graduant el foc
perquè quedin així
i ja està
és una altra gran alternativa
per l'estiu
jo també us dono una suggerència
prepareu una picada
amb ametlles, avellanes
nyores
ametlles, avellanes
no em deixi res
ametlles, avellanes, nyores
i una miqueta de pa sec
feu una bona picada
i la tireu aquí també
llavors quan s'assequin
aquesta picada
també es quedarà enganxada
ah però que la tirem
quan les estem bullint
quan les esteu bullint
ah que curiós
i llavors quan s'assequin
a part dels cristalls de sal
a la pell
hi haurà enromescades
hi haurà
que serien els ingredients
del romesco
enganxats també a la pell
i està boníssima també
tot fàcil
tot assequible
tot econòmic
i tot saludable
és que té totes les propietats
és l'estiu
és l'estiu
i ara m'he recordat també al final
i a l'estiu
el Quim Quima tanca el migdia
però les nits
de dilluns a diumenge
sempre ho veig
cada dia
d'aquí Santa Tecla
cada dia
Francesc
ens retrobarem la propera setmana?
sí senyora
fins la setmana que ve
moltíssimes gràcies
de veritat
adeu-siau
bona tarda
bon dia
el matí de Tarragona Ràdio