Sort que els tenim en fotografia
i no els tenim físicament només virtualment
perquè la veritat és que aquests formatges
criden moltíssim l'atenció.
És una mostra dels que vas poder tastar i veure
a la Fira de la Seu d'Urgell
i una mostra del que podem tastar aquesta setmana al Quim Quima
perquè t'has muntat uns menús de formatges així, pim-pam, fantàstic.
Sí, sí, sí.
A veure, aprofitant que vaig estar allà dalt
com cada any no vaig poder resistir la temptació de comprar
i ara més que resistir la temptació ja hi anava preparat per comprar
però és que moltes vegades t'has de frenar
perquè dius, ostres, potser que paris, no hi ha de comprar
perquè el formatge també és una cosa que no és perquè duri mesos
sinó que en un mes, segons quinze, i segons quinze, en quinze dies
s'han d'anar consumint, no és un producte que puguis aguardar molt de temps
a no ser que tinguis unes condicions especials i tal.
Poden perdre qualitat també, abans d'altres qüestions de caducitat.
N'hi ha alguns que, segons com els compres, doncs sí
que és millor inclús consumir-los d'aquí dues o tres setmanes
perquè acabin de madurar, perquè els has comprat menys madurs
però doncs és un producte que has de ser conscient
quan el compres del que compres i quina quantitat compres, no?
I llavors, doncs, bueno, vaig comprar amb molta varietat
i bastanta quantitat, però doncs, sobretot buscant la qualitat d'aquests productes
la diferència també, intentant no repetir, intentant doncs que pugueu oferir
una visió ben àmplia de tot el que es va fer aquí dalt a la fira
tot el que es va veure i del que es va poder tastar en aquesta fira tan interessant de Sant Armengol.
Clar, perquè en el consum diari de formatge, que sembla que són bons consumidors en aquest país
mengem formatges més estàndards, comprats, doncs, comercialment
ja sigui una parada al mercat o al supermercat
i mengem un tall de formatge o fem un altre par de formatge
aquests que es presenten en fires com la de la seu d'Ujel
són formatges d'aquells per tastar una miqueta.
Sí, a veure, també en pots menjar, també és un formatge per menjar, evidentment.
És com tota la vida, eh? Evidentment.
Això ja depèn de cadascú.
Bueno, jo soc més partidari, doncs, de menjar-me aquests formatges
que un de molt industrial i et diré per què.
Perquè és com tot, no?
Les coses com més bones, amb menys quantitat,
disfrutes més, no?
Amb una miqueta d'aquest formatge, amb un entrepà amb pa en tomàquet
de qualsevol d'ells, podríem dir,
és que disfrutes d'una intensitat aromàtica
i no perquè sigui fort el formatge, sinó perquè dintre de la seva gama de gust
la seva complexitat i intensitat aromàtica és increïble, no?
I llavors, doncs, t'estalvies quantitat, diners i greixos, no?
En aquest cas és important, vull dir, els formatges
són rics amb àcids d'aquests del colesterol del dolent, diguem-ne,
perquè són greixos animals,
porten àcid úric,
doncs, no és un producte, diguem-ne,
dolent ni molt menys,
però, doncs, tampoc és menjar-se una poma.
És a dir, una cosa és el formatge fresc, el mató,
que això ja sabem que és molt saludable, està molt bé,
però ja després, quan entrem en formatges molt elaborats...
Més madurats, no, inclús el fresc,
són formatges, com més madurats, més porten d'acid úric,
però, doncs, a veure, són greixos animals...
Es pot menjar, però...
Es pot menjar amb moderació.
De dues maneres, a veure, com que són crus,
tampoc són tan dolents com els greixos cuits, eh?
Vull dir...
Però, doncs, a veure, que hi ha gent gran, per exemple,
que ja limiten el consum de formatges,
doncs, per diversos motius, no?
Però, amb això, què vull dir?
Doncs, que a vegades és millor consumir, doncs,
un tall d'un bon formatge manxego,
perquè ens en tenguem tots, eh?
Que no pas tres o quatre talls d'un manxego mediocre o industrial,
que ens aportarà el mateix sabor,
però, doncs, necessitarem molta més quantitat per disfrutar-ne, no?
En aquest cas, doncs, aquests formatges,
aquí l'interessant també està amb la varietat, no?
Vull dir...
Són formatges petits,
normalment el formatge artesà es treballa en formats petits, eh?
Hi ha algunes excepcions,
però, en general, són formats petits
i llavors són formats assequibles,
que pots comprar el formatge sencer,
que això també és bonic, eh?
Llavors, te'l vas tallant i el vas disfrutant sempre.
Jo crec que és millor començar-li a acabar un formatge
i després començar en un altre i acabar en un altre.
Ho dic perquè...
Doncs, aquella setmana, doncs, vinga, anem a obrir,
jo ha que sé, un carrat, per exemple, del Bauma,
una formatgeria que treballen amb llet de cabra,
que són molt reconeguts,
doncs, aquest formatge és un formatge,
en aquest cas, el carrat,
és un formatge de quallada àcida.
Què vol dir això?
Doncs, és un formatge que el quallen,
en vez de posar-hi un quall animal
o un quall vegetal,
deixen que qualli per un excés d'acidesa,
o sigui, el deixen fer un iogurt, pràcticament,
la llet, eh?
Llavors, ens qualla per aquest motiu,
per un excés d'acidesa.
I llavors, aquells formatges que tenen aquella pasta
com a una miqueta densa,
tova, però com a densa,
que fa una mica com a enganxifós a la boca,
tan típic dels formatges de cabra,
perquè és molt típic a la quallada àcida
amb formatges de cabra, no?
De llarga durada, eh?
De llarga durada, sí.
A la boca, sí, sí.
Llavors, aquest formatge, a més,
per fora li posen una cendra,
cendra de carbó vegetal,
i el van pintant amb fong,
amb un fong llavors d'aquells de pasta florida,
i de pell florida, perdó,
tipus camembert, cobrí,
però, clar, d'una exquisitesa i d'un aroma
que no té res a veure amb un camembert
o amb un brí industrial o semiindustrial
d'aquests que podem consumir avui dia.
Aquest és el carrat, aquest que dius ara.
Aquest, per exemple, és un exemple
que he donat el carrat, no?
Perquè el tenia aquí, el veia,
i se'm fa la boca aigua ja només de pensar-hi.
No, no, és que aquest, per cert,
un aplaudiment fa el fotògraf,
que no sé qui és,
però és fantàstic per aquestes fotografies,
la veritat és que venen ganes de menjar.
Bé, doncs això, aquest formatge,
doncs, és un formatge delicat,
és un formatge fresc,
llavors, doncs, és un formatge per consumir ràpid,
no? Doncs és un formatge per treu un diumenge,
encara que et sàpiga greu,
i polir-se'l, eh?
Vull dir, tallar-lo bé, eh?
Amb els amics, invitar una quanta gent,
en aquest cas una bona botella de vi, també.
En un carrat, un formatge així,
pots consumir un vi blanc,
un vi blanc amb una certa acidesa,
perquè així li donarà frescor
i ajudarà a tirar avall,
i, si no, doncs, amb un cava
o, inclús, amb una cerveseta,
amb una cervesa que no sigui massa amarga,
amb una cervesa, doncs, més lleugera,
tipus inèdit,
o, inclús, amb cerveses d'aquestes que es fan ara,
per aquí, doncs, una rossita,
una rossita i aniria força bé, també, en aquest cas,
a més, li donarà densitat i cos,
aquestes nodes de mel,
i podria anar força bé, eh?
No ho sé, què més?
En aquest cas, el Baume van estar premiats,
és una de les formatgeries premiades,
van estar premiats per aquest,
i, com en la categoria de formatges especials,
fan un fresc amb pebre,
que està espectacular, també,
tipus mató o tipus burgos.
Fresc amb pebre.
El pebre que el cobreix.
Exacte, pebre per fora.
I també el van premiar,
va quedar segon en la categoria de formatges especials.
Penseu que es van presentar
més de 100 formatges a concurs,
i hi havia set categories,
i el jurat estava dit amb aquestes set taules,
i érem unes sis persones per taula, no?
O sigui, que érem 40 i escaig membres del jurat,
que vam disfrutar moltíssim,
però, doncs, que segons quina tal et tocava,
per exemple, en el cas de formatges especials,
es van presentar 20 i escaig de formatges,
i, clar, tastar 20 i escaig de formatges,
i haver de triar-ne un, és complicat.
I més tan diferents, en aquest cas,
per la categoria, no?
Que eren només formatges especials,
i podien ser de tot,
però que no estiguessin dintre de les altres categories.
És cert, que em comentaves abans, fora d'antena,
que t'havia tocat el tema dels topís,
i que et toca cada any, que dius,
home, a mi m'agradaria que em toqués jutjar
altre tipus de formatge, no només els topís.
Bueno, aquest era el segon any que hi podia anar,
l'any passat no hi vaig poder anar,
i l'any anterior, o sigui, el 2007,
m'ha anat a tocar la taula de topins, també.
I aquest any, doncs, m'ha tornat a tocar la taula de topins.
Home, no és que no m'agradin els topins,
m'agraden els topins,
no és el meu formatge preferit,
perquè és molt fort, o sigui, m'agrada molt el topí,
però una miqueta,
però, clar, a les 10 i mitja del dematí,
haver de tastar 14 topins,
que són els que estaven en competició,
doncs, la veritat, tinc la llengua escaldada,
tinc la llengua del centre molt potents.
Però són molt potents, aquests formatges.
Molt potents, molt potents.
També s'ha de dir que molta gent presenta topins
que per mi no ho són, topins.
inclús vam arribar a un acord amb els membres del jurat
de descalificar alguna cosa.
No sé si havíem d'explicar, quan parlem de formatge
i topins, de què estem parlant.
Sí.
A lo millor, perquè a vegades anem les coses percebudes.
Exacte.
Hi ha una cosa, seria una pasta de formatge,
que és tan bona o millor que un topí,
això ja no m'hi poso,
i l'altra cosa és un topí.
Llavors, hi ha molta gent que ho confon,
i en curs se van presentar a concurs
tres pastes de formatge
que es van descalificar per no ser topins.
El topí, en realitat, és un formatge
procedent de restes de formatges,
o no, o es pot fer expressament,
no té més importància això.
De formatges o de llets?
De formatges.
De formatges.
De formatges ja fets,
que ja han fet la seva fermentació,
o no, també,
pels seus formatges frescos,
però normalment el topí es va inventar
per allargar el formatge més temps
i per aprofitar les restes de formatges secs,
de formatges que no havien quedat bé,
per aprofitar tot això.
Llavors, què es fèiem?
Tot això s'agafava, es triturava,
es feia com una pasta,
s'hi afegia un aigua ardent,
del tipus que es vulgui,
pot ser conyac, poden ser brujos,
poden ser el que es vulgui,
i això es posava tot en una topina,
que per això es diu topí,
i es tornava a fermentar,
o sigui, feia una segona fermentació
dintre de la topina.
La topina s'acalentava,
allò bullia,
i sortia aquesta segona fermentació,
que és el que li dona el característic gust picant
i la furtó característica del topí.
És que dient això,
la composició i l'afegitó del licor,
no és d'estranyar que se t'escaldés la boca,
tastant-te tants topins.
Llavors, el que passa és que molta gent presenta topins,
presentat topins,
sense aquesta segona fermentació,
molt més agradables,
molt més suaus,
agradables,
diguem-ne,
més agraïts en boca,
més suaus,
però clar, no ho són topins,
no han passat aquesta segona fermentació.
Bé, en aquesta categoria,
ja que els vaig tastar tots,
dic que hi va haver bastant de consens,
i que va guanyar el topí que fa Serrat Gros d'Osera,
el topí d'Osera,
que n'hi diuen,
que és una formatgeria increïble,
o sigui,
és una formatgeria que fan només tres formatges
i els tres van quedar a medalla d'or
en cada una de les tres categories,
no?
Déu-n'hi-do.
Que es van presentar,
o sigui,
de set categories,
tres se les va portar a Vall d'Osera
amb tota la seva gama de formatges,
increïble,
increïble.
Van quedar amb el Serrat Gros,
com a llet crua de cabra,
de quallada àcida,
va ser el millor formatge presentat,
el tinc,
és increïble,
és un formatge increïble,
ja conegut.
Després,
l'opebrat,
que és una espècie de piràmide troncada,
que està també fet amb quallada àcida,
però aquest se va presentar
a la categoria de formatges singulars,
o diferents,
perquè portava aquest pebre per fora,
també va quedar primer,
i mira que era una categoria que n'hi havia 25,
es van haver de fer dues taules,
primer es van,
diguem-ne,
descalificar 14 formatges,
o 16,
no recordo,
i després,
entre els que quedaven,
se va triar el primer,
el segon i el tercer,
dos jurats diferents,
perquè si no anava la gent
molt saturada de gustos,
i per últim el topí,
que va quedar primer també
en els topins,
no?
Bueno,
increïble,
només dir que tastar aquesta formatgeria,
perquè val la pena,
inclús si entreu per internet,
busqueu Serrat Gros,
i veureu una miqueta el que es fa,
és una gent molt de la terra,
molt senzilla,
i que,
bueno,
una gent molt assequible,
no?,
molt entranyable,
que es poden anar a visitar,
i conèixer,
val molt la pena.
Escolta,
Francesc,
jo m'imagino que tens un ordre,
però ja saps que a vegades,
en atac d'entusiasme,
puc ser caòtica,
jo veig una fotografia d'un formatge
que és marrón,
tirant a negre,
aquest d'aquí,
que sembla que sigui de xocolata.
Sí, sí, sí.
No sé quin formatge és aquest,
no l'havia vist mai.
Bueno,
això és del Mas de Roles,
n'hem parlat alguna vegada,
del Salvador,
el Salvador és una persona
que jo aprecio moltíssim
en el món de la formatgeria,
és un gran coneixedor d'aquest món,
és una persona que ve del món
de l'administració,
de la Generalitat,
diguem-ne,
aquest senyor treballava
en el ram de l'administració,
que controlava tot aquest tema de formatges,
i es va deixar tot això,
i se'n va posar a fer formatges,
és un senyor amb moltes inquietuds,
molt treballador,
i que ens ha presentat aquest any
aquesta novetat,
que és un formatge brisat,
que li diu ell,
que de fet és un formatge
que segueix la gama
de tots els altres formatges que té,
però que com a diferència
és que quan ja el tenen premsat,
i acabat, diguem-ne,
perquè és un formatge de pasta trencada,
el que fan és primer el premsen,
o sigui, primer quallen,
tot el procés de la producció del formatge,
doncs quan el premsen,
ja el tenen premsat,
el treuen,
el trenquen,
l'esmicolen una altra vegada,
el salen i el tornen a premsar,
és un formatge de pasta trencada,
això es diu pasta trencada,
i llavors el que es fa
és deixar-lo madurar en bodega
i amb pell rentada,
però en vez de rentar-la
amb aigua i sal,
com se renten les pells rentades,
la renten amb lies de vi,
amb mares de vi,
amb mares de vi negre,
i llavors va agafant
una selecció diferent
de microorganismes a la pell,
una evolució completament diferent
del que renta amb aigua i sal,
que també el fa,
que seria l'armesenda,
seria el mateix formatge,
però sense trencar la pasta,
però rentat amb aigua i sal,
en aquest cas el renta
amb les mares del vi,
i quan té la maduració
que ell considera bona,
agafa la brisa del vi,
que seria el que queda
després de premsar
els barrets del vi negre,
o sigui, quan fem el vi negre
deixem que fermenti,
llavors amb les pells
perquè agafin color,
les pells i els pinyols
i la miqueta del tronquet
que queda,
i quan hi ha acabat
de fermentar
el que es fa
és buidar la cuva
de fermentació,
se guarda el vi per un cantó,
i el barret
se passa a premsa
per fer vins
de segona premsada,
o senzillament
passar a destileres
per alcohol,
aquesta segona premsada,
doncs en aquest cas
el que queda de la premsa,
el que ha sobrat
de premsar,
que de fet són
les pells i els pinyols,
això ell ho agafa,
en aquest cas,
a més està fet
amb una garnatxa
del priorat,
ho agafa
i emboli que,
diguem-ne,
aquest formatge
ja pràcticament
ha acabat
amb aquestes pells
i ho envasa al buit
i ho deixa acabar
de madurar
amb tot aquest contingut
de pells de vi
i de raïm, perdó.
Clar, doncs aquests processos,
diguem-ne,
que en molts casos,
no sé si s'ha dit exactament,
però en altres formatges
són força innovadors,
també parteix
de l'experimentació,
parlem de formatge artesà
amb mètodes tradicionals
però que també innoven,
intentant inventar coses o no?
Sí i no,
a veure,
aquí ell evidentment
és una innovació per ell,
però això ve d'una idea
d'un formatge italià
que es diu Testum,
que està fet amb Barolo,
o sigui,
està fet amb la pell
del raïm Barolo,
també amb la brisa del Barolo.
Jo recordo fa tres anys
quan vaig estar,
dos anys,
quan vaig estar
a l'obrador del Salvador,
treballant amb ell,
amb el meu fill,
vam estar dos dies allí
mano a mano
fent formatges
que vam xalar moltíssim,
doncs,
mentre treballàvem,
tenia allí a la finestra
un formatge
que em va dir,
mira, mira,
tasta això,
veuràs quina virgaria,
i vaig tastar
i era el Testum,
era aquest formatge
fet de pasta trencada
i brisa de Barolo.
Ens va encantar,
ostres,
que bo aquest formatge,
i ell porta dos anys
donant-li voltes
a aquest formatge
i ha fet la seva versió,
diguem-ne,
d'aquest Testum.
Però amb garnatges del Priorat.
Amb garnatges del Priorat,
amb la seva manera de fer,
perquè els formatges,
doncs,
tots tenen la seva particularitat
de l'origen de la formatgeria,
dels fongs
de la pròpia bodega
de maduració,
tots tenen la seva particularitat.
Li ha quedat brodat.
I tenint en compte
que està treballant
amb garnatge,
que està treballant
amb raïm,
a l'hora del maridatge,
aquest formatge
sí que deu precisar
un maridatge molt concret.
Sí, sí, sí.
Aquest, evidentment,
amb un bon vi del Priorat
o del Montsant
hi va de meravella,
però de meravella, eh?
És un vi,
ah,
és un formatge espectacular
per beure amb vi,
com molts altres, eh?
Però, doncs,
aquest en particular,
que a més dona,
quan el menges,
fa crec, crec,
perquè aquí te diuen
que et menges la pell,
digues que si no te la menges
potser que n'agafis un altre,
no?
Clar.
Perquè tots els gustets
aquests que agafa la brisa,
aquests crecs que deia
del pinyolet,
del raïm
i dels bastonets,
de veritat és espectacular
a nivell de textura,
a nivell d'aromes,
a nivell de gustos,
és una cosa increïble
per tastar, no?
Quin més comentem?
que en tens els concurs.
Home, a mi m'encantaria
comentar a la Tom,
aquestes senyores
que també són
una virgueria,
són un clàssic
en aquest concurs
de formatges també,
són unes senyores franceses
aquest concurs,
com hem dit abans,
és de tot l'Opirineu,
o sigui,
va al França,
País Basc,
Navarra,
Aragó
i Catalunya,
llavors,
doncs,
es tocaven
tots aquests,
aquestes,
aquestes,
diferents cultures
i maneres de veure
el formatge,
per exemple,
doncs,
del País Basc,
evidentment,
i Navarra hi havia
molts ideazàbals,
de fumat,
sense fumar,
doncs,
cada zona
portava el seu tipus
de formatge,
no?
I hi ha unes senyores
que són
de la ferm
d'Avinyó
que fan un atom,
un atom
que és una manera
clàssica
de veure els formatges,
en aquest cas,
un atom de formatge
de llet,
de fet amb llet crua
de cabra,
que és un formatge,
doncs,
d'un format gros,
al voltant dels dos quilos,
amb pasta molt ullada,
amb aquells ulls,
ja no mecànics,
sinó de fermentació,
aquells us tipus
emental,
eh?
I que és d'una fina
i d'una elegància
brutal,
no?
Aquestes senyores
també portaven
tres formatges
i els van premiar
els tres,
també.
No el primer premi,
els tres,
sinó aquest,
l'atom aquest sí que va ser
primer premi,
però,
doncs,
el segon,
que és com una coca,
és una pell rentada,
és un atom de pell rentada,
més primeta,
i d'aquelles que són cremoses,
que les talles
i surt la llengua
de formatge
de dintre,
ella va quedar segona
i després portaven un fresc
que també va quedar segon
en els formatges
de collada,
d'aci,
de frescos,
no sembla que era,
eh?
O sigui,
també una gent que treballa
de meravella,
que jo quan vaig arribar
ja els vaig comprar el formatge
perquè l'altra vegada
em vaig quedar sense,
no?
Perquè ja les coneixia
i el que vaig fer
va ser encarregar molts formatges
només d'arribar
perquè després els premien
i volen,
no?
I els premiats són els que volen abans,
clar.
I els premiats són els que volen abans.
I llavors,
en aquest cas,
com que ja més o menys sabien
no els que ho guanyarien,
vaig coincidir,
però sí que els que m'agradaven
i llavors,
doncs,
vaig poder comprar
molt bé
els formatges
al començament,
no?
Per acabar,
també m'agradaria comentar
una miqueta
una miqueta de
joc,
cultura,
no ho sé,
ensenyament
que m'he plantejat també
amb aquesta carta
que és precisament
en aquesta formatgeria
del Mas de Roles
la seva varietat
de formatges
té el Tartera,
l'Armesenda,
el Castellot,
el Brisat,
que és aquest del vi
que hem parlat,
i,
bueno,
el Serrat i el Carreu
són diferents,
però sobretot
aquests quatre,
aquests quatre formatges
són quatre formatges
fets exactament igual
fins a un punt,
o sigui,
són la mateixa llet,
el punt de partida
és el mateix,
exacte,
el punt de partida
és el mateix,
el lloc,
evidentment,
és el mateix,
el collat,
el tall del coll,
el premsat,
fins al premsat
són exactament iguals
als quatre formatges
i llavors,
sapiguent
quines variacions
se'ls ha fet
després del premsat,
podeu tastar quatre formatges
completament diferents
i entendre
quina influència té
aquests últims treballs
en el formatge
en el seu gust
i en el seu resultat final,
que crec que és una experiència
molt interessant,
no?
Home,
doncs sí,
perquè és un completament diferent
resultat,
per exemple,
en l'armesenda
tenim un formatge
que s'ha cuit,
s'ha tallat,
s'ha fet tot igual
i al final
l'únic que s'ha fet
és de pell rentada,
allò que dèiem,
que se va mullant la pell
amb aigua i sal
i evoluciona,
són d'aquells pudents,
que evolucionen amb pudent.
El mateix,
però deixat assecar
amb pell normal,
seria el tartera
i veuríeu els dos formatges
idèntics,
però amb evolucions diferents,
un perquè li rentem la pell
i l'altre més li respallem.
Després tenim el castellot
i el brisat
que serien el mateix,
però els hi han trencat la pasta,
o sigui,
quan ja el teníem premsat
l'han trencat
i l'han tornat a esmicolar,
l'han salat
i l'han tornat a premsar.
Llavors,
amb un li han anat
respallant la pell
i seria el castellot
i l'altre li han anat
pintant amb brisa de vi
i sortiria el brisat.
Llavors,
és interessant
de tastar aquests quatre formatges
junts i dir
ostres,
veus la diferència
entre una pell rentada,
una pell respallada,
una pell brisada,
és un exercici més
que proposem
en aquest menú de formatges.
Clar,
i els ullens diran,
home,
tants formatges
es menjarà el francès?
No.
Els has comprat
perquè ja vas anunciar
que havies pensat
aquesta setmana
ha fet tot un seguit
de menús
de degustació de formatge.
Sí, sí, sí.
Parlem-ne d'aquests menús.
El que hem fet
ha sigut adaptar
la cuina,
els acompanyaments
als formatges.
Llavors,
jo el que he fet
ha sigut donar
protagonisme al formatge,
el que proposo és
per cada persona
quatre formatges diferents,
si sou dos
no podeu tastar fins a vuit
perquè se'ls podeu partir.
Home,
més formatges
no ho aconsello,
es pot fer,
però no els disfrutareu.
Millor que en tasteu
vuit ben tastats
i que els tasteu,
però encara que si hi ha
una taula de quatre,
doncs dir,
doncs,
setze formatges,
home,
no us ho aconsello,
la veritat,
perquè,
a més que en tasteu
vuit bé,
llavors el que he pensat
ha sigut uns vins
ben adequats
per a aquests formatges
i sobretot també
un menjar
per acompanyar això
ben adequat.
Llavors,
què he fet?
Doncs he fet,
mira,
us proposo tot un menú,
tot en conjunt,
li posem un preu
i donarem,
doncs,
primer a la taula
posem els formatges,
portem diferents pans,
un pa torrat,
uns pans de nous
o de diferents coses,
una miqueta de pan tomàquet
i llavors
una manida
de rovellons
per tirar avall
els formatges
amb una certa acidesa
i tal
per ajudar a baixar,
un gazpatxo de poma
pel mateix també
per ajudar
a tirar avall,
un carpatxo
de vedella
amb olives negres,
les olives van de meravella
amb els formatges,
també és una altra manera
lleugera
per tirar avall
i a més,
després,
he preparat
unes tallarines
de pasta fresca
amb trompetes de la mort
perquè crec que és un plat
ja contundent
pel que s'hagi quedat
amb una miqueta de gana
i digui,
jo no sé si és que de gran gana
necessitaria una miqueta
doncs venga
doncs aquí teniu
la pasta amb trompetes
després ho acabem tot
amb uns postres
i bueno
jo crec que és un menú
força complet
a més l'he preparat
per 20 euros
o sigui que per 20 euros
20 euros tot el menú
tot el menú
podeu menjar
formatges
beure
jo crec que és
molt bé de preu
i que
el que es tracta
és que els coneixeu
a mi el que m'agrada
és que la gent
primer vingui a casa
conegui el que fem
m'agrada que la gent
participi d'aquestes coses
perquè si fas coses d'aquestes
i no et funcionés
doncs també
te desanimes
home i és original
i és innovador
dius sortir a dinar
o anar a dinar
al Quim Quima
està molt bé
però si a sobre
ens ofereixen
de tant en tant
doncs singularitats
com aquesta
la veritat és que s'agraeix
home és una cosa
que la podeu fer
tant a dinar
com a sopar
tant entre setmana
com a cap de setmana
ho feu aquesta setmana
tota aquesta setmana
és a dir
a partir de dimarts
ja podríem anar-hi
sí, sí, sí
a dimarts ja em vaig servir
dimecres em vaig servir
i avui a dinar
i què tal?
quins comentaris t'han fet
els començats
s'han quedat sorpresos
la gent molt sorpresa
molt agraïda
perquè a més
m'hi diuen
m'hi comenten
que el menú està ben equilibrat
que ajuda a tirar avall
però sobretot els formatges
la gent disfruta molt
d'aquests formatges
que no tenen
l'ocasió de consumir
cada dia
el faràs només aquesta setmana
o aniràs allargant una mica?
a veure
jo aquesta setmana
faig tot això
molt enfocat
en tot això
i doncs
amb els formatges
que quedin
la setmana que ve
suposo que
se'n podran consumir
perquè cara al cap de setmana
tenint en compte
la descripció que has fet
al menú
i el preu
que és gairebé
de cost
m'atreviria a dir
doncs jo suposo
que cridarà molt l'atenció
més val que truquin
i reservin
sí
per aquestes jornades
dels formatges
és millor reservar
sí
de dues maneres
doncs bueno
sempre a última hora
si voleu passar
doncs hi ha lloc
doncs cap problema
com que està plovent
i com que ja
s'acaba aquest temps
a Terrassa
ja no l'obrim
llavors doncs
hi ha
anem més limitats
de places
a estar dintre
però doncs de moment
hi ha lloc de sobres
encara per disfrutar d'això
que facis el menú de formatges
vol dir que no fas
l'altre menú
sí
també el faig
el dels arrossos
el podríem recordar
si et sembla
doncs fem un pica pica
de primer
sorpresa
val
que doncs hi ha
diria que hi ha unes puntilles
hi ha una mica
d'amanida també
doncs és allò
com picar una miqueta
de primer
que és el que fem
normalment
quan ens mengem un arròs
doncs fem això
i de segon
doncs he preparat
un arròs de bolets
i sèpia
val
per l'època que estem
per tot això
doncs he preparat
un arròs de sèpia amb bolets
i llavors el que he fet
ha sigut donar una alternativa
perquè he pensat
doncs home
si algú no vol menjar arròs
doncs que també puguin venir
estrany perquè l'arròs
jo em penso que és una de les coses
que agrada donar tothom
jo crec que sí
m'en resistia a fer-ho
però dic va
ho hem de fer
perquè hi ha gent per tot
i hem de ser un restaurant
per tothom
i llavors
doncs
ja fa uns dies
que estava pensant
de preparar unes mandonguilles
perquè doncs
els meus fills
i els amics
que conec
els agrada molt
la manera de fer-les
i les he fet
al final he fet unes mandonguilles
amb molta verdura
que m'agraden fer-les a mi
amb molta verdura
i moniqueta per brotet verd
i això
i és el que estem oferint
d'alternativa
amb aquest menú
doncs l'arròs
però doncs té més èxit
l'arròs de veritat
tenim molt real
les mandonguilles
l'arròs
o el menú aquest de formatges
jo em decantaria
perquè és una cosa estacional
molt del moment
és d'aquesta setmana
i jo us aconsello
perquè aquesta setmana
ho tenim tot
i el menú
la setmana que ve
tindrem formatges
com sempre
sempre tenim formatges
a casa nostra
però doncs aquesta setmana
en concret
tot això
que jo crec que val molt la pena
doncs Francesc Lladó
que truquin
que reservin per si de cas
no sigui que
que s'hi van
segurament trobaran lloc
o no
per tant que reservin
que val la pena
moltíssimes gràcies
per venir
com sempre
per compartir
tot allò que vas aprenent
en la teva tasca
i passió d'altra banda
de cuiner
molt bon dia
bon dia a tothom