Un minut i mig, un quart de doze del migdia, ara arriba el moment.
Després d'un mes d'esforç hi ha una exfumadora,
que bé, ja sé que hauríem de dir que el més important és que ha deixat el tabac,
però també hem de ser una mica materialistes,
que quan hi ha un premi sembla que et dona més satisfacció.
I la nostra convidada, la Isabel Marzal Sales, ha guanyat un viatge a Tunis.
Isabel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir aquí, perquè tu vius normalment a Miami Platja.
Sí, a Miami Platja.
Doncs enhorabona, sobretot.
En parlarem immediatament.
Saludem tot seguit Carme Crespo.
Ella és la tinent d'alcalde responsable de l'àrea de salut pública.
Podríem dir-ho així, perquè estem parlant de salut pública en aquest cas.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Has lliurat mai un premi?
L'any passat.
És veritat, hi va ser el viatge també.
L'any passat va ser el primer any de viatge.
Que era al Carip.
Sí, era el primer any de viatge.
Tu coneixes el Carip?
Sí, he estat, he estat.
Ah, doncs a més hora.
I a Tunis no?
No.
Has tingut molta sort.
Si t'arriba a tocar el del Carip, què?
A repetir?
No, dona, no.
S'ha de conèixer nous territoris.
I ens acompanya el doctor Enric Rovira.
Enric, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Ell és un dels integrants d'aquesta associació professional de la prevenció i tractament del tabaquisme,
que ja va impulsar l'any passat al TASTA aquesta campanya adreçada a la població fumadora,
que invita a deixar de fumar.
Ens agrada subratllar aquest terme de convidar, perquè com hem explicat al llarg de tots aquests programes del TASTA,
els fumadors, les fumadores, el que tenen és un hàbit que bé, que no és fàcil deixar-ho,
que no s'ha de culpabilitzar, que no s'ha de criminalitzar, sinó en tot cas donar suport i ajudar a deixar aquest hàbit.
contents de la participació d'en Guany, no, Enric? Com a col·lectiu de professionals sanitaris.
Molt contents. Han estat a veure una mica més decent les persones que s'han animat a participar al concurs.
Val a dir que el TASTA és un programa que donant un mes es fa aquest seguiment, es fa aquest seguiment per la ràdio,
per on, de fet, l'Associació Professional per a la Prevenció i Tractament del Tabaquisme treballeu tot l'any
i des d'aquest punt de vista, des de cadascun dels centres de salut, sempre esteu a disposició de qualsevol usuari
que vulgui deixar de fumar i el seguiment al tractament que es fa és exactament igual que el que ha pogut fer la Isabel
en aquest període del TASTA, no?
Sí, és així. A qualsevol centre de salut en aquests moments i a qualsevol època de l'any,
el que passa és que el mes de maig i el mes de juny hi ha aquesta fantàstica excusa que és guanyar un viatge
o guanyar altres premis amb activitats esportives o el Festival d'Istitut de Tarragona,
però a qualsevol època de l'any és bona per deixar de fumar, però això es pot fer a qualsevol centre de salut,
hi ha professionals d'infermeria, hi ha professionals de farmàcia, hi ha professionals mèdics que poden ajudar
i realment el premi ara i sempre és un premi molt bo, que és guanyar salut i guanyar millor qualitat de vida.
Això ens ho dirà la Isabel.
Havies deixat de fumar alguna vegada anteriorment?
Mai. Perquè tu eres de 30 cigarretes diàries.
Sí, ara ho comentàvem amb el dubtó i una mica més.
I una mica més i tot, sí, perquè escolta, quan poses a fumar no hi ha límite.
Sí, perquè sempre hi ha excepcions i al final fas la compte i dos paquets els comprava diàriament.
La motivació és el fonamental i la motivació ha de ser molt ferma, perquè si no l'intent a vegades surt malament.
Quina va ser la teva motivació?
La meva motivació va ser que el meu pare va tindre un càncer de laringe.
Era fumador, perdona?
A causa del tabac. Era fumador, sí.
I va ser una decisió, abans li deia també al doctor, des de la ràbia, de dir això a mi no m'ha de passar.
I com a venjant-me del tabac, de dir, ara deixaré de fumar. Estava molt motivada, sí.
Has fet servir alguna teràpia substitutiva, pagats, les pastilles?
Ho vaig comprar tot perquè...
Vas posar l'arsenal a casa.
La infermera em va dir, sobretot és molt important que el dia que posis, per deixar de fumar, que estiguis ben preparada i que ho tinguis tot.
Llavors vaig anar a comprar els parges a la farmàcia, vaig anar a comprar els xiclets...
T'imagino com un ritual allò, eh?
Com un ritual preparant-te...
Sí, sí, ho vaig comprar tot i ho tenia tot preparat.
I a més, el dia que vaig anar a la infermera, anava la meva filla de 4 anys amb mi i ella em deia,
mama, t'has de comprar els xiclets.
I ella es pensava que eren xiclets d'aquests de maduix o de menta.
I llavors també em va ajudar que ho tingués tot preparat.
Jo no sé si ho vas fer, no és que ho recomanin, però et diuen, el dia que s'ha de deixar de fumar, el dia abans, fuma fins que no puguis més.
Allò perquè et quedis, ja, que no puc aguantar més, que et molesti el fum.
No sé si també ho vas fer, és opcional això, eh?
Sí, sí, sí, però no ho sabia que ho recomanen.
Era ja per instint, no? Pensar que havies de deixar fumar et feia fumar més, no?
El pitjor que es pensa és que si deixo de fumar vol dir que no fumaré mai més?
Això és el pitjor.
Això és el pitjor.
No és deixo de fumar que no passaria res, sinó mai més he de tornar a fumar.
Això és el que més costa, de pensar que és definitiu.
Si penses avui no, demà ja ho veurem, és més fàcil.
Molt difícil ha estat.
Hi ha qui diu que és molt difícil per a moltes persones, d'altres diuen que no n'hi ha per tant.
Jo suposo que cadascú té la seva experiència.
No és difícil, el difícil és vulguer-ho, no? És el difícil, vulguer-ho de veritat, és el que costa, perquè sempre vols fumar, perquè t'agrada fumar.
És el problema, no? Que agrada fumar, dius? No és només que tingui una substància addictiva que m'obliga a fumar.
El teu entorn conté la teva família, els teus amics?
Sí, sí, encantat.
És necessari que et recolzi l'entorn, veritat?
Sí, almenys que no molestin massa, perquè jo, per exemple, amb el meu marit no em deia res, no?
Perquè potser estàs de mal humor o el que sigui, que et deixin fer a la teva, no? Que t'apoyin, però sobretot que no t'emprenyin.
Vas canviar els teus hàbits socials? És a dir, quan es deixa de fumar es diu que és millor no anar a determinades reunions, no fer grans tertúlies de sobre taula, aquest tipus de coses.
Vas intentar eliminar i modificar els teus hàbits socials?
No, no, perquè vaig pensar que la meva vida m'agrada com és, no necessito canviar, el que he de deixar és de fumar.
Llavors jo m'anava a prendre el cafè als matins amb les mames, quan deixàvem la nena al col·le, i em prenia el cafè, elles es fumaven i jo no.
I prenies el cafè, 20 pastes, 4 gominoles i no sé què més, perquè menjaves més o...?
Prenia el cafè i menjava més, potser menjava amb bocata o sí, menjo i he menjat molt més. M'he engreixat 6 quilos, eh?
Però és el que, abans que entressis, jo ho comentava als oients quan fèiem el sumari, vam parlar per telèfon i ens vas comentar que t'havies engreixat.
Devies estar prima, però estàs estupenda.
Gràcies.
No, no, és que a veure, no és que no...
Carme, està estupenda, fa ràbia i tot, s'engreixa 6 quilos i m'he engreixat. Estàs molt bé?
Sí, em vaig a primar bastant perquè amb el càncer del meu pare vam patir molt.
Ja venies d'una situació de pes baix.
Sí, pensa que quan jo vaig anar al cap a apuntar-me a portar la bolleta, encara no havíem operat el meu pare.
No vull ser indiscreta, com està el teu pare?
Està estupendo.
Doncs no soc gens indiscreta.
Gràcies a Déu perquè, a més, a l'equip de metges que el va operar a l'Hospital de Sant Joan, que també els hi vull agrair la feina que vam fer, i em van fer una feina genial.
I mon pare parla, mon pare està estupendo, no ha tingut que fer ni químio ni ràdio i està molt bé.
I ara que has deixat de fumar, què et diu? Està content que hagis deixat de fumar?
Sí, sí, sí. Ell ha deixat per força major i jo per pròpia voluntat, però per solidaritat també una miqueta amb ell.
Enric, cada fumador és diferent i, a veure, la Isabel compleix un perfil de fumadora combativa, gairebé dos paquets, ella ho diu així, sembla que sigui bufar i fiampolles, i no és així.
De totes maneres també hi ha hagut participants del Tasta que no ho han aconseguit.
Vam parlar amb ells quan vam treure les butlletes i dient no, no, no ho he pogut aconseguir, no he deixat de fumar.
Cap problema, això no és un fracàs. Si ho aconsegueixes és un triomf, però en aquest cas, si no ho aconsegueixes no és un fracàs.
No, en absolut, perquè, ja ho ha explicat molt bé la Isabel, el que es tracta és de donar aquest pas, aquest primer pas.
I segurament que el primer no, però el segon potser sí, i si no el segon un tercer.
Al final s'acaba aconseguint i aquest és el pas més difícil, i volgués poder.
Carme, Déu-n'hi-do, no? En el cas de l'Isabel, dona una alegria.
Jo m'imagino que moltes persones que l'han escoltat potser fa un efecte campanya-tasta, eh?
De dir, escolta, doncs trobo que aquesta dona està molt contenta i molt feliç, potser val la pena deixar de fumar.
Jo crec que s'inconnec d'altres persones que han pres la decisió i que estan contentes, de moment.
Saber que fa poc temps, però el fet de voler ja deixar-ho, jo crec que és el més important, és el que dèieu.
Si ara no ho aconsegueixen, ho aconseguiran la propera vegada.
De campanya no continuarem fent sempre, i com deia l'Enric, els CAPs, que realment són els que fan, els que han fet la feina,
a nosaltres només fem de caixa de ressonància d'aquesta campanya, l'Ajuntament.
Ells fan la feina, els hi vull agrair moltíssim, perquè realment han treballat tots els professionals,
i a més, us ho dic de veritat, treballen perquè volen amb aquests...
O sigui, altruistament, el dia de la Rambla va ser un èxit total,
i ells, i amb un sol que queia, i estaven allà treballant perquè volien,
perquè creuen en aquest programa, i la veritat és que és l'important.
I això demostra que no fan campanyes puntuals d'impacte social,
fan la travessia del corredor de fons, cada dia, cada dia, des dels centres d'atenció primària,
des de la tranquil·litat, des d'aquesta distància que s'ha de posar,
per no culpabilitzar ni crear angoixa al pacient.
La veritat és que és una feina molt interessant.
Les lleis s'han de fer, s'ha de normativitzar tot,
però si no hi ha aquest caliu i aquest suport, sobretot terapèutic,
per part dels professionals, és difícil.
Em penso que ara podrem parlar, i que sigui breument, amb Diunís Cortés Vallès,
ell és de Vilaseca, també ha deixat de fumar.
Si us sembla, procedim a l'acte d'alliurament.
Per cert, t'estalviaràs molts diners, Isabel.
En què t'ho gastaràs?
210 euros al mes.
Al mes.
Uf, que bé.
Què faràs amb això?
Podràs fer un viatge cada any, tu?
A part del que li ha tocat, on podràs fer?
Viatge, sopar, és el que convingui.
Segons necessitats del moment ja veurem.
Molt bé, però tu posa-t'ho en una capceta.
En una capceta, que diuen que va molt bé.
I et fas un regal, perquè ja t'ho fan des de l'àrea de salut pública de l'Ajuntament
i des de l'associació professional de professionals que estan a la prevenció del tabaquisme,
però tu també t'has de fer un regal.
A veure, aquest viatge a Tunís, les dates quan tu vulguis en penso, no, Carme?
A veure, llegeixo.
Sí, dona, i tant.
El portador d'aquest bal té dret a un viatge per a dues persones
amb destinació a Tunísia amb les següents condicions.
Avió d'anada i tornada, de Barcelona a Tunísia a Barcelona,
set nits de l'allotjament i hotel, règim de mitja pensió,
trasllats en destinació a aeroport, hotel a aeroport, altre cop,
taxes a aeroport i impostos.
Tot, tot, és a dir, està tot cobert.
Fantàstic.
Viatge subjecte d'exponibilitat en el moment de fer la reserva.
Ha realitzat des del 20 de setembre fins al 30 d'octubre.
Ah, molt bé. La millor època de l'any, eh?
És la millor època.
És la millor època, poca gent, un clima fantàstic a Tunís.
Bé, i el que ens ho proporciona l'empresa de viatges Travel Plan,
a la que també els volem agrair la seva col·laboració.
I aquí, l'agència de viatges, viatges al Con, del carrer August de Tarragona.
La Isabel m'autoritza a dir una cosa,
jo no crec que l'agència de viatges, i menys l'Ajuntament, tingui cap problema,
i és que la Isabel ha decidit que ella no anirà a Tunís,
que aquest viatge el regala, i el regala al doctor Benito,
que és el metge que va operar el seu pare.
Fantàstic.
Fantàstic.
Jo crec que valia la pena dir-ho.
Doncs sí.
A banda d'exfumadora generosa, eh?
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do.
Isabel, moltíssimes gràcies.
No, deixa'm, ens estem emocionant tots.
Això ja val la pena.
Ens estem emocionant tots, tots.
Enric, oi que sí?
Un altre guanyador del tast, que entra per aquí, ara mateix,
té cara de tertuliano de la ràdio.
No em diguis.
Té cara de tertuliar de la ràdio.
No em diguis.
Té cara de tertuliar de la ràdio.
No em diguis.
No hi ha tongo.
No hi ha tongo.
Ramon Maria Sanz, molt bon dia.
Perdoneu el retard, però és que estava treballant.
Vols creure'm que quan vam veure la teva bulleta vam dir
és el Ramon Maria Sanz que ve a la ràdio a fer les tertulies?
I sí, sí, efectivament, amb el seu...
És un xupa-xupa, això que porten a la mà?
Sí, sí, sí, és el...
És el signe inequívoc de molts que han deixat de fumar.
És que em feia molta il·lusió venir a recollir aquest premi, de veritat,
i em feia molta il·lusió.
I a nosaltres que vinguis.
I tenia un judici a reu, s'ha vingut tan ràpid com he pogut tu.
Em feia molta, molta il·lusió.
20 cigarretes al dia que fumaves.
Exactament, sí, sí, sí.
Però sentia la companya, que ho estava veient ara, 20,
però és allò que també...
Sí, cada vegada es allargues una miqueta més la cosa.
La motivació quina va ser, Ramon?
Passar per davant de l'estant i...
I era jo!
Ho puc donar a fer?
Sí, sí, sí.
Quan l'Evis li havia tocat bé, doncs la doble alegria.
Tu no sabies que era ell tan fort.
No, no, no.
I llavors la doble alegria perquè estava jo quan ell va a l'estant de la rambla.
Sí, sí, sí, sí.
Vaig passar amb la nena i vaig pensar, bueno, mira, t'escolta tu.
Fé molt.
Però...
I què funciona?
Però molt motivat, molt motivat.
T'ho havies plantejat dies abans?
Sí, bueno...
Tota la vida t'ho has plantejat, com tots els fumadors.
El tabac, i ara l'estiu, la suor, l'olor, la roba, és una motivació.
Cada dia, cada dia vas pensant, ho he de deixar, ho he de deixar.
Sobretot, mira, l'hivern encara, perquè no es fa més fred i tot es ventila més ràpid, no?
Però l'estiu creaves com un caldo i de cultiu entre suor, tabac i això i altra.
Vaja, és l'excusa.
La rambla, doncs, t'asseus, et valora la dependència, bufes i saps quanta impregnació tens de dins dels plumons.
Jo el vaig veure tan convençut.
Doncs mira, que ho veus, ho he aconseguit.
T'has engreixat molt?
Tres quilos.
Tres quilos.
És el que diuen normal, no?
Tres quilos, diuen que és el normal.
Més de tres, quatre, ja la cosa ves amb compte, no?
Sí, sí, sí.
Si no és com la Isabel, que no se li nota.
M'ho noto amb el cinturó, que he hagut de posar un treu més, tu.
Molt bé.
Escolta una cosa.
Al teu entorn, a la teva feina, has canviat els hàbits?
Continues fent la mateixa vida?
Sí.
He canviat, doncs clar, abans sortia fora, tinc el despatx,
sortia fora del carrer a fumar, doncs ara no ho faig,
però hi ha momentets que vols sortir a fumar,
sobretot la trucada telefònica.
Jo era...
Telèfon, cigarreta, és un binomi.
Sí, era una cosa així, no?
I ara, doncs, bueno, tinc una ampolleta d'aigua,
tinc un xiclet, tinc un xupa-xup,
doncs vas mostrant coses.
Els recursos habituals.
Tot sinó sucre, també, perquè ara no és plan
que la dentadura ens la fotem en l'aire, però bueno.
Fas esport?
No, no faig esport.
A partir d'ara n'hauràs de fer?
N'hauràs de fer?
N'hauràs de fer?
Tant en tant anava a la piscina a Tarracó,
a Tarracó, la del Serrallo, a nedar.
És que saps el premi que tens, no?
Sí, ja soc soci, però bueno, escolta,
m'estalviarà un any de pagar-ho.
T'estalvies un any,
perquè totes les instal·lacions esportives municipals
durant un any,
tot això que t'estalvies,
entre el que t'estalvies del tabac,
i de pagar això,
que tampoc no és tant el que paguem
a les instal·lacions municipals esportives,
escolta, és un capital ja, eh?
Ara sentia el que deia ella, també,
és que és...
Però no sols els diners que pagues tu pel tabac,
sinó que...
Jo ara m'adono que sempre tinc quartos a la butxaca,
abans no en tenia mai.
A mi també m'ha passat això.
Abans sempre tenia que anar al caixí a treure cèntims,
i ara potser un bitllet t'ha durat bastant.
Sí, sí, sí, el tens,
perquè clar, ja no fas el tallat,
o ja no fas tants detallats,
ni cafès, ni...
I la calderilla, doncs clar,
comprar-la, la calderilla,
doncs, te desapareixia ràpid,
ara no.
Sí, sí, sí.
Carme, fas el lliurement oficial del seu...
Bé, al Ramon Maria li ha tocat,
aquest bàleg
del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona,
i diu, ús individual a qualsevol instal·lacions esportives municipals.
Fantàstic.
Qualsevol, d'acord?
Diu, l'entrada és des de l'1 de desembre
fins al 30 de novembre del any següent.
O sigui, igual que el que va ser l'any passat.
El Dionís Cortés Vallès,
que ara sortia a la bústia de veu,
tot i que ens consta que ell ha intentat
estar amb nosaltres ni que fos a través del telèfon,
fumava 20 cigarretes al dia,
ho havia intentat un cop deixar de fumar,
no ho havia aconseguit,
ara sí,
i ell ha guanyat,
oh, quin premi més bonic,
un abonament per a dues persones
al Festival d'Estiu de Tarragona.
Del que hem de parlar immediatament,
perquè tenim dos Jordis,
Jordi Ginamé i Jordi Freixas,
que s'esperen,
però com que és per una bona causa,
jo crec que ens perdonaran
el retard de l'espai de l'ETC.
Moltíssimes gràcies a tots plegats
per venir avui a la ràdio.
Enhorabona,
al Ramon,
enhorabona,
a la Isabel,
al Dionís,
i a tots aquells i aquelles
que ho han aconseguit,
que no els ha tocat cap premi,
el premi, diguem-ne,
que ja va en sèrie,
va integrat amb el fet
que han de deixar de fumar,
i els que no ho han aconseguit,
cap problema.
Qualsevol moment és bo
per tornar-ho a intentar,
no?
Sí,
només una petita cosa,
jo la satisfacció que vaig tenir
quan vaig donar zero,
amb la...
Jo no vaig donar zero,
vaig donar dos,
i jo deia,
com pot ser que doni...
Quan vas donar al principi?
La primera.
Amb un 16.
Ui,
jo vaig donar 40 i pic,
vaig donar molt més.
Mare meva,
em vaig quedar sorpresa
perquè vaig dir,
com que dos,
si no he fumat res?
És molt variable,
depèn del temps que facis,
des de l'última cigarreta
que hagis fumat,
amb el cas de la primera mesura,
i després dos,
dos és pràcticament zero.
Però fa il·lusió,
veure que has baixat tant.
És l'incertesa de la mesura,
el que vol aparell de medició.
De veritat que és un plaer
parlar d'aquestes coses a la ràdio,
explicar-les,
fer-les pública,
i pensar que tot el que volem
realment ho podem aconseguir
més si tenim suport,
com en aquest cas
en la campanya del Tasta.
Moltíssimes gràcies,
enhorabona i bona estiu a tots.
Adéu-siau.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.