La veritat és que l'enyoraven moltíssim.
Ja el tenim aquí, és el francès Lledó del Quim Quim,
ha tornat del seu viatge.
Oh, sí que l'enyora, de veritat, eh?
Moltíssim.
Però em teniu enllaunat, no?
Deveu haver passat alguna cosa?
No, no, mira, mira, el primer dia vam anar al restaurant La Grava,
que els hi havien donat aquest premi fantàstic.
Exacte, que et coneixen i molt.
I la setmana passada vam anar a un restaurant de Torreforta
que s'ha posat molt de moda
perquè pots anar a dinar per un euro cada plat.
Carai.
I pots demanar un plat només, si vols.
Molt bé, molt bé.
I vam buscar els contrastos.
És a dir, no vam voler deixar aquesta branca gastronòmica,
però apostar per altres històries.
Molt bé, molt bé, ho trobo fantàstic.
Ja veus que et guardem l'absència,
que es deien els novis d'abans, eh?, al programa.
Molt bé, molt ben fet, molt ben fet.
Molt bé, Francesc.
Escolta, ben entusiasmat de la vergonya.
Jo m'estava fins i tot apuntant adreces i coses
perquè és magnífic aquest viatge.
És que, a veure, jo evidentment he fet un viatge molt enològic,
molt de cara a bodega en bodega
i de veure el paisatge de les vinyes i això,
però és sorprenent també a nivell paisatgístic,
el bonic que és, el ben conservat que està,
tot i l'aglomeració de pobles,
perquè n'hi ha un darrere l'altre,
són uns pobles mitjavals preciosos,
molt acurats, molt nets,
amb uns palauets, clar,
amb aquests diners que hi ha al voltant del vi,
hi ha uns palauets increïbles.
És una zona fabulosa,
fantàstica per anar de turisme amb la família,
a nivell gastronòmic,
els famosos caragols a la borgonyesa,
aquells caragols que fan els francesos,
que te'n posen sis el plat, no, només,
tota la cuina al voltant del vi.
Com els fan?
Són uns caragols grans que els farceixen
amb una barreja de mantequilla,
cibolets, julivert i tal,
i te'n posen sis o vuit en un plat i es mengen,
vull dir, els fan així com a gratinats,
i és molt típic,
inclús es veuen a les botigues aquells plats,
així com a petitons,
que tenen vuit forats o sis forats.
Ah, ja per posar la raça de caragols.
Ja per posar un caragol en cada forat, no?
És un plat molt, molt, molt típic.
Tota la cuina al voltant del vi,
que es fa molt,
doncs, no ho sé,
un bou o una cua de bou amb vinegla,
la borgonyesa o...
Hi ha molts d'això.
La cassera també es deu fer bastant o no?
La cassera, sí,
però tot i que ara en època
no era del que més he vist,
no era del que més he vist.
I després també la carn,
allà la carn és molt bona,
la llet, tot això, vull dir,
és un lloc que hi ha molta vaca,
vull dir, és un lloc preciós,
a més tenim l'Abrest,
que està molt a prop,
que hi ha la Polarda d'Abrest,
la famosa Polarda d'Abrest,
vull dir que és una zona,
gastronòmicament parlant,
molt rica,
a nivell de formatge
està més impressionant,
o sigui, tens gastronomia,
tens vins, evidentment,
és per mi una de les capitals
del món del vi,
i a més tens cultura,
perquè hi ha museus...
I paisatge.
I paisatge,
un paisatge impressionant,
no?
Impressionant.
Ui, doncs jo ja m'hi trobo,
i escolta,
què vas fer allò d'anar
de bodega en bodega,
com t'ho vas organitzar?
Perquè, clar,
parlar de la borgonya
és com parlar de qualsevol...
Les déus a França
funcionen d'una manera diferent
a la nostra.
És que hi ha moltes,
ho estan molt concentrant.
Sí, bueno, mira,
perquè això és una idea,
la borgonya...
La borgonya és el concepte
que n'hi diuen els franceses
de terroir,
que seria una miqueta
la traducció,
el concepte de finca i clima
i tot junt,
no?
O sigui,
a França hi ha dos grans vins,
diguem-ne,
els Bordeus
i les Borgonyes,
no?
El Bordeus
és el vi
massiu,
però de molta qualitat,
o sigui,
són vins de molta producció
i de molta qualitat,
i Borgonya és tot el contrari,
són vins
de molt poca producció
i moltíssima varietat.
I el preu també varia
i força,
perquè un Bordeus
econòmic pot estar bé,
però un Borgonya
no el trobes econòmic.
Home, sí,
també,
depèn de la zona,
depèn de l'AOC,
sí, sí, sí.
A veure,
jo perquè us fes una idea
de com és la zona,
us explicaré que per mi
la definició del lloc
és un riu de ceps.
No dic un mar
perquè només fa
uns 3 quilòmetres d'ample,
però fa uns 50 de llargada,
llavors és un riu,
és un riu contínu de ceps,
jo no ho havia vist mai.
Que verd i que bonic tot.
Si no hi ha ni un arbre,
res,
o sigui,
durant aquests 3 quilòmetres
d'ampleada,
més o menys,
hi ha llocs que en fa 1
i hi ha llocs que en fa 4,
no massa més,
i durant 50 quilòmetres de llarg,
que a més hi va una carretera
i va al TGB,
de dalt a baix,
és un riu,
és un riu d'aquests amazònics,
un riu ample,
de ceps,
un al costat de l'altre.
A més,
tenen uns mars de plantació,
o sigui,
les plantes que planten,
el mar de plantació
és una miqueta,
diguem-ne,
professional,
perquè ens entenguem,
les plantes estan molt juntes,
no?
Així com aquí,
doncs,
hi passa un tractor
entre vinya i vinya,
allí no,
allí passa el tractor
per damunt de la vinya.
Per tant, el conreu és diferent
el que practiquem aquí,
allà estan plantant
al voltant de les 11.000 ceps
per hectàrea.
Aquí no.
Aquí se n'estan plantant
doncs 7-8.000 ceps per hectàrea,
o sigui,
estem parlant del doble
de ceps per hectàrea.
I això fa que,
ostres,
mires l'horitzó
i és que és un cep
darrere l'altre,
un cep darrere l'altre.
A més,
degut a les lleis napoleòniques,
després de la Revolució Francesa,
Napoleó va treure una llei
que deia que les finques
s'havien de dividir
a parts iguals
entre tots els fills,
o sigui,
desapareixia la figura
de l'hereu,
no?
del món amb ceps.
Aquesta llei
va afectar directament
sobre el vi,
perquè altres zones
com Bordeus,
per exemple,
són de molt més nova creació
i no va afectar aquesta llei
perquè amb els anys
doncs ja no ha afectat.
Però aquí estem parlant
doncs de l'any 1700,
de l'any 1800
i des de llavors fins aquí,
clar,
cada generació
ha anat dividint les finques,
dividint les finques,
dividint les finques
i això fa que hi ha finques
que,
per exemple,
la més coneguda,
Clobujó,
per exemple,
és una finca
d'unes 40 hectàrees
i té 85 propietaris,
o sigui que te trobes
que un té dos rengleses de ceps,
l'altre en té
les dos següents...
I els vins són diferents?
I els vins són diferents
però completament diferents.
Per tant,
clar,
amb aquesta diferència
si dius,
bé,
per exemple,
l'Adeo Tarragona
que tens d'un vi
que es fa a la Ribera
i un altre que es fa a Vilaceca
lògicament ha de ser diferent,
però aquí estàs parlant
de finques
que es toquen una amb l'altra,
per tant,
el conreu de la vinya
condiciona molt després
el vi també.
El conreu i les condicions,
per exemple,
amb aquesta finca,
en concret,
Clobujó,
que és una finca
creada l'any 1110,
més o menys,
pels monjos del Pfister,
que van comprar
aquesta propietat,
va ser la primera finca
experimental del món
amb vinyes
i en aquesta finca,
en concret,
doncs,
es compta que cada dos metres
canvia el sol,
o sigui,
la proporció d'argiles,
de calç,
la profunditat,
fins a arribar a la roca mare,
els microclimes,
els microclimes que hi ha
en cada trosset,
doncs,
canvien.
I és una finca,
una de les més conegudes,
i és molt xula,
perquè porta,
està tota amurellada,
tot al voltant,
es va amurellar al voltant
del 1113,
es va amurellar aquesta finca,
i a mesura que s'han anat
comprant trossos,
cada propietari s'ha fet
una porta
a aquest muro de pedra,
i és xulíssim,
perquè és un muro de pedra
uniforme,
que a més darrere
és tota una finca uniforme,
però cada propietari
entra per una porteta
diferent,
a més,
està tot molt endrecedet.
Molt endrecedet,
hi ha molt de glamour,
hi ha molta tradició,
sobretot,
perquè allí respira
la tradició,
respira...
Estem parlant de,
pràcticament,
al centre de França.
Sí,
estem parlant,
sí,
a prop de la...
O sigui,
estem al sud d'Alemanya,
a la dreta ja tindríem Suïssa,
estem en una zona
bastant al nord,
amb un clima molt especial,
i no és una vall,
o sigui,
tenim unes muntanyes,
o sigui,
si mirem cap al nord,
unes muntanyes a l'esquerra
que ens paren
tot el mal temps atlàntic,
diguem-ne,
i ells estan mirant a l'est,
que els toca tot el sol,
perquè tot i estar tan amunt
tenen unes bones condicions
de maduració,
o sigui,
és un lloc ideal
per fer aquestes coses,
no?
I a més,
aquestes muntanyes
li donen una varietat
de sols,
que,
bueno,
penseu que
en aquesta zona en concret,
el que és la Borgonya,
es produeix més o menys
un 2%
dels vins francesos,
i tenen el 30%
de les denominacions
d'origen de França.
Penseu que en aquesta zona
aproximadament
hi ha unes 600
denominacions d'origen.
Penseu que hi ha
denominacions d'origen
que són d'una hectàrea,
és increïble,
o sigui,
hi ha denominacions d'origen,
cada finca,
de les bones,
diguem-ne,
tenen la seva pròpia
denominació d'origen,
i hi ha finques
que,
doncs,
amb dos quilòmetres
pots tenir
3 denominacions d'origen
diferents.
I allà què es potencia més,
la marca o la DO?
Perquè saps que aquí
és un etern debat
el que tenim aquí,
en això.
No,
a veure,
allí la DO és bàsica,
és bàsica,
perquè,
per exemple,
doncs,
aquesta finca,
parlàvem,
Clobujó,
doncs,
etiquetant Clobujó,
i llavors a sota
hi ha l'elaborador,
a tot cas,
que és el propietari
de la finca,
i clar,
cada elaborador
vinifica el vi
completament diferent
de l'altre,
i d'una mateixa finca,
Clobujó,
poden sortir
molts vins diferents,
no?
Quines varietats
fan servir allà?
Allà és molt fàcil,
allà és
Pirot Noir
i Chardonnay,
bàsicament.
O sigui,
hi ha
Aligoté i Gamé,
però estan pràcticament
desaparegudes
a la zona bona,
més cap al sud,
a la part de Bojolet,
per exemple,
que és molt conegut
el vi de Bojolet,
allí es fa servir
molt Aligoté,
que és una varietat
amb la qual es fa
aquest vi nou,
aquest Bojolet,
no?
Però això ja és
al sud de tot
de la Borgonya.
A dalt,
al nord,
que sigui la Cot d'Or,
que sigui la part important,
és pràcticament
un 90%
de Pinot Noir
i un 10%
de Chardonnay,
que a part de Chablis,
que també és molt coneguda,
que també està aquí dintre,
que està més al nord,
ja,
hi ha Dijon,
que està al nord del tot,
doncs aquest encara
està empel·lent més al nord,
allí és tot pràcticament
Chardonnay
i al sud,
a la zona de Cot de Bon,
hi ha la zona
de Pornini i Montreixet,
que allà es torna a fer
Chardonnay
increïbles,
hi vaig estar
i fan uns Chardonnays,
jo dels millors
que he estat a la meva vida,
increïbles,
increïbles.
I la resta
és tot Pinot Noir,
tot Pinot Noir,
amb lo difícil
que és aquesta varietat
i amb lo sutil
que és
i lo complexa
que és,
és una varietat
jo crec que poc coneguda
i poc entesa,
perquè jo mateix
quan vaig començar
en el món del vi
no m'agradava gaire,
és una varietat
que dona poc cos,
dona poc color
en general
i que són uns vins
molt suaus,
llavors estem acostumats
als nostres vins
i no hi entrem,
en aquests,
no ens costa,
ara quan hi entres
descobreixes un món
impressionant,
a més són uns vins
que envelleixen
molt bé,
i que com més vells són
s'han obrint
i van traient complexitats
i van traient riquesa
i realment al·lucines,
no?,
donen uns matisos
i una varietat
d'aromes
i de gustos
que, bueno,
és impressionant,
és una botella d'aquelles
que te la mires
a mirar que es va acabant
i penses,
ostres,
quina llàstima,
no?
I com són en general?
Ara ja deies
que són diferents,
que són potser
no tan potents
però que tenen
molt més matisos.
A veure,
allà bàsicament
ara també hi ha
dues tendències,
una és l'elaboració
tradicional
que són vins d'aquests
així,
suaus,
jo,
encara que sigui un tòpic
i estigui mal dit
però aclarint-ho
ja està fet
però l'important
del llenguatge
a vegades és entendre'ns,
són vins per dones,
són vins amb poc cos
però amb una complexitat
increïble,
amb molta sutilesa,
són vins difícils,
molt difícils.
Això són per dones.
Sí,
la dona moltes vegades
és tradicionalment,
avui dia ha canviat
molt tot això,
però tradicionalment
a vegades
es fixa més
en els gustos
i no aguanten tant
els tenins
i el cos,
no?
i aquest és el vi ideal,
no?
Perquè és un vi amb poc cos,
tu te'l mires
i diries que és un rosat
moltes vegades,
però en canvi...
En fan negres.
Són negres,
rosats se'n fa molt poc,
és tot negre,
però diries que és un rosat
perquè és un vi
amb molt poca capa,
és un vi molt transparent
i...
però en canvi
a nivell de boca
també és molt suau,
poc tànic,
però ostres,
comença a donar matisos,
a més,
clar,
és que depenent de la finca
te'n pots trobar
vins molt rics
amb espècies,
per exemple,
o vins molt rics
amb fruites,
o vins molt rics
amb minerals,
no?
Depèn de la finca,
depèn del lloc
on l'hagin agafat,
no?
A més,
són finques
que,
com estem parlant,
que la primera finca
experimental
es va muntar
el 1110,
vull dir que són,
tenen molts
i molts
i molts anys
d'experiència
i es coneixen,
jo crec que cada pedra
de totes les finques
que hi ha per allí
i per això
estan tan dividides
i tan controlades
i tan,
bueno,
és realment una miqueta
l'utopia,
la meca de les deos,
la meca de la vinificació,
no?
Tot i la dificultat
que presenta,
en aquest cas,
la Pinot Noir
per madurar,
perquè té molts problemes,
es podreix de seguida,
però allà
és tot tan petit
i és tot tan,
saps,
i vas pel carrer
i tot són bodeguetes
i gent que elabora vins
de la seva finqueta
i després també hi ha
la figura dels negociants
potent
que elaboren vins
de moltes finques
que a vegades
no són d'ells
sinó que compren el raïm.
Nosaltres, per exemple,
vam anar a visitar
Luis Jadot,
que és un gran negociant
de la zona
i que, bueno,
vam tastar vins increïbles
en concret de Clau Bujó.
El que compren és la collita.
Compren la collita
i també tenen finques.
Compren el raïm
i elaboren el din.
I vinifiquen.
Aquest senyor, per exemple,
Clau Bujó
està elaborant
al voltant dels 8 milions
d'ampolles l'any.
Sí, però exporten molt, no?
Exporten molt.
A banda que el consum interior
també és elevat
perquè allà sí que els francesos
consumeixen el seu dia.
Sí, sí, sí.
Però, a part,
aquest senyor,
d'aquests 8 milions d'ampolles,
potser elabora
200 i escaig de vins diferents.
No és com aquí
que fem el primer vi,
el segon vi,
el tercer vi.
Allà, clar,
de cada finca
té la seva D.O.
Llavors, aquest senyor
potser elabora
200 D.O.
I, clar,
cada vil ha d'elaborar
per separat
amb les seves cues de fermentació,
les seves botes...
Jo t'imagino
amb una llibreteta
anar apuntant
perquè, clar,
amb tantes déus,
amb tantes marques
i amb tantes bodegues
per aquest que di clar...
És molt bonica.
A més,
tota la tradició històrica,
per exemple,
hi ha una anècdota
que a mi m'encanta d'allà
que és els hospis de Bon.
Els hospis de Bon
està a Bon,
que seria una miqueta
la capital de la zona
i Bon és un poble medieval
encantador,
els el recomano a tothom.
És la capital, no?
Una miqueta la capital,
sí,
és la capital del sud,
però de tota la zona
seria la capital.
I hi ha aquests hospis
que els hospis de Bon
es van crear
l'any 1443
per un tal
Nicolás Rolín
que era
l'assessor
de Felip el Caritatiu,
com sembla que li deien,
un rei francès.
I aquest senyor
el que va fer
va ser
muntar una espècie
d'hospital
per a la gent pobra,
una cosa inèdita
en aquella època.
I com se financiaven?
Doncs un sistema molt xulo.
El que feien era
tots els propietaris
de les finques d'allà
cedien,
o els que volien,
clar,
cedien una bota,
dos botes,
tres botes,
cinc botes de vi
de la collita
la cedien a l'hospis
i l'hospis
feia una subhasta.
Llavors,
amb els diners
que es traien
de vendre aquestes botes
de vi plenes,
o sigui,
no es venia la bota
sinó el vi,
doncs se subvencionava
l'hospis.
És el que diem allò,
l'acte solidari,
no?
Exacte.
I aquesta tradició
ha arribat fins a avui en dia.
Tant és així
que avui en dia
el preu del vi
de la Borgonya
es posa
el tercer diumenge
de novembre,
que és quan se fa
la subhasta
dels hospis de Bon,
i és la primera
baremo,
la primera
de la collita
de com ha anat
i aquestes botes
de les finques
encara segueixen
aportant-se
i llavors hi ha una subhasta
més o menys
d'unes 600-700
botes de vi
que hi va gent
com els del Bulli,
hi va gent
com el Quim Vila,
hi va gent
de tot el món
a comprar unes botes
allà de vi
que ja forma part
de la tradició
que després ells
embotellen.
És a dir,
que el preu
d'aquesta subhasta
és el que després
marcarà el preu
de la producció
de la Borgonya.
De la Borgonya,
sí,
marca la qualitat
de l'anyada,
és molt bonic,
és una subhasta
xulíssima,
a més,
cada bot
és d'una finca
en concret,
també té la seva
pròpia D.O.,
és un sistema
molt...
És una festassa.
Sí,
és una festassa,
a més,
els preus varien molt,
clar,
depenent de la bota
d'on sigui,
hi ha botes
que poden valdre
una fortuna
i hi ha botes
que poden ser
molt econòmiques.
I, escolta,
en quant a preus
a anar a la Borgonya,
clar,
dius,
vaig expressament
a beure vi,
doncs intentaràs
estirar una mica,
però en el cas
que no estiris aviat
un bon Borgonya
ho pots trobar
amb un preu
digne,
raonable,
sense passar-te?
Home,
a veure,
un Borgonya regional,
per exemple,
que seria
la categoria
més baixa
de la zona,
n'hi ha
molt endreçats
i els pots
trobar allà
per 14 euros,
inclús menys,
12-14 euros
pots tenir
un Borgonya
endreçat.
Però, clar,
després,
si anem al top,
no,
és que allí hi ha
els dos extrems.
Jo he estat,
per exemple,
a la finca
més cara del món,
que és la Tach
i Romaner Contí.
Explica,
perquè això ens encanta,
és molt glamurós,
a veure...
Home,
és una finca,
Romaner Contí,
suposo que alguns
oients la coneixeran,
és un dels vins
més cars del món,
un dels més famosos,
amb més glamur
darrere
i més,
bueno,
de tot,
de tot,
produir aquest vi
i vaig estar a la Tach,
que també és d'ells,
també fan el vi d'allà,
inclús estaven en plena poda
i estaven traient
els ceps que s'havien mort
per replantar,
no?
I, doncs,
hi havia dos o tres ceps
allí al costat
dels morts
i em vaig agafar un,
el vaig facturar
i el tinc ara al restaurant,
el penjaré a la paret,
perquè, doncs,
és un cep d'uns 60 anys,
de la finca La Tach,
de les finques
més cares del món,
un Pinot Noir.
Però posa una mica
del lletreru a sota,
perquè quan anem...
Me vaig fer una foto
amb el cep allí a la finca,
amb el lletreru
i ho posarem tot allí.
Exacte.
Però és un record
per veure com són les coses
i perquè així
és més tangible,
no?
És un record tangible
que el tindré allà penjat
doncs molt de temps.
És curiós veure,
doncs, per exemple,
en aquesta finca concreta,
la Tach,
veure com
les rangleres
estan podades diferent
depèn del propietari,
saps?
Veure
el carinyo que hi ha allí,
clar,
amb els diners que val,
allí pensa que una hectàrea
està al voltant del milió d'euros,
l'hectàrea d'aquesta finca
en concreta.
Vull dir que són coses
que, clar,
les han de cuidar
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim.
I llavors d'aquí
treuen uns vins
que,
per exemple,
un romaner-contí
de la Tach
o un romaner-contí
de la finca,
l'any 2005,
per exemple,
que és una anyada molt bona,
s'estan pagant
al voltant dels 5.000 euros
l'ampolla,
més o menys.
5.000 euros l'ampolla?
5.000 euros l'ampolla,
sí.
I la producció
de quantes ampolles?
Home,
aquestes finques,
no són molt grans,
però, per exemple,
el romaner-contí,
em sembla que estem parlant
al voltant de les 20 hectàrees,
20-25 hectàrees,
i estan produint
al voltant de...
per hectàrea,
es fan uns 70 actòlitres,
que...
a veure,
no em vull equivocar,
però al voltant
de les 80.000 ampolles
per hectàrea,
80.000,
ho dic bé,
8.000,
8.000 ampolles per hectàrea,
em sembla que és.
Bé,
deuen sortir...
5.000 euros l'ampolla de vi,
costa de...
35-40.000 ampolles,
d'aquestes ampolles
d'aquest preu,
no?
Costa d'entendre
que hi hagi una ampolla
de vi de 5.000 euros.
Sí,
bueno,
però és com tot,
no?
Aquí hi ha un mercat
també d'inversors
americans i japonesos
que inverteixen en aquest vi,
perquè són vins que,
bueno,
sí,
un 2005 el pots veure,
però és que d'aquí 20 anys
serà una meravella,
no?
I llavors això és inversió,
això és comprar-lo,
posar-lo a dormir...
És com que compra un quadre
i espera que l'artista
sigui famós.
I esperar que estigui al seu punt,
no?
I llavors aquesta ampolla de 4
n'ha pot valdre 8 o 10 o 12,
no?
I de fet s'està pagant això
per enyades ja antigues.
És un mite, no?
És com el millor pintor,
el millor, no?
Sí, sí, sí.
Que sempre és difícil de dir
quin és el millor,
però n'hi ha un grup
que són els millors
i que són els que es paguen.
Doncs en aquest cas,
aquesta finca,
el que és Romaner-Comtí,
que està al poble de Bosner-Romaner,
que és un poble preciós,
doncs...
I és una finca que d'amplada
fa un quilòmetre i mig
o un quilòmetre, eh?
No, és molt petit, allò,
però...
No, no, escolta,
petit però concentrat,
ja se'ns ha passat el temps,
sempre passa el mateix.
També bé,
ens volies parlar de formatges,
però en tot cas ho faríem
la propera setmana.
La setmana que ve,
si voleu,
parlarem una miqueta dels formatges
de la zona
i barrejarem una miqueta a Suïssa,
perquè també vaig fer la part de Suïssa
i parlarem també del Gruyer,
que vaig poder visitar la fàbrica,
em va agradar molt,
va haver tot el procés
molt industrial,
però molt ben fet
i molt acurat
amb uns resultats molt bons.
Tecnologia punta
amb cura i carinyo,
no?
I això també es nota
en els formatges.
Interessantíssim, Francesc.
Quina rentrè
que has tingut,
com sempre.
Ens ha encantat tot això
que ens has explicat
i has compartit el teu viatge.
Com que per la ràdio
no es poden mostrar fotografies,
el francès ja té prou capacitat
per traslladar-nos
a aquestes imatges.
I escolta,
jo no quan parlaves
del de 5.000 euros,
quan anaves parlant
d'aquests vins i de les vinyes
ja notava allò
com que em feia Salibera,
que dius,
oh mira,
et venia de gust
prendre-t'una copeta de viatge.
Home, d'allà,
si voleu tastar
un gran vi d'allà
i no gastar massa diners,
anem pels blancs
i jo us recomano
un xardoner
de Polanyi Montreixet,
de la zona de Montreixet.
Busqueu-lo i...
A qui el trobem?
Sí,
si voleu un gran Montreixet
per 70-80 euros
tindreu una ampolla genial
i si voleu
un bon Montreixet,
jo crec que per 40 o 45
podeu trobar
un bon Montreixet.
I estem parlant
dels grans vins del món
i a uns preus,
encara dintre d'un marge
que es poden...
I n'hi ha de molt més baratos,
però jo et dic,
si voleu tastar
algú gran,
doncs un gran xardoner,
tant de moda
que estan els xardoners
i tant que se'n fan per aquí,
doncs aquí teniu una oportunitat.
Doncs començarem a estalviar,
eh?
I tard o d'hora
el podrem tastar aquest vi.
Francesc Lledó
del Quim Quima,
per ser el restaurant
en dansa,
com sempre.
Sí, vam obrir ahir,
ja,
de la reentra de vacances,
ahir vam obrir
i, bueno,
de cara al carnaval
aquest cap de setmana,
a veure si la gent
s'anima a sortir,
jo crec que sí.
Sí, home, sí,
ni que sigui per carnaval.
El menú del migdia
el continuïs fent?
Seguim fent, sí,
ara ja el tinc fixo,
el menú del migdia,
15.90,
tot inclòs.
I què teniu?
I aquesta setmana...
Avui estem donant
o bé una sopa de peix
o bé una amanida
de formatge de cabra
i de segona
estic donant
o bé calamars farcits
o unes mandonguilles
fetes amb ceba
i una semfaina molt bona
i després uns postres
a triar amb taron gelat
i un pastís
de...
un flam de coco.
Boníssim.
I quan dius tot és tot?
El pa, el cafè, l'iba,
tot inclòs.
Tot inclòs,
doncs, escolta,
de dimarts...
De dimarts a divendres.
A divendres.
I al cap de setmana
doncs a sortir de festa de carnaval
i reserveu
perquè sí que són dies
que hi ha molta, molta gent.
Moltíssimes gràcies,
Francesc, benvingut.
A vosaltres
i fins la setmana que ve.
Adeu-siau.
Adeu.