Gràcies.
Ja torna, diguem-ne, també a fer el seu curs lectiu.
Per tant, ja obriu els migdies
i ja feu aquell menú magnífic,
bé de preu i amb tot inclòs, no?
Sí, sí, sí.
Ja tornem a l'horari d'hivern, que diem n'antros,
encara que no estem a l'hivern, que estem a la tardor,
però doncs ja obrim de dimarts a dissabte,
tots els migdies i totes les nits.
Amb el menú aquell fantàstic que hi ha de tot
i que tu el vas canviant una miqueta
en funció d'allò que hi ha al mercat.
Sí, sí, sí, segons el que hi ha anem fent
i, bueno, ja tornem a la normalitat
tancant el diumenge dilluns
i, doncs, bueno, atenent a tota la gent durant la setmana.
I fixa't, aquesta tornada a la normalitat
també la determina en gestos molt quotidians de cada any.
Per exemple, encara pots comprar
préssecs, melons, a bon prevec,
pots comprar de tot,
però nosaltres, com que ens decantem
pels productes estacionals normalment,
préssecs, melons, que comparteixen cartell
amb els primers moniatos, les mangranes...
Alguna carxofa, i dius, fixa't,
aquests gestos, aquestes visions quotidianes
també es repeteixen cada any.
fa goig, eh?, ni que faci calor
començar a trobar-te amb aquests productes.
Sí, home, el bonic és anar al mercat,
anar a veure com rota la fruita i la verdura,
perquè, bàsicament, són aquests els productes
que ens marquen una miqueta,
perquè després també el peix,
també té les seves estacions...
Hem tingut unes tonyenes magnífiques.
Hem tingut unes tonyenes aquest any molt maques,
vull dir, però, doncs, el que a mi marca més
és la fruita i la verdura, no?
I, a més, que és un producte de primera necessitat
que hem de consumir moltíssim, no?
I llavors, doncs, sempre, jo, quan haig de preparar
el programa de ràdio de cada setmana,
doncs m'ho miro, no?
Penso, ostres, a veure, aquesta setmana ha entrat
algú nou, sí, però encara no està a preu,
encara no en parlarem, en parlarem més endavant,
perquè és un tema que encara que a vegades,
doncs, cada any, diguem, parlem de les carxofes,
jo crec que val la pena, no?
És igual.
Cada dia dinem, cada dia dinem, i no per això...
Exacte.
Escolta una cosa, carxofes també vindran les cols,
bones, aquelles servissades, bròquils...
Ara és època de raïm, perquè ja la varem a per tot arreu,
moltes coses s'han bramat ja, ara algunes altres s'estan bramant.
Raïm, raïm de taula, que dura fins a Nadal,
fins a l'esquí, una miqueta tardar ja,
però, doncs, dura fins a llavors.
L'aguanten fins a cap d'any, per seguir la tradició.
Però, doncs, ara és bona època per consumir raïm,
dolç i de bona qualitat, sí, sí.
Molt bé, avui parlem de la llet. Per qui ens proposes parlar de la llet?
Algun motiu deu haver-hi?
No, era perquè, doncs, jo crec que la llet és una manera de fer,
primera, jo ara pensava, no?, situació,
col·les, nens rentar al col·le, algo barato,
i que ens ajudi amb la verdura, també, després d'aquestes festes,
netejar una miqueta, doncs, les ressaques i aquestes coses que hi pugui haver, no?
La llet és una cosa que acompanya molt bé les verdures,
que ens permet fer moltes salses per pasta, per nens,
i és un producte econòmic.
Vull dir, llavors, també crec que és un producte que l'hem tocat molt poc aquí a la ràdio,
o gens, i crec que és un producte que val la pena conèixer
i donar quatre nocions bàsiques d'utilitzar-la en coses que potser ja hem explicat en altres programes.
Jo la pregunto, per un tema de greixos,
alguna vegada ho he fet i el resultat no és un desastre,
sinó tot el contrari, els plats que tradicionalment,
i aquesta salsa, sobretot de pastes que espessim amb crema de llet,
que ja sabem que té un contingut de greixos important,
substituir-ho per una llet semidesnetada o desnetada,
el resultat no és igual, però també pot ser un substitutiu a la crema de llet o a la nata.
Sí, sí, sí, pot ser un substitutiu,
sempre i quan li donem aquesta part de cos que li falta d'alguna manera,
que es pot donar de diverses maneres,
o bé lligant la llet d'alguna manera,
amb un rovell d'ou o inclús amb rús,
però també es pot fer canviant la cocció lleugerament de la pasta,
que llavors farem que xupi l'excés de líquid
i que ens quedi igual, sense haver-hi afegit res més.
O sigui, són petits detalls que m'agradaria explicar-vos avui.
Doncs vinga, comencem.
Mireu, primer que res, parlar dels tipus de llet que tenim al mercat.
Bàsicament, vaca, amb alguna excepció de cabra,
molt raro trobar llet d'ovella.
Llet de cabra sí que se'n troba,
hi ha algun productor per aquí a prop que l'està posant al mercat.
És interessant fer coses amb llet de cabra també,
sobretot salses, queden molt bones.
Fixa't que jo recordo allò fa segles
que segurament he tastat la llet de cabra i d'ovella,
però potser quan era molt, molt petita,
a més en plan, insòlita de curiositat,
però no l'he tornat a tastar.
Hi ha molta diferència, el paladar?
La llet de cabra és més cremosa,
és molt suau en contra de la creença popular,
diguem-ne, que dius, ostres, és molt fort la llet de cabra.
Doncs no, no és forta.
El que passa és que, a veure,
si estem acostumats a veure llets molt tractades,
tipus O-HT, no sé què, no sé quantos, no sé quintos,
clar, quan trobes una llet,
clar, tu agafes una llet de vaca fresca
i també la trobaràs diferent i rara, no?
Doncs en el cas de la llet de cabra pot passar el mateix.
Però és una llet que dona excel·lents resultats
a l'hora de fer salses com una carbonara
o com uns macarrons
d'aquells de la meva àvia que podem explicar
avui així també ràpidament
són inclús amb una betxamel
una betxamel feta amb llet de cabra està boníssima
per trencar rutines, per exemple
aquest betxamel amb llet de cabra
en vez de posar-la amb uns canolons el podríem posar
amb un bròquil, amb una verdura
per fer-ho una miqueta diferent
per introduir gustos nous, per acostumar
a fer servir coses diferents
per un diumenge, per una salsa
diferent, per una persona diferent
no ho sé, és perquè més que res que la tenim
aquí i que la podem fer servir
i que per què no, provar-ho
i entrar coses noves
al rebost i a la nostra taula
que jo crec que és el més interessant
parlant d'això, la d'ovella
no hi és al mercat, no hi és
s'utilitza pels formatges
i a veure, i potser en llocs
molt productors, doncs potser sí
però jo no l'he vist aquí a l'abast comercialitzada
doncs no l'he vist normalment
què més?
dintre de les llets, de vaca
podríem diferenciar també dos grans grups
que seria la llet pasteuritzada
i la llet UHT
evidentment sempre és
per mi molt millor consumir
la llet pasteuritzada que l'UHT
per què?
perquè la llet pasteuritzada
és aquesta que li diuen llet fresca
aquella que bullíem abans
no, aquesta ja està bullida
per això dic
la que li diem llet fresca
que no és llet fresca
no és llet crua
és llet pasteuritzada
la llet crua no es comercialitza
no es comercialitza
abans se comercialitzava amb lleteres
i tal
però ara avui en dia no es comercialitza
llavors
la llet més fresca
que ens pot arribar a nosaltres
és aquesta que està en neveres
a les grans superfícies
o als supermercats
o les botigues
i que és la llet pasteuritzada
és una llet
que se li ha fet un tractament tèrmic
per evitar que hi hagi bacteris
però que no se l'ha torturat molt
diguem-ne
que el que es fa és
un procés molt simple
un procés molt simple
que se li reixeca la temperatura
suaument
fins al voltant
ara tampoc serem molt tècnics
però fins al voltant
dels 65-67 graus
i després se manté
aquesta temperatura
durant uns minuts
molt pocs
i després se baixa
suaument una altra vegada
i, ai, suaument
ràpidament
per evitar que hi hagi contaminacions
o sigui, és una llet
que en definitiva
no ha passat dels 75 graus
amb la qual
manté molt millor
totes les propietats
i tot el gust
i, bueno, totes les seves
característiques originals
i per l'altre cantó
tenim la llet UHT
que és aquesta que va amb tetrabric
que no necessita nevera
que és una llet
que té un tractament
molt més ràpid
però més violent
o sigui, és una llet
que el que es fa
és apujar-la fins a 114-115 graus
també aproximadament
ara no ho he mirat avui
però doncs va per aquí les coses
el que passa és que es fa amb segons
en qüestió de segons
molt ràpid
per també evitar
doncs danyar aquesta llet
el mínim possible
el que passa és que
els resultats són bastant diferents
una llet fresca
tot i que hagi estat
més temps calent
ha estat a molt menys temperatura
manté molt bé els aromes
i la llet UHT
doncs és una miqueta més neutra
diguem-ne
i una miqueta més
diferent
més aconsellada
per cuinar potser
perquè també pensem una cosa
si jo compro una llet pasteuritzada
perquè ha arribat als 65 graus
i tal
i després me l'agafeu
i m'hi feu una crema de porros
per exemple
que la farem bullir
la compra directament a l'UHT
que ja ha bullit
és una tonteria
hem de saber
perquè la volem
exacte
hem de pensar una miqueta
perquè la volem
i no és
una tasca senzilla
perquè com hem parlat
moltes vegades
amb altres productes frescos
amb el tema de la llet
jo no sé si a tu et passa
perquè clar
les teves compres són diferents
tenint en compte
que tens el restaurant
però jo m'imagino
que sí que és el cas
de moltíssima gent
que ens escolta
quan anem a comprar
la varietat de llets
necessites gairebé un mapa
fins a trobar
aquella normal
que vols una ampolla de llet
o pasteuritzada
o el que sigui
però només llet
perquè la varietat
bé, això obeix
a un tema comercial
ja ens ho han explicat
moltes vegades
els dietistes
no ens deixem enredar
que s'hi porta més calç
que s'hi porta no sé què
i que serem joves
feliços
tota la vida
si prenem allò
no
perquè al final
diguem-ne
que és un tema comercial
i això dificulta una mica
per tant
una cosa
per qüestió de paladar
el que ens agradi més
i una altra
el que hem de comprar
per cuinar
això ho hem de tenir clar
a veure
jo a casa
consellaria
si sou consumidors
de llet d'esmorzar
per exemple
o de fer
consumidors regulars
de llet crua
amb got
diguem-ne
jo consellaria
comprar llet pasteuritzada
llet fresca
d'aquesta
de botiga de barri
per no anar carregats
perquè no se'ns faci molt bé
perquè té una caducitat
molt ràpida
per donar vida al barri
una miqueta
doncs
anar a la botigueta
i comprar
un litre de llet
dos litres de llet
d'aquesta fresca
que ens durarà
una setmana
no durant més
i després
quan anem a la gran superfície
doncs carregar
una miqueta més de llet
doncs per emergències
i per cuinar
perquè doncs
si hem de fer
com deia abans
doncs una quix
un flam
no sé què
l'hem de coure
aquesta llet
comprem la cuita ja
em sortiran les barates
i després aquesta pel consum
d'esmorzar
i aquesta pel consum
doncs d'esmorzar
si hem de fer
si hem de treballar
amb cru
no sé
fem iogurts
o fem coses d'aquestes
doncs llavors sí que
és aconsellable
doncs
o disfrutarem més del seu gust
en el cas de la pasteuritzada
molt bé
a l'hora de comprar la llet
també tenim
la semi desnetada
la desnetada
i la sencera
aquí el que han fet
és evidentment
com diu el seu nom
treure greixos
de la llet
sempre que manipulem la llet
perdrem gust
evidentment
té més gust la sencera
que la semi
i més gust la semi
que la desnetada
els experts diuen
que si no tens un problema
de pes
que pots consumir llet normal
sí
en teoria sí
la tendència és que tots
consumim desnetada
però diuen que si no tens
un problema
d'excés de pes
que un got de llet
serà normal al dia
tampoc és una aportació
de greixos i calories exagerada
no és molt important
no és molt important
de dues maneres
jo el que faria és
jo si consumeixo llet fresca
la consumeixo fresca
sencera
i amb tots els usets i uts
això és com el vi
si et prens una copa de vi
una i que sigui bona
en canvi
jo personalment
com que aquí estic per opinar
jo sí que estic una miqueta
per opinar
i per explicar
tu pots opinar
doncs jo quan compro UHT
jo prefereixo comprar
semi desnetada
perquè és una llet
que la fem servir
més de dujo
més per cremes
per sopes
per salses
i si ens estalviem
aquesta miqueta de greix
el total la llet
la fem servir com un líquid
no com un gust directe
molt fort
que ens vindrà a la boca
sinó
és un líquid de cocció
llavors no ens ve
d'aquesta miqueta
de gust que podem perdre
i rebaixem
uns quants greixos
dintre de la dieta
de consum habitual
vull dir que
en aquest cas
sí que jo
en el cas dels tetrabrics
jo els compraria
semi desetats
a més ens estalviem
els dinerons
que estem de crisi
també
i són lleugerament
més barates
per què?
doncs perquè aquesta grassa
que treuen
després s'ha venen
en forma de mantaquilles
vols dir que és més barat
com més desnetades
més barates són
no, no m'he fixat
m'havia sentit
o m'havia pensat
que eren un palet
més cares
fins i tot per això
normalment no
perquè s'havia afegit
un procés industrial
que encaria més el producte
però aquest procés industrial
el que fa és aprofitar
aquest subproducte
per fer mantaquilles
per fer altres coses
i normalment
són més barates
ja tenim la llet a casa
una altra cosa
la llet
quan la comprem
en grans superfícies
o a tot arreu
i la comprem
amb tetrabric
amb UHT
va bé
fer el xafarder
i girar el tetrabric
per sota
perquè això
ho sap poca gent
a sota del tetrabric
la part que toca a terra
diguem-ne
quan la posem dreta
hi ha unes ratlletes
que si no hi posa res
fantàstic
però si hi posa alguna
si hi ha unes dates
i uns números
són llets
que s'han reciclat
els tetrabrics
empreses grans
fabriquen
no ho sé
x litros
cada dia de llet
bum bum
se'm anà al mercat
clar
aquesta llet
té una caducitat
i quan es caduca
la reciclan
i quan es caduca
què passa
la llancen?
no
no la llancen
se torna a passar
pel procés de UHT
i es torna a posar al mercat
però la llei obliga
que això estigui marcat
en el tetrabric
però ho marquen
en un lloc
que és poc visible
exacte
i que no ho sap ningú
lleig
lleig francès
lleig
molt lleig
perquè la venen
al mateix preu
que la que no està reciclada
exacte
normalment
aquestes són les que
s'aprofiten d'oferta
normalment quan trobeu
una llet d'oferta
en una gran superfície
i tal
normalment són aquestes
oh mira
que estem descobrint
però no
no estic dient
ara que siguin aquestes
sempre
però vull dir
mireu
per tant
el que hem de mirar
és en el cul
del tetrabric
què ha de posar
per saber
que és reciclada
hi ha unes relletes de colors
i hi ha d'haver
alguna cosa escrit
doncs normalment
hi ha la data
de reciclatge
de la llet
hi ha una data
doncs això vol dir
que aquesta llet
ha estat reposada
al mercat
o sigui
ha estat treta
del mercat
tornada a passar
pel procés OHT
i reposada
al mercat
que és perfectament legítim
que està autoritzat
el que passa
que a veure
que aquesta informació
no es posa
al dalt de trebril
hauria de ser
una informació
per mi
molt visible
i amb un preu
molt visible
clar
que el preu fos
econòmic per això
jo si no he citat un llet
jo què sé
per fer un producte
que m'és igual
que és un líquid de cocció
doncs puc gastar perfectament
aquesta llet
pagant menys diners
però doncs
hem de saber
el que consumim
molt bé
molt bé
doncs ja tenim la llet a casa
ara sí
amb tots els ousets i ous
i llavors
doncs bueno
què en podem fer d'aquesta llet
doncs moltes coses
jo crec que una miqueta
la reina de les cases
amb la llet
és la bechamel
recordem breument
el rú
que és aquell producte
per mi màgic
en el cas de les bechamels
i de moltes salses
que doncs
ens permet
fer la bechamel
en un moment
i mantenint
molt bé
el gust de la llet
el rú
és aquella barreja
que es feia
a parts iguales
de mantega
i farina
agafem una farina pastelera
normal
farina
per a pasteleria
sí sí
doncs per exemple
agafem mig quilo
de mantega
i mig quilo
o una barreta
d'aquestes
de 250 grams
de mantega
que venen
i un quart de quilo
de farina
i un quart de quilo
de farina
fonem la mantega
a foc molt suau
que no se'ns cremi
és fondre-la
però molt suau
molt suau
és que inclús
jo ho faig
o el microones
o el deixem damunt
de l'altaulell
ja que se'ns fongui
el microones va molt bé
el microones
feu períodes
de 30 segons
30 segons
traieu
mireu
torneu a posar
30 segons
traieu
mireu
així
se'ns fan suaument
quan la tinguem fusa
la barregem
amb la farina
i la posem
amb un cassó
al foc
amb vitroceràmica
el número 1
amb induccions
també
el número 1
i amb gas
m'atreviria a dir
que amb pilot
si en teniu
i si no
doncs
amb mínim
mínim
i vagilant-la
i remenem
es tracta
sí
remenem bé
perquè se'ns barreja
es barreja molt bé
no fa grumulls
aquí està la gràcia
els greixos
i les farines
combinen molt bé
el problema
és que són les aigües
però els greixos
i les farines
molt bé
remenem
ens farà una pasta
líquida
o pastosa
com un pur de patates
i la deixem
per anar bé
són entre 15 i 20 minuts
en aquest foc tan suau
la realitat és que
en 10 o 15 minuts
no teniu prou
a casa sobretot
perquè no anem a filar
molt fi les coses
i aneu remenant
de tant en tant
de tant en tant
vol dir que 3 o 4 minuts
doncs un dia
que estigueu fent una altra cosa
amb un dels focs
hi poseu això
i de tant en tant
aneu remenant
es tracta d'aquest
cogui
que no farinegi
que perdi el gust
la farina
però que no agafi color
o sigui el color
hauria de ser el mateix
al començament
que al final
del procés
no queda un color
com a grisós
no un color
com t'ho explicaria
marfil
molt pujat
queda un color
bueno això
un color
perquè la mantega
ja té aquell color
groc
predomina el color
de la mantega
llavors
aquest producte
una vegada acabat
us agafeu
un motlle
un motlle
que el puguem
després trencar
pot ser un tetrabric
tallat per la meitat
pot ser
un
un
un recipient
d'aquests de plàstic
però
algo que
perquè això es posa
molt dur
i s'ha de desmullar
i s'ha de desmullar
llavors algo que es pugui
desmullar bé
que sigui molt flexible
o que senzillament
ho puguem estripar
i llançar
si fem un tetrabric
fantàstic
perquè amb un cúter
o amb un ganivet
ho tallem
i ens queda el motllo
després
llavors això
ho posem aquí
i ho posem a la nevera
ho deixarem
re
doncs d'un dia
per l'altre
si voleu
però en qüestió d'hores
ja queda
ja queda
quallat
i queda molt
quallat
queda molt dur
o sigui
té una consistència
molt més dura
que la mantega
doncs amb això
però senzillament
quan haguem de fer una bechamel
doncs agafem
el nostre sofregit de ceba
agafem
si voleu
amb llet pasteuritzada
si voleu treballar
amb llet pasteuritzada
el que faríem
és dissoldre
aquest rú
amb la ceba
i llavors
estirar-hi la llet
i remenar
fins que faci un bluf
no cal que bulli
però només que faci un bluf
ja està
parem
i doncs
aconseguiríem
conservar
aquest gust
de la llet fresca
aconseguim tenir
una bechamel
amb el gust
de la llet fresca
perquè
amb què faci
aquestes dues primeres bombolles
una miqueta com
quan fem la crema
ja n'hi ha prou
perquè se'ns lligui
el rú
la farina
amb la llet
i aconseguirem
una bechamel molt fresca
si no
el que es pot fer també
és al revés
el sofregit de ceba
tirar-hi la llet
que arrenqui el bull
quan hi ha llet UHT
i quan hi arrenqui el bull
i tirem
les pastilletes
tallats a trossos
que potser és més fàcil
de dosificar
de rú
a dintre
i anem remenant
però quan la llet bulli
sí
ha de bullir
no escalfar-la
sinó que ha de bullir
ha d'arrencar el bull
sí
ha d'arrencar el bull
el procés sempre és
contrast de temperatures
entre el rú i la llet
això recordem
que ens serveix també
per fer les croquetes
sí
per fer les bechamel
de les croquetes
posem la ceba
el peix o el pollastre
o el que sigui
les croquetes
posem la llet
i quan està bullint
amb el peix
o el pollastre
aleshores tirem el rú
i tirem el rú
i les croquetes
ja estan en dança
ja estan en dança
sí
sempre que juguem
o la llet
o el rú
han d'estar calents
perfectament
i no fa grum
que és el que interessa
de la bechamel
què més
per exemple
jo us volia proposar
així també
i perdona Francesc
això dura molt a la nevera
molt molt molt
això si ho filmeu bé
mesos
us pot durar la nevera
vull dir
ja veureu que
a veure
dir mesos
amb sanitat
3-4 mesos
però 3-4 mesos
perfectament
però si ho filmeu bé
i ho cuideu
i manipuleu amb higiene
dura moltíssim
què més es fa servir a casa
amb la llet
doncs les quix
les quix
és una cosa molt típica
de fer també a casa
potser més en parís
els nòrdics
però doncs aquí
també podríem introduir-la
una miqueta més
perquè és un plat
de recurs fàcil
i alimentor
fàcil aquí?
sí
molt fàcil
doncs vinga
expliquem-la
molt fàcil
l'únic que necessitarem
és una base de pasta
que la podem comprar feta
quina base posaríem aquí?
home
a mi m'agraden més
les tipus brisses
o els fulls
o brisses o fulls
d'acord?
amb un motlle
un baixet
i posem una base de pasta
i llavors
a dintre
jo per exemple
el que us proposo avui
és de bejoques i pernil
llavors el que faríem
és agafar
una ceba
tallada fineta
i unes bejoques
tallades també petites
i les saltegem
amb una paella
amb una mica de pernil
que quedin cruixents
però que el pernil
deixin anar l'oliet
i dongui costet
llavors això
tal qual
ho posem
al damunt
de la base de pasta
aquesta que
tenim ja
al motlle
i llavors
la quix
sempre és el mateix
sempre que barregem llet
i ous
i volem que qualli
sempre és el mateix
són 10 ous
per un litre de llet
això sempre
és com una bíblia
10 ous
de la L
perquè hi ha la M
hi ha diferents mides d'ou
això són molts ous
10 ous per litre de llet
això té molt d'aliment
té molt d'aliment
però bueno
amb 10 ous per litre de llet
n'en mengen
10-12 persones
per tant aquí
hi hauríem de
per 4 persones
que seria la mitjana
família nuclear
com si diguéssim
doncs mira
hi pots posar
per 4 persones
allà per allargar
un quart de litre de llet
o no
inclús pots fer un ou per barba
i pots fer 4 ous
i 400 de llet
o 5 ous
i mig litre de llet
i ja dona
ja dona per un equis
per 4 persones
de sobres
i llavors el que farem
és aquesta barreja
d'ous i llet
que la podem arreglar
doncs amb una mica
nou moscada
en aquest cas
el portal
pernil i això
i pot quedar molt bé
una culleradeta
de cafè amb llet
de sofregit de tomàquet
i una miqueta
de pebre vermell dolç
li donarà un toc diferent
i un color diferent
ho triturem tot
amb el turmix
i perdona Francesc
ja sé que sóc molt pesada
aquí els curris
l'esquitx
que no s'utilitza
que anirien bé també
molt bé
els curris hi van molt bé
el que passa que hem de
per exemple
en el cas dels curris
hi podríem fer una base
de pollastre
podríem fer un pollastre
un equis de pollastre
al curri
un equis de pollastre
al curri
no està gens malament
podríem agafar uns pollastrets
saltejadets
amb uns allets
i tal
i llavors tirar-hi pel damunt
això
aquesta base
que qualla
el foc
estàvem amb això
acabem-lo
agafarem
doncs aquest avarrell
que hem fet
de mig litre de llet
5 ous
una miqueta
de sofregit
de tomàquet
una collada
de cafè amb llet
i un palet
de pebre vermell
dolç
a poder ser fumat
i ho posem tot el tórmix
ho triturem bé
i ho tirem per damunt
de la quix
que ens cobreixi
tal qual queda boníssim
ja
si ho damunt
i voleu afegir calories
i una miqueta
de formatge ratllat
ja és acabar
l'apoteocis
és a dir
el pernil
les bejoques
i tot això
ho hem barrejat
amb els ous
ho hem posat
damunt de la pasta
i després hem passat
els ous
donant-li protagonisme
a les bejoques
i a la ceba
que n'hi hagi
i després el que hem fet
és
aquest líquid
tirar el pol damunt
que són els ous
i la llet
i una mica de sal
i la sal
i les espècies
aquestes que hem dit
i això
ho posem tot al forn
i amb uns 20 minutets
a 200
a casa
230
o així
uns 20 minutets
teniu una quiixa
fantàstica
calenta
per consumir
és molt fàcil
una altra cosa
que també hem apuntat
se'ns tira el temps
al damunt
però molt ràpid
allò que dèiem
de les salses
fetes amb llet
amb nat
si per exemple
estem parlant
d'una carbonara
intentem donar
el gust de la carbonara
però trenquem esquemes
la carbonara
què porta?
doncs bacon
ceba
hi ha qui posa
pernil d'olz
però bàsicament
són aquests tres
els ingredients
bacon, ceba
i una miqueta
nou-moscada
això seria
la carbonara tradicional
i llavors
va lligada
amb un rovell d'ou
i la nata
que és el que la fa
espessir
junt amb el rovell d'ou
si per exemple
volem fer uns macarrons
la carbonara
o uns espaguetis
la carbonara
però queda molt millor
amb pasta foradada
i grossa
amb macarrons
el que farem
és
substituir
el rovell d'ou
i la nata
i la nata
per senzillament llet
que inclús pot ser
desnetada
la podem fer servir
normal
però també pot ser
desnetada
inclús pot ser fresca
ara us ho explicaré
per què
llavors
fem el sofregidet
del bacon
amb la ceba
que quedi ben sofregidet
i podem tirar
el pernil dolç
o no
i això ja
el valgus de cadascú
i llavors
hi tirem la llet
i que justet
justet
no cal ni que arrenqui
el bull
que es confitin els gustos
inclús això
ho podem fer
d'un dia per l'altre
i ho deixem a la nevera
i ho faríem
amb una infusió en fred
si som molt puristes
i volem conservar molt bé
el gust de la llet
i llavors
què passa
que la salsa és líquida
i dius
ostres
i ara això
com ho menjo
amb uns macarrons
per exemple
doncs molt senzill
agafem els macarrons
els bullim
però els bullim
en un punt
molt abans del dente
deixem els macarrons
molt crus
i els escorrem
ben escorreguts
i els tirem
però això ha de ser
rapident
sí
això s'ha de fer al moment
la salsa la podem tenir feta
si voleu
però això ha de ser al moment
el moment
s'ha de fer
perquè us quedi molt bo
una hora abans de menjar
llavors
aquests macarrons
que estan crus
encara
diguem-ne
perquè ens en tinguem amb temps
si no
si els macarrons
normalment els cuieu
10 minuts
doncs aquí els cobríem
uns 7 minuts
que no li faltin 3 de cocció
llavors
aquests macarrons
ja escorreguts
els tirarem dintre
d'aquesta salsa
amb la cassola
o l'encuit
taparem
i el deixarem confitar
durant mitja hora
o una hora
anant remenant
de tant en tant
cada 10 minuts
i llavors veureu
que la pasta
va absorbint
aquests líquids
i es va espacint
i al final queda
completament sec
o quasi sec
però sucós
i és una manera
molt tradicional catalana
de casa nostra
de fer la pasta
però que s'està perdent
que no es fa servir
ni a Itàlia
ni a molts llocs
sinó molt tradicional catalana
i que s'està perdent
i que donen resultats
espectaculars
Francesc Lledó
del Quim Quima
moltíssimes gràcies
avui ja podeu anar a dinar
que ja fan horari d'hivern
amb el menú diari
del cap de setmana
com quedava el Quim Quima
l'horari d'hivern
que no me'n recordo
igual
igual
o sigui obrim migdia i nit
i tot igual
a les nits
obrim a partir de les 8
i al migdia
a partir de la 1
molt bé
diumenge tancat
diumenge i diumenge tancat
això és el que jo volia
que recordessis
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
un plaer com sempre
i ens retrobem
la propera setmana
molt bé
fins la setmana que ve
gràcies