La una del migdia, gairebé nou minuts, Carles Marqués, bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir fins a la Rambla.
De res, faltaria. Ho tenim més a prop, eh?
És el que t'anava a dir ara, que ho penso, més o menys, no?, de distància.
Més o menys de distància, sí, però, vull dir, surts aquí a la Rambla.
A més, avui fa un dia magnífic i ve de gust, ve de gust.
Home, Caixa Fòrum, ja sabeu que en el que és la festa major de la ciutat de Tarragona
aprofita aquest escenari per inaugurar una de les seves grans exposicions
i en aquest sentit ja sabeu també que el passat dijous es va inaugurar l'exposició de Muha.
Això mateix.
Carles, m'estaves dient que han passat 2.000 persones?
2.000 persones han passat aquest set de setmana.
Bé, és una xifra increïble.
1.977, si volem ser precisos i exactes, perquè ho he vist aquest matí,
però crec que superarem xifres.
Bé, això fa de mal dir, perquè les festes santa deigla, en aquest sentit, són una altra cosa.
La gent surt al carrer i com que nosaltres ja ho conformem per...
Però si es manté aquest ritme, batrem recursos propis.
És una exposició magnífica, ja ho sabeu, i que a més en paral·lel s'organitzen tallers,
visites viades, en parlem després, perquè clar, Caixa Fòrum ja tenia més que enllestit
la seva programació per aquesta tardor, i aquesta primera setmana podem gaudir de la primera,
de la primera sí, si no m'equivoco, de les conferències, d'un cicle que es titula
El viatge dels aliments, creences, costums i noms.
Sota aquest títol, una mica incert, algú pot pensar, home, i exactament com es vol abordar?
Què és el viatge dels aliments? De què estem parlant?
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Emma Martinell,
ella és catedràtica de Filologia Espanyola a la Universitat de Barcelona,
i de fet serà també una de les conferenciants.
Emma Martinell, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Diu, el viatge dels aliments, creences, costums i noms.
I tu ets filòloga.
A veure, cuïna'ns una mica aquesta combinació d'elements.
Mira, primer, esclar, el viatge.
Vull dir, els aliments s'han mogut sempre, no?
Començant pel tomate i acabant pel sucre i l'arròs.
O sigui, els aliments dels més bàsics, dels més sofisticats, han viatjat.
A vegades han viatjat perquè han anat allà on hi havia o on no hi havia,
però és un viatge que és continu.
Ara, a vegades, no estan viatjant també els aliments, sinó les persones que els porten.
Vull dir, amb les immigracions que ara tenim a casa nostra,
doncs hi ha una pràctica d'un consum d'aliments que abans no hi era,
que no han vingut sols, sinó amb la gent que està acostumada a menjar-los.
O sigui, que el títol era clar.
I com que jo soc de filologia, doncs per mi una idea molt clara
és que han vingut els aliments i els noms d'aquests aliments.
O sigui, que la primera part del títol era, per nosaltres, molt clara.
El tema de creences, costum d'haver triat això,
era perquè, esclar, com que en el cicle, al llarg de les sessions,
el que volem mostrar és que alimentar-se o nodrir-se,
que ja són dues nocions molt diferents,
però és un fet de la vida de l'home,
que està envoltat de condicionants físics, culturals, religiosos, econòmics,
doncs vam triar tres opinions,
creences, aquí està envoltat tot el que és religiós, cultural,
costums, el pes de la tradició.
És a dir, si resulta que la gent determinat dia de la setmana fa escudella,
determinat dia de la setmana fa l'arròs,
això és un acostum de tradició.
I noms, doncs, que era,
de quina manera l'home s'ha referit a tot això.
La idea nostra és abordar,
encara que sigui curt,
perquè és clar, aquestes sessions són limitades
i aquests cicles tenen una durada restringida,
la nostra idea és que estem, com te diré jo,
assedullats d'un tema que està present als mitjans de comunicació,
parlo de casa nostra, no?
Un dia ens expliquen que a la Xina i a Mèxic
hi ha uns nous rics que són obesos, no?
A poblacions que normalment havia passat segles de penúria i primícics.
s'ha sentit parlar dels transgènics,
veiem les discussions entre els grans cuiners,
les presentadores de televisió ens expliquen
que malden per fer un hortet als seus balcons,
és a dir, s'ha diversificat tant els fenòmens
en torn d'aquest fet que nosaltres teníem ganes
de poder una mica recollir-ho a través d'aquestes sessions.
Al final, els aliments, i no l'alimentació estricta,
que aquesta fase la vam superar fa molts segles,
no és de haver només un factor cultural,
sinó que condiciona, poc o molt, la nostra vida diària.
La nostra vida diària, i a més,
en el cas de les societats com la nostra, diguem-ne, riques,
llavors, diguem-ne, nosaltres ara estem molt preocupats
per la salut i pel plaer del menjar.
Fixa't que ara fa temps que s'està parlant
de les flors, no?, i surten receptes.
Bé, què vol dir això?
que nosaltres, doncs, estem ja ben nodrits, més aviat massa, diguem-ne,
i ara, doncs, què sé jo, així les flors poden ser acompanyament
o poden ser aliment, m'entens?
I això és una cosa que a casa nostra, doncs,
s'està multiplicant els canals, el cine, el cinema.
Abans, l'alimentació, nosaltres també ho tractarem un dia.
Sortien escenes, perquè, com que les famílies
sempre s'han reunit al torn de taules,
a les pel·lícules sempre sortien escenes de menjar.
Però és que ara veiem moltes pel·lícules
on el menjar, l'alimentació, les cuines, els cuiners,
els productes són els protagonistes, no?
Inclús els títols posen cuscús en una pel·lícula,
li posen dieta mediterrània de títol d'una altra pel·lícula.
Llavors, això vol dir que està adquirint
la quantitat de llibres que es publiquen,
cada cop és més gran, no?
Li vam oferir a la Caixa aquest cicle
perquè, per més que sigui molt reduït,
doncs, en el públic assistent, si és un públic constant,
li donem una sèrie de línies
per on pot seguir, diguem-ne, nodrint la seva curiositat.
I com que, per altra part, aquí en el programa de la Caixa es veu
que es lliuraran els assistents, un pendrive, un dossier electrònic,
doncs, allà tenen 100 folis de material
que nosaltres fa uns tres anys que treballem amb això.
O sigui, que anem molt ben preparats.
No, no, ja ho sentim, ja.
Sí, molt ben preparats.
Com has vist en el programa, el darrer dia, diguem, el dia de la cloenda,
hem volgut que hi hagi una presència de la Universitat Rovira i Virgili
perquè una altra de les vessants que no he mencionat ara a l'enraunar
ha sigut la vessant tècnica o tecnològica, científica.
Doncs fa uns anys tampoc hi havia tants estudis ni tants equips
que treballessin sobre nivells molt sofisticats que estan enrere de la composició química dels aliments.
i hem volgut acabar amb la presència d'una, en aquest cas, d'una professora
que és membre d'un grup d'investigació de la Universitat Rovira i Virgili.
Això ens feia molt il·lusió.
És un grup que es diu Gita.
Acabar l'últim dia amb una presència d'un grup que investigui tecnologia dels aliments.
Com deies, malgrat la limitació que implica estructurar-ho en unes conferències
que tenen una durada que ha de tenir una durada òptima per una conferència oberta a tothom,
toqueu tots els pals, com diuen al flamenc?
Procurem, procurem.
I almenys, diguem-ne, com que després sempre hi ha un temps de preguntes,
doncs està també obert a el que el públic vulgui saber.
Nosaltres fem una diversitat de presentacions
i també per un cantó el PEN i per l'altre
hem recollit molt material que ens han donat una sèrie d'institucions.
Mira, és igual, te menciono una,
però perquè així no és publicitari, que és el Banc dels Aliments,
doncs donem al públic, assistent a una sèrie de folletons
o de material, d'informació, que ens han donat organismes
que estan d'alguna manera lligats amb aquest fenomen del qual parlarem,
tipus aquest, el Banc dels Aliments.
Entitats com el Banc dels Aliments es pot fer tota la publicitat que calgui, eh?
Sí, però entén-me, vull dir-te com aquesta,
hi ha altres iniciatives i després d'altres que són més comercials,
però les que són comercials és per un fet concret,
per exemple, és igual, estem menjant quinoa que abans no coneixíem,
estem menjant, m'entens, unes algues que abans no coneixíem
o almenys el seu consum no el practicàvem,
doncs aquest tipus de coses.
D'aquí el viatge, no?
Jo soc l'encarregada de la part més lingüística,
ens presento uns mapes i, mira, no sé,
doncs ara hi ha gent que a l'hora de demanar aigua en un restaurant,
demanar aigua de la fiart d'Islàndia.
Demana la marca, abans posàvem sal als aliments,
ara hem de pensar quina sal posem.
Quina sal, exactament.
O sigui, el tema dels gourmets, no?
De la noció del que és el gourmet.
Això és una cosa impensable en uns països
que no siguin el nostre o la nostra societat, no?
Bueno, i depèn, entre nosaltres hi ha de tot, no?
Sí, però fixa't que és curiós que això a vegades
fem un espai de cuina al matí de Tarragona Ràdio,
moltes vegades ho diem, abans anaves a comprar patates
i era un quilo de patates.
Ara has de triar entre sis varietats diferents.
Per tant, s'incorpora al nostre vocabulari quotidià
nous noms, no?
Nous noms, perquè són de...
Bueno, és igual, igual, jo a les peres,
la blanquilla, la no sé què, les golden, les pomes,
però vull dir, esclar, això per un cantó,
a vegades diuen els que acullen que s'estan empobrint les varietats,
però per l'altre cantó, des de la U, es produeixen més varietats
i això fa que també hi ha una terminologia.
Un dels dies, jo he de fer un rato de parlar
que això està introduint una terminologia molt sofisticada, no?
Molt sofisticada.
En alguns casos molt sofisticada,
en l'altre simplement molt diversificada, no?
Nosaltres l'emprenem al cicle amb molta il·lusió,
creiem que és, naturalment, és de difusió,
o sigui que parlem plenerament
i pensem que pot interessar a molt tipus de gent, no?
I Tarragona és una ciutat dinàmica i moguda
i hem fet publicitat tant pensant, com te diré jo,
tant pensant en alguna cosa de més tipus, més cultural,
com a gimnasos, com a cases de dietètica,
com, no sé, un ventall molt ampli, no?
Imaginem.
Emma, si et sembla per acabar, ja que et tenim,
a banda de coordinadora del cicle,
faràs el dia 2 d'octubre la conferència
en nous aliments, nous noms,
i faràs un viatge en el temps amb els aliments sota el braç,
perquè, clar, bona part dels aliments que tenim integrants
amb els seus corresponents noms
venen de països molt llunyans,
i no d'abans d'ahir, sinó de fa segles.
O sigui que jo començo projectant uns mapes
del segle XII,
de l'Imba Tuta,
i, naturalment, el viatge de Colón,
i Marco Polo,
i després el pas cap a Filipines,
des de Mèxic,
i a tots aquests viatges que nosaltres els reconeixem
com a viatges d'investigació o de conquesta,
molts d'ells, no?
I molts d'ells han donat peu a les colonitzacions
d'altres zones del món,
per part de zones europees,
però, fonamentalment,
només ens ho mirem aquí com a font
d'arribada,
entre altres coses,
d'aliments que se'ns han fet després quotidians
i indispensables, no?
Abans i ara és.
Igual podem pensar en el cafè,
amb la xocolata, amb l'arròs,
amb el tomada, amb el sucre,
amb el blat de moro,
es fa tot.
I algunes paraules,
tipus blat de moro,
doncs ja notes que passa alguna cosa, no?
Però, amb altres paraules,
la gent no hi pensa.
Es dona un fenomen curiós
de quina manera
continuen arribant aliments
a la nostra cultura
amb uns viatges
que venen en una situació
bastant més desfavorida que Colón,
que estem parlant de tota
l'anomenada nova immigració.
Abans era impensable
que els prestatges dels supermercats
trobessin productes
que per nosaltres
ja són més familiars,
però que són absolutament nous
i que també integrem
el nostre llenguatge.
Sí.
I has de pensar que també
no només aquests nou immigrants
els més desafavorits de tots,
però a totes les ciutats
estan sortint llocs
on es compren aquests productes
ja de manera específica
i després,
amb altres nivells més elevats,
si molta d'aquesta gent
es dedica a cuidar gent gran
a famílies
o viure sols
amb una persona gran
o estan al servei domèstic,
jo et puc parlar
del meu cas concret
perquè és igual
a casa meva
de tant en tant
mengem enchilades
que ens fan
i ens volen fer provar coses.
Ens costen
perquè normalment
les trobem molt massisses
i molt sòlides,
però això fa una renovació
i la joventut
quan surt a menjar
evidentment ho experimenta.
Això que en diuen
comida ètnica
des d'un punt de vista
més sofisticat.
Clar,
diumenge fem paella
però també fem un xilicó en carne
amb tota naturalitat
avui dia.
Perquè també tenim curiositat
i sort que la tenim.
Però,
ja et dic,
és un fenomen molt,
n'hi ha molts,
però realment
el de l'aliment
s'està produint
un enriquiment,
diguem-ne,
inclús de les perspectives
i des de mirar-ho
que quan ho vam proposar
a la Caixa
vam dir
pensem que és un cicle
que és d'utilitat
social,
diguem-ne.
Ja sé que després
es fan cursos
a les escoles
i que en els pares
i que l'alimentació
del migdia
de les escoles
està controlada
i que hi ha organismes,
però és un conjunt
de fets
que val la pena
de parar-hi esment
en fa l'efecte.
Emma Martinell,
a priori,
la veritat és que és un cicle
molt i molt atractiu.
Curiosament,
tots sou dones
que hi doneu les conferències
ara que m'hi fixo.
Sí, això ho hem vist
en acabar, diguem-ne.
La veritat és que,
bé, nosaltres dues
sí, perquè ens coneixem
de la universitat.
La Maite aporta
una experiència
que jo no tinc,
és a dir,
ella aporta una experiència
d'una vessant
molt més antropològica
i cultural,
perquè realment
jo treballo a filologia
sempre
i tinc una visió més tancada
i ella,
com que és professora
de secundària
i ho és a Badalona
i a la part nord de Badalona,
té una experiència
de contacte,
com dius tu,
amb la nova immigració
que jo no tinc
no només respecte
de la seva experiència
i dels coneixements,
això ho feia amb l'equip de dos
que anava molt bé.
Però llavors ja ho vam veure,
que, bé,
doncs s'acabava,
però bé, això ja m'agrada,
no...
No, no,
que és una casualitat
però que és estranya,
generalment és el contrari.
Com que és un cicle
que vol ser,
no sé com dir-te,
no un cicle
on nosaltres ens reunem
una hora
perquè sabem unes coses,
no?
Hem preparat powerpoints,
hem buscat material,
no és tan important
el que nosaltres transmetem
dels nostres coneixements,
t'entens?
com el que puguem
despertar interès,
curiositat o consciència
amb una colla d'assistents
que són a l'hora
de tipus molt variats, no?
Emma Martinell,
catedràtica de Filologia Espanyola
de la Universitat de Barcelona,
gràcies per acompanyar-nos.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i tot el que vulgueu
ens teniu a la vostra disposició.
Prenem bona nota,
no ens coneixes,
gràcies Emma.
Adéu, bon dia.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies, adéu-siau.
Quina bona pinta
que té aquest cicle, Carles.
I tant, i tant.
Oh, però de veritat,
la primera conferència
ja aquest divendres.
Aquest divendres,
a les 7 de la tarda.
Horari Caixa Fòrum,
tornem-ho a recordar.
I si realment no obre gana,
jo crec que, a més,
anar a una festa major com aquesta
en la part gastronòmica
té una part important,
crec que l'encertarem.
La veritat és que sí,
iniciàvem abans de parlar
amb l'Emma Martinell
de la conversa
parlant de l'exposició de Muja
a Caixa Fòrum.
Aquesta setmana ja tenim
els tallers familiars?
Aquesta setmana tenim,
a part de les visites,
recordeu,
a les 12 del matí
dels diumenges,
diumenges a les 12,
diumenges al migdia,
tenim l'Art d'Anunciar,
que és un taller familiar,
és a dir,
no centrat exclusivament
en l'obra de Muja,
Muja va ser,
de alguna manera,
ho comentàvem l'altre dia
en aquests mateixos micròfons,
un dels precursors
de la publicitat actual.
I, a més,
això té molt a veure
també amb el tema
d'aquesta cadena dels aliments,
perquè recordem
que va posar
el seu nom
i els seus dibuixos,
doncs,
les xocolates
a Matllé,
ja que l'Aima parlava
de xocolates,
és a dir,
per tant,
parlem
de l'Art d'Anunciar,
això serà
cada dimensió,
mentre duré l'exposició,
a les 12 del migdia.
Deixeu-me dir-vos una cosa,
que jo he observat
aquest matí,
i he de preguntar al Carles.
Jo aquí tinc
entre les meves mans
la programació
de Caixa Fòrum,
en paper,
que correspon
a aquest trimestre de l'any,
el darrer setembre-desembre.
I el que veig
és que diu
aquesta és l'última edició
impresa de l'agenda.
Exactament.
Expliquem-ho.
Expliquem-ho.
Estem per protegir
el medi ambient,
ja sabeu,
una de les nostres línies
de treball
més importants
és la defensa
del medi ambient,
i per tant
hem de ser coherents
i suprimir
aquesta despesa
que, evidentment,
que tots fem,
vull dir,
innecessària
en paper,
i per tant
el dia 31 de desembre
per entendre'ns
aquesta agenda
que tens a les mans
desapareixerà
i deixarà
de tenir
vigència.
La substituïm
per una agenda
de diversos formats
electrònics,
és a dir,
que es pot,
evidentment,
consultar la web,
que s'ha renovat
en continguts,
i també és una web
que pot oferir
imatges,
text...
Implica també
una renovació
de la web.
I després
també tenim
l'agenda
digital,
és a dir,
pots rebre
que es deva
via correu electrònic
l'agenda digital,
tant
un resum
de les 3 o 4
activitats més importants
com tenir accés
a tota la...
Una agenda
igual que aquesta
però virtual,
inexistent.
Una bona iniciativa
i mirat
des d'un altre punt de vista,
atenció col·leccionistes,
guardeu,
perquè és l'última
que s'edita,
aquesta del trimestre,
ja sabem que hi ha
molt de col·leccionista
a la ciutat de Tarragona.
Carles Marqués,
director de Caixa Fòrum
Tarragona,
com sempre,
un plaer,
ens retrobem la propera setmana
però ja els estudis
a l'Avinguda Roma.
Perfecte,
ens tirarem avall
en comptes de Tarragona.
Molt bé,
bones festes,
gràcies.
Igualment.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.