Pep Calvent, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Aquest espai d'aventura i natura, la veritat és que s'està tornant
com aquells espais de la ràdio antiga, del disco Solicitado.
Aquí fem la ruta Solicitada, i això està molt bé,
que us poseu en contacte amb Neil Travel i digueu
escolta, el divendres a la ràdio podries parlar, per exemple,
d'alguna zona d'escalada propera a Tarragona,
o per què no ens expliques com hem de fer la ruta de Sant Bartomeu
pel Montsant?
Sí que n'hem parlat alguna vegada, però escolteu,
si ho demaneu, doncs tornem a parlar, perquè això no menja pa,
que diria que ell, i a més són de totes maneres itineraris,
com aquest de Sant Bartomeu o el de Margalef,
que si ens dona temps també ho parlarem,
que el podem repetir moltes vegades.
Sí, a més a més és un encant, i ara de cara a la tardor cap a l'hivern,
doncs queda tota aquella zona, però molt bonica.
Molt bé, però si et sembla, comencem per l'agenda,
a veure què tenim aquest cap de setmana o en els propers dies.
Molt bé, l'agenda, començant pel dia 22,
hi ha l'última cursa de muntanya al Castell de Borriac,
és aquí a Barcelona, a Argentona.
Aleshores, el desnivell, també Déu-n'hi-do,
són 2.200 metres i la distància són 24 quilòmetres,
doncs bé, sent l'última de muntanya,
doncs la gent, si vol, encara està a temps de poder-hi anar.
Llavors, com a escalada,
doncs també hi ha escalada en bloc,
a malgrat de mar.
Què és escalada en bloc?
Escalada en bloc és com si fos un bloc de pedra gran.
Ah, d'acord, d'acord.
Diguem que és la superfície per la que escales, eh?
Perfecte.
Es refereix a això.
Llavors, que també n'hi ha l'espai natural,
o sigui, també hi ha llocs que tu agafes i escales allà en bloc,
quasi quasi en bloc,
no necessites cordes ni res, simplement, doncs...
Les manetes, eh?
Això com el TG Nova, com mis manetes.
I els peus.
Escalo.
Llavors, i el dia 29 s'ha trasllada a Vilassar de Mar,
també una prova d'escala en bloc.
Llavors, corrent, tenim el dia 22,
la primera volta a l'estany d'Ibars,
és a la localitat d'Ibars d'Urgell.
Allí se poden fer dues curses,
una llarga d'aproximadament uns 15 quilòmetres,
l'altra la fan d'uns 10 quilòmetres,
i l'altra la fan curta de 5 quilòmetres.
O sigui, n'hi ha per tothom.
O sigui, aquest està bé.
Si es volen posar en contacte,
és l'Ajuntament d'Ibars d'Urgell,
i si no, el número de telèfon,
615, 665, 660.
O sigui, aquest ho poden...
Aquesta és aquest cap de setmana?
Sí, el dia 22.
Sí, perquè l'altre cap de setmana ho deixo una miqueta,
perquè tenim aquí la mitja marató,
i jo crec que la gent de Tarragona
una vegada durant la seva vida l'hauria de fer.
I no pensem només en la gent que hi participa directament,
sinó en tots els voluntaris que es mobilitzen,
que fora impossible tirar endavant aquesta cursa
sense el cos de voluntaris de la mitja marató,
i tota la gent que surt a veure-la
o a participar en el concurs de fotografia,
que té premis en metàl·lic més que interessants.
No n'estic segura, no em voldria equivocar,
en tot cas truqueu o poseu-vos en contacte
amb el Patronat Municipal d'Esports.
Enguany recordem que s'havia ampliat
fins a 400 places més,
havia arribat a posar un límit de 2.000 persones,
i per les notícies que tinc en els darrers dies,
si no s'havia tancat la inscripció,
perquè ja estava ple,
poquet li deu faltar.
Sí, de fet havíem dit el dia,
la data top, el dia 23,
però bueno, que s'espavilin.
Sí, perquè podria ser que fins i tot
s'hagués hagut de tancar abans,
perquè estava ple.
Recordem que és una mitja
que la gent de Tarragona,
com tu dius,
la córra li té molt de carinyo,
molta leialtat,
però a més és una mitja
que té molt bona reputació fora d'aquí,
ve molta gent de fora, córra-la.
Sí, i a més aquest any
han canviat una miqueta l'itinerari,
o sigui que la gent,
com a mínim,
voldrà veure si pot rebaixar temps.
És que han posat fins i tot guarderia.
Sí, sí.
I les dutxes,
perquè aprofiten les instal·lacions esportives
municipals del Serrallo,
perquè els corredors puguin aprofitar aquell espai.
El qual vol dir que allò ja és pla,
o sigui que hi ha la gent que li té por a les pujadetes.
Sí, sí, sí, ja surts bé, ja surts tranquil.
Molt bé.
Doncs el dia 29 caldrà restar molt la temps
a la mitja de Tarragona.
El dia 29 també coïcideix
amb la Jan Buin de Barcelona.
És molt famosa.
Sí, aquesta ja fa molts anys,
però bé, cal dir-la també,
perquè tot hi tenim la nostra, però...
Molt bé.
I escolta, t'han demanat,
a veure que parlessi,
si tenim alguna paret així que estigui bé,
i clar, això ens remet a Ciurana.
Sí, molt bé.
Per escalar-la i per mirar,
perquè quantes vegades no passes per allà
i atures el cotxe en un lloc carient
i et quedes allà,
veiem com puja, com s'enfila la gent per la muntanya, no?
O sigui, parlarem durant dos o tres setmanes
de totes aquestes zones d'escalada
que tenim aquí a prop de casa nostra.
Cal dir que a nivell europeu
la part de Ciurana
és una de les millors que hi ha a Europa
per l'aproximació que es pot fer molt...
No cal caminar dues hores per arribar als trams
i a tot el que és els punts de les vies,
sinó que també per la roca,
que és molt ferma, roca calcàrea,
que ajuda molt a escalar, no?
És que segons quina paret deu ser impossible
per a la pròpia composició mineral, no?
Sí, però amb aquesta...
Per això s'ha de saber.
Sí, la veritat és que sí se va...
Comences allà a posar que si aquí un poso una fixació,
aquí poso una altra i després no et serveix de res.
No, val a dir que aquí hi ha més de 500 vies
de tots els nivells.
La part de Ciurana...
Aquí dius la zona aquí de Tarragona,
és a dir, 500 vies diferents tindríem per fer escalada?
A Ciurana mateix estic parlant,
perquè després podem anar a la part de Margaref,
podem anar també a la part de Vilanova de Prades,
que ja anirem parlant durant totes...
Però només a Ciurana parlem de 500.
De 500.
Està molt bé.
Sí, sí, i a més a tots els nivells...
I veient d'afonar, Pep, a fer aquestes parets.
Sobretot anglesos, alemants,
els agrada molt tota aquesta zona.
I bé, com tenim la part allà mateix de Ciurana,
tenim el refugi de Ciurana,
a Cocons, la part de dalt de Poblet
i els boscos de Poblet, també tenim el refugi.
Doncs està molt bé,
a més de tot l'ambient d'escalada.
Ja cal dir que la gent que participa,
no que participa, sinó que li agrada fer escalada,
doncs ells ja van a la seva, no?
Però com deies tu,
la gent que més o menys ens agrada
o els agrada mirar-ho,
doncs també té les seves zones
que hi poden anar.
Avui parlaré de la zona
que està entre Cornudella i Ciurana,
a mà esquerra,
que és la zona de la Fontcalde.
Llavors, com hi ha el càmping a Ciurana,
se pot deixar o pots estar al càmping de Ciurana,
se baixa altra vegada,
cruzes la carretera i et queda a mà esquerra.
Hi ha la zona de l'Olla,
el pati, la zona de primavera.
Això són noms.
Qui posa els noms?
A veure, la gent que hi va...
O ja els coneixem de tota la vida i ja ho sabem.
No, la gent que hi va,
que es dedica a l'escalada i tot això,
hi posa noms a totes les vies.
I, a més a més, un dia en parlarem,
hi ha verdaderos noms
que diuen que aquesta gent com li ha posat, no?
A veure, per què li han posat aquest nom i un altre?
Quin és el motiu, no?
Hi ha gent que li posa amb una maçola,
per exemple, una via, no?
Que es diu amb una maçola.
I tu dius, una maçola?
La via amb una maçola.
Sí, sí.
No, home, aquesta és evident, eh?
Sí, no, no?
Perquè és tan fàcil que te la pots fer només amb una mà, no?
Però el que passa és que això,
ho diuen ells que són fàcils,
però després tota la mira i diuen una mà
i l'altra mà necessita una escala, no?
Però bé.
Llavors, el tipus de roca,
doncs ja hem dit que és roca calcària,
i llavors, doncs,
hi ha vies fàcils també per la zona,
o sigui que no cal que siguis un gran expert,
sinó que per començar a fer grau, no?
Comences a agafar tècnica,
doncs tota aquesta zona també està molt bé, no?
Perquè hi ha vies de setè, vies de sisè,
el proper dia ja direm els graus, no?
Si són més fàcils, més difícils,
i així, doncs, la gent que li agradi
i que al començament no sabia on anar
o no sap si ha d'anar sol o anar amb algú,
doncs ja ho explicarem.
De moment, tenim aquesta zona,
s'aport el mateix càmping de Ciurana,
hi ha ressenyes de tota la zona.
Però el material millor que el portem des d'aquí,
perquè allà no hi trobarem, no?
No, a més, el material,
la gent que practica l'escalada
ja sap que és el seu i no es pot deixar,
perquè no saps mai...
Diferent és que us vulgueu introduir,
i aleshores a través de Neal Travel
sí que us poden facilitar el material,
que no cal que el compreu per una vegada,
perquè dius, home, per una vegada
no em gastarà el càmping i després no m'agrada, no?
No, i nosaltres revisem el material
i sempre tenim el material adient
per poder fer la iniciació
i ensenyar com començar
i com introduir-vos a tot això.
Doncs ja veieu, hi ha llotjament,
que és el càmping,
hi ha les parets magnífiques,
500 vies diferents per fer escalada,
Ciurana realment és un paradís pels escaladors.
perquè hi ha el poblet, per la gent que hi vulgui estar lluny,
però ja cal dir-ho.
És evident.
I escolta, que ens han demanat,
anava a dir per anéssim cop,
però no fa res de fer un tomet pel Montsant,
que és com dir fer un tomet per...
No sé, perquè en podem fer molts,
però hi ha aquesta ruta que està molt marcada,
que és anar cap a l'ermita de Sant Bartomeu.
Sí.
És una caminadeta, eh?
A més a més, té la part com si digués...
O bé, pots començar des del mateix poble d'Ullamolins...
Que és el més habitual,
Santa Margarida i després Sant Bartomeu, no?
Molt bé.
Llavors, agafes el GR65,
llavors arriba fins a l'ermita Sant Antoni, també,
i llavors des de Sant Antoni agafes
tot el que és el camí de ferradura,
que antigament, no, i ara,
va fins a Margalef.
L'han arreglat molt,
perquè cada vegada el ser parc natural a tota aquesta zona,
doncs l'estan arreglant.
L'estan arreglat, però manté l'encant del Montsant.
i és un GR, per tant...
Llavors, doncs, agafem aquest camí,
arribarem a connectar amb el riu Sigurana.
I, perdona, no sé si és època,
sempre que parlim d'aquesta ruta,
jo ho dic perquè em crida molt l'atenció,
Ull amb les cidèretes de bosc,
que em penso que és allò que diuen madronyos.
Sí, madronyos, sí.
Perquè està ple i comences a caminar,
hi ha metres i metres que està tot ple
i comences a menjar i comences a menjar,
ja sabeu què diuen, que emborratxen.
Sí, sí.
No sé si és època, ara.
No sé si estan madurs en aquesta època.
Diria que sí, eh?
És cap a la tardor, no?
Sí, sí, comencen perquè ja n'hi ha vist,
aquí a la part de la Font de Garrota,
aquí a la Font del Diable, ja n'hi ha vist.
I, clar, allí m'imagino que també.
I, doncs bé, aquesta ruta,
doncs està bé fer-la ara,
perquè, bé, pots disfrutar de tot.
És una bona època i és la tardor, eh?
Sí, sí, molt bé.
Ja sabem com es posa el bosc.
No fa aquella calor que fa el Montsant,
que tots sabem que fa molta calor.
Tot i que hi hagi una miqueta de boira,
doncs de seguida marxa,
perquè és la part més, com si diguéssim,
més tocant a la província de Lleida, no?
Tota aquella tocant a la llena.
I llavors se descobreix el riu Siurana,
hi ha com un munt de tolls d'aigua,
que a l'estiu sí que allí és perfecte per banyar,
perquè l'aigua és fresqueta.
Doncs bé, a la que estem parlant de la caminada,
anem seguint, entrem per molt de bosc,
sempre tocant el riu,
i llavors arribem fins on s'acruza
amb el barranc de Sant Bartomeu.
Que allà passem un pont de fusta.
Molt bé, perfecte.
Aquests que, home, no impressionen,
però si ets impressionable es mou una miqueta.
Sí, però bé, per això té la seva gràcia.
Llavors, passem per aquest pont de fusta,
o sigui que liixem com si diguéssim el gerre que va cap al mar de l'Eveu.
Tècnicament seria un pont de Mico, això?
O no és el pont de Mico, això?
Bé, això seria...
És que jo no hi entenc, per això t'ho pregunto.
Aquells que es belluguen molt, que estan fets amb fustes...
És el pont i vetà.
El pont i vetà, això.
El de Mico és un altre.
Llavors, seguim el barranc de Sant Bartomeu,
que normalment està sec,
però també té el seu encant
perquè passes per dins del barranc tot el rato.
Té el camí que va tot donant tomets al costat
i arriba directament, tant al barranc com al camí,
directament a l'ermita de Sant Bartomeu.
Una ermita que és la més antiga del Montsant,
data del 1100 i poc.
De totes maneres, Pep,
a vegades allò que dius quan fas això,
portes una miqueta al menjar,
quatre encapants i dius...
A veure, mira, Sant Bartomeu,
a diferència de Sant Antoni,
i l'altre, no hi ha cap mena de servei.
No.
És l'ermita i està tancada.
La diferència de les altres és que tens les taules,
tens aigüeta,
ho tens una mica organitzat,
però Sant Bartomeu, no?
No, no trobarem res allà.
No, Sant Bartomeu és trobar l'ermita
i veure com vivia la gent, a més...
La gent no, que devia haver-hi només un home allà, no?
Sí, sí, la pare aquesta,
doncs està inclús ja excavat a la roca,
una petita també...
Com un refugi.
...cova, refugi,
que ara últimament ho feien servir
per guardar una miqueta de bestiar.
S'ha de dir contrabando, dic, home, no.
No, no, no.
A veure, esperem que no, no ho sé.
De moment, aquí no me n'he trobat mai, no?
Cap a la zona del Barregalà i cap allà,
ja tocant Andorra, ja en parlaríem, no?
Per aquí no, eh?
Però aquí, de moment, no, no?
Llavors, bueno,
si agafem el mapa de tota la zona del Montsant,
que és aconsellable agafar el mapa,
perquè moltes vegades passem pel costat
d'una cosa molt bonica
i no...
Per no saber que està allí,
doncs...
Hem dit, hem anat a l'ermita
i et pregunten,
ostres, no he estat aquí,
els tres jurats, no?
És una llàstima.
És una llàstima.
Doncs, llavors,
hi ha tota una zona,
que li diuen la zona dels tres jurats,
la roca balladora,
el racó de la Pastoreta,
la Cadira,
tota aquesta zona...
Això és bonic de saber-ho.
Sí, la roca balladora,
doncs, encara que no sàpiguen què és,
ja es podem imaginar una roca
que s'apuntala amb la terra molt poc.
O sigui...
I la Cadira també,
és prou evident.
Parlem d'Ull de Molins a Sant Bartomeu
amb pas lleuger.
Quatre horetes,
anar-hi a tornar?
Quatre, cinc horetes?
Sí, anar-hi a tornar,
sí,
d'anar d'unes dues hores i mitja,
de tornada sempre...
Escapar una miqueta menys.
Sí, sí.
Perquè ja vas de cara cap al cotxe.
No, sí,
unes quatre horetes,
quatre horetes i mitja,
està...
I, escolta, Pep,
els més caminadors des de Sant Bartomeu
podien tirar cap a Margalec?
Sí.
Podien empalmar amb una altra ruta
que la gent que vagi directament per fer-la
va a Margalec,
però aquí poden empalmar
seguint tot el que és el riu.
Hi ha molta distància.
A veure,
caminant,
si aquesta cursa quedaria a un quart
i faríem dues hores,
doncs posa que d'anar i tornar aquí
sí que són unes sis horetes.
però val la pena, també,
si tens temps,
perquè agafes tot el que és el riu Ciburana,
com se fa amb l'embassament de Margalec,
un embassament que és molt bonic,
també l'estan posant pel costat,
l'estan tocant a fer camins,
molt bé.
Un barrebets d'aigües
i canyà que hi ha per allí
val la pena,
perquè són les estribacions
de tota la muntanya
i a mi sempre m'agrada
i arribar per fer una volta
des de la cova de la taverna,
que és el riu que baixa des de dalt
de tot el que és el Montsant
i de la Cogulla,
tota l'aigua
i fa cap allí al pantà, no?
Llavors, la cova de la taverna
està molt bé,
se pot entrar,
no cal necessites massa llum
perquè hi ha sortides naturals
i si es vol visitar...
I a més en seguretat.
Sí, sí.
Clar, ara penso que
en tots els col·lectius
sempre hi ha gent més caminadora
que d'altra.
Una altra opció,
si decidim no aturar-nos a Sant Bartomeu
o no tornar i arribar fins a Margalec,
algú pot anar des d'Ull de Molins
fins a Margalec
i recollir-nos al final, no?
Perfecte.
Molt bé.
Sí, sí.
A més, l'opció és aquesta,
que es pot fer amb dos cotxes
o inclús, si es diu,
doncs mira,
dos volem fer aquesta ruta
i els altres volem fer una ruta més dura.
Es pot combinar i acabar tots junts al final.
Sí, perquè, molt bé,
perquè hi ha una molt així
en plan rodó
que surt circular, perfecte,
que surt des d'allí,
des del pantà mateix,
des de la presa,
que hi ha un pàrquing,
se pot deixar el cotxe,
llavors passes per damunt
de la cova de taverna,
vas cap al teix,
una zona que hi ha
amb un gran arbre allí mil·lenari,
d'allí puges a dalt
de tota la cogulla,
està marcat
i després de la cogulla
hi ha baixes
pel barranc de la figuera.
Aquest es va anar una mica més
en cuidado,
perquè, bueno,
és bastant aèri
i fa unes baixades
molt grans,
però, bueno...
Sembla que així s'ha estat i tot, eh?
Sí, sí,
és que a més,
a més,
a més,
a més,
algú diria que has estat
i tot aquí.
Hi ha estat i, a més a més,
quan organitzo alguna cursa,
quan organitzo alguna cursa,
els faig anar per allà
perquè disfrutin de la zona,
tot i que també
la part d'aventura
està tot el rato
en marxa, no?
Doncs, escolta,
agraï moltíssim, eh?,
als oients que s'han posat
en contacte amb el Pep
perquè suggerís aquestes rutes.
Si voleu que el Pep Calvet
transmeti informació
o us parli
d'algun tipus de rupte,
d'algun tipus d'activitat,
ja sabeu que us podeu
posar en contacte
amb Niltravel,
que és la seva plana web,
o també a través
de la web del programa,
almatia.arragonaradio.cat.
Escolteu,
li podeu dir al Pep
que parli d'això
o d'allò altre
i, sense cap problema,
al següent programa
doncs,
tenim oportunitat
de donar-vos
tota la informació
que necessiteu.
Sí, perquè, de fet,
avui la ruta
que volia dir
era des d'escaladell
fins a Cabacers,
per la folla
i...
Doncs aquesta ens la guardem,
la deixem,
perquè sí,
els rullens tenien interès
que parléssim
d'aquesta l'alermita
de Sant Bartomeu.
Ha valgut molt i molt
la pena.
Pep Calvet,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i molt bon cap de setmana.
Molt bé, igualment.
Adeu-siau.
Adeu, adeu.