Joan Fuster, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, com esteu?
És qui obre aquesta volta al món en 30 dies.
Jo encara et podria...
I no he mirat l'arxiu, però encara podria explicar
molts detalls que tu vas explicar l'any passat
en aquest espai, el viatge al Brasil.
Quan arribes tu als països,
jo crec que ràpidament
t'avilles mentalment
com la gent d'allà i comença a trepitjar territori.
Bé, efectivament,
per la nostra feina, a més a més, això és una obligació.
Hauria de ser una obligació
per qualsevol viatger,
però per la nostra, encara més,
és obligatori de totes.
Si aneu a qualsevol
l'enciclopèdia, si aneu a internet,
lògicament trobareu
moltíssima informació formal
sobre Burkina Faso,
que és el destí d'avui amb Joan Fuster.
Però com que això ho podeu trobar
de qualsevol manera,
aprofitem el temps
i parlem de les impressions
d'aquest home
que viatja i treballa
una mica a l'hora
i a vegades és difícil
de limitar
quina és la funció
de viatger
i quina és la funció
d'expert
que va a treballar.
D'entrada,
Burkina Faso vol dir
el país dels homes dignes.
I això té una història molt bonica.
Té una història molt bonica,
sí,
perquè pels que ja tenim una edat,
Burkina Faso
convé recordar que és,
o abans es deia,
Alto Volta.
És un país
que es va independitzar
de França
no fa gaire, tampoc,
perquè va ser els anys 60
i, clar,
li havien de posar un nom.
Sempre passa
quan un país s'independitza
que envia el nom
que li va posar la metròpoli.
I en el cas de Burkina Faso
li van posar Burkina Faso,
que Burkina
amb llengua mossi,
que és la llengua més comuna,
bé, la cultura més comuna a Burkina,
el 40% són mossi,
vol dir dignitat dignes
i Faso
vol dir pàtria
en la llengua diola,
que és una altra llengua comuna
a Burkina Faso.
I fixa't tu,
li van posar un nom en el país
que responia
a dues cultures,
a dues llengües diferents
en una altra època,
fins i tot enemigues, també.
Això vol dir molt d'un país, no?
Quan ja li posen
un nom composat
per dues cultures diferents
i d'aquí va sortir
Burkina Faso.
Hi ha una voluntat
de crear un projecte comú,
sens dubte,
més enllà
del que són
les diferències tribals.
Per exemple,
parlant d'un país
que has esmentat dues llengües,
però si no vaig a Rada
té més de 60 llengües,
dues religions fonamentals,
cristianisme i islamisme,
l'animisme africà
també és present,
lògicament,
però tu em deies
que els pobles
tenen molt bona relació
entre ells,
que és un país
molt tranquil,
poc conflictiu
respecte
a la terrible situació
d'en molts altres països africans.
És un país molt tranquil
i on un se sent,
tenint en compte
que és Àfrica,
on un se sent molt segur.
Això respon,
si analitzem una mica,
respon a moltes coses.
Malauradament,
Burkina no té res.
Això ho podem matitzar
més endavant.
Jo tinc entès,
Joan,
que fins i tot,
tenint en compte
els paràmetres
de pobresa africana,
és molt pobre.
És molt pobre,
però això també convé
matitzar-ho
i si vols
et donaré impressions.
caldria analitzar
la pobresa.
Jo t'asseguro
que estan a Burkina Faso
no n'he vista.
És a dir,
no he vist la pobresa
que qualsevol persona
que ens escolti ara mateix
pot imaginar,
li pot obrir
aquell imaginari
viatger
o dels mitjans
de comunicació
d'aquella pobresa africana,
d'aquells nens
amb la panxa
gruixada,
amb mosques.
Això,
t'asseguro
que a Burkina Faso
dels 177 països
que es consideren
en el món
és el 176
més desenvolupat.
O sigui,
només hi ha un país
darrere
que em sembla
que és Sierra Leone
més desenvolupat
que Burkina Faso.
En canvi,
jo no he vist
aquestes imatges
en cap lloc.
Per tant,
convindria
matitzar
això de pobresa.
Doncs,
matisem, Joan,
perquè en principi
deies
que no hi ha
aquesta pobresa
probablement
d'altres grans
capitals africanes
que veus els gratacels
i aquelles grans urbs
que hi ha
aquelles diferències,
aquella gran fractura
econòmica,
però aquí potser
tot manté
una mateixa línia.
Sí.
Els poblets
i les capitals,
no?
fa un moment dèiem
que probablement
Burkina Faso
és un país tranquil
i jo deia
perquè no té res.
A veure,
no té res significa
que no té
grans recursos minerals,
no té petroli.
No despertar
l'interès
de les grans
corporacions.
I quan un país
no desperta
l'interès
de ningú,
simplement
no passa res.
És la lògica
més aplastada.
Clar,
això t'ho pots prendre,
depèn de com tu miris,
pot ser bo,
pot ser dolent.
Clar,
és dolent
en el sentit
que no té recursos
i un país
sense recursos
difícilment progressarà.
fins i tot
ni recursos turístics.
Això també,
si vols,
en parlarem.
Però,
en canvi,
això fa que el país
es desenvolupi
amb una certa tranquil·litat,
amb una certa calma,
pausa,
no hi ha conflictes intensos.
N'hi ha com a tot arreu,
no?
Però no es pot comparar
amb molts altres països
africans.
De totes maneres,
és un país
amb una taxa
d'analfabetisme
molt elevada
i fins i tot
de mortalitat
a causa de la sida
com altres països africans.
Sí,
un 75%
de la població
és analfabeta.
És molt això,
Joan, no?
És moltíssim,
és una barbaritat.
La sida
està de bastant,
no el país,
està de bastant Àfrica,
eh?
Però bé,
hi ha coses sorprenents.
A veure,
més de la meitat
de la població
és gent
amb menys de 14 anys.
L'esperança de vida
em sembla que està
al voltant dels 50 i pocs.
Vol dir que
una persona
amb 60 anys
a Burkina Faso
ja ha tingut
moltíssima sort.
I això fa,
això dona un efecte
molt curiós
quan estàs pel país
i és que veus
gent jove
saníssima.
Saníssima,
gent forta,
alta,
portents físics,
homes i dones,
això és molt fàcil
d'entendre.
Les persones
que superen
tota l'etapa infantil
han de ser forts,
química i físicament,
a la força.
Perquè han superat
tota una sèrie
d'obstacles,
malalties,
infeccions,
infinitat de problemes.
Vol dir que
quan tu veus
una persona
que té 20 anys
segurament
és un atleta,
tingui l'edat
que tingui,
segur.
I això és una cosa
que impressiona.
És un país
en què com moltes
altres països africans
continuen
les organitzacions
no governamentals,
treballant,
vull dir que ja
formen part de...
Són desques
estructurals,
bàsicament.
És que últimament
o en els darrers anys
els països africans
o no desenvolupats
diguem-ne que
dins de la seva
estructura de desenvolupament
estan les ONG
sempre presents,
que no sé fins a quin punt
és positiu
o no és positiu
segons els diferents aspectes.
També depèn
de com ho analitzem.
És cert
que jo diria
que en el cas
de Burkina Faso
l'ajuda internacional,
la cooperació internacional
jo diria
que és una...
és la indústria
del país.
Em deies
què faig
quan arribo
a un país?
Em deies
que si
m'implico,
m'embarrejo,
faig una immersió social?
Mira,
la primera imatge
de Burkina Faso
sempre la recordaré,
vaig arribar de nit
a l'aeroport
de Guagadugú,
la meva primera impressió
que no ho havia vist mai
i he viatjat
en vies de desenvolupament.
Un enorme avió
Hèrcules
pintat de blanc
de les Nacions Unides.
No n'havia vist mai cap.
Mira quina cosa més curiosa.
Creien indústria
a les ONGs allà, doncs.
Clar, clar, clar, clar.
Hi havia un enorme avió,
enorme,
bueno,
qui ens escolti
sabrà el que és un Hèrcules,
que és un avió
de caràcter militar,
de càrrega,
dissenyat per la càrrega,
que carrega fins i tot vehicles,
no?
Doncs era de color blanc
i tenia UN
pintat de blau,
enorme,
i em va sorprendre.
Perquè aquesta va ser
la meva primera imatge
i vaig dir,
ai senyor,
quan el primer que veus
ja és un avió d'aquests,
vaig pensar,
què em trobaré?
Però no, no,
efectivament.
I probablement
no m'hi vaig trobar
per aquests ajuts externs
i tot això.
I què vas trobar?
Un cop havies vist la...
Un cop va traspassar
la teva mirada
aquest avió Hèrcules
que et va impressionar,
les primeres impressions
quines van ser?
Bueno, acte seguit
em vaig trobar
amb un col·lapse
a l'aeroport,
vaig estar un munt d'hores
fent un document
que quan...
Hores, realment.
Sí, sí,
aquell document allí...
Bueno, de fet encara
hi deu ser ara,
hi fa més d'un any.
Bueno, aquestes coses
de la burocràcia africana
que era...
Em sembla que vaig pagar...
M'han fet pagar 20 dòlars
per allò
i que no va servir per res,
simplement és una cosa burocràtica,
no?
Aquesta ja és la primera impressió
que dius, ai.
Però bé.
Després em vaig trobar
gent molt amable,
molt calmada,
fins i tot simpàtica,
gent disposada,
molt acollidona,
absolutament i extraordinàriament
acollidora,
molt barrejada,
ètnicament,
lingüísticament,
pel que fa a religions...
El francès és la llengua
que es parla habitualment, no?
El francès, sí,
hem de pensar
que Burkina Faso pertany
a l'àrea,
a la zona francòfona
de la...
És Àfrica Occidental
i allò,
doncs és...
Havien estat
tota aquella zona
colònies franceses.
I clar,
és un país francòfon,
eminentment.
parlaves de l'avió
d'aquestes hores
d'omplir formularis,
però de fet,
des del propi govern
de Burkina Faso,
des de ja fa un quant temps
s'aposta pel turisme
com una indústria
que realment revitalitzi el país.
Sí, sí,
això és molt comú
als països,
com dèiem fa un moment,
que no tenen res.
I això és un risc.
I la nostra feina
va ser aquesta.
És a dir,
a nosaltres ens criden
i ens diuen
escolteu,
ens interessaria
que algú ens fes...
No explico com va ser,
perquè és rocambolesc
i seria molt llarg,
però van donar amb nosaltres.
I ens van dir,
escolta,
ens interessaria molt
fer una planificació,
un disseny estratègic
de com podríem desenvolupar
nosaltres un turisme
que fos sostenible
i totes aquestes...
Sembla una idea genial
perquè és el que fem,
a més a més.
I així va ser
com ens vam reunir a Madrid
aprofitant un futur,
amb les autoritats
de Burkina,
les autoritats turístiques
de Burkina.
Les autoritats turístiques
de Burkina
eren una senyora
grossíssima,
enorme,
simpàtica.
Aquesta és la imatge
que tenim també.
Sí, sí, simpàtica.
Simpàtica,
que era Àfrica
en si mateixa.
D'acord?
Molt amable.
I ens va dir,
mira...
Una tonassa
d'aquelles estupendes.
Sí, vestida
amb un vestit
d'aquells
de 2.000 colors
fantàstics.
Bueno, estupendo.
Ens va atendre,
genial.
I ens va dir,
mireu,
nosaltres us obrirem
les portes del país,
parlareu amb qui calgui,
us portarem amunt,
us portarem avall,
però el que no us donarem
és un sol dòlar.
És a dir,
qualsevol cosa
que signifiqui
gastar diners,
ni tan sols
una ampolla d'aigua,
és impossible.
No us ho podrem donar.
Esteu disposats a fer-ho?
I vam pensar,
home,
això és claríssimament
un projecte de cooperació.
Més cooperants
que en aquesta ocasió
no ho estan.
Exacte.
Ens està clar
que això és un projecte
de cooperació.
I després d'una anàlisi
profund,
ens vam atrevir
a fer un estudi
sobre possibles estratègies
de desenvolupament turístic
a Burkina Faso,
que és complicadíssim,
és difícil.
I això,
a vegades,
és un error
en el que cauen
molts països
que no tenen res.
Pensen en el turisme
com aquell clau ardiendo,
allò de dir,
bueno,
no tenim res,
doncs que vinguin a visitar-nos.
Però clar,
tothom es pensa
que és turístic.
És a dir,
tothom,
no sé per què,
creu que el seu poble,
i aquí parlo per nosaltres mateixos,
el seu poble,
la seva sèria,
la seva sèria,
a la ciutat,
el seu país,
tenim coses boniques
que les vinguin a veure.
Per allà tenen sabana
i animals salvàtics
i de tot això una mica,
però és un país...
Sí, però no.
És a dir,
sí, però no.
És a dir,
a veure,
a l'estudi al final
va donar uns resultats,
que ara,
si vols,
els explicaré.
Però, per exemple,
Burkina Faso no té res
que sigui dins
de l'àmbit turístic internacional.
Estic parlant ara
d'unes estructures turístiques
a nivell d'empresa
que li pugui interessar
fer negoci
en un país com aquest,
d'enviar turistes,
diguem-ho així,
enviar turistes.
Doncs no té res.
Burkina no té grans felins,
no té safaris
que es puguin visitar,
no té...
paisatgísticament
és un país
més aviat,
entre cometes.
És pla,
amb poc relleu, no?
És pla,
la muntanya més alta
té 700 i pocs metres,
la més alta, eh?
Això no vol dir res,
tampoc.
Hi ha països...
al costat tenen un país com Mali
que és turísticament
molt més potent
i també és un país plat,
de fet,
és desert, eh?
I en canvi,
turísticament és molt més potent
perquè té unes icones,
unes icones com serien
el País de Gon
o com seria
doncs Tumboctú
en si mateix
i Burkina,
tot això no ho té,
no té res.
Que té les seves cabanes,
els seus poblats...
Exacte.
Al final...
Estar en un lloc...
A més a més,
Burkina Faso és un país
molt desafortunat
fins i tot
en la seva ubicació geogràfica.
El que passa
és que allí se n'enriuen
fins i tot d'això.
Això que m'he deies abans,
que tenen un sentit
de l'humor extraordinari.
Sí,
se n'enriuen
de la seva pròpia
fins i tot mala sort.
Per exemple,
hi ha un riu
que és riquesa,
que és el riu Níger.
És un riu,
des del punt de vista
del desenvolupament,
és un riu potent
que porta riquesa,
com tots els rius
en aquestes àrees.
I el riu Níger
gairebé envolta el país
i no hi entra.
És com si ho haguéssim fet
expressament, no?
Exacte, exacte.
O sigui,
li dona gairebé el tom
a tot el país,
l'envolta,
però...
I esquiva.
Sí, sí,
sempre l'esquiva.
I d'això
ells se n'enriuen.
Mira si tenim mala sort
que fins i tot
el Níger ens evita.
Escolta, Joan,
aquesta senyora estupenda
que a futur us diu
de franc,
per la patilla
que diríem plenerament,
m'heu de fer un projecte
de turisme sostenible.
Quina idea del turisme
volen ells?
Aquella de risor
amb pulsareta
gran complexa
o realment
fer un turisme
justament amb aquest nou concepte
que hi ha ara a l'Àfrica?
Ells,
aquesta senyora,
era conscient
que Burkina
és un país
que a priori
no té recursos turístics.
Llavors,
aquests que sembla ser
que en puguin saber
alguna cosa de tot això,
que vinguin
i que analitzin
i que vegin
i que ens expliquin
a veure què podem fer.
Bé,
per resumir,
al final de tot,
bé,
ella ens deia,
el recurs que ella ens venia
era l'amabilitat,
la simpatia de la gent
i tu dius,
ja no anem bé.
Quan un,
clar,
quan un et ven això
com a recurs turístic
dius,
això és que no hi ha res,
és que això és que no té res més,
no?
Estem exigent una mica,
sí que hi ha quatre coses,
però no són potents
com per atraure...
Ni platges paradisíques
ni res d'això.
Com per impulsar
una persona
que visqui,
que et diré jo,
a Noruega
per fer el viatjar a Burkina
no té prou recursos
com perquè l'altre...
Dit d'una altra manera,
hi ha països al voltant,
com Senegal,
per exemple,
que sí que ho tenen...
Que per una experiència africana
tens una oferta
molt més variada.
Molt més àmplia,
molt més àmplia.
Bé,
resumint,
per no avorrir a ningú,
al final,
efectivament,
aquesta senyora tenia raó.
És a dir,
una de les coses
que vam decidir
o que vam...
que es van despendre
de tota l'anàlisi
que vam fer
va ser que efectivament
si havíem d'apostar
per un recurs,
aquest recurs
eren les persones,
la gent.
És a dir,
vam dir que...
O vam decidir
o vam pensar
que a Burkina
el recurs turístic
que té
és l'antropologia,
la varietat de cultures,
la varietat d'ètnies,
les tradicions...
És riquíssim,
absolutament ric.
Ric.
I, a més a més,
amb moltes possibilitats
de ser visitades.
i amb un estat,
diguéssim,
entre cometes,
de conservació,
molt bo.
d'aquí ve
que sigui bo
fer una planificació turística
perquè si això
se t'enva de les mans
pot ser altament perillós.
És a dir,
ara et trobes
amb un patrimoni cultural
riquíssim
que està,
no intacte,
però quasi bé intacte
i això cal saber-ho gestionar.
La paraula és aquesta,
cal saber-ho gestionar.
Hi ha gent que diu
que això s'ha d'explotar.
A mi no m'agrada gens
aquesta paraula.
Sí, va explotant,
té la connotació
que buides alguna cosa,
no?
No, però a vegades
fins i tot els governs locals
ja t'ho diuen així,
diuen,
això ho hem d'explotar.
No, no, perdó,
no ho explodem.
Això gestionem-ho,
mirem-ho de gestionar,
mirem-ho de fer-ho bé,
no?
Perquè si ho fem bé
potser ens beneficiereu tots plats,
el turista,
perquè tindran
unes experiències naturals,
reals i molt maques
i vostès perquè tindran
uns ingressos
d'alguna manera sostenibles
i les pròpies comunitats locals
podran viure d'això
d'una manera tranquil·la
i sense que sigui
una avalanxa.
A tu ja has estat,
si jo demà dic
Joan, vull anar a Burkina Faso,
acompanya'm i fes-me de guia,
què m'ensenyaries
de Burkina Faso?
Tu passaries bé,
tu passaries bé.
Sí?
Sí, perquè podríem visitar,
home,
hi ha dos grans capitals
que són Oagadu
i Bobo di Olaso
que són rescindibles.
Entre cometes.
És a dir,
per un viatger no cal.
Vull dir,
és el lloc d'arribada
i el lloc de marxar.
És on Oagadu
té un millor
o més o menys d'habitants
i és la típica
urbs africana
desendreçada,
etcètera, etcètera.
No té massa gràcia.
Però sí que en té
la resta del país,
les comunitats
i els pobles
i la seva diversitat.
Perquè pots passar
d'un poble,
per exemple,
un poble
que sigui de religió
musulmana,
a uns quilòmetres
al costat
n'hi ha un
que són animistes
i uns quilòmetres
més enllà
són de pràctica
cristiana.
I això és molt divertit
perquè veus
que la seva organització
és absolutament diferent,
que viuen
d'una forma diferent
i que viuen
amb una harmonia
genial.
Llavors,
són molt acollidors.
Els estrangers
els reben bé,
és que clar,
de moment encara
tenen molt poques
experiències
de rebre persones
i la persona,
en principi,
la persona que va allà,
com que és una persona
conscienciada,
no és el turista,
entre cometes,
el guiri.
Ah, efectivament.
Normalment,
el que avui decideix
anar a Burkina Faso
ja també
és un turista diferent,
és un turista
que té ganes
de descoberta,
de descobrir cultura,
de conviure,
no són aquells autocars
que arriben,
baixen,
fan la foto,
a veure què tenim
per comprar
i marxem.
que és una altra tipologia
de turista.
I aquesta cosa
del xeringuito
i la botigueta
i el vendet pel carrer,
això no s'ha desenvolupat
tampoc.
Que moltes vegades
va en paral·lel
a aquell turisme
d'explotació
que dèiem.
Home,
a les grans ciutats
sí que es veu,
a les grans ciutats,
doncs bueno,
com et diria,
per exemple,
hi ha una cosa
que és evident,
els xinesos
estan conquerint
o inveint,
no sé com dir-ho,
Àfrica.
I això té un perill,
l'estan plastificant.
Burkina Faso també?
Sí, sí,
Burkina Faso també.
Totes les motos
són xines,
totes les bicicletes
són xineses,
tots els recipients
ja no són de fang,
sinó que són
d'uns plàstics
que els veus
a tota l'Àfrica,
que són de color
groc i blau
o groc i verd,
fabricats a Xina,
es trenquen
al cap de dos dies.
De fet,
són els únics
que s'estan sortint
de la crisi,
ara,
els xinesos.
Llavors,
això fa pensar
i dius,
mare meva,
d'aquí dos dies
fins i tot
les quatre coses
artesanes
que venguin aquí
fins i tot
més que no siguin xineses
aviat.
Clar,
perquè Joan,
bàsicament
la gent deu viure
de l'agricultura.
Eminentment
agrícola,
sí.
I en alguns llocs
gairebé
d'una economia
de subsistència
que és la recol·lecció
i poca cosa més.
Has de pensar
que és un clima
també desafortunat
perquè
és molt sec
i quan no és sec
i plou,
plou molt o massa.
I crea
bastant desastre
la pluja
quan cau.
Fa un parell d'anys
tinguin des
que va haver-hi
un problema molt greu.
De fet,
el viatge que havia de fer
jo el va haver d'ajornar
arrel de les inundacions.
És a dir,
quan no plou
perquè no plou
i quan plou
perquè plou massa.
I això
està donant
un procés
de desertificació
enorme.
Enorme.
El país,
com molts països
d'aquest àmbit,
s'està desertificant.
Desertificant
vol dir que s'està desertitzant
antròpicament
per efectes
del canvi climàtic.
Ara això
ens allargaríem,
és molt interessant
però ens allargaríem
i no és el cas.
Però és un país
que a poc a poc
s'està desertificant.
Hi ha petites iniciatives
molt interessants
promogudes
per organismes
internacionals
de diferents conreus,
etcètera,
però de fet
és un país
efectivament
eminentment agrícola
i d'una agricultura
en perill.
D'una agricultura
en perill
per qüestions del clima
i per qüestions
d'efectes
també externs.
La base és l'arròs,
tot i que jo tinc
en des que han intentat
altres conreus.
No,
la base,
a veure,
mengen molt d'arròs.
Mengen molt d'arròs.
Però ells no en conreuen
d'arròs,
l'importen.
Aquest és un altre problema
molt interessant.
I justament per això
jo tinc entès
que fa temps
que intentaven introduir
algun altre conreu
de cereal propi.
Exacte,
el cereal propi d'allí
seria el mill,
que de fet
és un cereal africà.
Ells importen arròs
i mengen molt d'arròs
com a molts països africans
i aquesta rosa
els ve de fora.
És una mica absurd,
no?
És absurd,
però el món funciona així.
El món és absurd,
de fet,
no sé què hem de descobrir ara.
Hi ha una cosa que es diu
sobirania alimentària
o seguretat alimentària
que justament
treballa aquestes qüestions,
treballa el fet
que cada país
pugui conrear
allò que és natural,
allò que es crea
de forma natural
i allò que els seus pobladors
estan acostumats a menjar.
Pensa que molts països africans
conreuen cafè,
cacau,
cotó
i ells no el fan servir.
Ho fan per l'exportació.
I ells estan passant,
quan realment
si conreessin allò
del qual se podrien alimentar
no en passarien tanta.
Són aquelles paradoxes
i un cert cinisme internacional
que fa que això
no funcioni gens bé.
Una cosa és el conreu
i aquesta economia
de subsistència
al viatger
i la viatgera
també se sent atret
per la cosa gastronòmica.
Ens quedem que només
és l'amabilitat
de la seva gent
perquè la gastronomia
tampoc ens pot atreure
a ordina fas-ho?
Jo, si vols,
t'explico una recepta
extraordinària de gos.
De gos?
Alguna raça en particular?
No, qualsevol gos.
Qualsevol gos serveix?
Molt bé.
Va haver una vegada
un senyor
es resistia
a parlar-me d'això
i quan me va comentar
que en menjaven
perquè jo vaig
jo em vaig adonar
que...
No hi havia gossos
pels carrers?
No.
És igual,
seria massa escatològic
el que diria jo ara.
Però em vaig adonar
que amb els gossos
passava alguna cosa
i un senyor em va dir
no, no,
és que aquí se'ls mengem i tal.
I quan va veure
que jo d'alguna manera
no em vaig escandalitzar
sinó que em vaig interessar
per aquest fet
es va animar
i em va explicar
una recepta
fantàstica
amb unes sabetes
amb un marinat
i tal
i vaig pensar
bueno,
molt bé.
I es va entusiasmar moltíssim
el fet que jo l'escoltés
i me notés
fins i tot
la vaig a notar
però és un plat extraordinari
de festa
és habitual?
No, no és un plat de festa
extraordinari
simplement és un plat més
quotidià
d'allà.
Clar,
t'has de buscar la vida
per menjar cada dia
i menjar bé.
A veure,
mira,
jo per compensar-li
aquesta explicació
li vaig explicar
què fem aquí
amb els gossos
i no va poder més
va anar a cridar
a tots els seus amics
que estaven pel voltant
els va fer venir
els va fer seure
i em va demanar
que ho tornés a explicar
i li vaig demanar
com portem els gossos
al veterinari
com hi ha psicòlegs
de gossos
com els vestim
com els alimentem
jo crec que encara
estan revolcant-se
i rient
és a dir
doncs encara que rien
i no s'indignaven
de pensar
els tracteu millor
que els nostres nens
però feien la senyal
saps aquest senyal
que ens posem l'índex
aquí al pols
volguem dir
aquests estan bojos
és a dir
que quan nosaltres
ens escandalitzem
per una recepta de goss
ells fan el mateix
quan tu li expliques
que portes un goss
amb un psicòleg
i em deien
i per què portem un goss
al psicòleg?
bé Joan
però no ens enganyem
tu i jo
jo crec que també
faríem aquest gest
a les temples
de pensar
que porta el goss
a psicòleg
exacte
però vull dir
que no ens estranyem
determinades costums
perquè les nostres
per segons quines cultures
també són ben estranyes
i escolta una cosa Joan
tenen un coneixement real
perquè tenint en compte
la precarietat econòmica
com altres països africans
a tema internet
televisió
satèl·li
tot això
no deu estar tan implantat
sobretot als poblats
com altres països africans
en el cas de Burkina Faso
tenen una idea
de com és Occident?
sí
avui en dia
això és inevitable
inevitable
i aquest tòpic
que sempre parlem
sobretot del futbol
ha arribat a tot arreu
continua també
amb el tema del futbol
a tot arreu
mira, recordo
una població
que es deia Sigla
Sigla Kulpele
una població musulmana
per cert
molt ben organitzada
que jo vaig notar
de seguida
que tenien un petit nivell
superior econòmic
a la resta dels llocs
que jo visitava
del país
i vaig veure molts nanos
amb samarretes
amb llocs de futbol
del Milan
de l'Inter
de la Roma
tot eren equips italians
i em van explicar
que és que en aquell país
tothom emigrava a Itàlia
hi havia una important comunitat
de Burkina Besos
que els habitants
de Burkina Faso
es diuen Burkina Besos
a Itàlia
i el que feien
amb aquestes remeses
feien que la seva població
estigués una mica
per sobre
que moltes del voltant
ja et dic
molta canalla
anava amb roba
d'equips de futbol
italians
vull dir que
potser no tenen
recursos tecnològics
massa elevats
però sempre hi ha
alguna tele
sempre hi ha
algun ordinador
sempre hi ha
alguna cosa
que els connecta
en el món d'aquí
això també a vegades
causa aquest efecte
que s'emmirallen
d'una forma exigerada
i tampoc no és bo
però no els dels països
africans
on hi hagi més índex
d'emigrants
no
en general
no
a veure
no
i els que emigren
a veure
emigrants
no en tenen niu
no no
això segur
això està clar
però i els emigrants
que tenen
els emigrants
van a països del costat
Costa d'Ibori
a Togo
Benin
els països
que envolten
Burkina Faso
es desenvoluparà
un projecte turístic
a Burkina Faso
ja s'ha fet
ja s'ha fet
però a veure
s'ha fet
amb un perfil
baixíssim
molt baix
no sé
com es anirà
desenvolupant
però el que sí hem fet
és a veure
aquest projecte
val a dir
que es va fer
comptant amb tres parts
una la universitat
l'altra
una ONG
i l'altra
una tercera
importantíssim
i fonamental
una empresa de viatges
que fa viatges
d'aquest tipus
o més alternatius
entre els tres
ho vam tirar endavant
i vam aconseguir
crear una ruta solidària
diguem-ho així
no és que m'acabi
de fer el pes
aquest nom
una ruta solidària
en la que es traslladen
persones
d'alguna manera
conscienciades
a visitar
aquestes comunitats
per les quals
nosaltres vam transitar
en unes condicions
concretes
i bé
aquesta línia
d'aquestes rutes
ja les hem creat
ja les hem fet
ja hi han anat
visitants
sobretot de Barcelona
a visitar Burkina
i on dormen
amb les comunitats
les comunitats
poden arribar
a aquest poblat
que deies
musulmà
per exemple
i hi ha un espai
a habilitat
ells han fet
una cosa molt interessant
que també formava part
d'aquest projecte
que és que han fet
una petita rèplica
del seu poblat
al costat
llavors
de manera que el turista
pot dormir
sense alterar
la quotidianitat
de la població
pot dormir
en unes cases idèntiques
al costat
a la vora
es pot sentir
Burkina què?
Burkina B
Burkina B
per una temporada
Burkina B
per una temporada
i dormen allí
mira
saps quines són
les diferències
d'unes cases
i les altres
que les cases
dels burkina besos
de les comunitats locals
no tenen porta
i la dels turistes
tenen portes
que es poden tancar
amb candal
mira que curiós
clar
és que els primers
no tenen res a perdre
i els segons
guarden les motxilles
guarden les càmeres
i volen
sobretot
que es pugui tancar
molta seguretat
Joan
com sempre
una aproximació
de puntetes
a una experiència
hi ha algun viatge
previst
properament
relacionat amb la teva feina
o a nivell particular?
meu sí
jo estic ara
a l'espera
d'anar a l'Iban
també per una reunió
que té a veure
amb una col·laboració turística
per això
ja és d'un nivell superior
perquè és un encàrrec
de les Nacions Unides
és unir tres ciutats
una ciutat
de l'Iban
que es diu
Balbeck
amb Tarragona
i una tercera
que estem veient
Jordana
que es diu
Madaba
i les tres
tenen en comú
un elevat patrimoni
cultural
i que això
probablement
ens unirà
pren apunts
perquè quan tornis
ens hauràs d'explicar
i tant
moltíssimes gràcies
Joan Fuster
coordinador de la URB Solidària
com sempre
un plaer
disposar
adeus ja
adeus