Ara són dos quarts d'una del migdia, tres minuts i mig, matí de Tarragona Ràdio,
una versió més reduïda.
Començàvem a les set fins a quarts de deu, que s'ha iniciat al plenari,
i ara continuarem fins al final, fins a dos quarts de dues, amb el programa TASTA,
aquest espai que convida la població a deixar de fumar,
participant en un programa per deixar el tabac, però que alhora també és un concurs.
Ens recordem que en aquest concurs del TASTA poden participar totes les persones residents al Camp de Tarragona
que actualment siguin fumadores i que consumeixin tabac regularment des de fa més d'un any
per participar només cal emplenar la botlleta corresponent
i fer una coximetria que estarà avalada per una o una professional sanitària.
Aquestes inscripcions es poden fer de l'1 al 29 de maig als centres d'assistència primària
amb l'ajuda de personal mèdic o d'infermeria,
i el dia 29 a l'estant de la campanya TASTA instal·lats a la Rambla Nova,
perquè de fet ja comença, com aquell que diu el compte enrere,
el dia 30 de maig és quan s'ha de deixar de fumar.
I qui pugui acreditar, i això se farà amb proves, coximetries, etc.,
que porta un mes sencer sense fumar,
doncs entrarà el dia 30 de juny en aquest mateix programa
en un concurs, en un sorteig en el que regalarem un viatge d'una setmana
per a dues persones a Tunísia,
un abonament per a dues persones per al Festival d'Estiu 2009
i un abonament d'un any per a les instal·lacions esportives municipals de Tarragona.
Deixar de fumar no és fàcil, però tampoc no és impossible,
i més quan tenim tot un seguit de professionals disposats a donar-nos suport
des del seu coneixement i la seva experiència.
És el cas de Jordi Montllaó, ell és infermer al Centre Muratlles.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Abans d'iniciar la conversa hem estat parlant molt i molt del tabac
i jo tinc la sensació que els professionals de la salut
en sabeu moltíssimes coses, del que fa el tabac i de com el podem deixar.
Sí, certament fa molts temps que els professionals de la salut
sabem que el tabac és un nociu que danya la salut a diferents nivells.
Moltes de les patologies que avui en dia considerem cròniques
s'ha demostrat que millorarien si la gent deixés de fumar.
Hi ha un aspecte que està claríssim, que el tabac no és bo i tot això,
més o menys, tots ho sabem, ho assumim.
I qui no ho sap és perquè vol mirar cap a una altra banda,
per això ho sabem.
Però també sabem que és molt complicat i molt complex deixar de fumar.
I el que és important és que el personal sanitari, infermeria, metges,
també ho sabeu i per això, dins del possible,
tot i que l'esforç del fumador és fonamental,
doneu ajut i suport, ja sigui amb teràpies, amb consell
i sobretot amb molta atenció psicològica.
Sí, mira, el que hem de tindre clar és una cosa.
El fumador no naix, es fa.
I com es fa? Es fa principalment en dos períodes.
Un període d'aprenentatge amb el qual el fumador va interioritzant
les seves vivències amb el tabac.
Primer comença a fumar en certs moments,
en certs moments de pressió social,
en certs moments de pressió psicològica,
festes, exàmens, dificultats de parella.
I després es converteix en un automatisme.
El fumador s'estableix ja com a fumador, com a fumador diari,
que fuma tant tingui problemes com no tingui problemes,
com vulgui gaudir del seu moment de fumar.
I llavors arriba un tercer moment,
un tercer moment que molta gent hi arriba i molta gent no.
i és un moment en què el fumador decideix
què pot ser s'ha acabat, no?,
de prendre del tabac per relacionar-se amb la gent,
per preparar exàmens, per preparar feina,
per viure la seva vida i per tastar la seva vida, no?
Clar, aquí nosaltres, els professionals,
tot això ho hem de conèixer,
perquè hem d'identificar en quin moment.
Basta, nosaltres parlem del fumador,
el fumador consonant,
que és aquell fumador que hi ha una consonància
entre la seva actitud de fumador
i el seu desig de continuar fumant.
Però hem d'aprofitar aquest moment
que el fumador entra en contacte amb els professionals,
un refredat, un control de la seva tensió arterial,
un control de les seves glicèmies,
per recordar-li que aquest hàbit que té és insaluble,
que no l'està afavorint.
I és el moment quan creem la dissonància.
Què és la dissonància?
La dissonància és quan aquest fumador comença a pensar
que potser, certament, aquella actitud que té,
aquell acte de fumar a diari,
un, dos, vint cigarrets,
potser sí que li està fent mal.
I aquí comencen les contradiccions.
Exactament.
I és el moment que,
quan nosaltres parlem que el fumador és dissonant.
Feu el paper de Pepito Grillo,
de la veu de la consciència del fumador.
I sempre avalat, no?
Sempre hi ha una evidència científica que ens diu
que el fet de recordar-li a un fumador
que té un refredat molt fort
i que no, per exemple, no pot especturar,
no pot treure moc,
això és conseqüència del tabac.
És fer-li plantejar, no?
Quan un fumador et diu,
és que porto,
aquest hivern porto el tercer refredat
i aquest últim s'ha complicat,
he tingut una neumonia,
tinc febre, necessito antibiòtic.
i el fet de recordar-li
que, clar,
que com a fumador,
ell produeix més moc
i al mateix temps
el seu organisme és incapaç de treure'l,
això el fa pensar.
I és el moment
que nosaltres aprofitem
per crear aquesta dissonància
i per ofer-li l'ajut, no?
Hi ha un model...
Tot això ho heu de fer,
i perdona, Jordi,
sense pressió.
Exactament.
Perquè pressionar,
a vegades,
no és contra el produc.
Heu d'anar molt d'atacte sempre.
Exactament.
Nosaltres hem de,
com tu ho diies,
hem de fer de pepito a grillo,
però no l'hem de portar.
O sigui,
el que hem de fer a la persona
que sigui una elecció lliure.
Igual que va ser lliure
començar a fumar,
ha de ser lliure a deixar-ho.
Mira,
hi ha un model transtriòric
que és de dos psicòlegs
que van crear només el model
per al fet de deixar de fumar,
que van ser un senyor
que es deia Porchasca
i el seu company
que es deia Clemente,
que van dissenyar un model
de sis etapes
per deixar de fumar.
Estes sis etapes
serien les següents.
Una etapa de pre-contemplació,
el fumador actiu
ni es planteja
el fet de deixar de fumar.
És una idea que ronda d'Ip.
Algun dia
potser deixar de fumar.
I quan canvia aquest
i diu
no, no, jo no deixaré mai de fumar
i canvia
que en aquest algun dia
ja fa un pas.
Ja fa un pas,
ja fa un pas,
ja contempla la idea.
Aquesta seria la segona fase.
Què ens pot passar?
Què ens pot passar
que aquest senyor
o senyora
no passa d'aquesta segona fase.
I nosaltres
pengem l'etiqueta
de contemplador crònic.
Clar, perquè
fins que tu decideixes realment
que deixes de fumar
i prens l'actitud,
aquesta actitud
deu estar latent
durant molt de temps.
Exactament.
No és d'un dia per l'altre,
no passa mesos
i a vegades anys.
No, no, no,
moltes vegades
el que et dic
hi ha fumadors
que eternament
pre-contemplen
la idea.
Deixaré.
Ho deixaré,
però sense ficar
una data, no?
Clar, nosaltres
com avaluem això?
Jo particularment
en la meva consulta
utilitzo dos
preguntes claus.
Una és
vostè vol deixar de fumar?
Poden dir sí,
em poden dir no.
Si em diuen que no,
bé, tranquil,
no passa res.
Quan vulgui,
quan vulgui,
tornem a parlar-ne
o quan torni a vindre
la consulta
a fer-se
qualsevol altra cosa
tornarem a parlar-ne.
D'acord?
Quan diuen sí,
la següent pregunta
és molt important.
em diuen, molt bé,
amb els propers 30 dies
vostè us veu capaç
de marcar-me
una data?
Home,
ves...
Sí,
aquest senyor
o senyor
està preparat.
Per aquí deu haver
una mica de nerviosisme,
no?
Exactament.
No sé,
de dubte...
Perquè, a veure,
hi ha dubtes.
Mira,
el dubte principalment
és
les llegendes urbanes.
Les llegendes urbanes
i pensar que la gent
no serà capaç.
Llavors és quan nosaltres
hem de fer veure la gent
hem de premiar
la seva autoeficiència.
Una persona,
al llarg de la seva vida,
al llarg dels seus dia a dia,
fa coses molt més complicades
i molt més difícils
que el fet de deixar de fumar.
Veus?
Aquest és un plantejament
que no ens passaria mai pel cap,
no?
D'acord?
Aquella senyora
que té dos fills,
que té una feina,
que és fumadora,
el seu dia a dia
és molt més complicat
que el fet de deixar de fumar.
L'educar dos fills,
el portar a una casa,
el complir la feina...
potser aquella cigarreta
és la que presumptament
pensa que l'ajuda a tirar,
no?
Presumptament.
Presumptament,
però curiosament no és així,
perquè aquella cigarreta
que teòricament
és el seu espai,
és un seu espai
que el priva, per exemple,
d'estar amb els seus fills.
És un paradís artificial,
segurament, no?
Exactament, exactament.
O sigui,
el mateix paradís artificial
que és l'excusa
per trobar-nos un espai
per nosaltres mateixos.
Però, clar,
aquell espai
hem de ser suficientment valents
per dir
no, jo necessito cinc minuts.
Cinc minuts per mi
i pels meus sentiments
i pels meus pensaments.
Vole?
Llavors...
I no cal que l'acompanyi
en una cigarreta.
Exactament, exactament.
Exactament.
Perquè llavors,
només està pensant
en el...
mira, sento utilitzar
el paradigma
o l'exemple de la senyora,
no?
Que possiblement és...
No, no,
però és un perfil molt real.
És el que més s'amaga
davant dels fills
del fet de fumar.
Per què?
Perquè, curiosament,
sap que està...
Que no...
Està fent mal fet
i no vol donar aquest exemple
als seus fills.
Vole?
I possiblement és aquest,
no?
Però aquells cinc minuts
que s'amaga la cuina,
que s'amaga el rentador,
que s'amaga la terrassa,
són cinc minuts
que no està gaudint
d'escoltar
la seva música,
de llegir el seu llibre,
perquè s'ha ficat
una autolimitació.
Són cinc minuts
de clandestinitat,
a més a més.
Exactament,
exactament.
És una miqueta
aprofitar això,
no?
En aquest moment
que la gent
contempla la idea,
no pressionar-lo,
però sí acompanyar-lo
a prendre la decisió,
a prendre la decisió
de fer l'acció,
de deixar de fumar.
Que seria la tercera fase,
no?
La persona
és capaç
de fixar una data,
en la qual
ens ho comunica,
nosaltres ho registrem
i l'hi fem de recordatori
i l'ajudem a preparar
aquell dia.
Com s'ha de preparar
aquell dia?
Tenim clar que aquell dia
ja no hi ha més cigarrers,
no hi ha encendres
i preparar-lo una miqueta
i oferir-li
contínuament
la nostra ajuda,
no?
oferir-li el telèfon
del centre,
donar-li una visita preparatòria
per al dia abans,
per al dia després
i acompanyar-lo en aquest procés.
I assumir que serà un dia
completament diferent
als anteriors,
perquè aquell dia notarà
que la seva vida
no és la mateixa.
Exactament,
exactament.
O sigui,
és una decisió
de manifestació
de la llibertat.
De la llibertat
de...
És una decisió lliure.
Jo he decidit
deixar de fumar.
No és l'empresa
que m'imposa un espai
amb el qual no puc fumar,
no,
jo.
Jo deixeixo deixar de fumar.
No és la prohibició
ni la pressió,
sinó la elecció
que he fet lliurement,
fins i tot
assumint
que serà un procés X,
perquè cada persona
ho viu de manera diferent.
Pot ser un procés
llarg, costós,
però no impossible.
Sobretot és aquesta la idea.
Però no impossible,
exactament.
I és el fet
de potenciar
l'autoeficàcia
de la persona,
de dir que
vostè pot.
Com?
Ja ho veurem.
Els camins
són molt diferents.
O sigui,
vostè pot decidir
no deixar tornar a fumar
i no necessitar res més,
possiblement necessitarà
una mica
de recolzament,
de suport psicològic,
potser necessitarem
fer alguna teràpia
substitutiva
o algun fàrmac
per superar
l'addicció física.
L'addicció psicològica
l'haurem de superar
d'altres maneres,
sempre recordant
que ho hem triat
nosaltres
i que nosaltres volem.
Aquesta és la fase d'acció.
Després,
com tu bé deies,
hi ha tot aquest arsenal
terapèutic
que pot servir
d'ajut psicològic,
que la persona
que entra
en aquests programes
no se sent abandonada
ni de bon tros,
però també tu deies
que hi ha
al voltant del món
del tabac
i del tabaquisme,
lògicament,
s'han fet molts estudis,
hi ha moltes teories,
que tot es voreixen
un mateix eix,
però cadascú té
la seva teoria,
però i la motivació?
Perquè la motivació
deu ser fonamental
i deu ser tan diversa
la motivació
de cada fumador
per la teva consulta
segur que han passat
motivacions diverses,
no?
Sí, exactament.
O sigui,
mira,
jo puc recordar,
jo quan algú ve
a la consulta,
la primera pregunta
que faig és
vostè què ve?
Quan em diuen
és que m'envia el metge
perquè deixe fumar.
Mira,
ho sento molt,
treballem sobre això
i l'ajudem a buscar
els seus propis motius.
Quan la motivació és pròpia
tot és molt més fàcil.
quan la motivació
és aliena.
Clar.
Clar,
no ho vivim
com els nostres propis motius
i llavors
es fa molt més difícil.
És la motivació de la salut,
és a dir,
si jo vaig a córrer
cada dia a mitja hora,
soc fumadora,
vaig a córrer
cada dia a mitja hora,
em sento bé,
no em fa mal res,
clar,
la motivació de la salut,
tot i que això és dolent
per la meva salut,
aquí probablement
no la trobaré,
a mi no em destorba
per fer la meva vida,
potser he de buscar altres motivacions.
Tu ets corredora
de mitja hora
setmanal,
dos cops en setmana,
t'agradaria ser corredora
d'una hora
tres cops en setmana
o a més no puc m'ho fer-ho.
Bé,
ja li hem fet la devolució,
ja li hem plantejat
si vol millorar.
No, no,
teniu resposta per tot
a la consulta,
d'això es tracta,
no?
D'això es tracta.
Mira,
a mi m'han vingut motius
des d'econòmics.
És que és un pressupost,
ho vam calcular
amb la cinta d'Aufi
l'altre dia
el que sortia a fumar.
Aproximadament,
mínim,
a l'any
són 1.200 euros.
Imagina't quines vacances
més bones
podem fer.
Vacances
o en un moment de dificultat
tens una mensualitat
de la hipoteca apagada.
I tant,
i tant.
Tens una mensualitat
des de motius
pel fet de
sentir-se millor,
motius de
voler rendir més
físicament,
motius de
salut.
Jo quan algú em veu
diu
mira,
jo és que vull sentir-me millor
la meva salut.
No, no,
explorem.
La salut és una cosa
molt genèrica.
Com et sents ara,
no?
Com et sents ara.
no, mira,
és que jo a mi m'agradaria
no ronca.
No, no,
doncs deixant de fumar
i perdent
un, dos,
tres quilets.
Aquesta és una altra cosa
que no és llegenda urbana
perquè és evident
però això
es pot esmenar
que el sensible
augment de pes
que es dona
una mica de més
potllongat
si substitueixes
el tabac pel menjar,
clar,
això és evident,
no?
Però a veure...
Però no cal substituir-ho.
No, no,
és que no hi ha una substitució.
El fet és
gestionar l'ansietat.
El tabac l'utilitzem
per gestionar l'ansietat
i canviem
el tabac
per la nevera.
Llavors,
és una miqueta
en aquest sentit,
no?
I et dic,
és a l'acció
del fumador
de deixar de fumar
és on nosaltres,
els professionals de salut
hem d'estar
molt
propers a la persona.
La paraula és propers.
Clar, Jordi,
aquest procés
abans de passar
a l'acció,
jo m'imagino
sempre,
no parlem
de fumadors
com un grup homogèni,
sinó tot el contrari,
cadascú té
el seu tempo.
Jo m'imagino
que des del moment
que entrem
per la teva consulta
fins que ja es pren
la decisió
i és el dia D,
pot passar molt de temps.
Pot passar molt de temps.
No és allò
una decisió
que prengui
d'avui per demà?
No, no,
amb el qual
el professional
de salut
el que ha de demostrar
és que sempre està allí.
Sempre està allí.
No està...
No, no...
Mira,
avui venim a parlar
que vostè deixa de fumar.
Vol deixar de fumar?
No.
no torni mai més, mai.
La porta sempre és oberta.
La porta sempre és oberta.
I podem tardar
dos anys,
sis mesos,
una setmana,
però el que ha de tindre
clar
la persona fumadora
que s'attensa
a un centre de salut
per deixar de fumar
és que el professional
estarà allí.
Llavors l'acompanyarà.
L'acompanyarà
en el moment
de contemplació,
en el moment
de contemplació,
en el moment
d'acció,
en el moment
de recaiguda
que forma part
del procés.
Forma part
del procés,
i en el moment
finalment
de cessació.
Quan considerem
que una persona
ha deixat de fumar
totalment,
després de molt de temps
et diuen
no, no,
és que jo ni me'n recordo.
Molt de temps?
Un any, dos anys,
cinc anys?
O també
cadascú del seu tempo?
També depèn del tempo.
Jo he tingut pacients
que després de tres anys
te diuen
jo me'n recordo
de fumar
i de lo bé que em sentava.
Home, però
sempre d'aquella imatge
d'anar pel carrer,
portes tres, quatre anys
sense fumar,
vas pel carrer
i algú passa
pel teu costat fumant
i seguiries aquella persona
i no la segueix
perquè no es pensi
que vull una altra cosa.
No necessàriament.
Perquè hi ha gent
que t'encara...
No necessàriament.
O que assumíem
que fuma.
Això sí que s'han donat casos,
no?
Sí, s'ha donat casos.
A vegades ho comenten
exfumadors.
O i ha somiat
que fumava una cigarreta
i notava el...
Exactament.
Però curiosament
si estires una miqueta
i no entra en interpretacions
de somnis...
Si tu et ve en la consulta
mira que porto un any
sense fumar
però somiat que d'allòs...
Si tu coneixes el fumador
saps que aquesta persona
per exemple fumava
en actes socials,
no?
Bodes, comunions,
batejos...
I tu comences a preguntar
i darrerament
què tens?
No, mira,
és que estem preparant
una celebració.
Clar.
Llavors has de reforçar
l'autoeficàcia
davant d'aquella situació
que possiblement
sigui una recaiguda.
Sí, perquè hi ha qui
renuncia a anar a celebracions
i a la vida social
perquè sap que allò
és un parany
per encendre una cigarreta.
L'hem d'ensenyar
o l'hem d'ajudar
a trobar
els seus mecanismes
per front d'allòs.
Quan parlaves
de recaiguda
en el principi del procés
perquè clar,
estem parlant
que ja en aquest concurs
és un mes,
no?
Les recaigudes
normalment es fan
quan
on sospita
que ja ha consolidat
aquesta posició
d'exfumador
o la recaiguda
es pot donar
a la setmana
a 10 dies
d'inici del procés?
Mira, nosaltres
diferenciem.
Diferenciem.
Per nosaltres
què és una recaiguda?
Una recaiguda
es torna a fumar.
No fumar un dia
una cigarreta.
No, això és una relliscada.
Ah.
Això és una relliscada.
Llavors és una miqueta
el paral·lelisme
que fem
amb frases de famosos
i tal
i llavors és que la caiguda
és possible
però és obligat a aixecar-se.
Vostè pot relliscar un dia
fumar perquè
ha tingut una baralla
amb el seu cap
i estava molt ansiós
i ha fumat una cigarreta
se n'ha donat compte
l'ha apagat a meitat
i seguim el camí.
I no cal que ens aixequem
i no cal que ens aixequem
la consciència
i ens enfonsem.
Ha caigut
i tal.
Què passa?
Bé,
podem caure
i quedar-nos
amb aquella alimentació
i continuar fumant.
Això és una recaiguda.
Això és una recaiguda.
Una relliscada
estem donant compte
és això.
Bé, ho deixo estar
i segueixo treballant.
Hi ha moltes relliscades
en el procés en general?
Poden anar bé.
Poden anar bé.
Però no l'ha de desanimar.
No, no, no.
En cap moment.
Pensa que jo
m'he reafirmat
el que t'he dit abans.
la persona
com a persona
a lo llarg de la seva vida
fa coses més difícils
que el fet de deixar de fumar.
No, no.
Aquesta afirmació
no ens parem a pensar
però realment és així.
La quantitat de decisions
que prenem cada dia
més transcendents segurament.
Exactament.
I més difícils.
Sí, sí.
No, no.
I el moment
que el professional
fem aquesta evolució
parlem de l'autoeficàcia
de la persona
a resoldre
quotidianament
coses molt més difícils
la gent
s'atura, no?
Mira, el gran problema
del fet de fumar
jo sempre dic
que és
un automatisme.
És una cosa
que hem anat
com t'he dit abans
és un procés
d'aprenentatge
que hem anat interioritzant
i hem fet automàtic.
Per què?
Perquè si cada cop
que fumem un cigarrer
tinguéssim d'estar
fent conscientment
ara l'agafaré
del paquet
me'l ficaré
a la boca
l'encendré
mentalment acabaríem
el dia agotat.
T'ho imagina't
fet aquest exercici
de fer conscient
aquest exercici
20 vegades al dia.
És exponencial
el fet de fumar
per tant
no, no
llavors
és això
tu incorpores
automàticament
i moltes vegades
el fumador
et diu
és que
dels que em fumo
5 o 6
són els que necessito.
Per tant
l'addicció física
a la nicotina
hi ha qui
li atribueix
una part molt important
d'aquest hábit
té la seva importància
però és relativa.
És relativa
jo és que veig
que parles més
de la línia
d'aquest automatisme
d'aquesta addicció
més aviat
social
psicològica.
El que passa
és que aquest automatisme
el que potència
és aquesta necessitat física.
Clar.
No és el mateix
identificar
aquells 4 o 5 cigarrets
al dia
que és
perquè la quantitat
de nicotina
en sang
ha baixat molt
que el fet
de mantenir
aquesta quantitat
de nicotina
a la llar
de tot el dia.
Clar.
Amb això
que aconseguim
evitem
el síndrome
d'abstinència
i el sentir-nos malament.
una miqueta
trenant
atreviar
el fil conductor
és això
és identificar
la feina professional
és identificar
en quin moment
està la persona
i ajudar-la.
Si està en un moment
de contemplació
fer-li veure
que aquella actitud
que té envers el tabac
no és la més favorable
a ell
el moment
que contempla
aquella idea
és el fet
d'ajudar-lo
a prendre la decisió
final
el moment
que pren la decisió
final
i que entra
en acció
ajudar-lo
dient-li
que estem allí
i si hi ha
una recaiguda
fer-li veure
que pot continuar
que no és un pas
atràs
que pot tornar
a prendre la decisió
i finalment
quan hi ha
una remissió
quan finalment
aquella persona
és una exfumadora
això
depèn de la guia
clínica que utilitzi
si està parlant
de sis mes
o d'un any
és felificar-la
Escolta una cosa
això dius
exfumador
d'alguna manera
sempre està latent
és com la persona
que veu
o que té
un altre tipus
d'addicció
fumador
inactiu
perquè clar
no sé
exfumador
si és realment
exfumador
alguna vegada
a la vida
o sempre
has d'estar
matent
jo penso
que sí
però és com
tot
és com tota la vida
és com aquella persona
que té un sobrepes
i que s'aprima
i que és exgrassa
o no és exgrassa
ha de continuar
una cosa és ser prim
i una altra és ser exgràs
exactament
prim podríem ser
que és de Constitució
però aquella persona
que ha fet un esforç
per cuidar-se
és que el denominador comú
de l'activitat física
de deixar de fumar
de el beure moderadament
o el deixar de beure
o tenir un aliment
de seguretat
és estimar-se
i és cuidar-se
teòricament
avui som 19
el 29
és el dia
que podem
fer la inscripció
a l'estand de la Rambla
de la campanya Tasta
si no ho hem fet abans
al nostre centre
d'assistència primària
el dia 30
de maig
és el dia
que ja no fumem
que ja
hem fet desaparèixer
tabac
encenedors
sandrés
a dia d'avui
en quina fase
d'aquestes
haurien d'estar
els fumadors
que vulguin deixar
de fumar el dia 30
amb acció
amb acció ja
amb acció
la decisió està presa
has ficat una data
el que et diia abans
donem 30 dies
aquests dies fumant
com a desesperats
segurament
no necessàriament
a vegades es dona aquest cas
dius calla
que em saturaré molt
i així no tindré ganes
és una tècnica que tenim
el fet de la saturació
a veure si aborreixen
com a mínim
els primers dies
que et faci fastid
exactament
l'aversió que se'n diu
però
ha d'estar en acció
la decisió està presa
i ha d'anar
desautomatitzant
l'acció
si parlàvem d'automatisme
els dies abans
del dia D
el que fem és
desautomatitzar
intentar reduir
intentar fer conscient
aquest acte de fumar
per veure on està el parany
com tu dies abans
és una decisió personal
no hi ha dubte
però entre
iniciar aquest camí en solitari
o recolzats
pels professionals
de la salut
que estan amatents
des del primer moment
que prenem la decisió
fins que el tabac
ja forma part del passat
la veritat és que
és molt
però molt més senzill
tenir aquest suport
dels professionals
de la salut
com Jordi Montlleu
que és infermer
al Camp Muralles
recordin
al Camp Muralles
qualsevol centre
d'assistència primària
del Camp de Tarragona
poden fer la inscripció
és una bulleta
de color verd i blau
posa tasta la vida sense fum
tasta la teva llibertat
hi ha unes dades
gens compromeses
els hi faran l'ecosimetria
i aleshores
a banda de deixar de fumar
doncs poden guanyar
un viatge a Tunísia
Jordi moltíssimes gràcies
un plaer
hem après moltíssim
moltes gràcies a vosaltres
ja ens anirem retrobant
en aquesta campanya
molt bon dia
adeu-siau
adeu-siau