Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ens ha agafat un atac de nostàlgia mentre sortia a la publicitat,
Francesc i una servidora parlàvem que la nit de Sant Joan,
i això és una cosa personal que vostè veieu,
escolta, les vostres coses personals no ens interessen,
però les comentem perquè de ben segur que vosaltres compartiu aquest sentiment.
Parlaven de les rebelles de Sant Joan de fa molts i molts anys,
quan fèiem els terrats de les cases.
Sí, sí, sí. Home, jo en el meu cas, en pati d'obres,
perquè el meu avi era paleta i llavors normalment la casa que estaven fent,
allà el pati cremàvem taulons i coses.
Allò que a algú li pot semblar una mica nostàlgic del serrat,
allò de les fogueres i agafar els branquillons i aquelles coses,
això es feia i no fa tant, i privadament es feien les fogueres al carrer.
Era un altre moment, no era tan complexa,
la ciutat, lògicament, s'actuava d'una altra manera,
i recordàvem ara també amb el Francesc,
ell ho feia a un pati d'obres perquè el teu avi era paleta,
em comentaves, i jo recordava els terrats típics d'estendre la roba,
que aquells dies no es penjaven ni llençols, ni mitjons, ni calcetes,
es penjaven banderins fets amb paper seva de colorins,
i allà, doncs, escolta, es feien les rebelles.
Mira, un moment nostàlgic.
Era bonica, a més, la recol·lecta de mobles i de coses velles.
I tant, totes les andròmines.
Anaves a guardar-les ja tot l'any.
De totes maneres, a veure, Sant Joan sempre ha sigut
i serà una de les nits més boniques de l'any, no ens enganyem.
Abans, ara i després, amb noves formes,
amb rebelles a la platja del Miracle, en fi,
sigui com sigui, és una festa magnífica.
És una festa molt maca, llàstima que jo treballo aquella nit
i sempre m'hi apunto tard, però s'ha de disfrutar.
Que perquè aquesta festa sigui maca hi ha molta gent que treballeu.
Vosaltres que esteu a la restauració,
gent que treballa en centres sanitaris,
els bombers aquell dia és terrible, en fi.
Molts treballen perquè altres ens ho passen bé.
Què hi farem?
Avui farem tàrtars.
Avui tàrtars, sí.
Que també se'ls podeu apuntar per la rebella,
que és una bona solució, perquè són plats freds,
que es poden anticipar i que venen molt de gust
i, sobretot, que hi ha molta varietat.
I, a veure, jo avui us donaré més que res,
a veure, us donaré receptes concretes,
però el que vull que aprengueu avui
de el que us expliqui és idees.
Que aprengueu idees i que hi poseu imaginació
i feu els vostres variants sobre aquests tàrters.
Més que res, el que he preparat és varietat,
perquè per trencar una miqueta el típic estic tàrter,
que seria una miqueta el plat més típic,
més conegut,
i, de fet, l'origen d'aquest producte,
però, doncs, que el podeu derivar cap a qualsevol tipus
de preparat cru, picat i amanit amb diferents coses,
doncs, podem fer-ho amb verdures.
Per exemple, jo, mireu, us no he preparat un de verdures
perquè us feu una idea.
Primer que res, dir que pels tàrters va molt bé tenir escalunyes.
L'escalunya és aquella ceba més ovalada, petitona,
que és molt dolça.
És francesa, d'origen, no?
És francesa, d'origen, o, bueno, no ho sé això exactament, però...
Això no ens ha de crear per judicis, eh?
No, aquí se'n fa, eh? Se'n fa i de molt bona.
Però l'important és que sigui una ceba molt dolça.
Però generalment l'has d'encarregar a l'escalunya.
Sí, sí, sí, sí.
Es troba, en alguns, sobretot parades del mercat, però...
Ara comença a ser l'època, eh?
I llavors, doncs, se'n troba més sovint,
però són ovalades i petitones, d'acord?
I la probabilitat que tenen és que són poc coents
i són molt aromàtiques i molt dolces.
Llavors, per menjar crua és molt bona.
Deixa'm fer un petit parèntesi.
Tenim el llibre, ni que ho hagués fet jo,
de Lluís Morral,
les 115 receptes de cuina per Herola Editors,
que també avui regalarem un exemple a alguns oients.
Ja se'ns acudirà la pregunta.
Ens hem deixat el guió a casa.
Però la pregunta anirà relacionada amb els tàrtars.
Sí, sí, sí, sí.
La plantegem, sí, sí.
Mireu, doncs, les escalunyes.
Quasi tots els tàrtars que porto n'aporten, d'escalunyes.
Doncs mireu, en aquest cas serà un tàrtar de verdures
que és basat en xampinyons, agafarem xampinyons.
Xampinyon molt fresc, eh?
Pogués ser d'una mida...
Bueno, no és tan important la mida
com que el xampinyó no estigui obert, d'acord?
Que mireu que per la part de sota del peu del xampinyó
no es vegi la corona, doncs, eh?
Que quedi les lamineles, el que és el sombrero,
quedi tancat damunt del peu, d'acord?
Això fa que el xampinyó sigui molt més carnós
i us quedi molt millor el tàrtar.
Doncs agafarem xampinyons, escalunyes, tomàquets,
també uns tomàquets que siguin carnosos, eh?
Perquè hi hagi polpa, eh?
I ja pogués ser, doncs ja si voleu fer un tàrtar de diumenge, pelats.
I si no, doncs els podem menjar sense pelar també.
Aquí hi ha el tomàquet de pera, que ara està molt bé.
Tomàquet de pera, molt bé, eh?
I traient-hi les llavors i l'aigua,
només deixant la carn.
Després hi posarem també olives negres, eh?
Que les desossarem, d'acord?
Una miqueta de suc de llimona, d'acord?
I llavors també per acabar el plat
farem servir una miqueta de perniu, eh?
Llavors, com ho fem això?
Doncs és tan senzill com agafar tot,
xampinyons, escalunyes, tomàquets i olives negres
i ho piquem, ben picat, amb un ganivet,
damunt de la fusta, eh?
Tot junt, ben picadet.
Ho anem amenint amb una miqueta de suc de llimona.
Més que res, el suc de llimona ens donarà sides i frescor
i farà que el xampinyon se'ns torni negre, eh?
I rectifiquem de sal i de pebre.
Hi tirem un rellonet d'oli d'oliva i ho remenem bé, val?
Amb dos culleres, és una bona manera de fer-ho
i si no amb el mateix ganivet.
Llavors, ens ho posem en un plat per fer, doncs,
un tàrtar gros al mig o bé en plats petitons
si ho volem fer individual
i al damunt ho cobrim amb uns encenalls de pernil de gla.
Un bon pernil tallat molt finet, eh?
Ho posem pel damunt
i, si voleu, ho podeu acompanyar
amb una vinagreta, li podríem dir,
que agafaríem el tomàquet, el rellem, un tomàquet, el rellem
i, senzillament, fem com si féssim un pan tomàquet
i posem una miqueta de sal, una miqueta de pebre
i una miqueta d'oli d'oliva.
Remenem bé i això ho tirem per damunt d'aquest pernil
amb totes aquestes verdures amanides.
I aquelles coses que fèiem a vegades,
sobretot era per acompanyament de carn amb fruites,
també ho podríem aplicar a un tàrtar de verdures.
No sé, ara penso, l'altre dia parlàvem de fer
unes salses de cirera pel foie i per l'ànec.
Alguna salseta d'aquestes amb fruita
o alguna vinagreta amb fruita la podríem aprofitar per la verdura?
Sí, sí, sí. Inclús en aquest tàrtar,
per exemple, hi podríem posar unes cireres
i que també hi quedaria molt bo.
És menat el que em manava cap a la cirera, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs en aquest cas hi podríem afegir unes cireres
amb el mateix, els mateixos ingredients
i unes cireretes. Doncs ens donarien frescor.
Sempre es pot barrejar, també n'he preparat un.
De fet, un dels de fruites és salat.
Sí, n'he preparat un.
Mireu, un dels bocats.
Alvocat, tomàquet, escaluñes i suc de llimona.
Això també ho piqueu tot.
I res, amanidet amb una miqueta de sal i de pebre.
Si voleu, li podeu donar un toc de picant
amb un oli fet amb bitxos.
Els bitxos aquells, la caiena, que n'hi diuen en castellà.
Aleshores, que sempre n'hem dit bitxos.
Aquells que els venen secs.
Allò senzillament amb oli d'oliva triturat
i amb una botelleta.
Compte, perquè si els tenim fa temps,
picaran més que no pas si s'acabats de comprar.
Anem provant.
Però això ho podem tenir fet i ens pot aguardar un any,
un any i mig, amb una botelleta al rebost.
I llavors, com aquell que hi posa tabasco,
però un tabasco fet per nosaltres, una miqueta més bo
i sense vinagre, perquè el tabasco
porta una mica de vinagre,
i donar-li aquest toc de picant amb aquests alvocats,
amb les escalunyes i tot això.
Per raro que sembli, o no, raro no,
perquè, de fet, els mexicans ja ho fan.
Això queda boníssim, acompanyat amb unes patates xips.
Ells ho fan amb mores,
però doncs unes patates xips,
unes patates d'aquelles una miqueta més dobles.
Ells ho mengen amb nachos.
Doncs això amb unes patates xips una miqueta dobles.
Que volia ser un guacamole una miqueta diferent, no?
Sí, una miqueta diferent, sí, sí, sí.
Doncs, bueno, perquè veiéssiu una amb fruita.
Francesc, anem pensant a la pregunta, eh?
Sí, és veritat.
De moment jo recordo el telèfon, el 977-24-47-67.
Vull pensar una pregunta que no sigui complicada,
perquè jo preguntes ja en tinc, ja, però...
Mira, quan has fet la introducció del programa d'avui,
dic que es podria preguntar això, què és un tàrtar, bàsicament.
Quan parlem d'un tàrtar, d'aquest estem parlant?
Ho ha dit el Francesc, eh?
Si no ho sabeu, és que no heu escoltat amb atenció.
977-24-47-67.
Un tàrtar què és, a veure, un rostit, un bullit, què és un tàrtar?
Diguem-ne-lo en origen, eh?
En origen, sí.
O sigui, en origen.
Doncs em penso que algú ho sap, si és que tenim uns oients que saben de tot, és magnífic.
Et sembla que donem pas a aquesta trucada i després continuem?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem, sisplau?
Amb l'Esteve Iniesta.
Perdona? Esteve.
Esteve Iniesta.
Molt bé.
Esteve, tu m'ho has dit bé, però és que a vegades els telèfons són una miqueta complicats.
No.
Esteve, tu ets una mica cuiner? Cuines a casa?
Doncs, no, sí que cuino, i tant que cuino, però, a més a més, però Sant Joan estava pensant de sopar alguna cosa,
i dic, vaig a veure si aconsegueixo el llibre.
Ah, doncs mira, a veure, tu vés contestant a la pregunta, que al francès, jo et miro a veure si hi ha...
Home, mira, hi ha brutxetes de... Mira, carpaccio de pinya natural, això, còctel de cava, que això t'anirà molt bé per la rebella,
això pel que fa a postres. Salses, a veure si hi trobem aquí.
Els cabeixos, he vist també això passant.
Aquí no, que són filets, ah, llangustins, no, que hi ha crisi.
Espera, mira, hi ha unes terrines boníssimes, hi ha croquetes, bam, bam, bam, no, sí que hi ha cosetes, eh?
Sí, sí, a veure si te'l guanyes.
Mira, oh, sí, sí, sí, sí, sí que trobaràs.
A veure, què és un tàrtar?
Un tàrtar, què diries que és un tàrtar?
És un rostit, és un bullit?
Com mengem les coses quan mengem un tàrtar?
No, un tàrtar està cru.
Sí.
Sí, efectivament, és un menjar cru.
L'estic tàrtar, en origen és carn crua.
Però s'aplica a altres productes.
Exacte, a linyada, amanida amb coses.
Tal com l'explicaves tu, hi ha més adob que carn.
Hi ha, perdó, hi ha més adob que carn.
Bé, és que encara no havíem arribat a les carns, eh?
El primer era de verdures, era d'adob tot aquest primer que m'ha explicat.
Ja, ja, ja.
Fins a dir-ho que t'estic mirant per solucionar-te la vida, jiji.
Hi ha amanides, moltes amanides.
Sí, sí que et serveix, eh?
Esteve, tens el llibre aquí a la ràdio i a més te'l regalem perquè t'ho has guanyat, eh?
Moltes gràcies.
A tu per trucar-nos. Bon dia.
Adéu-siau, Esteve.
Adéu.
Jo, si voleu, ara que...
Jo és la pregunta que volia fer, però, clar, millor que ho expliqui més que fer la pregunta.
Que tu tens un nivell i nosaltres no, francès.
Home, no és qüestió de nivell, és qüestió de...
Bueno, cadascú té la seva feina, no? I la coneix.
L'origen de l'estic tàrtar, no?
Per què es diu estic tàrtar i d'on ve, no?
Estic escarn. Tàrtar no sé on deu venir.
Doncs ve de la zona de Rússia, de les estepes russes, que els mongols muntaven a cavall,
bueno, i els herdava molt la carn.
I llavors una manera de preparar la carn que feien, eh, és una miqueta medieval, però és així,
és agafar els bistecs, les llonses de carn del que fos, perquè aquesta gent menjava en cavall,
menjava, evidentment, també vedella, i la posaven tallada, eh, sense sos,
i la posaven entre la cella i el cavall.
I muntaven tot el dia amb aquell tros de carn allà al mig, no?
Ah, perquè en devia ser bona, aquesta carn.
Això es matxacava, es trencava, es posava tubeta,
i després l'acabaven de tallar i l'adobaven per menjar, no?
I d'aquí ve l'estic tàrtar.
A més la dificultat de fer foc, a l'estepa, amb el fred i tot plegat, doncs la menjaven així.
Era una manera de menjar-se la carn.
Però, per tant, passava un procés, aquella carn, entre el cul del cavall i el cul del genet, no?
Sí.
Ja veus quines coses...
L'espatlla del cavall i el cul del genet.
És curiós l'origen, però doncs...
I sabem com l'adobaven, no? No arribem a tant.
Bueno, no, però cada escull, llavors sí, els adobs, cada cultura, no?,
ens faria servir els més culturalment apropers, no?
Ja veus.
Vinga, seguim, mireu.
Ens en hem quedat.
Ara anem per un de peix, eh?
A mi m'agrada molt de bacallà, eh?
Que és molt senzillet, també amb escaluñes.
Hi posarem una miqueta d'all i julivert, bastant de julivert, poquet all.
Unes tapres i una miqueta de pebre negre.
Doncs tot picat junt, igual, eh?
Agafem el bacallà, un bacallà barato, un bacallà d'aquest d'escaixar.
Amb el seu punt de sal, jo normalment seria un bacallà que li faltaria una aigua, eh?
Una miqueta saladet.
Llavors, el julivert, mitja d'endall, n'hi ha de sobres,
les escalunyes i les tapres, tot ben picadet, ben picadet, ben picadet.
I ho acabem d'arreglar amb una miqueta de pebre negre, eh?
I després ho acompanyarem amb un bon rajolinet d'oli d'olives negres.
És boníssim aquest de bacallà, eh?
I mira que és fàcil.
Molt bo, molt bo.
Veus l'Esteve, això per la nit de Sant Joan, fas uns tartes,
una miqueta de pa torrat i ja ho tens tot gest.
Ja està, quatre embotits, si vols, i això.
Un altre, el de salmó, que també és molt típic.
Podeu comprar salmó marinat o salmó fumat.
Amb cru no el podem fer, clar.
Amb cru l'hauríeu d'adobar vosaltres.
Marinar-ho nosaltres.
A veure, també es pot fer amb un salmó completament cru,
però és més especial.
En canvi, amb un salmó marinat o adobat és molt més fàcil i molt més resultor.
N'agradarà a més gent, no?
També és molt senzill.
Jo el que faig és, ho faig amb un salmó marinat, que me'l marino jo.
Per marinar el salmó, el que heu de fer és comprar el filet de salmó net,
sense espines, i posar-lo a confitar amb sal i sucre.
Llavors, el que es fa és, més o menys, per cada mig quilo de sucre,
s'hi posen uns 300-350 de sal.
Llavors, quan ho feu, va bé fer un parell d'un salmó sencer.
Era diferent, perdona, que era més sucre que sal.
Més sucre que sal, sí.
Si no, quedaria salat.
Llavors, això es posa una miqueta en una safata,
una miqueta d'aquesta barreja a baix.
Amb la pell amunt?
Amb la pell amunt.
Llavors, s'hi posa el llom de salmó al damunt
i s'acaba d'enterrar amb la resta de...
Per tant, a la safata on hem de marinar-ho posem la barreja de la sal i el sucre
i una mica de net, si tenim, et sembla.
Si voleu, llavors, de net, gina, brons, el que vulgueu.
Posem, diguem, per la part de la carn o de la pell, que toqui la safata.
Sí, que toqui la sal, que ja n'hi hem posat una miqueta.
Que toqui la sal, ho acabem de cobrir i un pes a sobre.
I al damunt, un drap, perquè així ens xuparà el greix que deixarà anar,
tota l'aigua que deixarà anar, el drap ho empaparà
i retindrà tota aquesta humitat damunt de la peça, d'acord?
I a la nevera.
I a la nevera. Això ha d'estar uns tres dies així, eh?
I després...
Tres dies? No queda molt aixut?
Depèn, home, clar, jo dic tres dies perquè jo treballo amb salmons
d'aquests que fan 5-6 quilos, d'acord?
Com més petit és el salmó, si treballeu amb salmó...
Però els filets aquests de salmó que compren fets, això...
És a dir, un filet de salmó pot fer, ja net, 600 grams, com a molt.
Sí, un mig, dos dies.
Per això.
Llavors, depèn una miqueta del gruix, clar, com més doble,
més tarda empenetrar, doncs, aquest o amb encurtir-se aquest salmó.
Llavors, en pic ja el tenim, eh?
Per conservar-lo el podeu posar, doncs, envasat al buit, si voleu,
amb oli d'oliva, però com que no pot ser,
doncs, amb un tàper, amb una fiembrera, amb oli d'oliva cobert.
Ja el podeu tenir tallat, si voleu, el talleu ja finet
i cobert amb oli d'oliva.
Us pot aguantar molt de temps a la nevera, o sigui, no hi ha problema.
I llavors, com el fem amb tàrtar?
Doncs, mireu, el barregem, el piquem, primer ja ben petitó, eh?
I, senzillament, amanit amb anet, cibolet i julivert, val?
Ben amanidet amb aquestes tres herbetes.
Aquí no heu posat mai?
No, en aquest cas no.
I, en aquest cas, va molt bé.
Ah, jo hi poso, també, sempre un rassionet d'oliva verge, eh?
Per donar-li una miqueta de brillo i de gust.
I, en aquest cas, jo l'acompanyo amb mantega.
O sigui, fem unes torrades amb mantega,
o un pa d'aquests de moll amb mantega, o així,
i després aquest tàrtar de salmó al damunt,
per acompanyar, sí, sí, molt bé, enciams...
Per acompanyar el que convingui.
Amb pasta també queda molt bo, això amb pasta bullida
i fer una amanida amb aquest tàrtar de salmó també queda molt bo.
El que vulgueu, eh?
Però, diguem-ne, la base del tàrtar de salmó seria aquesta,
un tàrtar senzill i molt bo.
Un altre tàrtar de peix, de tonyina.
Ara comencen a haver-hi tonyines, ja es comença a veure la tonyina vermella.
També n'hi ha de blanca, hi ha el que és el bonito, eh?
I també queda bo.
Però pel tàrtar millor, la vermella.
La vermella és la reina, no?
Llavors, en aquest cas, la tonyina, jo he preparat també algo molt senzillet,
molt senzillet, la tonyina picada ben fineta.
Per picar la tonyina, o en aquest cas el salmó que sigui,
la gràcia està amb els primers talls fer-los molt, molt finets,
perquè després a l'hora de picar ho farem més bé.
Si dieu, bueno, quan s'ha de picar tallo doble, després ja anar afanyada.
O sigui, el tallar, o quan traieu la peix sencera,
aquests primers talls que feu, diguem-ne, verticals,
que et surten les llesques,
aquests talls que siguin tot allò finets que pugueu, d'acord?
Perquè si comencem bé, és fàcil acabar bé.
Si comencem amb talls dobles, costa molt d'arribar després a una textura correcta.
Doncs tallem la tonyina així fineta,
i després ja la piquem,
i la manim tan senzill com amb unes escalunyes també,
una escalunya talleta molt petita,
una miqueta de salsa de soja,
una miqueta de vinagre de Jerez,
i un polset de pebre vermell picant.
Un pebre vermell d'aquests de la Vera,
o un pebre vermell d'aquests aromàtics,
lleugerament fumat, si pot ser,
i que sigui picant.
Si voleu podeu fer servir sense picar,
però doncs aquest toc de picant amb la tonyina li va de meravella.
I ja està, això tot ben barrejadet,
i ja tenim un altre tàrter.
Una pregunta, Francesc.
Tots aquests olis que teòricament tenim,
qui no hagi fet els deures,
se siente,
però els que sí que ho han fet,
tots aquests olis que hem posat en romani,
amb sa julida,
amb caienes,
és a dir, amb bitxo,
amb olives negres,
tots aquests olis per aquests tàrters ens van molt bé.
De meravella.
És que quan parlaves oli d'oliva verge,
naturalment que sí,
però els podem combinar amb aquests aromàtics, no?
Sí, sí, sí.
A veure, amb aquests olis aromàtics,
el que es pot fer també és fer torrades,
per acompanyar els tàrters,
i treure un rastell de setrills a la taula,
i llavors una miqueta d'oli del que sigui,
d'estragó,
un oli de farigola,
un oli de romaní,
un oli de bitxos,
t'hi tires una miqueta d'oli,
i per acompanyar aquest tàrter,
la torradeta amb aquest oli,
també és una meravella.
I si aquest torradeta hi voleu untar tant una llet
com una miqueta de tomàquet,
doncs també fantàstic, no?
Per cert, que si no expliques algun tàrter de carn,
ens quedarem sense oients,
que hi ha molt de carnívor.
Vinga, anem a fer el tàrter clàssic,
típic i tòpic,
que seria primer de vedella, evidentment,
i és important triar la peça.
La peça, jo trobo que és un error,
jo no vull ser tàrter d'ara,
però jo trobo que és un error
fer un tàrter de filet o d'entrecot,
perquè són dos carns que tenen textura i poc gust,
i quan fem un tàrter trenquem la textura,
llavors només ens quedem amb el gust i no...
Jo, si em permets, la tendència sempre del tàrter era això,
no, comprem la carn més bona perquè és més tendra.
Al final, el que és ideal és dir-li al teu carnisser,
vull fer un tàrter, dona'm el que tu vulguis.
I no et donen la peça més cara de preu,
et donen la peça més saborosa.
Mireu, la tapa plana, la llata,
aquestes peces són les millors per fer el tàrter,
la colata, perquè són unes peces molt gustoses,
que inclús no són molt dures,
sinó que són bastant tendres.
L'únic problema és que són lletges,
a l'hora de treballar-les amb bistec o així,
perquè tenen nervis al mig i això,
però com que amb el tàrter els podem treure,
no hi ha problema.
Llavors ens donarà uns gustos molt més bons,
molt més fins, molt més agradables
i molt més gustosos a l'hora de fer aquest tàrter.
Perquè el filet no és que sigui la carn més bona,
és que és la carn més noble,
és la que menys treballa, és aquí sota la columna,
i és una part del cos que no es fa treballar
i llavors diguem-ne que creix relaxadament
i per això està en tendre.
Però no per això és més bona de gust,
sinó que el que té és una textura genial.
Doncs en aquest cas el que busquem és gust i no textura,
perquè la textura la trencarem a l'hora de tallar.
Doncs per tant, colata, tapa plana, tall caspela,
aquestes parts de la vedella són les millors.
I en aquest clàssic s'hi posen tapres,
s'hi posen escalunyes,
s'hi posa un rovell d'ou,
una miqueta de pebre negre,
una miqueta de mostassa
i per acabar ja quan ja està tot barrejat i tot fet
s'hi pot posar una miqueta d'ou dur també.
Cogombres, això ja el gust.
Tot el que siguin encurtits, el que vulgueu,
ceba encurtida, cogombres,
tot el que vulgueu d'encurtits d'aquests amb vinagre,
inclús el fonoll marí,
que també és un encurtit d'aquests típics mallorquins,
que també queda de meravella.
Doncs tot això, tot barrejadet,
i per acompanyar aquest tàrtar,
doncs com amb els altres,
en aquest cas una bona manida feta amb una vinagreta de mostassa,
una mostassa antiga d'aquell engrà,
senzillament barrejada amb una miqueta d'oli, sal i pebre,
la remeneu bé i tirat pel damunt de la manida
i va de meravella.
I si voleu un consell, també un toc diferent,
hi podeu ratllar una pell de taronja.
Agafeu una taronja...
L'estic tàrtar?
Sí, la renteu bé la pell,
i llavors amb un ratllador d'aquells tan fins, tan fins,
ratlleu la pell, val?
I li poseu pel damunt.
També li dona un toc,
que també li dona molt de frescor, potència,
i és molt agradable per acompanyar aquest tàrtar de vedella.
Jo crec que tenim bastant solucionada la nit de la rabella.
El que passa és que, ja ho dèiem abans,
hem abusat una mica,
i tot i que el francès aquell dia té molta feina,
perquè treballa,
doncs es deixarà caure per la plaça de la Font,
una estoneta,
i a lo millor porta companyia i tot,
i parlem de coses dolces,
i no tan dolces,
per preparar la rabella.
Molt bé.
Al restaurant feu sopar?
Rabella, sí.
Bueno, fem sopar, tenim obert,
fem sopar,
quasi que és rabella,
perquè amb aquella terrassa que tenim,
doncs,
acompanya molt,
però doncs no hi ha ni cuets,
ni foc,
ni res de tot això.
Maciès, la sopar s'agraeix, eh?
Perquè per cuets i petardets
ja en tenim prop al carrer.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
És una nit, doncs,
tranquil·la, eh?
Tranquil·la de...
No perquè no es treballi,
sinó perquè,
anant-nos allà,
doncs no fem ni soroll,
ni res de tot això,
però doncs és una nit
que ve de gust menjar l'aire lliure,
i que ve de gust,
si no tens l'ocasió,
doncs,
de poder fer una festa amb foc,
i tot això,
doncs,
de passar-la així
en un lloc exterior,
jo crec que és un bon lloc
per anar, clar,
evidentment.
Quasi millor que reservem.
Sí.
A la nit de Sant Joan
no pots anar.
Apa, vaig al Quim Quima,
trobaràs que no tens taula.
Sí, perquè,
a veure,
la terrassa té unes places limitades,
són bastantes,
i acaben al voltant
de les 50 persones,
però doncs,
tot i amb això,
es treballa aquella nit.
T'has pensat que faràs?
Doncs no,
en principi,
la carta normal,
però sí que és possible
que faci algun plat nou,
alguna cosa especial.
Estic donant-li un doms
a la tonyina,
que ja comença a haver-hi tonyina,
estic donant-li voltes
a fer alguna cosa amb tonyina,
de primer o de segon.
No ho sé,
serà una miqueta sorpresa.
Alguna cosa hem de fer
que recorda que és la nit especial
de l'any,
eh, Sant Joan?
Sí, sí.
Francesc Lladó,
del Quim Quima,
com sempre,
un plaer moltíssimes gràcies
i excepcionalment
ens retrobem el dimarts
a la plaça de la Font.
Molt bé,
fins dimarts.
Adéu-siau.
Adéu.