Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Benvingut. Jordi Bertran l'hem tingut absent
un parell de setmanes d'una banda
perquè estaven immersos en el festival de Dixi
d'altra banda perquè el dilluns de Pasqua
el dilluns de la Mona no calia venir a treballar
ningú, lògicament, i bé perquè les seves circumstàncies
professionals també canvien i el tenim de peregrí
estar peregrinant pel món, de l'àmbit de la cultura
institucional, per festes i fires
i per tant el futur dins d'aquest espai
del Jordi Bertran és com el de qualsevol altre peregrí
Sí, de fet l'última connexió
el van fer des de Sevilla
Vols dir que a partir d'ara
cada dilluns si podem continuar fent la secció
t'anirem buscant pel món?
No ho sé, no ho sé. A Sevilla no, eh?
A Sevilla no, més o menys situat en algun punt
de Catalunya amb les teves noves obligacions
professionals ja prou conegudes perquè prou
raça s'ha fet en aquesta ciutat, no?
Escolta, no m'importaria que féssim una secció
cada dia des d'alguna ermita
o església de Sevilla
jo no tindria cap inconvenient. Però jo també vinc.
Val, anem a fer el programa des de Sevilla.
Lluís Comas es queda aquí i en tot cas obri micros
i tu i jo a Sevilla o em convingui.
Cliquem una imatge i després anem a fer una tapita.
No, la veritat és que Jordi Bertran
com vostès saben a banda de les seves tasques
professionals a l'Ajuntament de Tarragona
en l'àmbit de la cultura, ara hi ha un canvi
professional important a la seva vida
ell ja ho sap que des d'aquí
i ho hem dit repetides vegades, desitgem
que la feina sigui sobretot
profitosa i la farà molt bé
no hi ha dubte, per això justament l'han reclamat
en aquestes noves responsabilitats
i clar, ell personalment tampoc no voldria
renunciar aquest compartir una estoneta
amb els oients del matí de Tarragona Ràdio
cada setmana, nosaltres tampoc no volem que renunci
però a vegades no n'hi ha prou amb la voluntat
per tant, en funció de com es vagi
estructurant la seva vida professional
el Jordi podrà continuar
o no en aquest espai
no, Jordi? Sí. Ho he explicat bé?
Sí, molt bé, molt bé, no cal que afegeixi res
Doncs ja està
Anem a pelegrinar
Sí, anem a pelegrinar
i així com una mica
per tematitzar el programa d'avui
Jordi Bertran ve a parlar-nos
dels pelegrins de les Oseres
jo no sé exactament què és
què és un pelegrissi
aquesta particularitat
de ser pelegrin de les Oseres
no sé què vol dir
Normalment coneixem els pelegrins
que fan el camí de Sant Jaume
el camí de Santiago
són els més coneguts
que de fet ens poden servir
com a punt de partida
les pelegrinacions
doncs són
uns viatges
que es feien a l'edat mitjana
sobretot per
motius religiosos
a banda de motius religiosos
normalment acostumava
a haver una prometença
o la recerca d'algun favor
o d'alguna indulgència
per part del Sant i de l'Església
Jo en alguns casos, Jordi
he arribat a llegir
i a sentir que hi ha des de l'edat mitjana
aquestes travessies
que es feien a vegades
sota la pantalla
d'un peregrinatge religiós
el que també ho veia
eren les ganes de veure
amunt
que tenien moltes persones
i era, diguem-ne, dins d'aquell context social
on no hi havia aquesta imatge
dels viatgers
que tenim ara
doncs una miqueta
la coartada
per moure's pel món
jo crec que és el primer turisme cultural
segurament
segurament
els dels camins
i de fet
potser per això s'ha consolidat
doncs
amb el pas dels segles
aquests camins
doncs
tan coneguts
i tan famosos
nosaltres avui parlem
d'un camí molt més modest
però
en el fons
doncs explica una mica
aquesta
per una banda
voluntat
de
tenir una relació
doncs més o menys
diferent
amb el tema
eclesiàstic
perquè és evident
que no vas a una cerimònia
en el teu poble
sinó que camines
unes distàncies
i has de tornar
i és comú a moltes religions
moltes creences
i moltes cultures
no només de la catòlica
fa molt de temps
vam fer un programa
no sé si el recordaràs
en què parlàvem
de
les ermites
entre cometes
situades
en
les muntanyetes
dels
territoris
del Magrib
en què s'havia destapat
que precisament
doncs
també
en el territori
doncs
dels països catalans
aquestes ermites
durant la dominació
musulmana
havien existit
i que sovint
hi havia una superposició
del que eren
les ermites cristianes
a les ermites musulmanes
que no es diuen
ermites
bé però per fer-nos una idea
amb la Pont Barber
però per
tingueu aquesta idea
per tant
això és una cosa
comuna
també hi ha l'altre
gran pelegrinatge
conegut superfamós
del pelegrinatge
de la Meca
que és un altre cas
també absolutament
multitudinari
que és
avui en dia
surt
per la televisió
abans
potser ni es coneixia
perquè s'amagava
perquè hi ha una altra religió
però
la Meca
Roma
Jerusalem
Terra Santa
Sant Jaume
és que hi ha molts camins
molts camins
el que passa
hi ha alguns
que són
especialment vinculants
aquest és un camí
doncs
jo diria
molt simbòlic
al País Valencià
però és un
camí
per tant
també molt simbòlic
en l'àmbit
de països catalans
les oseres
és un petit poble
de
vora del maestrat
del País Valencià
i al nord del Castelló
en una comarca
prou desconeguda
que es diu
el Calatent
que
és una comarca
essencialment agrícola
que
ha esdevingut
doncs un punt de referència
amb el mapa festiu
però també un punt de referència
simbòlic
perquè
en aquesta comarca
hi ha una muntanya
que es diu
el Panyagulosa
que
és una mica
com
les muntanyes
del Canigó
Montserrat
la toponímia és xula
és bonica
Panyagulosa
i és
a banda d'això
com acostuma a ser habitual
també en aquests casos
és un paratge natural
ha estat declarat
doncs
monument natural
per part
doncs
de
les autoritats
valencianes
forma part
del
GR33
està dins
d'un parc natural
pròpiament
que es diu
el parc natural
del Panyagulosa
bé
és un context
que jo diria
que té dos parts
per una banda
la festiva
i per tant
cultural
i per altra banda
també
aquesta idea natural
d'aparatge natural
doncs
molt interessant
després algú
podria afegir-vos
que en aquest
petit
en aquest habitat
població
de les oseres
que avui en dia
té uns mil habitants
hi ha un fet
històric
d'un personatge
que no n'hem parlat mai
aquí tampoc
però que és gairebé
un personatge mitològic
que és
el general Cabrera
el tigre del maestrat
el tigre del maestrat
això
quan estudiaves història
era el tigre del maestratgo
i era un general carlista
que tenia fama
hi ha alguna novel·la
molt coneguda
després ha donat
molta literatura
aquest personatge
però és un personatge
que té fama
de molt beligerant
molt agressiu
molt agressiu
jo sempre dic
que això del maestrat
té molt de rotllo
amb la història
de Catalunya
també
perquè tot i que aquest senyor
era carlista
tot el que són zones frontereres
sempre han tingut aquesta rellevància
allà n'hem parlat
quan vam parlar
de la llegenda dels almogàbers
perquè els almogàbers
era aquest exèrcit medieval
que s'entrenava
en aquesta cruïlla de camins
una mica cafre
bé, s'hi va
sí, sí
ves a Nàpol
tu pregunta pels catalans
o els almogàbers
això la fama es deu
als senyors dels almogàbers
que els concentraven
en la
bueno, estaven de fet
eren uns senyors pancatalanistes
perquè estaven centrats
en el vèrtex
de la trobada
de la franja d'Aragó
al País Valencià
i Catalunya
al Principat
i es tenien concentrats allà
perquè és una zona
doncs molt difícil
en quant a condicions
i s'entrenaven allà
i eren uns mercenaris
que des d'allà
viatjaven on convingués
per això
al sud d'Itàlia
tenim tants amics
amb aquest aspecte
però vaja
en tot cas
ho deia perquè
a les Oseres
doncs el 1839
el general
liberal
O'Donnell
va derrotar
en terres pròpies
a Cabrera
per tant
a molta gent
li pot sonar
per la vessant històrica
i no per la natural
ni la festiva
és una població
en aquest sentit
que
una batalla
d'aquestes famoses
bé
en tot cas
avui en dia
encara fan
un pelegrinatge
que té lloc
precisament
al darrer divendres
d'abril
és a dir
el proper divendres
per això
n'hem parlat avui
en aquest programa
està dins del context
d'aquesta època
que comença
per la Pasqua
la primera Pasqua
que continua
després també
el passat
dissabte i diumenge
amb el que se'n diu
dissabte de Pascuetes
que és el posterior
a Pasqua
i per tant
és un epicentre
de peregrinatges
i de rumiatges
de plecs
que s'aniran allargant
aquí n'hem parlat
d'altres
durant molt de temps
de fet
el dia 9 de maig
a Siurana
en enguany
que estem tan de moda
amb el tema
de les aigües
hi ha aquest rumiatge
aquest pelegrinatge
que des de Cornudeia
des de l'any 1682
cada any van
allà
per venerar
la Mare de Déu
de l'aigua
i per fer
la benedicció
aquesta del terme
és una cosa
que en enguany
no sé si la faran
perquè potser
sobreixirà
el pantà
de Siurana
però vaja
en tot cas
està en aquesta època
que és molt propícia
perquè hi hagi
aquests rumiatges
per què és important
aquests pelegrins
de les oseres
doncs perquè
jo diria
que en tots els països catalans
és el pelegrinatge
que conserva
els trets medievals
més importants
de totes
aquestes manifestacions
jo des d'aquí
perdona Jordi
veig una fotografia de lluny
i els veig avillats
els peregrins
així
com si fossin peregrins
de l'edat mitjana
vestits amb aquelles túniques
i aquella cosa
seria la primera característica
avui en dia
els pelegrinatges
es poden mantenir
van amb botes de muntanya
i anoracs
i aquests van vestits
de peregrins antics
com toca
i hi ha moments
que van descalços
fins i tot
en el trajecte
és a dir
és un pelegrinatge
que té
el que se'n diu
sis estacions
que estan dividides
en dues jornades
una és d'anada
són 36 quilòmetres
a peu
per un antic camí
per un GR
i passen la nit
en aquesta
muntanya
en què hi ha un santuari
que és el santuari
de Sant Joan
de Penyagulosa
i el dia següent
tornen
es fan diferents
aturades
i parteixen tots
al mateix moment
al mateix dia
i a la mateixa hora
sí
hi ha realment
podem dir que hi ha
tres comitives
els pelegrins
de les Oseres
realment
són 13 persones
que són
el guia
i els 12 pelegrins
que simbolitzen
Jesús
i els 12 apòstols
estan constituïts
com a tal
doncs
actualment
no no
actualment hi ha una associació
que s'ha encàrrega
de mantenir el ritual
però
és un paper
rotatiu
és a dir
l'única condició
que tens
és que has de ser
família
o sigui
nascut
o tenir
vinculació
familiar
amb aquesta població
i aquesta endogàmia
lògica
de conservar
la tradició
segurament
sí
jo crec que
en una població
amb mil habitants
és un tret
d'afirmació local
tard o d'hora
et toca
fer de partit
i això és una qüestió
que s'ha anat mantenint
hi ha notícies reals
des del segle XIV
per tant
s'ha anat mantenint
la comitiva
o les comitives
hi ha una
que és aquesta
dels pelegrins
que a banda
d'aquests 13 personatges
hi ha també
un representant
de l'Ajuntament
perquè es travessen
quatre termes municipals
i antigament
per travessar
els termes municipals
havies de tenir
un paper
una mena d'autorització
això és curiós
perquè també
encara avui en dia
aquí a Tarragona mateix
quan es fa
la tornada
de l'aigua
a Sant Magí
de la Brufaganya
els municipis
per on es travessa
amb aquest rumiatge
també d'una manera
o altra
reben la comitiva
és una cosa característica
hi van
també
tres cantors
que
avui no tenim
banda sonora
ho guardarem
per una altra ocasió
però
una de les característiques
d'aquest rumiatge
i dels rumiatges
medievals
era el cant
llavors els tres cantors
sempre són els mateixos
evidentment
quan es moren
doncs es moren
però vull dir
són tres personatges
que
condueixen
els cants
que tenen lloc
en aquestes dues jornades
que
perquè es fa una idea
doncs
es realitzen
doncs
a l'iniciar
al finalitzar
cada una d'aquestes sis estacions
a partir d'aquestes dos jornades
quan s'arriba
a una ermita
quan s'arriba
a un terme municipal
que marquen la seqüència
no?
amb els cants
del camí
són cants
de llarga tradició
en llatí
i
doncs
cada una d'aquestes sis estacions
doncs
té uns cants
determinats
hi ha alguns
que són molt coneguts
com per exemple
el Quiria
un Quiria
és un cant litúrgic concret
que es realitza
després també
hi ha d'altres
que estan
com a molt vinculats
al fet local
però vaja
que hi ha uns gojos
recordo
uns gojos
molt característics
que dins del
del País Valencià
aquests són
lògicament en català
els gois de Sant Joan
de Penyagulosa
que estan considerats
com una magnífica
mostra literària
dins del gènere
dels gojos
és a dir
hi ha una part
molt important
de música
música a capella
que realitzen
aquests tres cantors
i després
hi ha com
el que se'n diu
un clavari
que és un organitzador
que és el que
per entendre'ns
guarda
els diferents estris
la indumentària
que tu comentaves
durant tot l'any
i aquesta és la primera comitiva
després hi ha una
segona comitiva
que va al davant
que avui en dia
ja no té tant de ritual
però antigament
era una comitiva
també a peu
avui hi ha molts vehicles
motoritzats
és la comitiva
que es diu
de les càrregues
o en el dialecte local
podríem dir
les exemblers
que són
exemples
perdó
són
una mica
la intendència
no
de tot aquest
peregrinatge
a la de la veritat
potser es feia amb carros
o
sí sí
o a peu
perquè aquest camí
és un camí complex
vull dir
en tot cas
amb cavalleries
però amb carros
difícil
avui en dia
es utilitzen vies paral·leles
aquí van
els dos altres clavaris
perquè n'hi ha tres
els altres dos organitzadors
la intendència de cuina
i alguns ajudants
com el que fa la llenya
l'aigua D
que és el que s'encarrega
de l'aigua
són càrrecs
doncs històrics
també el dipositari
que és el que té els calés
passear qualsevol
antigament
sempre eren 19 persones
les exemples
eren les que
estaven també tipificades
avui fa menys gent
perquè hi ha aquesta mecanització
per a banda
d'aquest corpus
institucionalitzat
dins del pelegrinatge
després
s'hi pot apuntar
qui vulgui
i aquesta serà
la tercera comitiva
com és que si no
si no deixen que la gent
vagi allà
la primera és la intendència
la intendència
comentaré una altra cosa
de més interessant
que és
el menjar
és a dir
clar
és curiós
perquè fins i tot
aquí s'ha mantingut
una mica
el que serien
els apes tradicionals
com a mínim
per tradició
doncs
orals
s'han anat mantenint
què mengen
els pelegrins
doncs mengen
ous bullits
o cru
i això ho mantenen
també
sí sí sí
això
el menú és real
no
és important
truites
amb bacallà
amb
amanida
en aquest cas
doncs
amb oli
vinagre
no?
feta d'enciam
arròs
amb bacallà
i fesols
bacallà
en salsa
sopa
de pa
fesols
a la vinagreta
i després
doncs
unes olivetes
una mica
de pa
molt variada
noves
és bacallà
arròs i ous
però bé
està bé
està bé
no clar
són productes
que es poden
conservar bé
i que es poden
cuinar bé
també
i l'arròs
es pot fer bé
perfectament
una mica
de llenya
tenen
autorització
per
beure vi
perquè
en la tradició medieval
el vi
els dona forces
per al trajecte
és aliment
en aquest cas
el vi
actua com un aliment
i després
la part
diguéssim
de postres i licors
també és interessant
perquè tenen
alguna porció
de xocolata
figues
que també és un
molt calòric
sí
molt calòric
normalment
les figues
o els dàtils
són
doncs
menges
molt pròpies
de moments festius
no?
pa
i
aiguardent
o mosquatell
és a dir
aquí també
se centra
allò de la barreja
antiga
no?
de barrejar
un licor dolç
i un licor sec
no?
per arrencar
les jornades
normalment
i donar forces
en el
van ben equipats
no?
sí
sí
és a dir
aquesta segona
comitiva
de les exemples
no?
és interessant
no?
vull dir
és una cosa
bé
i la que em preguntaves tu
és la tercera
bé
aquesta segona
no té la part
aquesta d'indumentària
del que es coneix
doncs com la vesta
aquesta
que té dues parts
una túnica
i la part superior
que és aquestes ombreres
que se'n diu
esclavina
no?
això antigament
bueno
antigament era un teixit
doncs de
de molt
molt basc
no?
de mala qualitat
avui en dia
ja
doncs això s'ha modernitzat
no?
porten un cinturó
de pell
doncs a la cintura
el barret aquest
d'alescaigudes
propis dels pelegrins
la cara la porten tapada
per la fotografia
perdona-la
des d'aquí veig
com si portessin
la cara tapada
no
és el barret
és el barret
de caigut
i després la cara
es deixa amb barba
a tots
llavors
és una imatge
semblant
a la iconografia
dels apòstols
llavors realment
pràcticament
no només els veuen
ni els ulls
el nas pràcticament
surt només per sota
hi ha un cert anonimat
després van carregats
de rosaris
tant al coll
com al cinturó
és a dir
hi ha una indumentària
realment
doncs molt
molt curiosa
no passen desapercebuts
vaja
que si tu veus
passar aquests 13 personatges
saps que són els
peregrins
de les oseres
i porten
un element indispensable
amb els peregrins
que és el bordó
el bordó és el bastó
que t'ajuda a caminar
en aquest cas
és un bordó curt
però el coneixem
com una gaiata
així
no no
aquest és curt
la gaiata existeix
en altres llocs
precisament
em sembla que
el cap de setmana passat
doncs va haver
aquesta romeria
que se'n diu
romeria de Sant Francisco
a l'ermita
de la
de
bueno
fan els de la Fatarella
a l'ermita
de Sant Francisco
que aquí sí que porten
aquests bordons
més alts
de peregrí
que dius tu
característiques
aquests són més curtets
suposo que realment
fan una funció
més de ferrament
i més pràctica
i sí que
s'ha mantingut
també d'una manera
tradicional
una mica
el guia
que és realment
un sacerdot
doncs és el que
manté també
el ritual
no
de tota
aquesta
cerimònia
no
i per tant
d'una manera o altra
doncs
el va
movent
no
en aquest cas
el sacerdot va
amb indumentària
característica
en roquet
estola
no
i fins i tot
quan entren
i surten
d'ermites
o temples
es posa
una capa
pluvial
característica
no
vull dir que
que es manté
tota una
una dinàmica
interessant
en quant al ritual
no
jo diria que
el
és molt important
també el paper
d'aquests tres cantors
que dèiem
que acompanyen
aquesta
o sigui
hi ha
a banda dels
trets passatges
els cantors
doncs
són
són
una part
indispensable
que va
amb aquesta
primera
comitiva
i són
fixes
això que dèiem
que
mantenen la tradició
aquests
també
juguen un paper
molt fonamental
perquè
jo crec que
sense la banda
sonora del
pelegrinatge
no tindria
massa sentit
avui en dia
això
és a dir
realment
el valor cultural
estaria
amb la música
el valor
del pelegrinatge
potser és un valor
espiritual
però també
molta gent
hi destaca
aquest camí
aquest recorregut
per un espai natural
i per tant
jo diria que
ha canviat una mica
la filosofia
i els valors
però realment
el sentit es manté
i sobretot l'estètica
sí
amb una estètica
ben diferent
i amb uns trets
culturals diferents
sempre dins
d'aquesta diferència
hi ha un denominador
comú
anaves parlant
d'aquest
pelegrinatge
jo pensava
per exemple
en el rocío
vull dir
són coses
que
més enllà d'aquests
llars camins
de peregrinatge
que hem dit
Sant Jaume
Roma
Terra Santa
la Meca
i en aquests
petits peregrinatges
parlaves d'aquest
però també
podíem trobar
altres exemples
no?
sí
de fet
que tenen unes
característiques
estètiques
com deia
culturals
diferents
però que el sentit
és el mateix
fer el camí
en un grup
més o menys
estructurat
arribar al lloc
vull dir que
es manté
en moltes cultures
això és com
si comparem
la Rapa
des Vestes
que són
la cerimònia
en què peregrinen
uns cavalls
a les Terres Gallegues
la tria
de Molats
de Molló
que és el Pirineu
català
i els cavalls
de les Marismes
del Parc de Doñana
que són
tres vèrtexs
de l'estat espanyol
que culturalment
tenen molt poc a veure
en el sentit
però l'essència
és la mateixa
és a dir
realment
ni els cavalls
de la Rapa
des Vestes
que són
de les races
de les muntanyes
gallegues
i asturianes
tenen res a veure
amb els cavalls
del Pirineu
ni amb els cavalls
de les Marismes
però
el fet
de baixar
de la muntanya
en un moment
determinat
o de sortir
del paratge natural
i anar
en un moment
en què
et tallen
els cabells
dels cavalls
la crinera
es redueix
a la mínima
expressió
és una mica això
és a dir
clar
estèticament
el Rocío
no té res a veure
però la seqüència
i una mica
l'organització
els camps
són molt diferents
la història
és molt diferent
però
és allò
de fer el camí
en un lloc
en un enclau
que té
unes característiques
de tradició cultural
de tradició oral
relacionats amb la religió
aquest és el sentit
ara que
comentes això
del Rocío
aquí
potser hi ha una característica
important
que és que
el Rocío
el paladinatge
és per anar a veure
la Mare de Déu
en aquest cas
l'ermita
no s'hi va
per veure
la figura
que seria
Sant Joan
has dit
sí exacte
Sant Joan
del Penya Golosa
en aquest cas
sempre va
una relíquia
des de
l'església
parruquial
de les doseres
fins a l'ermita
és a dir
que ells porten
la relíquia
exacte
si hi ha un relicari
en moviment
treuen a passejar la relíquia
això és una característica
diferent
és molt diferent
en aquest cas
evidentment
a l'església
de Sant Joan
hi ha un ritual
doncs
missa
comunió
cerimònia del perdó
etcètera
passen la nit
i l'endemà
la passen
en una cova
en una cova
d'allà
de la muntanya
és molt curiós
això també
bueno
té una de ser història
i antigament
també hi ha
ara que dius
això també
del Rocío
hi ha una escena
que avui en dia
ha desaparegut
però
els pastors
en un moment determinat
doncs
els hi feien
una mena
de corredor
aquesta comitiva
dels pelegrins
netejaven
i donaven
un tros
del camí
amb fulles
i flors
era una mica
una cosa especial
i el Rocío
també una mica
aquesta vinculació
amb el món ramader
amb els cavalls
que també té
una part
a veure
són
coses diferents
però
hi ha una vinculació
amb el món
dels animals
també
important
abans
aquí més
també
perquè hi havia
aquests pastors
hi havia
aquesta primera
comitiva
de les càrregues
que va al davant
amb els cavalls
amb les mules
tot això
això ha desaparegut
aquí
però bueno
sí que hi ha
un punt
també de connexió
amb el món
de la natura
animal
és interessant
molt bé
doncs ja ho saben
si s'animen
aquest divendres
té lloc
aquest
per a l'inatge
això clar
d'espectacle
no té res
tot i que
aquesta tercera
comitiva
realment
que potser
és la que menys
hem explicat
són totes
aquestes persones
que s'apunten
a anar-hi
per lliure
una mica
la primera
que és la de les càrregues
i els pelegrins
doncs van precedits
d'una sèrie de gent
doncs que per diferents motius
doncs alguns casos
doncs
això
li en diuen
realment
la comitiva
dels promeses
no de les promeses
dels promeses
perquè antigament
també ara
però més antigament
hi anava gent
que pelegrinava
amb els pelegrins
per mantenir
una prometença
realment són
36 quilòmetres
d'anar
i 36 de tornar
en dos dies
és a dir
això no és poc
vull dir
pensem que
el rumiatge
doncs
més gran
que pot haver
a Catalunya
no té
aquesta
llargada
ni molt menys
vull dir que
estem parlant
d'un rumiatge
especialment
important
perquè quan anem
a buscar l'aigua
de Sant Magí
és en Carros
és veritat
estem parlant
caminant
seria el doble
de llarg
perquè estem parlant
d'uns 70-80 quilòmetres
són dos jornades
amb cavall
amb carro
canvia
i realment
ara no m'atreviria
a dir-te
exactament
però aquesta rumeria
de Sant Francisco
de la Fatarella
és la més llarga
però bueno
no crec
que arribi
tampoc
com que tu
no aniràs
amb carro
sinó que et mouràs
amb cotxe
amb tren
o com convingui
esperem que el nostre
pelegrí particular
Jordi Bertran
sense bordó
sense bordó
i d'una altra manera
doncs que
no sé si dic
que el punt d'arribada
del teu pelegrinatge
sigui Tarragona Ràdio
i això ens permetrà
probablement
i en la mesura del possible
dir-te que
fins a un proper programa
molt bé
deixem així
sempre hi haurà
un proper programa
Cine Die
en tot cas
i
moltíssima sort Jordi
moltes gràcies
i bon pelegrinatge
per les Soseres
catalanes
al final
la nostra vida Jordi
és un perpètu
pelegrinatge
adeu-siau
sort
adeu