Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia si t'acostes al micròfon.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. No et preguntaré si, tu preguntaré.
La loteria no t'ha tocat perquè segurament tu no jugues.
Exacte. Com ho saps? Jo no em compro.
Però tu ets una persona d'unes conviccions i una cosa fora de sèrie.
Doncs no em compro.
No em compres i així no tens el disgust.
No em cal patir ni arruïnar-me per no res.
Avui fem un especial Nadal.
Per tant, hem de començar amb música nadalenca.
Qualsevol música nadalenca.
No.
No.
Sóc innocent i bon cristià.
Grans respostes mai no he esperat.
perquè sincerament
no tinc grans preguntes a fer.
Ploro per tu i plores per mi.
Tothom té algú per qui plorar.
I a la vida massa dolor.
Bon Nadal i bon any.
Inconfusible la veu de Quimi Portet.
Per això que dius que això que hem dit els dos alhora la mateixa paraula
se'n diu bisbe.
Un bisbe.
Fé un bisbe.
I quan algú sense pensar-se ni per identificar
li surten, tots dos diuen una cosa a l'hora
se'n diu, hem fet un bisbe.
Ai, que bonic.
I com que avui toca nyiguinyogui,
que ja és...
Sí, paraules nostrades.
Són d'aquestes coses que parlem allí,
doncs aquesta ja és un abans.
Jo no sé a vosaltres,
a mi aquesta secció que s'ha inventat l'Enric,
ja sabeu que sóc molt crític on amb ell,
aquesta m'agrada moltíssim.
Aquelles són aquelles parauletes que fan gràcia.
Ens dona marge de maniobra des del...
Un dia podem ser crítics i escatològics,
avui ho serem una miqueta,
perquè toca, perquè és el pessebre.
Perquè és Nadal, no?
I altres dies, doncs,
també refranys, frases fetes
i jocs de paraules i tot això tan nostrat,
avui també s'ho tiran per aquí.
I ja fa temps que a Catalunya,
quan arriba la festa de Nadal,
tot el mundillo de la música,
fan els seus discos.
Us en recordeu des d'aquell
quan somrius les altres cançons de Nadal?
I els del Tec i la Teca.
També els Tec i la Teca.
Que feien cada any, que feien...
En van fer un munt.
Sí, senyor.
Doncs aquestes són les cançons pre-Nadal, eh?
Sí.
i pre-Nadal de Nadal,
no de pre-Natal de les botigues aquelles infantils.
No, pre-Nadal.
És el disc de desembre de la revista Enderroc,
que però també aquesta vegada
compta amb el suport de Televisió de Catalunya
perquè inclou la cançó de Nadal de TV3.
També hi ha el video, el videu, que diem.
El videu.
El videu també hi és el videu.
Molt divertit, el videu, eh?
Molt catxondo i molt divertit.
I és un disc en què hi ha,
encara que el venen com a 10 Nadals inèdites,
en realitat hi ha una mica de trampa.
Perquè aquesta que estem sentint,
efectivament és una cançó de Nadal del Quimi Portet,
però havia sortit ja
el Cançó Electromagnètic del 2003.
Però ara l'han repescat.
Jo he estat comparant-les les dues
per veure si havien fet una regrabació
i no n'estic segur.
Et sona més o menys igual, no?
Sona bastant igual.
Però bé,
en aquest disc hi participen l'Albert Pla,
l'Estopa,
que hi ha un moment en què canten en català i tot,
també després fan una Nadal en castellà.
Són Nadales amb personals
i fetes a l'estil de cada grup.
Dèiem Estopa,
Gerard Quintana,
Manel,
Joan Miquel Oliver,
Quimi Portet,
Josep Puntí i Judit Ferrés,
que és la companya de l'Albert Pla
i que també produeix discos,
també fa música, etcètera.
Tots aquests canten per aquí
i de moment han començat amb el Nadal
i aniran sentint alguna més després.
Molt bé, és perfecte,
perquè Nadal se celebra a tot arreu,
fins i tot al Centre de Normalització Lingüística.
A veure,
no sé si celebren,
però el que sí que és cert
és que per aquestes dates
es modifica una mica el tema dels horaris
i el web, no?
Per exemple,
quan hauraris,
demà,
el dia 24,
com molts llocs de l'administració pública,
fem horaris reduïts només de 9 a 2.
Però,
els dies que el centre està tancat
és la setmana vinent,
els dies laborables de la setmana vinent,
dilluns, dimarts, dimecres, això,
del 28 fins al 31,
aquells dies està tancat oficialment al centre.
La resta de dies
del que són les vacances de Nadal
durant la setmana de res i tot això,
fem allò,
atenció telefònica,
perquè si algú té un dubte ens poden trucar,
però diguem que la setmana de res
la porta està tancada,
però si algú necessita alguna cosa
ens pot trucar,
enviar fax,
correus,
perquè uns quants estem allí de reter,
i per tant,
fem una mica l'horari d'aquesta manera especial,
no abandonem del tot el client i l'usuari,
però tenim una mica restringit,
sobretot,
doncs,
aquells dies que només seran per telèfon
o per correu electrònic.
A banda d'això,
també cada any,
des de fa uns quants anys,
com a mínim,
no sé si des que hi ha pàgina web,
però quasi,
des que el Consorci
i totes les empreses
tenim pàgina web,
el Consorci per la Normalització Lingüística,
cada any fa un apartat especial
que és la pàgina de Nadal,
l'adreça és molt senzilla,
www.cpnl.cat barra Nadal,
i llavors vas a un apartat especial de Nadal
en què hi ha,
doncs,
un apartat de refrenyer,
de cançons populars,
i d'altres de cançons,
també hi ha un passebre virtual
perquè te puguis atretenir fent-lo,
posant figuretes i això,
la canalla se'ns deté fent un passebre,
i una cosa divertida
és posar-hi 3 o 4 nens Jesús,
15 reis i tot això.
També hi ha la felicitació de Nadal,
que encara tenim una felicitació de Nadal
molt nostrada,
el Consorci,
en què apareix una figura emblemàtica
dels pessebres,
i també hi ha
el catàleg de jocs en català,
la carta dels reis en colors
perquè te la puguis baixar en PDF
per imprimir-te-la i fer-la,
coses aquestes dues,
el catàleg de jocs i la carta de risc,
que també aquestes últimes setmanes
hem distribuït en paper,
hi haurà el Parc Infantil de Nadal
i en alguns llocs a la Biblioteca Pública
també n'hi ha,
i això a totes les poblacions
on tenim oficines de català
del Centre de Nomenització Lingüística
i els altres de tot Catalunya també.
Molt bé.
Tot això ho podeu trobar al web,
és endretingut.
També hi ha Nadales amb partitura
i amb la musiqueta.
Veus, perquè les podem cantar aquests dies,
i tot, felicitacions d'aquestes
per enviar per correu i tot una sèrie...
Això què fem tots,
que ens posem al voltant del Passebre
i cantem Nadales,
com deia tu, meu penya.
Doncs sí,
ara ho farem davant de l'ordinador
en plan karaoke.
Sí, doncs també,
escolta, tot és barro.
El karaoke de Nadal.
Enrique,
és setmana de balanços,
balanç del voluntariat per la llengua,
el Consorci.
El 2009,
500 parelles,
imaginen si s'haguessin convertit en matrimonis, eh?
Hauríem hagut de fer...
La natalitat es fagués disparat.
No sé on de xina
agafant aquells matrimonis multitudinaris.
Es casen tots alhora?
Sí, es casen milers de parelles alhora.
Aquí no serien milers,
aquí serien mil persones,
500 parelles.
Perquè en guany,
efectivament,
entre les diferents oficines
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
hem arribat a les 500 parelles.
Desglossadament,
a Tarragona hem fet dues edicions,
una abans de l'estiu i una ara després,
en total hem fet 126 parelles.
Amb els serveis tradutorials de justícia,
que fa poc han estat per aquí,
que hem renomat el conveni,
s'han fet 14 parelles.
Des del Baix Penedès,
en què també tenim un tècnic
de voluntariat
que es dedica en aquella comarca
al complet,
doncs aquí,
quan hi ha un tècnic,
després si hi ha un lloc,
aquí hi ha moltes parelles,
en tenim 172.
A Constantí,
hi ha hagut dues edicions també...
A Tarragona,
a la ciutat,
dius 172?
No, no,
això a la comarca,
a tota la comarca del Baix Penedès.
A Tarragona,
a la ciutat,
n'hem fet 126.
A tota la comarca del Tarragonès,
no ho sé per què no ho he sumat,
perquè també tenim,
per exemple...
Però són moltíssimes, eh?
Sí,
habitualment tenim molt de voluntariat
i tot això.
S'han fet dues edicions,
en total 132 parelles.
A la comarca de Barberà
és més justet,
tenim tres parelles,
però doncs sempre
se'n van fent algunes de noves.
A Vilaseca,
com que no teníem cursos
de nivells inicials,
no hem pogut agafar
gent dels cursos
que són els habitualment aprenents
als llocs on tenim oficines de català.
Però bé,
en total hem fet aquestes 500 parelles
i cosa que significa
que en nombre de parelles
hem crescut un 30%
respecte a l'any anterior.
cosa que...
Déu-n'hi-do, eh?
I altres cosetes,
doncs bé,
si vols podem dir,
mira,
el...
Sí?
El primer any
que vam fer això,
l'any 2006,
vam tenir 221 parelles.
El 2007,
281.
El 2008,
370.
I ara hem arribat
a les 500.
Home,
el creixement
és notable, eh?
A més,
em sembla que l'any passat
també havíem rondat
l'increment
d'aquest 30%.
Hem fet difusió,
a les teles locals
ens han fet reportatges
i hi ha hagut enguany
també aquell programa
de les 10 cites
que es feien
a TV3,
en el qual hi ha hagut
dos dels 10 programes
que hi van dedicant
i han aparegut parelles
de Constantí
i de Tarragona,
per exemple.
I a més a més,
això ho havíem fet
abans de l'estiu,
després de l'estiu
ho han repetit,
ho han reposat,
això,
aquí a Tarragona Ràdio
hem anat portant parelles
i després doncs,
durant l'any
els hem anat oferint
activitats,
fins a 28 activitats,
des de visites gratuïtes
a museus,
tant aquí com a la comarca
de l'Aix Penedès,
a la vila Pau Casals
i aquest tipus de coses,
també unes quantes exposicions,
tant les que es fan
a les caixes i això,
que fan visites i gades
i van als nostres voluntaris
i d'això,
també han participat
en les activitats
del cadèm,
de l'Òmnium Cultural
i amb això
han anat a Poblet,
han fet una navegació,
una sortida
pel port de Tarragona,
també,
com una d'aquelles coses
que fem de tant anys
surten i xantades,
vam sortir i xantades
pel concert d'Estenislau Verdet
a l'abril,
allà al metropol,
hem fet festes
de cluenda
de la temporada
al juny
tant a Tarragona
com al Baix Penedès,
al Baix Penedès
la van fer a la vila Casals
i es van reunir tots
els de la comarca.
Vaja, que heu aprofitat
el temps, eh?
Tot això.
I hi ha allò
del carnet de voluntari
que permet entrar
a tots els museus
i, diguem,
de municipals
de Tarragona
i, sí, això.
I, escolta,
la setmana passada
anunciàvem el lliurament
dels premis
Pompeu Fabra
que es van lliurar ahir, no?
Sí.
Per tant, ja sabem
quins són els guanyadors
o guanyadores
d'aquest guardó.
Avui toca dir tot això.
A veure,
atenció,
això es va fer ahir
al Palau de la Generalitat
a la tarda,
a les 7 de la tarda
i la notícia
és d'ahir mateix
i les dades
surten avui
a les webs
i pels diaris.
Hi havia 5 categories,
els anirem dient així
resumint
el mèrit de cada una.
per al de
comunicació
i noves tecnologies
li han donat
el premi a Google
que, atenció,
l'any passat
ja havia rebut
el Premi Nacional
d'Internet
i, en aquest cas,
per la seva aposta
pel multilingüisme
perquè inclou el català
en tots els seus productes,
això que anem parlant
amb el Google,
no sé què,
el Google Mapes,
el navegador,
Chrome,
amb totes les coses
que van apareixent de Google
i apareix també
la versió en català
i, a més a més,
Google està en tràmit
i està
amb l'Institut de Ciutat Catalans
per digitalitzar
35.000 llibres
de les biblioteques
catalanes.
Vull dir que...
Ha fet mèrits.
Ha fet mèrits.
S'ho ha guanyat.
Ha fet mèrits.
Acceptem aquest premi.
Acceptem-lo.
En el món socioeconòmic,
el premi va per a l'empresa familiar
Galetas Trias,
fundada ara fa 101 anys.
101 anys.
Què han fet a banda de Galetas
per mereixer el premi?
Doncs això.
Llarga tradició
de fabricació
d'un producte tradicional
i, a més,
allò amb l'embalatge
en català
i tot aquest tipus de coses.
Aquest és un premi
d'aquells com els que donàvem
a l'àmbit socioeconòmic
a la trajectòria.
Després tenim
premi a la promoció
i difusió
de la llengua catalana.
Li han atorgat
a un filòleg italià
que es diu
Patricio Rigobon.
L'any passat no va ser
un alemany?
Ah, sí,
l'Estegman.
L'Estegman.
Doncs han guanyat un italià
que és...
Aquest senyor és el president
de l'Associazione Italiana
dei Studi Catalani.
O sigui,
de l'Associazione Italiana
dels Estudis Catalans.
És bonic.
Que ha publicat
estudis i articles
sobre la llengua catalana,
ha traduït a l'italià
moltes obres
d'autors catalans de renom,
xata,
li ha anat al president,
suposo...
A l'entitat
i ell ho va recollir, no?
A l'entitat i ell
com a representant
de l'entitat.
El premi a la trajectòria
professional i cívica
vinculada a la llengua catalana
per a Isabel Clara Simó,
l'escriptora.
Premi Creu Sant Jordi,
ha publicat
moltes novel·les,
publica cada setmana,
no cada setmana,
cada dia.
Cada dia, cada dia.
I sempre incidint molt
en el tema
de la llengua,
de la nostra cultura.
I d'això,
no cal dir gran cosa més
de l'Isabel Clara Simó
que és molt coneguda.
I l'altre premi,
diguem,
que pot ser més desconegut
però que també té
la seva gràcia
és el del premi
a l'esforç
en la incorporació
a la comunitat lingüística catalana
que ha sigut per un senyor
que es diu Giovanni Castro
i encara que es digui Giovanni
no és...
No és italià.
És colombià.
I aquest senyor
alguns oients
segur que els hi sonarà
i és que aquest senyor
és colombià
fa 10 anys
que viu a Catalunya
i té el rècord
de permanència
al programa
Boca Moll
de TV3.
Més que el nostre
Josep Maria Llort
de Tarragona
i del Senat.
Que déu-n'hi-do el nostre
Josep Maria Llort, eh?
Ell va ser el primer rècord
de permanència.
Sí, senyor.
Doncs el senyor Giovanni...
El Giovanni Castro
l'ha desbancat
i fins ara
és el màxim rècord
de permanència.
Doncs aquests han estat
els premis
Pumpeu Fabra 2009
segona edició.
Recollim un parell
de notícies més
abans d'entrar a la secció
del Nyiguinyogui.
Per exemple,
el Parla.cat
oferís ja el nivell C
i la matrícula
és a partir del proper dilluns.
Compte.
Sí, per això ho dic
i no és perquè sigui
el dia dels innocents,
no és cap broma,
és veritat, eh?
El dia de lluny és el dia dels innocents
però sobre la matrícula
com que això es fa per internet
a l'internet
li és igual la data
i no és problema.
Si fos presencial
potser seria una altra cosa, no?
Però com que és una cosa
que es fa per internet
el 28 de desembre
s'obre el període d'inscripció
per als cursos que comencen
els anem modalitat tutoria
que és aquella en què
tu t'inscrius,
pagues uns drets de matrícula
i tens un tutor
i tens examen oficial al final
i tens un seguiment
amb tutor i tot això.
I per tant,
quan l'acabes en aquesta modalitat
tens el títol que et toca.
L'altra cosa que dèiem
és que ja està accessible
el primer mòdul del nivell C.
Per tant,
és el que en diem
el mòdul suficiència 1
que aquest ja es pot utilitzar
d'en modalitat lliure.
Suposo que a partir del 28 de febrer
de desembre
potser ja també serà
en modalitat amb tutoria.
Fins ara hi havia
el nivell bàsic,
l'elemental i l'intermedi.
Cada un dels nivells
amb el parla.cat
l'adreça.
És molt senzilla.
3B dobles punt parla.cat.
Doncs allí
cada nivell
d'idioma,
de llengua
s'adivideix en tres mòduls.
Per tant,
tenim complet el bàsic,
l'elemental i l'intermedi
i ara ja hi ha el primer
aquest és el primer
no és tot el nivell
encara és el primer
del nivell 0 de suficiència
ho posen els pròxims mesos
i hi haurà el segon
i hi haurà el tercer
i llavors quan hi siguin
tots tres ja serà complet.
I això saps
aquell
anava a dir
aquell merder
Sí, sí, no ho has dit.
Aquell desgavell
que hi havia
amb allò de les escoles
de les idiomes
i les
les convalidacions.
Això
en equivalència
del marc europeu
és el que se'n diu
C1.
El marc europeu
de referència
per llengües
del Consell d'Europa
és el que val
al nivell C1 europeu
per tant això
aquí sí que s'han tingut
en compte
les equivalències
en aquest sentit.
Molt bé
i en tot cas
fem també
una relació
de les pel·lis
que ja
que hem de fer
ara
m'ha acabat dir això.
Perdó, perdó
sí, aquí.
Les pel·lis
les pel·lis que fan
en català
aquestes festes
de Nadal.
És veritat
almenys fins aquest
no sé
antigament
per Nadal
els cines
i els teatres
tancaven
i tot això.
Això era per Setmana Santa
Enric
que era més antic
que anar a peu
i per Nadal també.
Que no, home, que no.
Bé, és igual.
Sí, tancaven per Nadal
i a mi no ho sona.
A mi per Setmana Santa
i no sé si ho recordem
nosaltres
que som tan joves
els teatres no
que fan els pastorets
però canviaven la programació
i durant el període
és possible
mira, no t'ho discutiré
perquè no ho sé.
Els teatres fan els pastorets
i segur que fan
els cines
és un altre món
però
com que hi ha nens
de vacances
els cines
hi pensen
i posen més pel·lícules
per a públic familiar
i infantil
i concretament
per aquí a Tarragona
i també a Valls
atenció
al web
de la cartellera
del GenCat
Vaig a veure divendres
que a Batar
la fan en català
Ah, doncs aquí a Tarragona
no tenim aquesta sort
No, no
a Tarragona
no si era la de Batar
o la dels monstres
Els monstres
Els monstres
Tens raó, m'he confós
Allà on viuen els monstres
que és aquella pel·lícula
que des de l'estiu
anuncien
basada en un conte
del Roald Dahl
que jo no conec
però que en el món
anglosaxó
és molt conegut
Doncs bé
han fet una pel·lícula
que pinta bé
pels anuncios
que n'hem vist
i la fan aquí a Tarragona
lògicament
com sempre
al Cine de les Gavarres
de fet ara no en tenim cap més
aquí a Tarragona
no n'hi ha més
el de les Gavarres
i a Valls
també ho fan
el Multisiremes de Valls
també fan aquesta pel·lícula
Una altra pel·lícula
que s'ha anunciat
des de fa mesos
i que també
aquesta és d'animació
la dels monstres
és de persones
i no
diguem
i aquesta és de dibuixos
La pluja de Mandonguilles
la fan a Tarragona
les Gavarres
En català
Sí
i després
una altra pel·lícula
també de dibuixos
en aquest cas
a més a més
està feta
a l'estat espanyol
però doncs
sembla que sigui
d'aquelles de Pixar
o així
d'aquell estil
El Planet 51
Sí, Planet 51
que també la tenim a Tarragona
i també a Valls
aquesta també es pot veure a Valls
els multicinemes de Valls
per tant
a Valls n'hi ha dues
la dels monstres
i la del Planeta 51
i a Tarragona
aquestes dues
més la pluja de Mandonguilles
Molt bé
doncs escolta
aquesta és la programació
de cinema
fem una petita pausa
i obrim ja
a la secció del Nyiguinyogui
Atenció
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Un chỉ
pel pressional
Xala
Xalalalala
Xala
La
La
Xala
La
Xala
La
Xala
La
Xala
La
La
La
In
Un pessebre hi ha d'haver-hi el nen Jesús i el Sant Josep
També la verge Maria, una vaca i una mula i m'al penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d'haver, hi ha d'haver un caganert.
Però sobretot hi ha d'haver, hi ha d'haver un caganert.
Hi ha d'haver-hi escorse i molsa i un poblet ben nevedet.
I un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d'un foc rugent.
Però sobretot hi ha d'haver, hi ha d'haver un caganert.
Però sobretot hi ha d'haver, hi ha d'haver un caganert.
N'un pesebre hi ha d'haver-hi tres gaginas i un farrer.
Un ramat de cabra sueltes i una iaia castanyera
i un timón i tins l'infern.
Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganer.
Anem a identificar cadascun d'aquests caganers,
l'Alar Pla, els Estopa...
Els Estopa cantan en català, en català de Cornellà, Genuí.
Clar que sí.
Doncs sí, aquesta és la cançó del caganer,
que és la cançó de TV3 de Nadal
i la cançó preferent del disc, la principal,
en què hi canten un munt de gent, hi canta Albert Pla,
canta Joan Miquel Oliver, dels Antonia Foni,
del Joan Miquel Oliver en solidari, també.
El Gerard Quintana, canta Estopa, els dos, tots dos germanets,
el Quimi Portet i Manel.
En aquesta cançó, però després, en aquest disc,
hem dit que també hi havia la Judit Ferrés, també,
fins i tot n'hi ha una que canta a mitges,
el Josep Puntí, que fa una setmana cantava per aquí,
i a mitges amb el Quimi Portet.
Doncs tenim totes aquestes.
i el vídeo de la cançó també té molta gràcia.
Es pot veure a l'internet.
Es pot trobar pel YouTube.
El disc ho el porta, eh?
Vull dir, a la revista Enderroc de desembre,
que encara està als quioscos i no s'ha exaurit,
hi ha el disc, i al disc hi ha diferents versions del vídeo,
perquè, segons l'ordinador que tinguis,
posi una cosa o l'altra.
Parlem del caganer, doncs, avui a la secció, no?
A veure, és allò que dèiem de l'escatologia i el ñiguiñogui.
Avui hem canviat la cintoria del ñiguiñogui,
perquè la del Quico P de la Serra, el blasfemari,
no quedava... potser era una mica forta.
Avui hi havia de ser una cosa més tèntica, eh?
I aquesta era molt més escaient, hem pensat.
Per la cosa dels pessebres, el caganer.
El personatge del caganer és aquell personatge
que coneixem i tenim els pessebres.
D'on ve això?
Doncs, a veure, la tradició...
Això és una tradició comuna a Catalunya i al País Valencià.
Comuna, molt ben trobada la paraula.
Exacte. Tot lliga, tot lliga.
Això està documentat al segle XVII i XVIII, a l'època del barroc,
però en aquella època no només apareixia els pessebres,
sinó que també hi ha en ceràmica, com a pintura...
La gent era molt porca, veig.
No, perquè tenia...
No només per Nadal, sinó tot l'any.
Exacte, però de què ve això?
La simbologia del personatge representa que el que fa,
en aquella postura en el que produeix, allò va a la terra.
I això fertilitza la terra i, per tant, és un segle d'aquests de renovació.
Pensem que ara entrem a l'equinòxida d'hivern,
ahir, ahir va a començar l'hivern.
I per això aquesta figura representa la fertilització de la terra per l'any vinent
i representa un símbol de prosperitat i bona sort.
De manera que si tu fas pessebre i no l'hi poses,
volem dir que això ens comportarà desventures.
I, evidentment, avui en dia tothom veu i és famós
els personatges que cada any es fan que ganés personalitzats
amb els personatges de l'any.
Enguany n'hi ha aparegut el de l'Obama, el del Millet i tots aquests.
Què vols que et digui? Cadascú que faci el que vulgui,
però on estigui un caganer anònim...
El tradicional és amb retina de pagès.
Però doncs jo mateix, per exemple...
Com és el teu?
Jo soc multiculti i n'hi tinc dos.
Un de pagès i un altre amb turbant.
Ah, també.
Molt bé, ja veus.
És un pessebre ecumènic.
Allò que dèiem abans, que amb el pessebre i tot hi pots posar més raïs,
doncs hi pots posar més caganers.
Clar que sí, cadascú al seu pessebre, és a dir, l'ha de fer una mica el seu model.
I parlem d'això del Nadal.
Del Nadal o els Nadals?
Perquè mira que tenim costum de dir els Nadals.
Per això, hi ha un apunt, mira, els flaixos d'actualitat,
que és una cosa que fan de la Secretaria de Política Lingüística,
de l'últim número, que és el d'abans de Nadal, que va sortir el dijous passat,
doncs parla d'això.
Eh, atenció, que amb això de les cultures que ens barregem,
es perd una mica el sentit i els noms correctes.
Diré ara la llista de nom correcte d'aquestes coses.
Tot això és correcte?
Sí, això és el correcte.
No tenim nit bona ni noig buen.
Tenim la nit de Nadal.
El dia 25 és...
Noig buen no ho he sentit mai.
Jo sí.
Noig buen?
Vale.
El dia de Nadal és el 25, o Nadal, simplement Nadal,
el dia de Nadal, però no els Nadals.
Després, Sant Esteve, també conegut com el segon dia de Nadal,
i ves quina cosa, que no podem dir els Nadals,
els únics que en realitat sí que celebrem dos dies de Nadal.
És veritat, dos dies de Nadal.
Nadal, i per si no en teníem prou, segon dia.
Som una mica contradictoris, eh, nosaltres.
És així, és així de paradoxals.
Bé, doncs tenim dos dies de Nadal, però només celebrem el Nadal.
Després tenim el dia dels innocents o dels sants innocents,
que és el 28, que és el dia que us podeu apuntar per la puncat amb tutoria.
I no serà una broma.
Després tenim la nit de cap d'any.
No és nit vella ni noix vieja, la nit de cap d'any.
També tenim cap d'any o ni nou, en alguns llocs en diuen ni nou.
Ni nou? On ho diuen, ni nou?
Doncs no ho sé, però ho diuen, vaja.
Sí, perquè s'ha ajuntat i esforçat la paraula any nou, ni nou.
També tenim la cavalcada de reis.
No és una professor, ni una promfessor, com diuen a la Riera,
ni és una professor, ni una processó.
És una cavalcada.
Ni una cabalgata.
Ni la cabalgata.
La cabalgata ho diem molt a Tarragona, la cabalgata.
Sí, aquí a Tarragona ho diem molt.
Anem a la cabalgata.
La cabalgata dels reixos.
Dels reixos.
Dels reixos, que aquests reixos porten coses, els reixos de l'Orient.
Però en realitat hem de dir els reis, la nit de reis, el dia de reis.
Llavors aquí aquestes coses s'escriuen amb majúscula el nom del dia,
i també els personatges com són Malció, Gaspar i Baltasar.
No és Malchó.
No, Malció.
És Malció.
Acabat amb R.
Gaspar i Baltasar.
I si pronunciem la R depèn dels llocs de les pronunció o no.
Malcior, Gaspar i Baltasar.
També tenim Pare Noel o Santa Claus, que és el mateix personatge.
Però com que és un sol, doncs té dos noms.
Perquè no vol ser menys que els altres que són tres.
Un altre paradoxal, aquest, eh?
Paradoxes de la cosa.
I després tenim aquell bonic refrany de Nadal
d'allò que a partir del dia 21 de desembre els dies ja s'allarguen.
Llavors hi ha un refrany tradicional que és aquell que diu
per Santa Llúcia, fa referència a com cada dia s'allarga una miqueta més al dia.
Per Santa Llúcia, atenció, perquè ara és el 23 de desembre,
però antigament era el 13, per tant era el primer dia que començava la cosa allargar-se.
Per Santa Llúcia un pas de Pussa.
Per Nadal un pas de Pardal.
Per Santa Esteve un pas de Llebre.
Per Ninou un pas de Bou.
Per Reis un pas d'Anyell.
Per Sant Antoni un pas de Dimoni.
No es veus que ve? Unes frases, uns refranys ben bonics
per acabar aquest quart de català de Nadal
i que comia de l'any també.
I ho fem amb un altre dels temes d'aquest disc pre-Nadal que ha portat l'Enric.
Amb l'estrella dels cabells de Quintana, Gerard Quintana.
Ja arribem al portal, avui matem el gall, no para de cantar.
Enric Garriga, moltíssimes gràcies per aquest trosset de temporada.
Encara en tenim una de ben llarga.
Jo crec que acabarem tenint una bona relació tu i jo, al final.
Sí, no cal que ens barallem.
No cal, sí, és Nadal.
És Nadal.
És que ens estuvem. Gràcies, Enric, bones festes.
L'any que ve més.
Torrons i carmels, l'àvia i mistres cruc, i els fantasmes dels anys que venen i se'n van.
Corre el nen del tambor, pom-pom, ovelles i pastors.
Vola l'Àngel al cel, amb l'estrella els cabells.
L'arbre va fent pampallugues mentre tothom dorm i esperen els mitjons que els omplin de bombons, regals i carmels, mentre el nen va esperant que tothom estigui per ell.
Corre el noi del tambor, pom-pom, ovelles i pastors.
Vola l'Àngel al cel, amb l'estrella els cabells.
Gràcies.
Gràcies.