Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Quines calors.
Tu perds la gana quan fa calor? Sí, la veritat és que sí.
És una sort, jo no. Jo no perdo la gana.
Jo sí, jo sí. De dia sí.
De nit, a vegades m'agafen aquells
atacs de gana a la nevera, que són perillosos.
Això és el pitjor que tot passa a la vida.
Són molt dolents, però durant el dia sí, la veritat és.
Però que sí que hi ha molta gent que diu, és que amb la calor
no tinc ganes de menjar res.
Home, fruita, ve molt més de gust.
Fruita, sobretot coses fresques, evidentment.
Espatxos, cremes, coses deugeres.
Tenir un bon meló tallat ja, perquè si no
a vegades te fa mandra picar, però si tens
el meló ja talladeta de uets a la nevera
amb un bol, amb una cíndria igual talladeta
i tenir sempre fruita així tallada
a la nevera... Mira, és una estratègia, perquè
si no tens el meló i la cíndria, que a més
és baixíssim en calories i molt hidratant
ara amb les calors, si no ho tens talladet
sempre tens la tendència a menjar una porqueria.
Però si ho tens talladet, dius, calla, ja ho...
Proveu, de veritat. Jo, per exemple,
el meló no és dels meus coses preferides
i mira que és molt bo, però alguna debilitat
hauria de tenir, que a mi m'agrada tot, però doncs...
Ningú és perfecte, Francesc. Ningú és perfecte. El meló no és
de les meves coses preferides, però
si tens un bol a la nevera
amb el meló sense llavors,
sense pell, tallat a de uets,
amb un paper film, eh, a veure,
no se us aguantarà una setmana,
ni molt menys, però dos, tres dies
sí, i a veure,
i és que un bol de meló, si us dura més de dos o tres dies,
és que sou pecadors, vull dir, malament
el que ha de fer és consumir-lo, no?
I això ho tens a la nevera i de veritat obres a la nevera
allò que tens set i veus que... i pum,
i piques un trosset de meló, trosset de síndria,
t'omple la panxa, treu la set... A més, allò a la tarda,
doncs va, anem a fer una miqueta berenar, que tinc gana
allò el gossanillo, però com que ho tens allí,
clar, és la llei... Ja no et faig un entrapà de metro,
ja no et fas l'entrapà de metro. Exacte, és la llei de la mandra,
com que ja el tens allí dius, va, vinga, vinga, pum,
i vas tirant. Qui diu meló, diu pinya,
eh, que és molt bona també,
per ara en aquesta època, la pinya,
a préssecs, també encara n'hi ha de força bons,
són productes que s'aguanten molt bé,
i el préssec, jo per mi, amb vi i sucre
i una miqueta de canyella. Sí, però veus, ja li estàs posant coses.
Bueno, dona, però una miqueta d'alegria,
una miqueta d'alegria, i llavors
també podem fer coses divertides.
A veure, el que ens proposa avui el francès, així,
a priori, podries dir, home, això molt alegre,
molt alegre no és. Doncs vol dir que no
heu conegut o no coneixeu totes
les possibilitats que ens donen els iogurts
i els kèfirs. Exacte,
la nostra cultura està una miqueta
allunyats, diguem-ne, és un producte
importat, és un producte que
culturalment no el coneixem,
encara que, a veure, fa anys
ja que es van... Saps que m'han explicat, i perdona que
t'interrompeixi una vegada, que em va sobtar
moltíssim fa molts, però que molts
i molts anys, el iogurt es venia
a les farmàcies. Sí, sí, sí.
Que era una cosa terapèutica, no és com ara un producte
alimentari que tenim de tots colors
i formes. Es venia a les farmàcies i es feia
com un preparat de farmàcia. Hi havia persones
que davant determinades malalties,
problemes digestius, sobretot. Problemes digestius,
el metge receptava iogurt i anaves a la farmàcia
a comprar el iogurt. Curiós, mira, no ho sabíem,
ho van explicar a l'altre dia. Sí, és un producte que
aquí a casa no està entrat així, o sigui, ha entrat, doncs, com ben
dius tu, des de les farmàcies, i
doncs, quan la meva mare era petita, doncs,
era quan en aquesta època començaven a entrar
per les farmàcies, i que després, doncs,
en cases com Danone, que va ser la primera que va entrar
aquí, doncs, van començar a imposar
aquesta moda de consumir aquest iogurt,
no? De dues maneres, pensem
que tot el que és l'Europa
Oriental, és un producte
bàsic de primera necessitat, diguem-ne,
és un producte, és una manera de guardar
aquests excedents de llet, eh,
aquesta producció que tenen tan elevada
amb llet, i de, i
està superintroduït en la seva cultura
gastronòmica, no? O sigui,
per ells, menjar una amanida sense iogurt,
per exemple, és raro,
és una cosa molt especial, no?
I tant és així que, bueno, han tret
un repertori de receptes i de manera
de menjar-lo increïbles, jo he quedat
sorprès, jo vaig fer la boda
d'uns companys, les noces d'uns
companys, que ella és
búlgara, i
per les seves noces me l'han demanat que els fes
uns quants plats especialment búlgaros. És un dels països del iogurt.
Exacte. Del què filmes, aviat?
Del iogurt, del iogurt.
Del iogurt. I vaig quedar parat
de les utilitats que li donaven, i una en concret,
eh, l'he portat avui per explicar-la,
perquè em va sorprendre molt, i em va agradar
moltíssim el resultat, i això
que porta cogombra, que és l'altra debilitat
meva, però per mi és la mateixa. És que el cogombra
i el meló. Meló i cogombra, per mi
som els cosins germans de part de Déu,
però doncs portava cogombra,
home, jo el odiar
no el dius res, però doncs
no m'agrada gaire. Tu fer-me molesta. Molesta.
Més que res per aquesta predominància que té
damunt de tot, no? Quan una cosa s'ho menja tot,
no m'agrada. Doncs
aquí me va sorprendre, me va encantar
i me'n vaig fer un tip. Doncs jo me n'alegro molt
que parles d'això, perquè quantes vegades hi ha allò
seguint receptaris de llibres, i tot això
he intentat fer la famosa i típica
salsa de llogura amb cogombra.
Sempre ha estat un desastre.
No, no, de veritat, és que
no l'hi trobava. D'entrada la textura,
al punt no l'hi trobava, i després
el gust. Era una cosa
sense alegria.
Doncs ara en parlarem. Doncs vinga, parlem-ne.
Ara en parlem. Primer que res,
m'agradaria
ser autoproductius, diguem-ne,
no caure en el consumisme fàcil.
Ai, com estem últimament!
Home, estem de crisis.
I a part, doncs jo crec que és
una cosa molt xula, que és fer-lo
nosaltres, tant el iogurt com el kèfir.
Però amb la iogurtera aquella elèctrica, vols dir?
O sense.
Sense iogurtera podem fer iogurt?
Ara és una època ideal per fer iogurt sense iogurtera.
Comencem pel kèfir. El kèfir és un producte
semblant, són molt semblants, els dos són
diguem-ne, uns bacteris.
Són bacteris, exacte.
Que, doncs, actuen sobre la llet,
es mengen components de la llet
i com a producte residual deixen anar
aquest coagulat, diguem-ne,
aquesta manera de transformar l'iogurt,
la llet, perdó, en alguna cosa més sòlid, no?
No entrem en noms concrets de bacteris ni de...
Però perquè ens entenguem seria bàsicament això, no?
Llavors, en el cas del kèfir,
és un producte que el podeu trobar en tendes de dietètica
o que us el poden passar els amics,
perquè és un producte que, sobretot a Alemanya,
és un producte més del nord, d'Europa.
O sigui, així com el iogurt és de l'est,
el kèfir és més del nord, no?
És dels països freds
i és un producte que s'ha de...
És com un canari, no?
L'has d'anar menjant cada dia,
l'has de netejar, eh?
És com tenir un canari a casa,
que canten molt bé però se'ls ha de cuidar,
doncs el kèfir és el mateix.
És un producte viu que està boníssim
però també se l'ha de cuidar.
És un producte que, doncs,
vol un canvi de llet cada dia, eh?
Jo exactament ara fa anys que no n'he fet de kèfir
i que no en tinc
i ara tampoc no em voldria fer el sàvi
amb una cosa que no conec,
que cadascú coneixem les nostres limitacions.
Però si aneu a comprar
en una botiga de dietètica,
ells us ho explicaran
com fer aquest manteniment d'aquest kèfir
per tenir-lo viu cada dia
i poder-lo disfrutar cada dia.
Sí que us aconsello
que quan el compreu,
si en teniu la quantitat suficient,
en congeleu la meitat del que compreu
amb una bossa,
el poseu i el congelador.
Això us permetrà que si un dia
teniu una baixa, diguem-ne,
que se us mor el kèfir,
doncs pugueu tornar a començar.
A banda d'anar als funerals conèrits.
A banda d'anar a fer els funerals,
doncs poder tornar a començar.
Si la quantitat no és suficient,
els kèfirs creixen.
O sigui, a la manera que els anem donant menjar,
com els canaris que dèiem abans,
doncs també creixen.
Podem arribar a muntar una fàbrica de kèfir,
en cas de l'ana.
Exacte, que podíem arribar a muntar una fàbrica.
Llavors, quan el tinguem més grosset,
doncs ni tallem un trosset
i el congelem.
és una manera molt bona
per a conservar qualsevol tipus de llevat viu.
Doncs tant el llevat de pa,
com el llevat de iogurt,
com el llevat de kèfir, en aquest cas.
Doncs congelats aguanten molt bé.
És un animal que no es mor amb congelació.
Bé, un animal, no és un animal,
doncs és un bitxo.
Un ésser viu.
Un ésser viu, ja el deixem aquí.
Un ésser viu, ja el deixem aquí.
No es mor amb la congelació
i és una manera molt bona de conservar-lo.
El kèfir, senzillament,
és posar aquesta espècie de...
Bueno, us donaran com una cosa,
no sé com explicar-ho,
com un xampinyó.
Com un fong.
Com un fong.
El poseu amb la llet, senzillament,
i ja està, i el deixeu.
De totes maneres, això us ho explicaran millor
a la botiga on ho compreu.
Jo vaig pel iogurt,
que aquest sí que el treballo sovint
i que el conec millor
i us puc explicar com fer-lo a casa.
En el cas del iogurt,
es pot fer amb llet desnetada,
semidesnetada o llet fresca.
Es pot fer amb llet UHT
o amb llet pasteuritzada.
Traduïm, diguem-ne,
la llet UHT seria el tetrabric,
aquesta llet de llarga durada,
i la llet fresca seria aquella
que comprem a les neveres dels supermercats.
Que ara també hi ha desnetada, curiosament.
Que ara també hi és desnetada.
Resultats.
Perquè quedi iogurt,
pràcticament no té gaire importància la llet.
Perquè quedi iogurt, diguem-ne,
quallat i això.
Sempre amb una llet més grassa
ens quedarà una miqueta més quallat
que amb una llet més desnetada,
però no gaire més, eh?
Però entre llet fresca i llet d'aquesta de la llarga...
Aquí es nota el gust,
es nota el gust,
si la sabem tractar bé,
d'acord?
A casa,
jo em tiraria per llet normal i corrent,
llet UHT, llet de tetrabric.
us ho haig d'explicar per què.
Perquè la diferència quina és entre una llet UHT
i una llet pasteuritzada?
La diferència és la temperatura d'esterilització,
diguem-ne,
la temperatura que li donen a la llet
per tal de netejar-la de bacteris d'anyins
i que sigui saludable.
Llavors, la llet pasteuritzada,
el que es fa,
s'aglenta fins a 60-65 graus,
en realitat són 62 i pico,
durant un temps,
que acostuma a ser al voltant dels 10 minuts.
amb aquesta manera d'esterilitzar,
aconseguim que els bacteris es morin,
però no rebassar la temperatura crítica
de calentar la llet per perdre gustos,
perquè se'ns desmunti la llet, diguem-ne.
Què passa?
Que si després fem nantos de lligura
i bullim la llet,
ja, diguem-ne,
que hem desfet tota aquesta filosofia.
Si tenim la paciència
de tornar a pasteuritzar aquesta llet,
o sigui, nantos comprem la llet aquesta fresca,
la posem en un cassó
i la calentem amb termòmetre en mà
al voltant dels 60 graus,
durant 10 minuts,
o la que entrem a 65 graus
i la deixem allò amb el foc apagat ja
durant 10 minuts,
és una manera de tenir uns iogurts
amb uns aromes molt bons de llet fresca.
Però, doncs, com que no crec que ens hi posem,
anirem directament per llets UHT,
que la llet UHT el que s'ha fet és,
el procés aquest de desinfecció, diguem-ne,
es produeix mitjançant un calentament
de la llet a una temperatura molt elevada,
està al voltant, ara no em voldria equivocar,
però al voltant dels 120 graus,
sé que és una miqueta més o una miqueta menys,
però, bueno, al voltant dels 120 graus
durant dos segons.
És un calentament molt fort
durant molt poc temps.
Això el que fa també esmactar els bacteris,
però, diguem-ne,
que desmunta una miqueta més l'estructura de la llet
i perdem molta qualitat en aromes.
Per això les llets aquestes de teràbric
no són tan gustoses.
Però, bueno, com que ara,
com us ho explicaré per fer l'iogurt,
doncs el bullirem,
ens pot quedar un iogurt força bo,
de veritat queda un iogurt molt bo.
Mireu, el que hem de fer per fer aquest iogurt,
primer,
saber quina és l'acidesa que ens agrada,
perquè sabeu que hi ha iogurts més àcids
i iogurts menys àcids.
Com més bullim la llet,
menys àcid ens quedarà l'iogurt.
Llavors, si ens agraden iogurts molt àcids,
per exemple, l'ideal,
si ens agraden molt àcids,
a mi particularment m'agraden molt àcids,
el millor és una llet fresca
i que no arribi a bullir,
el que us ho explicava abans,
a 65 graus,
seria l'ideal per aconseguir una gran acidesa.
Si el que volem són iogurts més dolcens,
menys àcids,
el que farem és bullir la llet,
posar la llet en una olla
i arrencar-li el bull durant uns 5 minuts.
Amb aquests 5 minuts aconseguirem
que ens baixin molt el grau d'acidesa
del iogurt final.
Total, ja tenim les llets bullides o no,
d'una manera o d'una altra,
com vulgueu, com us vingui de gust.
Ja us insisteixo,
pot ser llet desnetada,
semidesnetada o fresca,
o sencera.
Llavors, per començar a preparar l'iogurt,
el que necessitem és refredar aquesta llet
fins al voltant dels 40 graus,
40-42 graus,
amb un termòmetre.
Per fer iogurt necessitarem termòmetre sempre
perquè les temperatures són importants.
Estem tractant amb un ésser viu
i necessitem controlar aquests marges de temperatura.
Quan tinguem la llet freda,
aquesta temperatura,
al voltant dels 40-42 graus,
agafarem un iogurt,
a poder ser amb data de caducitat molt llarga,
perquè sigui molt fresc,
o sigui, anem al supermercat
i mirem,
doncs els iogurts normalment porten una caducitat
al voltant de 4 setmanes,
5 setmanes,
doncs buscar que no caduqui la setmana que ve.
Anem cap al final del prestatge,
que no es posen els més...
Sí, els més frescos,
i agafem un iogurt ben fresc.
Si voleu, doncs aquells de vidre,
el que vulgueu.
En general, això sí,
iogurt de nevera.
No m'agafeu allò que ni diuen iogurt,
que no està a la nevera,
perquè, bueno,
alguns són iogurts també,
però el que passa és que estan morts, diguem-ne.
No tindran aquesta activitat bacteriana.
No tindran aquesta activitat bacteriana.
El que fan és matar,
pasteuritzen o astralitzen
aquests iogurts un cop fets
perquè puguin estar fora de la nevera
i no segueixin criant.
doncs necessitarem un dels de la nevera.
La marca, bueno,
el que vulgueu,
pot ser un iogurt, això sí,
natural i sense sucre.
No m'agafeu un iogurt amb sucre
o un iogurt de fruites
o un bífidus o aquestes coses.
Un iogurt normal i corrent,
natural, sense sucre.
Llavors, senzillament,
agafarem aquest iogurt,
el tirarem dintre de la llet
i ho remenarem ben remenat
amb unes varilles o amb una cullera.
L'important, inclús, amb el túrmics.
No hi ha problema.
No els matareu, els bitxos amb el túrmics.
No us preocupeu.
Remeneu bé.
I llavors, per fer-lo sense iogurtera,
si teniu iogurtera,
senzillament és omplir els iogurtets
que hi ha dintre la iogurtera.
I endollar-ho i ja està.
Endollar-ho i ja està.
Però, doncs,
com que anem a fer-ho
pels que no en tingueu,
el que farem és agafar
una safata fonda,
allà on fem els nostres flams,
els pudings,
aquell bany maria
que tenim guardadet per ai
per fer aquests productes en concret,
com els flams,
l'omplirem d'aigua
quan ja la tinguem a aquesta temperatura
posem els gots a dintre,
els omplim amb aquesta barreja
de llet i iogurt
i ho taparem amb paper de diari,
amb uns papers de diari normals i corrents,
i ho posarem damunt de la nevera.
A la nevera hi ha el motor,
el compresor de la nevera,
que deixa anar un lleuger calor
i al posar-ho damunt de la nevera
el calor puja per darrere la paret
i ens tocarà,
serà la part més calenta de la cuina
o de casa nostra.
Hi ha de ser paper de diari,
però abans no posem res a sota.
És que si m'hi poseu un paper film,
moltes vegades l'iogurt no queda bé,
li falta oxigen i no queda bé.
Llavors, si voleu,
podeu posar paper blanc,
uns folis
o aquelles estovalles de paper,
alguna cosa blanca
i això damunt directament.
Però, de totes maneres,
el diari no tocarà mai a baix el iogurt
perquè són gots petits
i el diari no s'enfonsa.
Jo ho he fet moltes vegades
i no hi ha problema.
Alguna vegada,
si els gots no estan ben nets de dalt
i estan una miqueta mullats,
el diari s'enganxa a la boca del got
i ens queda una miqueta de diari allí
que es pot treure després.
Però, si no,
no hi ha problema
quant a la toxicitat de la tinta ni això
perquè no arribem a tocar mai la llet,
en aquest cas,
fins que es transformi en iogurt.
Ho deixarem aquí.
L'ideal és a la nit pelant demà al dematí
i teniu iogurt fresc cada dia al dematí
que s'aixequeu.
Però, bàsicament,
al voltant de les 6 hores,
entre 6 i 8 hores,
depèn de la temperatura,
depèn d'una sèrie de condicions.
però, doncs,
normalment,
si abans d'anar a dormir
o al vespre,
doncs,
feu el sopar
i això,
i poseu els iogurtets
a damunt de la nevera,
l'endemà al dematí
tindreu un esmorzar increïble.
Sapigueu també
que, a part de gotets,
es pot fer
amb catxarros grans,
de litre.
O sigui,
podeu agafar un tàper de litre
o un bol de litre,
o de dos litres,
i posar-lo
en aquestes mateixes condicions
i deixar-ho,
i us quedarà un iogurt
també increïble.
A mi m'encanta
consumir-lo calent.
O sigui,
recient fet,
recient fet,
bueno,
calent,
aquests 30
i tants graus
que ens el trobarem
al dematí,
està espectacular,
a mi m'encanta.
És lleugerament
menys quallat,
és lleugerament
més fluid,
però té mil gustos,
té mil gustos.
I el iogurt fet a casa
veureu que té un gust
completament diferent
de l'iogurt comercial,
i, bueno,
us permetrà,
doncs,
fer coses,
per exemple,
amb una marmaladeta,
doncs,
ja tenim un iogurt de marmalada,
amb un bol de fruita,
doncs,
fer una manida fresca d'estiu.
Va haver-hi una època
que amb les iogurteres elèctriques
se'n feia molt de iogurt a casa,
eh?
Gairebé a totes les cases
hi havia una iogurtera.
És que eren èpoques
que es treballava una miqueta més a casa,
diguem-ne.
Ha de treballar massa a fora.
Sí,
la gent tenia més temps
d'estar a casa
i de fer coses,
i realment és molt senzill
i el resultat és tan diferent
i tan...
Bueno,
no ho sé,
jo no ho sé a vosaltres,
però jo quan me feia una cosa
m'agrada més,
encara que no sigui perfecta,
m'agrada més que no...
Té un altre gust.
Té un altre gust.
Té un altre gust.
Té un altre gust.
I també és un producte,
ja sabeu com soc,
que amb els nens
doncs els hi ha de molt fer
i que no és perillós.
vull dir,
treballar en aquestes temperatures
que estem parlant
no és perillós,
potser a l'hora de bullir la llet
doncs s'ha d'anar més al tanto,
però també...
Això ho podem fer nosaltres.
És educació.
No,
també els nens
també han d'aprendre
a fer aquestes coses,
però amb educació,
amb un adult al costat,
explicant,
vigilant,
perquè al final
són coses de la vida,
és com els nens
no podrien sortir al carrer
perquè travessar un carrer
és perillós.
Tot és perillós,
però doncs si hi ha un adult
i eduquem,
serà menys perillós.
Si no eduquem,
cada vegada que aquest nen
passi pel costat d'una olla bullint
es pot cremar.
Si en aquest nen l'eduquem
és molt més difícil
que es cremi
al costat d'una olla bullint.
Doncs és veritat,
no els podem posar
en una campana.
Exacte.
Jo crec que educació,
sempre a la cuina,
també moltes vegades
allò del ganivet no...
Bé,
un ganivet,
clar,
no li donem un ganivet de metro,
però li podem donar
un ganivet petit
que no talli gaire
i ensenyar-li a fer l'anar,
ensenyar-li la perillositat que té.
L'educació,
el coneixement
sempre és com amb les drogues,
com amb tot,
el coneixement i amb tot
és millor que no pas la ignorància.
Francesc,
què fem amb el llogure
a banda de menjar-lo?
Així que té,
havia acabat de fer...
Anem a parlar
d'allò que havíem apuntat
i que al final
encara no us ho he explicat,
però que us ho explico.
Mireu,
a mi em va sorprendre molt...
Bé,
primer anem per la vinagreta
típica i tòpica,
aquesta que dius que no et surt,
eh?
És tan senzill
com agafar
oli,
vinagre,
sal i pebre,
com si féssim una vinagreta
normal i corrent,
eh?
I va molt bé
tirar-hi una miqueta
d'all picat,
eh?
I una miqueta de cogombra
i tot això,
posar-ho en un got barrejador
i tirar-hi...
Quan dius una miqueta de cogombra
és poquet,
no un cogombra sencer.
No, no, no,
en aquest cas és poquet.
Una rodanxa,
és per donar-li un toc,
eh?
I tirar-hi l'iogurt
amb un got d'aquests de tórmics
i triturar-ho tot.
Ja està.
Això és una vinagreta.
Però queda com amb la marca,
així, no?
No,
perquè,
bueno,
és l'acidesa,
depèn de l'acidesa,
més que marca,
àcid,
deus voler dir.
Sí, sí,
és possible.
És l'acidesa.
Home,
hi pots tirar sucre,
però no és el mateix,
eh?
No és el mateix.
La sal,
el pebre,
l'home,
la sal t'ajudarà...
Home,
sí,
el iogurt és àcid.
És el gust particular que té.
Però, bueno,
una vinagreta,
una amanida també és àcida,
no?
Hi poses el vinagre,
que també és àcid.
És,
és,
bueno,
és iogurt,
és una mica d'especial,
és boníssim,
eh?
Però vull dir,
jo,
a mi m'agrada molt.
També depèn del iogurt que agafis,
hi haurà iogurt més àcid.
I el tipus d'amanida
al qual hi tirem?
També,
també.
A veure,
les amanides amb dolces
hi van molt millor
que les amanides no dolces.
O sigui,
per exemple,
ara m'ha semblat...
Ah, sí,
patata bullida,
eh?
Per exemple,
en el cas de posar-hi pollastres
una bona patata bullida,
freda,
eh?
Doncs amb pollastres,
aquell pollastres del diumenge
que ens va sobrar,
eh?
Doncs també és una manera
de refrescar
aquests plats
que de si són
una miqueta pesats.
Però saber que
l'iogurt combina molt bé
amb coses amargues,
eh?
Com l'escarola i això,
encara que no és època,
amb les patates,
combina de meravella,
i amb la poma,
les anous,
els fruits secs,
totes aquestes coses,
no?
Llavors,
a partir d'aquí,
amb aquesta vinagreta tan bàsica
que us he explicat,
doncs podeu fer amanides
del que vulgueu.
A internet
n'hi ha mils de receptes,
també.
Però jo el que volia avui
és aclarir un i que també
és les tècniques
que no pas la recepta en si.
Encara que us vaig adonar
aquella...
Vinga,
la recepta aquesta que vas triomfatar.
No em voldria equivocar,
però em sembla que es deia
Blancanieves,
o alguna cosa així.
Era un nom de conte,
aquesta amanida,
eh?
Sí,
em sembla que era Blancanieves,
que era Blancanieves,
el nom d'aquest plat
en búlgaro,
això,
Blancanieves,
és la traducció,
no?
Mireu,
era tan curiós
com agafar el iogurt
i posar-lo en un drap,
en un drap,
en una gasa,
el iogurt,
posem el drap
en un bol
i aboquem el iogurt
damunt del drap
dintre del bol
perquè no se'ns escampi
tot per tot arreu,
no?
Aquest drap
hauria de ser
un drap de cotó
tipus gasa,
una gasa,
seria ideal,
eh?
Llavors,
el lliguem,
fem un farcellet
i el pengem a l'anevera
amb un plat a sota
i el deixem dos dies.
Què dius ara?
Sí,
amb això què aconseguirem?
Treure el suero de l'igur
i assacar-lo,
assacar-lo,
deshidratar-lo una miqueta.
Ens quedarà una cosa més compacta,
molt més espessa.
I llavors,
quan hi han passat aquests dos dies,
obrim
i llavors agafem,
aquí sí que cogombra
en quantitats industrials,
posem cogombra,
ceba i all,
llavors el cogombra i ceba
a parts iguales,
però doncs com si fos un gazpatxo,
allò de cogombra,
però un gazpatxo amb tropezones,
o sigui,
el que volem fer al final
és com una ensalella russa,
com una ensalella russa,
però en vez de maionesa i iogurt
i en vez de patates i això,
doncs cogombra i ceba,
d'acord?
Però no tan espessa,
perquè l'ensalella russa és cloaca,
sinó una cosa una miqueta més fluida,
d'acord?
doncs agafarem aquest cogombra,
el tallarem amb la pell i tot,
ben neta,
ben petitó,
ben petitó,
la ceba també ben petitona
i aquest all picat ben petitó,
ho barrejarem amb aquesta pasta
d'iogurt
i ho deixarem reposar,
bueno,
hi posarem també oli,
vinagre,
sal i pebre,
ho rectificarem de tot
i ho deixarem reposar una horeta,
perquè el iogurt i el cogombra
i això s'integrin en tots els gustos
i després,
doncs això es pot menjar sol,
ben bé,
o amb unes patates bullides
i això al damunt,
queda boníssim,
no ho sé,
ells ho mengen de mil maneres,
això és un preparat bàsic
de la cuina,
és molt curiós,
és boníssim,
de veritat,
jo em vaig quedar sorprès,
el cogombra.
Tu mentre ho anaves preparant
em deies boll,
això,
això em penso jo que...
Mentre l'anava secant,
mentre l'anava deshidratant l'iogurt,
pensava,
hòstia que xulo,
però després quan m'han dit
que hi anava tant de cogombra,
i la seva,
i el cogombra,
i res més que això,
i escolta,
doncs ara que dius
amb una patata bullida.
Espectacular,
de veritat proveu-ho
perquè és molt bo,
amb unes endívies,
unes endívies ara a l'estiu
fresquetes,
molt fredes,
i això pel damunt,
així en plan,
com si fos el roquefort,
penseu que de calories
pràcticament zero,
perquè si ho feu a l'iogurt
en llet desnetada
no hi ha calories aquí,
en canvi té una densitat cremosa
com un tipus formatge a Filadèlfia,
depèn del que desiteteu l'iogurt també,
o pot tenir una consistència
des d'una bichissoise fins a un Filadèlfia,
depèn del que arribem a deshidratar l'iogurt.
Doncs, clar,
aconseguim unes cremes,
una espècie de formatges sense calories,
que ens poden donar moltes idees
per fer molts dels plats
que habitualment fem amb formatge,
doncs els podem substituir
per aquest preparat.
I molt d'estiu, a més a més.
D'aquests iogurts que hem fet
podem afegir-hi algun sabor,
algun gust,
una mica de fruta també,
no?,
d'aquests que hem fet a casa?
Sí, sí, sí, a veure,
quan bullim la llet
li podem afegir un gust,
és una manera,
no és el que més m'agrada a mi,
perquè a mi els iogurts
m'agraden amb fruita.
Llavors, doncs,
ara, si algú vol un iogurt de vainilla,
sí que seria el moment
de posar-ho a la llet
abans de bullir-la
o mentre la pasteuritzem.
Però, doncs,
a mi el que més m'agrada
és aquestes marmelades casolanes
o aquesta fruita natural,
però, doncs,
si la volem guardar,
doncs,
aquesta marmelada casolana,
que ara ja està ple de fruites
per tot arreu
i en podem fer en un moment,
posar-la baix al cul dels gots
i llavors fer l'iogurt partint d'aquí.
És a dir,
posem primer aquesta base
i després la llet aquesta
i és el moment previ
que passi tota la nit.
Com si digui,
no ho posem després de fet el iogurt,
sinó en el moment de fer-ho.
Es pot posar després, també,
si voleu.
Però així ens agafarà més els gustos.
Així us agafarà millor els gustos,
i us quedarà més bo.
Però si és fruita fresca
no es pot fer així,
s'ha de posar sempre
després de fet el iogurt
perquè la fruita aquesta,
al ser fresca
ens pot donar problemes.
Però llavors
sempre és millor tallar-la,
posar-la allí.
També penseu que aquests iogurts
amb cereals
també són molt bons,
és un bon baranar.
Vull dir, no ho sé,
és una manera de consumir
aquests làctics
baixos en greixos
si fem servillets baixes
en greixos,
rics en calç,
i que, doncs,
ens faran...
Són frescos, no?
Els tenim a la nevera
i ens poden refrescar
la tarda o el dematí,
l'esmorzar,
o inclús el dinar,
en aquest cas,
amb tot el que m'ha explicat.
Sempre ens sorprèn, eh?
Francesc Lletó del Quim Quima,
continueu, doncs,
amb aquest horari d'estiu
que obriu de dilluns a diumenge,
a les nits,
és vol recordar-ho.
Cada dia, si voleu terraceta,
truqueu,
perquè és el que primer
demanen els clients
habituals i no habituals
del Quim Quima.
Molts de turistes
aquests dies, o què?
Doncs es va veient turisme,
sí,
però encara no,
com a altres anys.
Ara, de moment,
molt de client d'aquí,
de casa nostra,
algun turista,
doncs,
si li podem dir turista,
gent que baixen de Barcelona,
gent que venen...
Visitants, diguem-ne.
Visitants, eh?
Alguna gent de turisme espanyol,
de Saragossa, Madrid,
d'aquestes zones,
alguna cosa de València,
també puja,
però encara,
aquells francesos
que baixen del nord,
encara no estan acabant de...
Vaja, jo almenys a casa meva,
jo no ho sé,
a Tarragona en general,
però a casa meva
encara no estan acabant d'entrar,
encara que sí que s'ha notat molt el canvi
des dels coets,
des del concurs de Castelldefocs,
fins a aquí,
doncs,
està pujant el consum,
diguem-ne.
Molt bé,
doncs,
moltíssimes gràcies,
Francesc,
bona setmana.
Per cert,
si us heu quedat algun detall
que no heu pogut pescar,
penseu que a través de la pròpia pàgina
del Quim Quima,
que us recomanem que entregui,
doncs,
també podeu escoltar
el Temps de Cuina,
aquí al Miquel de Tarragona Ràdio.
Sí,
ara que a Tarragona Ràdio
ho heu estrenat a plana web,
ja la teníeu,
però doncs,
l'heu canviat,
l'heu canviat el format,
s'ha activat més,
doncs,
jo ara també estic treballant
amb aquest enllaç que ja hi era,
però doncs,
ara en concret podrem sentir
els programes,
com aquest d'avui,
allà estaran gravats
i els podrem sentir quan vulgueu,
quan us vingui de gust,
o per això,
per agafar i prendre un apunt.
Dius,
ai, calla,
què ha dit la temperatura de l'aigua que era?
Doncs me'n vaig cap allà.
Pots agafar-ho,
tant a la plana d'entrant per Tarragona Ràdio
com entrant per quimquima.com,
doncs,
per qualsevol dels llocs
podeu trobar aquestes receptes
i aquests programes.
Moltíssimes gràcies, Francesc.
Ens retrobem la propera setmana?
Ens retrobem la setmana que ve.
Que vagi molt bé.
Adeu.